Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

       
  • 1530607   ma'a  <Llengua mixta de base cuixítica i bantu> , <Àfrica > Tanzània> ma'a
     
       
    • wama'a sin. compl.
    • wa maathi sin. compl.
    • mbougou sin. compl.
    • ma'a sin. compl.
    • kibwyo sin. compl.
    • mbugu
    • cod ma'á
    • ar مبوغو
    • cy Wama'a sin. compl.
    • cy Wa maathi sin. compl.
    • cy Mbougou sin. compl.
    • cy Kibwyo sin. compl.
    • cy Mbugu
    • de Kibwyo sin. compl.
    • de Mbugu
    • de Wama'a sin. compl.
    • de Wa Maathi sin. compl.
    • de Mbougou sin. compl.
    • de Ma'a sin. compl.
    • en Mbugu
    • en Wama'a sin. compl.
    • en Wa Maathi sin. compl.
    • en Mbougou sin. compl.
    • en Ma'a sin. compl.
    • en Kibwyo sin. compl.
    • es embugu
    • es wama'a sin. compl.
    • es kibwyo sin. compl.
    • es ma'a sin. compl.
    • es mbougou sin. compl.
    • es mbugu sin. compl.
    • es wa maathi sin. compl.
    • eu mbuguera
    • eu kibwyo sin. compl.
    • eu ma'a sin. compl.
    • eu mbougou sin. compl.
    • eu mbugu sin. compl.
    • eu wa maathi sin. compl.
    • eu wama'a sin. compl.
    • fr mbugu
    • fr kibwyo sin. compl.
    • fr wama'a sin. compl.
    • fr ma'a sin. compl.
    • fr mbougou sin. compl.
    • fr wa maathi sin. compl.
    • gl wama'a sin. compl.
    • gl mbugu
    • gl kibwyo sin. compl.
    • gl ma'a sin. compl.
    • gl mbougou sin. compl.
    • gl wa maathi sin. compl.
    • gn mbugu
    • gn kibwyo sin. compl.
    • gn ma'a sin. compl.
    • gn mbougou sin. compl.
    • gn wa maathi sin. compl.
    • gn wama'a sin. compl.
    • it mbugu
    • it kibwyo sin. compl.
    • it ma'a sin. compl.
    • it mbougou sin. compl.
    • it wa maathi sin. compl.
    • it wama'a sin. compl.
    • pt mbugu
    • pt kibwyo sin. compl.
    • pt ma'a sin. compl.
    • pt mbougou sin. compl.
    • pt wa maathi sin. compl.
    • pt wama'a sin. compl.
    • tmh mbougou sin. compl.
    • tmh Tambugut
    • tmh kibwyo sin. compl.
    • tmh Ma'a sin. compl.
    • tmh wa maathi sin. compl.
    • tmh wama'a sin. compl.
    • zh 姆布古语
    • num Sistema aràbic

    <Llengua mixta de base cuixítica i bantu> , <Àfrica > Tanzània>

    Els parlants de mbugu viuen dispersos a les muntanyes Usambara (Tanzània), on viuen també parlants de shambaa i de pare (totes dues llengües bantú). De fet, els mbugus parlen generalment suahili (llengua nacional), shambaa (llengua dominant de la regió) i/o pare.

    El ma'a o mbugu és sovint considerat una llengua mixta. Es poden distingir dues varietats de mbugu:

    - El kimbugu cha kawaida ('mbugu normal, usual'), similar, tant des d'un punt de vista gramatical com lèxic, al pare, una llengua bantú.

    - El ma'a o kimbugu cha ndani ('mbugu interior'), una llengua mixta, que comparteix la mateixa gramàtica del pare (llengua bantú), però que presenta un elevat nombre d'arrels lèxiques no bantú, una part important de les quals és d'origen cuixític. Hi ha autors que consideren el mbugu interior un registre lèxic del mbugu normal.

    No està gaire clar l'origen de la varietat kimbugu cha ndani. L'element identitari podria haver-hi tingut un cert pes: s'hauria pogut originar entre parlants de la varietat kimbugu cha kawaida amb l'objectiu de distingir-se dels seus veïns bantú.

    No s'ha de confondre el nom mbugu amb mbugwe, el qual fa referència a una llengua bantú lingüísticament propera al rangi.

