Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

       
  • 1530453   manobo tagabawa  <Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional> , <Àsia > Filipines> manobo tagabawa
     
       
    • tagabawa
    • bagobo tagabawa sin. compl.
    • manobo tagabawa sin. compl.
    • ar تاغاباوا
    • cy Tagabawa
    • cy Bagobo tagabawa sin. compl.
    • cy Manobo tagabawa sin. compl.
    • de Tagabawa
    • de Bagobo Tagabawa sin. compl.
    • de Manobo Tagabawa sin. compl.
    • en Tagabawa
    • en Tagabawa Bagobo sin. compl.
    • en Tagabawa Manobo sin. compl.
    • es tagabawa
    • es bagobo tagabawa sin. compl.
    • es manobo tagabawa sin. compl.
    • eu tagabawera
    • eu bagobo tagabawa sin. compl.
    • eu manobo tagabawa sin. compl.
    • eu tagabawa sin. compl.
    • fr tagabawa
    • fr tagabawa bagobo sin. compl.
    • fr tagabawa manobo sin. compl.
    • gl tagabawa
    • gl bagobo tagabawa sin. compl.
    • gl manobo tagabawa sin. compl.
    • gn tagavawa
    • gn bagobo tagabawa sin. compl.
    • gn manovo tagavawa sin. compl.
    • it tagabawa
    • it bagobo tagabawa sin. compl.
    • it manobo tagabawa sin. compl.
    • pt tagabawa
    • pt bagobo tagabawa sin. compl.
    • pt manobo tagabawa sin. compl.
    • zh 塔加巴瓦语
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional> , <Àsia > Filipines>

    Els tagabawa formen part dels grups etnolingüístics establerts a l'illa de Mindanao, la més meridional i la segona en extensió de les Filipines. La llengua tagabawa s'inclou dins les llengües manobo.

    No és gaire clar quin és l'origen del nom manobo, el qual podria derivar de: 1) manobo o manuvo, 'persona', 'poble'; 2) mansuba, 'persona' i suba, 'riu' ('poble de riu'); 3) Banobo, que és el nom d'un riu que hi ha a prop de la ciutat de Cotabato, o 4) man, 'originari', 'aborigen' i tuvu, 'créixer', 'creixement'.

    L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els manobo s'inclouen dins les comunitats no islamitzades, juntament amb els grups blaan, tboli, tiruray, mansaka, mandaya, subanen.

       
  • 1530960   manta  <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Grassfields sud-occidental> , <Àfrica > Camerun> manta
     
       
    • manta
    • anta sin. compl.
    • banta sin. compl.
    • bantakpa sin. compl.
    • menta sin. compl.
    • cod kisam
    • cod tinta
    • de Manta
    • de Anta sin. compl.
    • de Banta sin. compl.
    • de Bantakpa sin. compl.
    • de Menta sin. compl.
    • en Manta
    • en Anta sin. compl.
    • en Banta sin. compl.
    • en Bantakpa sin. compl.
    • en Menta sin. compl.
    • es manta
    • es anta sin. compl.
    • es banta sin. compl.
    • es bantakpa sin. compl.
    • es menta sin. compl.
    • eu manta
    • eu anta sin. compl.
    • eu banta sin. compl.
    • eu bantakpa sin. compl.
    • eu menta sin. compl.
    • fr manta
    • fr anta sin. compl.
    • fr banta sin. compl.
    • fr bantakpa sin. compl.
    • fr menta sin. compl.
    • gl manta
    • gl anta sin. compl.
    • gl banta sin. compl.
    • gl bantakpa sin. compl.
    • gl menta sin. compl.
    • it manta
    • it anta sin. compl.
    • it banta sin. compl.
    • it bantakpa sin. compl.
    • it menta sin. compl.
    • nl Manta
    • nl Anta sin. compl.
    • nl Banta sin. compl.
    • nl Bantakpa sin. compl.
    • nl Menta sin. compl.
    • pt manta
    • pt anta sin. compl.
    • pt banta sin. compl.
    • pt bantakpa sin. compl.
    • pt menta sin. compl.

