Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

       
  • 1530806   daba  <Afroasiàtica > Txàdica > Central> , <Àfrica > Camerun> , <Àfrica > Nigèria> daba
     
       
    • daba
    • dabba sin. compl.
    • de Daba
    • de Dabba sin. compl.
    • en daba
    • en Dabba sin. compl.
    • es daba
    • es dabba sin. compl.
    • eu daba
    • eu dabba sin. compl.
    • fr daba
    • fr dabba sin. compl.
    • gl daba
    • gl dabba sin. compl.
    • it daba
    • it dabba sin. compl.
    • nl Daba
    • nl Dabba sin. compl.
    • pt daba
    • pt dabba sin. compl.

    <Afroasiàtica > Txàdica > Central> , <Àfrica > Camerun> , <Àfrica > Nigèria>

    El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. Dins del grup txàdic central, el daba és molt proper lingüísticament al buwal, el mbedam, el mina i el gavar.

    El grup ètnic daba, originari d'una regió muntanyosa força aïllada, es va instal·lar a les planes vers el 1920; només una petita part de la població roman a les muntanyes. És veí dels següents grups: bana i mina/hina al nord, fali al sud, jimi al nord-oest, tsuvan i sharwa al sud-oest, giziga del sud al nord-est i guidar al sud-est.

    La llengua daba consta de tres dialectes: el daba pròpiament dit (subdividit al seu torn en daba de la muntanya i daba de la plana), el daba-mazagwai i el daba-kola. Les diferències es troben als nivells fonològic i lèxic. Hi ha lingüistes que consideren el mazagwai una llengua independent.

    Els parlants adults de daba també solen saber ful, llengua dominant a la regió en les relacions interètniques. D'altra banda, els infants són escolaritzats en francès, fet que està reforçant l'ús d'aquesta llengua entre les generacions joves.

    Els esforços per a elaborar una ortografia per al daba es remunten al darrer terç del segle XX. La varietat presa com a referència per a la llengua estàndard és el daba de la plana, parlat al centre geogràfic i econòmic de la comunitat.

       
  • 1530806   dabba  <Afroasiàtica > Txàdica > Central> , <Àfrica > Camerun> , <Àfrica > Nigèria> dabba
     
       
    • daba
    • dabba sin. compl.
    • de Daba
    • de Dabba sin. compl.
    • en daba
    • en Dabba sin. compl.
    • es daba
    • es dabba sin. compl.
    • eu daba
    • eu dabba sin. compl.
    • fr daba
    • fr dabba sin. compl.
    • gl daba
    • gl dabba sin. compl.
    • it daba
    • it dabba sin. compl.
    • nl Daba
    • nl Dabba sin. compl.
    • pt daba
    • pt dabba sin. compl.

    <Afroasiàtica > Txàdica > Central> , <Àfrica > Camerun> , <Àfrica > Nigèria>

    El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. Dins del grup txàdic central, el daba és molt proper lingüísticament al buwal, el mbedam, el mina i el gavar.

    El grup ètnic daba, originari d'una regió muntanyosa força aïllada, es va instal·lar a les planes vers el 1920; només una petita part de la població roman a les muntanyes. És veí dels següents grups: bana i mina/hina al nord, fali al sud, jimi al nord-oest, tsuvan i sharwa al sud-oest, giziga del sud al nord-est i guidar al sud-est.

    La llengua daba consta de tres dialectes: el daba pròpiament dit (subdividit al seu torn en daba de la muntanya i daba de la plana), el daba-mazagwai i el daba-kola. Les diferències es troben als nivells fonològic i lèxic. Hi ha lingüistes que consideren el mazagwai una llengua independent.

    Els parlants adults de daba també solen saber ful, llengua dominant a la regió en les relacions interètniques. D'altra banda, els infants són escolaritzats en francès, fet que està reforçant l'ús d'aquesta llengua entre les generacions joves.

    Els esforços per a elaborar una ortografia per al daba es remunten al darrer terç del segle XX. La varietat presa com a referència per a la llengua estàndard és el daba de la plana, parlat al centre geogràfic i econòmic de la comunitat.

