Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

       
  • 1530635   ebele  <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional> , <Àfrica > Zimbabwe> ebele
     
       
    • tabele sin. compl.
    • sindebele sin. compl.
    • ndebele septentrional sin. compl.
    • ebele sin. compl.
    • ndebele del nord
    • ar نديبلي الشمالية
    • cy Tebele sin. compl.
    • cy Tabele sin. compl.
    • cy Sindebele sin. compl.
    • cy Ndebele gogleddol sin. compl.
    • cy Ndebele Gogleddol
    • de Tebele sin. compl.
    • de Tabele sin. compl.
    • de Sindebele sin. compl.
    • de Nördliches Ndebele sin. compl.
    • de Nord-Ndebele
    • en Tebele sin. compl.
    • en Tabele sin. compl.
    • en Sindebele sin. compl.
    • en Ndebele sin. compl.
    • en Northern Ndebele
    • es sindebele sin. compl.
    • es endebele septentrional sin. compl.
    • es endebele del norte
    • es tabele sin. compl.
    • es tebele sin. compl.
    • eu iparraldeko ndebeleera
    • eu iparraldeko ndebeleera sin. compl.
    • eu sindebele sin. compl.
    • eu tabele sin. compl.
    • eu tebele sin. compl.
    • fr ndébélé du Nord
    • fr ndébélé septentrional sin. compl.
    • fr sindébélé sin. compl.
    • fr tabele sin. compl.
    • fr tebele sin. compl.
    • gl ndebele do norte
    • gl ndebele setentrional sin. compl.
    • gl sindebele sin. compl.
    • gl tabele sin. compl.
    • gl tebele sin. compl.
    • gn ndevele yvateogua
    • gn ndevele yvateogua sin. compl.
    • gn sindevele sin. compl.
    • gn tavele sin. compl.
    • it ndebele del nord
    • it ndebele settentrionale sin. compl.
    • it sindebele sin. compl.
    • it tabele sin. compl.
    • it tebele sin. compl.
    • pt ndebele do norte
    • pt ndebele setentrional sin. compl.
    • pt sindebele sin. compl.
    • pt tabele sin. compl.
    • pt tebele sin. compl.
    • tmh Tandebelit n ugafa
    • tmh ndebele agafan sin. compl.
    • tmh Sindebele sin. compl.
    • tmh tabele sin. compl.
    • tmh tebele sin. compl.
    • zh 北部恩德贝勒语

    <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional> , <Àfrica > Zimbabwe>

    El grup etnoligüístic ndebele constitueix aproximadament el 12% de la població de Zimbàbue. Els parlants del ndebele tenen el shona com a segona llengua generalment, una llengua que parla més del 50% de la població de l'Estat.

    Hi ha certa confusió al voltant del terme «ndebele», ja que s'utilitza per identificar el ndebele meridional o isindebele (varietat parlada a la República de Sud-àfrica) i el ndebele septentrional o sindebele (varietat parlada a Zimbàbue).

    El ndebele s'inclou dins les llengües bantú, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius, i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

    Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

    Totes les llengües bantú, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisan.

       
  • 1530885   ebkuo  <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Ring> , <Àfrica > Camerun> ebkuo
     
       
    • kuo
    • bvukoo sin. compl.
    • ebkuo sin. compl.
    • ekpwo sin. compl.
    • oku sin. compl.
    • ukfwo sin. compl.
    • uku sin. compl.
    • cod ?blam əbkwo
    • de Kuo
    • de Ko sin. compl.
    • de Koh sin. compl.
    • en Kuo
    • en Bvukoo sin. compl.
    • en Ebkuo sin. compl.
    • en Ekpwo sin. compl.
    • en Oku sin. compl.
    • en Ukfwo sin. compl.
    • en Uku sin. compl.
    • es kuo
    • es bvukoo sin. compl.
    • es ebkuo sin. compl.
    • es ekpwo sin. compl.
    • es oku sin. compl.
    • es ukfwo sin. compl.
    • es uku sin. compl.
    • eu kuo
    • eu bvukoo sin. compl.
    • eu ebkuo sin. compl.
    • eu ekpwo sin. compl.
    • eu oku sin. compl.
    • eu ukfwo sin. compl.
    • eu uku sin. compl.
    • fr kuo
    • fr bvukoo sin. compl.
    • fr ebkuo sin. compl.
    • fr oku sin. compl.
    • fr uku sin. compl.
    • gl kuo
    • gl bvukoo sin. compl.
    • gl ebkuo sin. compl.
    • gl ekpwo sin. compl.
    • gl oku sin. compl.
    • gl ukfwo sin. compl.
    • gl uku sin. compl.
    • it kuo
    • it bvukoo sin. compl.
    • it ebkuo sin. compl.
    • it ekpwo sin. compl.
    • it oku sin. compl.
    • it ukfwo sin. compl.
    • it uku sin. compl.
    • nl Kuo
    • nl Bvukoo sin. compl.
    • nl Ebkuo sin. compl.
    • nl Oku sin. compl.
    • nl Uku sin. compl.
    • pt kuo
    • pt bvukoo sin. compl.
    • pt ebkuo sin. compl.
    • pt ekpwo sin. compl.
    • pt oku sin. compl.
    • pt ukfwo sin. compl.
    • pt uku sin. compl.

