Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

       
  • 1529743   jabutí  <Jabutí> , <Amèrica > Bolívia> , <Amèrica > Brasil> jabutí
     
       
    • jabutí
    • kipiu sin. compl.
    • quipiu sin. compl.
    • cod jeoromitxi (Jiwrumicci)
    • ar جابوتية
    • cy Jabutí
    • cy Kipiu sin. compl.
    • cy Quipiu sin. compl.
    • de Jabutí
    • de Quipiu sin. compl.
    • de Yabuti sin. compl.
    • en Jabutí
    • en Kipiu sin. compl.
    • en Quipiu sin. compl.
    • es jabutí
    • es kipiu sin. compl.
    • es quipiu sin. compl.
    • eu jabutiera
    • eu kipiu sin. compl.
    • eu quipiu sin. compl.
    • fr jabuti
    • fr kipiu sin. compl.
    • fr quipiu sin. compl.
    • gl xabutí
    • gl kipiu sin. compl.
    • gl quipiu sin. compl.
    • gn javuti
    • gn kipiu sin. compl.
    • gn quipiu sin. compl.
    • it jabuti
    • it kipiu sin. compl.
    • it quipiu sin. compl.
    • ja ハブティ語
    • ja キピウ語 sin. compl.
    • nl Jabutí
    • nl Kipiu sin. compl.
    • nl Quipiu sin. compl.
    • pt jabuti
    • pt kipiu sin. compl.
    • pt quipiu sin. compl.
    • ru Жабути
    • ru Ябути sin. compl.
    • ru Кипиу sin. compl.
    • sw Jabutí
    • sw Kipiu sin. compl.
    • sw Quipiu sin. compl.
    • tmh Tajabutit
    • zh 哈布提
    • zh 其皮乌 sin. compl.
    • zh 可皮乌 sin. compl.

    <Jabutí> , <Amèrica > Bolívia> , <Amèrica > Brasil>

    El jabutí forma part d'una petita família lingüística de tres llengües: jabutí, arikapú i masubi (llengua extingida). Alguns autors, però, consideren que el jabutí i l'arikapú podrien ser variants d'una mateixa llengua.

    Segons una font del 1992, aquesta llengua tindria uns 60 parlants (incloent-hi alguns nens) que viurien juntament amb parlants de makurap (llengua tupí). Una altra font de 1990 anomena només 5 parlants i considera el jabutí pràcticament extingit.

       
  • 1530554   jakalteko  <Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > Q'anjob'al-chuj > Q'anjob'al > Q'anjob'al-akatek-jakaltec> , <Amèrica > Guatemala> jakalteko
     
       
    • jakalteko
    • popti sin. compl.
    • cy Jakalteko
    • cy Popti sin. compl.
    • de Jacalteco
    • de Jakalteko sin. compl.
    • de Popti sin. compl.
    • en Jakalteko
    • en Jacaltec sin. compl.
    • en Jacalteco sin. compl.
    • en Jakaltek sin. compl.
    • en Popti sin. compl.
    • en Poptí sin. compl.
    • en Popti' sin. compl.
    • es jacalteco
    • es jakalteko sin. compl.
    • es poptí sin. compl.
    • eu jakaltekera
    • eu jakalteko sin. compl.
    • eu popti sin. compl.
    • fr jacaltèque
    • fr jakalteko sin. compl.
    • fr popti sin. compl.
    • gl jakalteko
    • gl popti sin. compl.
    • gn jakaltéko
    • gn popti sin. compl.
    • it jakalteko
    • it popti sin. compl.
    • pt jacalteco
    • pt popti sin. compl.
    • scr Alfabet llatí

    <Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > Q'anjob'al-chuj > Q'anjob'al > Q'anjob'al-akatek-jakaltec> , <Amèrica > Guatemala>

    El jakalteko és força proper lingüísticament a l'akateko i al q'anjobal, que constitueixen un subgrup lingüístic dins la família maia. Hi ha hagut cert debat al voltant de la naturalesa d'aquestes tres llengües o varietats, que presenten un grau molt elevat d'intercomprensió. De fet, sembla que formen un contínuum dialectal o cadena de dialectes d'orient a occident en el qual l'akateko ocupa un lloc intermedi entre el jakalteko i el q'anjobal. No va ser fins als anys setanta del segle XX que es va proposar distingir com a llengües diferents l'akateko i el q'anjobal, considerades variants d'una mateixa llengua fins al moment. Totes tres són reconegudes com a llengües diferents per l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala i per l'Estat guatemalenc.

    El jakalteko és una de les llengües maies de Guatemala que es troba més amenaçada. La comunitat és conscient de la situació i està preocupada per trobar la manera d'aturar la substitució lingüística. A Mèxic hi ha població jakalteka, procedent de Guatemala, com a mínim des del segle XIX.

    El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.

    La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40 % de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i de marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies de l'Estat. Des d'aquest organismes s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).

    La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut un certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura per part de la població maia.

