Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

       
  • 1529582   gagaús  <Altaica > Turquesa > Comú > Sud-occidental> , <Europa > Bulgària> , <Europa > Moldàvia> , <Europa > Romania> , <Europa > Ucraïna> gagaús
     
       
    • gagaús
    • cod gagauz
    • ar القوقازية
    • cy Gagawseg
    • de Gagausisch
    • en Gagauz
    • es gagauzo
    • eu gagauzera
    • fr gagaouze
    • gl gagauts
    • gn gagaúso
    • it gagauzo
    • ja ガガウズ語
    • nl Gagaoezisch
    • oc gagaús
    • pt gagauz
    • ru Гагаузский язык
    • sw Gagauz
    • tmh Tagagawust
    • zh 加告兹语

    <Altaica > Turquesa > Comú > Sud-occidental> , <Europa > Bulgària> , <Europa > Moldàvia> , <Europa > Romania> , <Europa > Ucraïna>

    Els gagaüsos són una població turquesa establerta a la península Balcànica des del segle XIII.

    Des del 1994, el territori dels gagaüsos de Moldàvia, esdevinguda independent arran de la desaparició de la Unió Soviètica (1991), gaudeix d'un règim d'autonomia limitada. En aquest territori, el gagaús és, juntament amb el romanès i el rus, llengua oficial. A la resta dels estats on és parlat no és oficial, però hi té el reconeixement legal genèric atorgat a les llengües de les minories ètniques.

    A Moldàvia, la llengua és present en l'ensenyament, la premsa, la ràdio i la televisió, però no es transmet als infants amb prou normalitat i hi ha establerta una dinàmica social favorable a la utilització del rus, la presència del qual, consolidada durant la llarga dominació russa i, més tard, soviètica (1812-1991, llevat del període d'entreguerres), avui continua sent important, malgrat les relacions que els gagaüsos han començat a mantenir darrerament amb Turquia.

       
  • 1530792   galavda  <Afroasiàtica > Txàdica > Central> , <Àfrica > Camerun> , <Àfrica > Nigèria> galavda
     
       
    • glavda
    • galavda sin. compl.
    • galvaxdaxa sin. compl.
    • gelebda sin. compl.
    • glanda sin. compl.
    • guelebda sin. compl.
    • de Glavda
    • de Galavda sin. compl.
    • de Glanda sin. compl.
    • de Guelebda sin. compl.
    • en Glavda
    • en Galavda sin. compl.
    • en Galvachdacha sin. compl.
    • en Gelebda sin. compl.
    • en Glanda sin. compl.
    • en Guelebda sin. compl.
    • es glavda
    • es galavda sin. compl.
    • es galvachdacha sin. compl.
    • es gelebda sin. compl.
    • es glanda sin. compl.
    • es guelebda sin. compl.
    • eu glavda
    • eu galavda sin. compl.
    • eu galvachdacha sin. compl.
    • eu gelebda sin. compl.
    • eu glanda sin. compl.
    • eu guelebda sin. compl.
    • fr glavda
    • fr galavda sin. compl.
    • fr glanda sin. compl.
    • fr guelebda sin. compl.
    • gl glavda
    • gl galavda sin. compl.
    • gl galvachdacha sin. compl.
    • gl gelebda sin. compl.
    • gl glanda sin. compl.
    • gl guelebda sin. compl.
    • it glavda
    • it galavda sin. compl.
    • it galvachdacha sin. compl.
    • it gelebda sin. compl.
    • it glanda sin. compl.
    • it guelebda sin. compl.
    • nl Glavda
    • nl Galavda sin. compl.
    • nl Glanda sin. compl.
    • nl Guelebda sin. compl.
    • pt glavda
    • pt galavda sin. compl.
    • pt galvachdacha sin. compl.
    • pt gelebda sin. compl.
    • pt glanda sin. compl.
    • pt guelebda sin. compl.