       
  • 1530575   maa  <Nilosahariana > Africà central > Sudànic oriental > Nilòtic> , <Àfrica > Kènia> , <Àfrica > Tanzània> maa
     
       
    • maa sin. compl.
    • lumbwa sin. compl.
    • kimaasai sin. compl.
    • massai
    • cod masai
    • cod maasai
    • cod maa
    • cod lumbwa
    • cod kimaasa
    • ar ماساي
    • cy Maasai sin. compl.
    • cy Maa sin. compl.
    • cy Lumbwa sin. compl.
    • cy Kimaasai sin. compl.
    • cy Masai
    • de Massaai sin. compl.
    • de Masai sin. compl.
    • de Maasai sin. compl.
    • de Maa sin. compl.
    • de Lumbwa sin. compl.
    • de Kimaasai sin. compl.
    • de Massai
    • en Lumbwa sin. compl.
    • en Maa sin. compl.
    • en Kimaasai sin. compl.
    • en Masai
    • en Maasai sin. compl.
    • es masái
    • es kimaasai sin. compl.
    • es lumbwa sin. compl.
    • es maa sin. compl.
    • es maasai sin. compl.
    • eu masaiera
    • eu kimaasai sin. compl.
    • eu lumbwa sin. compl.
    • eu maa sin. compl.
    • eu maasai sin. compl.
    • eu masai sin. compl.
    • fr massaï
    • fr kimaasai sin. compl.
    • fr lumbwa sin. compl.
    • fr maa sin. compl.
    • fr maasaï sin. compl.
    • fr masai sin. compl.
    • gl masai
    • gl kimaasai sin. compl.
    • gl lumbwa sin. compl.
    • gl maa sin. compl.
    • gl maasai sin. compl.
    • gn masái
    • gn kimaasai sin. compl.
    • gn lumbwa sin. compl.
    • gn maa sin. compl.
    • gn maasai sin. compl.
    • gn masai sin. compl.
    • it masai
    • it kimaasai sin. compl.
    • it lumbwa sin. compl.
    • it maa sin. compl.
    • it maasai sin. compl.
    • it massai sin. compl.
    • pt lumbwa sin. compl.
    • pt massai
    • pt kimaasai sin. compl.
    • pt maa sin. compl.
    • pt maasai sin. compl.
    • pt masai sin. compl.
    • tmh Tamassayt
    • tmh kimaasai sin. compl.
    • tmh lumbwa sin. compl.
    • tmh maa sin. compl.
    • tmh Maasai sin. compl.
    • tmh masai sin. compl.
    • zh 马赛语
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Nilosahariana > Africà central > Sudànic oriental > Nilòtic> , <Àfrica > Kènia> , <Àfrica > Tanzània>

    El grup etnolingüístic massai constitueix aproximadament el 1,3% de la població total de Tanzània i el 1,5% de Kènia. El terme massai significa 'aquell que parla la llengua maa'. Són un poble tradicionalment ramader que es va expandir cap a zones habitades tradicionalment per altres grups etnolingüístics per tal de cercar noves terres per a la pastura. Aquesta expansió va tenir un fort impacte sociolingüístic en algunes comunitats, que van adoptar la llengua i/o la forma de vida massai. Entre les llengües de Tanzània que es van veure afectades trobem l'akie, el temi (o sonjo) i l'aasax.

    Aquesta llengua està formada per diverses varietats dialectals: arusa, baraguyu, damat, iloodokilani, kaputiei, keekonyokie, kisonko, kore, laitokitok, loitai, matapo, moitanik, purko, siria (a Kènia), arusa, baraguyu, kisonko (a Tanzània).

    Les llengües de Tanzània amb un nombre més elevat de parlants, a excepció del massai, formen part de la família lingüística bantú: el sukuma, el gogo, l'haya, el nyamwezi, el makondé, el suahili, etc. El massai, en canvi, forma part de la família nilosahariana, que inclou llengües com l'acholi, el luo i el datoga.

    A Tanzània, els parlants de massai tenen el suahili com a segona llengua generalment, que és conegut per més del 90% de la població d'aquest país i que és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental.

    Nairobi és un topònim d'origen massai que significa 'aigua freda'.

