Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

       
  • 1529605   ladí  <Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental> , <Europa > Itàlia> , <Europa > Suïssa> ladí
     
       
    • retoromànic
    • friülà sin. compl.
    • friülès sin. compl.
    • furlà sin. compl.
    • ladí sin. compl.
    • romanx sin. compl.
    • cod furlan (a Itàlia)
    • cod rumantsch (a Suïssa)
    • ar الريترومانسية
    • cy Rhetoromaneg
    • cy Ladineg sin. compl.
    • cy Románsh sin. compl.
    • de Rätoromanisch
    • de Ladinisch sin. compl.
    • de Rätofrialulisch sin. compl.
    • de Rumantsch sin. compl.
    • en Rhaeto-Romanic
    • en Ladin sin. compl.
    • en Rhaeto-Friulian sin. compl.
    • en Romansch sin. compl.
    • es retorománico
    • es ladino sin. compl.
    • es retofriülés sin. compl.
    • es romanche sin. compl.
    • eu erretorromaniera
    • eu erromantxera sin. compl.
    • fr rhéto-roman
    • fr ladin sin. compl.
    • fr rhéto-frioulan sin. compl.
    • fr romanche sin. compl.
    • gl retorrománico
    • gl ladino sin. compl.
    • gl retofriulano sin. compl.
    • gl romanche sin. compl.
    • gn retoromániko
    • gn ladi sin. compl.
    • gn rretofriüle sin. compl.
    • gn rretofriüle térâ rromany sin. compl.
    • gn rromany sin. compl.
    • it retoromanico
    • it ladino sin. compl.
    • it reto-friulano sin. compl.
    • it romancio sin. compl.
    • ja レトロマンス語
    • nl Retoromaans
    • nl Friulaans sin. compl.
    • nl Ladinisch sin. compl.
    • nl Romanx sin. compl.
    • oc retoromanic
    • oc ladin sin. compl.
    • oc retofriolan sin. compl.
    • oc romanch sin. compl.
    • pt reto-românico
    • pt ladino sin. compl.
    • pt reto-friulano romanche sin. compl.
    • ru Ретороманский язык
    • ru Ладинский sin. compl.
    • ru Фриульский sin. compl.
    • sw Rhaeto-Romanic
    • sw Ladin sin. compl.
    • sw Rhaeto-friulian sin. compl.
    • sw Romansch sin. compl.
    • tmh Tariturumaniskt
    • tmh Taladit sin. compl.
    • tmh taritufriyulist sin. compl.
    • tmh tarumanskt sin. compl.
    • zh 列托罗马语
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental> , <Europa > Itàlia> , <Europa > Suïssa>

    Actualment hi ha tres blocs de dialectes retoromànics, estesos en sengles àrees separades les unes de les altres: l'occidental o romanx, el central o ladí, i l'oriental o friülès. Malgrat aquest aïllament geogràfic i les importants diferències que hi ha entre les diverses varietats, que dificulten la comunicació entre els seus parlants, es considera que el retoromànic constitueix una sola llengua.

    Socialment hi ha consciència de la germanor entre els diversos pobles de parla retoromànica, però les diferents trajectòries històriques i tradicions culturals fan de cadascun dels tres grans dialectes una entitat autònoma.

       
  • 1530799   lagouané  <Afroasiàtica > Txàdica > Central> , <Àfrica > Camerun> , <Àfrica > Txad> lagouané
     
       
    • lagwan
    • kotoko-logone sin. compl.
    • lagouané sin. compl.
    • lagwane sin. compl.
    • logone sin. compl.
    • cod lagwan
    • de Lagwan
    • de Kotoko-Logone sin. compl.
    • de Lagwane sin. compl.
    • de Logone sin. compl.
    • en Lagwan
    • en Kotoko-logone sin. compl.
    • en Lagouane sin. compl.
    • en Lagwane sin. compl.
    • en Logone sin. compl.
    • es lagwan
    • es kotoko-logone sin. compl.
    • es lagouané sin. compl.
    • es lagwane sin. compl.
    • es logone sin. compl.
    • eu lagwan
    • eu kotoko-logone sin. compl.
    • eu lagouané sin. compl.
    • eu lagwane sin. compl.
    • eu logone sin. compl.
    • fr lagouane
    • fr kotoko-Logone sin. compl.
    • fr lagwan sin. compl.
    • fr lagwane sin. compl.
    • fr logone sin. compl.
    • gl lagwan
    • gl kotoko-logone sin. compl.
    • gl lagouané sin. compl.
    • gl lagwane sin. compl.
    • gl logone sin. compl.
    • it lagwan
    • it kotoko-logone sin. compl.
    • it lagouané sin. compl.
    • it lagwane sin. compl.
    • it logone sin. compl.
    • nl Lagwaans
    • nl Kotoko-Logone sin. compl.
    • nl Lagwane sin. compl.
    • nl Logone sin. compl.
    • pt lagwan
    • pt kotoko-logone sin. compl.
    • pt lagouané sin. compl.
    • pt lagwane sin. compl.
    • pt logone sin. compl.