       
  • 1530535   jama mapun  <Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Sama-bajaw> , <Àsia > Filipines> jama mapun
     
       
    • jama mapun
    • bajau cagayan sin. compl.
    • cagayan de sulu sin. compl.
    • cagayano sin. compl.
    • cagayanon sin. compl.
    • kagayan sin. compl.
    • mapun sin. compl.
    • orang cagayan sin. compl.
    • pullon-mapun sin. compl.
    • sama mapun sin. compl.
    • cod pollon-mapun
    • ar جاما مابون
    • cy Jama mapun
    • cy Bajau cagayan sin. compl.
    • cy Cagayan de sulu sin. compl.
    • cy Cagayano sin. compl.
    • cy Cagayanon sin. compl.
    • cy Kagayan sin. compl.
    • cy Mapun sin. compl.
    • cy Orang cagayan sin. compl.
    • cy Pullon-mapun sin. compl.
    • cy Sama mapun sin. compl.
    • de Jama Mapun
    • de Bajau Cagayan sin. compl.
    • de Cagayan de Sulu sin. compl.
    • de Cagayano sin. compl.
    • de Cagayanon sin. compl.
    • de Kagayan sin. compl.
    • de Mapun sin. compl.
    • de Orang Cagayan sin. compl.
    • de Pullon-Mapun sin. compl.
    • de Sama Mapun sin. compl.
    • en Jama Mapun
    • en Bajau Kagayan sin. compl.
    • en Cagayan sin. compl.
    • en Cagayan de Sulu sin. compl.
    • en Cagayano sin. compl.
    • en Cagayanon sin. compl.
    • en Kagayan sin. compl.
    • en Mapun sin. compl.
    • en Orang sin. compl.
    • en Pullon Mapun sin. compl.
    • en Sama Mapun sin. compl.
    • es jama mapun
    • es bajau cagayan sin. compl.
    • es cagayan de sulu sin. compl.
    • es cagayano sin. compl.
    • es cagayanon sin. compl.
    • es kagayan sin. compl.
    • es mapun sin. compl.
    • es orang cagayan sin. compl.
    • es pullon-mapun sin. compl.
    • es sama mapun sin. compl.
    • eu jama mapunera
    • eu bajau cagayan sin. compl.
    • eu cagayano sin. compl.
    • eu cagayanon sin. compl.
    • eu jama mapun sin. compl.
    • eu kagayan sin. compl.
    • eu mapun sin. compl.
    • eu orang cagayan sin. compl.
    • eu pullon-mapun sin. compl.
    • eu sama mapun sin. compl.
    • eu suluko cagayanera sin. compl.
    • fr jama mapun
    • fr bajau sin. compl.
    • fr cagayan sin. compl.
    • fr cagayan de sulu sin. compl.
    • fr cagayano sin. compl.
    • fr cagayanon sin. compl.
    • fr kagayan sin. compl.
    • fr mapun sin. compl.
    • fr orang cagayan sin. compl.
    • fr pullon-mapun sin. compl.
    • fr sama mapun sin. compl.
    • gl jama mapun
    • gl bajau cagayan sin. compl.
    • gl cagayan de sulu sin. compl.
    • gl cagayano sin. compl.
    • gl cagayanon sin. compl.
    • gl kagayan sin. compl.
    • gl mapun sin. compl.
    • gl orang cagayan sin. compl.
    • gl pullon-mapun sin. compl.
    • gl sama mapun sin. compl.
    • gn jama mapun
    • gn bajau cagayan sin. compl.
    • gn cagayan de sulu sin. compl.
    • gn cagayano sin. compl.
    • gn cagayanon sin. compl.
    • gn kagayan sin. compl.
    • gn mapun sin. compl.
    • gn orang cagayan sin. compl.
    • gn pullon-mapun sin. compl.
    • gn sama mapun sin. compl.
    • it jama mapun
    • it bajau cagayan sin. compl.
    • it cagayan de sulu sin. compl.
    • it cagayano sin. compl.
    • it cagayanon sin. compl.
    • it kagayan sin. compl.
    • it mapun sin. compl.
    • it orang cagayan sin. compl.
    • it pullon-mapun sin. compl.
    • it sama mapun sin. compl.
    • pt jama mapun
    • pt bajau cagayan sin. compl.
    • pt cagayan de sulu sin. compl.
    • pt cagayano sin. compl.
    • pt cagayanon sin. compl.
    • pt kagayan sin. compl.
    • pt mapun sin. compl.
    • pt orang cagayan sin. compl.
    • pt pullon-mapun sin. compl.
    • pt sama mapun sin. compl.
    • zh 贾马·马蓬语
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic i sistema kannada

    <Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Sama-bajaw> , <Àsia > Filipines>

    El jama mapun s'inclou dins les llengües anomenades sama (o samal). Aquest terme fa referència a diversos grups etnolingüístics localitzats tradicionalment als arxipèlags de Sulu i Tawi-tawi, situats entre Mindanao i Sabah (Malàisia). Hi ha autors, però, que utilitzen aquest terme com si es tractés d'un únic grup.

