Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

       
  • 1530222   jicaque  <Aïllada> , <Amèrica > Hondures> jicaque
     
       
    • torrupan sin. compl.
    • tolupan sin. compl.
    • tolpan sin. compl.
    • jicaque sin. compl.
    • tol
    • cod tol
    • ar التولية
    • cy Torrupan sin. compl.
    • cy Tolupan sin. compl.
    • cy Tolpan sin. compl.
    • cy Jicaque sin. compl.
    • cy Tol
    • de Xicaque sin. compl.
    • de Torrupan sin. compl.
    • de Tolupan sin. compl.
    • de Tolpan sin. compl.
    • de Tol sin. compl.
    • de Jicaque
    • en Torupan sin. compl.
    • en Tolupan sin. compl.
    • en Tolpan sin. compl.
    • en Tol sin. compl.
    • en Jicaque
    • es tol
    • es jicaque sin. compl.
    • es tolpan sin. compl.
    • es tolupan sin. compl.
    • es torrupan sin. compl.
    • eu tol
    • eu jicaque sin. compl.
    • eu tolpan sin. compl.
    • eu tolupan sin. compl.
    • eu torrupan sin. compl.
    • fr tol
    • fr jicaque sin. compl.
    • fr tolpan sin. compl.
    • fr tolupan sin. compl.
    • fr torrupan sin. compl.
    • gn tol
    • gn jikake sin. compl.
    • gn tolpan sin. compl.
    • gn tolupan sin. compl.
    • gn torrupan sin. compl.
    • it tol
    • it jicaque sin. compl.
    • it tolpan sin. compl.
    • it tolupan sin. compl.
    • it torrupan sin. compl.
    • ja トルパン語
    • ja トル語、ジカケ語 sin. compl.
    • nl Tol
    • nl Jicaque sin. compl.
    • nl Tolpan sin. compl.
    • nl Tolupan sin. compl.
    • nl Torrupan sin. compl.
    • pt tol
    • pt jicaque sin. compl.
    • pt tolpan sin. compl.
    • pt tolupan sin. compl.
    • pt torrupan sin. compl.
    • ru Хикаке
    • ru Тол sin. compl.
    • ru Толь sin. compl.
    • ru Толпан sin. compl.
    • ru Толупан sin. compl.
    • ru Торупан sin. compl.
    • zh 托尔语
    • zh 托尔潘语、托鲁潘语、托卢潘语、基加克语 sin. compl.

    <Aïllada> , <Amèrica > Hondures>

    Aquesta llengua estava formada per dos dialectes: el jicaque occidental d'El Palmar, ja extingit, i el jicaque oriental o tol, parlat encara a la Montaña de la Flor. Per a alguns autors eren en realitat dues llengües independents emparentades.

    Antigament, l'àrea d'assentaments tolupan s'estenia per la costa atlàntica, Bahía de Honduras, des del riu Ulua, pròxim a la frontera amb Guatemala, fins a la zona de l'actual ciutat de Trujillo, i terra endins des del riu Sulaco i la Montaña de la Flor, al nord de Tegucigalpa.

    Tots els parlants d'aquesta llengua són bilingües en espanyol.

       
  • 1530758   jicarilla  <Atapascana-eyak-tlingit > Apatxe> , <Amèrica > Estats Units d'Amèrica> jicarilla
     
       
    • jicarilla
    • cy Jicarilla
    • de Jicarilla
    • en Jicarilla Apache
    • en Jicarilla sin. compl.
    • es jicarilla
    • eu jicarilla apache
    • eu jicarilla sin. compl.
    • fr jicarilla
    • gl jicarilla
    • gn jikarilla
    • it jicarilla
    • pt jicarilla
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Atapascana-eyak-tlingit > Apatxe> , <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>

    A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.

    La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.

    Les llengües del grup apatxe són força similars entre elles. El jicarilla, el kiowa-apatxe i el lipà de vegades s'han considerat varietats dialectals d'una única llengua, l'apatxe oriental. Tanmateix, són prou diferents per no permetre la intercomprensió dels parlants.

    Sembla que les comunitats apatxes van migrar des del nord cap al sud-oest vers l'any 1500 o fins i tot abans.

    Els 300 parlants competents de jicarilla són adults. A més, hi ha uns 500 individus que tenen un coneixement passiu de la llengua. El fet que ja no s'ensenyi a les noves generacions la converteix en una llengua en un procés d'extinció molt avançat.