       
  • 1530631   maasa  <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional> , <Àfrica > Camerun> , <Àfrica > Guinea Equatorial> maasa
     
       
    • yassa sin. compl.
    • maasa sin. compl.
    • lyaasa sin. compl.
    • bongwe sin. compl.
    • yasa
    • ar ياسا
    • cy Yassa sin. compl.
    • cy Maasa sin. compl.
    • cy Lyaasa sin. compl.
    • cy Bongwe sin. compl.
    • cy Yasa
    • de Yasa
    • de Yassa sin. compl.
    • de Maasa sin. compl.
    • de Lyaasa sin. compl.
    • de Bongwe sin. compl.
    • en Yassa sin. compl.
    • en Maasa sin. compl.
    • en Lyassa sin. compl.
    • en Bongwe sin. compl.
    • en Yasa
    • es maasa sin. compl.
    • es yassa sin. compl.
    • es lyaasa sin. compl.
    • es bongwe sin. compl.
    • es yasa
    • eu yasera
    • eu bongwe sin. compl.
    • eu lyaasa sin. compl.
    • eu maasa sin. compl.
    • eu yasera sin. compl.
    • eu yassa sin. compl.
    • fr yasa
    • fr bongwe sin. compl.
    • fr lyaasa sin. compl.
    • fr maasa sin. compl.
    • fr yassa sin. compl.
    • gl yasa
    • gl bongwe sin. compl.
    • gl lyaasa sin. compl.
    • gl maasa sin. compl.
    • gl yassa sin. compl.
    • gn yasa
    • gn lyaasa sin. compl.
    • gn yassa sin. compl.
    • gn maasa sin. compl.
    • gn vongwe sin. compl.
    • it yasa
    • it bongwe sin. compl.
    • it lyaasa sin. compl.
    • it maasa sin. compl.
    • it yassa sin. compl.
    • pt yasa
    • pt maasa sin. compl.
    • pt yassa sin. compl.
    • pt bongwe sin. compl.
    • pt lyaasa sin. compl.
    • tmh lyaasa sin. compl.
    • tmh maasa sin. compl.
    • tmh Yassa sin. compl.
    • tmh Tayasat
    • tmh bongwe sin. compl.
    • zh 亚萨语
    • num Sistema aràbic

    <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional> , <Àfrica > Camerun> , <Àfrica > Guinea Equatorial>

    El grup etnolingüístic yasa s'inclou dins les comunitats lingüístiques i culturals conegudes col·lectivament com «ndowe». Els pobles ndowe viuen principalment a les zones costaneres i per aquest motiu també són coneguts amb el nom de «playeros». Les llengües parlades per aquests grups són lingüísticament properes i tenen cert grau d'intercomprensió. El terme «ndowe» també es fa servir per referir-se exclusivament al grup kombe.

    El yasa està format per diverses variants dialectals: iyasa, bweko, vendo, bodele, marry, one, asonga, bomui, mogana, mooma, mapanga.

    Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantú, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important d'elles, es va produir seguint el curs dels rius, i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

    Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

       
  • 1530788   mabas  <Afroasiàtica > Txàdica > Central> , <Àfrica > Camerun> , <Àfrica > Nigèria> mabas
     
       
    • vemgo-mabas
    • ghuduvun sin. compl.
    • kigiwo sin. compl.
    • mabas sin. compl.
    • maya sin. compl.
    • vemgo sin. compl.
    • cod ghuduvun
    • cod kigiwo
    • de Vemgo-Mabas
    • en Vemgo-mabas
    • en Ghuduvun sin. compl.
    • en Kigiwo sin. compl.
    • en Mabas sin. compl.
    • en Maya sin. compl.
    • en Vemgo sin. compl.
    • es vemgo-mabas
    • es ghuduvun sin. compl.
    • es kigiwo sin. compl.
    • es mabas sin. compl.
    • es maya sin. compl.
    • es vemgo sin. compl.
    • eu vemgo-mabas
    • eu ghuduvun sin. compl.
    • eu kigiwo sin. compl.
    • eu mabas sin. compl.
    • eu maya sin. compl.
    • eu vemgo sin. compl.
    • fr vemgo-Mabas
    • gl vemgo-mabas
    • gl ghuduvun sin. compl.
    • gl kigiwo sin. compl.
    • gl mabas sin. compl.
    • gl maya sin. compl.
    • gl vemgo sin. compl.
    • it vemgo-mabas
    • it ghuduvun sin. compl.
    • it kigiwo sin. compl.
    • it mabas sin. compl.
    • it maya sin. compl.
    • it vemgo sin. compl.
    • nl Vemgomabas
    • pt vemgo-mabas
    • pt ghuduvun sin. compl.
    • pt kigiwo sin. compl.
    • pt mabas sin. compl.
    • pt maya sin. compl.
    • pt vemgo sin. compl.

