Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

       
  • 1531007   o'odham  <Utoasteca > Utoasteca del sud> , <Amèrica > Estats Units d'Amèrica> , <Amèrica > Mèxic> o'odham
     
       
    • alt pima
    • nevome sin. compl.
    • o'odham sin. compl.
    • pima-papago sin. compl.
    • tohono o'odham sin. compl.
    • cod o'odham
    • de Pima Alto
    • de O'odham sin. compl.
    • de Oberes Pima sin. compl.
    • en Alt pima
    • en Nevome sin. compl.
    • en O'odham sin. compl.
    • en Pima-papago sin. compl.
    • en Tohono o'odham sin. compl.
    • es alt pima
    • es nevome sin. compl.
    • es o'odham sin. compl.
    • es pima-papago sin. compl.
    • es tohono o'odham sin. compl.
    • eu alt pima
    • eu nevome sin. compl.
    • eu o'odham sin. compl.
    • eu pima-papago sin. compl.
    • eu tohono o'odham sin. compl.
    • fr haut-Piman
    • fr o'odham sin. compl.
    • fr papago sin. compl.
    • gl alt pima
    • gl nevome sin. compl.
    • gl o'odham sin. compl.
    • gl pima-papago sin. compl.
    • gl tohono o'odham sin. compl.
    • it alt pima
    • it nevome sin. compl.
    • it o'odham sin. compl.
    • it pima-papago sin. compl.
    • it tohono o'odham sin. compl.
    • nl Pima
    • nl O'odham sin. compl.
    • nl Papago sin. compl.
    • pt alt pima
    • pt nevome sin. compl.
    • pt o'odham sin. compl.
    • pt pima-papago sin. compl.
    • pt tohono o'odham sin. compl.

    <Utoasteca > Utoasteca del sud> , <Amèrica > Estats Units d'Amèrica> , <Amèrica > Mèxic>

    La família utoasteca és una de les més grans d'Amèrica tant pel que fa a llengües com pel que fa a parlants. S'estén per una àmplia àrea que va des d'Idaho, al nord, fins al Salvador, al sud, i des de la costa de Califòrnia, a l'oest, i Oklahoma, a l'est. La classificació interna d'aquesta família és força complexa, a causa dels contactes entre llengües i variants dialectals.

    De la branca utoasteca meridional, només hi ha dues llengües que es parlin en territori dels Estats Units, la resta se situen al sud de la frontera Arizona-Mèxic. Aquestes dues llengües són l'alt pima i el cahita.

    La llengua alt pima consta dels dialectes següents: el pima o akimel o'odham (subdividit en les varietats del riu Salt, riu Gila oriental, riu Gila occidental i Kohadt) i el papago o tohono o'odham (amb força variació interna). Les diferències entre les varietats són escasses i no impedeixen la intercomprensió.

    La comunitat alt pima va entrar en contacte amb els colonitzadors europeus vers el 1700. Hi van mantenir relacions pacífiques. El 1850, l'establiment de la frontera Estats Units-Mèxic va dividir el territori propi dels indígenes. Ben aviat es van constituir les reserves.

    Actualment els akimel viuen a les reserves Gila River, Salt River i Ak Chin, i als territoris adjacents de Casa Grande, Chandler, Coolidge i Phoenix. Els tohono viuen a les reserves Papago, San Xavier, Ak Chin i Gila Bend, i als territoris adjacents d'Ajo, Marana, Gila Bend, Florence, Tucson, Phoenix, Los Àngeles, San José i Sonora.

    La designació akimel o'odham significa 'la gent del riu'. D'altra banda, tohono o'odham significa 'la gent del desert'.

    A diferència d'altres llengües utoasteques, l'alt pima encara es transmet -tot i que parcialment- a les noves generacions, de manera que hi ha infants que la parlen com a primera llengua. A les comunitats dels Estats Units, la llengua s'ensenya a les escoles.