       
  • 1529606   dacoromanès  <Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Oriental> , <Europa > Albània> , <Europa > Bulgària> , <Europa > Grècia> , <Europa > Hongria> , <Europa > Macedònia> , <Europa > Moldàvia> , <Europa > Romania> , <Europa > Sèrbia> , <Europa > Ucraïna> dacoromanès
     
       
    • romanès
    • dacoromanès sin. compl.
    • moldau sin. compl.
    • cod româna
    • ar الرومانية
    • cy Rwmaneg
    • cy Moldofeg sin. compl.
    • de Rumänisch
    • de Dakorumänisch sin. compl.
    • de Moldauisch sin. compl.
    • en Romanian
    • en Daco-Rumanian sin. compl.
    • en Moldavian sin. compl.
    • es rumano
    • es moldavo sin. compl.
    • eu errumaniera
    • fr roumain
    • fr daco-roumain sin. compl.
    • fr moldave sin. compl.
    • gl romanés
    • gl dacorromanés sin. compl.
    • gl moldavo sin. compl.
    • gn rumáno
    • gn moldávo sin. compl.
    • it romeno
    • it dacoromeno sin. compl.
    • it moldavo sin. compl.
    • ja ルーマニア語
    • nl Roemeens
    • nl Daco-Romaans sin. compl.
    • nl Moldavisch sin. compl.
    • oc romanés
    • oc dacoromanés sin. compl.
    • oc moldau sin. compl.
    • pt romeno
    • pt daco-romeno moldavo sin. compl.
    • ru Румынский язык
    • ru Молдавский sin. compl.
    • ru Дакорумынский sin. compl.
    • sw Romanian
    • sw Daco-rumanian sin. compl.
    • sw Moldavian sin. compl.
    • tmh Tarumanist
    • tmh Tadakurumabist sin. compl.
    • tmh tamuldavt sin. compl.
    • zh 罗马尼亚语
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Oriental> , <Europa > Albània> , <Europa > Bulgària> , <Europa > Grècia> , <Europa > Hongria> , <Europa > Macedònia> , <Europa > Moldàvia> , <Europa > Romania> , <Europa > Sèrbia> , <Europa > Ucraïna>

    Els diversos parlars romanesos s'agrupen en quatre blocs dialectals: el dacoromanès, que, com que és el principal, sovint s'anomena simplement romanès, l'aromanès, el meglenoromanès i l'istroromanès.

    No se sap amb seguretat on es va originar la llengua romanesa ni tampoc per què les varietats actuals es parlen en regions tan allunyades les unes de les altres.

    L'originalitat del romanès està en el fet que, isolat a l'est, s'ha desenvolupat al marge de les altres llengües romàniques, parlades en territoris contigus de l'Europa occidental: ha estat en contacte amb llengües com ara el grec, l'albanès, l'hongarès, el turc i, sobretot, les llengües eslaves. A més, l'importantíssim paper que per als altres idiomes romànics ha tingut el llatí, llengua de la cultura i de l'Església, per al romanès l'han tingut l'eslavònic i el grec. Tot plegat ha donat al romanès la seva fesomia tan particular, que el fa diferent de la resta de llengües romàniques, amb les quals, però, no deixa de presentar una semblança estructural pregona.

       
  • 1530087   dagbamba  <Nigerocongolesa > Gur-adamawa > Gur> , <Àfrica > Ghana> dagbamba
     