    <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Ring> , <Àfrica > Camerun>

    El kuo (també denominat oku) es parla a una zona muntanyosa de l'oest del Camerun. Segons la pròpia tradició oral, el poble kuo és originari de Tikar, regió situada al nord-est d'Oku.

    Els kuo anomenen la seva llengua əblam əbkwo, 'llengua dels kuo'. Els noms kuo i oku probablement deriven de la paraula əbkwo.

    Aquesta llengua (que no s'ha de confondre amb el kuo de la família adamawa) forma part de les llengües ring central. Aquest grup inclou el babanki, el mmem, bum i el kom, llengües properes lingüísticament i geogràficament al kuo.

       
  • 1530091   ebwe  <Nigerocongolesa > Volta-níger > Gbe> , <Àfrica > Benín> , <Àfrica > Ghana> , <Àfrica > Togo> ebwe
     
       
    • ewe
    • ebwe sin. compl.
    • efe sin. compl.
    • eibe sin. compl.
    • eue sin. compl.
    • eve sin. compl.
    • gbe sin. compl.
    • krepe sin. compl.
    • krepi sin. compl.
    • popo sin. compl.
    • vhe sin. compl.
    • cod ewegbe
    • ar إيوي
    • cy Ewe
    • cy Ebwe sin. compl.
    • cy Efe sin. compl.
    • cy Eibe sin. compl.
    • cy Eue sin. compl.
    • cy Eve sin. compl.
    • cy Gbe sin. compl.
    • cy Krepe sin. compl.
    • cy Krepi sin. compl.
    • cy Popo sin. compl.
    • cy Vhe sin. compl.
    • de Ewe
    • de Ebwe sin. compl.
    • de Efe sin. compl.
    • de Eibe sin. compl.
    • de Eue sin. compl.
    • de Eve sin. compl.
    • de Gbe sin. compl.
    • de Krebe sin. compl.
    • de Krebi sin. compl.
    • de Pope sin. compl.
    • de Vhe sin. compl.
    • en Ewe
    • en Ebwe sin. compl.
    • en Efe sin. compl.
    • en Eibe sin. compl.
    • en Eue sin. compl.
    • en Eve sin. compl.
    • en Éwé sin. compl.
    • en Gbe sin. compl.
    • en Krepe sin. compl.
    • en Krepi sin. compl.
    • en Popo sin. compl.
    • en Vhe sin. compl.
    • es ewe
    • es ebwe sin. compl.
    • es efe sin. compl.
    • es eibe sin. compl.
    • es eue sin. compl.
    • es eve sin. compl.
    • es gbe sin. compl.
    • es krepe sin. compl.
    • es krepi sin. compl.
    • es popo sin. compl.
    • es vhe sin. compl.
    • eu eweera
    • eu ebwe sin. compl.
    • eu efe sin. compl.
    • eu eibe sin. compl.
    • eu eue sin. compl.
    • eu eve sin. compl.
    • eu gbe sin. compl.
    • eu krepe sin. compl.
    • eu krepi sin. compl.
    • eu popo sin. compl.
    • eu vhe sin. compl.
    • fr ewe
    • fr ebwe sin. compl.
    • fr efe sin. compl.
    • fr eibe sin. compl.
    • fr eoué sin. compl.
    • fr évé sin. compl.
    • fr éwé sin. compl.
    • fr gbe sin. compl.
    • fr krepe sin. compl.
    • fr krepi sin. compl.
    • fr popo sin. compl.
    • fr vhe sin. compl.
    • gl ewe
    • gl ebwe sin. compl.
    • gl efe sin. compl.
    • gl eibe sin. compl.
    • gl eue sin. compl.
    • gl eve sin. compl.
    • gl gbe sin. compl.
    • gl krepe sin. compl.
    • gl krepi sin. compl.
    • gl popo sin. compl.
    • gl vhe sin. compl.
    • gn ewe
    • it ewe
    • it ebwe sin. compl.
    • it efe sin. compl.
    • it eibe sin. compl.
    • it eue sin. compl.
    • it eve sin. compl.
    • it gbe sin. compl.
    • it krepe sin. compl.
    • it krepi sin. compl.
    • it popo sin. compl.
    • it vhe sin. compl.
    • ja エウェ語
    • nl Ewe
    • nl Ebwe sin. compl.
    • nl Efe sin. compl.
    • nl Eibe sin. compl.
    • nl Eue sin. compl.
    • nl Eve sin. compl.
    • nl Gbe sin. compl.
    • nl Krepe sin. compl.
    • nl Krepi sin. compl.
    • nl Popo sin. compl.
    • nl Vhe sin. compl.
    • pt ewe
    • pt ebwe sin. compl.
    • pt efe sin. compl.
    • pt eibe sin. compl.
    • pt eue sin. compl.
    • pt eve sin. compl.
    • pt gbe sin. compl.
    • pt krepe sin. compl.
    • pt krepi sin. compl.
    • pt popo sin. compl.
    • pt vhe sin. compl.
    • ru Эве
    • ru Гбе sin. compl.
    • ru Эфе sin. compl.
    • ru Попо sin. compl.
    • ru Эбве sin. compl.
    • ru Эйбе sin. compl.
    • ru Крепе sin. compl.
    • ru Крепи sin. compl.
    • ru Эвегбе sin. compl.
    • zh 埃维语
    • zh 埃贝、埃博维、阿维、埃费、艾维、维赫、戈贝、克勒匹、克雷佩、波波 sin. compl.
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Nigerocongolesa > Volta-níger > Gbe> , <Àfrica > Benín> , <Àfrica > Ghana> , <Àfrica > Togo>