       
  • 1529792   oayampi  <Tupí > Tupí-guaraní > Wayampí> , <Amèrica > Brasil> , <Amèrica > Guaiana Francesa> oayampi
     
       
    • wayampi
    • oayampi sin. compl.
    • cod wayapi
    • ar وايامبية
    • cy Wayampi
    • cy Oayampi sin. compl.
    • de Wayampi
    • de Oyampi sin. compl.
    • en Wayampi
    • en Oayampi sin. compl.
    • es wayampi
    • es oayampi sin. compl.
    • eu wayampiera
    • eu oayampi sin. compl.
    • fr wayampi
    • fr oayampi sin. compl.
    • gl wayampi
    • gl oayampi sin. compl.
    • gn wajampi
    • gn oajampi sin. compl.
    • it wayampi
    • it oayampi sin. compl.
    • ja ワヤンピ語
    • ja オアヤンピ語 sin. compl.
    • nl Wayampi
    • nl Oayampi sin. compl.
    • pt wayampi
    • pt oayampi sin. compl.
    • ru Ваямпи
    • ru Оямпи sin. compl.
    • sw Wayampi
    • sw Oayampi sin. compl.
    • tmh Tawayampit
    • zh 瓦亚姆比
    • zh 奥阿亚姆比 sin. compl.

    <Tupí > Tupí-guaraní > Wayampí> , <Amèrica > Brasil> , <Amèrica > Guaiana Francesa>

    Els wayampi són originaris del sud de la regió amazònica i degueren establir-se al seu territori actual al principi del segle XVII, època en què es van aliar amb els portuguesos contra els francesos. Afectats per una caiguda demogràfica catastròfica, es van replegar dins la selva i no van tornar a reprendre contacte amb el món occidental fins al 1940.

       
  • 1530500   obo bagobo  <Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional> , <Àsia > Filipines> obo bagobo
     
       
    • manobo (obo)
    • bagobo sin. compl.
    • obo bagobo sin. compl.
    • ar مانوبو (أوبو)
    • cy Manobo (Obo)
    • cy Bagobo sin. compl.
    • cy Obo bagobo sin. compl.
    • de Manobo (Obo)
    • de Bagobo sin. compl.
    • de Obo Bagobo sin. compl.
    • en Obo Manobo
    • en Bagobo sin. compl.
    • en Obo Bagobo sin. compl.
    • es manobo (obo)
    • es bagobo sin. compl.
    • es obo bagobo sin. compl.
    • eu obo manobo
    • eu bagobo sin. compl.
    • eu obo bagobo sin. compl.
    • fr manobo (obo)
    • fr bagobo sin. compl.
    • fr obo bagobo sin. compl.
    • gl manobo (obo)
    • gl bagobo sin. compl.
    • gl obo bagobo sin. compl.
    • gn manovo (ovo)
    • gn bagobo sin. compl.
    • gn obo bagobo sin. compl.
    • it manobo (obo)
    • it bagobo sin. compl.
    • it obo bagobo sin. compl.
    • pt manobo (obo)
    • pt bagobo sin. compl.
    • pt obo bagobo sin. compl.
    • zh 马诺博语(欧博
    • scr Alfabet llatí

    <Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional> , <Àsia > Filipines>

    La denominació manobo fa referència a diversos grups etnolingüístics localitzats tradicionalment a les illes de Mindanao, Camiguin i Palawan. Hi ha autors, però, que utilitzen aquest terme com si es tractés d'un únic grup.

    Hi ha almenys catorze llengües manobo: kagayanen, kinamigin, binukid, manobo (agusan), manobo (rajah kabungsuan), manobo (ata), manobo (tigwa), manobo (bukidnon occidental), manobo (ilianen), manobo (obo), dibabawon, tagabawa, manobo (sarangani) i manobo (cotabato).

    No és gaire clar quin és l'origen del nom manobo, el qual podria derivar de: 1) manobo o manuvo, 'persona', 'poble'; 2) mansuba, 'persona' i suba, 'riu' ('poble de riu'); 3) Banobo, que és el nom d'un riu que hi ha a prop de la ciutat de Cotabato, o 4) man, 'originari', 'aborigen' i tuvu, 'créixer', 'creixement'.

    L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els manobo s'inclouen dins les comunitats no islamitzades, juntament amb els grups blaan, tboli, tiruray, mansaka, mandaya i subanen.

