Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

       
  • 1530561   q'anjob'al  <Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > Q'anjob'al-chuj > Q'anjob'al > Q'anjob'al-akatek-jakaltec> , <Amèrica > Guatemala> q'anjob'al
     
       
    • qanjobal sin. compl.
    • kanjobal de l'est sin. compl.
    • kanjobak de Santa Eulalia sin. compl.
    • kanhobal sin. compl.
    • conob sin. compl.
    • q'anjob'al
    • cy Q'anjob'al
    • cy Qanjobal sin. compl.
    • cy Kanjobal dwyreiniol sin. compl.
    • cy Kanjobak de Santa Eulalia sin. compl.
    • cy Kanhobal sin. compl.
    • cy Conob sin. compl.
    • de Q'anjob'al West sin. compl.
    • de Q'anjob'al sin. compl.
    • de Kanjobal West sin. compl.
    • de Conob sin. compl.
    • de Kanjobal
    • en Santa Eulalia Kanjobal sin. compl.
    • en Qanjobal sin. compl.
    • en Kanhobal sin. compl.
    • en Eastern Q'anjob'al sin. compl.
    • en Eastern Kanjobal sin. compl.
    • en Conob sin. compl.
    • en Q'anjob'al
    • es kanjobal
    • es conob sin. compl.
    • es kanhobal sin. compl.
    • es kanjobal de Santa Eulalia sin. compl.
    • es kanjobal del este sin. compl.
    • es q'anjob'al sin. compl.
    • es qanjobal sin. compl.
    • eu q'anjob'alera
    • eu conob sin. compl.
    • eu kanhobal sin. compl.
    • eu q'anjob'al sin. compl.
    • eu q'anjob'alera sin. compl.
    • eu qanjobal sin. compl.
    • eu Santa Eulaliako kanjobak sin. compl.
    • fr kanjobal
    • fr conob sin. compl.
    • fr kanhobal sin. compl.
    • fr kanjobak de Santa Eulalia sin. compl.
    • fr kanjobal de l'est sin. compl.
    • fr q'anjob'al sin. compl.
    • fr qanjobal sin. compl.
    • gl q'anjob'al
    • gl conob sin. compl.
    • gl kanhobal sin. compl.
    • gl kanjobak de Santa Eulalia sin. compl.
    • gl kanjobal do leste sin. compl.
    • gl qanjobal sin. compl.
    • gn kanjoval
    • gn kanhobal sin. compl.
    • gn kanjobak sin. compl.
    • gn kanjobal kuarahyresẽogua sin. compl.
    • gn konob sin. compl.
    • gn qanjobal sin. compl.
    • gn Santa Eulalia-gua sin. compl.
    • it q'anjob'al
    • it conob sin. compl.
    • it kanhobal sin. compl.
    • it kanjobak di Santa Eulalia sin. compl.
    • it kanjobal dell'est sin. compl.
    • it qanjobal sin. compl.
    • pt q'anjobal
    • pt conob sin. compl.
    • pt kanhobal sin. compl.
    • pt kanjobak de Santa Eulalia sin. compl.
    • pt kanjobal do leste sin. compl.
    • pt q'anjob'al sin. compl.
    • pt qanjobal sin. compl.
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > Q'anjob'al-chuj > Q'anjob'al > Q'anjob'al-akatek-jakaltec> , <Amèrica > Guatemala>

    Durant els anys setanta del segle XX, es va proposar distingir com a llengües diferents l'akateko i el q'anjobal, que fins el moment s'havien considerat variants d'una mateixa llengua. És per això que reben també les denominacions de q'anjobal de l'oest i q'anjobal de l'est respectivament.

    Hi ha hagut cert debat al voltant de la naturalesa d'aquestes dues llengües o varietats i també del jakalteko. De fet, sembla que hi ha un grau molt elevat d'intercomprensió entre les tres llengües, que constitueixen un subgrup lingüístic dins la família maia. Formen un contínuum o cadena de dialectes d'orient a occident en què l'akateko ocupa un lloc intermedi entre el jakalteko i el q'anjobal.

    Totes tres són reconegudes com a llengües diferents per l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala i per l'Estat guatemalenc.

    A Mèxic hi ha població q'anjobal, procedent de Guatemala, com a mínim des del segle XIX.

    El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.

    La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40 % de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i de marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies de l'Estat. Des d'aquest organismes s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).

    La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut un certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura per part de la població maia.

       
  • 1530547   q'anjob'al de l'oest  <Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > Q'anjob'al-chuj > Q'anjob'al > Q'anjob'al-akatek-jakaltec> , <Amèrica > Guatemala> , <Amèrica > Mèxic> q'anjob'al de l'oest
     