    Podem distingir vuit llengües sama: sama (sibuguey), sama (septentrional), sama (occidental), sama (central), sama (meridional), yakan, jama mapun i abaknon.

    Els jama mapun, 'gent de Mapu', viuen majoritàriament a l'illa de Cagayan de Sulu, al sud-oest del mar de Sulu, a la província de Tawi-Tawi. Aquests es refereixen a si mateixos com a jama mapun, anomenen la seva illa Tana mapun (Tana significa 'illa') i la seva llengua pullum mapun.

    L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els jama mapun s'inclouen dins les comunitats islamitzades, juntament amb els grups maranao, maguindanao, tausug, sama, ilanum, sangil, kaagan, kolibugan, palawan i molbog.

       
  • 1529677   jaminawa  <Pano > Principal > Amawak-jaminawa> , <Amèrica > Bolívia> , <Amèrica > Brasil> , <Amèrica > Perú> jaminawa
     
       
    • yaminawa
    • jaminawa sin. compl.
    • yamanawa sin. compl.
    • yaminaha sin. compl.
    • ar ياميناوية
    • cy Yaminawa
    • cy Jaminawa sin. compl.
    • cy Yamanawa sin. compl.
    • cy Yaminaha sin. compl.
    • de Yaminawa
    • de Yamana sin. compl.
    • de Yaminahua sin. compl.
    • en Yaminahua
    • en Jaminawa sin. compl.
    • en Yamanawa sin. compl.
    • en Yaminaha sin. compl.
    • es yaminahua
    • es jaminawa sin. compl.
    • es yamanawa sin. compl.
    • es yaminaha sin. compl.
    • es yaminawa sin. compl.
    • eu yaminahuera
    • eu jaminawa sin. compl.
    • eu yamanawa sin. compl.
    • eu yaminaha sin. compl.
    • fr yaminahua
    • fr jaminahua sin. compl.
    • fr jaminawa sin. compl.
    • fr yaminawa sin. compl.
    • gl yaminawa
    • gl jaminawa sin. compl.
    • gl yamanawa sin. compl.
    • gl yaminaha sin. compl.
    • gn jaminahua
    • gn haminawa sin. compl.
    • gn jamanawa sin. compl.
    • gn jaminaha sin. compl.
    • gn jaminawa sin. compl.
    • it yaminawa
    • it jaminawa sin. compl.
    • it yamanawa sin. compl.
    • it yaminaha sin. compl.
    • ja ヤミナワ語
    • ja ハミナワ語 sin. compl.
    • ja ヤマナワ語 sin. compl.
    • nl Yaminawa
    • nl Jaminawa sin. compl.
    • nl Yamanawa sin. compl.
    • nl Yaminaha sin. compl.
    • pt yaminawa
    • pt jaminawa sin. compl.
    • pt yamanawa sin. compl.
    • pt yaminaha sin. compl.
    • ru Яминауа
    • ru Яминаа sin. compl.
    • ru Яманава sin. compl.
    • ru Яминава sin. compl.
    • sw Yaminahua
    • sw Jaminawa sin. compl.
    • sw Yamanawa sin. compl.
    • sw Yaminaha sin. compl.
    • sw Yaminawa sin. compl.
    • tmh Tayaminawt
    • zh 亚米纳胡
    • zh 亚玛纳瓦 sin. compl.
    • zh 亚米纳哈 sin. compl.
    • zh 哈密纳瓦 sin. compl.

    <Pano > Principal > Amawak-jaminawa> , <Amèrica > Bolívia> , <Amèrica > Brasil> , <Amèrica > Perú>

    El territori tradicional dels yaminawa era la zona del naixement del riu Yurua, des d'on es van anar desplaçant al llarg del naixement del Purus peruà i brasiler. Durant el boom de l'explotació del cautxú, els yaminawa van ser pràcticament exterminats.

    Segons alguns autors, els sharanawa, els marinawa i els yaminawa parlen llengües mútuament comprensibles, si més no en un cert grau.

    Dins d'aquesta ètnia hi ha un seguit de subgrups: el mastanawa (considerat també sharanawa), el boronava, el chandinawa (considerat també sharanawa), el chitonawa, el coronawa, el masronawa, el nehanawa, el nixinawa i el xaonawa.

    Al Perú hi ha dues escoles que implementen un programa intercultural bilingüe promogudes pel Ministeri d'Educació.