    A més de parlar-se al seu territori propi, l'ewe és emprat com a llengua d'intercanvi intercultural a tota la regió de Ghana i Togo.

    Els dialectes principals de l'ewe són: l'anglo (anlo), l'awuna, el hudu i el kotafoa a Ghana, i l'adan, l'agu, l'anglo (anlo, awlan), l'aveno, el be, el gbin, el ho, el kpelen, el togo, el vlin i el vo a Togo.

    El 1853, la missió Norddeutsche Missionsgesellschaft va desenvolupar una llengua ewe literària basada en el dialecte anlo.

    Actualment, malgrat la manca d'oficialitat, l'ewe té una gran presència a l'ensenyament primari i secundari i força difusió a la ràdio i la televisió. També s'hi escriu literatura.

       
  • 1530584   echijita  <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional> , <Àfrica > Tanzània> echijita
     
       
    • jita
    • echijita sin. compl.
    • ecijita sin. compl.
    • kijita sin. compl.
    • ar جيتا
    • cy Jita
    • cy Echijita sin. compl.
    • cy Ecijita sin. compl.
    • cy Kijita sin. compl.
    • de Jita
    • de Echijita sin. compl.
    • de Ecijita sin. compl.
    • de Kijita sin. compl.
    • en Jita
    • en Echijita sin. compl.
    • en Ecijita sin. compl.
    • en Kijita sin. compl.
    • es jita
    • es echijita sin. compl.
    • es ecijita sin. compl.
    • es kijita sin. compl.
    • eu jitera
    • eu echijita sin. compl.
    • eu ecijita sin. compl.
    • eu jita sin. compl.
    • eu kijita sin. compl.
    • fr jita
    • fr echijita sin. compl.
    • fr ecijita sin. compl.
    • fr kijita sin. compl.
    • gl jita
    • gl echijita sin. compl.
    • gl ecijita sin. compl.
    • gl kijita sin. compl.
    • gn jita
    • gn echijita sin. compl.
    • gn ecijita sin. compl.
    • gn kijita sin. compl.
    • it jita
    • it echijita sin. compl.
    • it ecijita sin. compl.
    • it kijita sin. compl.
    • pt jita
    • pt echijita sin. compl.
    • pt ecijita sin. compl.
    • pt kijita sin. compl.
    • tmh Tajitat
    • tmh Echijita sin. compl.
    • tmh ecijita sin. compl.
    • tmh kijita sin. compl.
    • zh 吉塔语
    • num Sistema aràbic

    <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional> , <Àfrica > Tanzània>

    El grup etnolingüístic jita és un dels grups establerts a la regió nord de Tanzània, concretament a la regió de Mara. Els parlants de jita tenen el suahili com a segona llengua generalment, que és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i que és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental. A Tanzània hi ha diversos grups etnolingüístics que han tingut un fort impacte sociolingüístic en comunitats veïnes. Aquest és el cas dels jita, que han tingut una forta influència sobre els kerewe.

    Una varietat dialectal d'aquesta llengua és el mrangi.

    El jita s'inclou dins les llengües bantú, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important d'elles, es va produir seguint el curs dels rius, i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

    Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

    Totes les llengües bantú, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisan.