    <Afroasiàtica > Txàdica > Central> , <Àfrica > Camerun> , <Àfrica > Txad>

    El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. El lagwan pertany al grup de llengües kotoko, entre les quals també trobem l'afade, el malgbe o el maslam.

    El terme kotoko fa referència tant a un grup de llengües com a un conjunt de grups ètnics emparentats, originaris de Sao. Les diverses comunitats kotoko es localitzen principalment al departament camerunès de Logone-et-Chari, província Extrem-nord.

    El lagwan consta de dos dialectes: el lagwan de Birni, parlat al Camerun, i el lagwan de Gana, parlat al Txad. Les diferències són escasses i afecten sobretot la pronúncia.

    Els lagwans empren la llengua pròpia en tots els àmbits de la vida quotidiana de la comunitat. A més, tots saben ful, llengua utilitzada a la regió en les relacions intergrupals. A la província Extrem-nord, els infants són alfabetitzats en francès, si bé la taxa d'escolarització és molt baixa.

    Els parlants de lagwan anomenen la llengua pròpia lagwan, mentre que l'Administració recull la designació lagouané tant per a la llengua com per al grup.

       
  • 1530838   lagubi  <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide> , <Àfrica > Camerun> , <Àfrica > Nigèria> lagubi
     
       
    • mambila
    • bang sin. compl.
    • bea sin. compl.
    • ble sin. compl.
    • juli sin. compl.
    • lagubi sin. compl.
    • mambere sin. compl.
    • mambilla sin. compl.
    • nor sin. compl.
    • tagbo sin. compl.
    • tongbo sin. compl.
    • torbi sin. compl.
    • de Mambila
    • de Bang sin. compl.
    • de Ble sin. compl.
    • de Mambere sin. compl.
    • de Mambilla sin. compl.
    • en Mambila
    • en Bang sin. compl.
    • en Bea sin. compl.
    • en Juli sin. compl.
    • en lagubi sin. compl.
    • en Mambila sin. compl.
    • en Nor/Tagbo/Tongbo/Torbi sin. compl.
    • es mambila
    • es bang sin. compl.
    • es bea sin. compl.
    • es juli sin. compl.
    • es lagubi sin. compl.
    • es mambila sin. compl.
    • es nor/Tagbo/Tongbo/Torbi sin. compl.
    • eu mambila
    • eu bang sin. compl.
    • eu bea sin. compl.
    • eu juli sin. compl.
    • eu lagubi sin. compl.
    • eu mambila sin. compl.
    • eu nor/Tagbo/Tongbo/Torbi sin. compl.
    • fr mambila
    • fr bang sin. compl.
    • fr ble sin. compl.
    • fr mambere sin. compl.
    • fr mambilla sin. compl.
    • gl mambila
    • gl bang sin. compl.
    • gl bea sin. compl.
    • gl juli sin. compl.
    • gl lagubi sin. compl.
    • gl mambila sin. compl.
    • gl nor/Tagbo/Tongbo/Torbi sin. compl.
    • it mambila
    • it bang sin. compl.
    • it bea sin. compl.
    • it juli sin. compl.
    • it lagubi sin. compl.
    • it mambila sin. compl.
    • it nor/Tagbo/Tongbo/Torbi sin. compl.
    • nl Mambila
    • nl Bang sin. compl.
    • nl Ble sin. compl.
    • nl Mambere sin. compl.
    • nl Mambilla sin. compl.
    • pt mambila
    • pt bang sin. compl.
    • pt bea sin. compl.
    • pt juli sin. compl.
    • pt lagubi sin. compl.
    • pt mambila sin. compl.
    • pt nor/Tagbo/Tongbo/Torbi sin. compl.

    <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide> , <Àfrica > Camerun> , <Àfrica > Nigèria>

    El mambila és parlat a la zona de l'altiplà d'Adamawa i la plana de Tikar, al Camerun, i a l'altiplà de Mambila, a Nigèria. És la llengua amb més parlants del grup mambiloide, amb unes 110.000 persones. El nombre de llengües incloses en aquest grup s'ha anat ampliant amb els anys, tot i que alguns casos són dubtosos.