       
  • 1530595   jao  <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional> , <Àfrica > Malawi> , <Àfrica > Moçambic> , <Àfrica > Tanzània> jao
     
       
    • hyao sin. compl.
    • hiao sin. compl.
    • haiao sin. compl.
    • djao sin. compl.
    • chiyao sin. compl.
    • ayo sin. compl.
    • ayawa sin. compl.
    • ayao sin. compl.
    • ajawa sin. compl.
    • adsoa sin. compl.
    • adsawa sin. compl.
    • jao sin. compl.
    • veiao sin. compl.
    • wajao sin. compl.
    • achawa sin. compl.
    • yao
    • ar ياو
    • cy Yao
    • cy Achawa sin. compl.
    • cy Adsawa sin. compl.
    • cy Adsoa sin. compl.
    • cy Ajawa sin. compl.
    • cy Ayao sin. compl.
    • cy Ayawa sin. compl.
    • cy Ayo sin. compl.
    • cy Chiyao sin. compl.
    • cy Djao sin. compl.
    • cy Haiao sin. compl.
    • cy Hiao sin. compl.
    • cy Hyao sin. compl.
    • cy Jao sin. compl.
    • cy Veiao sin. compl.
    • cy Wajao sin. compl.
    • de Yao
    • de Achawa sin. compl.
    • de Adsawa sin. compl.
    • de Adsoa sin. compl.
    • de Ajawa sin. compl.
    • de Ayao sin. compl.
    • de Ayawa sin. compl.
    • de Wajao sin. compl.
    • de Veiao sin. compl.
    • de Jao sin. compl.
    • de Hyao sin. compl.
    • de Hiao sin. compl.
    • de Haiao sin. compl.
    • de Djao sin. compl.
    • de Chiyao sin. compl.
    • de Ayo sin. compl.
    • en Adsoa sin. compl.
    • en Ajawa sin. compl.
    • en Ayao sin. compl.
    • en Ayawa sin. compl.
    • en Ayo sin. compl.
    • en Chiyao sin. compl.
    • en Ciyao sin. compl.
    • en Djao sin. compl.
    • en Haiao sin. compl.
    • en Hajao sin. compl.
    • en Hiao sin. compl.
    • en Hyao sin. compl.
    • en Jao sin. compl.
    • en Veiao sin. compl.
    • en Wajao sin. compl.
    • en Adsawa sin. compl.
    • en Achawa sin. compl.
    • en Yao
    • es yao
    • es achawa sin. compl.
    • es adsawa sin. compl.
    • es adsoa sin. compl.
    • es ajawa sin. compl.
    • es ayao sin. compl.
    • es ayawa sin. compl.
    • es ayo sin. compl.
    • es chiyao sin. compl.
    • es djao sin. compl.
    • es haiao sin. compl.
    • es hiao sin. compl.
    • es hyao sin. compl.
    • es jao sin. compl.
    • es veiao sin. compl.
    • es wajao sin. compl.
    • eu yaoera
    • eu achawa sin. compl.
    • eu djao sin. compl.
    • eu haiao sin. compl.
    • eu hiao sin. compl.
    • eu hyao sin. compl.
    • eu jao sin. compl.
    • eu veiao sin. compl.
    • eu wajao sin. compl.
    • eu yao sin. compl.
    • eu adsawa sin. compl.
    • eu adsoa sin. compl.
    • eu ajawa sin. compl.
    • eu ayao sin. compl.
    • eu ayawa sin. compl.
    • eu ayo sin. compl.
    • eu chiyao sin. compl.
    • fr yao
    • fr achawa sin. compl.
    • fr adsawa sin. compl.
    • fr adsoa sin. compl.
    • fr ajawa sin. compl.
    • fr ayao sin. compl.
    • fr ayawa sin. compl.
    • fr ayo sin. compl.
    • fr chiyao sin. compl.
    • fr djao sin. compl.
    • fr haiao sin. compl.
    • fr hiao sin. compl.
    • fr hyao sin. compl.
    • fr jao sin. compl.
    • fr veiao sin. compl.
    • fr wajao sin. compl.
    • gl yao
    • gl achawa sin. compl.
    • gl adsawa sin. compl.
    • gl adsoa sin. compl.
    • gl ajawa sin. compl.
    • gl ayao sin. compl.
    • gl ayawa sin. compl.
    • gl ayo sin. compl.
    • gl chiyao sin. compl.
    • gl djao sin. compl.
    • gl haiao sin. compl.
    • gl hiao sin. compl.
    • gl hyao sin. compl.
    • gl jao sin. compl.
    • gl veiao sin. compl.
    • gl wajao sin. compl.
    • gn yao
    • gn achawa sin. compl.
    • gn adsawa sin. compl.
    • gn adsoa sin. compl.
    • gn ajawa sin. compl.
    • gn ayao sin. compl.
    • gn ayawa sin. compl.
    • gn ayo sin. compl.
    • gn chiyao sin. compl.
    • gn djao sin. compl.
    • gn haiao sin. compl.
    • gn hiao sin. compl.
    • gn hyao sin. compl.
    • gn jao sin. compl.
    • gn veiao sin. compl.
    • gn wajao sin. compl.
    • it yao
    • it achawa sin. compl.
    • it adsawa sin. compl.
    • it adsoa sin. compl.
    • it ajawa sin. compl.
    • it ayao sin. compl.
    • it ayawa sin. compl.
    • it ayo sin. compl.
    • it chiyao sin. compl.
    • it djao sin. compl.
    • it haiao sin. compl.
    • it hiao sin. compl.
    • it hyao sin. compl.
    • it jao sin. compl.
    • it veiao sin. compl.
    • it wajao sin. compl.
    • pt yao
    • pt achawa sin. compl.
    • pt adsawa sin. compl.
    • pt adsoa sin. compl.
    • pt ajawa sin. compl.
    • pt ayao sin. compl.
    • pt ayawa sin. compl.
    • pt ayo sin. compl.
    • pt chiyao sin. compl.
    • pt djao sin. compl.
    • pt haiao sin. compl.
    • pt hiao sin. compl.
    • pt hyao sin. compl.
    • pt jao sin. compl.
    • pt veiao sin. compl.
    • pt wajao sin. compl.
    • tmh Tayaot
    • tmh Achawa sin. compl.
    • tmh adsawa sin. compl.
    • tmh adsoa sin. compl.
    • tmh ajawa sin. compl.
    • tmh ayao sin. compl.
    • tmh ayawa sin. compl.
    • tmh ayo sin. compl.
    • tmh chiyao sin. compl.
    • tmh djao sin. compl.
    • tmh haiao sin. compl.
    • tmh hiao sin. compl.
    • tmh hyao sin. compl.
    • tmh jao sin. compl.
    • tmh veiao sin. compl.
    • tmh wajao sin. compl.
    • zh 爻语
    • num Sistema aràbic

