Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

       
  • 1530906   ha  <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional> , <Àfrica > Tanzània> ha
     
       
    • ha
    • giha sin. compl.
    • igiha sin. compl.
    • ikiha sin. compl.
    • kiha sin. compl.
    • de Ha
    • de Giha sin. compl.
    • de Ikiha sin. compl.
    • de Kiha sin. compl.
    • en Ha
    • en Gha sin. compl.
    • en Igiha sin. compl.
    • en Ikiha sin. compl.
    • en Kiha sin. compl.
    • es ha
    • es gha sin. compl.
    • es igiha sin. compl.
    • es ikiha sin. compl.
    • es kiha sin. compl.
    • eu ha
    • eu gha sin. compl.
    • eu igiha sin. compl.
    • eu ikiha sin. compl.
    • eu kiha sin. compl.
    • fr ha
    • fr giha sin. compl.
    • fr igiha sin. compl.
    • fr ikiha sin. compl.
    • fr kiha sin. compl.
    • gl ha
    • gl gha sin. compl.
    • gl igiha sin. compl.
    • gl ikiha sin. compl.
    • gl kiha sin. compl.
    • it ha
    • it gha sin. compl.
    • it igiha sin. compl.
    • it ikiha sin. compl.
    • it kiha sin. compl.
    • nl Ha
    • nl Giha sin. compl.
    • nl Igiha sin. compl.
    • nl Ikiha sin. compl.
    • nl Kiha sin. compl.
    • pt ha
    • pt gha sin. compl.
    • pt igiha sin. compl.
    • pt ikiha sin. compl.
    • pt kiha sin. compl.

    <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional> , <Àfrica > Tanzània>

    El grup etnolingüístic ha se situa al nord-oest de Tanzània i és un dels grups etnolingüístics més nombrosos de Tanzània. Els parlants de la llengua ha constitueixen la majoria de la població dels tres districtes a l'est i al nord del llac Tanganyika: Kigoma, Kasulu i Kibondo.

    El ha és lingüísticament proper a la llengua Rundi de Burundi i la llengua nyarwanda (o ruanda) de Rwanda.
    Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantú, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kènia i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius, i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

    Un aspecte característic de les llengües bantú és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantú són tonals.

    El ha rep altres denominacions, entre les quals kiha. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantú (kisuahili, kiha, kirundi, kikuyu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wa-suahili, wa-tutsi), o a un topònim (Botsuana, Congo, Uganda).

       
  • 1530326   haarat  <Tupí > Tuparí> , <Amèrica > Brasil> haarat
     
       
    • tuparí
    • haarat sin. compl.
    • tupari sin. compl.
    • cod haarat
    • ar توبارية
    • cy Tupari sin. compl.
    • cy Haarat sin. compl.
    • cy Tuparí
    • de Tuparí sin. compl.
    • de Haarat sin. compl.
    • de Tupari
    • en Tupari sin. compl.
    • en Haarat sin. compl.
    • en Tuparí
    • es tupari sin. compl.
    • es tuparí
    • eu tupari sin. compl.
    • eu haarat sin. compl.
    • eu tupariera
    • fr tuparí sin. compl.
    • fr haarat sin. compl.
    • fr tupari
    • gn tupari sin. compl.
    • gn haarat sin. compl.
    • gn tupari
    • it haarat sin. compl.
    • it tupari
    • it tuparí sin. compl.
    • ja トゥパリ語
    • ja ハアラット語 sin. compl.
    • nl Tuparí
    • nl Haarat sin. compl.
    • nl Tupari sin. compl.
    • pt tupari
    • pt haarat sin. compl.
    • ru Тупари
    • ru Аарат sin. compl.
    • ru Хаарат sin. compl.
    • zh 图帕里语
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Tupí > Tuparí> , <Amèrica > Brasil>

    La família tuparí pertany al gran tronc tupí, com la tupí-guaraní o la mundurucú. A més del tuparí, pertanyen a aquesta família llengües com el mequens, el macurap i l'akuntsu.

    A la zona hi viuen tribus tuparí, macurap, aruà i jabutí, les quals empren el macurap com a llengua franca.

    Els tuparís van tenir el primer contacte amb els blancs vers el 1920. Van treballar en explotacions de cautxú a canvi d'eines manufacturades. El contacte va provocar un gran nombre de morts per epidèmies.