       
    • dagbani
    • dagbamba sin. compl.
    • dagbane sin. compl.
    • dagomba sin. compl.
    • cod dagbanli
    • ar داغبانية
    • cy Dagbani
    • cy Dagbamba sin. compl.
    • cy Dagbane sin. compl.
    • cy Dagomba sin. compl.
    • de Dagbani
    • de Dagbamba sin. compl.
    • de Dagbane sin. compl.
    • de Dagomba sin. compl.
    • en Dagbani
    • en Dagbamba sin. compl.
    • en Dagbane sin. compl.
    • en Dagomba sin. compl.
    • es dagbani
    • es dagbamba sin. compl.
    • es dagbane sin. compl.
    • es dagomba sin. compl.
    • eu dagbaniera
    • eu dagbamba sin. compl.
    • eu dagbane sin. compl.
    • eu dagomba sin. compl.
    • fr dagbane
    • fr dagbamba sin. compl.
    • fr dagbani sin. compl.
    • fr dagomba sin. compl.
    • gl dagbani
    • gl dagbamba sin. compl.
    • gl dagbane sin. compl.
    • gl dagomba sin. compl.
    • gn dagvani
    • gn dagomba sin. compl.
    • gn dagvamba sin. compl.
    • gn dagvane sin. compl.
    • it dagbani
    • it dagbamba sin. compl.
    • it dagbane sin. compl.
    • it dagomba sin. compl.
    • ja ダバニ語
    • ja ダグバニ語 sin. compl.
    • nl Dagbani
    • nl Dagbamba sin. compl.
    • nl Dagbane sin. compl.
    • nl Dagomba sin. compl.
    • pt dagbani
    • pt dagbamba sin. compl.
    • pt dagbane sin. compl.
    • pt dagomba sin. compl.
    • ru Дагбани
    • ru Дагомба sin. compl.
    • ru Дагбамба sin. compl.
    • zh 达戈巴尼语
    • zh 达戈班内、达贡巴、达戈班巴 sin. compl.
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Nigerocongolesa > Gur-adamawa > Gur> , <Àfrica > Ghana>

    El dagbani és la llengua de la comunitat dagomba. També el parlen, però com a segona llengua, moltes altres comunitats del nord-est de Ghana, on el dagbani gaudeix d'una àmplia difusió com a llengua de comerç.

    El dagbani inclou tres dialectes: el dagbani occidental, parlat a la zona de Tamale; el dagbani oriental, parlat a la zona de Yendi; i el nanuni, dialecte parlat per l'ètnia nanumba.

    En tant que llengua amb reconeixement legal a Ghana, el dagbani és present a l'ensenyament primari i secundari.

       
  • 1530087   dagbane  <Nigerocongolesa > Gur-adamawa > Gur> , <Àfrica > Ghana> dagbane
     
       
    • dagbani
    • dagbamba sin. compl.
    • dagbane sin. compl.
    • dagomba sin. compl.
    • cod dagbanli
    • ar داغبانية
    • cy Dagbani
    • cy Dagbamba sin. compl.
    • cy Dagbane sin. compl.
    • cy Dagomba sin. compl.
    • de Dagbani
    • de Dagbamba sin. compl.
    • de Dagbane sin. compl.
    • de Dagomba sin. compl.
    • en Dagbani
    • en Dagbamba sin. compl.
    • en Dagbane sin. compl.
    • en Dagomba sin. compl.
    • es dagbani
    • es dagbamba sin. compl.
    • es dagbane sin. compl.
    • es dagomba sin. compl.
    • eu dagbaniera
    • eu dagbamba sin. compl.
    • eu dagbane sin. compl.
    • eu dagomba sin. compl.
    • fr dagbane
    • fr dagbamba sin. compl.
    • fr dagbani sin. compl.
    • fr dagomba sin. compl.
    • gl dagbani
    • gl dagbamba sin. compl.
    • gl dagbane sin. compl.
    • gl dagomba sin. compl.
    • gn dagvani
    • gn dagomba sin. compl.
    • gn dagvamba sin. compl.
    • gn dagvane sin. compl.
    • it dagbani
    • it dagbamba sin. compl.
    • it dagbane sin. compl.
    • it dagomba sin. compl.
    • ja ダバニ語
    • ja ダグバニ語 sin. compl.
    • nl Dagbani
    • nl Dagbamba sin. compl.
    • nl Dagbane sin. compl.
    • nl Dagomba sin. compl.
    • pt dagbani
    • pt dagbamba sin. compl.
    • pt dagbane sin. compl.
    • pt dagomba sin. compl.
    • ru Дагбани
    • ru Дагомба sin. compl.
    • ru Дагбамба sin. compl.
    • zh 达戈巴尼语
    • zh 达戈班内、达贡巴、达戈班巴 sin. compl.
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Nigerocongolesa > Gur-adamawa > Gur> , <Àfrica > Ghana>

    El dagbani és la llengua de la comunitat dagomba. També el parlen, però com a segona llengua, moltes altres comunitats del nord-est de Ghana, on el dagbani gaudeix d'una àmplia difusió com a llengua de comerç.

