Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

       
  • 1529769   guaharibo  <Yanomama> , <Amèrica > Brasil> , <Amèrica > Veneçuela> guaharibo
     
       
    • ianomami
    • guaharibo sin. compl.
    • xirianà sin. compl.
    • yanoama sin. compl.
    • yanoama-waicà sin. compl.
    • yanomami sin. compl.
    • ar يانومامية
    • cy Yanomami
    • cy Guaharibo sin. compl.
    • cy Xirianá sin. compl.
    • cy Yanoama sin. compl.
    • cy Yanoama-waicá sin. compl.
    • de Yanomami
    • de Guaharibo sin. compl.
    • de Xiriana sin. compl.
    • de Yanomam sin. compl.
    • en Yanomámi
    • en Guaharibo sin. compl.
    • en Xirianá sin. compl.
    • en Yanamam-Waika sin. compl.
    • en Yanomam sin. compl.
    • es yanomami
    • es guaharibo sin. compl.
    • es xirianá sin. compl.
    • es yanoama sin. compl.
    • es yanoama-waicá sin. compl.
    • eu yanomamiera
    • eu guaharibo sin. compl.
    • eu xirianà sin. compl.
    • eu yanoama sin. compl.
    • eu yanoama-waicà sin. compl.
    • fr yanomami
    • fr guaharibo sin. compl.
    • fr xirianá sin. compl.
    • fr yanoama sin. compl.
    • fr yanoama-waicá sin. compl.
    • gl yanomami
    • gl guaharibo sin. compl.
    • gl xirianá sin. compl.
    • gl yanoama sin. compl.
    • gl yanoama-waicá sin. compl.
    • gn janomami
    • gn guaharivo sin. compl.
    • gn janoama sin. compl.
    • gn xiriana sin. compl.
    • gn yanoama-waika sin. compl.
    • it yanomami
    • it guaharibo sin. compl.
    • it xiriana sin. compl.
    • it yanoama sin. compl.
    • it yanoama-waicà sin. compl.
    • ja ヤノマム語
    • ja シリアナ語 sin. compl.
    • ja ヤノアマ語 sin. compl.
    • ja ワアリボ語 sin. compl.
    • ja ヤノアマ・ワイカ語 sin. compl.
    • nl Yanomami
    • nl Guaharibo sin. compl.
    • nl Xirianá sin. compl.
    • nl Yanoama sin. compl.
    • nl Yanoama-Waicá sin. compl.
    • pt yanomami
    • pt guaharibo sin. compl.
    • pt xirianá sin. compl.
    • pt yanoama sin. compl.
    • pt yanoama-waicá sin. compl.
    • ru Яномами
    • ru Яномам sin. compl.
    • ru Шириана sin. compl.
    • ru Янамами sin. compl.
    • ru Яномама sin. compl.
    • ru Гуахарибо sin. compl.
    • ru Яномам-вайка sin. compl.
    • sw Yanomami
    • sw Guaharibo sin. compl.
    • sw Xirianá sin. compl.
    • sw Yanoama sin. compl.
    • sw Yanoama-waicá sin. compl.
    • tmh Tayanumamt
    • zh 亚诺马米
    • zh 亚诺阿马 sin. compl.
    • zh 瓜阿里伯 sin. compl.
    • zh 西里亚纳 sin. compl.
    • zh 亚诺阿马-瓦依卡 sin. compl.

    <Yanomama> , <Amèrica > Brasil> , <Amèrica > Veneçuela>

    El ianomami és un dels grups més grans d'amerindis de la selva tropical no aculturats.

    La llengua ianomami constitueix un contínuum de dialectes que es pot considerar que componen una única llengua. Els quatre dialectes principals són: yanomami (o yanoami, yanomae), amb uns 15.000 parlants; yanomam, amb uns 3.000; yanam (o ninam) amb uns 360, i sanuma (o tsanima), amb 500 parlants al Brasil i 1.500 a Veneçuela -hi ha autors, però, que tracten aquests dialectes com a llengües independents o que en fan una classificació diferent-.

    Els ianomamis viuen en zones de la selva de difícil accés, lluny del rius principals, en petites comunitats de 20 a 350 persones disseminades en una àrea d'uns 200.000 kilòmetres quadrats.

    Són majoritàriament monolingües, tot i que els homes solen saber una mica de portuguès o d'espanyol.

    A les darreres dècades els ianomamis de la zona fronterera entre Brasil i Veneçuela han sofert els efectes de l'extracció massiva d'or i la desforestació. El nombre de població ha disminuït considerablement els darrers anys.

    Els ianomamis són especialment coneguts pel fet de practicar el canibalisme ritual (es mengen les cendres de les persones mortes barrejades amb puré de plàtan) i per l'ús de substàncies al·lucinògenes, també de forma ritual.