    <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Grassfields sud-occidental> , <Àfrica > Camerun>

    La llengua manta és parlada per unes 5.200 persones en una vintena de pobles situats en una franja d'uns trenta kilòmetres al nord-oest de Mamfe, a la zona sud-oest del Camerun. Els manta s'autodenominen manta o banta; pel que fa a la llengua, als pobles del nord rep el nom de kisam i als del sud s'anomena tinta. Segons la propia tradició, els manta són originaris de la zona on actualment es parla moghamo i menka, al sud-est de la seva ubicació actual.

    La població de Tanka, que s'autodenomina kekwa, pertany al clan ambele, però la llengua que parlen, que anomenen tentwa, és molt més pròxima al manta o l'atong; de fet, alguns manta consideren Tanka dins el seu territori lingüístic. Algunes fonts la classifiquen com una llengua independent. Menda presenta una situació semblant: la població és ètnicament ambele, però lingüísticament manta; en aquest poble tothom parla les dues llengües, ambele i manta. El bantakpa és considerat per alguns autors una variant del manta, mentre que d'altres el consideren una llengua independent.

    Pel que fa a la classificació, el manta ha estat inclòs dins del grup tivoide; també s'ha considerat part del grup anomenat momo occidental. En aquest darrer grup se solien incloure tan sols tres llengües, l'atong, el busam i l'ambele. Hi ha una proposta recent de classificació que hi incorpora unes quantes llengües, anteriorment incloses en altres grups lingüístics (el tivoide o el momo): l'alunfa, el balo, el bantakpa, el manta, el menka, l'osatu i el tanka. Aquesta proposta n'exclou, en canvi, l'ambele, una llengua de classificació difícil. La mateixa font proposa substituir el nom d'aquest grup, momo occidental, basat únicament en criteris geogràfics, pel de Grassfields del sud-oest.

    Els manta fan servir el pidgin anglès de Camerun com a llengua franca amb parlants d'altres llengües. L'anglès és la llengua de l'ensenyament. El manta és la llengua principal de la comunitat, però el pidgin és cada cop més frequënt entre els joves.

       
  • 1530413   manu park panoan  <Pano > Principal > Amawak-jaminawa> , <Amèrica > Perú> manu park panoan
     
       
    • yora
    • manu park panoan sin. compl.
    • nahua sin. compl.
    • parquenahua sin. compl.
    • yoranahua sin. compl.
    • yura sin. compl.
    • ar يورا
    • cy Yora
    • cy Manu park panoan sin. compl.
    • cy Nahua sin. compl.
    • cy Parquenahua sin. compl.
    • cy Yoranahua sin. compl.
    • cy Yura sin. compl.
    • de Yora
    • de Manu Park Panoan sin. compl.
    • de Nahua sin. compl.
    • de Parquenahua sin. compl.
    • de Yoranawa sin. compl.
    • de Yura sin. compl.
    • en Yora
    • en Manu Park Panoan sin. compl.
    • en Nahua sin. compl.
    • en Parquenahua sin. compl.
    • en Yoranahua sin. compl.
    • en Yura sin. compl.
    • es yora
    • es manu park panoan sin. compl.
    • es nahua sin. compl.
    • es parquenahua sin. compl.
    • es yoranahua sin. compl.
    • es yura sin. compl.
    • eu yorera
    • eu manu park panoan sin. compl.
    • eu nahua sin. compl.
    • eu parquenahua sin. compl.
    • eu yora sin. compl.
    • eu yoranahua sin. compl.
    • eu yura sin. compl.
    • fr yora
    • fr manu park panoan sin. compl.
    • fr nahua sin. compl.
    • fr parquenahua sin. compl.
    • fr yoranahua sin. compl.
    • fr yura sin. compl.
    • gl yora
    • gl manu park panoan sin. compl.
    • gl nahua sin. compl.
    • gl parquenahua sin. compl.
    • gl yoranahua sin. compl.
    • gl yura sin. compl.
    • it yora
    • it manu park panoan sin. compl.
    • it nahua sin. compl.
    • it parquenahua sin. compl.
    • it yoranahua sin. compl.
    • it yura sin. compl.
    • ja ヨラ語
    • ja ナウワ語 sin. compl.
    • nl Yora
    • nl Manu Park Panoan sin. compl.
    • nl Nahua sin. compl.
    • nl Parquenahua sin. compl.
    • nl Yoranahua sin. compl.
    • nl Yura sin. compl.
    • pt yora
    • pt manu park panoan sin. compl.
    • pt nahua sin. compl.
    • pt parquenahua sin. compl.
    • pt yoranahua sin. compl.
    • pt yura sin. compl.
    • ru Йора
    • ru Науа sin. compl.
    • ru Паркенауа sin. compl.
    • zh 尤拉语
    • zh 尤拉、尤拉纳瓦、帕该纳瓦、马努-帕克-帕努安、纳瓦 sin. compl.
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Pano > Principal > Amawak-jaminawa> , <Amèrica > Perú>