    El dagbani inclou tres dialectes: el dagbani occidental, parlat a la zona de Tamale; el dagbani oriental, parlat a la zona de Yendi; i el nanuni, dialecte parlat per l'ètnia nanumba.

    En tant que llengua amb reconeixement legal a Ghana, el dagbani és present a l'ensenyament primari i secundari.

       
  • 1530087   dagbani  <Nigerocongolesa > Gur-adamawa > Gur> , <Àfrica > Ghana> dagbani
     
       
    • dagbani
    • dagbamba sin. compl.
    • dagbane sin. compl.
    • dagomba sin. compl.
    • cod dagbanli
    • ar داغبانية
    • cy Dagbani
    • cy Dagbamba sin. compl.
    • cy Dagbane sin. compl.
    • cy Dagomba sin. compl.
    • de Dagbani
    • de Dagbamba sin. compl.
    • de Dagbane sin. compl.
    • de Dagomba sin. compl.
    • en Dagbani
    • en Dagbamba sin. compl.
    • en Dagbane sin. compl.
    • en Dagomba sin. compl.
    • es dagbani
    • es dagbamba sin. compl.
    • es dagbane sin. compl.
    • es dagomba sin. compl.
    • eu dagbaniera
    • eu dagbamba sin. compl.
    • eu dagbane sin. compl.
    • eu dagomba sin. compl.
    • fr dagbane
    • fr dagbamba sin. compl.
    • fr dagbani sin. compl.
    • fr dagomba sin. compl.
    • gl dagbani
    • gl dagbamba sin. compl.
    • gl dagbane sin. compl.
    • gl dagomba sin. compl.
    • gn dagvani
    • gn dagomba sin. compl.
    • gn dagvamba sin. compl.
    • gn dagvane sin. compl.
    • it dagbani
    • it dagbamba sin. compl.
    • it dagbane sin. compl.
    • it dagomba sin. compl.
    • ja ダバニ語
    • ja ダグバニ語 sin. compl.
    • nl Dagbani
    • nl Dagbamba sin. compl.
    • nl Dagbane sin. compl.
    • nl Dagomba sin. compl.
    • pt dagbani
    • pt dagbamba sin. compl.
    • pt dagbane sin. compl.
    • pt dagomba sin. compl.
    • ru Дагбани
    • ru Дагомба sin. compl.
    • ru Дагбамба sin. compl.
    • zh 达戈巴尼语
    • zh 达戈班内、达贡巴、达戈班巴 sin. compl.
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Nigerocongolesa > Gur-adamawa > Gur> , <Àfrica > Ghana>

    El dagbani és la llengua de la comunitat dagomba. També el parlen, però com a segona llengua, moltes altres comunitats del nord-est de Ghana, on el dagbani gaudeix d'una àmplia difusió com a llengua de comerç.

    El dagbani inclou tres dialectes: el dagbani occidental, parlat a la zona de Tamale; el dagbani oriental, parlat a la zona de Yendi; i el nanuni, dialecte parlat per l'ètnia nanumba.

    En tant que llengua amb reconeixement legal a Ghana, el dagbani és present a l'ensenyament primari i secundari.

       
  • 1530087   dagomba  <Nigerocongolesa > Gur-adamawa > Gur> , <Àfrica > Ghana> dagomba
     
