Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

       
  • 1529748   gaye  <Zaparoana> , <Amèrica > Perú> gaye
     
       
    • andoa
    • gae sin. compl.
    • gaye sin. compl.
    • semigae sin. compl.
    • shimigae sin. compl.
    • siaviri sin. compl.
    • ar أندوية
    • cy Andoa
    • cy Gae sin. compl.
    • cy Gaye sin. compl.
    • cy Semigae sin. compl.
    • cy Shimigae sin. compl.
    • cy Siaviri sin. compl.
    • de Andoa
    • de Gae sin. compl.
    • de Gaye sin. compl.
    • de Shimigae sin. compl.
    • en Andoa
    • en Gae sin. compl.
    • en Gaye sin. compl.
    • en Semigae sin. compl.
    • en Shimigae sin. compl.
    • en Siaviri sin. compl.
    • es andoa
    • es gae sin. compl.
    • es gaye sin. compl.
    • es semigae sin. compl.
    • es shimigae sin. compl.
    • es siaviri sin. compl.
    • eu andoa
    • eu gae sin. compl.
    • eu gaye sin. compl.
    • eu semigae sin. compl.
    • eu shimigae sin. compl.
    • eu siaviri sin. compl.
    • fr andoa
    • fr gae sin. compl.
    • fr gaye sin. compl.
    • fr semigae sin. compl.
    • fr shimigae sin. compl.
    • fr siaviri sin. compl.
    • gl andoa
    • gn andoa
    • gn gae sin. compl.
    • gn gaye sin. compl.
    • gn semigae sin. compl.
    • gn shimigae sin. compl.
    • gn siaviri sin. compl.
    • it andoa
    • it gae sin. compl.
    • it gaye sin. compl.
    • it semigae sin. compl.
    • it shimigae sin. compl.
    • it siaviri sin. compl.
    • ja アンドア語
    • ja シミガエ語、セミガエ語、ガエ語、ガイェ語、シアビリ語 sin. compl.
    • nl Andoa
    • nl Gae sin. compl.
    • nl Gaye sin. compl.
    • nl Semigae sin. compl.
    • nl Shimigae sin. compl.
    • nl Siaviri sin. compl.
    • pt andoa
    • pt gae sin. compl.
    • pt gaye sin. compl.
    • pt semigae sin. compl.
    • pt shimigae sin. compl.
    • pt siaviri sin. compl.
    • ru Андоа
    • ru Гаэ sin. compl.
    • ru Гайе sin. compl.
    • ru Шимигаэ sin. compl.
    • ru Сиавири sin. compl.
    • ru Симигаэ sin. compl.
    • sw Andoa
    • sw Gae sin. compl.
    • sw Gaye sin. compl.
    • sw Semigae sin. compl.
    • sw Shimigae sin. compl.
    • sw Siaviri sin. compl.
    • tmh Tandiwat
    • zh 安多阿
    • zh 加恩 sin. compl.
    • zh 加耶 sin. compl.
    • zh 赛米嘎恩 sin. compl.
    • zh 西哈维利 sin. compl.
    • zh 舍米嘎恩 sin. compl.

    <Zaparoana> , <Amèrica > Perú>

    L'andoa, el shimigae i el gae eren tres grups amb poques diferències culturals i lingüístiques.

    Actualment el grup ètnic està format per 150-200 persones, que parlen una varietat de quítxua o bé espanyol.

    La llengua andoa es considera extingida des de 1993.

       
  • 1530091   gbe  <Nigerocongolesa > Volta-níger > Gbe> , <Àfrica > Benín> , <Àfrica > Ghana> , <Àfrica > Togo> gbe
     