       
  • 1529774   guahibo  <Guahibo> , <Amèrica > Colòmbia> , <Amèrica > Veneçuela> guahibo
     
       
    • sikuani
    • guahibo sin. compl.
    • hiwi sin. compl.
    • jiwi sin. compl.
    • cod jivi
    • cod sikwani
    • ar سيكوانية
    • cy Sikuani
    • cy Guahibo sin. compl.
    • cy Hiwi sin. compl.
    • cy Jiwi sin. compl.
    • de Sikuani
    • de Guahibo sin. compl.
    • de Hiwi sin. compl.
    • en Sikuani
    • en Guahibo sin. compl.
    • en Hiwi sin. compl.
    • en Jiwi sin. compl.
    • es sikuani
    • es guahibo sin. compl.
    • es guajibo sin. compl.
    • es hiwi sin. compl.
    • es jiwi sin. compl.
    • eu sikuaniera
    • fr sikuani
    • fr guahibo sin. compl.
    • fr hiwi sin. compl.
    • fr jiwi sin. compl.
    • gl sikuani
    • gl guahibo sin. compl.
    • gl hiwi sin. compl.
    • gl jiwi sin. compl.
    • gn sikuani
    • gn guahivo sin. compl.
    • gn guajivo sin. compl.
    • gn hiwi sin. compl.
    • gn jiwi sin. compl.
    • it sikuani
    • it guahibo sin. compl.
    • it guajibvo sin. compl.
    • it hiwi sin. compl.
    • it jiwi sin. compl.
    • ja シクアニ語
    • ja ヒウィ語 sin. compl.
    • ja ワヒボ語 sin. compl.
    • nl Sikuani
    • nl Guahibo sin. compl.
    • nl Hiwi sin. compl.
    • nl Jiwi sin. compl.
    • pt sikuani
    • pt guahibo sin. compl.
    • pt hiwi sin. compl.
    • pt jiwi sin. compl.
    • ru Сикуани
    • ru Иви sin. compl.
    • ru Хиви sin. compl.
    • ru Гуахибо sin. compl.
    • sw Sikuani
    • sw Guahibo sin. compl.
    • sw Guajibo sin. compl.
    • sw Hiwi sin. compl.
    • sw Jiwi sin. compl.
    • tmh Tasikwant
    • zh 斯夸尼
    • zh 依维 sin. compl.
    • zh 希维 sin. compl.
    • zh 瓜伊伯 sin. compl.
    • zh 瓜希伯 sin. compl.

    <Guahibo> , <Amèrica > Colòmbia> , <Amèrica > Veneçuela>

    La família guahibo està formada per cinc llengües: sikuani, cuiba, guayabero, hitnü i playero. No s'ha fet encara un estudi intern que permeti delimitar un nombre exacte de llengües o variants dialectals. Sembla que hi ha un grau elevat d'intel·ligibilitat entre el sikuani i el cuiba.

    Segons Queixalós, el subgrups següents pertanyen lingüísticament al sikuani: yamalero, guahibo playero, (h)amorrúa, xuraxura, sikuani de Waü (vichadeño), sikuani de Parawá (vichadeño), newüthü (tigrero).

    Fa més de vint anys que els sikuani van començar a organitzar-se políticament i a reivindicar el dret sobre el seu territori i a una identitat diferenciada. S'han anat alliberant gradualment de la influència dels missioners, catòlics i protestants, i diverses comunitats han introduït l'ensenyament intercultural bilingüe.

    A la dècada dels vuitanta, amb la col·laboració de lingüistes, el suport d'institucions com la Universidad de los Andes i el Ministeri d'Educació Nacional de Colòmbia, i la participació d'organitzacions indígenes, es va iniciar el procés d'elaboració de l'alfabet de la llengua sikuani. Després de reunions, tallers i seminaris, el juny de 1986 es va establir l'alfabet, en el qual s'han elaborat materials educatius per a l'ensenyament del sikuani a Colòmbia.

    Cada cop hi ha més sikuani colombians que es traslladen cap a ciutats, com San Juan de Manapiare, Puerto Ayacucho o, fins i tot, Caracas. Malgrat tot, s'observa encara una forta cohesió ètnica i un escàs nivell d'aculturació

       
  • 1530373   guahibo de Agualinda  <Guahibo> , <Amèrica > Colòmbia> guahibo de Agualinda
     