       
    • dagbani
    • dagbamba sin. compl.
    • dagbane sin. compl.
    • dagomba sin. compl.
    • cod dagbanli
    • ar داغبانية
    • cy Dagbani
    • cy Dagbamba sin. compl.
    • cy Dagbane sin. compl.
    • cy Dagomba sin. compl.
    • de Dagbani
    • de Dagbamba sin. compl.
    • de Dagbane sin. compl.
    • de Dagomba sin. compl.
    • en Dagbani
    • en Dagbamba sin. compl.
    • en Dagbane sin. compl.
    • en Dagomba sin. compl.
    • es dagbani
    • es dagbamba sin. compl.
    • es dagbane sin. compl.
    • es dagomba sin. compl.
    • eu dagbaniera
    • eu dagbamba sin. compl.
    • eu dagbane sin. compl.
    • eu dagomba sin. compl.
    • fr dagbane
    • fr dagbamba sin. compl.
    • fr dagbani sin. compl.
    • fr dagomba sin. compl.
    • gl dagbani
    • gl dagbamba sin. compl.
    • gl dagbane sin. compl.
    • gl dagomba sin. compl.
    • gn dagvani
    • gn dagomba sin. compl.
    • gn dagvamba sin. compl.
    • gn dagvane sin. compl.
    • it dagbani
    • it dagbamba sin. compl.
    • it dagbane sin. compl.
    • it dagomba sin. compl.
    • ja ダバニ語
    • ja ダグバニ語 sin. compl.
    • nl Dagbani
    • nl Dagbamba sin. compl.
    • nl Dagbane sin. compl.
    • nl Dagomba sin. compl.
    • pt dagbani
    • pt dagbamba sin. compl.
    • pt dagbane sin. compl.
    • pt dagomba sin. compl.
    • ru Дагбани
    • ru Дагомба sin. compl.
    • ru Дагбамба sin. compl.
    • zh 达戈巴尼语
    • zh 达戈班内、达贡巴、达戈班巴 sin. compl.
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Nigerocongolesa > Gur-adamawa > Gur> , <Àfrica > Ghana>

    El dagbani és la llengua de la comunitat dagomba. També el parlen, però com a segona llengua, moltes altres comunitats del nord-est de Ghana, on el dagbani gaudeix d'una àmplia difusió com a llengua de comerç.

    El dagbani inclou tres dialectes: el dagbani occidental, parlat a la zona de Tamale; el dagbani oriental, parlat a la zona de Yendi; i el nanuni, dialecte parlat per l'ètnia nanumba.

    En tant que llengua amb reconeixement legal a Ghana, el dagbani és present a l'ensenyament primari i secundari.

       
  • 1529834   daguestànic  <Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Àvar-andi-dido > Àvar> , <Àsia > Rússia> daguestànic
     
       
    • àvar
    • daguestànic sin. compl.
    • cod ?вар мацIцI (Awar mats'ts')
    • cod ?агIарул мацIцI (Ma'arul mats'ts')
    • ar الأوارية
    • cy Avar
    • cy Dagestanig sin. compl.
    • de Awarisch
    • de Avarisch sin. compl.
    • de Dagestanisch sin. compl.
    • en Avar
    • en Dagestani sin. compl.
    • es avar
    • eu avarera
    • eu dagestanera sin. compl.
    • fr avar
    • fr daguestanien sin. compl.
    • gn avar
    • it avaro
    • ja アヴァル語
    • nl Avaars
    • nl Dagestaans sin. compl.
    • pt avar
    • ru Аварский язык
    • ru Дагестанский (устар) sin. compl.
    • tmh tavaract
    • zh 阿瓦尔语
    • scr Alfabet ciríl·lic

    <Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Àvar-andi-dido > Àvar> , <Àsia > Rússia>

    Els àvars constitueixen el grup ètnic més nombrós de la República del Daguestan i la seva llengua és la més parlada d'entre les originàries d'aquesta zona del Caucas. El territori històric dels àvars, situat al sud-oest de la república i també conegut com a Avaristan, va ser un kanat independent que va controlar els territoris del centre del Daguestan entre els segles XIII i XIX.

    En ser un dels grups ètnics dominants del Daguestan, el poble àvar ha tingut una influència important, tant en l'aspecte lingüístic com en el cultural, sobre els pobles del seu entorn. La població àvara és també la més nombrosa a la capital daguestànica, Makhatxkalà.

    La llengua es divideix en tres blocs dialectals:

    - el septentrional, un dialecte del qual, el khunzakh o khunz, és la base de la llengua escrita,
    - el sud-occidental,
    - el sud-oriental, que inclou el dialecte zaqatal parlat a l'Azerbaidjan.

    Cadascun d'aquests blocs presenta diferències considerables que en dificulten la intel·ligibilitat mútua.