    <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional> , <Àfrica > Malawi> , <Àfrica > Moçambic> , <Àfrica > Tanzània>

    El yao és una llengua bantú parlada a l'Àfrica oriental, i més concretament a Malawi, Tanzània i Moçambic. Els parlants del yao representen aproximadament el 10% de la població total de Malawi, l'1% de la població de Tanzània i l'1% de la població de Moçambic.

    Els parlants del yao són generalment bilingües: el yao s'utilitza en l'entorn familiar, en les comunicacions informals i en la interacció amb persones del mateix grup lingüístic, mentre que en les relacions comercials i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques s'utilitza el suahili i/o una altra llengua parlada a la regió .

    Les llengües bantú formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important d'elles, es va produir seguint el curs dels rius, i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

    Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

    Yao és el nom d'un turó on els yaos situen el seu lloc d'origen.

       
  • 1529648   japonès  <Aïllada> , <Àsia > Japó> japonès
     
       
    • japonès
    • cod nihongo
    • ar يابانية
    • cy Siapaneg
    • de Japanisch
    • en Japanese
    • es japonés
    • eu japoniera
    • fr japonais
    • gl xaponés
    • gn japones
    • it giapponese
    • ja 日本語
    • nl Japans
    • pt japonês
    • ru Японский
    • zh 日语
    • scr Escriptura kana i caràcters xinesos
    • num Sistema aràbic i sistema xinès

    <Aïllada> , <Àsia > Japó>

    La classificació del japonès dins la família altaica és controvertida. És clara la vinculació amb el coreà, i hi ha qui defensa la vinculació del japonès i el coreà amb les llengües manxu-tungus, que compten avui dia amb uns pocs milers de parlants al nord-est de la Xina i en regions russes limítrofes. Alguns lingüistes al·ludeixen a un grup japònic, que inclouria dues llengües, el japonès i el riukiuà, llengua parlada avui dia per 1.650.000 individus a la prefectura d'Okinawa.

    Alguns autors associen la cultura neolítica Jomon amb la llengua dels ainu, els pobladors autòctons del Japó, que encara sumen uns 100.000 parlants. El cert és, però, que no resta cap testimoni de la llengua de la cultura Jomon, com tampoc de la subsegüent Yayoi (segle III aC - segle II dC). Els primers testimonis de cert gruix de la llengua japonesa apareixen al segle VIII dC.

    El període del japonès clàssic va del segle VIII al XII dC. El registre escrit, anomenat bungo, va cristal·litzar entre els segles XI i XII. El japonès clàssic és ja molt proper al japonès modern.

    La variació dialectal del japonès és gran, a causa de la grandària i de l'orografia de l'arxipèlag japonès. Hom sol distingir tres blocs dialectals del japonès: dialecte de Tòkio (i parlars adjacents); dialectes occidentals, parlats a la regió central, amb límits a les prefectures de Toyama, Kyōto, Hyōgo i Mie, i dialectes Shikoku, i dialectes Kyūshū, continuadors del dialecte oriental del japonès antic, els quals formen un grup molt més reduït que els dos anteriors i es parlen a Hachijojima, Kōchi i en pocs altres indrets més.

    La mútua intel·ligibilitat sovint no és possible entre dialectes distants. Per fer-la possible, a partir de 1868 es va posar en circulació una varietat estàndard basada en el dialecte de Tòkio, anomenada hyōjungo. L'estàndard japonès gaudeix d'una gran difusió: s'ensenya a les escoles de tot el Japó, apareix a la televisió, als comunicats oficials, etc. El registre escrit ha estat el bungo fins al 1900; entre el 1900 i el 1940, un registre més col·loquial, anomenat kogo, va concórrer amb el bungo. D'aleshores ençà s'ha imposat el kogo, per bé que el bungo és conegut encara pels historiadors, filòlegs i gent de dret.