       
  • 1530592   hadza  <Khoisan> , <Àfrica > Tanzània> hadza
     
       
    • watindega sin. compl.
    • wakingdiga sin. compl.
    • hadza
    • bali sin. compl.
    • hadzapi sin. compl.
    • hatsa sin. compl.
    • kangeju sin. compl.
    • kindiga sin. compl.
    • tindiga sin. compl.
    • ar هادجا
    • cy Watindega sin. compl.
    • cy Wakingdiga sin. compl.
    • cy Tindiga sin. compl.
    • cy Kindiga sin. compl.
    • cy Kangeju sin. compl.
    • cy Hatsa sin. compl.
    • cy Hadzapi sin. compl.
    • cy Bali sin. compl.
    • cy Hadza
    • de Hadzabe sin. compl.
    • de Bali sin. compl.
    • de Hadza
    • de Watindega sin. compl.
    • de Wakingdiga sin. compl.
    • de Tindiga sin. compl.
    • de Kindiga sin. compl.
    • de Kangeju sin. compl.
    • de Hatsa sin. compl.
    • de Hadzapi sin. compl.
    • en Bali sin. compl.
    • en Hadza
    • en Hadzabi sin. compl.
    • en Hadzapi sin. compl.
    • en Hatsa sin. compl.
    • en Kangeju sin. compl.
    • en Kindiga sin. compl.
    • en Tindiga sin. compl.
    • en Wakindiga sin. compl.
    • en Watindiga sin. compl.
    • es hatsa
    • es bali sin. compl.
    • es hadza sin. compl.
    • es hadzapi sin. compl.
    • es kangeju sin. compl.
    • es kindiga sin. compl.
    • es tindiga sin. compl.
    • es wakingdiga sin. compl.
    • es watindega sin. compl.
    • eu hadzera
    • eu bali sin. compl.
    • eu hadza sin. compl.
    • eu hadzapi sin. compl.
    • eu hatsa sin. compl.
    • eu kangeju sin. compl.
    • eu kindiga sin. compl.
    • eu tindiga sin. compl.
    • eu wakingdiga sin. compl.
    • eu watindega sin. compl.
    • fr hadza
    • fr bali sin. compl.
    • fr hadzapi sin. compl.
    • fr hatsa sin. compl.
    • fr kangeju sin. compl.
    • fr kindiga sin. compl.
    • fr tindiga sin. compl.
    • fr wakindiga sin. compl.
    • fr watindega sin. compl.
    • gl hadza
    • gl bali sin. compl.
    • gl hadzapi sin. compl.
    • gl hatsa sin. compl.
    • gl kangeju sin. compl.
    • gl kindiga sin. compl.
    • gl tindiga sin. compl.
    • gl wakingdiga sin. compl.
    • gl watindega sin. compl.
    • gn hadsa
    • gn bali sin. compl.
    • gn hadzapi sin. compl.
    • gn hatsa sin. compl.
    • gn kangeju sin. compl.
    • gn kindiga sin. compl.
    • gn tindiga sin. compl.
    • gn wakingdiga sin. compl.
    • gn watindega sin. compl.
    • it hadza
    • it bali sin. compl.
    • it hadzapi sin. compl.
    • it hatsa sin. compl.
    • it kangeju sin. compl.
    • it kindiga sin. compl.
    • it tindiga sin. compl.
    • it wakingdiga sin. compl.
    • it watindega sin. compl.
    • pt hadza
    • pt bali sin. compl.
    • pt hadzapi sin. compl.
    • pt hatsa sin. compl.
    • pt kangeju sin. compl.
    • pt kindiga sin. compl.
    • pt tindiga sin. compl.
    • pt wakingdiga sin. compl.
    • pt watindega sin. compl.
    • tmh Tahadzat
    • tmh bali sin. compl.
    • tmh hadzapi sin. compl.
    • tmh Hatsa sin. compl.
    • tmh kangeju sin. compl.
    • tmh kindiga sin. compl.
    • tmh tindiga sin. compl.
    • tmh wakingdiga sin. compl.
    • tmh watindega sin. compl.
    • zh Hadza
    • zh Bali sin. compl.
    • zh hadzapi sin. compl.
    • zh hatsa sin. compl.
    • zh kangeju sin. compl.
    • zh kindiga sin. compl.
    • zh tindiga sin. compl.
    • zh wakingdiga sin. compl.
    • zh watindega sin. compl.
    • num Sistema aràbic

    <Khoisan> , <Àfrica > Tanzània>

    Els hadza són un grup etnolingüístic establert tradicionalment a la regió est i sud del llac Eyasi, situat al nord de Tanzània. Hi ha cert desacord al voltant de la classificació de la llengua hadza i alguns autors inclouen aquesta llengua dins la família khoisan.

    Els grups etnolingüístics que tenen un major contacte amb els hadza són els iraqw, els izanzu i els datoga. Les llengües parlades per aquests grups formen part de les quatre grans famílies lingüístiques de l'Àfrica: l'afroasiàtica (que inclou l'iraqw), la nigerocongolesa (isanzu), la nilosahariana (datoga) i el khoisan (hadza).

    El hadza és una de les tres llengües parlades a l'Àfrica oriental (juntament amb el sandawe i el dahalo) que tenen clics en el seu inventari fonètic. Els clics són uns sons especials produïts per una doble oclusió (una de principal, que es pot produir en diferents punts d'articulació, i una de secundària, que és velar), i són el tret més característic de les llengües khoisan.

    Hi ha autors que distingeixen dues varietats dialectals del hadza: el kondoa i el merilu.