       
  • 1530927   jiji  <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional> , <Àfrica > Tanzània> jiji
     
       
    • jiji
    • de Jiji
    • en Jiji
    • es jiji
    • eu jiji
    • fr jiji
    • gl jiji
    • it jiji
    • nl Jiji
    • pt jiji

    <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional> , <Àfrica > Tanzània>

    El grup ètnic jiji se situa a l'oest de Tanzània. Entre els grups veïns dels jiji trobem els ha, un dels grups ètnics més nombrosos de Tanzània (1.000.000 de persones aproximadament). Segons alguns autors, el jiji no existeix com a llengua diferenciada i els jiji parlen una varietat de la llengua ha.
    Els parlants de jiji generalment són bilingües jiji-suahili. El suahili és la llengua dominant, és utilitzada en situacions formals i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques, mentre que l'ús del jiji sovint queda reduït a l'entorn familiar i les pràctiques culturals.
    El jiji s'inclou dins les llengües bantú, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kènia i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius, i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
    Un aspecte característic de les llengües bantú és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantú són tonals.

       
  • 1530795   jimi  <Afroasiàtica > Txàdica > Central> , <Àfrica > Camerun> jimi
     
       
    • jimi
    • djimi sin. compl.
    • jimijimen sin. compl.
    • 'um falin sin. compl.
    • cod jimi
    • cod jimijimen
    • de Jimi
    • de Djimi sin. compl.
    • de Jimjimen sin. compl.
    • de Um Falin sin. compl.
    • en Jimi
    • en Djimi sin. compl.
    • en Jimijimen sin. compl.
    • en Um falin sin. compl.
    • es jimi
    • es djimi sin. compl.
    • es jimijimen sin. compl.
    • es um falin sin. compl.
    • eu jimi
    • eu djimi sin. compl.
    • eu jimijimen sin. compl.
    • eu um falin sin. compl.
    • fr jimi
    • fr djimi sin. compl.
    • fr jimjimen sin. compl.
    • fr um Falin sin. compl.
    • gl jimi
    • gl djimi sin. compl.
    • gl jimijimen sin. compl.
    • gl um falin sin. compl.
    • it jimi
    • it djimi sin. compl.
    • it jimijimen sin. compl.
    • it um falin sin. compl.
    • nl Jimi
    • nl Djimi sin. compl.
    • nl Jimjimen sin. compl.
    • nl Um Falin sin. compl.
    • pt jimi
    • pt djimi sin. compl.
    • pt jimijimen sin. compl.
    • pt um falin sin. compl.

    <Afroasiàtica > Txàdica > Central> , <Àfrica > Camerun>

    El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. La llengua més propera al jimi, des del punt de vista lingüístic, és el gude.

    Tot i que actualment se situa al Camerun, el grup ètnic jimi és originari de Nigèria, concretament de Sahuda, al peu de les muntanyes Hud. S'autodenomina majimen.

    Tradicionalment són freqüents els matrimonis entre individus de les comunitats jimi, gude, daba i bana. En aquests casos, el membre de la parella que es trasllada adopta la llengua del nou lloc de residència.

    La llengua jimi presenta poca variació dialectal. Entre els parlars de les diferents ciutats, només s'observen petites variacions. Segons l'opinió dels parlants, la llengua es manté especialment 'pura' a la localitat de Jimi, on viu el gruix principal de parlants.

    Tots els jimis parlen ful en les interaccions amb altres grups de la regió. Fins i tot amb els gudes, la llengua dels quals és molt propera al jimi, la comprensió no és possible sense una llengua comuna com el ful. D'altra banda, a les escoles s'ensenya francès, si bé l'índex d'alfabetització és molt baix. El jimi es manté vital en tots els àmbits de la vida quotidiana dins de la comunitat.

    No s'ha de confondre amb la llengua jimi de Nigèria, del grup txàdic occidental.