    La família pano inclou unes 28 llengües parlades a les regions frontereres del Brasil, Perú i Bolívia. Els estudis sobre aquesta família es van iniciar cap al 1980. Alguns lingüistes proposen agrupacions pano-tacana i je-pano-carib (vegeu Fabre 2005), que no queden prou ben definides. Dins de la família pano, el yora és molt proper al yaminawa i al sharanawa.

    Els yores o nahues van ser contactats per primera vegada l'any 1984, després que el grup veí yaminawa en donés la ubicació. Arran del contacte, la meitat de la comunitat va morir. Es calcula que, a més dels dos centenars d'individus recomptats, hi deu haver altres grups que no han estat censats.

    La llengua yora conserva força vitalitat en tots els grups d'edat de la comunitat. Els individus joves saben també castellà. Recentment molts yores han après yaminawa, ja que els yaminawes han imposat cert domini sobre el grup.

       
  • 1529581   manx  <Indoeuropea > Cèltica > Goidèlic> , <Europa > Illa de Man> , <Europa > Regne Unit> manx
     
       
    • gaèlic manx
    • manx sin. compl.
    • cod ghailck
    • ar الغاليكية المانسكية
    • cy Manaweg
    • de Manx-Gälisch
    • de Manx sin. compl.
    • en Manx Gaelic
    • en Manx sin. compl.
    • es gaélico manx
    • es manx sin. compl.
    • eu manxera
    • eu manera sin. compl.
    • fr gaélique manx
    • fr manx sin. compl.
    • gl gaélico manx
    • gl manés sin. compl.
    • gn gaéliko manx
    • gn manx sin. compl.
    • it gaelico mannese
    • it manx sin. compl.
    • nl Manx-Gaelisch
    • nl Manx sin. compl.
    • oc gaelic manx
    • oc manx sin. compl.
    • pt gaélico manx
    • pt manês sin. compl.
    • ru Гэльский мэнский язык
    • ru Мэнский язык sin. compl.
    • sw Manx Gaelic
    • sw Manx sin. compl.
    • tmh Tagayelikt tamankst
    • tmh Tamankst sin. compl.
    • zh 马恩岛盖尔语
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Indoeuropea > Cèltica > Goidèlic> , <Europa > Illa de Man> , <Europa > Regne Unit>

    Al segle V, els goidèlics o gaèlics, procedents d'Irlanda, van envair l'illa de Man i hi van dur la seva llengua cèltica, que amb els segles va evolucionar fins esdevenir el gaèlic manx.

    Actualment, l'interès pel gaèlic manx es manté, atès que els illencs, que es continuen considerant un poble separat malgrat que avui tots són de llengua anglesa, hi veuen un element definidor. Hi ha un moviment per fer-lo reviure.

    Des del 1992, a més, ha entrat a l'escola com a assignatura optativa. La llengua es pot llegir en algun rètol i sentir en alguna cerimònia religiosa, la presència que té en els mitjans de comunicació (premsa i ràdio) és exigua i s'hi publiquen molt pocs llibres. A més, l'ús que se'n fa a l'administració és merament simbòlic. Ara per ara és difícil de preveure si el gaèlic manx tornarà mai a ser la llengua d'una comunitat o bé si no passarà d'una utilització purament testimonial.