       
  • 1530592   hadzapi  <Khoisan> , <Àfrica > Tanzània> hadzapi
     
       
    • watindega sin. compl.
    • wakingdiga sin. compl.
    • hadza
    • bali sin. compl.
    • hadzapi sin. compl.
    • hatsa sin. compl.
    • kangeju sin. compl.
    • kindiga sin. compl.
    • tindiga sin. compl.
    • ar هادجا
    • cy Watindega sin. compl.
    • cy Wakingdiga sin. compl.
    • cy Tindiga sin. compl.
    • cy Kindiga sin. compl.
    • cy Kangeju sin. compl.
    • cy Hatsa sin. compl.
    • cy Hadzapi sin. compl.
    • cy Bali sin. compl.
    • cy Hadza
    • de Hadzabe sin. compl.
    • de Bali sin. compl.
    • de Hadza
    • de Watindega sin. compl.
    • de Wakingdiga sin. compl.
    • de Tindiga sin. compl.
    • de Kindiga sin. compl.
    • de Kangeju sin. compl.
    • de Hatsa sin. compl.
    • de Hadzapi sin. compl.
    • en Bali sin. compl.
    • en Hadza
    • en Hadzabi sin. compl.
    • en Hadzapi sin. compl.
    • en Hatsa sin. compl.
    • en Kangeju sin. compl.
    • en Kindiga sin. compl.
    • en Tindiga sin. compl.
    • en Wakindiga sin. compl.
    • en Watindiga sin. compl.
    • es hatsa
    • es bali sin. compl.
    • es hadza sin. compl.
    • es hadzapi sin. compl.
    • es kangeju sin. compl.
    • es kindiga sin. compl.
    • es tindiga sin. compl.
    • es wakingdiga sin. compl.
    • es watindega sin. compl.
    • eu hadzera
    • eu bali sin. compl.
    • eu hadza sin. compl.
    • eu hadzapi sin. compl.
    • eu hatsa sin. compl.
    • eu kangeju sin. compl.
    • eu kindiga sin. compl.
    • eu tindiga sin. compl.
    • eu wakingdiga sin. compl.
    • eu watindega sin. compl.
    • fr hadza
    • fr bali sin. compl.
    • fr hadzapi sin. compl.
    • fr hatsa sin. compl.
    • fr kangeju sin. compl.
    • fr kindiga sin. compl.
    • fr tindiga sin. compl.
    • fr wakindiga sin. compl.
    • fr watindega sin. compl.
    • gl hadza
    • gl bali sin. compl.
    • gl hadzapi sin. compl.
    • gl hatsa sin. compl.
    • gl kangeju sin. compl.
    • gl kindiga sin. compl.
    • gl tindiga sin. compl.
    • gl wakingdiga sin. compl.
    • gl watindega sin. compl.
    • gn hadsa
    • gn bali sin. compl.
    • gn hadzapi sin. compl.
    • gn hatsa sin. compl.
    • gn kangeju sin. compl.
    • gn kindiga sin. compl.
    • gn tindiga sin. compl.
    • gn wakingdiga sin. compl.
    • gn watindega sin. compl.
    • it hadza
    • it bali sin. compl.
    • it hadzapi sin. compl.
    • it hatsa sin. compl.
    • it kangeju sin. compl.
    • it kindiga sin. compl.
    • it tindiga sin. compl.
    • it wakingdiga sin. compl.
    • it watindega sin. compl.
    • pt hadza
    • pt bali sin. compl.
    • pt hadzapi sin. compl.
    • pt hatsa sin. compl.
    • pt kangeju sin. compl.
    • pt kindiga sin. compl.
    • pt tindiga sin. compl.
    • pt wakingdiga sin. compl.
    • pt watindega sin. compl.
    • tmh Tahadzat
    • tmh bali sin. compl.
    • tmh hadzapi sin. compl.
    • tmh Hatsa sin. compl.
    • tmh kangeju sin. compl.
    • tmh kindiga sin. compl.
    • tmh tindiga sin. compl.
    • tmh wakingdiga sin. compl.
    • tmh watindega sin. compl.
    • zh Hadza
    • zh Bali sin. compl.
    • zh hadzapi sin. compl.
    • zh hatsa sin. compl.
    • zh kangeju sin. compl.
    • zh kindiga sin. compl.
    • zh tindiga sin. compl.
    • zh wakingdiga sin. compl.
    • zh watindega sin. compl.
    • num Sistema aràbic

    <Khoisan> , <Àfrica > Tanzània>

    Els hadza són un grup etnolingüístic establert tradicionalment a la regió est i sud del llac Eyasi, situat al nord de Tanzània. Hi ha cert desacord al voltant de la classificació de la llengua hadza i alguns autors inclouen aquesta llengua dins la família khoisan.

    Els grups etnolingüístics que tenen un major contacte amb els hadza són els iraqw, els izanzu i els datoga. Les llengües parlades per aquests grups formen part de les quatre grans famílies lingüístiques de l'Àfrica: l'afroasiàtica (que inclou l'iraqw), la nigerocongolesa (isanzu), la nilosahariana (datoga) i el khoisan (hadza).