       
  • 1530795   jimijimen  <Afroasiàtica > Txàdica > Central> , <Àfrica > Camerun> jimijimen
     
       
    • jimi
    • djimi sin. compl.
    • jimijimen sin. compl.
    • 'um falin sin. compl.
    • cod jimi
    • cod jimijimen
    • de Jimi
    • de Djimi sin. compl.
    • de Jimjimen sin. compl.
    • de Um Falin sin. compl.
    • en Jimi
    • en Djimi sin. compl.
    • en Jimijimen sin. compl.
    • en Um falin sin. compl.
    • es jimi
    • es djimi sin. compl.
    • es jimijimen sin. compl.
    • es um falin sin. compl.
    • eu jimi
    • eu djimi sin. compl.
    • eu jimijimen sin. compl.
    • eu um falin sin. compl.
    • fr jimi
    • fr djimi sin. compl.
    • fr jimjimen sin. compl.
    • fr um Falin sin. compl.
    • gl jimi
    • gl djimi sin. compl.
    • gl jimijimen sin. compl.
    • gl um falin sin. compl.
    • it jimi
    • it djimi sin. compl.
    • it jimijimen sin. compl.
    • it um falin sin. compl.
    • nl Jimi
    • nl Djimi sin. compl.
    • nl Jimjimen sin. compl.
    • nl Um Falin sin. compl.
    • pt jimi
    • pt djimi sin. compl.
    • pt jimijimen sin. compl.
    • pt um falin sin. compl.

    <Afroasiàtica > Txàdica > Central> , <Àfrica > Camerun>

    El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. La llengua més propera al jimi, des del punt de vista lingüístic, és el gude.

    Tot i que actualment se situa al Camerun, el grup ètnic jimi és originari de Nigèria, concretament de Sahuda, al peu de les muntanyes Hud. S'autodenomina majimen.

    Tradicionalment són freqüents els matrimonis entre individus de les comunitats jimi, gude, daba i bana. En aquests casos, el membre de la parella que es trasllada adopta la llengua del nou lloc de residència.

    La llengua jimi presenta poca variació dialectal. Entre els parlars de les diferents ciutats, només s'observen petites variacions. Segons l'opinió dels parlants, la llengua es manté especialment 'pura' a la localitat de Jimi, on viu el gruix principal de parlants.

    Tots els jimis parlen ful en les interaccions amb altres grups de la regió. Fins i tot amb els gudes, la llengua dels quals és molt propera al jimi, la comprensió no és possible sense una llengua comuna com el ful. D'altra banda, a les escoles s'ensenya francès, si bé l'índex d'alfabetització és molt baix. El jimi es manté vital en tots els àmbits de la vida quotidiana dins de la comunitat.

    No s'ha de confondre amb la llengua jimi de Nigèria, del grup txàdic occidental.

       
  • 3708203   jin  <Sinotibetana > Sinítica> , <Àsia > Xina> jin
     
       
    • jin
    • geolecte jin sin. compl.
    • cod Jìnyŭ

    <Sinotibetana > Sinítica> , <Àsia > Xina>

    El terme xinès inclou diverses llengües sinítiques, de la família sinotibetana, parlades en conjunt per més de 1.125 milions de persones a la Xina, Taiwan, Malàisia, Singapur i altres països del sud-est asiàtic. Les classificacions més recents de les llengües sinítiques (o geolectes xinesos) reconeixen oficialment deu geolectes: el geolecte del nord, el wu, el gan, el xiang, el hakka o kejia, el yue, el min, el jin, el hui i el ping.

    El geolecte jin es parla a la major part de la província de Shanxi i en algunes zones de les províncies de Mongòlia Interior, Shaanxi, Hebei i Henan. Durant molts anys va ser considerat una variant dialectal del geolecte del nord, però a partir de la dècada de 1980 se'n va reconèixer l'estatus de geolecte independent.

    El geolecte jin es caracteritza per conservar trets propis del xinès clàssic, cosa que es podria deure a l'orografia de la zona. En aquest aspecte, és molt més conservador que el geolecte del nord.

       
  • 1530610   jinja  <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional> , <Àfrica > Tanzània> jinja
     