       
  • 1530873   manyang  <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Nyang> , <Àfrica > Camerun> manyang
     
       
    • kenyang
    • banjangi sin. compl.
    • banyang sin. compl.
    • banyangi sin. compl.
    • bayangi sin. compl.
    • manyang sin. compl.
    • nyang sin. compl.
    • de Kenyang
    • de Bakoni sin. compl.
    • de Banjangi sin. compl.
    • de Banyangi sin. compl.
    • de Bayangi sin. compl.
    • en Kenyang
    • en Banjangi sin. compl.
    • en Banyang sin. compl.
    • en Banyangi sin. compl.
    • en Bayangi sin. compl.
    • en Manyang sin. compl.
    • en Nyang sin. compl.
    • es kenyang
    • es banjangi sin. compl.
    • es banyang sin. compl.
    • es banyangi sin. compl.
    • es bayangi sin. compl.
    • es manyang sin. compl.
    • es nyang sin. compl.
    • eu kenyang
    • eu banjangi sin. compl.
    • eu banyang sin. compl.
    • eu banyangi sin. compl.
    • eu bayangi sin. compl.
    • eu manyang sin. compl.
    • eu nyang sin. compl.
    • fr kenyang
    • fr banjanji sin. compl.
    • fr banyang sin. compl.
    • fr banyangi sin. compl.
    • fr bayangi sin. compl.
    • gl kenyang
    • gl banjangi sin. compl.
    • gl banyang sin. compl.
    • gl banyangi sin. compl.
    • gl bayangi sin. compl.
    • gl manyang sin. compl.
    • gl nyang sin. compl.
    • it kenyang
    • it banjangi sin. compl.
    • it banyang sin. compl.
    • it banyangi sin. compl.
    • it bayangi sin. compl.
    • it manyang sin. compl.
    • it nyang sin. compl.
    • nl Kenyang
    • nl Banjanji sin. compl.
    • nl Banyang sin. compl.
    • nl Banyangi sin. compl.
    • nl Bayangi sin. compl.
    • pt kenyang
    • pt banjangi sin. compl.
    • pt banyang sin. compl.
    • pt banyangi sin. compl.
    • pt bayangi sin. compl.
    • pt manyang sin. compl.
    • pt nyang sin. compl.

    <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Nyang> , <Àfrica > Camerun>

    La llengua kenyang es parla a cinquanta-tres pobles situats a les subdivisions Mamfe Central i Upper Banyang, i a deu pobles de la subdivisió Meme, al sud-oest del Camerun. El grup ètnic, format per unes 60.000 persones, s'autodenomina manyang.

    La llengua kenyang pertany al grup nyang (també anomenat mamfe), juntament amb el kendem i el denya, llengües veïnes del kenyang. Se n'han distingit tres dialectes principals: l'alt kenyang, parlat a la subdivisió Upper Banyang; el baix kenyang, parlat a Eyumojock i a la sudivisió Mamfe Central, i el kitwii, parlat a la subdivisió Meme. D'aquestes tres variants, el kitwii és el més divergent.

    El baix kenyang va ser triat com a dialecte de referència en el procés d'estandardització del kenyang, impulsat pel Summer Institute of Linguistics (SIL). El 1990 es va publicar una ortografia per al kenyang (modificada el 1998). En anys posteriors van aparèixer diverses publicacions en kenyang i es van organitzar cursos per a mestres. En aquest procés, a més del SIL, hi han tingut un paper important d'altres entitats, com la Society for Kenyang Literature o la Cameroon Association for Bible Translation and Literacy (CABTAL).