    L'àvar és l'única llengua de la branca àvar-andi-dido que té forma estàndard i que trobem escrita ja des del segle XV. Els parlants de les altres llengües d'aquest grup l'han utilitzada tradicionalment com a llengua franca, especialment a la zona occidental.

    Al Daguestan, l'àvar és objecte d'aprenentatge i, en alguns casos, es fa servir com a vehicle d'ensenyament. També té presència a l'àmbit universitari. A l'Azerbaidjan, l'àvar només s'ensenya en alguns centres d'educació primària.

    Tot i el seu caràcter de llengua franca, l'àvar s'enfronta a la competència del rus com a llengua de prestigi i d'intercomprensió entre les diferents comunitats lingüístiques daguestàniques. L'ensenyament en àvar pateix una manca de professorat qualificat i de llibres actualitzats. Malgrat això, hi ha publicacions periòdiques, mitjans de comunicació i obres literàries en aquesta llengua.

    Hi ha grups d'àvars a Turquia, fruit de la gran migració de 1860 cap a l'Imperi otomà, després de les guerres caucàsiques, així com al Kazakhstan, al nord-est de Geòrgia, al Kirguizistan i a Ucraïna.

       
  • 1530095   dahomeen  <Nigerocongolesa > Volta-níger > Gbe> , <Àfrica > Benín> , <Àfrica > Nigèria> , <Àfrica > Togo> dahomeen
     
       
    • fon
    • dahomeen sin. compl.
    • djedji sin. compl.
    • fo sin. compl.
    • fogbe sin. compl.
    • fongbe sin. compl.
    • fonnu sin. compl.
    • cod fongbè
    • ar فونية
    • cy Fon
    • cy Dahomeen sin. compl.
    • cy Djedji sin. compl.
    • cy Fo sin. compl.
    • cy Fogbe sin. compl.
    • cy Fongbe sin. compl.
    • cy Fonnu sin. compl.
    • de Fon
    • de Dahomeen sin. compl.
    • de Djedji sin. compl.
    • de Fo sin. compl.
    • de Fogbe sin. compl.
    • de Fongbe sin. compl.
    • de Fonnu sin. compl.
    • en Fon
    • en Dahomeen sin. compl.
    • en Djedji sin. compl.
    • en Fo sin. compl.
    • en Fogbe sin. compl.
    • en Fon-Gbe sin. compl.
    • en Fongbe sin. compl.
    • en Fonnu sin. compl.
    • es fon
    • es dahomeen sin. compl.
    • es djedji sin. compl.
    • es fo sin. compl.
    • es fogbe sin. compl.
    • es fon-be sin. compl.
    • es fongbe sin. compl.
    • es fonnu sin. compl.
    • eu fongbe
    • eu dahomeen sin. compl.
    • eu djedji sin. compl.
    • eu fo sin. compl.
    • eu fogbe sin. compl.
    • eu fon sin. compl.
    • eu fonnu sin. compl.
    • fr fon
    • fr dahomeen sin. compl.
    • fr djedji sin. compl.
    • fr fo sin. compl.
    • fr fogbe sin. compl.
    • fr fongbe sin. compl.
    • fr fonnu sin. compl.
    • gl fon
    • gl dahomeen sin. compl.
    • gl djedji sin. compl.
    • gl fo sin. compl.
    • gl fogbe sin. compl.
    • gl fongbe sin. compl.
    • gl fonnu sin. compl.
    • gn fon
    • gn dahomeen sin. compl.
    • gn djedji sin. compl.
    • gn fo sin. compl.
    • gn fogve sin. compl.
    • gn fongbe sin. compl.
    • gn fonnu sin. compl.
    • it fon
    • it dahomeen sin. compl.
    • it djedji sin. compl.
    • it fo sin. compl.
    • it fogbe sin. compl.
    • it fongbe sin. compl.
    • it fonnu sin. compl.
    • ja フォン語
    • ja フォ語 sin. compl.
    • ja フォグベ語 sin. compl.
    • ja フォンヌ語 sin. compl.
    • ja ジェッディ語 sin. compl.
    • ja ダホメ-ン語 sin. compl.
    • ja フォン・グベ語 sin. compl.
    • nl Fon
    • nl Dahomeen sin. compl.
    • nl Djedji sin. compl.
    • nl Fo sin. compl.
    • nl Fogbe sin. compl.
    • nl Fongbe sin. compl.
    • nl Fonnu sin. compl.
    • pt fon
    • pt dahomeen sin. compl.
    • pt djedji sin. compl.
    • pt fo sin. compl.
    • pt fogbe sin. compl.
    • pt fongbe sin. compl.
    • pt fonnu sin. compl.
    • ru Фон
    • ru Фо sin. compl.
    • ru Фогбе sin. compl.
    • ru Фонну sin. compl.
    • ru Джеджи sin. compl.
    • ru Фонгбе sin. compl.
    • ru Дагомейский sin. compl.
    • zh 丰语
    • zh 弗、丰戈贝、丰努、弗戈贝、达霍米恩、德杰吉 sin. compl.
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Nigerocongolesa > Volta-níger > Gbe> , <Àfrica > Benín> , <Àfrica > Nigèria> , <Àfrica > Togo>