    <Afroasiàtica > Txàdica > Central> , <Àfrica > Camerun> , <Àfrica > Nigèria>

    El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. El glavda és molt proper genèticament i gramaticalment a les llengües mandara, gvoko, parkwa, hdi i vemgo-mabas, entre d'altres.

    El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la glavda) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.

    El grup ètnic glavda és originari de Ngoshe Sama, prop de Tourou. Actualment viu a l'extrem est de les muntanyes Mandara. Són veïns dels grups mandara/wandala (al nord i l'est), lamang (a l'oest) i dghwede (al sud).

    A més del grup ètnic glavda, parlen la llengua els grups amuda i ganjara. La llengua gaudeix de bona vitalitat en tots els àmbits de la vida comunitària.

    Els glavda de Nigèria parlen haussa com a llengua de comunicació intergrupal. Els de Camerun parlaven ful, però actualment també estan adoptant el haussa. D'altra banda, els infants escolaritzats, una minoria, són alfabetitzats en anglès a Nigèria i en francès al Camerun.

    Com la majoria de llengües de la regió, el glavda ha estat poc estudiat. No és clar, per exemple, quantes varietats dialectals la componen. Actualment es duu a terme un projecte de documentació, destinat a elaborar un corpus de textos en glavda i una gramàtica.

       
  • 1529797   galibi  <Carib> , <Amèrica > Brasil> , <Amèrica > Guaiana Francesa> , <Amèrica > Guyana> , <Amèrica > Surinam> , <Amèrica > Veneçuela> galibi
     
       
    • kali'na
    • carib sin. compl.
    • cariña sin. compl.
    • galibi sin. compl.
    • kalinha sin. compl.
    • kariña sin. compl.
    • ar كالينية
    • cy Kali'na
    • cy Carib sin. compl.
    • cy Cariña sin. compl.
    • cy Galibi sin. compl.
    • cy Kalinha sin. compl.
    • cy Kariña sin. compl.
    • de Kalihna
    • de Carib sin. compl.
    • de Cariña sin. compl.
    • de Galibi sin. compl.
    • en Kali'na
    • en Carib sin. compl.
    • en Cariña sin. compl.
    • en Galibi sin. compl.
    • en Kalihna sin. compl.
    • en Kariña sin. compl.
    • es kali'na
    • es kalinha
    • es kariña
    • es caribe sin. compl.
    • es cariña sin. compl.
    • es galibi sin. compl.
    • eu kariñera
    • eu carib sin. compl.
    • eu cariña sin. compl.
    • eu galibi sin. compl.
    • eu kalinha sin. compl.
    • eu kariña sin. compl.
    • fr kali'na
    • fr kalinha
    • fr kariña
    • fr caraïbe sin. compl.
    • fr cariña sin. compl.
    • fr galibi sin. compl.
    • gl kali'na
    • gl caribe sin. compl.
    • gl cariña sin. compl.
    • gl galibi sin. compl.
    • gl kalinha sin. compl.
    • gl kariña sin. compl.
    • gn kali'na
    • gn galivi sin. compl.
    • gn kariña sin. compl.
    • gn karíve sin. compl.
    • it kali'na
    • it carib sin. compl.
    • it cariña sin. compl.
    • it galibi sin. compl.
    • it kalinha sin. compl.
    • it kariña sin. compl.
    • ja カリーナ語
    • ja カリブ語 sin. compl.
    • ja ガリビ語 sin. compl.
    • ja カリーニャ語 sin. compl.
    • nl Kali'na
    • nl Carib sin. compl.
    • nl Cariña sin. compl.
    • nl Galibi sin. compl.
    • nl Kalinha sin. compl.
    • nl Kariña sin. compl.
    • pt kali'na
    • pt carib sin. compl.
    • pt cariña sin. compl.
    • pt galibi sin. compl.
    • pt kalinha sin. compl.
    • pt kariña sin. compl.
    • ru Калинья
    • ru Галиби sin. compl.
    • ru Каринья sin. compl.
    • ru Карибский sin. compl.
    • sw Kali'na
    • sw Caribe sin. compl.
    • sw Cariña sin. compl.
    • sw Galibi sin. compl.
    • sw Kalinha sin. compl.
    • sw Kariña sin. compl.
    • tmh Takalint
    • zh 卡里纳
    • zh 加利比 sin. compl.
    • zh 加勒比 sin. compl.
    • zh 卡林哈 sin. compl.
    • zh 卡里尼阿 sin. compl.