       
  • 1530874   obonya  <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Nyang> , <Àfrica > Camerun> obonya
     
       
    • denya
    • agnang sin. compl.
    • anyah sin. compl.
    • anyan sin. compl.
    • anyang sin. compl.
    • eyan sin. compl.
    • nyang sin. compl.
    • obonya sin. compl.
    • takamanda sin. compl.
    • de Denya
    • de Agnang sin. compl.
    • de Anyah sin. compl.
    • de Eyan sin. compl.
    • de Nyang sin. compl.
    • en Denya
    • en Agnang sin. compl.
    • en Anyah/anyan/anyang sin. compl.
    • en Eyan sin. compl.
    • en Nyang sin. compl.
    • en Obonya sin. compl.
    • en Takamanda sin. compl.
    • es denya
    • es agnang sin. compl.
    • es anyah/anyan/anyang sin. compl.
    • es eyan sin. compl.
    • es nyang sin. compl.
    • es obonya sin. compl.
    • es takamanda sin. compl.
    • eu denya
    • eu agnang sin. compl.
    • eu anyah/anyan/anyang sin. compl.
    • eu eyan sin. compl.
    • eu nyang sin. compl.
    • eu obonya sin. compl.
    • eu takamanda sin. compl.
    • fr denya
    • fr agnang sin. compl.
    • fr anyah sin. compl.
    • fr eyan sin. compl.
    • fr nyang sin. compl.
    • gl denya
    • gl agnang sin. compl.
    • gl anyah/anyan/anyang sin. compl.
    • gl eyan sin. compl.
    • gl nyang sin. compl.
    • gl obonya sin. compl.
    • gl takamanda sin. compl.
    • it denya
    • it agnang sin. compl.
    • it anyah/anyan/anyang sin. compl.
    • it eyan sin. compl.
    • it nyang sin. compl.
    • it obonya sin. compl.
    • it takamanda sin. compl.
    • nl Denya
    • nl Agnang sin. compl.
    • nl Anyah sin. compl.
    • nl Eyan sin. compl.
    • nl Nyang sin. compl.
    • pt denya
    • pt agnang sin. compl.
    • pt anyah/anyan/anyang sin. compl.
    • pt eyan sin. compl.
    • pt nyang sin. compl.
    • pt obonya sin. compl.
    • pt takamanda sin. compl.

    <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Nyang> , <Àfrica > Camerun>

    La llengua denya és parlada a 52 pobles situats a la zona boscosa de la subdivisió Akwaya i en algunes parts de la subdivisió Upper Banyang, al sud-oest del Camerun. Segons algunes fonts hi ha també dos pobles on es parla denya a Nigèria. El grup ètnic, d'unes 16.000 persones, s'anomena anyang. Les llengües veïnes del denya són el kenyang, el kendem i l'ejagham al sud-oest; el boki a l'oest; l'asumbo, l'amasi i el menka al nord.

    El denya pertany al grup nyang (també anomenat mamfe), juntament amb el kendem i el kenyang, llengües veïnes del denya. Se n'han distingit quatre dialectes principals: takamanda, basho, bitieku i bajwa. El takamanda va ser triat com a dialecte de referència en el procés d'estandardització de la llengua denya. El 1993 es va crear el Denya Language Committee. En anys posteriors es va crear una ortografia per al denya i ja han aparegut diverses publicacions. També s'han organitzat classes per a infants i adults. En aquest procés hi han tingut un paper important entitats com la Cameroon Association for Bible Translation and Literacy (CABTAL) i el Summer Institute of Linguistics (SIL).

       
  • 1529729   ocaina  <Witoto> , <Amèrica > Colòmbia> , <Amèrica > Perú> ocaina
     
       
    • ocaina
    • añuja sin. compl.
    • dukaya sin. compl.
    • okaina sin. compl.
    • cod dyo'xaiya (dyucaya)
    • cod ivó'tsa (ibotsa)
    • ar أوكاينية
    • cy Ocaina
    • cy Añuja sin. compl.
    • cy Dukaya sin. compl.
    • cy Okaina sin. compl.
    • de Ocaina
    • de Okaina sin. compl.
    • en Ocaina
    • en Dukaiya sin. compl.
    • en Okaina sin. compl.
    • es ocaina
    • es añuja sin. compl.
    • es dukaya sin. compl.
    • es okaina sin. compl.
    • eu okainera
    • eu añuja sin. compl.
    • eu dukaya sin. compl.
    • eu okaina sin. compl.
    • fr ocaina
    • fr añuja sin. compl.
    • fr dukaya sin. compl.
    • fr okaina sin. compl.
    • gl ocaina
    • gl añuja sin. compl.
    • gl dukaya sin. compl.
    • gl okaina sin. compl.
    • gn okáina
    • gn añuja sin. compl.
    • gn dukaja sin. compl.
    • gn okaina sin. compl.
    • it ocaina
    • it añuja sin. compl.
    • it dukaya sin. compl.
    • it okaina sin. compl.
    • ja オカイナ語
    • nl Ocaina
    • nl Añuja sin. compl.
    • nl Dukaya sin. compl.
    • nl Okaina sin. compl.
    • pt ocaina
    • pt añuja sin. compl.
    • pt dukaya sin. compl.
    • pt okaina sin. compl.
    • ru Окайна
    • ru Дукаия sin. compl.
    • sw Ocaina
    • sw Añuja sin. compl.
    • sw Dukaya sin. compl.
    • sw Okaina sin. compl.
    • tmh Tukaynat
    • zh 欧卡伊纳
    • zh 欧卡伊纳 sin. compl.
    • zh 都卡伊雅 sin. compl.