       
    • zinza
    • dzinda sin. compl.
    • dzindza sin. compl.
    • jinja sin. compl.
    • zinja sin. compl.
    • ar زينزا
    • cy Zinza
    • cy Dzinda sin. compl.
    • cy Dzindza sin. compl.
    • cy Jinja sin. compl.
    • cy Zinja sin. compl.
    • de Zinza
    • de Dzinda sin. compl.
    • de Dzindza sin. compl.
    • de Jinja sin. compl.
    • de Kizinza sin. compl.
    • de Zinja sin. compl.
    • en Zinza
    • en Dzinda sin. compl.
    • en Dzindza sin. compl.
    • en Jinja sin. compl.
    • en Zinja sin. compl.
    • es zinza
    • es dzinda sin. compl.
    • es dzindza sin. compl.
    • es jinja sin. compl.
    • es zinja sin. compl.
    • eu zinzera
    • eu dzinda sin. compl.
    • eu dzindza sin. compl.
    • eu jinja sin. compl.
    • eu zinja sin. compl.
    • eu zinza sin. compl.
    • fr zinza
    • fr dzinda sin. compl.
    • fr dzindza sin. compl.
    • fr jinja sin. compl.
    • fr zinja sin. compl.
    • gl zinza
    • gl dzinda sin. compl.
    • gl dzindza sin. compl.
    • gl jinja sin. compl.
    • gl zinja sin. compl.
    • gn sinsa
    • gn dzinda sin. compl.
    • gn dzindza sin. compl.
    • gn jinja sin. compl.
    • gn zinja sin. compl.
    • it zinza
    • it dzinda sin. compl.
    • it dzindza sin. compl.
    • it jinja sin. compl.
    • it zinja sin. compl.
    • pt zinza
    • pt dzinda sin. compl.
    • pt dzindza sin. compl.
    • pt jinja sin. compl.
    • pt zinja sin. compl.
    • tmh Tazinzat
    • tmh Dzinda sin. compl.
    • tmh dzindza sin. compl.
    • tmh jinja sin. compl.
    • tmh zinja sin. compl.
    • zh 怎扎语
    • num Sistema aràbic

    <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional> , <Àfrica > Tanzània>

    El grup etnolingüístic zinza se situa a la regió nord-oest de Tanzània, concretament a la costa sud-oest del llac Victòria. Els zinza han rebut una forta influència dels sukuma, un poble que es dedica tradicionalment a l'agricultura i que es va expandir, tot cercant noves terres per al cultiu, cap a zones habitades tradicionalment per altres grups etnolingüístics. Aquesta expansió va tenir un fort impacte sociolingüístic sobre els zinza i els subi, la majoria dels quals van esdevenir bilingües en sukuma.

    El zinza s'inclou dins les llengües bantú, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important d'elles, es va produir seguint el curs dels rius, i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

    Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

    Totes les llengües bantú, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisan.

       
  • 1530584   jita  <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional> , <Àfrica > Tanzània> jita
     
       
    • jita
    • echijita sin. compl.
    • ecijita sin. compl.
    • kijita sin. compl.
    • ar جيتا
    • cy Jita
    • cy Echijita sin. compl.
    • cy Ecijita sin. compl.
    • cy Kijita sin. compl.
    • de Jita
    • de Echijita sin. compl.
    • de Ecijita sin. compl.
    • de Kijita sin. compl.
    • en Jita
    • en Echijita sin. compl.
    • en Ecijita sin. compl.
    • en Kijita sin. compl.
    • es jita
    • es echijita sin. compl.
    • es ecijita sin. compl.
    • es kijita sin. compl.
    • eu jitera
    • eu echijita sin. compl.
    • eu ecijita sin. compl.
    • eu jita sin. compl.
    • eu kijita sin. compl.
    • fr jita
    • fr echijita sin. compl.
    • fr ecijita sin. compl.
    • fr kijita sin. compl.
    • gl jita
    • gl echijita sin. compl.
    • gl ecijita sin. compl.
    • gl kijita sin. compl.
    • gn jita
    • gn echijita sin. compl.
    • gn ecijita sin. compl.
    • gn kijita sin. compl.
    • it jita
    • it echijita sin. compl.
    • it ecijita sin. compl.
    • it kijita sin. compl.
    • pt jita
    • pt echijita sin. compl.
    • pt ecijita sin. compl.
    • pt kijita sin. compl.
    • tmh Tajitat
    • tmh Echijita sin. compl.
    • tmh ecijita sin. compl.
    • tmh kijita sin. compl.
    • zh 吉塔语
    • num Sistema aràbic

    <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional> , <Àfrica > Tanzània>

    El grup etnolingüístic jita és un dels grups establerts a la regió nord de Tanzània, concretament a la regió de Mara. Els parlants de jita tenen el suahili com a segona llengua generalment, que és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i que és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental. A Tanzània hi ha diversos grups etnolingüístics que han tingut un fort impacte sociolingüístic en comunitats veïnes. Aquest és el cas dels jita, que han tingut una forta influència sobre els kerewe.

    Una varietat dialectal d'aquesta llengua és el mrangi.

    El jita s'inclou dins les llengües bantú, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important d'elles, es va produir seguint el curs dels rius, i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

    Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

    Totes les llengües bantú, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisan.