       
    • akateko
    • acatec sin. compl.
    • acateco sin. compl.
    • conob sin. compl.
    • kanjobal de l'oest sin. compl.
    • kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
    • q'anjob'al de l'oest sin. compl.
    • cy Akateko
    • cy Acatec sin. compl.
    • cy Acateco sin. compl.
    • cy Conob sin. compl.
    • cy Kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
    • cy Kanjobal gorllewinol sin. compl.
    • cy Q'anjob'al gorllewinol sin. compl.
    • de Acateco
    • de Acatec sin. compl.
    • de Akateko sin. compl.
    • de Conob sin. compl.
    • de Kanjobal West sin. compl.
    • de San Miguel Acatán Kanjobal sin. compl.
    • en Akateko
    • en Acatec sin. compl.
    • en Acateco sin. compl.
    • en Conob sin. compl.
    • en San Miguel Acatán Kanjobal sin. compl.
    • en Western Kanjobal sin. compl.
    • en Western Q'anjob'al sin. compl.
    • es acateco
    • es acatec sin. compl.
    • es akateko sin. compl.
    • es conob sin. compl.
    • es kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
    • es kanjobal del oeste sin. compl.
    • es q'anjob'al del oeste sin. compl.
    • eu akatekera
    • eu acatec sin. compl.
    • eu acateco sin. compl.
    • eu akateko sin. compl.
    • eu conob sin. compl.
    • eu mendebaldeko kanjobalera sin. compl.
    • eu mendebaldeko q'anjob'alera sin. compl.
    • eu San Miguel Acataneko kanjobalera sin. compl.
    • fr acatèque
    • fr acatec sin. compl.
    • fr acateco sin. compl.
    • fr akateko sin. compl.
    • fr conob sin. compl.
    • fr kanjobal de l'ouest sin. compl.
    • fr kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
    • fr q'anjob'al de l'ouest sin. compl.
    • gl akateko
    • gl acatec sin. compl.
    • gl acateco sin. compl.
    • gl conob sin. compl.
    • gl kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
    • gl kanjobal do oeste sin. compl.
    • gl q'anjob'al do oeste sin. compl.
    • gn akatéko
    • gn akatec sin. compl.
    • gn akatéko sin. compl.
    • gn kanjobal kuarahyreikeogua sin. compl.
    • gn kanjoval kuarahyreikeogua sin. compl.
    • gn kanjoval San Miguel Akatan-gua sin. compl.
    • gn konob sin. compl.
    • it akateko
    • it acatec sin. compl.
    • it acateco sin. compl.
    • it conob sin. compl.
    • it kanjobal di San Miguel Acatán sin. compl.
    • it kanjobal occidentale sin. compl.
    • it q'anjob'al occidentale sin. compl.
    • pt akateco
    • pt acatec sin. compl.
    • pt acateco sin. compl.
    • pt conob sin. compl.
    • pt kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
    • pt kanjobal do oeste sin. compl.
    • pt q'anjob'al do oeste sin. compl.
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > Q'anjob'al-chuj > Q'anjob'al > Q'anjob'al-akatek-jakaltec> , <Amèrica > Guatemala> , <Amèrica > Mèxic>

    Als anys setanta del segle XX, es va proposar oferir la condició de llengües a l'akateko i al q'anjobal, que fins al moment s'havien considerat variants d'una mateixa llengua. És per això que reben també les denominacions de q'anjobal de l'oest i q'anjobal de l'est respectivament.

    Hi ha hagut cert debat al voltant de la naturalesa d'aquestes dues llengües o varietats i també al voltant del jakalteko. De fet, sembla que hi ha un grau molt elevat d'intercomprensió entre les tres llengües, que constitueixen un subgrup lingüístic dins la família maia. Formen un contínuum o cadena de dialectes d'orient a occident en què l'akateko ocupa un lloc intermedi entre el jakalteko i el q'anjobal.

    Totes tres llengües són reconegudes com a diferents per l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala i per l'Estat guatemalenc.

    Hi ha una comunitat akateka força important establerta a Mèxic, als ejidos de Cuauhtémoc, a Benito Juárez i a Lago Escondido, al municipi de Las Margaritas, a Chiapas. La frontera entre Mèxic i Guatemala no ha estat un obstacle perquè la població maia d'un costat i de l'altre mantingués vincles estrets. Els primers assentaments de població maia guatemalenca a l'altra banda de la frontera es van produir cap al final del segle XIX, però no va ser fins als anys vuitanta del segle XX que van esdevenir importants numèricament. La violència que imperava a Guatemala en aquesta època, que va afectar greument la regió, va provocar diverses onades d'emigracions cap a Mèxic. Amb els anys, aquesta població emigrada s'ha anat dispersant per Mèxic, pels Estats Units i pel Canadà. La voluntat de mantenir la identitat els ha portat a organitzar-se a l'exili, i en són una mostra el diari en akateko Ixim, publicat a Los Angeles (Califòrnia), o les festes patronals que se celebren a Florida.

    L'arribada de població akateka a Mèxic a partir dels anys vuitanta va tenir com a efecte una certa revitalització lingüística entre la població akateka establerta anteriorment i entre altres petites comunitats maies parlants de chuj, de q'anjobal o de jakalteko.

    El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.

    La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40 % de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i de marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies de l'Estat. Des d'aquest organismes s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).

    La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut un certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura per part de la població maia.