       
    • hitnü
    • guahibo de Agualinda sin. compl.
    • jitnu sin. compl.
    • macaguán sin. compl.
    • makaguane sin. compl.
    • cod hitnü
    • cod jit
    • ar هيتنو
    • cy Hitnü
    • cy Guahibo de Agualinda sin. compl.
    • cy Jitnu sin. compl.
    • cy Macaguán sin. compl.
    • cy Makaguane sin. compl.
    • de Hitnü
    • de Guahibo de Agualinda sin. compl.
    • de Jitnu sin. compl.
    • de Macaguán sin. compl.
    • de Makaguane sin. compl.
    • en Hitnü
    • en Guahibo de Agualinda sin. compl.
    • en Jitnu sin. compl.
    • en Macaguán sin. compl.
    • en Macaguane sin. compl.
    • en Makaguane sin. compl.
    • es guajibo de Agualinda
    • es macaguán
    • es guahibo sin. compl.
    • es hitnü sin. compl.
    • es jitnu sin. compl.
    • es makaguane sin. compl.
    • eu hitnu
    • eu guahibo de Agualinda sin. compl.
    • eu hitnü sin. compl.
    • eu jitnu sin. compl.
    • eu macaguán sin. compl.
    • eu makaguane sin. compl.
    • fr jitnu
    • fr guahibo de Agualinda sin. compl.
    • fr hitnü sin. compl.
    • fr macaguán sin. compl.
    • fr makaguane sin. compl.
    • gl hitnü
    • gl guahibo de Agualinda sin. compl.
    • gl jitnu sin. compl.
    • gl macaguán sin. compl.
    • gl makaguane sin. compl.
    • it hitnü
    • it guahibo de Agualinda sin. compl.
    • it jitnu sin. compl.
    • it macaguane sin. compl.
    • it makaguane sin. compl.
    • ja ウィトゥヌ語
    • nl Hitnü
    • nl Guahibo de Agualinda sin. compl.
    • nl Jitnu sin. compl.
    • nl Macaguán sin. compl.
    • nl Makaguane sin. compl.
    • pt hitnü
    • pt guahibo de Agualinda sin. compl.
    • pt jitnu sin. compl.
    • pt macaguán sin. compl.
    • pt makaguane sin. compl.
    • ru Хитны
    • ru Макагуан sin. compl.
    • ru Макагуане sin. compl.
    • zh 西特努语
    • zh 基特努、马卡瓜恩、马卡瓜内、阿瓜林达瓜希巴语 sin. compl.
    • scr Sense tradició escrita

    <Guahibo> , <Amèrica > Colòmbia>

    La família guahibo està formada per cinc llengües: sikuani, cuiba, guayabero, hitnü i playero. No s'ha fet encara un estudi intern que permeti delimitar un nombre exacte de llengües o variants dialectals. Sembla, però, que el hitnü no és comprensible per als parlants de la resta de llengües guahibo.

    Algunes fonts classifiquen erròniament el hitnü com a llengua de la família txibtxa.

    Els hitnü són encara caçadors-recol·lectors seminòmades i la major part de la comunitat és monolingüe.

       
  • 1530374   guahibo del riu Arauca  <Guahibo> , <Amèrica > Colòmbia> , <Amèrica > Veneçuela> guahibo del riu Arauca
     
       
    • playero
    • guahibo del riu Arauca sin. compl.
    • guahibo playero sin. compl.
    • hiwi sin. compl.
    • pepojivi sin. compl.
    • cod pepo-jivi
    • ar بلايرو
    • cy Playero
    • cy Guahibo del río Arauca sin. compl.
    • cy Guahibo playero sin. compl.
    • cy Hiwi sin. compl.
    • cy Pepojivi sin. compl.
    • de Playero
    • de Guahibo del Río Arauca sin. compl.
    • de Guahibo Playero sin. compl.
    • de Hiwi sin. compl.
    • de Pepojivi sin. compl.
    • en Playero
    • en Guahibo Playero sin. compl.
    • en Hiwi sin. compl.
    • en Pepojivi sin. compl.
    • en Rio Arauca Guahibo sin. compl.
    • es playero
    • es guahibo del río Arauca sin. compl.
    • es guahibo o guajibo playero sin. compl.
    • es hiwi sin. compl.
    • es pepojivi sin. compl.
    • eu playero
    • eu guahibo del río Arauca sin. compl.
    • eu guahibo playero sin. compl.
    • eu hiwi sin. compl.
    • eu pepojivi sin. compl.
    • fr pepojivi sin. compl.
    • fr hiwi sin. compl.
    • fr guahibo playero sin. compl.
    • fr guahibo de l'Arauca sin. compl.
    • fr playero
    • gl pepojivi sin. compl.
    • gl hiwi sin. compl.
    • gl guahibo playero sin. compl.
    • gl guahibo del río Arauca sin. compl.
    • gl playero
    • it pepojivi sin. compl.
    • it hiwi sin. compl.
    • it guahibo playero sin. compl.
    • it guahibo del río Arauca sin. compl.
    • it playero
    • ja プライェロ語
    • nl Pepojivi sin. compl.
    • nl Hiwi sin. compl.
    • nl Guahibo Playero sin. compl.
    • nl Guahibo del Río Arauca sin. compl.
    • nl Playero
    • pt guahibo del río Arauca sin. compl.
    • pt playero
    • pt guahibo playero sin. compl.
    • pt hiwi sin. compl.
    • pt pepojivi sin. compl.
    • ru Плайеро
    • ru Хиви sin. compl.
    • ru Гуахибо реки Араука sin. compl.
    • ru Гуахибо-плайеро sin. compl.
    • zh 普拉耶罗语
    • zh 普拉耶罗瓜希巴语、阿拉乌卡河瓜希巴语、希维、佩波基维 sin. compl.
    • scr Sense tradició escrita

    <Guahibo> , <Amèrica > Colòmbia> , <Amèrica > Veneçuela>

    La família guahibo està formada per cinc llengües: sikuani, cuiba, guayabero, hitnü i playero. No s'ha fet encara un estudi intern que permeti delimitar un nombre exacte de llengües o variants dialectals. Alguns autors consideren que el playero podria ser un dialecte del sikuani.