    <Afroasiàtica > Txàdica > Central> , <Àfrica > Camerun> , <Àfrica > Nigèria>

    El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. El vemgo-mabas és molt proper genèticament i gramaticalment a les llengües glavda, mandara, gvoko, hdi i lamang, entre d'altres.

    El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la vemgo-mabas de la banda camerunesa) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.

    La llengua vemgo-mabas ha estat considerada dialecte del lamang en alguns estudis lingüístics. Tanmateix, la intel·ligibilitat entre vemgo-mabas i lamang és massa baixa per considerar-les varietats d'una mateixa llengua. Són freqüents els casaments interètnics de vemgo-mabas i lamangs, de manera que molt sovint els membres d'una comunitat coneixen la llengua de l'altra.

    El vemgo-mabas consta de dos dialectes principals: el vemgo, parlat a les planes de Nigèria, i el mabas, de les muntanyes del Camerun; el dialecte mabas inclou la subvarietat vizik de les muntanyes nigerianes. Convé aclarir que els termes vemgo i mabas són els emprats en l'àmbit administratiu, però no coincideixen amb les denominacions dels mateixos parlants: el grup vemgo anomena la seva llengua ghuduvun i el mabas, kigiwo.

    Les llengües dominants per a les comunicacions interètniques de la regió (més enllà de les muntanyes Mandara) són el haussa a Nigèria i el ful al Camerun. Sembla que els joves mostren certa preferència pel haussa en detriment de la llengua pròpia, tendència que podria representar un primer pas cap a la substitució del vemgo-mabas a Nigèria. A més, a les escoles de Nigèria l'alfabetització es duu a terme en anglès, mentre que al Camerun és en francès.

       
  • 1529684   macà  <Mataco/mataguai> , <Amèrica > Argentina> , <Amèrica > Paraguai> macà
     
       
    • maka
    • enimaca sin. compl.
    • enimaga sin. compl.
    • macà sin. compl.
    • mak'à sin. compl.
    • makà sin. compl.
    • nynaka sin. compl.
    • toothle sin. compl.
    • towolhi sin. compl.
    • cod in-e-khewe-l (tanikihwelt)
    • cod makà (tamakt)
    • ar ماكية
    • cy Maka
    • cy Enimaca sin. compl.
    • cy Enimaga sin. compl.
    • cy Macá sin. compl.
    • cy Mak'á sin. compl.
    • cy Maká sin. compl.
    • cy Nynaka sin. compl.
    • cy Toothle sin. compl.
    • cy Towolhi sin. compl.
    • de Maká
    • de Enimaca sin. compl.
    • de Maca sin. compl.
    • de Nynaka sin. compl.
    • de Towolhi sin. compl.
    • en Maca
    • en Enimaca sin. compl.
    • en Enimaga sin. compl.
    • en Macá sin. compl.
    • en Mak'á sin. compl.
    • en Maká sin. compl.
    • en Nynaka sin. compl.
    • en Toothle sin. compl.
    • en Towolhi sin. compl.
    • es maká
    • es enimaca sin. compl.
    • es enimaga sin. compl.
    • es macá sin. compl.
    • es mak'á sin. compl.
    • es maká sin. compl.
    • es nynaka sin. compl.
    • es toothle sin. compl.
    • es towolhi sin. compl.
    • eu makera
    • eu enimaca sin. compl.
    • eu enimaga sin. compl.
    • eu macà sin. compl.
    • eu mak'à sin. compl.
    • eu makà sin. compl.
    • eu nynaka sin. compl.
    • eu toothle sin. compl.
    • eu towolhi sin. compl.
    • fr maca
    • fr enimaca sin. compl.
    • fr enimaga sin. compl.
    • fr macá sin. compl.
    • fr mak'á sin. compl.
    • fr maka sin. compl.
    • fr nynaka sin. compl.
    • fr toothle sin. compl.
    • fr towolhi sin. compl.
    • gl maka
    • gl enimaca sin. compl.
    • gl enimaga sin. compl.
    • gl macá sin. compl.
    • gl mak'á sin. compl.
    • gl maká sin. compl.
    • gl nynaka sin. compl.
    • gl toothle sin. compl.
    • gl towolhi sin. compl.
    • gn maka
    • gn enimaga sin. compl.
    • gn enimaka sin. compl.
    • gn macá sin. compl.
    • gn mak'á sin. compl.
    • gn maká sin. compl.
    • gn nynaka sin. compl.
    • gn toothle sin. compl.
    • gn towolhi sin. compl.
    • it maka
    • it enimaca sin. compl.
    • it enimaga sin. compl.
    • it macà sin. compl.
    • it mak'à sin. compl.
    • it makà sin. compl.
    • it nynaka sin. compl.
    • it toothle sin. compl.
    • it towolhi sin. compl.
    • ja マカ語
    • ja トウォリ語、トオレ語、ニナカ語、エニマカ語、エニマガ語 sin. compl.
    • nl Maka
    • nl Enimaca sin. compl.
    • nl Enimaga sin. compl.
    • nl Macà sin. compl.
    • nl Mak'à sin. compl.
    • nl Makà sin. compl.
    • nl Nynaka sin. compl.
    • nl Toothle sin. compl.
    • nl Towolhi sin. compl.
    • pt maka
    • pt enimaca sin. compl.
    • pt enimaga sin. compl.
    • pt macá sin. compl.
    • pt mak'á sin. compl.
    • pt maká sin. compl.
    • pt nynaka sin. compl.
    • pt toothle sin. compl.
    • pt towolhi sin. compl.
    • ru Мака
    • ru Мак-а sin. compl.
    • ru Нинака sin. compl.
    • ru Тоотле sin. compl.
    • ru Энимака sin. compl.
    • ru Товольи sin. compl.
    • ru Энимага sin. compl.
    • sw Maká
    • sw Enimaca sin. compl.
    • sw Enimaga sin. compl.
    • sw Macá sin. compl.
    • sw Mak'á sin. compl.
    • sw Maká sin. compl.
    • sw Nynaka sin. compl.
    • sw Toothle sin. compl.
    • sw Towolhi sin. compl.
    • tmh Tamakt
    • zh 玛卡
    • zh 玛卡 sin. compl.
    • zh 玛嘎 sin. compl.
    • zh 图斯勒 sin. compl.
    • zh 尼纳卡 sin. compl.
    • zh 托瓦依 sin. compl.
    • zh 玛嘎阿 sin. compl.
    • zh 恩尼玛卡 sin. compl.
    • zh 恩尼玛嘎 sin. compl.