    <Carib> , <Amèrica > Brasil> , <Amèrica > Guaiana Francesa> , <Amèrica > Guyana> , <Amèrica > Surinam> , <Amèrica > Veneçuela>

    Els kali'na, com altres pobles carib, semblen ser originaris de la regió de Roraima (Brasil i Veneçuela), tot i que ja habitaven la zona litoral quan es van produir els primers contactes amb els europeus al segle XVI. Des dels inicis de la colonització el kali'na va rebre l'atenció de cronistes i missioners que han deixar gramàtiques, lèxics i catecismes.

    Aquesta llengua ha tingut un paper important en la classificació genètica de les llengües de la família carib. Parlada a cinc estats amb llengües oficials diferents, s'utilitzen diverses normes ortogràfiques, segons els països, per escriure-la. El 1997 la comunitat de la Guaiana Francesa va adoptar una grafia amb vocació internacional.

       
  • 1530844   galim  <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide> , <Àfrica > Camerun> galim
     
       
    • suga
    • galim sin. compl.
    • jemjem sin. compl.
    • njemnjem sin. compl.
    • nyamnyam sin. compl.
    • sewe sin. compl.
    • ssuga sin. compl.
    • cod nizaa
    • de Suga
    • de Galim sin. compl.
    • de Nizaa sin. compl.
    • de Nizm sin. compl.
    • de Ssuga sin. compl.
    • en Suga
    • en Galim sin. compl.
    • en Jemjem sin. compl.
    • en Njemnhem sin. compl.
    • en Nyamnyam sin. compl.
    • en Sewe sin. compl.
    • en Ssuga sin. compl.
    • es suga
    • es galim sin. compl.
    • es jemjem sin. compl.
    • es njemnhem sin. compl.
    • es nyamnyam sin. compl.
    • es sewe sin. compl.
    • es ssuga sin. compl.
    • eu suga
    • eu galim sin. compl.
    • eu jemjem sin. compl.
    • eu njemnhem sin. compl.
    • eu nyamnyam sin. compl.
    • eu sewe sin. compl.
    • eu ssuga sin. compl.
    • fr suga
    • fr galim sin. compl.
    • fr jemjem sin. compl.
    • fr nizaa sin. compl.
    • fr nyamnyam sin. compl.
    • gl suga
    • gl galim sin. compl.
    • gl jemjem sin. compl.
    • gl njemnhem sin. compl.
    • gl nyamnyam sin. compl.
    • gl sewe sin. compl.
    • gl ssuga sin. compl.
    • it suga
    • it galim sin. compl.
    • it jemjem sin. compl.
    • it njemnhem sin. compl.
    • it nyamnyam sin. compl.
    • it sewe sin. compl.
    • it ssuga sin. compl.
    • nl Suga
    • nl Galim sin. compl.
    • nl Jemjem sin. compl.
    • nl Nizaa sin. compl.
    • nl Nyamnyam sin. compl.
    • pt suga
    • pt galim sin. compl.
    • pt jemjem sin. compl.
    • pt njemnhem sin. compl.
    • pt nyamnyam sin. compl.
    • pt sewe sin. compl.
    • pt ssuga sin. compl.

    <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide> , <Àfrica > Camerun>

    Els parlants de suga s'autodenominen baghap i anomenen la seva llengua nizaa. Aquesta llengua s'inclou dins el grup mambiloide, un grup de llengües parlades a la zona compresa entre l'altiplà Mambila, la plana de Tikar i l'altiplà d'Adamawa, en territori de Nigèria i Camerun. El nombre de llengües incloses en aquest grup s'ha anat ampliant amb els anys, tot i que alguns casos són dubtosos.