       
    • ewe
    • ebwe sin. compl.
    • efe sin. compl.
    • eibe sin. compl.
    • eue sin. compl.
    • eve sin. compl.
    • gbe sin. compl.
    • krepe sin. compl.
    • krepi sin. compl.
    • popo sin. compl.
    • vhe sin. compl.
    • cod ewegbe
    • ar إيوي
    • cy Ewe
    • cy Ebwe sin. compl.
    • cy Efe sin. compl.
    • cy Eibe sin. compl.
    • cy Eue sin. compl.
    • cy Eve sin. compl.
    • cy Gbe sin. compl.
    • cy Krepe sin. compl.
    • cy Krepi sin. compl.
    • cy Popo sin. compl.
    • cy Vhe sin. compl.
    • de Ewe
    • de Ebwe sin. compl.
    • de Efe sin. compl.
    • de Eibe sin. compl.
    • de Eue sin. compl.
    • de Eve sin. compl.
    • de Gbe sin. compl.
    • de Krebe sin. compl.
    • de Krebi sin. compl.
    • de Pope sin. compl.
    • de Vhe sin. compl.
    • en Ewe
    • en Ebwe sin. compl.
    • en Efe sin. compl.
    • en Eibe sin. compl.
    • en Eue sin. compl.
    • en Eve sin. compl.
    • en Éwé sin. compl.
    • en Gbe sin. compl.
    • en Krepe sin. compl.
    • en Krepi sin. compl.
    • en Popo sin. compl.
    • en Vhe sin. compl.
    • es ewe
    • es ebwe sin. compl.
    • es efe sin. compl.
    • es eibe sin. compl.
    • es eue sin. compl.
    • es eve sin. compl.
    • es gbe sin. compl.
    • es krepe sin. compl.
    • es krepi sin. compl.
    • es popo sin. compl.
    • es vhe sin. compl.
    • eu eweera
    • eu ebwe sin. compl.
    • eu efe sin. compl.
    • eu eibe sin. compl.
    • eu eue sin. compl.
    • eu eve sin. compl.
    • eu gbe sin. compl.
    • eu krepe sin. compl.
    • eu krepi sin. compl.
    • eu popo sin. compl.
    • eu vhe sin. compl.
    • fr ewe
    • fr ebwe sin. compl.
    • fr efe sin. compl.
    • fr eibe sin. compl.
    • fr eoué sin. compl.
    • fr évé sin. compl.
    • fr éwé sin. compl.
    • fr gbe sin. compl.
    • fr krepe sin. compl.
    • fr krepi sin. compl.
    • fr popo sin. compl.
    • fr vhe sin. compl.
    • gl ewe
    • gl ebwe sin. compl.
    • gl efe sin. compl.
    • gl eibe sin. compl.
    • gl eue sin. compl.
    • gl eve sin. compl.
    • gl gbe sin. compl.
    • gl krepe sin. compl.
    • gl krepi sin. compl.
    • gl popo sin. compl.
    • gl vhe sin. compl.
    • gn ewe
    • it ewe
    • it ebwe sin. compl.
    • it efe sin. compl.
    • it eibe sin. compl.
    • it eue sin. compl.
    • it eve sin. compl.
    • it gbe sin. compl.
    • it krepe sin. compl.
    • it krepi sin. compl.
    • it popo sin. compl.
    • it vhe sin. compl.
    • ja エウェ語
    • nl Ewe
    • nl Ebwe sin. compl.
    • nl Efe sin. compl.
    • nl Eibe sin. compl.
    • nl Eue sin. compl.
    • nl Eve sin. compl.
    • nl Gbe sin. compl.
    • nl Krepe sin. compl.
    • nl Krepi sin. compl.
    • nl Popo sin. compl.
    • nl Vhe sin. compl.
    • pt ewe
    • pt ebwe sin. compl.
    • pt efe sin. compl.
    • pt eibe sin. compl.
    • pt eue sin. compl.
    • pt eve sin. compl.
    • pt gbe sin. compl.
    • pt krepe sin. compl.
    • pt krepi sin. compl.
    • pt popo sin. compl.
    • pt vhe sin. compl.
    • ru Эве
    • ru Гбе sin. compl.
    • ru Эфе sin. compl.
    • ru Попо sin. compl.
    • ru Эбве sin. compl.
    • ru Эйбе sin. compl.
    • ru Крепе sin. compl.
    • ru Крепи sin. compl.
    • ru Эвегбе sin. compl.
    • zh 埃维语
    • zh 埃贝、埃博维、阿维、埃费、艾维、维赫、戈贝、克勒匹、克雷佩、波波 sin. compl.
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Nigerocongolesa > Volta-níger > Gbe> , <Àfrica > Benín> , <Àfrica > Ghana> , <Àfrica > Togo>

    A més de parlar-se al seu territori propi, l'ewe és emprat com a llengua d'intercanvi intercultural a tota la regió de Ghana i Togo.

    Els dialectes principals de l'ewe són: l'anglo (anlo), l'awuna, el hudu i el kotafoa a Ghana, i l'adan, l'agu, l'anglo (anlo, awlan), l'aveno, el be, el gbin, el ho, el kpelen, el togo, el vlin i el vo a Togo.

    El 1853, la missió Norddeutsche Missionsgesellschaft va desenvolupar una llengua ewe literària basada en el dialecte anlo.

    Actualment, malgrat la manca d'oficialitat, l'ewe té una gran presència a l'ensenyament primari i secundari i força difusió a la ràdio i la televisió. També s'hi escriu literatura.