    El mambila és la llengua mambiloid que presenta una major diversitat interna, amb un bon nombre de variants dialectals, algunes de les quals no són mútuament intel·ligibles. Alguns autors parlen d'un grup lingüístic més que no pas d'una llengua. S'han distingit dos grups dialectals, l'oriental i l'occidental, cadascun dels quals inclou diversos subgrups.

    El mambila, en alguna de les seves varietats, està substituint diverses llengües de la regió, com ara el somyev, el njerep o el kasabe.

       
  • 1530799   lagwan  <Afroasiàtica > Txàdica > Central> , <Àfrica > Camerun> , <Àfrica > Txad> lagwan
     
       
    • lagwan
    • kotoko-logone sin. compl.
    • lagouané sin. compl.
    • lagwane sin. compl.
    • logone sin. compl.
    • cod lagwan
    • de Lagwan
    • de Kotoko-Logone sin. compl.
    • de Lagwane sin. compl.
    • de Logone sin. compl.
    • en Lagwan
    • en Kotoko-logone sin. compl.
    • en Lagouane sin. compl.
    • en Lagwane sin. compl.
    • en Logone sin. compl.
    • es lagwan
    • es kotoko-logone sin. compl.
    • es lagouané sin. compl.
    • es lagwane sin. compl.
    • es logone sin. compl.
    • eu lagwan
    • eu kotoko-logone sin. compl.
    • eu lagouané sin. compl.
    • eu lagwane sin. compl.
    • eu logone sin. compl.
    • fr lagouane
    • fr kotoko-Logone sin. compl.
    • fr lagwan sin. compl.
    • fr lagwane sin. compl.
    • fr logone sin. compl.
    • gl lagwan
    • gl kotoko-logone sin. compl.
    • gl lagouané sin. compl.
    • gl lagwane sin. compl.
    • gl logone sin. compl.
    • it lagwan
    • it kotoko-logone sin. compl.
    • it lagouané sin. compl.
    • it lagwane sin. compl.
    • it logone sin. compl.
    • nl Lagwaans
    • nl Kotoko-Logone sin. compl.
    • nl Lagwane sin. compl.
    • nl Logone sin. compl.
    • pt lagwan
    • pt kotoko-logone sin. compl.
    • pt lagouané sin. compl.
    • pt lagwane sin. compl.
    • pt logone sin. compl.

    <Afroasiàtica > Txàdica > Central> , <Àfrica > Camerun> , <Àfrica > Txad>

    El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. El lagwan pertany al grup de llengües kotoko, entre les quals també trobem l'afade, el malgbe o el maslam.

    El terme kotoko fa referència tant a un grup de llengües com a un conjunt de grups ètnics emparentats, originaris de Sao. Les diverses comunitats kotoko es localitzen principalment al departament camerunès de Logone-et-Chari, província Extrem-nord.

    El lagwan consta de dos dialectes: el lagwan de Birni, parlat al Camerun, i el lagwan de Gana, parlat al Txad. Les diferències són escasses i afecten sobretot la pronúncia.

    Els lagwans empren la llengua pròpia en tots els àmbits de la vida quotidiana de la comunitat. A més, tots saben ful, llengua utilitzada a la regió en les relacions intergrupals. A la província Extrem-nord, els infants són alfabetitzats en francès, si bé la taxa d'escolarització és molt baixa.

    Els parlants de lagwan anomenen la llengua pròpia lagwan, mentre que l'Administració recull la designació lagouané tant per a la llengua com per al grup.

       
  • 1530799   lagwane  <Afroasiàtica > Txàdica > Central> , <Àfrica > Camerun> , <Àfrica > Txad> lagwane
     