       
  • 1530373   jitnu  <Guahibo> , <Amèrica > Colòmbia> jitnu
     
       
    • makaguane sin. compl.
    • macaguán sin. compl.
    • jitnu sin. compl.
    • guahibo de Agualinda sin. compl.
    • hitnü
    • cod jit
    • cod hitnü
    • ar هيتنو
    • cy Makaguane sin. compl.
    • cy Macaguán sin. compl.
    • cy Jitnu sin. compl.
    • cy Guahibo de Agualinda sin. compl.
    • cy Hitnü
    • de Makaguane sin. compl.
    • de Macaguán sin. compl.
    • de Jitnu sin. compl.
    • de Guahibo de Agualinda sin. compl.
    • de Hitnü
    • en Jitnu sin. compl.
    • en Guahibo de Agualinda sin. compl.
    • en Hitnü
    • en Makaguane sin. compl.
    • en Macaguane sin. compl.
    • en Macaguán sin. compl.
    • es guajibo de Agualinda
    • es macaguán
    • es guahibo sin. compl.
    • es hitnü sin. compl.
    • es jitnu sin. compl.
    • es makaguane sin. compl.
    • eu hitnu
    • eu guahibo de Agualinda sin. compl.
    • eu hitnü sin. compl.
    • eu jitnu sin. compl.
    • eu macaguán sin. compl.
    • eu makaguane sin. compl.
    • fr jitnu
    • fr guahibo de Agualinda sin. compl.
    • fr hitnü sin. compl.
    • fr macaguán sin. compl.
    • fr makaguane sin. compl.
    • gl hitnü
    • gl guahibo de Agualinda sin. compl.
    • gl jitnu sin. compl.
    • gl macaguán sin. compl.
    • gl makaguane sin. compl.
    • it hitnü
    • it guahibo de Agualinda sin. compl.
    • it jitnu sin. compl.
    • it macaguane sin. compl.
    • it makaguane sin. compl.
    • ja ウィトゥヌ語
    • nl Hitnü
    • nl Guahibo de Agualinda sin. compl.
    • nl Jitnu sin. compl.
    • nl Macaguán sin. compl.
    • nl Makaguane sin. compl.
    • pt hitnü
    • pt guahibo de Agualinda sin. compl.
    • pt jitnu sin. compl.
    • pt macaguán sin. compl.
    • pt makaguane sin. compl.
    • ru Хитны
    • ru Макагуан sin. compl.
    • ru Макагуане sin. compl.
    • zh 西特努语
    • zh 基特努、马卡瓜恩、马卡瓜内、阿瓜林达瓜希巴语 sin. compl.
    • scr Sense tradició escrita

    <Guahibo> , <Amèrica > Colòmbia>

    La família guahibo està formada per cinc llengües: sikuani, cuiba, guayabero, hitnü i playero. No s'ha fet encara un estudi intern que permeti delimitar un nombre exacte de llengües o variants dialectals. Sembla, però, que el hitnü no és comprensible per als parlants de la resta de llengües guahibo.

    Algunes fonts classifiquen erròniament el hitnü com a llengua de la família txibtxa.

    Els hitnü són encara caçadors-recol·lectors seminòmades i la major part de la comunitat és monolingüe.