       
  • 1530562   q'eqchi'  <Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > K'iche'> , <Amèrica > Belize> , <Amèrica > El Salvador> , <Amèrica > Guatemala> q'eqchi'
     
       
    • q'eqchi'
    • cacche' sin. compl.
    • kekchí sin. compl.
    • kekchi' sin. compl.
    • ketchi' sin. compl.
    • quecchi' sin. compl.
    • cy Q'eqchi'
    • cy Cacche' sin. compl.
    • cy Kekchí sin. compl.
    • cy Kekchi' sin. compl.
    • cy Ketchi' sin. compl.
    • cy Quecchi' sin. compl.
    • de Quecchí' sin. compl.
    • de Q'eqchi' sin. compl.
    • de Ketchí sin. compl.
    • de Cacché sin. compl.
    • de Kekchí
    • en Quecchi' sin. compl.
    • en Q'echi sin. compl.
    • en Ketchi' sin. compl.
    • en Kekchi' sin. compl.
    • en Kekchí sin. compl.
    • en Kekchi sin. compl.
    • en Cacche' sin. compl.
    • en Q'eqchi'
    • es quecchi' sin. compl.
    • es q'eqchi' sin. compl.
    • es ketchi' sin. compl.
    • es kekchí sin. compl.
    • es cacche' sin. compl.
    • es quekchí
    • eu kekchi' sin. compl.
    • eu kekchí sin. compl.
    • eu cacche' sin. compl.
    • eu q'eqchi'era
    • eu q'eqchi' sin. compl.
    • eu q'eqchi'era sin. compl.
    • eu quecchi' sin. compl.
    • fr quechi
    • fr cacche' sin. compl.
    • fr kekchi sin. compl.
    • fr kekchi' sin. compl.
    • fr ketchi' sin. compl.
    • fr q'eqchi' sin. compl.
    • fr quecchi' sin. compl.
    • gl q'eqchi'
    • gl cacche' sin. compl.
    • gl kekchí sin. compl.
    • gl kekchi' sin. compl.
    • gl ketchi' sin. compl.
    • gl quecchi' sin. compl.
    • gn keqchi
    • gn kacche sin. compl.
    • gn kekchi sin. compl.
    • gn kekchí sin. compl.
    • gn ketchi sin. compl.
    • gn quecchi' sin. compl.
    • it q'eqchi'
    • it cacche' sin. compl.
    • it kekchí sin. compl.
    • it kekchi' sin. compl.
    • it ketchi' sin. compl.
    • it quecchi' sin. compl.
    • pt q'eqchi'
    • pt cacche' sin. compl.
    • pt kekchi sin. compl.
    • pt kekchi' sin. compl.
    • pt ketchi' sin. compl.
    • pt quecchi' sin. compl.
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > K'iche'> , <Amèrica > Belize> , <Amèrica > El Salvador> , <Amèrica > Guatemala>

    El q'eqchi' és la llengua maia de Guatemala amb major extensió territorial i la tercera més important pel que fa al nombre de parlants (després del k'iche' i el kaqchikel), ja que té entre 340.000 i 400.000 parlants (algunes fonts eleven la xifra fins a 800.000).

    La comunitat de Belize consta només de 9.000 persones i la de El Salvador, fruit de migracions més o menys recents, de 12.000. El q'eqchi' que es parla a Belize és un dialecte sensiblement diferent dels que es troben a Guatemala.

    També hi ha població q'eqchi' a Mèxic, procedent de Guatemala, des dels anys vuitanta. Un nombre important de persones de la zona oriental de Guatemala va creuar la frontera en aquesta època fugint de la violència derivada de la guerra civil.

    El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.

    La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i de marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies de l'Estat. Des d'aquest organismes s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).

    La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut un certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura per part de la població maia.

       
  • 1530775   qalispe  <Salish > Interior > Meridional> , <Amèrica > Estats Units d'Amèrica> qalispe
     
       
    • kalispel
    • flathead sin. compl.
    • pend d'oreille sin. compl.
    • qalispe sin. compl.
    • salish de montana sin. compl.
    • selis sin. compl.
    • spokane sin. compl.
    • de Spokane sin. compl.
    • de Kalispel sin. compl.
    • de Flathead
    • en Spokane sin. compl.
    • en Selis sin. compl.
    • en salish de montana sin. compl.
    • en qalispe sin. compl.
    • en pend d'oreille sin. compl.
    • en Flathead sin. compl.
    • en Calispel
    • es selis sin. compl.
    • es salish de montana sin. compl.
    • es qalispe sin. compl.
    • es pend d'oreille sin. compl.
    • es flathead sin. compl.
    • es calispel
    • es spokane sin. compl.
    • eu spokane sin. compl.
    • eu selis sin. compl.
    • eu salish de montana sin. compl.
    • eu qalispe sin. compl.
    • eu pend d'oreille sin. compl.
    • eu flathead sin. compl.
    • eu calispel
    • fr calispel
    • fr kalispel sin. compl.
    • fr pend'oreille sin. compl.
    • fr spokane sin. compl.
    • fr tête-plate sin. compl.
    • gl calispel
    • gl flathead sin. compl.
    • gl pend d'oreille sin. compl.
    • gl qalispe sin. compl.
    • gl salish de montana sin. compl.
    • gl selis sin. compl.
    • gl spokane sin. compl.
    • it calispel
    • it flathead sin. compl.
    • it pend d'oreille sin. compl.
    • it qalispe sin. compl.
    • it salish di montana sin. compl.
    • it selis sin. compl.
    • it spokane sin. compl.
    • nl Kalispel-Spokane
    • nl Kalispel sin. compl.
    • nl Spokane sin. compl.
    • pt calispel
    • pt flathead sin. compl.
    • pt pend d'oreille sin. compl.
    • pt qalispe sin. compl.
    • pt salish de montana sin. compl.
    • pt selis sin. compl.
    • pt spokane sin. compl.
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Salish > Interior > Meridional> , <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>

    Les llengües salish integren una família molt gran i diversificada, originària dels territoris costaners que ocupa actualment. S'estén des de la costa i l'interior sud de la Colúmbia Britànica cap al sud fins a la costa central d'Oregon i cap a l'est fins al nord-oest de Montana i fins al nord d'Idaho.