    En tant que llengua del grup gbe de la branca kwa, el fon és molt proper a l'ewe (Ghana i Togo). Els dialectes del fon són l'agbome, l'arohun, el gbekon i el kpase.

    Es creu que el poble fon és originari de Tado, un poble situat al sud-est de Togo, a la vora de la frontera amb Benín. Els fon van construir ciutats històricament importants com Abomei (la capital de Dahomei) i Ouidah, que durant l'època colonial van ser centres cabdals en el comerç d'esclaus. El fon va influir força en el crioll haitià.

    Malgrat la gran difusió que el fon té a Benín, no hi és llengua oficial i amb prou feines s'usa a l'administració. A l'ensenyament primari i secundari s'usa només de manera informal.

       
  • 1529740   dahseyé  <Tucano > Nord-oriental> , <Amèrica > Brasil> , <Amèrica > Colòmbia> dahseyé
     
       
    • tucano
    • dahseyé sin. compl.
    • tukano sin. compl.
    • cod yipa-masa
    • ar توكانية
    • cy Tucano
    • cy Dahseyé sin. compl.
    • cy Tukano sin. compl.
    • de Tucano
    • de Tukana sin. compl.
    • de Tukano sin. compl.
    • en Tucano
    • en Dachsea sin. compl.
    • en Tukano sin. compl.
    • es tucano
    • eu tukanera
    • eu dahseyé sin. compl.
    • eu tukano sin. compl.
    • fr tucano
    • fr dasea sin. compl.
    • fr tukano sin. compl.
    • gl tucano
    • gl dahseyé sin. compl.
    • gl tukano sin. compl.
    • gn tukáno
    • gn dahseye sin. compl.
    • gn tukáno sin. compl.
    • it tucano
    • it dahseyé sin. compl.
    • it tukano sin. compl.
    • ja トゥカノ語
    • ja ダゥセエ語 sin. compl.
    • nl Tucano
    • nl Dahseyé sin. compl.
    • nl Tukano sin. compl.
    • pt tucano
    • pt dahseyé sin. compl.
    • pt tukano sin. compl.
    • ru Тукано
    • ru Дахсеа sin. compl.
    • sw Tucano
    • sw Dahseyé sin. compl.
    • sw Tukano sin. compl.
    • tmh Tatukant
    • zh 图卡诺
    • zh 图卡诺 sin. compl.
    • zh 达其赛阿 sin. compl.

    <Tucano > Nord-oriental> , <Amèrica > Brasil> , <Amèrica > Colòmbia>

    El tucano, com el barasana, forma part del sistema exogàmic multilingüe del Vaupés amazònic.

    Aquesta llengua s'usa actualment com a llengua franca a tota la regió del Vaupés, ha anat desplaçant el nheengatu o língua geral en aquesta funció.

    L'expansió del tucano, que està absorbint grups de parlants d'altres llengües veïnes, està trastocant el sistema d'intercanvi matrimonial multilingüe del Vaupés i amenaça la diversitat lingüística de la regió.