    Per al japonès s'empren diferents tipus d'escriptura: el kanji, (basat en caràcters xinesos modificats) i dues escriptures sil·làbiques, anomenades hiragana i katakana.

    El japonès ha manllevat mots del xinès en els últims 1.500 anys, per la qual cosa ni tan sols els més antics documents en japonès estan exempts de mots d'origen xinès. També hi ha un cert influx, en èpoques més recents, de l'anglès i del neerlandès.

    Hi ha importants comunitats lingüístiques japoneses als Estats Units (800.000 persones, de les quals 250.000 a Hawai), Brasil (700.000), Perú (80.000), Argentina (30.000) i Bolívia (10.000).

       
  • 1529753   japreria  <Carib > Yukpa> , <Amèrica > Colòmbia> japreria
     
       
    • japreria
    • sabriles sin. compl.
    • yaprería sin. compl.
    • ar خابريرية
    • cy Japreria
    • cy Sabriles sin. compl.
    • cy Yaprería sin. compl.
    • de Japrería
    • de Sabril sin. compl.
    • en Japrería
    • en Sabril sin. compl.
    • en Yaprería sin. compl.
    • es japrería
    • es sabriles sin. compl.
    • es yaprería sin. compl.
    • eu japreriera
    • eu sabriles sin. compl.
    • eu yaprería sin. compl.
    • fr japreria
    • fr sabriles sin. compl.
    • fr yaprería sin. compl.
    • gl japreria
    • gl sabriles sin. compl.
    • gl yaprería sin. compl.
    • gn japrería
    • gn savriles sin. compl.
    • gn yaprería sin. compl.
    • it japreria
    • it sabriles sin. compl.
    • it yaprería sin. compl.
    • ja ハプレリア語
    • ja ヤプレリア語、サブリレス語 sin. compl.
    • nl Japreria
    • nl Sabriles sin. compl.
    • nl Yaprería sin. compl.
    • pt japreria
    • pt sabriles sin. compl.
    • pt yaprería sin. compl.
    • ru Япрерия
    • ru Сабрил sin. compl.
    • ru Сабриль sin. compl.
    • sw Japrería
    • sw Sabriles sin. compl.
    • sw Yaprería sin. compl.
    • tmh Tajaprirt
    • zh 哈普莱里亚
    • zh 萨伯利尔 sin. compl.
    • zh 亚普莱里亚 sin. compl.

    <Carib > Yukpa> , <Amèrica > Colòmbia>

    Fins fa poc temps el japreria solia incloure's en el conjunt dialectal yukpa/yuko, parlat a la mateixa zona. Sembla, però, que no hi ha intercomprensió i que hi ha molt poca similitud lèxica entre aquestes llengües.

       
  • 1530329   jaru  <Txapakura > Txapakura del sud> , <Amèrica > Brasil> jaru
     
       
    • wari
    • jaru sin. compl.
    • orowari sin. compl.
    • pacaas nova sin. compl.
    • pakaa nova sin. compl.
    • pakaanova sin. compl.
    • uari sin. compl.
    • uomo sin. compl.
    • cod wari
    • ar وارية
    • cy Wari
    • cy Jaru sin. compl.
    • cy Orowari sin. compl.
    • cy Pacaas nova sin. compl.
    • cy Pakaa nova sin. compl.
    • cy Pakaanova sin. compl.
    • cy Uari sin. compl.
    • cy Uomo sin. compl.
    • de Wari
    • de Jaru sin. compl.
    • de Orowari sin. compl.
    • de Pacaas Nova sin. compl.
    • de Pakaa Nova sin. compl.
    • de Pakaanova sin. compl.
    • de Uari sin. compl.
    • de Uomo sin. compl.
    • en Wari
    • en Jaru sin. compl.
    • en Oro Wari sin. compl.
    • en Pacaas Nova sin. compl.
    • en Pacaas Novos sin. compl.
    • en Pacahanovo sin. compl.
    • en Pakaa Nova sin. compl.
    • en Pakaanova sin. compl.
    • en Pakaanovas sin. compl.
    • en Pakaásnovos sin. compl.
    • en Uomo sin. compl.
    • es wari
    • es jaru sin. compl.
    • es orowari sin. compl.
    • es pacaas nova sin. compl.
    • es pakaa nova sin. compl.
    • es pakaanova sin. compl.
    • es uari sin. compl.
    • es uomo sin. compl.
    • eu wariera
    • eu jaru sin. compl.
    • eu orowari sin. compl.
    • eu pacaas nova sin. compl.
    • eu pakaa nova sin. compl.
    • eu pakaanova sin. compl.
    • eu uari sin. compl.
    • eu uomo sin. compl.
    • fr wari
    • fr jaru sin. compl.
    • fr orowari sin. compl.
    • fr pacaas nova sin. compl.
    • fr pakaa nova sin. compl.
    • fr pakaanova sin. compl.
    • fr uari sin. compl.
    • fr uomo sin. compl.
    • gn wari
    • gn jaru sin. compl.
    • gn orowari sin. compl.
    • gn pacaas nova sin. compl.
    • gn pakaa nova sin. compl.
    • gn pakaanova sin. compl.
    • gn uari sin. compl.
    • gn uomo sin. compl.
    • it pakaanovova
    • it jaru sin. compl.
    • it orowari sin. compl.
    • it pacaas nova sin. compl.
    • it pakaa nova sin. compl.
    • it pakaanovos sin. compl.
    • it uari sin. compl.
    • it uomo sin. compl.
    • ja ワリ語
    • ja ウアリ語 sin. compl.
    • ja ウオモ語 sin. compl.
    • ja ジャル語 sin. compl.
    • ja オロワリ語 sin. compl.
    • ja パカアノバ語 sin. compl.
    • ja パカア・ノバ語 sin. compl.
    • ja パカアス・ノバ語 sin. compl.
    • nl Wari
    • nl Jaru sin. compl.
    • nl Orowari sin. compl.
    • nl Pacaas Nova sin. compl.
    • nl Pakaa Nova sin. compl.
    • nl Pakaanova sin. compl.
    • nl Uari sin. compl.
    • nl Uomo sin. compl.
    • pt wari
    • pt jaru sin. compl.
    • pt orowari sin. compl.
    • pt pacaas nova sin. compl.
    • pt pakaa nova sin. compl.
    • pt pakaanova sin. compl.
    • pt uari sin. compl.
    • pt uomo sin. compl.
    • ru Вари
    • ru Жару sin. compl.
    • ru Оро вари sin. compl.
    • ru Пакаа нова sin. compl.
    • ru Пакааш нова sin. compl.
    • ru Уари sin. compl.
    • ru Уомо sin. compl.
    • ru Пакааш новуш sin. compl.
    • ru Оровари sin. compl.
    • zh 瓦利语