    <Witoto> , <Amèrica > Colòmbia> , <Amèrica > Perú>

    Els ocaina s'estan integrant en comunitats bora i huitoto: hi ha un 55-60% de matrimonis mixtos amb aquests dos grups.

       
  • 1529602   occità  <Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental> , <Europa > Espanya> , <Europa > França> , <Europa > Itàlia> , <Europa > Mònaco> occità
     
       
    • occità
    • aranès sin. compl.
    • gascó sin. compl.
    • llengua d'oc sin. compl.
    • provençal sin. compl.
    • cod occitan
    • ar الأوكستانية
    • cy Ocsitaneg
    • de Okzitanisch
    • de Aranesisch sin. compl.
    • de Langue d'Oc sin. compl.
    • en Occitan
    • en Aranese sin. compl.
    • en Lenga d'Òc sin. compl.
    • es occitano
    • es aranés sin. compl.
    • es lengua d'oc sin. compl.
    • eu okzitaniera
    • fr occitan
    • fr aranais sin. compl.
    • fr langue d'oc sin. compl.
    • gl occitano
    • gl aranés sin. compl.
    • gl lingua de oc sin. compl.
    • gn occitáno
    • gn arane sin. compl.
    • gn ñe'êdoy sin. compl.
    • it occitano
    • it aranese sin. compl.
    • it lingua d'oc sin. compl.
    • ja オック語
    • ja オクシタン語、アラネス語 sin. compl.
    • nl Occitaans
    • nl Aranees sin. compl.
    • nl Langue d'Oc sin. compl.
    • oc occitan
    • oc aranés sin. compl.
    • oc lengua d'òc sin. compl.
    • pt occitano
    • pt aranês sin. compl.
    • pt língua d'oc sin. compl.
    • ru Окситанский язык
    • ru Аранский sin. compl.
    • ru Лангедокский sin. compl.
    • ru Провансальский sin. compl.
    • sw Occitan
    • sw Aranese sin. compl.
    • sw Lenga d'òc sin. compl.
    • tmh Tuksitant
    • tmh Iles n ok sin. compl.
    • tmh taranit sin. compl.
    • zh 欧西坦语
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental> , <Europa > Espanya> , <Europa > França> , <Europa > Itàlia> , <Europa > Mònaco>

    L'occità es va anar consolidant a la baixa edat mitjana com la llengua administrativa i de cultura d'Occitània. Els primers textos que se'n conserven són del segle XI i, als segles XII i XIII, va arribar a ser el vehicle d'una cultura vigorosa. D'ençà del segle XIII, però, i al llarg de la resta de l'edat mitjana, França es va anar emparant de gairebé tot el país, amb la qual cosa s'hi va iniciar un procés de francesització cultural i lingüística.

    El col·lectiu Anem Òc lluita per un reconeixement més gran de l'occità a França. Els anys 2005, 2007 i 2009 van mobilitzar 25.000 persones pels carrers de Carcassona i Beziers.

    Hi ha hagut intents de revifar la llengua, sobretot la renaixença literària del segle XIX i l'occitanisme del segle XX. Aquest darrer ha prestigiat la llengua i li ha aconseguit una certa presència als mitjans de comunicació, a l'escola i, especialment, en la producció editorial. L'occitanisme també ha estat l'impulsor de l'actual llengua estàndard, bastida damunt els parlars del Llenguadoc, però apta per a totes les varietats occitanes.

    La varietat gascona pròpia de la Vall d'Aran, integrada a Catalunya des del segle XIV, s'anomena aranès. A partir de la protecció que li atorga l'Estatut de Catalunya, se n'ha anat consolidant l'estatus legal: el 1990 es va declarar cooficial a la Vall i el 2010, cooficial a tot el Principat, juntament amb el català i el castellà.