    El hadza és una de les tres llengües parlades a l'Àfrica oriental (juntament amb el sandawe i el dahalo) que tenen clics en el seu inventari fonètic. Els clics són uns sons especials produïts per una doble oclusió (una de principal, que es pot produir en diferents punts d'articulació, i una de secundària, que és velar), i són el tret més característic de les llengües khoisan.

    Hi ha autors que distingeixen dues varietats dialectals del hadza: el kondoa i el merilu.

       
  • 1530266   hagueti  <Pano > Principal > Caixibo> , <Amèrica > Perú> hagueti
     
       
    • cashibo-cacataibo
    • cachibo sin. compl.
    • cacibo sin. compl.
    • cahivo sin. compl.
    • caxibo sin. compl.
    • hagueti sin. compl.
    • managua sin. compl.
    • cod uni
    • ar الكاشيبو والكاكاتايبو
    • cy Cashibo-cacataibo
    • cy Cachibo sin. compl.
    • cy Cacibo sin. compl.
    • cy Cahivo sin. compl.
    • cy Caxibo sin. compl.
    • cy Hagueti sin. compl.
    • cy Managua sin. compl.
    • de Cashibo-Cacataibo
    • de Cachibo sin. compl.
    • de Cacibo sin. compl.
    • de Cahivo sin. compl.
    • de Caxibo sin. compl.
    • de Hagueti sin. compl.
    • de Managua sin. compl.
    • en Cashibo-Cacataibo
    • en Cachibo sin. compl.
    • en Cacibo sin. compl.
    • en Cahivo sin. compl.
    • en Caxibo sin. compl.
    • en Hagueti sin. compl.
    • en Managua sin. compl.
    • es cashibo-cacataibo
    • es cachibo sin. compl.
    • es cacibo sin. compl.
    • es cahivo sin. compl.
    • es caxibo sin. compl.
    • es hagueti sin. compl.
    • es managua sin. compl.
    • eu cacataibo cashiboera
    • eu cachibo sin. compl.
    • eu cacibo sin. compl.
    • eu cahivo sin. compl.
    • eu caxibo sin. compl.
    • eu hagueti sin. compl.
    • eu managua sin. compl.
    • fr cashibo-cacataibo
    • fr cachibo sin. compl.
    • fr cacibo sin. compl.
    • fr cahivo sin. compl.
    • fr caxibo sin. compl.
    • fr hagueti sin. compl.
    • fr managua sin. compl.
    • gn kashivo-kakatáivo
    • gn cachibo sin. compl.
    • gn cacibo sin. compl.
    • gn cahivo sin. compl.
    • gn caxibo sin. compl.
    • gn hagueti sin. compl.
    • gn managua sin. compl.
    • it cashibo-cacataibo
    • it cachibo sin. compl.
    • it cacibo sin. compl.
    • it cahivo sin. compl.
    • it hagueti sin. compl.
    • it kashibo sin. compl.
    • it managua sin. compl.
    • ja カシボ・カカタイボ語
    • ja カイボ語 sin. compl.
    • ja カシボ語 sin. compl.
    • ja カチボ語 sin. compl.
    • ja ハゲティ語 sin. compl.
    • ja マナグア語 sin. compl.
    • nl Cashibo-Cacataibo
    • nl Cachibo sin. compl.
    • nl Cacibo sin. compl.
    • nl Cahivo sin. compl.
    • nl Caxibo sin. compl.
    • nl Hagueti sin. compl.
    • nl Managua sin. compl.
    • pt cashibo-cacataibo
    • pt cachibo sin. compl.
    • pt cacibo sin. compl.
    • pt cahivo sin. compl.
    • pt caxibo sin. compl.
    • pt hagueti sin. compl.
    • pt managua sin. compl.
    • ru Кашибо-какатаибо
    • ru Агети sin. compl.
    • ru Каиво sin. compl.
    • ru Качибо sin. compl.
    • ru Касибо sin. compl.
    • ru Манагуа sin. compl.
    • zh 卡希博-卡卡泰波语
    • zh 卡其博 sin. compl.
    • zh 卡希博 sin. compl.
    • zh 卡希沃 sin. compl.
    • zh 卡西波 sin. compl.
    • zh 哈戈提 sin. compl.
    • zh 马那瓜 sin. compl.
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Pano > Principal > Caixibo> , <Amèrica > Perú>

    El cashibo i el cacataibo són les dues varietats dialectals principals de la llengua. La família pano inclou unes 28 llengües parlades a les regions frontereres de Brasil, Perú i Bolívia. Els estudis sobre aquesta família es van iniciar cap al 1980. Alguns lingüistes proposen agrupacions pano-tacana i je-pano-carib (vegeu Fabre 2005), que no queden prou ben definides. La branca principal de la família està integrada pel marubo, el katukina-pano, el nukiní i el kapanawa, entre d'altres.

    Van tenir els primers contactes pacífics amb els blancs vers el 1930. La demografia del grup va caure un 50%. Anteriorment havien viscut força aïllats, foragitats pels shipibo i altres grups pano que volien extreure el màxim profit de les feines a les explotacions de cautxú.