    La branca interior de la família se subdivideix en un grup septentrional (al sud de la Colúmbia Britànica) i en un de meridional (a l'est de Washington, Idaho i Montana).

    La designació kalispel agrupa tres varietats lingüístiques que formaven un continu dialectal: el kalispel, el flathead i el spokane. El territori originari era la riba dels rius Spokane i Pend d'Oreille, a l'est de Washington.

    Actualment totes tres comunitats viuen en reserves indígenes. La varietat spokane té uns 20 parlants, la kalispel, 100, i la flathead, 70. Als anys trenta del segle XX, tots els membres de les comunitats parlaven la llengua pròpia.

    Actualment tots els parlants són adults grans, ja que la llengua ha deixat de transmetre's a les noves generacions. Aquesta llengua, doncs, viu un avançat procés d'extinció.

       
  • 1530561   qanjobal  <Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > Q'anjob'al-chuj > Q'anjob'al > Q'anjob'al-akatek-jakaltec> , <Amèrica > Guatemala> qanjobal
     
       
    • qanjobal sin. compl.
    • kanjobal de l'est sin. compl.
    • kanjobak de Santa Eulalia sin. compl.
    • kanhobal sin. compl.
    • conob sin. compl.
    • q'anjob'al
    • cy Q'anjob'al
    • cy Qanjobal sin. compl.
    • cy Kanjobal dwyreiniol sin. compl.
    • cy Kanjobak de Santa Eulalia sin. compl.
    • cy Kanhobal sin. compl.
    • cy Conob sin. compl.
    • de Q'anjob'al West sin. compl.
    • de Q'anjob'al sin. compl.
    • de Kanjobal West sin. compl.
    • de Conob sin. compl.
    • de Kanjobal
    • en Santa Eulalia Kanjobal sin. compl.
    • en Qanjobal sin. compl.
    • en Kanhobal sin. compl.
    • en Eastern Q'anjob'al sin. compl.
    • en Eastern Kanjobal sin. compl.
    • en Conob sin. compl.
    • en Q'anjob'al
    • es kanjobal
    • es conob sin. compl.
    • es kanhobal sin. compl.
    • es kanjobal de Santa Eulalia sin. compl.
    • es kanjobal del este sin. compl.
    • es q'anjob'al sin. compl.
    • es qanjobal sin. compl.
    • eu q'anjob'alera
    • eu conob sin. compl.
    • eu kanhobal sin. compl.
    • eu q'anjob'al sin. compl.
    • eu q'anjob'alera sin. compl.
    • eu qanjobal sin. compl.
    • eu Santa Eulaliako kanjobak sin. compl.
    • fr kanjobal
    • fr conob sin. compl.
    • fr kanhobal sin. compl.
    • fr kanjobak de Santa Eulalia sin. compl.
    • fr kanjobal de l'est sin. compl.
    • fr q'anjob'al sin. compl.
    • fr qanjobal sin. compl.
    • gl q'anjob'al
    • gl conob sin. compl.
    • gl kanhobal sin. compl.
    • gl kanjobak de Santa Eulalia sin. compl.
    • gl kanjobal do leste sin. compl.
    • gl qanjobal sin. compl.
    • gn kanjoval
    • gn kanhobal sin. compl.
    • gn kanjobak sin. compl.
    • gn kanjobal kuarahyresẽogua sin. compl.
    • gn konob sin. compl.
    • gn qanjobal sin. compl.
    • gn Santa Eulalia-gua sin. compl.
    • it q'anjob'al
    • it conob sin. compl.
    • it kanhobal sin. compl.
    • it kanjobak di Santa Eulalia sin. compl.
    • it kanjobal dell'est sin. compl.
    • it qanjobal sin. compl.
    • pt q'anjobal
    • pt conob sin. compl.
    • pt kanhobal sin. compl.
    • pt kanjobak de Santa Eulalia sin. compl.
    • pt kanjobal do leste sin. compl.
    • pt q'anjob'al sin. compl.
    • pt qanjobal sin. compl.
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > Q'anjob'al-chuj > Q'anjob'al > Q'anjob'al-akatek-jakaltec> , <Amèrica > Guatemala>

    Durant els anys setanta del segle XX, es va proposar distingir com a llengües diferents l'akateko i el q'anjobal, que fins el moment s'havien considerat variants d'una mateixa llengua. És per això que reben també les denominacions de q'anjobal de l'oest i q'anjobal de l'est respectivament.

    Hi ha hagut cert debat al voltant de la naturalesa d'aquestes dues llengües o varietats i també del jakalteko. De fet, sembla que hi ha un grau molt elevat d'intercomprensió entre les tres llengües, que constitueixen un subgrup lingüístic dins la família maia. Formen un contínuum o cadena de dialectes d'orient a occident en què l'akateko ocupa un lloc intermedi entre el jakalteko i el q'anjobal.

    Totes tres són reconegudes com a llengües diferents per l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala i per l'Estat guatemalenc.

    A Mèxic hi ha població q'anjobal, procedent de Guatemala, com a mínim des del segle XIX.