       
  • 1530374   guahibo playero  <Guahibo> , <Amèrica > Colòmbia> , <Amèrica > Veneçuela> guahibo playero
     
       
    • playero
    • guahibo del riu Arauca sin. compl.
    • guahibo playero sin. compl.
    • hiwi sin. compl.
    • pepojivi sin. compl.
    • cod pepo-jivi
    • ar بلايرو
    • cy Playero
    • cy Guahibo del río Arauca sin. compl.
    • cy Guahibo playero sin. compl.
    • cy Hiwi sin. compl.
    • cy Pepojivi sin. compl.
    • de Playero
    • de Guahibo del Río Arauca sin. compl.
    • de Guahibo Playero sin. compl.
    • de Hiwi sin. compl.
    • de Pepojivi sin. compl.
    • en Playero
    • en Guahibo Playero sin. compl.
    • en Hiwi sin. compl.
    • en Pepojivi sin. compl.
    • en Rio Arauca Guahibo sin. compl.
    • es playero
    • es guahibo del río Arauca sin. compl.
    • es guahibo o guajibo playero sin. compl.
    • es hiwi sin. compl.
    • es pepojivi sin. compl.
    • eu playero
    • eu guahibo del río Arauca sin. compl.
    • eu guahibo playero sin. compl.
    • eu hiwi sin. compl.
    • eu pepojivi sin. compl.
    • fr pepojivi sin. compl.
    • fr hiwi sin. compl.
    • fr guahibo playero sin. compl.
    • fr guahibo de l'Arauca sin. compl.
    • fr playero
    • gl pepojivi sin. compl.
    • gl hiwi sin. compl.
    • gl guahibo playero sin. compl.
    • gl guahibo del río Arauca sin. compl.
    • gl playero
    • it pepojivi sin. compl.
    • it hiwi sin. compl.
    • it guahibo playero sin. compl.
    • it guahibo del río Arauca sin. compl.
    • it playero
    • ja プライェロ語
    • nl Pepojivi sin. compl.
    • nl Hiwi sin. compl.
    • nl Guahibo Playero sin. compl.
    • nl Guahibo del Río Arauca sin. compl.
    • nl Playero
    • pt guahibo del río Arauca sin. compl.
    • pt playero
    • pt guahibo playero sin. compl.
    • pt hiwi sin. compl.
    • pt pepojivi sin. compl.
    • ru Плайеро
    • ru Хиви sin. compl.
    • ru Гуахибо реки Араука sin. compl.
    • ru Гуахибо-плайеро sin. compl.
    • zh 普拉耶罗语
    • zh 普拉耶罗瓜希巴语、阿拉乌卡河瓜希巴语、希维、佩波基维 sin. compl.
    • scr Sense tradició escrita

    <Guahibo> , <Amèrica > Colòmbia> , <Amèrica > Veneçuela>

    La família guahibo està formada per cinc llengües: sikuani, cuiba, guayabero, hitnü i playero. No s'ha fet encara un estudi intern que permeti delimitar un nombre exacte de llengües o variants dialectals. Alguns autors consideren que el playero podria ser un dialecte del sikuani.