    La llengua manté força vitalitat en la comunitat. Tots els infants l'aprenen a casa i a l'escola primària; la secundària es fa exclusivament en castellà. En les generacions més grans, encara hi ha dones que no saben castellà.

       
  • 1530595   haiao  <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional> , <Àfrica > Malawi> , <Àfrica > Moçambic> , <Àfrica > Tanzània> haiao
     
       
    • wajao sin. compl.
    • veiao sin. compl.
    • jao sin. compl.
    • hyao sin. compl.
    • hiao sin. compl.
    • ayo sin. compl.
    • ayawa sin. compl.
    • ayao sin. compl.
    • ajawa sin. compl.
    • adsoa sin. compl.
    • adsawa sin. compl.
    • achawa sin. compl.
    • yao
    • haiao sin. compl.
    • djao sin. compl.
    • chiyao sin. compl.
    • ar ياو
    • cy Yao
    • cy Veiao sin. compl.
    • cy Ayo sin. compl.
    • cy Ayawa sin. compl.
    • cy Ayao sin. compl.
    • cy Ajawa sin. compl.
    • cy Adsoa sin. compl.
    • cy Adsawa sin. compl.
    • cy Achawa sin. compl.
    • cy Chiyao sin. compl.
    • cy Djao sin. compl.
    • cy Haiao sin. compl.
    • cy Hiao sin. compl.
    • cy Hyao sin. compl.
    • cy Jao sin. compl.
    • cy Wajao sin. compl.
    • de Yao
    • de Achawa sin. compl.
    • de Adsawa sin. compl.
    • de Adsoa sin. compl.
    • de Ajawa sin. compl.
    • de Ayao sin. compl.
    • de Ayawa sin. compl.
    • de Ayo sin. compl.
    • de Chiyao sin. compl.
    • de Djao sin. compl.
    • de Haiao sin. compl.
    • de Hiao sin. compl.
    • de Hyao sin. compl.
    • de Jao sin. compl.
    • de Veiao sin. compl.
    • de Wajao sin. compl.
    • en Yao
    • en Achawa sin. compl.
    • en Adsawa sin. compl.
    • en Adsoa sin. compl.
    • en Ajawa sin. compl.
    • en Ayao sin. compl.
    • en Ayawa sin. compl.
    • en Ayo sin. compl.
    • en Chiyao sin. compl.
    • en Ciyao sin. compl.
    • en Djao sin. compl.
    • en Haiao sin. compl.
    • en Hajao sin. compl.
    • en Hiao sin. compl.
    • en Hyao sin. compl.
    • en Jao sin. compl.
    • en Veiao sin. compl.
    • en Wajao sin. compl.
    • es yao
    • es achawa sin. compl.
    • es adsawa sin. compl.
    • es adsoa sin. compl.
    • es ajawa sin. compl.
    • es ayao sin. compl.
    • es ayawa sin. compl.
    • es ayo sin. compl.
    • es chiyao sin. compl.
    • es djao sin. compl.
    • es haiao sin. compl.
    • es hiao sin. compl.
    • es hyao sin. compl.
    • es jao sin. compl.
    • es veiao sin. compl.
    • es wajao sin. compl.
    • eu yaoera
    • eu achawa sin. compl.
    • eu adsawa sin. compl.
    • eu adsoa sin. compl.
    • eu ajawa sin. compl.
    • eu ayao sin. compl.
    • eu hyao sin. compl.
    • eu jao sin. compl.
    • eu veiao sin. compl.
    • eu wajao sin. compl.
    • eu yao sin. compl.
    • eu djao sin. compl.
    • eu haiao sin. compl.
    • eu hiao sin. compl.
    • eu ayawa sin. compl.
    • eu ayo sin. compl.
    • eu chiyao sin. compl.
    • fr yao
    • fr achawa sin. compl.
    • fr adsawa sin. compl.
    • fr ayao sin. compl.
    • fr ayawa sin. compl.
    • fr ayo sin. compl.
    • fr adsoa sin. compl.
    • fr ajawa sin. compl.
    • fr chiyao sin. compl.
    • fr djao sin. compl.
    • fr haiao sin. compl.
    • fr hiao sin. compl.
    • fr hyao sin. compl.
    • fr jao sin. compl.
    • fr veiao sin. compl.
    • fr wajao sin. compl.
    • gl yao
    • gl achawa sin. compl.
    • gl adsawa sin. compl.
    • gl adsoa sin. compl.
    • gl hyao sin. compl.
    • gl ajawa sin. compl.
    • gl jao sin. compl.
    • gl ayao sin. compl.
    • gl ayawa sin. compl.
    • gl ayo sin. compl.
    • gl chiyao sin. compl.
    • gl djao sin. compl.
    • gl haiao sin. compl.
    • gl hiao sin. compl.
    • gl wajao sin. compl.
    • gl veiao sin. compl.
    • gn achawa sin. compl.
    • gn adsawa sin. compl.
    • gn adsoa sin. compl.
    • gn ajawa sin. compl.
    • gn ayao sin. compl.
    • gn ayawa sin. compl.
    • gn ayo sin. compl.
    • gn chiyao sin. compl.
    • gn yao
    • gn djao sin. compl.
    • gn haiao sin. compl.
    • gn hiao sin. compl.
    • gn hyao sin. compl.
    • gn jao sin. compl.
    • gn veiao sin. compl.
    • gn wajao sin. compl.
    • it yao
    • it wajao sin. compl.
    • it achawa sin. compl.
    • it adsawa sin. compl.
    • it jao sin. compl.
    • it veiao sin. compl.
    • it adsoa sin. compl.
    • it ajawa sin. compl.
    • it ayao sin. compl.
    • it ayawa sin. compl.
    • it ayo sin. compl.
    • it chiyao sin. compl.
    • it djao sin. compl.
    • it haiao sin. compl.
    • it hiao sin. compl.
    • it hyao sin. compl.
    • pt chiyao sin. compl.
    • pt djao sin. compl.
    • pt hiao sin. compl.
    • pt hyao sin. compl.
    • pt jao sin. compl.
    • pt veiao sin. compl.
    • pt wajao sin. compl.
    • pt ajawa sin. compl.
    • pt ayao sin. compl.
    • pt ayawa sin. compl.
    • pt ayo sin. compl.
    • pt haiao sin. compl.
    • pt yao
    • pt achawa sin. compl.
    • pt adsawa sin. compl.
    • pt adsoa sin. compl.
    • tmh Tayaot
    • tmh Achawa sin. compl.
    • tmh adsawa sin. compl.
    • tmh adsoa sin. compl.
    • tmh ajawa sin. compl.
    • tmh veiao sin. compl.
    • tmh wajao sin. compl.
    • tmh haiao sin. compl.
    • tmh hiao sin. compl.
    • tmh hyao sin. compl.
    • tmh jao sin. compl.
    • tmh ayao sin. compl.
    • tmh ayawa sin. compl.
    • tmh ayo sin. compl.
    • tmh chiyao sin. compl.
    • tmh djao sin. compl.
    • zh 爻语
    • num Sistema aràbic