       
  • 1530842   gbunhu  <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide> , <Àfrica > Camerun> , <Àfrica > Nigèria> gbunhu
     
       
    • mbongno
    • bungnu sin. compl.
    • bungun sin. compl.
    • bunu sin. compl.
    • gbunhu sin. compl.
    • kakaba sin. compl.
    • kamkam sin. compl.
    • mbogno sin. compl.
    • de Mbongno
    • de Bungnu sin. compl.
    • de Bungun sin. compl.
    • de Kakaba sin. compl.
    • de Kamkam sin. compl.
    • en Mbongno
    • en Bungnu sin. compl.
    • en Bungun sin. compl.
    • en Bunu sin. compl.
    • en Gbunhu sin. compl.
    • en Kakaba/Kamkam sin. compl.
    • en Mbogno sin. compl.
    • es mbongno
    • es bungnu sin. compl.
    • es bungun sin. compl.
    • es bunu sin. compl.
    • es gbunhu sin. compl.
    • es kakaba/Kamkam sin. compl.
    • es mbogno sin. compl.
    • eu mbongno
    • eu bungnu sin. compl.
    • eu bungun sin. compl.
    • eu bunu sin. compl.
    • eu gbunhu sin. compl.
    • eu kakaba/Kamkam sin. compl.
    • eu mbogno sin. compl.
    • fr mbongno
    • fr bungnu sin. compl.
    • fr bungun sin. compl.
    • fr kakaba sin. compl.
    • fr kamkam sin. compl.
    • gl mbongno
    • gl bungnu sin. compl.
    • gl bungun sin. compl.
    • gl bunu sin. compl.
    • gl gbunhu sin. compl.
    • gl kakaba/Kamkam sin. compl.
    • gl mbogno sin. compl.
    • it mbongno
    • it bungnu sin. compl.
    • it bungun sin. compl.
    • it bunu sin. compl.
    • it gbunhu sin. compl.
    • it kakaba/Kamkam sin. compl.
    • it mbogno sin. compl.
    • nl Kakabai
    • nl Bungnu sin. compl.
    • nl Bungun sin. compl.
    • nl Kakaba sin. compl.
    • nl Kamkam sin. compl.
    • pt mbongno
    • pt bungnu sin. compl.
    • pt bungun sin. compl.
    • pt bunu sin. compl.
    • pt gbunhu sin. compl.
    • pt kakaba/Kamkam sin. compl.
    • pt mbogno sin. compl.

    <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide> , <Àfrica > Camerun> , <Àfrica > Nigèria>

    El mbongno es parla principalment a Nigèria, a l'altiplà Mambila. Sembla que també és present al Camerun, però no hi ha dades sobre el nombre de parlants. Al Camerun el mbongno rep el nom de kamkam.

    El mbongno és molt pròxim al mvano, una llengua veïna del mateix grup parlada únicament en territori nigerià. Segons els parlants de mbongno, hi ha intel·ligibilitat entre les dues llengües.

    S'inclou dins el grup mambiloide, un grup de llengües parlades a la zona compresa entre l'altiplà Mambila, la plana de Tikar i l'altiplà d'Adamawa, en territori de Nigèria i Camerun. El nombre de llengües incloses en aquest grup s'ha anat ampliant amb els anys, tot i que alguns casos són dubtosos.

       
  • 1530103   ge  <Nigerocongolesa > Volta-níger > Gbe> , <Àfrica > Benín> , <Àfrica > Togo> ge
     