       
    • lagwan
    • kotoko-logone sin. compl.
    • lagouané sin. compl.
    • lagwane sin. compl.
    • logone sin. compl.
    • cod lagwan
    • de Lagwan
    • de Kotoko-Logone sin. compl.
    • de Lagwane sin. compl.
    • de Logone sin. compl.
    • en Lagwan
    • en Kotoko-logone sin. compl.
    • en Lagouane sin. compl.
    • en Lagwane sin. compl.
    • en Logone sin. compl.
    • es lagwan
    • es kotoko-logone sin. compl.
    • es lagouané sin. compl.
    • es lagwane sin. compl.
    • es logone sin. compl.
    • eu lagwan
    • eu kotoko-logone sin. compl.
    • eu lagouané sin. compl.
    • eu lagwane sin. compl.
    • eu logone sin. compl.
    • fr lagouane
    • fr kotoko-Logone sin. compl.
    • fr lagwan sin. compl.
    • fr lagwane sin. compl.
    • fr logone sin. compl.
    • gl lagwan
    • gl kotoko-logone sin. compl.
    • gl lagouané sin. compl.
    • gl lagwane sin. compl.
    • gl logone sin. compl.
    • it lagwan
    • it kotoko-logone sin. compl.
    • it lagouané sin. compl.
    • it lagwane sin. compl.
    • it logone sin. compl.
    • nl Lagwaans
    • nl Kotoko-Logone sin. compl.
    • nl Lagwane sin. compl.
    • nl Logone sin. compl.
    • pt lagwan
    • pt kotoko-logone sin. compl.
    • pt lagouané sin. compl.
    • pt lagwane sin. compl.
    • pt logone sin. compl.

    <Afroasiàtica > Txàdica > Central> , <Àfrica > Camerun> , <Àfrica > Txad>

    El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. El lagwan pertany al grup de llengües kotoko, entre les quals també trobem l'afade, el malgbe o el maslam.

    El terme kotoko fa referència tant a un grup de llengües com a un conjunt de grups ètnics emparentats, originaris de Sao. Les diverses comunitats kotoko es localitzen principalment al departament camerunès de Logone-et-Chari, província Extrem-nord.

    El lagwan consta de dos dialectes: el lagwan de Birni, parlat al Camerun, i el lagwan de Gana, parlat al Txad. Les diferències són escasses i afecten sobretot la pronúncia.

    Els lagwans empren la llengua pròpia en tots els àmbits de la vida quotidiana de la comunitat. A més, tots saben ful, llengua utilitzada a la regió en les relacions intergrupals. A la província Extrem-nord, els infants són alfabetitzats en francès, si bé la taxa d'escolarització és molt baixa.

    Els parlants de lagwan anomenen la llengua pròpia lagwan, mentre que l'Administració recull la designació lagouané tant per a la llengua com per al grup.

       
  • 1529870   lak  <Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Lak> , <Àsia > Rússia> lak
     
       
    • lak
    • cod ?акку маз (Lakku maz)
    • ar اللاكية
    • cy Lak
    • de Lakisch
    • de Lakkisch sin. compl.
    • en Lak
    • es lak
    • eu lakera
    • fr lak
    • gn lak
    • it lak
    • ja ラク語
    • nl Lak
    • pt lak
    • ru Лакский язык
    • zh 腊克语
    • scr Alfabet ciríl·lic

    <Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Lak> , <Àsia > Rússia>

    El poble lak és originari d'una zona d'altiplans i muntanyes, que superen els 2.000 metres d'alçada, de la part central de la república multiètnica del Daguestan, a la Federació Russa. Des del segle XV fins al XIX van formar part del principat musulmà (o shamkhalat) independent de Kazikumukhsk. El territori històric dels laks és conegut com a Lakia.

    La llengua es divideix en diversos dialectes que es poden agrupar en dos blocs:

    - l'occidental, que inclou el kumukh, el dialecte més parlat amb diferència i el que ha servit de base per a la llengua estàndard,
    - l'oriental, parlat en una extensió de territori petita, però també amb diferents dialectes com ara el vikhli.

    El lak és una llengua amb menys variació lingüística interna que d'altres llengües de l'entorn. Al llarg del temps ha incorporat manlleus del turc, l'àrab i el persa, primer, i del rus al segle XX.

    El lak es va escriure des del segle XV amb grafia àrab. Entre 1928 i 1938 va adoptar l'alfabet llatí i, després, el ciríl·lic, grafia que conserva avui. La llengua s'ensenya en totes les etapes educatives i, en alguns casos, també es fa servir com a vehicle d'ensenyament. A la universitat és possible cursar l'especialitat de mestre de llengua lak.

    Tot i ser una de les principals comunitats lingüístiques del Daguestan (constitueix el cinquè grup etnolingüístic més nombrós del país) el lak s'enfronta a la competència del rus com a llengua de prestigi i d'intercomprensió entre els parlants de les diferents llengües daguestaneses. L'ensenyament pateix manca de professorat qualificat i de llibres actualitzats. Malgrat això, hi ha mitjans de comunicació, publicacions periòdiques, i obres literàries i teatrals en aquesta llengua.