    <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional> , <Àfrica > Malawi> , <Àfrica > Moçambic> , <Àfrica > Tanzània>

    El yao és una llengua bantú parlada a l'Àfrica oriental, i més concretament a Malawi, Tanzània i Moçambic. Els parlants del yao representen aproximadament el 10% de la població total de Malawi, l'1% de la població de Tanzània i l'1% de la població de Moçambic.

    Els parlants del yao són generalment bilingües: el yao s'utilitza en l'entorn familiar, en les comunicacions informals i en la interacció amb persones del mateix grup lingüístic, mentre que en les relacions comercials i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques s'utilitza el suahili i/o una altra llengua parlada a la regió .

    Les llengües bantú formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important d'elles, es va produir seguint el curs dels rius, i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

    Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

    Yao és el nom d'un turó on els yaos situen el seu lloc d'origen.

       
  • 1530727   haida  <Aïllada> , <Amèrica > Canadà> , <Amèrica > Estats Units d'Amèrica> haida
     
       
    • haida
    • kaigani sin. compl.
    • xaadas sin. compl.
    • cod xaat kil
    • cy Haida
    • cy Kaigani sin. compl.
    • cy Xaadas sin. compl.
    • de Haida
    • de Kaigani sin. compl.
    • de Xaadas sin. compl.
    • en Haida
    • en Kaigani sin. compl.
    • en Xaadas sin. compl.
    • en Xayda Kil sin. compl.
    • es haida
    • es kaigani sin. compl.
    • es xaadas sin. compl.
    • eu haidera
    • eu kaigani sin. compl.
    • eu xaadas sin. compl.
    • fr haida
    • fr kaigani sin. compl.
    • fr xaadas sin. compl.
    • gl haida
    • gl kaigani sin. compl.
    • gl xaadas sin. compl.
    • gn haida
    • gn kaigani sin. compl.
    • gn xaadas sin. compl.
    • it haida
    • it kaigani sin. compl.
    • it xaadas sin. compl.
    • pt haida
    • pt kaigani sin. compl.
    • pt xaadas sin. compl.
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Aïllada> , <Amèrica > Canadà> , <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>

    S'ha intentat relacionar la llengua haida amb la família atapascana-eyak-tlingit. Com que no se n'ha pogut establir el parentiu, es continua considerant aïllada.

    La regió originària de la llengua correspon a l'arxipèlag Reina Carlota, des d'on es va escampar cap al sud-est d'Alaska en moviments migratoris del segle XVIII, abans del contacte amb els europeus.

    Els parlants es reparteixen en diversos dialectes: el de les illes Reina Carlota centrals, el de les illes septentrionals i el del sud-est d'Alaska (a les illes Prince of Wales i Dall). La varietat dialectal més meridional es va parlar a l'illa d'Anthony fins al començament del segle XX.

    Actualment tots els parlants són més grans de 70 anys, de manera que la llengua està en un avançat procés d'extinció. Es duen a terme intents de revitalització que consisteixen especialment a ensenyar la llengua als joves i a enregistrar la parla dels adults grans competents.