    Ja abans (1982) s'hi havia adaptat l'ortografia occitana reformada, amb la qual cosa se'n reconeixia la vinculació amb l'occità, i n'havia començat l'ús a l'escola (1984). Avui l'aranès s'utilitza a l'Administració i a l'ensenyament, té una certa presència als mitjans de comunicació i s'hi escriu literatura. El procés de substitució lingüística engegat a l'Occitània francesa no ha afectat la Vall d'Aran, on l'idioma té força vida i hi ha col·lectius que el defensen. Malgrat tot, la posició de l'aranès no és prou ferma: la seva subordinació al castellà -i també, encara que secundàriament, al català, que s'ensenya a l'escola i una majoria de la població sap parlar- l'afebleix davant fenòmens com ara la immigració i el turisme.

       
  • 1530154   odri  <Indoeuropea > Indoirànica > Índic> , <Àsia > Índia> odri
     
       
    • oriya
    • odri sin. compl.
    • odrum sin. compl.
    • oliya sin. compl.
    • orissa sin. compl.
    • uriya sin. compl.
    • utkali sin. compl.
    • vadiya sin. compl.
    • yudhia sin. compl.
    • cod oŗiā
    • ar أورية
    • cy Oriya
    • cy Odri sin. compl.
    • cy Odrum sin. compl.
    • cy Oliya sin. compl.
    • cy Orissa sin. compl.
    • cy Uriya sin. compl.
    • cy Utkali sin. compl.
    • cy Vadiya sin. compl.
    • cy Yudhia sin. compl.
    • de Oriya
    • de Odri sin. compl.
    • de Odrum sin. compl.
    • de Oliya sin. compl.
    • de Orissa sin. compl.
    • de Uriya sin. compl.
    • de Utkali sin. compl.
    • de Vadiya sin. compl.
    • de Yudhia sin. compl.
    • en Oriya
    • en Odri sin. compl.
    • en Odrum sin. compl.
    • en Oliya sin. compl.
    • en Orissa sin. compl.
    • en Uriya sin. compl.
    • en Utkali sin. compl.
    • en Vadiya sin. compl.
    • en Yudhia sin. compl.
    • es oriya
    • es odri sin. compl.
    • es odrum sin. compl.
    • es oliya sin. compl.
    • es orissa sin. compl.
    • es uriya sin. compl.
    • es utkali sin. compl.
    • es vadiya sin. compl.
    • es yudhia sin. compl.
    • eu oryera
    • eu odri sin. compl.
    • eu odrum sin. compl.
    • eu oliya sin. compl.
    • eu orissa sin. compl.
    • eu uriya sin. compl.
    • eu utkali sin. compl.
    • eu vadiya sin. compl.
    • eu yudhia sin. compl.
    • fr oriya
    • fr odri sin. compl.
    • fr odrum sin. compl.
    • fr oliya sin. compl.
    • fr orissa sin. compl.
    • fr uriya sin. compl.
    • fr utkali sin. compl.
    • fr vadiya sin. compl.
    • fr yudhia sin. compl.
    • gl oriya
    • gl odri sin. compl.
    • gl odrum sin. compl.
    • gl oliya sin. compl.
    • gl orissa sin. compl.
    • gl uriya sin. compl.
    • gl utkali sin. compl.
    • gl vadiya sin. compl.
    • gl yudhia sin. compl.
    • gn orija
    • gn odri sin. compl.
    • gn odrum sin. compl.
    • gn oliya sin. compl.
    • gn orissa sin. compl.
    • gn uriya sin. compl.
    • gn utkali sin. compl.
    • gn vadiya sin. compl.
    • gn yudhia sin. compl.
    • it oriya
    • it odri sin. compl.
    • it odrum sin. compl.
    • it oliya sin. compl.
    • it orissa sin. compl.
    • it uriya sin. compl.
    • it utkali sin. compl.
    • it vadiya sin. compl.
    • it yudhia sin. compl.
    • ja オリヤー語
    • nl Oriya
    • nl Odri sin. compl.
    • nl Oliya sin. compl.
    • nl Orissa sin. compl.
    • nl Uriya sin. compl.
    • nl Utkali sin. compl.
    • nl Vadiya sin. compl.
    • pt oriya
    • pt odri sin. compl.
    • pt odrum sin. compl.
    • pt oliya sin. compl.
    • pt orissa sin. compl.
    • pt uriya sin. compl.
    • pt utkali sin. compl.
    • pt vadiya sin. compl.
    • pt yudhia sin. compl.
    • ru Ория
    • ru Урья sin. compl.
    • ru Уткали sin. compl.
    • ru Юдхья sin. compl.
    • ru Одри sin. compl.
    • zh 奥里亚语
    • scr Alfabet oriya
    • num Sistema oriya