       
  • 1530143   maori  <Austronèsica> , <Oceania > Illes Cook> , <Oceania > Nova Zelanda> maori
     
       
    • maori
    • cod te reo māori
    • ar ماورية
    • cy Maori
    • de Maori
    • en Maori
    • es maorí
    • eu maoriera
    • fr maori
    • gl maorí
    • gn maori
    • it maori
    • ja マオリ語
    • nl Maori
    • pt maori
    • ru Маори
    • ru Маорийский sin. compl.
    • zh 毛利语
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Austronèsica> , <Oceania > Illes Cook> , <Oceania > Nova Zelanda>

    El maori és una llengua polinèsia oriental parlada a Nova Zelanda i a les illes Cook molt propera al tuamotuà i al tahitià. Té una afinitat menor amb el hawaià, el marquesà i el rapanui, i una relació encara més llunyana amb les llengües polinèsies occidentals, com ara el samoà, el tokelauà, el niueà i el tongà.

    Els dialectes del maori són el de North Auckland, South Island, Taranaki, Wanganui, Bay of Plenty, Rotorua-Taupo i Moriori, aquest darrer recentment extingit. També a les Illes Cook unes 43.000 persones parlen una varietat molt propera, que hom anomena maori de les Illes Cook (Cook Islands Maori) o maori de Rarotonga, que té com a dialectes el mitiaro, el mauke, l'atiu, el mangaia, el rarotonga i l'aitutaki.

    La llengua maori va arribar a Nova Zelanda entre el 800 i el 1300 dC, amb l'establiment de poblacions polinèsies orientals procedents probablement de les Illes Cook (o d'alguna altra illa de la zona) que hi van fer cap en canoes. Així, doncs, es va desenvolupar pràcticament aïllada, sense l'influx d'altres llengües, fins al segle XIX.

    El maori va deixar de ser la llengua majoritària de Nova Zelanda vers el 1860, per la substitució lingüística exercida pels colonitzadors, missioners, cercadors d'or i mercaders anglòfons. L'ús del maori va ser prohibit a les escoles a partir del 1880 i va augmentar ràpidament el nombre d'indígenes que aprenia l'anglès. Malgrat tot, va continuar sent la primera llengua dels maoris fins a mitjan segle XX, usada de forma general en les funcions informals. Del 1950 al 1980, però, es va accelerar l'abandonament de la llengua maori, fins al punt que vers el 1980 només un 20% dels individus ètnicament maoris tenien el maori com a primera llengua. Va ser aleshores quan es van començar a pendre mesures de protecció i foment del maori, amb programes d'immersió lingüística en maori des de l'ensenyament primari.

    Actualment el maori és cooficial a Nova Zelanda, juntament amb l'anglès. D'ençà del 2004 funciona a Nova Zelanda una televisió pública en maori, que a partir del 2007 disposa d'un segon canal. Segons un cens de 2006, 131.613 persones poden parlar fluïdament en maori, és a dir el 4,2 % de la població de Nova Zelanda. Això vol dir que només un 23,7% dels individus ètnicament maoris són competents en llengua maori. Són moltes més, però, les persones que en tenen un coneixement passiu i que poden dir-ne algunes frases. Entre el jovent, hi ha una certa reticència a usar el maori.

    Malgrat que continua essent la llengua vehicular de les regions de majoria ètnica maori, com ara les àrees de Northland, Urewera i East Cape, i que cada cop té més presència en l'ensenyament, cal considerar el maori com una llengua amenaçada.

       
  • 1875949   maori de les illes Cook  <Austronèsica> , <Oceania > Illes Cook> , <Oceania > Nova Zelanda> maori de les illes Cook
     
       
    • maori de les illes Cook
    • maori de Rarotonga
    • cy Maori Rarotonga
    • de Cook Islands Maori
    • en Cook Islands Maori
    • en Rarotongan
    • en Rarotongan Maori
    • es maorí de Rarotonga
    • eu Rarotonga uharteko maoriera
    • fr maori de Rarotonga
    • fr maori des îles Cook
    • fr rarotongien
    • gl maorí de Rarotonga
    • gn maori de Rarotonga
    • it rarotongano
    • ja ラロトンガのマオリ
    • nl Maori van Rarotonga
    • pt maori de Rarotonga
    • ru Маори раротонга
    • zh 拉罗汤加岛毛利语
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Austronèsica> , <Oceania > Illes Cook> , <Oceania > Nova Zelanda>

    El maori de les Illes Cook o maori de Rarotonga és una varietat molt propera al maori parlada per unes 43.000 persones. Els seus dialectes són el mitiaro, el mauke, l'atiu, el mangaia, el rarotonga i l'aitutaki.