    El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.

    La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40 % de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i de marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies de l'Estat. Des d'aquest organismes s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).

    La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut un certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura per part de la població maia.

       
  • 1529811   qawashqar  <Aïllada> , <Amèrica > Xile> qawashqar
     
       
    • kawésqar
    • alacaluf sin. compl.
    • alakaluf sin. compl.
    • halakwalip sin. compl.
    • kawaskar sin. compl.
    • kawesqar sin. compl.
    • qawashqar sin. compl.
    • qawasqar sin. compl.
    • cod kawiskar
    • ar كاوسكارية
    • cy Kawésqar
    • cy Alacaluf sin. compl.
    • cy Alakaluf sin. compl.
    • cy Halakwalip sin. compl.
    • cy Kawaskar sin. compl.
    • cy Kawesqar sin. compl.
    • cy Qawashqar sin. compl.
    • cy Qawasqar sin. compl.
    • de Kaweskar
    • de Alacaluf sin. compl.
    • de Halakwulup sin. compl.
    • de Kawaskar sin. compl.
    • de Kawesqar sin. compl.
    • en Kawésqar
    • en Alacaluf sin. compl.
    • en Alakaluf sin. compl.
    • en Halakwalip sin. compl.
    • en Kawaskar sin. compl.
    • en Kawesqar sin. compl.
    • en Qawashqar sin. compl.
    • en Qawasqar sin. compl.
    • es kawésqar
    • es alacaluf sin. compl.
    • es alakaluf sin. compl.
    • es halakwalip sin. compl.
    • es kawaskar sin. compl.
    • es kawesqar sin. compl.
    • es qawashqar sin. compl.
    • es qawasqar sin. compl.
    • eu kaweskarera
    • eu alacaluf sin. compl.
    • eu alakaluf sin. compl.
    • eu halakwalip sin. compl.
    • eu kawaskar sin. compl.
    • eu kawesqar sin. compl.
    • eu qawashqar sin. compl.
    • eu qawasqar sin. compl.
    • fr kawésqar
    • fr alacaluf sin. compl.
    • fr alakaluf sin. compl.
    • fr halakwalip sin. compl.
    • fr kawaskar sin. compl.
    • fr kawesqar sin. compl.
    • fr qawashqar sin. compl.
    • fr qawasqar sin. compl.
    • gl kawésqar
    • gl alacaluf sin. compl.
    • gl alakaluf sin. compl.
    • gl halakwalip sin. compl.
    • gl kawaskar sin. compl.
    • gl kawesqar sin. compl.
    • gl qawashqar sin. compl.
    • gl qawasqar sin. compl.
    • gn kawéskar
    • gn alacaluf sin. compl.
    • gn alakaluf sin. compl.
    • gn halakwalip sin. compl.
    • gn kawashkar sin. compl.
    • gn kawaskar sin. compl.
    • gn kawesqar sin. compl.
    • gn qawasqar sin. compl.
    • it kawésqar
    • it alacaluf sin. compl.
    • it alakaluf sin. compl.
    • it halakwalip sin. compl.
    • it kawaskar sin. compl.
    • it kawesqar sin. compl.
    • it qawashqar sin. compl.
    • it qawasqar sin. compl.
    • ja カウェシカル語
    • ja アラカルフ語 sin. compl.
    • ja カワスカル語 sin. compl.
    • ja カウェシカル語 sin. compl.
    • ja カウェスカル語 sin. compl.
    • ja カワシュカル語 sin. compl.
    • ja ハラクワリプ語 sin. compl.
    • nl Kawésqar
    • nl Alacaluf sin. compl.
    • nl Alakaluf sin. compl.
    • nl Halakwalip sin. compl.
    • nl Kawaskar sin. compl.
    • nl Kawesqar sin. compl.
    • nl Qawashqar sin. compl.
    • nl Qawasqar sin. compl.
    • pt kawésqar
    • pt alacaluf sin. compl.
    • pt alakaluf sin. compl.
    • pt halakwalip sin. compl.
    • pt kawaskar sin. compl.
    • pt kawesqar sin. compl.
    • pt qawashqar sin. compl.
    • pt qawasqar sin. compl.
    • ru Кавескар
    • ru Алакалуф sin. compl.
    • ru Каваскар sin. compl.
    • ru Кавашкар sin. compl.
    • ru Кауэскар sin. compl.
    • ru Алаквалип sin. compl.
    • ru Алаквулуп sin. compl.
    • sw Kawésqar
    • sw Alacaluf sin. compl.
    • sw Alakaluf sin. compl.
    • sw Halakwalip sin. compl.
    • sw Kawaskar sin. compl.
    • sw Kawesqar sin. compl.
    • sw Qawashqar sin. compl.
    • sw Qawasqar sin. compl.
    • tmh Takawiskart
    • zh 科维斯卡
    • zh 卡瓦斯卡 sin. compl.
    • zh 卡维斯卡 sin. compl.
    • zh 考瓦世卡 sin. compl.
    • zh 考瓦斯卡 sin. compl.
    • zh 阿拉伽卢夫 sin. compl.
    • zh 阿拉卡卢夫 sin. compl.
    • zh 哈拉克瓦利浦 sin. compl.

    <Aïllada> , <Amèrica > Xile>

    El kawésqar és una de les sis llengües indígenes que sobreviuen a Xile, al costat del rapanui, el quítxua, l'aimara, el mapudungu i el yagan.