       
    • gun
    • alada sin. compl.
    • alada-gbe sin. compl.
    • egun sin. compl.
    • ge sin. compl.
    • gu sin. compl.
    • gugbe sin. compl.
    • gun-alada sin. compl.
    • gun-gbe sin. compl.
    • mina sin. compl.
    • seto-gbe sin. compl.
    • toli-gbe sin. compl.
    • ar غونية
    • cy Gun
    • cy Alada sin. compl.
    • cy Alada-gbe sin. compl.
    • cy Egun sin. compl.
    • cy Ge sin. compl.
    • cy Gu sin. compl.
    • cy Gugbe sin. compl.
    • cy Gun-alada sin. compl.
    • cy Gun-gbe sin. compl.
    • cy Mina sin. compl.
    • cy Seto-gbe sin. compl.
    • cy Toli-gbe sin. compl.
    • de Gun
    • de Alada sin. compl.
    • de Alada-Gbe sin. compl.
    • de Egun sin. compl.
    • de Ge sin. compl.
    • de Gu sin. compl.
    • de Gugbe sin. compl.
    • de Gun-Alada sin. compl.
    • de Gun-Gbe sin. compl.
    • de Mina sin. compl.
    • de Seto-Gbe sin. compl.
    • de Toli-Gbe sin. compl.
    • en Gun
    • en Alada sin. compl.
    • en Alada-Gbe sin. compl.
    • en Egun sin. compl.
    • en Goun sin. compl.
    • en Gu sin. compl.
    • en Gugbe sin. compl.
    • en Gun-Alada sin. compl.
    • en Gun-Gbe sin. compl.
    • en Seto-Gbe sin. compl.
    • en Toli-Gbe sin. compl.
    • es gun
    • es alada sin. compl.
    • es alada-gbe sin. compl.
    • es egun sin. compl.
    • es ge sin. compl.
    • es gu sin. compl.
    • es gugbe sin. compl.
    • es gun-alada sin. compl.
    • es gun-gbe sin. compl.
    • es mina sin. compl.
    • es seto-gbe sin. compl.
    • es toli-gbe sin. compl.
    • eu gun
    • eu alada sin. compl.
    • eu alada-gbe sin. compl.
    • eu egun sin. compl.
    • eu ge sin. compl.
    • eu gu sin. compl.
    • eu gugbe sin. compl.
    • eu gun-alada sin. compl.
    • eu gun-gbe sin. compl.
    • eu mina sin. compl.
    • eu seto-gbe sin. compl.
    • eu toli-gbe sin. compl.
    • fr gun
    • fr alada sin. compl.
    • fr alada-gbe sin. compl.
    • fr egun sin. compl.
    • fr ge sin. compl.
    • fr gu sin. compl.
    • fr gugbe sin. compl.
    • fr gun-alada sin. compl.
    • fr gun-gbe sin. compl.
    • fr mina sin. compl.
    • fr seto-gbe sin. compl.
    • fr toli-gbe sin. compl.
    • gl gun
    • gl alada sin. compl.
    • gl alada-gbe sin. compl.
    • gl egun sin. compl.
    • gl ge sin. compl.
    • gl gu sin. compl.
    • gl gugbe sin. compl.
    • gl gun-alada sin. compl.
    • gl gun-gbe sin. compl.
    • gl mina sin. compl.
    • gl seto-gbe sin. compl.
    • gl toli-gbe sin. compl.
    • gn gun
    • gn alada sin. compl.
    • gn alada-gbe sin. compl.
    • gn egun sin. compl.
    • gn ge sin. compl.
    • gn gu sin. compl.
    • gn gugbe sin. compl.
    • gn gun-alada sin. compl.
    • gn gun-gbe sin. compl.
    • gn mina sin. compl.
    • gn seto-gbe sin. compl.
    • gn toli-gbe sin. compl.
    • it gun
    • it alada sin. compl.
    • it alada-gbe sin. compl.
    • it egun sin. compl.
    • it ge sin. compl.
    • it gu sin. compl.
    • it gugbe sin. compl.
    • it gun-alada sin. compl.
    • it gun-gbe sin. compl.
    • it mina sin. compl.
    • it seto-gbe sin. compl.
    • it toli-gbe sin. compl.
    • ja グン語
    • nl Gun
    • nl Alada sin. compl.
    • nl Alada-Gbe sin. compl.
    • nl Egun sin. compl.
    • nl Ge sin. compl.
    • nl Gu sin. compl.
    • nl Gugbe sin. compl.
    • nl Gun-Alada sin. compl.
    • nl Gun-Gbe sin. compl.
    • nl Mina sin. compl.
    • nl Seto-Gbe sin. compl.
    • nl Toli-Gbe sin. compl.
    • pt gun
    • pt alada sin. compl.
    • pt alada-gbe sin. compl.
    • pt egun sin. compl.
    • pt ge sin. compl.
    • pt gu sin. compl.
    • pt gugbe sin. compl.
    • pt gun-alada sin. compl.
    • pt gun-gbe sin. compl.
    • pt mina sin. compl.
    • pt seto-gbe sin. compl.
    • pt toli-gbe sin. compl.
    • ru Гун
    • ru Ге sin. compl.
    • ru Гу sin. compl.
    • ru Мина sin. compl.
    • ru Эгун sin. compl.
    • ru Алада sin. compl.
    • ru Гугбе sin. compl.
    • ru Гун-гбе sin. compl.
    • ru Сето-гбе sin. compl.
    • ru Толи-гбе sin. compl.
    • ru Алада-гбе sin. compl.
    • ru Гун-алада sin. compl.
    • zh 衮语
    • zh 戈语、米纳语、阿拉达语、阿拉达-戈贝语、衮-阿拉达语、衮-戈贝语、埃衮语、固语、固戈贝语、塞托-戈贝语、托里-戈贝语 sin. compl.
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Nigerocongolesa > Volta-níger > Gbe> , <Àfrica > Benín> , <Àfrica > Togo>

    El grup gbe de la branca kwa, al qual pertany el gun, constitueix un continu lingüístic d'unes vint llengües parlades principalment a Togo, Benín i Ghana.