    El nom de la llengua prové de la paraula xayda, que en haida significa 'persona'.

       
  • 1530987   haisla  <Wakashana > Septentrional o kwakiutl> , <Amèrica > Canadà> haisla
     
       
    • haisla
    • de Haisla
    • en Haisla
    • es haisla
    • eu haisla
    • fr haisla
    • gl haisla
    • it haisla
    • nl Haisla
    • pt haisla

    <Wakashana > Septentrional o kwakiutl> , <Amèrica > Canadà>

    El territori originari de la família wakashana coincideix grosso modo amb l'actual: regió nord-occidental de l'illa de Vancouver i costa central de la Colúmbia Britànica, al voltant de l'illa. Ja al segle XIX els lingüistes van observar la distinció de dues branques dins de la família, la del nord i la del sud.

    La influència de l'entorn marítim és molt palesa en les llengües d'aquesta família, especialment pel que fa a la riquesa de vocabulari del mar.

    Els primers contactes dels haisles amb els colonitzadors europeus van ser força tardans, a la fi del segle XVIII, amb els navegants que comerciaven amb pells d'animals. Al segle XIX es van instal·lar a la zona les primeres missions protestants.

    El haisla és la llengua wakashana parlada més al nord. Consta de dues varietats dialectals, la de Kitamaat i la de Kitlope (o xenaksialak'ala).

    Els parlants de haisla són majoritàriament adults. La transmissió intergeneracional és molt baixa. Els intents de revitalització han topat amb la reticència de la comunitat, que no vol prescindir dels avantatges socials de dominar l'anglès.

    La designació haisla, aplicada al grup ètnic, significa 'els que viuen riu avall'.

       
  • 1530104   hakka  <Sinotibetana > Sinítica > Meridional> , <Àsia > Xina> hakka
     
       
    • hakka
    • kejia sin. compl.
    • cod hak-kâ-fa
    • ar هاكا
    • cy Hakka
    • cy Hokka sin. compl.
    • cy Kejia sin. compl.
    • de Hakka
    • de Hokka sin. compl.
    • de Kejia sin. compl.
    • en Hakka
    • en Hokka sin. compl.
    • en Kejia sin. compl.
    • es hakka
    • es hokka sin. compl.
    • es kejia sin. compl.
    • eu hakkera
    • eu hokka sin. compl.
    • eu kejia sin. compl.
    • fr hakka
    • fr hokka sin. compl.
    • fr kejia sin. compl.
    • fr kejiaren sin. compl.
    • gl hakka
    • gl hokka sin. compl.
    • gl kejia sin. compl.
    • gn hakka
    • gn hokka sin. compl.
    • gn kejia sin. compl.
    • it hakka
    • it hokka sin. compl.
    • it kejia sin. compl.
    • ja 客家語
    • nl Hakka
    • nl Hokka sin. compl.
    • nl Kejia sin. compl.
    • pt hakka
    • pt hokka sin. compl.
    • pt kejia sin. compl.
    • ru Хакка
    • ru Кэцзя sin. compl.
    • ru Хокка sin. compl.
    • zh 客家语
    • zh 客家、霍卡 sin. compl.
    • scr Caràcters xinesos o hanzi
    • num Sistema aràbic i sistema xinès

    <Sinotibetana > Sinítica > Meridional> , <Àsia > Xina>

    Els hakkes anomenen la seva llengua hak-kâ-fa. En xinès estàndard s'anomena kejiahua o kejiayu.

    El hakka predomina a les províncies xineses del sud-est, concretament Guangdong, Jiangxi i Fujian. També hi ha comunitats lingüístiques de hakka a Taiwan, Hong Kong, Malàisia, Singapur, Indonèsia i Tailàndia.

    Originaris de la Xina central, al llarg dels segles els hakkes han migrat cap a les regions meridionals que ocupen avui dia. Les onades migratòries més significatives es van produir entre els segles III i XVII.

    Les diferències dialectals del hakka segons les regions són grans, sobretot en l'àmbit fonològic. El dialecte meixian (nord-est de Guangdong) ha esdevingut la varietat estàndard.

    El 1960 el departament d'educació de la província de Guangdong va crear una ortografia estàndard del hakka de base llatina.