    Malgrat que s'ha considerat tradicionalment com una llengua aïllada, alguns lingüistes proposen una vinculació amb les llengües chon i/o amb el maputxe.

    El kawésqar ha estat dividit en tres grups, geogràficament més que des d'un punt de vista lingüístic: septentrional, central i meridional.

    El terme kawésqar prové de la unió de dues paraules: kawes ('carn') i kar ('os'), 'de carn i os'.

    La llengua kawésqar s'ha vist afectada pel canvi de forma de vida i costums de la comunitat, de nòmades a poble sedentari, atès que ja no es fan servir expressions relacionades amb la caça i la pesca, activitats tradicionals de la seva cultura original.

       
  • 1529811   qawasqar  <Aïllada> , <Amèrica > Xile> qawasqar
     
       
    • kawésqar
    • alacaluf sin. compl.
    • alakaluf sin. compl.
    • halakwalip sin. compl.
    • kawaskar sin. compl.
    • kawesqar sin. compl.
    • qawashqar sin. compl.
    • qawasqar sin. compl.
    • cod kawiskar
    • ar كاوسكارية
    • cy Kawésqar
    • cy Alacaluf sin. compl.
    • cy Alakaluf sin. compl.
    • cy Halakwalip sin. compl.
    • cy Kawaskar sin. compl.
    • cy Kawesqar sin. compl.
    • cy Qawashqar sin. compl.
    • cy Qawasqar sin. compl.
    • de Kaweskar
    • de Alacaluf sin. compl.
    • de Halakwulup sin. compl.
    • de Kawaskar sin. compl.
    • de Kawesqar sin. compl.
    • en Kawésqar
    • en Alacaluf sin. compl.
    • en Alakaluf sin. compl.
    • en Halakwalip sin. compl.
    • en Kawaskar sin. compl.
    • en Kawesqar sin. compl.
    • en Qawashqar sin. compl.
    • en Qawasqar sin. compl.
    • es kawésqar
    • es alacaluf sin. compl.
    • es alakaluf sin. compl.
    • es halakwalip sin. compl.
    • es kawaskar sin. compl.
    • es kawesqar sin. compl.
    • es qawashqar sin. compl.
    • es qawasqar sin. compl.
    • eu kaweskarera
    • eu alacaluf sin. compl.
    • eu alakaluf sin. compl.
    • eu halakwalip sin. compl.
    • eu kawaskar sin. compl.
    • eu kawesqar sin. compl.
    • eu qawashqar sin. compl.
    • eu qawasqar sin. compl.
    • fr kawésqar
    • fr alacaluf sin. compl.
    • fr alakaluf sin. compl.
    • fr halakwalip sin. compl.
    • fr kawaskar sin. compl.
    • fr kawesqar sin. compl.
    • fr qawashqar sin. compl.
    • fr qawasqar sin. compl.
    • gl kawésqar
    • gl alacaluf sin. compl.
    • gl alakaluf sin. compl.
    • gl halakwalip sin. compl.
    • gl kawaskar sin. compl.
    • gl kawesqar sin. compl.
    • gl qawashqar sin. compl.
    • gl qawasqar sin. compl.
    • gn kawéskar
    • gn alacaluf sin. compl.
    • gn alakaluf sin. compl.
    • gn halakwalip sin. compl.
    • gn kawashkar sin. compl.
    • gn kawaskar sin. compl.
    • gn kawesqar sin. compl.
    • gn qawasqar sin. compl.
    • it kawésqar
    • it alacaluf sin. compl.
    • it alakaluf sin. compl.
    • it halakwalip sin. compl.
    • it kawaskar sin. compl.
    • it kawesqar sin. compl.
    • it qawashqar sin. compl.
    • it qawasqar sin. compl.
    • ja カウェシカル語
    • ja アラカルフ語 sin. compl.
    • ja カワスカル語 sin. compl.
    • ja カウェシカル語 sin. compl.
    • ja カウェスカル語 sin. compl.
    • ja カワシュカル語 sin. compl.
    • ja ハラクワリプ語 sin. compl.
    • nl Kawésqar
    • nl Alacaluf sin. compl.
    • nl Alakaluf sin. compl.
    • nl Halakwalip sin. compl.
    • nl Kawaskar sin. compl.
    • nl Kawesqar sin. compl.
    • nl Qawashqar sin. compl.
    • nl Qawasqar sin. compl.
    • pt kawésqar
    • pt alacaluf sin. compl.
    • pt alakaluf sin. compl.
    • pt halakwalip sin. compl.
    • pt kawaskar sin. compl.
    • pt kawesqar sin. compl.
    • pt qawashqar sin. compl.
    • pt qawasqar sin. compl.
    • ru Кавескар
    • ru Алакалуф sin. compl.
    • ru Каваскар sin. compl.
    • ru Кавашкар sin. compl.
    • ru Кауэскар sin. compl.
    • ru Алаквалип sin. compl.
    • ru Алаквулуп sin. compl.
    • sw Kawésqar
    • sw Alacaluf sin. compl.
    • sw Alakaluf sin. compl.
    • sw Halakwalip sin. compl.
    • sw Kawaskar sin. compl.
    • sw Kawesqar sin. compl.
    • sw Qawashqar sin. compl.
    • sw Qawasqar sin. compl.
    • tmh Takawiskart
    • zh 科维斯卡
    • zh 卡瓦斯卡 sin. compl.
    • zh 卡维斯卡 sin. compl.
    • zh 考瓦世卡 sin. compl.
    • zh 考瓦斯卡 sin. compl.
    • zh 阿拉伽卢夫 sin. compl.
    • zh 阿拉卡卢夫 sin. compl.
    • zh 哈拉克瓦利浦 sin. compl.