    Els dialectes del gun són l'ajra, l'alada, el seto i el toli.

       
  • 1530651   geechee  <Crioll de base anglesa> , <Amèrica > Estats Units d'Amèrica> geechee
     
       
    • geechee sin. compl.
    • gullah
    • cy Sea island creole english sin. compl.
    • cy Geechee sin. compl.
    • cy Gullah
    • de Sea Island Creole English sin. compl.
    • de Geechee sin. compl.
    • de Gullah
    • en Sea Island Creole English sin. compl.
    • en Geechee sin. compl.
    • en Gullah
    • es gullah sin. compl.
    • es guichí sin. compl.
    • es criollo inglés de las sea islands sin. compl.
    • es gula
    • eu sea island creole english sin. compl.
    • eu gullah sin. compl.
    • eu geechee sin. compl.
    • eu gullah
    • fr sea island creole english sin. compl.
    • fr geechee sin. compl.
    • fr gullah
    • gl geechee sin. compl.
    • gl gullah
    • gl sea island creole english sin. compl.
    • gn gullah
    • gn geechee sin. compl.
    • gn sea island creole english sin. compl.
    • it gullah
    • it geechee sin. compl.
    • it sea island creole english sin. compl.
    • pt gullah
    • pt geechee sin. compl.
    • pt sea island creole english sin. compl.
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Crioll de base anglesa> , <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>

    El gullah és un crioll de base anglesa que es parla a la costa sud-oriental dels Estats Units. La denominació gullah podria derivar de l'ètnia gola de Libèria. El terme geechee s'empra de vegades com a apel·lació alternativa, però també s'usa per fer referència únicament a la parla de les Sea Islands de Geòrgia i de les plantacions del riu Ogeechee, del qual procedeix el nom. Actualment, el terme geechee tendeix a associar-se amb les variants urbanes més descriollitzades, mentre que el terme gullah s'identifica amb les variants rurals més conservadores.

    El gullah presenta certes similituds amb els criolls anglesos del Carib, país d'on procedien molts dels colons que es van establir a les colònies de Geòrgia i de Carolina del Sud amb els seus esclaus durants els primers anys de colonització, iniciada cap al 1670. A partir del començament del segle XVIII, amb l'inici del cultiu d'arròs, va caldre importar un gran nombre d'esclaus de l'Àfrica.

    Algunes fonts consideren que el gullah tindria una estructura similar a un crioll nord-americà que s'hauria estès molt més al país, però que hauria patit un procés de descriollització i hauria esdevingut la variant anglesa anomenada Black English ('anglès negre'), parlada per la població afroamericana dels Estats Units. La supervivència del gullah s'ha explicat per l'arribada relativament tardana d'esclaus vinguts directament des de l'Àfrica en aquesta àrea i per l'aïllament geogràfic de la zona on es troben establerts.

    L'Afroseminola, una altra llengua criolla, és descendent directa del gullah. Se'n va separar al segle XVIII, quan un cert nombre d'esclaus va fugir de les plantacions d'arròs de Geòrgia i de Carolina del Sud i es va establir a Florida.

    En l'actualitat, el gullah està experimentant una descriollització progressiva, si més no en algunes zones. D'altra banda, la precària situació econòmica de la regió és la causa d'una important emigració cap a d'altres regions dels Estats Units, especialment cap a Nova York, on ja hi ha uns 10.000 parlants del gullah. Malgrat tot, sembla que encara hi ha un bon nombre de parlants monolingües (entre 7.000 i 10.000).