    El 1944, durant la dominació soviètica, molta població va ser traslladada al nord del país, a la cadena d'Andi, per reemplaçar la població txetxena deportada. Allí es constituí, aleshores, el districte de Novolak. N'hi ha també un grup nombrós a la capital de la república, Makhatxkalà, al nord-est entre els rius Terek i Sulak, i petits grups a l'Azerbaidjan, Geòrgia, Kazakhstan, Turkmenistan, Ucraïna, Kirguizistan, Tadjikistan i Uzbekistan.

       
  • 1530976   lake miwok  <Uti > Miwok > Occidental> , <Amèrica > Estats Units d'Amèrica> lake miwok
     
       
    • miwok del llac
    • lake miwok sin. compl.
    • de Lake Miwok
    • en Lake Miwok
    • en Lake miwok sin. compl.
    • es miwok del lago
    • es lake miwok sin. compl.
    • eu miwok del lago
    • eu lake miwok sin. compl.
    • fr miwok du lac
    • fr lake miwok sin. compl.
    • gl miwok del lago
    • gl lake miwok sin. compl.
    • it miwok dil laco
    • it lake miwok sin. compl.
    • nl Miwok van het meer
    • nl Lake miwok sin. compl.
    • pt miwok do lago
    • pt lake miwok sin. compl.

    <Uti > Miwok > Occidental> , <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>

    Originàries de la regió central de Califòrnia, les llengües de la família uti s'agrupaven en dues branques, la miwok (o moquelumnan), al nord de Califòrnia, i la costanera, al nord-oest. Totes les llengües de la branca costanera (karkin, ramaytush, chalon, entre d'altres) es van extingir abans del 1935; s'estenien de San Francisco a Monterrey.

    La branca miwok occidental s'estenia entre la Gran Vall Central i la costa de San Francisco.

    La designació uti prové de l'arrel del mot propi d'aquestes llengües per al número dos. És una denominació creada pels lingüistes en constatar el parentiu de les llengües miwok i les costaneres.

    El terme miwok significa 'persona' en la llengua miwok Sierra del nord.

    Durant el segle XVIII, el territori miwok va ser colonitzat per invasors espanyols. A les missions la població miwok va davallar dràsticament per culpa de les epidèmies i les guerres. El descens demogràfic es va consolidar durant el segle XIX amb la febre de l'or. A l'inici del segle XX no es comptaven més de 700 miwoks.

    Actualment, tota la població miwok de qualsevol de les comunitats originals viu repartida entre les reserves Jackson, Single Springs i Tuluomne Me-Wuk (Califòrnia).

    El miwok del llac ha estat històricament aïllat de la resta de llengües de la família a causa de la seva situació geogràfica. Els parlants han mantingut sempre més contacte amb els pobles pomo i wappo que amb els altres miwoks, fet que es reflecteix en el lèxic manllevat.

    Les dades demogràfiques sobre les llengües miwok són del 1994 (Hinton). Donat l'escàs nombre de parlants registrats en aquesta data, és probable que el miwok del llac ja estigui extingit. En el millor dels casos, els dos parlants serien ancians, ja que la llengua fa decennis que no es transmet a les noves generacions.

       
  • 1530994   lakhota  <Sioux-catawba > Sioux de la vall del Mississipí > Dakota> , <Amèrica > Canadà> , <Amèrica > Estats Units d'Amèrica> lakhota
     
       
    • dakota
    • lakhota sin. compl.
    • lakota sin. compl.
    • nakoda sin. compl.
    • sioux sin. compl.
    • de Dakota
    • de Lakhota sin. compl.
    • de Lakota sin. compl.
    • de Nakota sin. compl.
    • de Santee sin. compl.
    • en Dakota
    • en Dakhota sin. compl.
    • en Lakhota sin. compl.
    • en Lakota sin. compl.
    • en Nakoda sin. compl.
    • en Sioux sin. compl.
    • es dakota
    • es dakhota sin. compl.
    • es lakhota sin. compl.
    • es lakota sin. compl.
    • es nakoda sin. compl.
    • es sioux sin. compl.
    • eu dakota
    • eu dakhota sin. compl.
    • eu lakhota sin. compl.
    • eu lakota sin. compl.
    • eu nakoda sin. compl.
    • eu sioux sin. compl.
    • fr dakota
    • fr dakhota sin. compl.
    • fr lakhoda sin. compl.
    • fr lakoda sin. compl.
    • fr santee sin. compl.
    • gl dakota
    • gl dakhota sin. compl.
    • gl lakhota sin. compl.
    • gl lakota sin. compl.
    • gl nakoda sin. compl.
    • gl sioux sin. compl.
    • it dakota
    • it dakhota sin. compl.
    • it lakhota sin. compl.
    • it lakota sin. compl.
    • it nakoda sin. compl.
    • it sioux sin. compl.
    • nl Dakota
    • nl Dakhota sin. compl.
    • nl Lakhoda sin. compl.
    • nl Lakoda sin. compl.
    • nl Santee sin. compl.
    • pt dakota
    • pt dakhota sin. compl.
    • pt lakhota sin. compl.
    • pt lakota sin. compl.
    • pt nakoda sin. compl.
    • pt sioux sin. compl.