       
  • 1529678   echoja  <Tacana > Chama> , <Amèrica > Bolívia> , <Amèrica > Perú> echoja
     
       
    • esse ejja
    • chama (despectiu) sin. compl.
    • chuncho sin. compl.
    • echoja sin. compl.
    • ese eja sin. compl.
    • guacanahua sin. compl.
    • guarayo sin. compl.
    • huarayo sin. compl.
    • tiatinagua sin. compl.
    • cod ese'ejja (isi'ijja)
    • ar إيسي إيخا
    • cy Esse Ejja
    • cy Chama (enw difrïol) sin. compl.
    • cy Chuncho sin. compl.
    • cy Echoja sin. compl.
    • cy Ese eja sin. compl.
    • cy Guacanahua sin. compl.
    • cy Guarayo sin. compl.
    • cy Huarayo sin. compl.
    • cy Tiatinagua sin. compl.
    • de Ese'ejja
    • de Chama (abwertend) sin. compl.
    • de Ese Eja sin. compl.
    • de Guarayo sin. compl.
    • de Tambopata-Huarayo sin. compl.
    • de Tiatinaguae sin. compl.
    • en Ese Ejja
    • en Chama (derogatory) sin. compl.
    • en Chuncho sin. compl.
    • en Echoja sin. compl.
    • en Ese Eja sin. compl.
    • en Guacanawa sin. compl.
    • en Guaraní sin. compl.
    • en Huarayo sin. compl.
    • en Tiatinagua sin. compl.
    • es ese ejja
    • es chama (despectivo) sin. compl.
    • es chuncho sin. compl.
    • es echoja sin. compl.
    • es ese eja sin. compl.
    • es guacanahua sin. compl.
    • es guacanawa sin. compl.
    • es guarayo sin. compl.
    • es huarayo sin. compl.
    • es tiatinagua sin. compl.
    • eu ese'ejjera
    • eu chama (mespretxuzkoa) sin. compl.
    • eu chuncho sin. compl.
    • eu echoja sin. compl.
    • eu ese eja sin. compl.
    • eu guacanahua sin. compl.
    • eu guarayo sin. compl.
    • eu huarayo sin. compl.
    • eu tiatinagua sin. compl.
    • fr ese ejja
    • fr chama (péjoratif) sin. compl.
    • fr chuncho sin. compl.
    • fr echoja sin. compl.
    • fr ese eja sin. compl.
    • fr ese exa sin. compl.
    • fr guacanahua sin. compl.
    • fr guarayo sin. compl.
    • fr huarayo sin. compl.
    • fr tiatinagua sin. compl.
    • gl esse ejja
    • gl chama (despectivo) sin. compl.
    • gl chuncho sin. compl.
    • gl echoja sin. compl.
    • gl ese eja sin. compl.
    • gl guacanahua sin. compl.
    • gl guarayo sin. compl.
    • gl huarayo sin. compl.
    • gl tiatinagua sin. compl.
    • gn ese ejja
    • gn chama (ñembohorýramo) sin. compl.
    • gn chuncho sin. compl.
    • gn echoja sin. compl.
    • gn ese eja sin. compl.
    • gn guakanahua sin. compl.
    • gn guakanawa sin. compl.
    • gn guarayo sin. compl.
    • gn huarayo sin. compl.
    • gn tiatinagua sin. compl.
    • it esse ejja
    • it chama (spregiativo) sin. compl.
    • it chuncho sin. compl.
    • it echoja sin. compl.
    • it ese eja sin. compl.
    • it guacanahua sin. compl.
    • it guarayo sin. compl.
    • it huarayo sin. compl.
    • it tiatinagua sin. compl.
    • ja エセエハ語
    • ja チャマ語(軽蔑語)、ウラヨ語 sin. compl.
    • ja ワラヨ語、ワカナワ語、エチョハ語、チュンチョ語、ティアティナワ語 sin. compl.
    • nl Esse Ejja
    • nl Chama (minachtend) sin. compl.
    • nl Chuncho sin. compl.
    • nl Echoja sin. compl.
    • nl Ese Eja sin. compl.
    • nl Guacanahua sin. compl.
    • nl Guarayo sin. compl.
    • nl Huarayo sin. compl.
    • nl Tiatinagua sin. compl.
    • pt esse ejja
    • pt chama (depreciativo) sin. compl.
    • pt chuncho sin. compl.
    • pt echoja sin. compl.
    • pt ese eja sin. compl.
    • pt guacanahua sin. compl.
    • pt guarayo sin. compl.
    • pt huarayo sin. compl.
    • pt tiatinagua sin. compl.
    • ru Эссе-эхха
    • ru Эсе эха sin. compl.
    • ru Чунчо sin. compl.
    • ru Эсеха sin. compl.
    • ru Эчоха sin. compl.
    • ru Уарайо sin. compl.
    • ru Эсеэха sin. compl.
    • ru Эссейя sin. compl.
    • ru Гуарайо sin. compl.
    • ru Гуаканава sin. compl.
    • ru Тиатинагуа sin. compl.
    • ru Чама (уничижительно) sin. compl.
    • sw Ese ejja
    • sw Chama (despectivo) sin. compl.
    • sw Chuncho sin. compl.
    • sw Echoja sin. compl.
    • sw Ese eja sin. compl.
    • sw Guacanahua sin. compl.
    • sw Guacanawa sin. compl.
    • sw Guarayo sin. compl.
    • sw Huarayo sin. compl.
    • sw Tiatinagua sin. compl.
    • tmh Tassijat
    • zh 埃塞埃哈
    • zh 华拉尤 sin. compl.
    • zh 厄楚哈 sin. compl.
    • zh 楚恩楚 sin. compl.
    • zh 瓜拉尼 sin. compl.
    • zh 埃塞埃哈 sin. compl.
    • zh 瓜卡纳瓦 sin. compl.
    • zh 迪亚迪纳瓜 sin. compl.
    • zh 查玛(已不用) sin. compl.