       
  • 1529811   halakwalip  <Aïllada> , <Amèrica > Xile> halakwalip
     
       
    • kawésqar
    • alacaluf sin. compl.
    • alakaluf sin. compl.
    • halakwalip sin. compl.
    • kawaskar sin. compl.
    • kawesqar sin. compl.
    • qawashqar sin. compl.
    • qawasqar sin. compl.
    • cod kawiskar
    • ar كاوسكارية
    • cy Kawésqar
    • cy Alacaluf sin. compl.
    • cy Alakaluf sin. compl.
    • cy Halakwalip sin. compl.
    • cy Kawaskar sin. compl.
    • cy Kawesqar sin. compl.
    • cy Qawashqar sin. compl.
    • cy Qawasqar sin. compl.
    • de Kaweskar
    • de Alacaluf sin. compl.
    • de Halakwulup sin. compl.
    • de Kawaskar sin. compl.
    • de Kawesqar sin. compl.
    • en Kawésqar
    • en Alacaluf sin. compl.
    • en Alakaluf sin. compl.
    • en Halakwalip sin. compl.
    • en Kawaskar sin. compl.
    • en Kawesqar sin. compl.
    • en Qawashqar sin. compl.
    • en Qawasqar sin. compl.
    • es kawésqar
    • es alacaluf sin. compl.
    • es alakaluf sin. compl.
    • es halakwalip sin. compl.
    • es kawaskar sin. compl.
    • es kawesqar sin. compl.
    • es qawashqar sin. compl.
    • es qawasqar sin. compl.
    • eu kaweskarera
    • eu alacaluf sin. compl.
    • eu alakaluf sin. compl.
    • eu halakwalip sin. compl.
    • eu kawaskar sin. compl.
    • eu kawesqar sin. compl.
    • eu qawashqar sin. compl.
    • eu qawasqar sin. compl.
    • fr kawésqar
    • fr alacaluf sin. compl.
    • fr alakaluf sin. compl.
    • fr halakwalip sin. compl.
    • fr kawaskar sin. compl.
    • fr kawesqar sin. compl.
    • fr qawashqar sin. compl.
    • fr qawasqar sin. compl.
    • gl kawésqar
    • gl alacaluf sin. compl.
    • gl alakaluf sin. compl.
    • gl halakwalip sin. compl.
    • gl kawaskar sin. compl.
    • gl kawesqar sin. compl.
    • gl qawashqar sin. compl.
    • gl qawasqar sin. compl.
    • gn kawéskar
    • gn alacaluf sin. compl.
    • gn alakaluf sin. compl.
    • gn halakwalip sin. compl.
    • gn kawashkar sin. compl.
    • gn kawaskar sin. compl.
    • gn kawesqar sin. compl.
    • gn qawasqar sin. compl.
    • it kawésqar
    • it alacaluf sin. compl.
    • it alakaluf sin. compl.
    • it halakwalip sin. compl.
    • it kawaskar sin. compl.
    • it kawesqar sin. compl.
    • it qawashqar sin. compl.
    • it qawasqar sin. compl.
    • ja カウェシカル語
    • ja アラカルフ語 sin. compl.
    • ja カワスカル語 sin. compl.
    • ja カウェシカル語 sin. compl.
    • ja カウェスカル語 sin. compl.
    • ja カワシュカル語 sin. compl.
    • ja ハラクワリプ語 sin. compl.
    • nl Kawésqar
    • nl Alacaluf sin. compl.
    • nl Alakaluf sin. compl.
    • nl Halakwalip sin. compl.
    • nl Kawaskar sin. compl.
    • nl Kawesqar sin. compl.
    • nl Qawashqar sin. compl.
    • nl Qawasqar sin. compl.
    • pt kawésqar
    • pt alacaluf sin. compl.
    • pt alakaluf sin. compl.
    • pt halakwalip sin. compl.
    • pt kawaskar sin. compl.
    • pt kawesqar sin. compl.
    • pt qawashqar sin. compl.
    • pt qawasqar sin. compl.
    • ru Кавескар
    • ru Алакалуф sin. compl.
    • ru Каваскар sin. compl.
    • ru Кавашкар sin. compl.
    • ru Кауэскар sin. compl.
    • ru Алаквалип sin. compl.
    • ru Алаквулуп sin. compl.
    • sw Kawésqar
    • sw Alacaluf sin. compl.
    • sw Alakaluf sin. compl.
    • sw Halakwalip sin. compl.
    • sw Kawaskar sin. compl.
    • sw Kawesqar sin. compl.
    • sw Qawashqar sin. compl.
    • sw Qawasqar sin. compl.
    • tmh Takawiskart
    • zh 科维斯卡
    • zh 卡瓦斯卡 sin. compl.
    • zh 卡维斯卡 sin. compl.
    • zh 考瓦世卡 sin. compl.
    • zh 考瓦斯卡 sin. compl.
    • zh 阿拉伽卢夫 sin. compl.
    • zh 阿拉卡卢夫 sin. compl.
    • zh 哈拉克瓦利浦 sin. compl.

    <Aïllada> , <Amèrica > Xile>

    El kawésqar és una de les sis llengües indígenes que sobreviuen a Xile, al costat del rapanui, el quítxua, l'aimara, el mapudungu i el yagan.

    Malgrat que s'ha considerat tradicionalment com una llengua aïllada, alguns lingüistes proposen una vinculació amb les llengües chon i/o amb el maputxe.

    El kawésqar ha estat dividit en tres grups, geogràficament més que des d'un punt de vista lingüístic: septentrional, central i meridional.

    El terme kawésqar prové de la unió de dues paraules: kawes ('carn') i kar ('os'), 'de carn i os'.

    La llengua kawésqar s'ha vist afectada pel canvi de forma de vida i costums de la comunitat, de nòmades a poble sedentari, atès que ja no es fan servir expressions relacionades amb la caça i la pesca, activitats tradicionals de la seva cultura original.