       
  • 1530792   gelebda  <Afroasiàtica > Txàdica > Central> , <Àfrica > Camerun> , <Àfrica > Nigèria> gelebda
     
       
    • glavda
    • galavda sin. compl.
    • galvaxdaxa sin. compl.
    • gelebda sin. compl.
    • glanda sin. compl.
    • guelebda sin. compl.
    • de Glavda
    • de Galavda sin. compl.
    • de Glanda sin. compl.
    • de Guelebda sin. compl.
    • en Glavda
    • en Galavda sin. compl.
    • en Galvachdacha sin. compl.
    • en Gelebda sin. compl.
    • en Glanda sin. compl.
    • en Guelebda sin. compl.
    • es glavda
    • es galavda sin. compl.
    • es galvachdacha sin. compl.
    • es gelebda sin. compl.
    • es glanda sin. compl.
    • es guelebda sin. compl.
    • eu glavda
    • eu galavda sin. compl.
    • eu galvachdacha sin. compl.
    • eu gelebda sin. compl.
    • eu glanda sin. compl.
    • eu guelebda sin. compl.
    • fr glavda
    • fr galavda sin. compl.
    • fr glanda sin. compl.
    • fr guelebda sin. compl.
    • gl glavda
    • gl galavda sin. compl.
    • gl galvachdacha sin. compl.
    • gl gelebda sin. compl.
    • gl glanda sin. compl.
    • gl guelebda sin. compl.
    • it glavda
    • it galavda sin. compl.
    • it galvachdacha sin. compl.
    • it gelebda sin. compl.
    • it glanda sin. compl.
    • it guelebda sin. compl.
    • nl Glavda
    • nl Galavda sin. compl.
    • nl Glanda sin. compl.
    • nl Guelebda sin. compl.
    • pt glavda
    • pt galavda sin. compl.
    • pt galvachdacha sin. compl.
    • pt gelebda sin. compl.
    • pt glanda sin. compl.
    • pt guelebda sin. compl.

    <Afroasiàtica > Txàdica > Central> , <Àfrica > Camerun> , <Àfrica > Nigèria>

    El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. El glavda és molt proper genèticament i gramaticalment a les llengües mandara, gvoko, parkwa, hdi i vemgo-mabas, entre d'altres.

    El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la glavda) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.

    El grup ètnic glavda és originari de Ngoshe Sama, prop de Tourou. Actualment viu a l'extrem est de les muntanyes Mandara. Són veïns dels grups mandara/wandala (al nord i l'est), lamang (a l'oest) i dghwede (al sud).

    A més del grup ètnic glavda, parlen la llengua els grups amuda i ganjara. La llengua gaudeix de bona vitalitat en tots els àmbits de la vida comunitària.

    Els glavda de Nigèria parlen haussa com a llengua de comunicació intergrupal. Els de Camerun parlaven ful, però actualment també estan adoptant el haussa. D'altra banda, els infants escolaritzats, una minoria, són alfabetitzats en anglès a Nigèria i en francès al Camerun.

    Com la majoria de llengües de la regió, el glavda ha estat poc estudiat. No és clar, per exemple, quantes varietats dialectals la componen. Actualment es duu a terme un projecte de documentació, destinat a elaborar un corpus de textos en glavda i una gramàtica.

       
  • 1530811   gemjek  <Afroasiàtica > Txàdica > Central> , <Àfrica > Camerun> gemjek
     
       
    • zulgo-gemzek
    • gemjek sin. compl.
    • guemshek sin. compl.
    • zulgo sin. compl.
    • zulgwa sin. compl.
    • de Gemzek
    • de Gemjek sin. compl.
    • de Guemshek sin. compl.
    • de Zulgo sin. compl.
    • de Zulgwa sin. compl.
    • en Zulgo-gemzek
    • en Gemjek sin. compl.
    • en Guemshek sin. compl.
    • en Zulgo sin. compl.
    • en Zulgwa sin. compl.
    • es zulgo-gemzek
    • es gemjek sin. compl.
    • es guemshek sin. compl.
    • es zulgo sin. compl.
    • es zulgwa sin. compl.
    • eu zulgo-gemzek
    • eu gemjek sin. compl.
    • eu guemshek sin. compl.
    • eu zulgo sin. compl.
    • eu zulgwa sin. compl.
    • fr zulgo-Gemzek
    • fr gemjek sin. compl.
    • fr guemshek sin. compl.
    • fr zulgo sin. compl.
    • fr zulgwa sin. compl.
    • gl zulgo-gemzek
    • gl gemjek sin. compl.
    • gl guemshek sin. compl.
    • gl zulgo sin. compl.
    • gl zulgwa sin. compl.
    • it zulgo-gemzek
    • it gemjek sin. compl.
    • it guemshek sin. compl.
    • it zulgo sin. compl.
    • it zulgwa sin. compl.
    • nl Zulgwa
    • nl Gemjek sin. compl.
    • nl Guemshek sin. compl.
    • nl Zulgo sin. compl.
    • pt zulgo-gemzek
    • pt gemjek sin. compl.
    • pt guemshek sin. compl.
    • pt zulgo sin. compl.
    • pt zulgwa sin. compl.