    El nizaa, però, se situa geogràficament fora de l'altiplà de Mambila (on es concentra la major part de les llengües d'aquest grup), al nord-oest d'aquest altiplà. No hi ha gaires dades sobre aquesta llengua.

    No s'ha de confondre el suga amb el nimbari, una altra llengua del Camerun que pertany al grup adamawa i es troba pràcticament extingida, la qual s'anomena també nyamnyam.

       
  • 1529583   gallec  <Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental> , <Europa > Espanya> gallec
     
       
    • gallec
    • cod galego
    • ar الغاليسية
    • cy Galiseg
    • de Galicisch
    • en Galician
    • es gallego
    • eu galiziera
    • fr galicien
    • gl galego
    • gn gallégo
    • it gallego
    • ja ガリシア語
    • nl Galicisch
    • oc galhèc
    • pt galego
    • ru Галисийский язык
    • sw Kireno cha Uhespanyola
    • sw Galician sin. compl.
    • tmh Tagayigut
    • zh 加利西亚语
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental> , <Europa > Espanya>

    El gallec és la llengua resultant de l'evolució del llatí implantat pels soldats i els colons romans al nord-oest de la península Ibèrica entre els segles I i VI de la nostra era. El resultat fou una llengua romànica en què les llengües cèltiques anteriors a la invasió romana no van deixar gairebé cap petjada, excepte en el lèxic i en la toponímia.
    Del segle XIII al XIV es produeix una clara consolidació del gallec com a llengua administrativa i literària, període en què tant els territoris situats al nord (Galícia) com els localitzats al sud (Portugal) del riu Miño pertanyen a la mateixa àrea lingüística. La lírica galaicoportuguesa constitueix precisament una de les proves més evidents de l'esplendor i vigor d'aquesta llengua neoromànica durant el període medieval.

    A la fi de l'edat mitjana, la llengua i la literatura culta gallegues van entrar en un període de decadència. En aquest context polític, el gallec es va mantenir absent de l'àmbit escrit durant un llarg període de tres segles (XVI, XVII i XVIII), anomenats «Séculos Escuros» ('Segles Foscos').

    «Rexurdimento» ('Ressorgiment') és el nom del moviment de renovació cultural que va tenir lloc durant la segona meitat del segle XIX. Cantares Gallegos, la primera obra escrita íntegrament en gallec per Rosalía de Castro i publicada el 1863, va inaugurar el «Rexurdimento Pleno». La primera gramàtica i diccionari gallecs, essencials per a l'estandardització de la llengua, van aparèixer també al segle XIX.

    La recuperació del gallec com a llengua literària i de cultura es va consolidar al llarg de tot el segle XX. Paral·lelament, es va produir en aquest període una davallada evident en els usos orals menys formals, especialment a les àrees urbanes.

    Gràcies a la tasca desenvolupada durant les tres darreres dècades, tant des dels poders públics com des de la iniciativa social, el procés de legitimació i modernització de la llengua gallega ha estat un èxit, i la seva expansió demogràfica i funcional ha estat molt considerable.

    Quant a la normativa lingüística del gallec, l'autoritat competent per llei des del 1983 és la Real Academia Galega (RAG), institució que es va constituir oficialment el 30 de setembre de 1906. La darrera edició revisada de Las Normas ortográficas e morfológicas do idioma galego data del desembre de 2003, la qual modifica i unifica els criteris existents des de l'aprovació, el 1982, de les normes anteriors.

    En el gallec actual es distingeixen tres grups dialectals: l'occidental, el central i l'oriental.