    <Tacana > Chama> , <Amèrica > Bolívia> , <Amèrica > Perú>

    Esse ejja és el nom emprat per designar l'ètnia integrada pels clans bahuajja, sonene i esse'eja. Aquesta ètnia és originària probablement del Departament de Madre de Dios, al Perú, i es va dispersar a causa de les espoliacions dels europeus i de les campanyes d'explotació del cautxú dutes a terme a la zona durant el segle XIX.

    Mentre que en algunes zones, com Sonene i Palma Real, tots els nens adquireixen la llengua, a Infierno depèn del fet que la mare sigui esse-ejja o no.

       
  • 1530584   ecijita  <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional> , <Àfrica > Tanzània> ecijita
     
       
    • jita
    • echijita sin. compl.
    • ecijita sin. compl.
    • kijita sin. compl.
    • ar جيتا
    • cy Jita
    • cy Echijita sin. compl.
    • cy Ecijita sin. compl.
    • cy Kijita sin. compl.
    • de Jita
    • de Echijita sin. compl.
    • de Ecijita sin. compl.
    • de Kijita sin. compl.
    • en Jita
    • en Echijita sin. compl.
    • en Ecijita sin. compl.
    • en Kijita sin. compl.
    • es jita
    • es echijita sin. compl.
    • es ecijita sin. compl.
    • es kijita sin. compl.
    • eu jitera
    • eu echijita sin. compl.
    • eu ecijita sin. compl.
    • eu jita sin. compl.
    • eu kijita sin. compl.
    • fr jita
    • fr echijita sin. compl.
    • fr ecijita sin. compl.
    • fr kijita sin. compl.
    • gl jita
    • gl echijita sin. compl.
    • gl ecijita sin. compl.
    • gl kijita sin. compl.
    • gn jita
    • gn echijita sin. compl.
    • gn ecijita sin. compl.
    • gn kijita sin. compl.
    • it jita
    • it echijita sin. compl.
    • it ecijita sin. compl.
    • it kijita sin. compl.
    • pt jita
    • pt echijita sin. compl.
    • pt ecijita sin. compl.
    • pt kijita sin. compl.
    • tmh Tajitat
    • tmh Echijita sin. compl.
    • tmh ecijita sin. compl.
    • tmh kijita sin. compl.
    • zh 吉塔语
    • num Sistema aràbic

    <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional> , <Àfrica > Tanzània>

    El grup etnolingüístic jita és un dels grups establerts a la regió nord de Tanzània, concretament a la regió de Mara. Els parlants de jita tenen el suahili com a segona llengua generalment, que és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i que és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental. A Tanzània hi ha diversos grups etnolingüístics que han tingut un fort impacte sociolingüístic en comunitats veïnes. Aquest és el cas dels jita, que han tingut una forta influència sobre els kerewe.

    Una varietat dialectal d'aquesta llengua és el mrangi.

    El jita s'inclou dins les llengües bantú, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important d'elles, es va produir seguint el curs dels rius, i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

    Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

    Totes les llengües bantú, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisan.

       
  • 1530259   ediu-adig  <Guaykurú> , <Amèrica > Brasil> ediu-adig
     
       
    • cadiueu
    • caduveo sin. compl.
    • ediu-adig sin. compl.
    • kadiweu sin. compl.
    • cod ejiwajigi
    • ar كاديوي
    • cy Cadiueu
    • cy Caduveo sin. compl.
    • cy Ediu-adig sin. compl.
    • cy Kadiweu sin. compl.
    • de Kadiweu
    • de Caduveo sin. compl.
    • de Guaicuru sin. compl.
    • de Guaykuru sin. compl.
    • de Mbaya-Waikuru sin. compl.
    • en Kadiwéu
    • en Caduvéo sin. compl.
    • en Ediu-Adig sin. compl.
    • en Kadiweu sin. compl.
    • en Mbaya-Guaikuru sin. compl.
    • es cadiueu
    • es caduveo sin. compl.
    • es ediu-adig sin. compl.
    • es kadiweu sin. compl.
    • eu kadiweuera
    • eu caduveo sin. compl.
    • eu ediu-adig sin. compl.
    • eu kadiweu sin. compl.
    • fr caduveo
    • fr caduveo sin. compl.
    • fr ediu-adig sin. compl.
    • fr kadiweu sin. compl.
    • gn kadiueu
    • gn cadiweu sin. compl.
    • gn caduveo sin. compl.
    • gn ediu-adig sin. compl.
    • it caduveo
    • it ediu-adig sin. compl.
    • it kadiweu sin. compl.
    • ja カディウェウ語
    • ja カドゥベオ語 sin. compl.
    • ja エディウ・アディグ語 sin. compl.
    • ja ムバヤ・グアイクル語 sin. compl.
    • nl Cadiueu
    • nl Caduveo sin. compl.
    • nl Ediu-Adig sin. compl.
    • nl Kadiweu sin. compl.
    • pt cadiueu
    • pt caduveo sin. compl.
    • pt ediu-adig sin. compl.
    • pt kadiweu sin. compl.
    • ru Кадувео
    • ru Кадувео sin. compl.
    • ru Кадивеу sin. compl.
    • ru Кадьювеу sin. compl.
    • ru Мбайя-гуайкуру sin. compl.
    • zh 卡迪尤埃乌语
    • zh 卡杜威奥 sin. compl.
    • zh 卡迪维乌 sin. compl.
    • zh 艾迪乌-阿迪戈 sin. compl.
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Guaykurú> , <Amèrica > Brasil>