    <Aïllada> , <Amèrica > Xile>

    El kawésqar és una de les sis llengües indígenes que sobreviuen a Xile, al costat del rapanui, el quítxua, l'aimara, el mapudungu i el yagan.

    Malgrat que s'ha considerat tradicionalment com una llengua aïllada, alguns lingüistes proposen una vinculació amb les llengües chon i/o amb el maputxe.

    El kawésqar ha estat dividit en tres grups, geogràficament més que des d'un punt de vista lingüístic: septentrional, central i meridional.

    El terme kawésqar prové de la unió de dues paraules: kawes ('carn') i kar ('os'), 'de carn i os'.

    La llengua kawésqar s'ha vist afectada pel canvi de forma de vida i costums de la comunitat, de nòmades a poble sedentari, atès que ja no es fan servir expressions relacionades amb la caça i la pesca, activitats tradicionals de la seva cultura original.

       
  • 1529768   quaià  <Aïllada> , <Amèrica > Brasil> quaià
     
       
    • kwaza
    • aràra sin. compl.
    • coaià sin. compl.
    • koaià sin. compl.
    • koayà sin. compl.
    • koià sin. compl.
    • quaià sin. compl.
    • cod kwazà
    • ar كوازية
    • cy Kwaza
    • cy Arára sin. compl.
    • cy Coaiá sin. compl.
    • cy Koaiá sin. compl.
    • cy Koayá sin. compl.
    • cy Koiá sin. compl.
    • cy Quaiá sin. compl.
    • de Kwazá
    • de Arará sin. compl.
    • de Koaiá sin. compl.
    • de Koayá sin. compl.
    • en Kwaza
    • en Arára sin. compl.
    • en Coaia sin. compl.
    • en Koaiá sin. compl.
    • en Koayá sin. compl.
    • en Quaiá sin. compl.
    • es kwaza
    • es arára sin. compl.
    • es coaia sin. compl.
    • es koaiá sin. compl.
    • es koaya sin. compl.
    • es quaiá sin. compl.
    • eu kwazera
    • eu aràra sin. compl.
    • eu coaià sin. compl.
    • eu koaià sin. compl.
    • eu koayà sin. compl.
    • eu koià sin. compl.
    • eu quaià sin. compl.
    • fr kwaza
    • fr arára sin. compl.
    • fr koaiá sin. compl.
    • fr koayá sin. compl.
    • fr kwaza sin. compl.
    • gl kwaza
    • gl arára sin. compl.
    • gl coaiá sin. compl.
    • gl koaiá sin. compl.
    • gl koayá sin. compl.
    • gl koiá sin. compl.
    • gl quaiá sin. compl.
    • gn kwasa
    • gn arára sin. compl.
    • gn coaia sin. compl.
    • gn koaia sin. compl.
    • gn koaja sin. compl.
    • gn kuaia sin. compl.
    • it kwaza
    • it arara sin. compl.
    • it coaià sin. compl.
    • it koaià sin. compl.
    • it koayà sin. compl.
    • it koià sin. compl.
    • it quaià sin. compl.
    • ja クワサ語
    • ja アララ語 sin. compl.
    • ja コアヤ語 sin. compl.
    • ja コイア語 sin. compl.
    • ja ワイア語 sin. compl.
    • ja コアイア語 sin. compl.
    • nl Kwaza
    • nl Arára sin. compl.
    • nl Coaiá sin. compl.
    • nl Koaiá sin. compl.
    • nl Koayá sin. compl.
    • nl Koiá sin. compl.
    • nl Quaiá sin. compl.
    • pt kwaza
    • pt arára sin. compl.
    • pt coaia sin. compl.
    • pt koaiá sin. compl.
    • pt koaya sin. compl.
    • pt koiá sin. compl.
    • pt quaiá sin. compl.
    • ru Кважа
    • ru Коая sin. compl.
    • ru Арара sin. compl.
    • ru Коайя sin. compl.
    • ru Куайя sin. compl.
    • sw Kwaza
    • sw Arára sin. compl.
    • sw Coaia sin. compl.
    • sw Koaiá sin. compl.
    • sw Koaya sin. compl.
    • sw Quaiá sin. compl.
    • tmh Takwazt
    • zh 克瓦扎
    • zh 库阿亚 sin. compl.
    • zh 阿拉拉 sin. compl.
    • zh 考阿亚 sin. compl.
    • zh 考阿雅 sin. compl.

    <Aïllada> , <Amèrica > Brasil>

    Els primers contactes entre els amerindis del sud de Rondònia i els europeus es van produir probablement al segle XVIII. A les primeres dècades del XX aquesta zona va esdevenir un centre important per a l'explotació del cautxú. Això va implicar un fort declivi de la població, sobretot a causa de malalties importades. Durant les darreres dècades aquest territori ha sofert una gran desforestació.