       
  • 1529604   gallegoportuguès  <Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental> , <Àfrica > Angola> , <Àfrica > Cap Verd> , <Àfrica > Guinea Bissau> , <Àfrica > Moçambic> , <Àfrica > São Tomé i Príncipe> , <Amèrica > Brasil> , <Europa > Espanya> , <Europa > Portugal> gallegoportuguès
     
       
    • portuguès
    • brasiler sin. compl.
    • gallegoportuguès sin. compl.
    • cod português
    • ar البرتغالية
    • cy Portwgaleg
    • de Portugiesisch
    • de Galizisch-Portugiesisch sin. compl.
    • en Portuguese
    • en Galaico-Português sin. compl.
    • en Galego-Português sin. compl.
    • es portugués
    • es brasileño sin. compl.
    • es galaicoportugués sin. compl.
    • es gallegoportugués sin. compl.
    • eu portugesa
    • fr portugais
    • gl portugués
    • gl galaicoportugués sin. compl.
    • gl galegoportugués sin. compl.
    • gn portugues
    • gn galaikoportugues sin. compl.
    • gn gallegoportugues sin. compl.
    • it portoghese
    • it galaico-portoghese sin. compl.
    • it galiziano-portoghese sin. compl.
    • ja ポルトガル語
    • ja ガリシア・ポルトガル語 sin. compl.
    • nl Portugees
    • nl Galicisch-Portugees sin. compl.
    • oc portugués
    • oc galaicoportugués sin. compl.
    • pt português
    • pt galaico-português sin. compl.
    • pt galego-português sin. compl.
    • ru Португальский язык
    • sw Kireno
    • sw Galaico-português sin. compl.
    • sw Galego-português sin. compl.
    • tmh Taburtqist
    • tmh Tagalaykupurtugit sin. compl.
    • tmh tagayigupurtugit sin. compl.
    • zh 葡萄牙语
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental> , <Àfrica > Angola> , <Àfrica > Cap Verd> , <Àfrica > Guinea Bissau> , <Àfrica > Moçambic> , <Àfrica > São Tomé i Príncipe> , <Amèrica > Brasil> , <Europa > Espanya> , <Europa > Portugal>

    Els primers textos portuguesos coneguts daten del segle XII, i aviat, fins a mitjan segle XIV, es va desenvolupar una esplèndida literatura en una varietat de la llengua força unificada.

    Al mateix segle XII, però, el domini lingüístic portuguès va restar dividit políticament en dues parts: al nord del riu Minho, Galícia, país vinculat al regne de Lleó i, des del segle XIII, a la corona de Castella; al sud, Portugal, país constituït en regne independent.

    A partir d'aquesta separació la llengua va seguir trajectòries diferents segons el territori de què es tractés: si a Portugal es va anar afermant com a idioma oficial i de cultura, a Galícia va anar sent desplaçada en aquests àmbits pel castellà fins a esdevenir una llengua gairebé sense conreu escrit. Això va provocar que les diferències formals entre els parlars d'un país i de l'altre s'anessin accentuant i que, d'ençà del segle XV, la consciència d'unitat lingüística s'afeblís molt i es comencés a parlar de dues llengües distintes: el portuguès i el gallec.

       
  • 1529584   gal·lès  <Indoeuropea > Cèltica > Britònic> , <Europa > Regne Unit> gal·lès
     
       
    • gal·lès
    • càmbric sin. compl.
    • cod cymraeg
    • ar الغاليّة
    • cy Cymraeg
    • de Walisisch
    • de Kymrisch sin. compl.
    • en Welsh
    • en Cambric sin. compl.
    • es galés
    • es cámbrico sin. compl.
    • es címbrico sin. compl.
    • eu galesera
    • fr gallois
    • fr cambrique sin. compl.
    • gl galés
    • gl cámbrico sin. compl.
    • gn gale
    • gn kámbriko sin. compl.
    • gn símbriko sin. compl.
    • it gallese
    • it cambrico sin. compl.
    • ja ウェールズ語
    • ja ギムリック語 sin. compl.
    • nl Welsh
    • nl Kymrisch sin. compl.
    • oc galés
    • oc càmbric sin. compl.
    • pt galês
    • pt câmbrico sin. compl.
    • ru Валлийский язык
    • ru Уэльский sin. compl.
    • ru Кимрский sin. compl.
    • sw Welsh
    • sw Cambric sin. compl.
    • tmh Tagalist
    • tmh Takambrikt sin. compl.
    • zh 威尔士语
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Indoeuropea > Cèltica > Britònic> , <Europa > Regne Unit>