       
  • 1529718   guajà  <Tupí > Tupí-guaraní > Tenetehara> , <Amèrica > Brasil> guajà
     
       
    • avà
    • guajà
    • awà sin. compl.
    • awà-guajà sin. compl.
    • ayaya sin. compl.
    • guaxare sin. compl.
    • wazaizara sin. compl.
    • ar كواجية
    • cy Guajá
    • cy Awá sin. compl.
    • cy Awá-guajá sin. compl.
    • cy Ayaya sin. compl.
    • cy Guaxare sin. compl.
    • cy Wazaizara sin. compl.
    • de Guajá
    • de Awa sin. compl.
    • en Guajá
    • en Awá sin. compl.
    • en Awá-Guajá sin. compl.
    • en Ayaya sin. compl.
    • en Guaxare sin. compl.
    • en Wazaizara sin. compl.
    • es guajá
    • es awá sin. compl.
    • es awá-guajá sin. compl.
    • es ayaya sin. compl.
    • es guaxare sin. compl.
    • es wazaizara sin. compl.
    • eu guajera
    • fr guajá
    • fr awá sin. compl.
    • fr awá-guajá sin. compl.
    • fr ayaya sin. compl.
    • fr guaxare sin. compl.
    • fr wazaizara sin. compl.
    • gl guajá
    • gl awá sin. compl.
    • gl awá-guajá sin. compl.
    • gl ayaya sin. compl.
    • gl guaxare sin. compl.
    • gl wazaizara sin. compl.
    • gn guaja
    • gn ajaja sin. compl.
    • gn awa sin. compl.
    • gn awa-guaja sin. compl.
    • gn guaxare sin. compl.
    • gn wasaisara sin. compl.
    • it guaja
    • it awà sin. compl.
    • it awà-guajà sin. compl.
    • it ayaya sin. compl.
    • it guaxare sin. compl.
    • it wazaizara sin. compl.
    • ja グアジャ語
    • ja アワ語、アワ・グアジャ語、アヤヤ語、ワザイザラ語、グアハレ語 sin. compl.
    • nl Guajá
    • nl Awà sin. compl.
    • nl Awà-Guajà sin. compl.
    • nl Ayaya sin. compl.
    • nl Guaxare sin. compl.
    • nl Wazaizara sin. compl.
    • pt guajá
    • pt awá sin. compl.
    • pt awá-guajá sin. compl.
    • pt ayayé sin. compl.
    • pt guaxare sin. compl.
    • pt wazaizara sin. compl.
    • ru Гуажа
    • ru Ава sin. compl.
    • ru Гуашаре sin. compl.
    • ru Ава-гуажа sin. compl.
    • ru Аяя вазайзара sin. compl.
    • sw Guajá
    • sw Awá sin. compl.
    • sw Awá-guajá sin. compl.
    • sw Ayaya sin. compl.
    • sw Guaxare sin. compl.
    • sw Wazaizara sin. compl.
    • tmh Tagwajt
    • zh 瓜哈
    • zh 阿瓦 sin. compl.
    • zh 阿亚亚 sin. compl.
    • zh 瓜夏雷 sin. compl.
    • zh 阿瓦-瓜哈 sin. compl.
    • zh 瓦萨伊萨拉 sin. compl.

    <Tupí > Tupí-guaraní > Tenetehara> , <Amèrica > Brasil>

    Fins no fa gaire temps el guaja es considerava un dialecte del guajarara. De totes maneres, estudis recents han mostrat que es tracta de dues llengües diferents. Alguns autors l'inclouen dins el grup amanayé.

    El guajà és un dels grups de l'Amazònia brasilera contactats en època força tardana, als anys setanta del segle passat. Eren nòmades caçadors-recol·lectors fins fa poc temps. Ara s'han establert majoritàriament en tres petits pobles (Awà, Guajà i Juriti), on practiquen l'agricultura. Això no obstant, encara hi ha unes quantes famílies que continuen fent vida nòmada a la selva.

    Població no indígena (llenyataires, colons, especuladors de terres) ha envaït sovint el territori d'aquest grup, on viuen també els urubú-kaapor. La construcció d'una carretera i d'una línia de ferrocarril ha facilitat l'accés a la regió. S'hi han establert pobles i granges ocupant àrees on abans vivien els guajà, que han anat quedant aïllats i envoltats.

    El poble d'Awà fou creat artificialment per la FUNAI quan la reserva indígena fou envaïda per colons durant la dècada dels 80. Juriti, en canvi, ha estat contactat recentment, i els habitants han conservat molts hàbits de la seva vida a la selva.

       
  • 1530323   guajajará  <Tupí > Tupí-guaraní > Tenetehara> , <Amèrica > Brasil> guajajará
     
       
    • tenetehara
    • guajajará sin. compl.
    • tembé sin. compl.
    • tenetehar sin. compl.
    • tenetehára sin. compl.
    • timbé sin. compl.
    • cod tenetehara
    • ar تنتهارية
    • cy Tenetehara
    • cy Guajajará sin. compl.
    • cy Tembé sin. compl.
    • cy Tenetehar sin. compl.
    • cy Tenetehára sin. compl.
    • cy Timbé sin. compl.
    • de Tenetehara
    • de Guajajara sin. compl.
    • de Guajajará sin. compl.
    • de Tembe sin. compl.
    • de Tembé sin. compl.
    • de Tenetehar sin. compl.
    • de Tenetehára sin. compl.
    • de Timbé sin. compl.
    • en Tenetehara
    • en Guajajara sin. compl.
    • en Guajajára sin. compl.
    • en Tembé sin. compl.
    • en Tenetehar sin. compl.
    • en Tenetehára sin. compl.
    • en Timbé sin. compl.
    • es tenetehara
    • es guajajará sin. compl.
    • es tembé sin. compl.
    • es tenetehar sin. compl.
    • es tenetehára sin. compl.
    • es timbé sin. compl.
    • eu teneteharera
    • eu guajajará sin. compl.
    • eu tembé sin. compl.
    • eu tenetehar sin. compl.
    • eu tenetehára sin. compl.
    • eu timbé sin. compl.
    • fr tenetehara
    • fr guajajará sin. compl.
    • fr tembé sin. compl.
    • fr tenetehar sin. compl.
    • fr tenetehára sin. compl.
    • fr timbé sin. compl.
    • gn tenetehara
    • gn guajajará sin. compl.
    • gn tembé sin. compl.
    • gn tenetehar sin. compl.
    • gn tenetehára sin. compl.
    • gn timbé sin. compl.
    • it tenetehara
    • it guajajará sin. compl.
    • it tembé sin. compl.
    • it tenetehar sin. compl.
    • it tenetehára sin. compl.
    • it timbé sin. compl.
    • ja テネテアラ語
    • ja テンベ語 sin. compl.
    • ja ティンベ語 sin. compl.
    • ja テネテアル語 sin. compl.
    • ja グアジャジャラ語 sin. compl.
    • nl Tenetehara
    • nl Guajajará sin. compl.
    • nl Tembé sin. compl.
    • nl Tenetehar sin. compl.
    • nl Tenetehára sin. compl.
    • nl Timbé sin. compl.
    • pt tenetehara
    • pt guajajara sin. compl.
    • pt guajajára sin. compl.
    • pt tembé sin. compl.
    • pt tenetehar sin. compl.
    • pt tenetehára sin. compl.
    • pt timbé sin. compl.
    • ru Тенетехара
    • ru Тембе sin. compl.
    • ru Тимбе sin. compl.
    • ru Тенетехар sin. compl.
    • ru Гуажажара sin. compl.
    • zh 特内特哈拉语
    • zh 特内特哈尔、特内特哈拉、腾贝、廷贝、瓜加加拉 sin. compl.
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Tupí > Tupí-guaraní > Tenetehara> , <Amèrica > Brasil>