    <Txapakura > Txapakura del sud> , <Amèrica > Brasil>

    La família txapakura no ha estat estudiada en profunditat fins a finals del segle XX. La classificació interna encara no s'ha establert, ja que falten estudis sobre les llengües. La majoria ja s'han extingit.

    L'autodenominació wari del grup ètnic significa 'gent' o 'nosaltres'. A finals del segle XIX habitaven una àmplia zona al sud-oest amazònic (marge dret del riu Pacaas Novos i Mamorè). Els explotadors de cautxú els van fer refugiar en zones de més difícil accés a les capçaleres dels rius.

    Vers el 1960, el servei de protecció dels indis els va ubicar en els assentaments actuals.

       
  • 1530398   jaruna  <Tupí > Juruna> , <Amèrica > Brasil> jaruna
     
       
    • juruna
    • iuruna sin. compl.
    • jaruna sin. compl.
    • jurúna sin. compl.
    • yudya sin. compl.
    • yurúna sin. compl.
    • ar جورونا
    • cy Juruna
    • cy Iuruna sin. compl.
    • cy Jaruna sin. compl.
    • cy Jurúna sin. compl.
    • cy Yudya sin. compl.
    • cy Yurúna sin. compl.
    • de Juruna
    • de Iuruna sin. compl.
    • de Jaruna sin. compl.
    • de Jurúna sin. compl.
    • de Yudya sin. compl.
    • de Yurúna sin. compl.
    • en Jurúna
    • en Iuruna sin. compl.
    • en Jaruna sin. compl.
    • en Juruna sin. compl.
    • en Yudjá sin. compl.
    • en Yudya sin. compl.
    • en Yuruna sin. compl.
    • en Yurúna sin. compl.
    • es yuruna
    • es iuruna sin. compl.
    • es jaruna sin. compl.
    • es juruna sin. compl.
    • es jurúna sin. compl.
    • es yudya sin. compl.
    • es yurúna sin. compl.
    • eu jurunera
    • eu iuruna sin. compl.
    • eu jaruna sin. compl.
    • eu júruna sin. compl.
    • eu yudya sin. compl.
    • eu yurúna sin. compl.
    • fr juruna
    • fr iuruna sin. compl.
    • fr jaruna sin. compl.
    • fr jurúna sin. compl.
    • fr yudya sin. compl.
    • fr yuruna sin. compl.
    • gl iuruna
    • gl jaruna sin. compl.
    • gl juruna sin. compl.
    • gl jurúna sin. compl.
    • gl yudya sin. compl.
    • gl yurúna sin. compl.
    • it juruna
    • it iuruna sin. compl.
    • it jaruna sin. compl.
    • it jurúna sin. compl.
    • it yudya sin. compl.
    • it yurúna sin. compl.
    • ja ジュルナ語
    • nl Juruna
    • nl Iuruna sin. compl.
    • nl Jaruna sin. compl.
    • nl Jurúna sin. compl.
    • nl Yudya sin. compl.
    • nl Yurúna sin. compl.
    • pt juruna
    • pt iuruna sin. compl.
    • pt jaruna sin. compl.
    • pt jurúna sin. compl.
    • pt yudya sin. compl.
    • pt yurúna sin. compl.
    • ru Юруна
    • ru Журуна sin. compl.
    • zh 祖鲁纳语
    • zh 约卢纳、居路纳、尤路纳、加鲁纳、尤德亚 sin. compl.
    • scr Sense tradició escrita

    <Tupí > Juruna> , <Amèrica > Brasil>

    A l'inici del segle XVII els jurúna vivien en una illa propera a la desembocadura del riu Xingu a l'Amazones. Posteriorment es van anar desplaçant cap al sud.