    L'origen del gal·lès és el parlar d'un dels reductes occidentals en què la llengua britònica va restar confinada per l'empenta de la conquesta germànica de la Gran Bretanya als primers segles de la nostra era. En aquest territori, el futur Gal·les, es va anar desenvolupant un idioma diferent ja del còrnic i del bretó, també britònics, escrit des de l'inici amb l'alfabet llatí i amb una rica tradició literària que es remunta al segle VI.

    La situació de la llengua avui dia és contradictòria. El nombre de parlants de la llengua s'ha estabilitzat i això es deu a l'increment de l'ús del gal·lès a l'escola, on molts infants l'aprenen i hi estudien, i les generacions més joves ja no són les que menys en saben, com passava fins a la dècada de 1970.

    El moviment favorable a la recuperació de la llengua continua vigorós i, a més, hi ha bastants anglòfons que l'aprenen. Per tot plegat, avui el gal·lès és l'idioma cèltic amb més vitalitat.

    En el gal·lès es distingeixen dos blocs dialectals, el septentrional i el meridional.

       
  • 1530782   gallinoméro  <Pomo > Occidental> , <Amèrica > Estats Units d'Amèrica> gallinoméro
     
       
    • pomo meridional
    • gallinoméro sin. compl.
    • de Südliches Pomo
    • de Southern Pomo sin. compl.
    • en Southernmost Pomo
    • en Gallinoméro sin. compl.
    • es pomo meridional
    • es gallinoméro sin. compl.
    • eu pomo Hegoaldekoa
    • eu gallinoméro sin. compl.
    • fr pomo du Sud
    • fr pomo méridional sin. compl.
    • fr southern Pomo sin. compl.
    • gl pomo meridional
    • gl gallinoméro sin. compl.
    • it pomo meridionale
    • it gallinoméro sin. compl.
    • nl Zuidelijk Pomo
    • nl Southern Pomo sin. compl.
    • pt pomo meridional
    • pt gallinoméro sin. compl.
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Pomo > Occidental> , <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>

    Les set llengües de la família pomo (o kulanapana) són originàries de la regió del llac Clear, des d'on es van expandir pel nord de Califòrnia, concretament entre la costa del Pacífic i la vall de Sacramento. Tot i que els noms que reben fan pensar en varietats regionals d'una mateixa llengua, en realitat són molt diferents entre elles: són tan diferents com ho puguin ser el portuguès i el francès. El pomo nord-oriental és una llengua morta i totes les altres estan pràcticament extingides.

    La pèrdua de llengües a Califòrnia d'ençà de la colonització europea ha estat especialment severa. La febre de l'or va provocar massacres de comunitats indígenes i un esclavatge massiu.

    Els pomos meridionals, a més, havien patit les conseqüències de les invasions dels mexicans. Al tombant de segle XIX-XX, el descens demogràfic d'aquest grup ja era molt acusat i se n'havien perdut algunes varietats dialectals.

    No sabem amb certesa si el darrer parlant de pomo meridional encara és viu. En qualsevol cas, l'extinció de la llengua està gairebé consolidada.