    <Indoeuropea > Indoirànica > Índic> , <Àsia > Índia>

    Dins el grup de les llengües índiques, l'oriya és especialment proper al bengalí, el maithili i l'assamès. De fet, l'oriya, com les llengües esmentades, és descendent de la llengua pràcrit. Des del punt de vista dels manlleus, l'oriya és una de les llengües del nord de l'Índia amb un influx menor del persa.

    Els dialectes de l'oriya són el mughalbandi (que ha servit de base per a l'estàndard oriya), oriya meridional, oriya nord-occidental, oriya occidental (o sambalpuri), oriya de Balasore del nord, oriya de Midnapore i halbi. La manca d'intercomprensió entre parlants d'alguns dialectes distants fa necessari recórrer a la varietat estàndard de la llengua.

    La tradició literària de l'oriya, força rica, es remunta al segle XIII. La llengua literària oriya es va anar desenvolupant sobretot mitjançant la traducció d'obres clàssiques índies, com ara el Mahabharata i el Ramayana, entre moltes altres. L'oriya s'escriu en un sil·labari propi, derivat del brahmi, que data dels segles XIV-XV.

    S'ha produït una emigració important, a la recerca de feina, cap a l'estat de Gujarat, de manera que Surat s'ha convertit en la segona ciutat de l'Índia amb més parlants d'oriya.

       
  • 1530154   odrum  <Indoeuropea > Indoirànica > Índic> , <Àsia > Índia> odrum
     
       
    • oriya
    • odri sin. compl.
    • odrum sin. compl.
    • oliya sin. compl.
    • orissa sin. compl.
    • uriya sin. compl.
    • utkali sin. compl.
    • vadiya sin. compl.
    • yudhia sin. compl.
    • cod oŗiā
    • ar أورية
    • cy Oriya
    • cy Odri sin. compl.
    • cy Odrum sin. compl.
    • cy Oliya sin. compl.
    • cy Orissa sin. compl.
    • cy Uriya sin. compl.
    • cy Utkali sin. compl.
    • cy Vadiya sin. compl.
    • cy Yudhia sin. compl.
    • de Oriya
    • de Odri sin. compl.
    • de Odrum sin. compl.
    • de Oliya sin. compl.
    • de Orissa sin. compl.
    • de Uriya sin. compl.
    • de Utkali sin. compl.
    • de Vadiya sin. compl.
    • de Yudhia sin. compl.
    • en Oriya
    • en Odri sin. compl.
    • en Odrum sin. compl.
    • en Oliya sin. compl.
    • en Orissa sin. compl.
    • en Uriya sin. compl.
    • en Utkali sin. compl.
    • en Vadiya sin. compl.
    • en Yudhia sin. compl.
    • es oriya
    • es odri sin. compl.
    • es odrum sin. compl.
    • es oliya sin. compl.
    • es orissa sin. compl.
    • es uriya sin. compl.
    • es utkali sin. compl.
    • es vadiya sin. compl.
    • es yudhia sin. compl.
    • eu oryera
    • eu odri sin. compl.
    • eu odrum sin. compl.
    • eu oliya sin. compl.
    • eu orissa sin. compl.
    • eu uriya sin. compl.
    • eu utkali sin. compl.
    • eu vadiya sin. compl.
    • eu yudhia sin. compl.
    • fr oriya
    • fr odri sin. compl.
    • fr odrum sin. compl.
    • fr oliya sin. compl.
    • fr orissa sin. compl.
    • fr uriya sin. compl.
    • fr utkali sin. compl.
    • fr vadiya sin. compl.
    • fr yudhia sin. compl.
    • gl oriya
    • gl odri sin. compl.
    • gl odrum sin. compl.
    • gl oliya sin. compl.
    • gl orissa sin. compl.
    • gl uriya sin. compl.
    • gl utkali sin. compl.
    • gl vadiya sin. compl.
    • gl yudhia sin. compl.
    • gn orija
    • gn odri sin. compl.
    • gn odrum sin. compl.
    • gn oliya sin. compl.
    • gn orissa sin. compl.
    • gn uriya sin. compl.
    • gn utkali sin. compl.
    • gn vadiya sin. compl.
    • gn yudhia sin. compl.
    • it oriya
    • it odri sin. compl.
    • it odrum sin. compl.
    • it oliya sin. compl.
    • it orissa sin. compl.
    • it uriya sin. compl.
    • it utkali sin. compl.
    • it vadiya sin. compl.
    • it yudhia sin. compl.
    • ja オリヤー語
    • nl Oriya
    • nl Odri sin. compl.
    • nl Oliya sin. compl.
    • nl Orissa sin. compl.
    • nl Uriya sin. compl.
    • nl Utkali sin. compl.
    • nl Vadiya sin. compl.
    • pt oriya
    • pt odri sin. compl.
    • pt odrum sin. compl.
    • pt oliya sin. compl.
    • pt orissa sin. compl.
    • pt uriya sin. compl.
    • pt utkali sin. compl.
    • pt vadiya sin. compl.
    • pt yudhia sin. compl.
    • ru Ория
    • ru Урья sin. compl.
    • ru Уткали sin. compl.
    • ru Юдхья sin. compl.
    • ru Одри sin. compl.
    • zh 奥里亚语
    • scr Alfabet oriya
    • num Sistema oriya