    La família tupí-guaraní és la més gran del tronc tupí.

    El terme tenetehara significa 'la gent', fent referència sobretot als indígenes.

    Als segles XVI i XVII, els tenetehares habitaven una àmplia regió a la vall del riu Pindarè. Sembla que van tenir els primers contactes amb jesuïtes francesos el 1615.

    A mitjan segle XIX, el subgrup tembé es va desplaçar cap a l'oest, cap als rius Gurupí, Capim i Guamà. Les invasions de colons, explotadors de fusta van portar grans epidèmies i descensos demogràfics. Actualment viuen en una reserva demarcada per la Funai i, tot i això, tenen molts conflictes territorials amb els blancs.

    La llengua tenetehara inclou dos dialectes, el tembé (200 parlants d'un total de 800 individus) i el guajajarà (uns 11.500 parlants).

    El dialecte tembé és parlat actualment a la frontera entre els estats de Parà i Maranhão, a la vora esquerra del riu Gurupí, i el guajajarà (o guazazzara) es parla a l'estat de Maranhão, prop dels rius Maranhão, Pindarè i Grajaú. Els indis tenetehares que parlaven la variant tembé prop del riu Guanà han abandonat gairebé totalment la llengua. Algunes fonts consideren el tembé i el guajajarà llengües diferents però mútuament intel·ligibles (Fabre 2005).

    Els tenetehares de la banda tembé són trilingües tenetehara-portuguès-kaapor. El portuguès és la llengua de la vida diària per a bona part de la comunitat; només un dels sis poblats tembé manté la seva varietat com a llengua d'ús habitual.

    Actualment es fan esforços per alfabetitzar infants i adults en tenetehara i per preservar l'ús de la llengua. Una de les iniciatives consisteix en el fet que els més grans ensenyin la llengua als joves.

    La primera llista de vocabulari de la llengua data del 1914. Existeix un diccionari tembé-portuguès/portuguès-tembé (Boudin 1978).

    Els guajajaràs integren un dels grups indígenes més nombrosos del país. Anomenen la seva varietat lingüística ze'egete, 'la bona llengua'. S'observen quatre subdialectes guajajarà amb diferències mínimes. Tota la comunitat parla la llengua en la vida quotidiana. El portuguès s'empra només com a llengua franca.

       
  • 1529770   guajiro  <Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca marítima > Ta-maipure > Grup Guajiro> , <Amèrica > Colòmbia> , <Amèrica > Veneçuela> guajiro
     
       
    • wayú
    • guajiro sin. compl.
    • wayuu sin. compl.
    • cod wayunayki
    • ar وايوية
    • cy Wayú
    • cy Guajiro sin. compl.
    • cy Wayuu sin. compl.
    • de Wayuu
    • de Guajiro sin. compl.
    • de Wahiro sin. compl.
    • en Wayuu
    • en Guajiro sin. compl.
    • es wayú
    • es guajiro sin. compl.
    • es wayuu sin. compl.
    • eu wayuera
    • eu guajiro sin. compl.
    • eu wayuu sin. compl.
    • fr wayu
    • fr guajiro sin. compl.
    • fr wayuu sin. compl.
    • gl wayú
    • gl guajiro sin. compl.
    • gl wayuu sin. compl.
    • gn waju
    • gn guajiro sin. compl.
    • gn wajuu sin. compl.
    • it wayuu
    • it guajiro sin. compl.
    • it wayu sin. compl.
    • it wayu'u sin. compl.
    • ja ワユ語
    • ja ワヒロ語 sin. compl.
    • ja ワユウ語 sin. compl.
    • nl Wayú
    • nl Guajiro sin. compl.
    • nl Wayuu sin. compl.
    • pt wayú
    • pt guajiro sin. compl.
    • pt wayuu sin. compl.
    • ru Ваюу
    • ru Гуахиро sin. compl.
    • sw Wayú
    • sw Guajiro sin. compl.
    • sw Wayuu sin. compl.
    • tmh Tawayt
    • zh 瓦域
    • zh 瓜希洛 sin. compl.
    • zh 瓦域乌 sin. compl.