    <Mataco/mataguai> , <Amèrica > Argentina> , <Amèrica > Paraguai>

    El gentilici makà és originalment el nom que les comunitats toba i pilagà aplicaven a aquest grup ètnic. El terme in-e-khewe-l, 'nosaltres', es fa servir també com a autodenominació dels parlants de maka.

    Els maca van contactar amb els europeus l'any 1927. Durant la Guerra del Chaco (1932-1935) van lluitar contra Bolívia, i després de la guerra van ser traslladats prop d'Asunción, a la colònia Fray Bartolomé de las Casas. L'any 1985, a causa de les inundacions, la comunitat va ser reubicada a la colònia Indígena Maka, a la localitat de Mariano Roque Alonso, prop de Puente Remanso.

       
  • 1530373   macaguán  <Guahibo> , <Amèrica > Colòmbia> macaguán
     
       
    • hitnü
    • guahibo de Agualinda sin. compl.
    • jitnu sin. compl.
    • macaguán sin. compl.
    • makaguane sin. compl.
    • cod hitnü
    • cod jit
    • ar هيتنو
    • cy Hitnü
    • cy Guahibo de Agualinda sin. compl.
    • cy Jitnu sin. compl.
    • cy Macaguán sin. compl.
    • cy Makaguane sin. compl.
    • de Hitnü
    • de Guahibo de Agualinda sin. compl.
    • de Jitnu sin. compl.
    • de Macaguán sin. compl.
    • de Makaguane sin. compl.
    • en Hitnü
    • en Guahibo de Agualinda sin. compl.
    • en Jitnu sin. compl.
    • en Macaguán sin. compl.
    • en Macaguane sin. compl.
    • en Makaguane sin. compl.
    • es guajibo de Agualinda
    • es macaguán
    • es guahibo sin. compl.
    • es hitnü sin. compl.
    • es jitnu sin. compl.
    • es makaguane sin. compl.
    • eu hitnu
    • eu guahibo de Agualinda sin. compl.
    • eu hitnü sin. compl.
    • eu jitnu sin. compl.
    • eu macaguán sin. compl.
    • eu makaguane sin. compl.
    • fr jitnu
    • fr guahibo de Agualinda sin. compl.
    • fr hitnü sin. compl.
    • fr macaguán sin. compl.
    • fr makaguane sin. compl.
    • gl hitnü
    • gl guahibo de Agualinda sin. compl.
    • gl jitnu sin. compl.
    • gl macaguán sin. compl.
    • gl makaguane sin. compl.
    • it hitnü
    • it guahibo de Agualinda sin. compl.
    • it jitnu sin. compl.
    • it macaguane sin. compl.
    • it makaguane sin. compl.
    • ja ウィトゥヌ語
    • nl Hitnü
    • nl Guahibo de Agualinda sin. compl.
    • nl Jitnu sin. compl.
    • nl Macaguán sin. compl.
    • nl Makaguane sin. compl.
    • pt hitnü
    • pt guahibo de Agualinda sin. compl.
    • pt jitnu sin. compl.
    • pt macaguán sin. compl.
    • pt makaguane sin. compl.
    • ru Хитны
    • ru Макагуан sin. compl.
    • ru Макагуане sin. compl.
    • zh 西特努语
    • zh 基特努、马卡瓜恩、马卡瓜内、阿瓜林达瓜希巴语 sin. compl.
    • scr Sense tradició escrita

    <Guahibo> , <Amèrica > Colòmbia>