       
  • 1875949   maori de Rarotonga  <Austronèsica> , <Oceania > Illes Cook> , <Oceania > Nova Zelanda> maori de Rarotonga
     
       
    • maori de les illes Cook
    • maori de Rarotonga
    • cy Maori Rarotonga
    • de Cook Islands Maori
    • en Cook Islands Maori
    • en Rarotongan
    • en Rarotongan Maori
    • es maorí de Rarotonga
    • eu Rarotonga uharteko maoriera
    • fr maori de Rarotonga
    • fr maori des îles Cook
    • fr rarotongien
    • gl maorí de Rarotonga
    • gn maori de Rarotonga
    • it rarotongano
    • ja ラロトンガのマオリ
    • nl Maori van Rarotonga
    • pt maori de Rarotonga
    • ru Маори раротонга
    • zh 拉罗汤加岛毛利语
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Austronèsica> , <Oceania > Illes Cook> , <Oceania > Nova Zelanda>

    El maori de les Illes Cook o maori de Rarotonga és una varietat molt propera al maori parlada per unes 43.000 persones. Els seus dialectes són el mitiaro, el mauke, l'atiu, el mangaia, el rarotonga i l'aitutaki.

       
  • 1529764   mapidian  <Arawak o maipure > Divisió del nord> , <Amèrica > Brasil> mapidian
     
       
    • mawayana
    • mahuayana sin. compl.
    • mapidian sin. compl.
    • mawakwa sin. compl.
    • ar ماوايانية
    • cy Mawayana
    • cy Mahuayana sin. compl.
    • cy Mapidian sin. compl.
    • cy Mawakwa sin. compl.
    • de Mawayana
    • de Mapidian sin. compl.
    • en Mawayana
    • en Mahuayana sin. compl.
    • en Mapidian sin. compl.
    • en Mawakwa sin. compl.
    • es mawayana
    • es mahuayana sin. compl.
    • es mapidian sin. compl.
    • es mawakwa sin. compl.
    • eu mawayanera
    • eu mahuayana sin. compl.
    • eu mapidian sin. compl.
    • eu mawakwa sin. compl.
    • fr mawayana
    • fr mahuayana sin. compl.
    • fr mapidian sin. compl.
    • fr mawakwa sin. compl.
    • gl mawayana
    • gl mahuayana sin. compl.
    • gl mapidian sin. compl.
    • gl mawakwa sin. compl.
    • gn mawajana
    • gn mahuakana sin. compl.
    • gn mapidian sin. compl.
    • gn mawakwa sin. compl.
    • it mawayana
    • it mahuayana sin. compl.
    • it maiopitian sin. compl.
    • it maopityan sin. compl.
    • it mapidian sin. compl.
    • ja マワヤナ語
    • ja マワクナ語 sin. compl.
    • ja マピディアン語 sin. compl.
    • nl Mawayana
    • nl Mahuayana sin. compl.
    • nl Mapidian sin. compl.
    • nl Mawakwa sin. compl.
    • pt mawayana
    • pt mahuayana sin. compl.
    • pt mapidian sin. compl.
    • pt mawakwa sin. compl.
    • ru Маваяна
    • ru Маваква sin. compl.
    • ru Мауакуа sin. compl.
    • ru Мауаяна sin. compl.
    • ru Мапидиан sin. compl.
    • sw Mawayana
    • sw Mahuayana sin. compl.
    • sw Mapidian sin. compl.
    • sw Mawakwa sin. compl.
    • tmh Tamawyant
    • zh 马瓦亚那
    • zh 马匹迪安 sin. compl.
    • zh 马华亚那 sin. compl.
    • zh 马瓦克瓦 sin. compl.