    <Sioux-catawba > Sioux de la vall del Mississipí > Dakota> , <Amèrica > Canadà> , <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>

    Com el nom indica, la família lingüística sioux-catawba constava de dues branques principals, la sioux i la catawba. La branca catawba estava integrada per les llengües woccon i catawba, totes dues extingides.

    La branca sioux se subdivideix en tres: les llengües sioux del riu Missouri, les de la vall del Mississipí (o sioux central) i les de la vall d'Ohio (o sioux del sud-est).

    El territori originari de les llengües sioux, abans del contacte amb els colonitzadors, abraçava part de les Grans Planes nord-americanes: des d'Alberta i Saskatchewan fins a Montana, Dakota del Nord i Dakota del Sud, Minnesota i Wisconsin; al llarg de Nebraska, Iowa, Missouri i Kansas; i més al sud fins a Arcansas i Mississipí.

    La divisió dialectal del dakota/sioux és un tema controvertit. Se sol assumir que integren la llengua els següents dialectes: lakota (o lakhota, teton), dakota (o Santee-Sisseton) i Yankton-Yanktonai. Les diferències són fonamentalment fonològiques.

    Ara bé, algunes fonts hi inclouen també l'assiniboin i l'stoney, dues varietats força divergents. No hi ha intercomprensió entre els parlants d'aquestes dues varietats i els dels dialectes dakotes, de manera que probablement cal considerar-les llengües independents.

    El grup dakota o santee-siseton era originari de Dakota del Nord, Dakota del Sud, nord de Nebraska i sud de Minessota. Una part es va traslladar del territori originari a la reserva Crow Creek el 1862. Actualment parlen la llengua uns 4.000 individus.

    La varietat lakota és parlada per uns 7.000 individus, inclòs un bon nombre d'infants.

    Les varietats yankton i yanktonai són pròpies d'uns 250 adults que viuen al sud-est de Dakota del Sud; Standing Rock i Devil's Lake a Dakota del Nord; Fort Peck al nord-est de Montana; Oak Lake a Manitoba; i Standing Buffalo, Moose Woods i Round Plain a Saskatchewan. És la varietat més amenaçada, ja que no es transmet a les generacions joves.

    Els termes dakota, lakota i nakoda són variants dialectals. Els colonitzadors van interpretar erròniament que significaven 'aliats', però la traducció correcta és 'els que es consideren emparentats'.

    El dakota ha estat molt estudiat des dels primers contactes que hi van tenir els colonitzadors europeus. Hi ha vocabularis, traduccions i anàlisis gramaticals fets per missioners als segles XIX i XX. Els estudis lingüístics rigorosos daten del segle XX.

    Actualment hi ha diverses organitzacions que vetllen per la llengua arreu del territori i que elaboren materials didàctics per a l'ensenyament del dakota.