    La família guahibo està formada per cinc llengües: sikuani, cuiba, guayabero, hitnü i playero. No s'ha fet encara un estudi intern que permeti delimitar un nombre exacte de llengües o variants dialectals. Sembla, però, que el hitnü no és comprensible per als parlants de la resta de llengües guahibo.

    Algunes fonts classifiquen erròniament el hitnü com a llengua de la família txibtxa.

    Els hitnü són encara caçadors-recol·lectors seminòmades i la major part de la comunitat és monolingüe.

       
  • 1529595   macedoni  <Indoeuropea > Eslava > Meridional> , <Europa > Albània> , <Europa > Bulgària> , <Europa > Grècia> , <Europa > Macedònia> macedoni
     
       
    • macedònic
    • macedoni sin. compl.
    • cod makedonski
    • ar المقدونية
    • cy Macedoneg
    • de Mazedonisch
    • de Makedonisch sin. compl.
    • en Macedonian
    • en Makedonski sin. compl.
    • es macedonio
    • eu mazedoniera
    • fr macédonien
    • fr macedonien sin. compl.
    • gl macedonio
    • gl macedonio sin. compl.
    • gn masedónio
    • it macedone
    • ja マケドニア語
    • ja マケドニ語 sin. compl.
    • nl Macedonisch
    • oc macedonian
    • oc macedòni sin. compl.
    • pt macedónio
    • pt macedónico sin. compl.
    • ru Македонский язык
    • sw Macedonian
    • sw Makedonski sin. compl.
    • tmh Tamasidunikt
    • tmh Tamasidunit sin. compl.
    • zh 马其顿语

    <Indoeuropea > Eslava > Meridional> , <Europa > Albània> , <Europa > Bulgària> , <Europa > Grècia> , <Europa > Macedònia>

    El macedònic és molt pròxim al búlgar. De fet, els parlars macedònics sempre havien estat considerats dialectes búlgars, amb algun tret serbocroat, i encara ho trobarem afirmat així en manuals de lingüística del segle XX. Al final del segle XIX va començar a aparèixer una llengua literària diferent de la búlgara, juntament amb un corrent d'opinió que defensava el caràcter no búlgar del país.

    La llengua macedònica es divideix en tres blocs dialectals: el septentrional, el central, en què es basa la llengua estàndard, i el meridional.

       
  • 1529595   macedònic  <Indoeuropea > Eslava > Meridional> , <Europa > Albània> , <Europa > Bulgària> , <Europa > Grècia> , <Europa > Macedònia> macedònic
     
       
    • macedònic
    • macedoni sin. compl.
    • cod makedonski
    • ar المقدونية
    • cy Macedoneg
    • de Mazedonisch
    • de Makedonisch sin. compl.
    • en Macedonian
    • en Makedonski sin. compl.
    • es macedonio
    • eu mazedoniera
    • fr macédonien
    • fr macedonien sin. compl.
    • gl macedonio
    • gl macedonio sin. compl.
    • gn masedónio
    • it macedone
    • ja マケドニア語
    • ja マケドニ語 sin. compl.
    • nl Macedonisch
    • oc macedonian
    • oc macedòni sin. compl.
    • pt macedónio
    • pt macedónico sin. compl.
    • ru Македонский язык
    • sw Macedonian
    • sw Makedonski sin. compl.
    • tmh Tamasidunikt
    • tmh Tamasidunit sin. compl.
    • zh 马其顿语