    La llengua cadiueu és la més septentrional de la família guaykurú i l'única parlada a l'est del riu Paraguai. La comunitat es va instal·lar a la zona entre els segles XVII i XIX. Conviuen amb altres ètnies en una reserva demarcada per l'estat brasiler. Són coneguts pels seus tatuatges, molt artístics.

    La gent gran del grup, les dones i els nens gairebé només parlen cadiueu, mentre que els homes coneixen també el portuguès. Altres grups indígenes que viuen a la reserva indígena cadiueu entenen el cadiueu, però no el parlen: la comunicació s'estableix en portuguès.

    L'escola primària dels poblats la porten mestres indígenes. La llengua presenta diferències notables entre la parla dels homes i la de les dones.

       
  • 1530089   edo  <Nigerocongolesa > Benue-congo> , <Àfrica > Nigèria> edo
     
       
    • edo
    • addo sin. compl.
    • benin sin. compl.
    • bini sin. compl.
    • oviedo sin. compl.
    • ovioba sin. compl.
    • cod èdó
    • ar إيدو
    • cy Edo
    • cy Addo sin. compl.
    • cy Benin sin. compl.
    • cy Bini sin. compl.
    • cy Oviedo sin. compl.
    • cy Ovioba sin. compl.
    • de Edo
    • de Addo sin. compl.
    • de Benin sin. compl.
    • de Bini sin. compl.
    • de Oviedo sin. compl.
    • de Ovioba sin. compl.
    • en Edo
    • en Addo sin. compl.
    • en Benin sin. compl.
    • en Bini sin. compl.
    • en Oviedo sin. compl.
    • en Ovioba sin. compl.
    • es edo
    • es addo sin. compl.
    • es benin sin. compl.
    • es bini sin. compl.
    • es oviedo sin. compl.
    • es ovioba sin. compl.
    • eu edoera
    • eu addo sin. compl.
    • eu benin sin. compl.
    • eu bini sin. compl.
    • eu edo sin. compl.
    • eu oviedo sin. compl.
    • eu ovioba sin. compl.
    • fr édo
    • fr addo sin. compl.
    • fr benin sin. compl.
    • fr bini sin. compl.
    • fr oviedo sin. compl.
    • fr ovioba sin. compl.
    • gl edo
    • gl addo sin. compl.
    • gl benin sin. compl.
    • gl bini sin. compl.
    • gl oviedo sin. compl.
    • gl ovioba sin. compl.
    • gn edo
    • gn addo sin. compl.
    • gn oviedo sin. compl.
    • gn ovioba sin. compl.
    • gn venin sin. compl.
    • gn vini sin. compl.
    • it edo
    • it addo sin. compl.
    • it benin sin. compl.
    • it bini sin. compl.
    • it oviedo sin. compl.
    • it ovioba sin. compl.
    • ja エド語
    • ja アッド語、ベニン語、ビニ語、オビエド語、オビオバ語 sin. compl.
    • nl Edo
    • nl Addo sin. compl.
    • nl Benin sin. compl.
    • nl Bini sin. compl.
    • nl Oviedo sin. compl.
    • nl Ovioba sin. compl.
    • pt edo
    • pt addo sin. compl.
    • pt benin sin. compl.
    • pt bini sin. compl.
    • pt oviedo sin. compl.
    • pt ovioba sin. compl.
    • ru Эдо
    • ru Бини sin. compl.
    • ru Аддо sin. compl.
    • ru Овейдо sin. compl.
    • ru Овиоба sin. compl.
    • zh 埃多语
    • zh 比尼、贝宁、阿多、奥维耶多、奥维奥巴 sin. compl.
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Nigerocongolesa > Benue-congo> , <Àfrica > Nigèria>

    A més de l'edo, a l'estat d'Edo s'hi parlen unes disset llengües, de les quals les més parlades són l'esan, l'afemai i l'ijaw.

    L'edo és una llengua força homogènia, és a dir, té poca variació dialectal.