    <Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca marítima > Ta-maipure > Grup Guajiro> , <Amèrica > Colòmbia> , <Amèrica > Veneçuela>

    La costa atlàntica fou el primer lloc de trobada entre els ibèrics i els amerindis. El xoc fou brutal i la major part dels pobles de la zona van desaparèixer. A la península de la Guajira, zona semidesèrtica, probablement es van refugiar i mesclar indígenes de procedències diverses, i va anar sorgint una cultura i una ètnia: els wayú, que parlen una llengua d'origen guaianès.

    Els wayú són l'ètnia més nombrosa de Colòmbia, i també l'únic poble indígena de la zona tropical que s'ha dedicat a la cria d'animals (bovins, caprins, cavalls).

    Van saber mantenir la seva independència davant el poder de la Corona espanyola i de la República colombiana. El grau de monolingüisme dels wayú és molt elevat i la seva economia (pastoralisme, contraban) i hàbitat (ranxos aïllats) els ha mantingut relativament immunes a la influència cultural i lingüística del món occidental.

       
  • 1530415   guamaca  <Txibtxa > Txibtxa B > Txibtxa oriental > Colombià > Colombià del sud > Cundicocuye(s)> , <Amèrica > Colòmbia> guamaca
     
       
    • wiwa
    • arsario sin. compl.
    • damana sin. compl.
    • guamaca sin. compl.
    • malayo sin. compl.
    • marocacero sin. compl.
    • nábela sin. compl.
    • sanka sin. compl.
    • sanká sin. compl.
    • cod damana
    • ar ويوا
    • cy Wiwa
    • cy Arsario sin. compl.
    • cy Damana sin. compl.
    • cy Guamaca sin. compl.
    • cy Malayo sin. compl.
    • cy Marocacero sin. compl.
    • cy Nábela sin. compl.
    • cy Sanka sin. compl.
    • cy Sanká sin. compl.
    • de Wiwa
    • de Arsario sin. compl.
    • de Damana sin. compl.
    • de Guamaca sin. compl.
    • de Malayisch sin. compl.
    • de Malayo sin. compl.
    • de Marocacero sin. compl.
    • de Nábela sin. compl.
    • de Sanka sin. compl.
    • de Sanká sin. compl.
    • en Wiwa
    • en Arsario sin. compl.
    • en Damana sin. compl.
    • en Guamaca sin. compl.
    • en Malayo sin. compl.
    • en Marocasero sin. compl.
    • en Nábela sin. compl.
    • en Sancá sin. compl.
    • en Sanja sin. compl.
    • en Sanka sin. compl.
    • es wiwa
    • es arsario sin. compl.
    • es damana sin. compl.
    • es guamaca sin. compl.
    • es malayo sin. compl.
    • es marocacero sin. compl.
    • es nábela sin. compl.
    • es sanka sin. compl.
    • es sanká sin. compl.
    • eu wiwa
    • eu arsario sin. compl.
    • eu damana sin. compl.
    • eu guamaca sin. compl.
    • eu malayo sin. compl.
    • eu marocacero sin. compl.
    • eu nábela sin. compl.
    • eu sanka sin. compl.
    • eu sanká sin. compl.
    • fr damana
    • fr arsario sin. compl.
    • fr guamaca sin. compl.
    • fr malayo sin. compl.
    • fr marocacero sin. compl.
    • fr nábela sin. compl.
    • fr sanka sin. compl.
    • fr sanká sin. compl.
    • fr wiwa sin. compl.
    • gl wiwa
    • gl arsario sin. compl.
    • gl damana sin. compl.
    • gl guamaca sin. compl.
    • gl malaio sin. compl.
    • gl marocacero sin. compl.
    • gl nábela sin. compl.
    • gl sanka sin. compl.
    • gl sanká sin. compl.
    • it wiwa
    • it arsario sin. compl.
    • it damana sin. compl.
    • it guamaca sin. compl.
    • it malayo sin. compl.
    • it marocacero sin. compl.
    • it nábela sin. compl.
    • it sanka sin. compl.
    • it sanká sin. compl.
    • ja ウィワ語
    • nl Wiwa
    • nl Arsario sin. compl.
    • nl Guamaca sin. compl.
    • nl Malayo sin. compl.
    • nl Marocacero sin. compl.
    • nl Nábela sin. compl.
    • nl Sanka sin. compl.
    • nl Sanká sin. compl.
    • pt wiwa
    • pt arsario sin. compl.
    • pt damana sin. compl.
    • pt guamaca sin. compl.
    • pt malayo sin. compl.
    • pt marocacero sin. compl.
    • pt nábela sin. compl.
    • pt sanka sin. compl.
    • pt sanká sin. compl.
    • ru Вива
    • ru Санха sin. compl.
    • ru Малайо sin. compl.
    • ru Арсарио sin. compl.
    • ru Гуамака sin. compl.
    • zh 维瓦语
    • zh 桑卡、马拉约、阿萨里奥、纳贝拉、瓜玛卡、马洛卡塞罗、达马那、桑卡 sin. compl.
    • scr Alfabet llatí