    <Indoeuropea > Eslava > Meridional> , <Europa > Albània> , <Europa > Bulgària> , <Europa > Grècia> , <Europa > Macedònia>

    El macedònic és molt pròxim al búlgar. De fet, els parlars macedònics sempre havien estat considerats dialectes búlgars, amb algun tret serbocroat, i encara ho trobarem afirmat així en manuals de lingüística del segle XX. Al final del segle XIX va començar a aparèixer una llengua literària diferent de la búlgara, juntament amb un corrent d'opinió que defensava el caràcter no búlgar del país.

    La llengua macedònica es divideix en tres blocs dialectals: el septentrional, el central, en què es basa la llengua estàndard, i el meridional.

       
  • 1529671   machiguenga  <Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca campa> , <Amèrica > Perú> machiguenga
     
       
    • machiguenga
    • mañari sin. compl.
    • niagantsi sin. compl.
    • cod matsigenka (Tamatsigankat)
    • ar ماتشيغينغية
    • cy Machiguenga
    • cy Mañari sin. compl.
    • cy Niagantsi sin. compl.
    • de Machiguenga
    • de Matsigenka sin. compl.
    • en Machiguenga
    • en Mañari sin. compl.
    • en Niagantsi sin. compl.
    • es machiguenga
    • es mañari sin. compl.
    • es niagantsi sin. compl.
    • eu machiguengera
    • eu mañari sin. compl.
    • eu niagantsi sin. compl.
    • fr machiguenga
    • fr manaries sin. compl.
    • fr matsiganga sin. compl.
    • fr matsigenka sin. compl.
    • gl machiguenga
    • gl mañari sin. compl.
    • gl niagantsi sin. compl.
    • gn machigénga
    • gn mañari sin. compl.
    • gn niagantsi sin. compl.
    • it machiguenga
    • it mañari sin. compl.
    • it niagantsi sin. compl.
    • ja マチゲンガ語
    • ja マニャリ語、ニアガンチ語 sin. compl.
    • nl Machiguenga
    • nl Mañari sin. compl.
    • nl Niagantsi sin. compl.
    • pt machiguenga
    • pt mañari sin. compl.
    • pt niagantsi sin. compl.
    • ru Мачигенга
    • ru Маньяри sin. compl.
    • ru Ньяганци sin. compl.
    • ru Мацигенка sin. compl.
    • sw Machiguenga
    • sw Mañari sin. compl.
    • sw Niagantsi sin. compl.
    • tmh Tamacigwingat
    • zh 玛其瓜嘎
    • zh 玛尼利 sin. compl.
    • zh 尼阿甘茨 sin. compl.

    <Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca campa> , <Amèrica > Perú>

    En algunes zones, com Quillabamba, Koribeni o Chirumbia, aquesta llengua està sent substituïda per l'espanyol i el quítxua. En canvi, a la zona del riu Manu, on un grup de mestres machiguenga comença a implementar un programa d'educació bilingüe, la llengua es continua transmetent als infants.

    Els machiguenga tenen un paper destacat a la novel·la de Mario Vargas Llosa El hablador (1987).

       
  • 1530292   machinere  <Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca meridional exterior > Grup Piro> , <Amèrica > Bolívia> , <Amèrica > Brasil> , <Amèrica > Perú> machinere
     