    <Indoeuropea > Indoirànica > Índic> , <Àsia > Índia>

    Dins el grup de les llengües índiques, l'oriya és especialment proper al bengalí, el maithili i l'assamès. De fet, l'oriya, com les llengües esmentades, és descendent de la llengua pràcrit. Des del punt de vista dels manlleus, l'oriya és una de les llengües del nord de l'Índia amb un influx menor del persa.

    Els dialectes de l'oriya són el mughalbandi (que ha servit de base per a l'estàndard oriya), oriya meridional, oriya nord-occidental, oriya occidental (o sambalpuri), oriya de Balasore del nord, oriya de Midnapore i halbi. La manca d'intercomprensió entre parlants d'alguns dialectes distants fa necessari recórrer a la varietat estàndard de la llengua.

    La tradició literària de l'oriya, força rica, es remunta al segle XIII. La llengua literària oriya es va anar desenvolupant sobretot mitjançant la traducció d'obres clàssiques índies, com ara el Mahabharata i el Ramayana, entre moltes altres. L'oriya s'escriu en un sil·labari propi, derivat del brahmi, que data dels segles XIV-XV.

    S'ha produït una emigració important, a la recerca de feina, cap a l'estat de Gujarat, de manera que Surat s'ha convertit en la segona ciutat de l'Índia amb més parlants d'oriya.

       
  • 1530424   ofaié  <Aïllada> , <Amèrica > Brasil> ofaié
     
       
    • ofaié
    • ofaié-xavante sin. compl.
    • ofayé sin. compl.
    • opaié sin. compl.
    • cod ofaié
    • ar أوفاي
    • cy Ofaié
    • cy Ofaié-xavante sin. compl.
    • cy Ofayé sin. compl.
    • cy Opaié sin. compl.
    • de Ofaié
    • de Ofaié-Shavante sin. compl.
    • de Ofayé sin. compl.
    • de Opaié sin. compl.
    • en Ofayé
    • en Ofaié sin. compl.
    • en Ofaié-Xavante sin. compl.
    • en Ofayé-Xavante sin. compl.
    • en Opaié-Shavante sin. compl.
    • en Opayé sin. compl.
    • en Opayé-Shavante sin. compl.
    • es opaié
    • es ofaié sin. compl.
    • es ofaié-savante o xavante sin. compl.
    • es ofayé sin. compl.
    • eu ofaiera
    • eu ofaié sin. compl.
    • eu ofaié-xavante sin. compl.
    • eu ofayé sin. compl.
    • eu opaié sin. compl.
    • fr ofaié
    • fr ofaié-xavante sin. compl.
    • fr ofayé sin. compl.
    • fr opaié sin. compl.
    • gl ofaié
    • gl ofaié-xavante sin. compl.
    • gl ofayé sin. compl.
    • gl opaié sin. compl.
    • it ofaié
    • it ofaié-xavante sin. compl.
    • it ofayé sin. compl.
    • it opaié sin. compl.
    • ja オファイエ語
    • nl Ofaié
    • nl Ofaié-Xavante sin. compl.
    • nl Ofayé sin. compl.
    • nl Opaié sin. compl.
    • pt ofaié
    • pt ofaié-xavante sin. compl.
    • pt ofayé sin. compl.
    • pt opaié sin. compl.
    • ru Офайе
    • ru Опайе sin. compl.
    • ru Офайе-шаванте sin. compl.
    • zh 奥法耶语
    • zh 欧法耶、欧帕耶、奥法耶-查望特 sin. compl.
    • scr Sense tradició escrita