    <Arawak o maipure > Divisió del nord> , <Amèrica > Brasil>

    Els mawayana viuen integrats en comunitats waiwai de Roraima, Pará i Guyana. Alguns van ser duts al Surinam per missioners als anys 60, juntament amb alguns waiwai, perquè aprenguessin trio i convertissin els membres d'aquesta ètnia. Aquests mawayana es van quedar al Surinam i ara parlen majoritàriament trio com a primera llengua.

    Alguns autors diuen que es podria tractar d'una llengua amb trets de les famílies arawak i carib barrejats.

       
  • 1530807   mapodi  <Afroasiàtica > Txàdica > Central> , <Àfrica > Camerun> , <Àfrica > Nigèria> mapodi
     
       
    • gude
    • cheke sin. compl.
    • goude sin. compl.
    • mapodi sin. compl.
    • mapuda sin. compl.
    • mocigin sin. compl.
    • motchekin sin. compl.
    • mudaye sin. compl.
    • shede sin. compl.
    • tchade sin. compl.
    • de Gude
    • de Tchade sin. compl.
    • de Mapodi sin. compl.
    • de Cheke sin. compl.
    • en Shede/Chade sin. compl.
    • en Mudaye sin. compl.
    • en Mocigin/Mochekin sin. compl.
    • en Mapodi sin. compl.
    • en Goude sin. compl.
    • en Cheke sin. compl.
    • en Gude
    • es shede/Chade sin. compl.
    • es mudaye sin. compl.
    • es mocigin/Mochekin sin. compl.
    • es mapodi sin. compl.
    • es goude sin. compl.
    • es cheke sin. compl.
    • es gude
    • eu shede/Chade sin. compl.
    • eu mudaye sin. compl.
    • eu mocigin/Mochekin sin. compl.
    • eu mapodi sin. compl.
    • eu goude sin. compl.
    • eu cheke sin. compl.
    • eu gude
    • fr goudé
    • fr cheke sin. compl.
    • fr gude sin. compl.
    • fr mapodi sin. compl.
    • fr tchade sin. compl.
    • gl gude
    • gl cheke sin. compl.
    • gl goude sin. compl.
    • gl mapodi sin. compl.
    • gl mocigin/Mochekin sin. compl.
    • gl mudaye sin. compl.
    • gl shede/Chade sin. compl.
    • it gude
    • it cheke sin. compl.
    • it goude sin. compl.
    • it mapodi sin. compl.
    • it mocigin/Mochekin sin. compl.
    • it mudaye sin. compl.
    • it shede/Chade sin. compl.
    • nl Gude
    • nl Cheke sin. compl.
    • nl Mapodi sin. compl.
    • nl Tchade sin. compl.
    • pt gude
    • pt cheke sin. compl.
    • pt goude sin. compl.
    • pt mapodi sin. compl.
    • pt mocigin/Mochekin sin. compl.
    • pt mudaye sin. compl.
    • pt shede/Chade sin. compl.

    <Afroasiàtica > Txàdica > Central> , <Àfrica > Camerun> , <Àfrica > Nigèria>

    El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. El gude és molt proper lingüísticament al jimi.

    La llengua gude consta de dos blocs dialectals principals: el bloc de Nigèria i el del Camerun.
    Tradicionalment són freqüents els matrimonis entre individus de les comunitats gude, jimi, daba i bana. En aquests casos, el membre de la parella que es trasllada adopta la llengua del nou lloc de residència.

    El gude es manté vital en tots els àmbits de la vida quotidiana dins de la comunitat. Tots els gudes parlen ful en les interaccions amb altres grups de la regió. Fins i tot amb els jimis, la llengua dels quals és molt propera al gude, la comprensió no és possible sense una llengua comuna com el ful; només a les zones de contacte els gudes aprenen jimi i a la inversa. D'altra banda, a les escoles s'ensenya francès, si bé l'índex d'alfabetització és molt baix.

    La primera proposta ortogràfica per a la llengua gude data del 1987. D'aleshores ençà ha estat revisada i s'hi han produït textos.