       
    • machinerí
    • machinere sin. compl.
    • machineri sin. compl.
    • manchinere sin. compl.
    • manchineri sin. compl.
    • manitenere sin. compl.
    • manitenerí sin. compl.
    • piro sin. compl.
    • yini sin. compl.
    • cod yineru-tokanu
    • ar ماتشينيرية
    • cy Machinerí
    • cy Machinere sin. compl.
    • cy Machineri sin. compl.
    • cy Manchinere sin. compl.
    • cy Manchineri sin. compl.
    • cy Manitenere sin. compl.
    • cy Manitenerí sin. compl.
    • cy Piro sin. compl.
    • cy Yini sin. compl.
    • de Machineri
    • de Machinere sin. compl.
    • de Machinerí sin. compl.
    • de Yini sin. compl.
    • de Piro sin. compl.
    • de Manitenerí sin. compl.
    • de Manitenere sin. compl.
    • de Manchineri sin. compl.
    • de Manchinere sin. compl.
    • en Yine sin. compl.
    • en Piro sin. compl.
    • en Maxinéri sin. compl.
    • en Manitenerí sin. compl.
    • en Manitenére sin. compl.
    • en Manchineri sin. compl.
    • en Manchinere sin. compl.
    • en Machinere
    • es machinere sin. compl.
    • es machinerí
    • es yineru-tokanu sin. compl.
    • es yini sin. compl.
    • es piro sin. compl.
    • es manitenerí sin. compl.
    • es manitenere sin. compl.
    • es manchinere sin. compl.
    • es machineri sin. compl.
    • eu machinereera
    • eu machinere sin. compl.
    • eu machineri sin. compl.
    • eu manchinere sin. compl.
    • eu manchineri sin. compl.
    • eu manitenere sin. compl.
    • eu manitenerí sin. compl.
    • eu piro sin. compl.
    • eu yini sin. compl.
    • fr machinere
    • fr machineri sin. compl.
    • fr manchinere sin. compl.
    • fr manchineri sin. compl.
    • fr manitenere sin. compl.
    • fr manitenerí sin. compl.
    • fr piro sin. compl.
    • fr yini sin. compl.
    • gn machineri
    • gn machinere sin. compl.
    • gn machineri sin. compl.
    • gn piro sin. compl.
    • gn manitenerí sin. compl.
    • gn manchineri sin. compl.
    • gn manchinere sin. compl.
    • it machineri
    • it machinere sin. compl.
    • it machinerí sin. compl.
    • it manchinere sin. compl.
    • it manchineri sin. compl.
    • it manitenere sin. compl.
    • it manitenerí sin. compl.
    • it piro sin. compl.
    • it yini sin. compl.
    • ja マシネリ語
    • ja イニ語 sin. compl.
    • ja ピロ語 sin. compl.
    • ja マチネリ語 sin. compl.
    • ja マチネレ語 sin. compl.
    • ja マニテネリ語 sin. compl.
    • ja マニテネレ語 sin. compl.
    • ja マンチネリ語 sin. compl.
    • ja マンチネレ語 sin. compl.
    • nl Machinerí
    • nl Machinere sin. compl.
    • nl Machineri sin. compl.
    • nl Manchinere sin. compl.
    • nl Manchineri sin. compl.
    • nl Manitenere sin. compl.
    • nl Manitenerí sin. compl.
    • nl Piro sin. compl.
    • nl Yini sin. compl.
    • pt machineri
    • pt machinere sin. compl.
    • pt machineri sin. compl.
    • pt manchinere sin. compl.
    • pt manchinerí sin. compl.
    • pt manitenere sin. compl.
    • pt manitenerí sin. compl.
    • pt piro sin. compl.
    • pt yini sin. compl.
    • ru Мачинере
    • ru Йине sin. compl.
    • ru Пиро sin. compl.
    • ru Мачинери sin. compl.
    • ru Машинери sin. compl.
    • ru Манчинере sin. compl.
    • ru Манчинери sin. compl.
    • ru Манитенере sin. compl.
    • ru Манитенери sin. compl.
    • zh 马钦奈里语
    • zh 皮罗、马钦内勒、马其内利、曼其内勒、马尼特内利、马尼特内勒、伊尼 sin. compl.
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca meridional exterior > Grup Piro> , <Amèrica > Bolívia> , <Amèrica > Brasil> , <Amèrica > Perú>

    Piro i machinerí són termes sinònims emprats, respectivament, al Perú d'una banda i al Brasil i a Bolívia de l'altra per referir-se a aquesta llengua. Hi ha força diferències dialectals entre la llengua de la regió peruana i la de la brasilera-boliviana.

    Tots els membres de la comunitat parlen la llengua pròpia i el portuguès o l'espanyol, segons el país. L'any 1985 part dels machinerís es van traslladar de l'estat d'Acre (Brasil) al departament de Pando (Bolívia), fugint de les tensions socials; el portuguès és la llengua d'ús habitual tant a la banda brasilera com a la boliviana.

    El nom autòcton de la llengua, yineru-tokanu, significa 'la llengua de la gent'. Yineru significa 'gent veritable' i és l'autodenominació del grup.