    <Aïllada> , <Amèrica > Brasil>

    Fins a l'inici del segle XX els ofaié eren un poble força nombrós (alguns milers de persones) i ocupaven el marge dret del riu Paranà. El seu territori fou ocupat per colons i fins a la dècada de 1990, quan ja només quedaven algunes desenes d'ofaié, no van recuperar una petita porció del seu territori.

    La primera referència històrica als ofaié data de 1617. La denominació xavante, que els van aplicar els colonitzadors, significa 'els que viuen a les sabanes'. Els ofaié no tenen res a veure amb altres grups anomentas també xavante.

    Sembla que la major part de la població adulta parla encara la llengua ofaié; algunes fonts, però, la consideren extingida. Tot i que s'ha proposat d'incloure-la dins la família je, generalment es considera l'ofaié com a llengua aïllada.

       
  • 1530424   ofaié-xavante  <Aïllada> , <Amèrica > Brasil> ofaié-xavante
     
       
    • ofaié
    • ofaié-xavante sin. compl.
    • ofayé sin. compl.
    • opaié sin. compl.
    • cod ofaié
    • ar أوفاي
    • cy Ofaié
    • cy Ofaié-xavante sin. compl.
    • cy Ofayé sin. compl.
    • cy Opaié sin. compl.
    • de Ofaié
    • de Ofaié-Shavante sin. compl.
    • de Ofayé sin. compl.
    • de Opaié sin. compl.
    • en Ofayé
    • en Ofaié sin. compl.
    • en Ofaié-Xavante sin. compl.
    • en Ofayé-Xavante sin. compl.
    • en Opaié-Shavante sin. compl.
    • en Opayé sin. compl.
    • en Opayé-Shavante sin. compl.
    • es opaié
    • es ofaié sin. compl.
    • es ofaié-savante o xavante sin. compl.
    • es ofayé sin. compl.
    • eu ofaiera
    • eu ofaié sin. compl.
    • eu ofaié-xavante sin. compl.
    • eu ofayé sin. compl.
    • eu opaié sin. compl.
    • fr ofaié
    • fr ofaié-xavante sin. compl.
    • fr ofayé sin. compl.
    • fr opaié sin. compl.
    • gl ofaié
    • gl ofaié-xavante sin. compl.
    • gl ofayé sin. compl.
    • gl opaié sin. compl.
    • it ofaié
    • it ofaié-xavante sin. compl.
    • it ofayé sin. compl.
    • it opaié sin. compl.
    • ja オファイエ語
    • nl Ofaié
    • nl Ofaié-Xavante sin. compl.
    • nl Ofayé sin. compl.
    • nl Opaié sin. compl.
    • pt ofaié
    • pt ofaié-xavante sin. compl.
    • pt ofayé sin. compl.
    • pt opaié sin. compl.
    • ru Офайе
    • ru Опайе sin. compl.
    • ru Офайе-шаванте sin. compl.
    • zh 奥法耶语
    • zh 欧法耶、欧帕耶、奥法耶-查望特 sin. compl.
    • scr Sense tradició escrita

    <Aïllada> , <Amèrica > Brasil>

    Fins a l'inici del segle XX els ofaié eren un poble força nombrós (alguns milers de persones) i ocupaven el marge dret del riu Paranà. El seu territori fou ocupat per colons i fins a la dècada de 1990, quan ja només quedaven algunes desenes d'ofaié, no van recuperar una petita porció del seu territori.

    La primera referència històrica als ofaié data de 1617. La denominació xavante, que els van aplicar els colonitzadors, significa 'els que viuen a les sabanes'. Els ofaié no tenen res a veure amb altres grups anomentas també xavante.

    Sembla que la major part de la població adulta parla encara la llengua ofaié; algunes fonts, però, la consideren extingida. Tot i que s'ha proposat d'incloure-la dins la família je, generalment es considera l'ofaié com a llengua aïllada.