       
  • 1530291   laklano  <Je > Branca del sud> , <Amèrica > Brasil> laklano
     
       
    • xokren sin. compl.
    • xokleng sin. compl.
    • socré sin. compl.
    • chocré sin. compl.
    • bugre sin. compl.
    • laklano
    • aweikoma sin. compl.
    • botocudo sin. compl.
    • cod laklano
    • ar لاكلانوية
    • cy Socré sin. compl.
    • cy Chocré sin. compl.
    • cy Bugre sin. compl.
    • cy Botocudo sin. compl.
    • cy Aweikoma sin. compl.
    • cy Laklano
    • cy Xokren sin. compl.
    • cy Xokleng sin. compl.
    • de Xokren sin. compl.
    • de Xokleng sin. compl.
    • de Socré sin. compl.
    • de Chocré sin. compl.
    • de Bugre sin. compl.
    • de Botocudo sin. compl.
    • de Aweikoma sin. compl.
    • de Laklano
    • en Laklano
    • en Aweikoma sin. compl.
    • en Botocudos sin. compl.
    • en Bugre sin. compl.
    • en Chocré sin. compl.
    • en Shocleng sin. compl.
    • en Shokleng sin. compl.
    • en Socré sin. compl.
    • en Xokleng sin. compl.
    • en Xokren sin. compl.
    • es laklano
    • es aweikoma sin. compl.
    • es botocudo sin. compl.
    • es bugre sin. compl.
    • es chocré sin. compl.
    • es socré sin. compl.
    • es xokleng sin. compl.
    • es xokren sin. compl.
    • eu laklanoera
    • eu aweikoma sin. compl.
    • eu botocudo sin. compl.
    • eu bugre sin. compl.
    • eu chocré sin. compl.
    • eu socré sin. compl.
    • eu xokleng sin. compl.
    • eu xokren sin. compl.
    • fr laklano
    • fr aweikoma sin. compl.
    • fr botocudo sin. compl.
    • fr bugre sin. compl.
    • fr chocré sin. compl.
    • fr socré sin. compl.
    • fr xokleng sin. compl.
    • fr xokren sin. compl.
    • gn laklano
    • gn aweikoma sin. compl.
    • gn botocudo sin. compl.
    • gn bugre sin. compl.
    • gn chocré sin. compl.
    • gn socré sin. compl.
    • gn xokleng sin. compl.
    • gn xokren sin. compl.
    • it laklano
    • it aweikoma sin. compl.
    • it botocudo sin. compl.
    • it bugre sin. compl.
    • it chocré sin. compl.
    • it socré sin. compl.
    • it xokleng sin. compl.
    • it xokren sin. compl.
    • ja ラクラノ語
    • ja ソクレ語 sin. compl.
    • ja ブグレ語 sin. compl.
    • ja チョクレ語 sin. compl.
    • ja ボトクド語 sin. compl.
    • ja ショクレン語 sin. compl.
    • ja アウェイコマ語 sin. compl.
    • nl Laklano
    • nl Aweikoma sin. compl.
    • nl Botocudo sin. compl.
    • nl Bugre sin. compl.
    • nl Chocré sin. compl.
    • nl Socré sin. compl.
    • nl Xokleng sin. compl.
    • pt laklãnõ
    • pt aveicoma sin. compl.
    • pt aweikoma sin. compl.
    • pt botocudo sin. compl.
    • pt bugre sin. compl.
    • pt chocré sin. compl.
    • pt socré sin. compl.
    • pt xokleng sin. compl.
    • pt xokren sin. compl.
    • ru Лаклано
    • ru Бугре sin. compl.
    • ru Сокре sin. compl.
    • ru Чокре sin. compl.
    • ru Шокрен sin. compl.
    • ru Шокленг sin. compl.
    • ru Авейкома sin. compl.
    • ru Ботокудский sin. compl.
    • zh 拉克兰诺语
    • zh 肖克伦、索克雷、乔克雷、乔克伦、阿维克马、布格雷、波托库多 sin. compl.
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Je > Branca del sud> , <Amèrica > Brasil>

    Els etnòlegs i lingüistes tendeixen a anomenar el poble i la seva llengua xokleng, segurament per un malentès del Servei de Protecció dels Indis, que hi va entrar en contacte a principi del segle XX. La mateixa comunitat, però, considera aquest terme ofensiu i reivindica la denominació laklano originària, que significa 'els que viuen on surt el sol'. Actualment l'autodenominació guanya espai polític gràcies al moviment de recuperació lingüística i cultural.

    Històricament, els laklanos eren seminòmades. El contacte intensiu amb els blancs es va iniciar el 1914. Durant els primers 20 anys, la població laklano es va reduir a una tercera part per culpa de les malalties transmeses pels blancs. Anteriorment, el territori laklano ja s'havia reduït notablement.

    El 1938 es va construir la primera escola, fet que va accelerar la pèrdua de la cultura i la llengua pròpies. La introducció del cristianisme també va afavorir el procés. Avui els matrimonis mixtos decanten encara més la balança. Tot i que es promou l'alfabetització en laklano, hi ha molts joves que no parlen la llengua.