       
  • 1530792   galvaxdaxa  <Afroasiàtica > Txàdica > Central> , <Àfrica > Camerun> , <Àfrica > Nigèria> galvaxdaxa
     
       
    • glavda
    • galavda sin. compl.
    • galvaxdaxa sin. compl.
    • gelebda sin. compl.
    • glanda sin. compl.
    • guelebda sin. compl.
    • de Glavda
    • de Galavda sin. compl.
    • de Glanda sin. compl.
    • de Guelebda sin. compl.
    • en Glavda
    • en Galavda sin. compl.
    • en Galvachdacha sin. compl.
    • en Gelebda sin. compl.
    • en Glanda sin. compl.
    • en Guelebda sin. compl.
    • es glavda
    • es galavda sin. compl.
    • es galvachdacha sin. compl.
    • es gelebda sin. compl.
    • es glanda sin. compl.
    • es guelebda sin. compl.
    • eu glavda
    • eu galavda sin. compl.
    • eu galvachdacha sin. compl.
    • eu gelebda sin. compl.
    • eu glanda sin. compl.
    • eu guelebda sin. compl.
    • fr glavda
    • fr galavda sin. compl.
    • fr glanda sin. compl.
    • fr guelebda sin. compl.
    • gl glavda
    • gl galavda sin. compl.
    • gl galvachdacha sin. compl.
    • gl gelebda sin. compl.
    • gl glanda sin. compl.
    • gl guelebda sin. compl.
    • it glavda
    • it galavda sin. compl.
    • it galvachdacha sin. compl.
    • it gelebda sin. compl.
    • it glanda sin. compl.
    • it guelebda sin. compl.
    • nl Glavda
    • nl Galavda sin. compl.
    • nl Glanda sin. compl.
    • nl Guelebda sin. compl.
    • pt glavda
    • pt galavda sin. compl.
    • pt galvachdacha sin. compl.
    • pt gelebda sin. compl.
    • pt glanda sin. compl.
    • pt guelebda sin. compl.

    <Afroasiàtica > Txàdica > Central> , <Àfrica > Camerun> , <Àfrica > Nigèria>

    El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. El glavda és molt proper genèticament i gramaticalment a les llengües mandara, gvoko, parkwa, hdi i vemgo-mabas, entre d'altres.

    El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la glavda) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.

    El grup ètnic glavda és originari de Ngoshe Sama, prop de Tourou. Actualment viu a l'extrem est de les muntanyes Mandara. Són veïns dels grups mandara/wandala (al nord i l'est), lamang (a l'oest) i dghwede (al sud).

    A més del grup ètnic glavda, parlen la llengua els grups amuda i ganjara. La llengua gaudeix de bona vitalitat en tots els àmbits de la vida comunitària.

    Els glavda de Nigèria parlen haussa com a llengua de comunicació intergrupal. Els de Camerun parlaven ful, però actualment també estan adoptant el haussa. D'altra banda, els infants escolaritzats, una minoria, són alfabetitzats en anglès a Nigèria i en francès al Camerun.

    Com la majoria de llengües de la regió, el glavda ha estat poc estudiat. No és clar, per exemple, quantes varietats dialectals la componen. Actualment es duu a terme un projecte de documentació, destinat a elaborar un corpus de textos en glavda i una gramàtica.

       
  • 3708205   gan  <Sinotibetana > Sinítica> , <Àsia > Xina> gan
     
       
    • gan
    • geolecte gan sin. compl.
    • cod Gànyŭ

    <Sinotibetana > Sinítica> , <Àsia > Xina>

    El terme xinès inclou diverses llengües sinítiques, de la família sinotibetana, parlades en conjunt per més de 1.125 milions de persones a la Xina, Taiwan, Malàisia, Singapur i altres països del sud-est asiàtic. Les classificacions més recents de les llengües sinítiques (o geolectes xinesos) reconeixen oficialment deu geolectes: el geolecte del nord, el wu, el gan, el xiang, el hakka o kejia, el yue, el min, el jin, el hui i el ping.

    El geolecte gan es parla a les províncies de Jiangxi i Hubei, al sud del riu Chang Jiang, en una àrea relativament petita. Rep el nom del riu Gan, que corre pel mig de Jiangxi i que, al llarg dels segles, ha facilitat els contactes entre el nord i el sud de la Xina.

    El geolecte gan és un grup dialectal poc estudiat. Constitueix una zona de transició entre els geolectes del nord i els del sud, i presenta característiques de tots dos. La variant dialectal que es pren com a referència és el dialecte de Nanchang.