    Al centre-oest de Nigèria, l'edo té una certa difusió com a llengua franca. Té presència a l'ensenyament primari i secundari, i també a la ràdio i la televisió.

       
  • 1529733   edulia  <Tucano > Oriental > Barà-tuyuca> , <Amèrica > Colòmbia> edulia
     
       
    • barasana
    • barà sin. compl.
    • barasano sin. compl.
    • edulia sin. compl.
    • paneroa sin. compl.
    • cod baka uka
    • cod hadira uka
    • cod jiba uka
    • ar باراسانية
    • cy Barasana
    • cy Bará sin. compl.
    • cy Barasano sin. compl.
    • cy Edulia sin. compl.
    • cy Paneroa sin. compl.
    • de Barasana
    • de Bará sin. compl.
    • en Barasana
    • en Bará sin. compl.
    • en Barasano sin. compl.
    • en Edulia sin. compl.
    • en Paneroa sin. compl.
    • es barasano
    • es bará sin. compl.
    • es barasana sin. compl.
    • es edulia sin. compl.
    • es paneroa sin. compl.
    • eu barasanera
    • eu barà sin. compl.
    • eu barasano sin. compl.
    • eu edulia sin. compl.
    • eu paneroa sin. compl.
    • fr barasana
    • fr bara sin. compl.
    • fr bará sin. compl.
    • fr barasano sin. compl.
    • fr edulia sin. compl.
    • fr edúuria sin. compl.
    • fr paneroa sin. compl.
    • gl barasana
    • gl bará sin. compl.
    • gl barasano sin. compl.
    • gl edulia sin. compl.
    • gl paneroa sin. compl.
    • gn varasána
    • gn edulia sin. compl.
    • gn paneroa sin. compl.
    • gn vara sin. compl.
    • gn varasána sin. compl.
    • it barasana
    • it barà sin. compl.
    • it barasano sin. compl.
    • it edulia sin. compl.
    • it paneroa sin. compl.
    • ja バラサナ語
    • ja バラ語、バラサノ語、パネロア語、エドゥリア語 sin. compl.
    • nl Barasana
    • nl Bará sin. compl.
    • nl Barasano sin. compl.
    • nl Edulia sin. compl.
    • nl Paneroa sin. compl.
    • pt barasana
    • pt bará sin. compl.
    • pt barasano sin. compl.
    • pt edulia sin. compl.
    • pt paneroa sin. compl.
    • ru Барасана
    • ru Бара sin. compl.
    • ru Эдулья sin. compl.
    • ru Панероа sin. compl.
    • ru Барасано sin. compl.
    • sw Barasano
    • sw Bará sin. compl.
    • sw Barasana sin. compl.
    • sw Edulia sin. compl.
    • sw Paneroa sin. compl.
    • tmh Tabarazant
    • zh 巴拉萨纳
    • zh 巴拉 sin. compl.
    • zh 厄都里亚 sin. compl.
    • zh 巴拉萨诺 sin. compl.
    • zh 帕内罗阿 sin. compl.

    <Tucano > Oriental > Barà-tuyuca> , <Amèrica > Colòmbia>

    Hi ha unes 500 persones la llengua dels pares de les quals és el barasana, però, en realitat, el nombre de parlants deu ser superior. De totes maneres, les persones que tenen mares parlants d'aquesta llengua no són considerades barasana. Això s'explica pel fet que els barasana formen part d'un sistema patrilineal i exogàmic, en què una persona només es pot casar amb algú la llengua del pare del qual sigui diferent de la llengua del propi pare. La llengua del pare és una marca d'identitat. Quan una dona es casa i va a viure a la comunitat del marit, continua usant la llengua del seu pare, fins i tot amb el marit i els fills. Les llengües implicades en aquesta pràctica són fonamentalment de la família tucano oriental.

    Aquest sistema lingüístic basat en l'intercanvi matrimonial que trobem a la regió del Vaupés està començant a ser trastocat per l'expansió del tucano, una de les llengües implicades en aquest sistema.

    Alguns autors consideren el barasano i el tuyuca com a varietats d'una mateixa llengua.

       
  • 1530091   efe  <Nigerocongolesa > Volta-níger > Gbe> , <Àfrica > Benín> , <Àfrica > Ghana> , <Àfrica > Togo> efe
     