       
  • 1529674   jívaro  <Jívaro> , <Amèrica > Equador> , <Amèrica > Perú> jívaro
     
       
    • achuar
    • achual sin. compl.
    • achuar shiwiar sin. compl.
    • ashuar sin. compl.
    • jívaro sin. compl.
    • maina sin. compl.
    • shiwiar sin. compl.
    • shuar sin. compl.
    • cod achuar chicham (tacawart cicam)
    • cod aents (tayents)
    • ar أتشاوار ية
    • cy Achuar
    • cy Achual sin. compl.
    • cy Achuar shiwiar sin. compl.
    • cy Ashuar sin. compl.
    • cy Jívaro sin. compl.
    • cy Maina sin. compl.
    • cy Shiwiar sin. compl.
    • cy Shuar sin. compl.
    • de Achuar
    • de Achual sin. compl.
    • de Achuale sin. compl.
    • de Achuar Shiwiar sin. compl.
    • de Achuara sin. compl.
    • de Ashuar sin. compl.
    • en Achuar
    • en Achual sin. compl.
    • en Achuar Shiwiar sin. compl.
    • en Jivaro sin. compl.
    • en Maina sin. compl.
    • en Shiwiar sin. compl.
    • en Shuar sin. compl.
    • es achuar
    • es achual sin. compl.
    • es achuar shiwiar sin. compl.
    • es ashuar sin. compl.
    • es jívaro sin. compl.
    • es maina sin. compl.
    • es shiwiar sin. compl.
    • es shuar sin. compl.
    • eu achuarera
    • eu achual sin. compl.
    • eu achuar shiwiar sin. compl.
    • eu ashuar sin. compl.
    • eu jívaro sin. compl.
    • eu maina sin. compl.
    • eu shiwiar sin. compl.
    • eu shuar sin. compl.
    • fr achuar
    • fr achual sin. compl.
    • fr achuale sin. compl.
    • fr achuar-shiwiar sin. compl.
    • fr ashuar sin. compl.
    • fr jivaro sin. compl.
    • fr maina sin. compl.
    • fr shiwiar sin. compl.
    • fr shuar sin. compl.
    • gl achuar
    • gl achual sin. compl.
    • gl achuar shiwiar sin. compl.
    • gl ashuar sin. compl.
    • gl maina sin. compl.
    • gl shiwiar sin. compl.
    • gl shuar sin. compl.
    • gl xíbaro sin. compl.
    • gn achuar
    • gn achual sin. compl.
    • gn achuar shiwiar sin. compl.
    • gn ashuar sin. compl.
    • gn jívaro sin. compl.
    • gn maina sin. compl.
    • gn shiwiar sin. compl.
    • gn shuar sin. compl.
    • it achuar
    • it achual sin. compl.
    • it achuar shiwiar sin. compl.
    • it ashuar sin. compl.
    • it jívaro sin. compl.
    • it maina sin. compl.
    • it shiwiar sin. compl.
    • it shuar sin. compl.
    • ja アチュアル語
    • ja アシュアル語、アチュアル・シウィアル語、アチュアル語、ヒバロ語、マイナ語、シュワル語、シウィアル語 sin. compl.
    • nl Achuar
    • nl Achual sin. compl.
    • nl Achuar Shiwiar sin. compl.
    • nl Jívaro sin. compl.
    • nl Maina sin. compl.
    • nl Shiwiar sin. compl.
    • nl Shuar sin. compl.
    • pt achuar
    • pt achual sin. compl.
    • pt achuar shiwiar sin. compl.
    • pt ashuar sin. compl.
    • pt jívaro sin. compl.
    • pt maina sin. compl.
    • pt shiwiar sin. compl.
    • pt shuar sin. compl.
    • ru Ачуар
    • ru Шуар sin. compl.
    • ru Ашуар sin. compl.
    • ru Ачуал sin. compl.
    • ru Майна sin. compl.
    • ru Хибаро sin. compl.
    • ru Хиваро sin. compl.
    • ru Шивиар sin. compl.
    • ru Шивьяр sin. compl.
    • ru Ачуар-шивиар sin. compl.
    • ru Ачуар-шивьяр sin. compl.
    • sw Achuar
    • sw Achual sin. compl.
    • sw Achuar shiwiar sin. compl.
    • sw Ashuar sin. compl.
    • sw Jívaro sin. compl.
    • sw Maina sin. compl.
    • sw Shiwiar sin. compl.
    • sw Shuar sin. compl.
    • tmh Tacwart
    • zh 阿楚尔
    • zh 舒尔 sin. compl.
    • zh 什唯尔 sin. compl.
    • zh 阿楚尔 sin. compl.
    • zh 金瓦罗 sin. compl.
    • zh 玛依纳 sin. compl.
    • zh 阿楚阿尔 sin. compl.

    <Jívaro> , <Amèrica > Equador> , <Amèrica > Perú>

    En territori equatorià hi ha un cert bilingüisme achuar-shuar, a causa de la presència de la Federación de Centros Shuar a la zona occidental del territori achuar. A la regió que queda entre els rius Pastaza i Corrientes, alguns homes són bilingües achuar-quítxua. Encara hi ha força achuar monolingües.

    Els achuar inclouen lingüísticament els shiwiar, una comunitat d'unes 500 persones, localitzada entre el rius Corrientes i Conambo.

    Es percep una tendència territorial expansiva dels achuar cap al sud-est, al llarg del riu Huasaga; sembla que el territori achuar és ara dos cops més gran que fa 40 anys.

    Tant els shuar com els achuar denuncien des de fa anys companyies petrolieres que pretenen desenvolupar les seves explotacions als territoris tradicionals d'aquestes dues ètnies.