    <Afroasiàtica > Txàdica > Central> , <Àfrica > Camerun>

    El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. El zulgo-gemzek és lingüísticament molt proper a les llengües merey, uldemé, cuvok, dugwor i matal, entre d'altres.

    Fins recentment les varietats zulgo i gemzek eren considerades llengües diferents (Bradley, 1992). Existeix un grau molt alt d'intercomprensió entre els parlants d'una i altra varietat, atribuïda per alguns lingüistes al contacte i a l'aprenentatge. Reforça la separació el fet que els parlants de zulgo i els de gemzek no s'identifiquen com a un únic grup ni accepten la idea de parlar la mateixa llengua.

    Malgrat tot, estudis lingüístics més aprofundits (Brye, 2002) mostren que la intel·ligibilitat entre el zulgo i el gemzek és inherent i que, per tant, convé considerar-los varietats de la mateixa llengua. Sembla que la creença dels parlants pot ser deguda a rivalitats grupals.

    La llengua zulgo-gemzek consta dels següents dialectes: zulgo o zulgwa, mineo i gemzek, amb la subvarietat gaduwa-gemzek.

    El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la zulgo-gemzek) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.

    El grup ètnic zulgo-gemzek és veí geogràfic dels grups merey, mbuko, muyang i mada. Com que les llengües d'aquests grups no són mútuament intel·ligibles, en les relacions interètniques s'empra el ful, llengua franca a la regió nord del Camerun (més enllà de les muntanyes Mandara).

    Dins de la comunitat, la llengua zulgo-gemzek es manté vital i s'empra en tots els àmbits de la vida quotidiana. Alhora, a les escoles s'ensenya exclusivament en francès, per bé que la taxa d'alfabetització no és gaire alta.

       
  • 1530202   geolecte del nord  <Sinotibetana > Sinítica> , <Àsia > Xina> geolecte del nord
     
       
    • geolecte del nord
    • cod Běifānghuà
    • ar الصينية ماندرين
    • cy Tsieinëeg Mandarin
    • cy Beifanghua sin. compl.
    • cy Mandarin sin. compl.
    • de Hochchinesisch
    • de Beifang Fangyan sin. compl.
    • de Mandarin sin. compl.
    • en Mandarin
    • en Northern dialects
    • en Beifang Fangyan sin. compl.
    • en Guoyu sin. compl.
    • en Mandarin Chinese sin. compl.
    • es geolecto del norte
    • es beifanghua sin. compl.
    • eu beifanghua sin. compl.
    • fr chinois mandarin
    • fr běifāng huà sin. compl.
    • fr mandarin sin. compl.
    • gl beifanghua sin. compl.
    • gn veifanghua sin. compl.
    • gn mandarin sin. compl.
    • gn chíno mandarin
    • it mandarino sin. compl.
    • it beifanghua sin. compl.
    • it cinese mandarino
    • ja 中国語
    • nl Mandarijn sin. compl.
    • nl Beifanghua sin. compl.
    • nl Mandarijn Chinees
    • pt mandarim sin. compl.
    • pt beifanghua sin. compl.
    • pt chinês mandarim
    • ru Бейфанхуа sin. compl.
    • ru Путунхуа sin. compl.
    • ru Гуаньхуа sin. compl.
    • ru Мандаринский диалект sin. compl.
    • ru Мандаринский китайский
    • zh 官话、北方话、汉语 sin. compl.
    • zh 中文普通话
    • scr Caràcters xinesos o hanzi
    • num Sistema xinès
    • num Sistema aràbic

    <Sinotibetana > Sinítica> , <Àsia > Xina>

    El terme xinès inclou diverses llengües sinítiques, de la família sinotibetana, parlades en conjunt per més de 1.125 milions de persones a la Xina, Taiwan, Malàisia, Singapur i altres països del sud-est asiàtic. Les classificacions més recents de les llengües sinítiques (o geolectes xinesos) reconeixen oficialment deu geolectes: el geolecte del nord, el wu, el gan, el xiang, el hakka o kejia, el yue, el min, el jin, el hui i el ping.

    El terme geolecte del nord inclou totes les variants lingüístiques que es parlen al nord de la Xina, i cobreix una àrea que correspon a tres quartes parts del territori xinès. Compta amb més de 800 milions de parlants com a primera llengua, i uns 180 milions més que la tenen com a segona llengua. El parlar de referència del geolecte del nord és el pequinès, la pronúncia del qual és, a més, la base del xinès estàndard.