       
  • 1530994   lakota  <Sioux-catawba > Sioux de la vall del Mississipí > Dakota> , <Amèrica > Canadà> , <Amèrica > Estats Units d'Amèrica> lakota
     
       
    • dakota
    • lakhota sin. compl.
    • lakota sin. compl.
    • nakoda sin. compl.
    • sioux sin. compl.
    • de Dakota
    • de Lakhota sin. compl.
    • de Lakota sin. compl.
    • de Nakota sin. compl.
    • de Santee sin. compl.
    • en Dakota
    • en Dakhota sin. compl.
    • en Lakhota sin. compl.
    • en Lakota sin. compl.
    • en Nakoda sin. compl.
    • en Sioux sin. compl.
    • es dakota
    • es dakhota sin. compl.
    • es lakhota sin. compl.
    • es lakota sin. compl.
    • es nakoda sin. compl.
    • es sioux sin. compl.
    • eu dakota
    • eu dakhota sin. compl.
    • eu lakhota sin. compl.
    • eu lakota sin. compl.
    • eu nakoda sin. compl.
    • eu sioux sin. compl.
    • fr dakota
    • fr dakhota sin. compl.
    • fr lakhoda sin. compl.
    • fr lakoda sin. compl.
    • fr santee sin. compl.
    • gl dakota
    • gl dakhota sin. compl.
    • gl lakhota sin. compl.
    • gl lakota sin. compl.
    • gl nakoda sin. compl.
    • gl sioux sin. compl.
    • it dakota
    • it dakhota sin. compl.
    • it lakhota sin. compl.
    • it lakota sin. compl.
    • it nakoda sin. compl.
    • it sioux sin. compl.
    • nl Dakota
    • nl Dakhota sin. compl.
    • nl Lakhoda sin. compl.
    • nl Lakoda sin. compl.
    • nl Santee sin. compl.
    • pt dakota
    • pt dakhota sin. compl.
    • pt lakhota sin. compl.
    • pt lakota sin. compl.
    • pt nakoda sin. compl.
    • pt sioux sin. compl.

    <Sioux-catawba > Sioux de la vall del Mississipí > Dakota> , <Amèrica > Canadà> , <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>

    Com el nom indica, la família lingüística sioux-catawba constava de dues branques principals, la sioux i la catawba. La branca catawba estava integrada per les llengües woccon i catawba, totes dues extingides.

    La branca sioux se subdivideix en tres: les llengües sioux del riu Missouri, les de la vall del Mississipí (o sioux central) i les de la vall d'Ohio (o sioux del sud-est).

    El territori originari de les llengües sioux, abans del contacte amb els colonitzadors, abraçava part de les Grans Planes nord-americanes: des d'Alberta i Saskatchewan fins a Montana, Dakota del Nord i Dakota del Sud, Minnesota i Wisconsin; al llarg de Nebraska, Iowa, Missouri i Kansas; i més al sud fins a Arcansas i Mississipí.

    La divisió dialectal del dakota/sioux és un tema controvertit. Se sol assumir que integren la llengua els següents dialectes: lakota (o lakhota, teton), dakota (o Santee-Sisseton) i Yankton-Yanktonai. Les diferències són fonamentalment fonològiques.

    Ara bé, algunes fonts hi inclouen també l'assiniboin i l'stoney, dues varietats força divergents. No hi ha intercomprensió entre els parlants d'aquestes dues varietats i els dels dialectes dakotes, de manera que probablement cal considerar-les llengües independents.

    El grup dakota o santee-siseton era originari de Dakota del Nord, Dakota del Sud, nord de Nebraska i sud de Minessota. Una part es va traslladar del territori originari a la reserva Crow Creek el 1862. Actualment parlen la llengua uns 4.000 individus.

    La varietat lakota és parlada per uns 7.000 individus, inclòs un bon nombre d'infants.

    Les varietats yankton i yanktonai són pròpies d'uns 250 adults que viuen al sud-est de Dakota del Sud; Standing Rock i Devil's Lake a Dakota del Nord; Fort Peck al nord-est de Montana; Oak Lake a Manitoba; i Standing Buffalo, Moose Woods i Round Plain a Saskatchewan. És la varietat més amenaçada, ja que no es transmet a les generacions joves.

    Els termes dakota, lakota i nakoda són variants dialectals. Els colonitzadors van interpretar erròniament que significaven 'aliats', però la traducció correcta és 'els que es consideren emparentats'.

    El dakota ha estat molt estudiat des dels primers contactes que hi van tenir els colonitzadors europeus. Hi ha vocabularis, traduccions i anàlisis gramaticals fets per missioners als segles XIX i XX. Els estudis lingüístics rigorosos daten del segle XX.

    Actualment hi ha diverses organitzacions que vetllen per la llengua arreu del territori i que elaboren materials didàctics per a l'ensenyament del dakota.