       
    • ewe
    • ebwe sin. compl.
    • efe sin. compl.
    • eibe sin. compl.
    • eue sin. compl.
    • eve sin. compl.
    • gbe sin. compl.
    • krepe sin. compl.
    • krepi sin. compl.
    • popo sin. compl.
    • vhe sin. compl.
    • cod ewegbe
    • ar إيوي
    • cy Ewe
    • cy Ebwe sin. compl.
    • cy Efe sin. compl.
    • cy Eibe sin. compl.
    • cy Eue sin. compl.
    • cy Eve sin. compl.
    • cy Gbe sin. compl.
    • cy Krepe sin. compl.
    • cy Krepi sin. compl.
    • cy Popo sin. compl.
    • cy Vhe sin. compl.
    • de Ewe
    • de Ebwe sin. compl.
    • de Efe sin. compl.
    • de Eibe sin. compl.
    • de Eue sin. compl.
    • de Eve sin. compl.
    • de Gbe sin. compl.
    • de Krebe sin. compl.
    • de Krebi sin. compl.
    • de Pope sin. compl.
    • de Vhe sin. compl.
    • en Ewe
    • en Ebwe sin. compl.
    • en Efe sin. compl.
    • en Eibe sin. compl.
    • en Eue sin. compl.
    • en Eve sin. compl.
    • en Éwé sin. compl.
    • en Gbe sin. compl.
    • en Krepe sin. compl.
    • en Krepi sin. compl.
    • en Popo sin. compl.
    • en Vhe sin. compl.
    • es ewe
    • es ebwe sin. compl.
    • es efe sin. compl.
    • es eibe sin. compl.
    • es eue sin. compl.
    • es eve sin. compl.
    • es gbe sin. compl.
    • es krepe sin. compl.
    • es krepi sin. compl.
    • es popo sin. compl.
    • es vhe sin. compl.
    • eu eweera
    • eu ebwe sin. compl.
    • eu efe sin. compl.
    • eu eibe sin. compl.
    • eu eue sin. compl.
    • eu eve sin. compl.
    • eu gbe sin. compl.
    • eu krepe sin. compl.
    • eu krepi sin. compl.
    • eu popo sin. compl.
    • eu vhe sin. compl.
    • fr ewe
    • fr ebwe sin. compl.
    • fr efe sin. compl.
    • fr eibe sin. compl.
    • fr eoué sin. compl.
    • fr évé sin. compl.
    • fr éwé sin. compl.
    • fr gbe sin. compl.
    • fr krepe sin. compl.
    • fr krepi sin. compl.
    • fr popo sin. compl.
    • fr vhe sin. compl.
    • gl ewe
    • gl ebwe sin. compl.
    • gl efe sin. compl.
    • gl eibe sin. compl.
    • gl eue sin. compl.
    • gl eve sin. compl.
    • gl gbe sin. compl.
    • gl krepe sin. compl.
    • gl krepi sin. compl.
    • gl popo sin. compl.
    • gl vhe sin. compl.
    • gn ewe
    • it ewe
    • it ebwe sin. compl.
    • it efe sin. compl.
    • it eibe sin. compl.
    • it eue sin. compl.
    • it eve sin. compl.
    • it gbe sin. compl.
    • it krepe sin. compl.
    • it krepi sin. compl.
    • it popo sin. compl.
    • it vhe sin. compl.
    • ja エウェ語
    • nl Ewe
    • nl Ebwe sin. compl.
    • nl Efe sin. compl.
    • nl Eibe sin. compl.
    • nl Eue sin. compl.
    • nl Eve sin. compl.
    • nl Gbe sin. compl.
    • nl Krepe sin. compl.
    • nl Krepi sin. compl.
    • nl Popo sin. compl.
    • nl Vhe sin. compl.
    • pt ewe
    • pt ebwe sin. compl.
    • pt efe sin. compl.
    • pt eibe sin. compl.
    • pt eue sin. compl.
    • pt eve sin. compl.
    • pt gbe sin. compl.
    • pt krepe sin. compl.
    • pt krepi sin. compl.
    • pt popo sin. compl.
    • pt vhe sin. compl.
    • ru Эве
    • ru Гбе sin. compl.
    • ru Эфе sin. compl.
    • ru Попо sin. compl.
    • ru Эбве sin. compl.
    • ru Эйбе sin. compl.
    • ru Крепе sin. compl.
    • ru Крепи sin. compl.
    • ru Эвегбе sin. compl.
    • zh 埃维语
    • zh 埃贝、埃博维、阿维、埃费、艾维、维赫、戈贝、克勒匹、克雷佩、波波 sin. compl.
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Nigerocongolesa > Volta-níger > Gbe> , <Àfrica > Benín> , <Àfrica > Ghana> , <Àfrica > Togo>

    A més de parlar-se al seu territori propi, l'ewe és emprat com a llengua d'intercanvi intercultural a tota la regió de Ghana i Togo.

    Els dialectes principals de l'ewe són: l'anglo (anlo), l'awuna, el hudu i el kotafoa a Ghana, i l'adan, l'agu, l'anglo (anlo, awlan), l'aveno, el be, el gbin, el ho, el kpelen, el togo, el vlin i el vo a Togo.

    El 1853, la missió Norddeutsche Missionsgesellschaft va desenvolupar una llengua ewe literària basada en el dialecte anlo.

    Actualment, malgrat la manca d'oficialitat, l'ewe té una gran presència a l'ensenyament primari i secundari i força difusió a la ràdio i la televisió. També s'hi escriu literatura.