    Segons alguns autors, el juruna i el xipaia (llengua extingida o pràcticament extingida) són molt propers, de manera que podria tractar-se de dues variants d'una mateixa llengua. Des d'un punt de vista ètnic, però, es tracta de dos grups diferents.

    Alguns juruna parlen també portuguès.

       
  • 1530239   jaruro  <Aïllada> , <Amèrica > Colòmbia> , <Amèrica > Veneçuela> jaruro
     
       
    • yaruro
    • capuruchano sin. compl.
    • jaruro sin. compl.
    • llaruro sin. compl.
    • pumé sin. compl.
    • yuapin sin. compl.
    • cod pumé (h)
    • ar يارورو
    • cy Yaruro
    • cy Capuruchano sin. compl.
    • cy Jaruro sin. compl.
    • cy Llaruro sin. compl.
    • cy Pumé sin. compl.
    • cy Yuapin sin. compl.
    • de Yaruro
    • de Capuruchano sin. compl.
    • de Jaruro sin. compl.
    • de Llaruro sin. compl.
    • de Pumé sin. compl.
    • de Yuapin sin. compl.
    • en Yaruro
    • en Capuruchano sin. compl.
    • en Jaruro sin. compl.
    • en Llaruro sin. compl.
    • en Pumé sin. compl.
    • en Saruro sin. compl.
    • en Yaruru sin. compl.
    • en Yuapín sin. compl.
    • en Zaruro sin. compl.
    • es yaruro
    • es capuruchano sin. compl.
    • es jaruro sin. compl.
    • es llaruro sin. compl.
    • es pumé sin. compl.
    • es yuapin sin. compl.
    • eu yaruroera
    • eu capuruchano sin. compl.
    • eu jaruro sin. compl.
    • eu llaruro sin. compl.
    • eu pume sin. compl.
    • eu yuapin sin. compl.
    • fr yaruro
    • fr capuruchano sin. compl.
    • fr jaruro sin. compl.
    • fr llaruro sin. compl.
    • fr pumé sin. compl.
    • fr yuapin sin. compl.
    • gn jaruro
    • gn capuruchano sin. compl.
    • gn jaruro sin. compl.
    • gn llaruro sin. compl.
    • gn pume sin. compl.
    • gn yuapin sin. compl.
    • it yaruro
    • it capuruchano sin. compl.
    • it jaruro sin. compl.
    • it llaruro sin. compl.
    • it pumé sin. compl.
    • it yuapin sin. compl.
    • ja ヤルロ語
    • ja ジャルロ語 sin. compl.
    • ja ユアピン語 sin. compl.
    • ja カプルチャノ語、プメ語 sin. compl.
    • nl Yaruro
    • nl Capuruchano sin. compl.
    • nl Jaruro sin. compl.
    • nl Llaruro sin. compl.
    • nl Pumé sin. compl.
    • nl Yuapin sin. compl.
    • pt yaruro
    • pt capuruchano sin. compl.
    • pt jaruro sin. compl.
    • pt llaruro sin. compl.
    • pt pumé sin. compl.
    • pt yuapin sin. compl.
    • ru Яруро
    • ru Пуме sin. compl.
    • ru Юапин sin. compl.
    • ru Харуро sin. compl.
    • ru Льяруро sin. compl.
    • ru Капуручано sin. compl.
    • zh 雅鲁阿语
    • zh 普玫 sin. compl.
    • zh 尤阿平 sin. compl.
    • zh 贾鲁阿 sin. compl.
    • zh 利亚鲁阿 sin. compl.
    • zh 卡普鲁查诺 sin. compl.

    <Aïllada> , <Amèrica > Colòmbia> , <Amèrica > Veneçuela>

    Els límits aproximats del territori yaruro són, al nord, el riu Apure; al sud, el Meta; a l'est, l'Orinoco, i la frontera occidental es troba a uns 50 km a l'est de la frontera colombiana. La major part viu a l'estat veneçolà d'Apure, excepte un grup reduït d'una vintena de persones assentat a l'estat veí de Bolívar, i el centenar i mig que trobem en territori colombià. Hi ha grups yaruro sedentaris i d'altres de nòmades, aquests darrers a la zona de les sabanes entre els rius Capanaparo i Sinaruco. La població sedentària és generalment bilingüe en espanyol, mentre que la nòmada és monolingüe.

    S'ha proposat una relació genètica entre el yaruro i la família lingüística guahibo; també s'ha volgut incloure dins la família txibtxa. Ara com ara, però, es continua considerant una llengua aïllada.