    Malgrat la gran extensió territorial, el geolecte del nord té unes característiques fonològiques, gramaticals i lèxiques compartides entre totes les variants, les quals són mútuament intel·ligibles, i que el distingeixen clarament de la resta de geolectes.

       
  • 3708205   geolecte gan  <Sinotibetana > Sinítica> , <Àsia > Xina> geolecte gan
     
       
    • gan
    • geolecte gan sin. compl.
    • cod Gànyŭ

    <Sinotibetana > Sinítica> , <Àsia > Xina>

    El terme xinès inclou diverses llengües sinítiques, de la família sinotibetana, parlades en conjunt per més de 1.125 milions de persones a la Xina, Taiwan, Malàisia, Singapur i altres països del sud-est asiàtic. Les classificacions més recents de les llengües sinítiques (o geolectes xinesos) reconeixen oficialment deu geolectes: el geolecte del nord, el wu, el gan, el xiang, el hakka o kejia, el yue, el min, el jin, el hui i el ping.

    El geolecte gan es parla a les províncies de Jiangxi i Hubei, al sud del riu Chang Jiang, en una àrea relativament petita. Rep el nom del riu Gan, que corre pel mig de Jiangxi i que, al llarg dels segles, ha facilitat els contactes entre el nord i el sud de la Xina.

    El geolecte gan és un grup dialectal poc estudiat. Constitueix una zona de transició entre els geolectes del nord i els del sud, i presenta característiques de tots dos. La variant dialectal que es pren com a referència és el dialecte de Nanchang.

       
  • 1530104   geolecte hakka  <Sinotibetana > Sinítica> , <Àsia > Taiwan> , <Àsia > Xina> geolecte hakka
     
       
    • hakka
    • geolecte hakka sin. compl.
    • geolecte kejia sin. compl.
    • kejia sin. compl.
    • cod hak-kâ-fa
    • cod Kèjiāhuà
    • ar هاكا
    • cy Hakka
    • cy Hokka sin. compl.
    • cy Kejia sin. compl.
    • de Hakka
    • de Hokka sin. compl.
    • de Kejia sin. compl.
    • en Hakka
    • en Hokka sin. compl.
    • en Kejia sin. compl.
    • es hakka
    • es hokka sin. compl.
    • es kejia sin. compl.
    • eu hakkera
    • eu hokka sin. compl.
    • eu kejia sin. compl.
    • fr hakka
    • fr hokka sin. compl.
    • fr kejia sin. compl.
    • fr kejiaren sin. compl.
    • gl hakka
    • gl hokka sin. compl.
    • gl kejia sin. compl.
    • gn hakka
    • gn hokka sin. compl.
    • gn kejia sin. compl.
    • it hakka
    • it hokka sin. compl.
    • it kejia sin. compl.
    • ja 客家語
    • nl Hakka
    • nl Hokka sin. compl.
    • nl Kejia sin. compl.
    • pt hakka
    • pt hokka sin. compl.
    • pt kejia sin. compl.
    • ru Хакка
    • ru Кэцзя sin. compl.
    • ru Хокка sin. compl.
    • zh 客家语
    • zh 客家、霍卡 sin. compl.
    • scr Caràcters xinesos o hanzi
    • num Sistema aràbic
    • num Sistema xinès

    <Sinotibetana > Sinítica> , <Àsia > Taiwan> , <Àsia > Xina>

    El terme xinès inclou diverses llengües sinítiques, de la família sinotibetana, parlades en conjunt per més de 1.125 milions de persones a la Xina, Taiwan, Malàisia, Singapur i altres països del sud-est asiàtic. Les classificacions més recents de les llengües sinítiques (o geolectes xinesos) reconeixen oficialment deu geolectes: el geolecte del nord, el wu, el gan, el xiang, el hakka o kejia, el yue, el min, el jin, el hui i el ping.

    Els hakkes anomenen la seva llengua hak-kâ-fa. En xinès estàndard s'anomena Kejiahua o Kejiayu.

    El hakka predomina a les províncies xineses del sud-est, concretament Guangdong, Jiangxi i Fujian. També hi ha comunitats lingüístiques de hakka a Taiwan, Hong Kong, Malàisia, Singapur, Indonèsia i Tailàndia.

    Originaris de la Xina central, al llarg dels segles els hakkes han migrat cap a les regions meridionals que ocupen avui dia. Les onades migratòries més significatives es van produir entre els segles III i XVII.

    Les diferències dialectals del hakka segons les regions són grans, sobretot en l'àmbit fonològic. El dialecte de Meixian (nord-est de Guangdong) ha esdevingut la varietat estàndard.