    <Txibtxa > Txibtxa B > Txibtxa oriental > Colombià > Colombià del sud > Cundicocuye(s)> , <Amèrica > Colòmbia>

    El territori tradicional dels wiwa a la Sierra Nevada de Santa Marta fou parcialment colonitzat (per a ús agrícola i ramader, per missioners, etc.) des del segle XVIII. Entre 1972 i 1980, a més, fou envaït per cultivadors i comerciants de marihuana, fet que els va obligar a fugir cap a d'altres indrets. Quan el territori es va desocupar majoritàriament (alguns colons no en van marxar), els wiwa hi van anar tornant i van iniciar un procés de recomposició social.

    Les darreres dècades han mantingut relacions estretes amb els kogi, amb els quals conviuen en algunes localitats. Molts kogi parlen wiwa com a segona llengua.

       
  • 1530101   guambiano  <Barbacoa> , <Amèrica > Colòmbia> guambiano
     
       
    • guambiano
    • mogés sin. compl.
    • moguex sin. compl.
    • silviano sin. compl.
    • wambiano sin. compl.
    • cod namrrik
    • ar غوامبية
    • cy Guambiano
    • cy Mogés sin. compl.
    • cy Moguex sin. compl.
    • cy Silviano sin. compl.
    • cy Wambiano sin. compl.
    • de Guambiano
    • de Moges sin. compl.
    • de Moguex sin. compl.
    • de Silviano sin. compl.
    • de Wambiano sin. compl.
    • en Guambiano
    • en Guambia sin. compl.
    • en Mogés sin. compl.
    • en Moguex sin. compl.
    • en Moguez sin. compl.
    • en Namdrik sin. compl.
    • en Silviano sin. compl.
    • en Wambiano sin. compl.
    • es guambiano
    • es mogés sin. compl.
    • es moguex sin. compl.
    • es silviano sin. compl.
    • es wambiano sin. compl.
    • eu guambiera
    • eu guambiano sin. compl.
    • eu moges sin. compl.
    • eu moguex sin. compl.
    • eu silviano sin. compl.
    • eu wambiano sin. compl.
    • fr guambiano
    • fr mogés sin. compl.
    • fr moguex sin. compl.
    • fr silviano sin. compl.
    • fr wambiano sin. compl.
    • gl guambiano
    • gl moguex sin. compl.
    • gl moxo sin. compl.
    • gl silviano sin. compl.
    • gl wambiano sin. compl.
    • gn guambiano
    • gn mogés sin. compl.
    • gn moguex sin. compl.
    • gn silviano sin. compl.
    • gn wambiano sin. compl.
    • it guambiano
    • it mogés sin. compl.
    • it moguex sin. compl.
    • it silviano sin. compl.
    • it wambiano sin. compl.
    • ja グアンビアノ語
    • ja モジェス語、モグエス語、シルビアノ語、ワンビアノ語 sin. compl.
    • nl Guambiano
    • pt guambiano
    • pt mogés sin. compl.
    • pt moguex sin. compl.
    • pt silviano sin. compl.
    • pt wambiano sin. compl.
    • ru Гуамбиано
    • ru Могес sin. compl.
    • ru Могех sin. compl.
    • ru Уамбиано sin. compl.
    • ru Вамбиано sin. compl.
    • ru Сильвиано sin. compl.
    • zh 关比亚诺语
    • zh 万比亚诺、摩赫斯、摩戈斯、希尔维亚诺 sin. compl.
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Barbacoa> , <Amèrica > Colòmbia>

    A Colòmbia hi ha unes 20.000 persones que pertanyen a l'ètnia guambiana, però no hi ha censos lingüístics que permetin saber quin nombre d'aquests individus parla guambiano. Algunes estimacions en xifren uns 9.000 parlants. D'altra banda, la majoria dels guambians són bilingües en castellà.

    Alguns americanistes consideren paez i barbacoa com dues famílies lingüístiques independents. En aquest cas, el guambiano se situa dins de la família barbacoa.

    El guambiano és molt proper al totoró, llengua probablement ja extingida, per bé que d'individus ètnicament totorós n'hi ha uns 3.500 (el 1998 se'n comptaven quatre parlants ancians).

    La designació moguex és emprada per alguns pobles veïns amb to despectiu.

    Mancat de mesures de protecció, i, encara més, de promoció, el guambiano està en perill d'extinció.