    Actualment els kwaza supervivents -dues famílies-, viuen en una reserva amb parlants amerindis d'altres comunitats (150 aikanã i 20 latundê), i el 50% parlen també aikanã i portuguès.

    El nom aràra pot crear confusió, atès que hi ha altres llengües sudamericanes que duen el mateix nom.

       
  • 1530662   quarotean  <Aïllada> , <Amèrica > Estats Units d'Amèrica> quarotean
     
       
    • karuk
    • karok sin. compl.
    • quarotean sin. compl.
    • cy Karuk
    • cy Karok sin. compl.
    • cy Quarotean sin. compl.
    • de Karok
    • de Karuk sin. compl.
    • de Quarotean sin. compl.
    • en Karuk
    • en Karok sin. compl.
    • es karok
    • es karuk sin. compl.
    • es quarotean sin. compl.
    • eu karukera
    • fr karok
    • fr karuk sin. compl.
    • fr quarotean sin. compl.
    • gl karuk
    • gl quarotean sin. compl.
    • gl karok sin. compl.
    • gn kuarotean sin. compl.
    • gn karok sin. compl.
    • gn karuk
    • it quarotean sin. compl.
    • it karok sin. compl.
    • it karuk
    • pt quarotean sin. compl.
    • pt karok sin. compl.
    • pt karuk
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Aïllada> , <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>

    El karuk és una llengua aïllada, tot i que algunes fonts la inclouen dins la família hipotètica hokan. Des d'un punt de vista cultural, els karuk són molt pròxims als yurok (un grup ètnic que utilitza una llengua de la família àlgica) i als hupa (un grup ètnic que utilitza una llengua de la família atapascana).

    Els karuk no havien tingut gairebé cap contacte amb el món occidental fins a l'any 1850, quan van començar a arribar miners al seu territori per dedicar-se a l'explotació de l'or.

    Una font de 1920 distingeix tres variants dialectals: happy camp, clear creek i lower river. En la llengua actual, però, no s'observen diferències dialectals.

    A la darreria dels anys seixanta, es va adaptar l'alfabet Unifon per al karuk (i per a altres tres llengües ameríndies dels Estats Units: el hupa, el yurok i el tolowa). Aquest alfabet es basa en el llatí, però l'amplia amb símbols fonètics per tal d'arribar a representar cada so d'una llengua amb una grafia pròpia. El sistema Unifon tenia, tanmateix, l'inconvenient que no es podia escriure amb una màquina d'escriure convencional i era molt poc pràctic en l'ús informatitzat. Després d'uns decennis, finalment va ser substituït per adaptacions de l'alfabet llatí tradicional.

    Tan sols queden entre 10 i 12 parlants competents de karuk, la major part d'edat avançada, i uns 12 semiparlants. La llengua karuk es troba, doncs, en un estat avançat de substitució lingüística. S'estan duent a terme diverses accions dins la comunitat per documentar-la i per revitalitzar-la.

       
  • 1530562   quecchi'  <Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > K'iche'> , <Amèrica > Belize> , <Amèrica > El Salvador> , <Amèrica > Guatemala> quecchi'
     
       
    • q'eqchi'
    • cacche' sin. compl.
    • kekchí sin. compl.
    • kekchi' sin. compl.
    • ketchi' sin. compl.
    • quecchi' sin. compl.
    • cy Q'eqchi'
    • cy Cacche' sin. compl.
    • cy Kekchí sin. compl.
    • cy Kekchi' sin. compl.
    • cy Ketchi' sin. compl.
    • cy Quecchi' sin. compl.
    • de Quecchí' sin. compl.
    • de Q'eqchi' sin. compl.
    • de Ketchí sin. compl.
    • de Cacché sin. compl.
    • de Kekchí
    • en Quecchi' sin. compl.
    • en Q'echi sin. compl.
    • en Ketchi' sin. compl.
    • en Kekchi' sin. compl.
    • en Kekchí sin. compl.
    • en Kekchi sin. compl.
    • en Cacche' sin. compl.
    • en Q'eqchi'
    • es quecchi' sin. compl.
    • es q'eqchi' sin. compl.
    • es ketchi' sin. compl.
    • es kekchí sin. compl.
    • es cacche' sin. compl.
    • es quekchí
    • eu kekchi' sin. compl.
    • eu kekchí sin. compl.
    • eu cacche' sin. compl.
    • eu q'eqchi'era
    • eu q'eqchi' sin. compl.
    • eu q'eqchi'era sin. compl.
    • eu quecchi' sin. compl.
    • fr quechi
    • fr cacche' sin. compl.
    • fr kekchi sin. compl.
    • fr kekchi' sin. compl.
    • fr ketchi' sin. compl.
    • fr q'eqchi' sin. compl.
    • fr quecchi' sin. compl.
    • gl q'eqchi'
    • gl cacche' sin. compl.
    • gl kekchí sin. compl.
    • gl kekchi' sin. compl.
    • gl ketchi' sin. compl.
    • gl quecchi' sin. compl.
    • gn keqchi
    • gn kacche sin. compl.
    • gn kekchi sin. compl.
    • gn kekchí sin. compl.
    • gn ketchi sin. compl.
    • gn quecchi' sin. compl.
    • it q'eqchi'
    • it cacche' sin. compl.
    • it kekchí sin. compl.
    • it kekchi' sin. compl.
    • it ketchi' sin. compl.
    • it quecchi' sin. compl.
    • pt q'eqchi'
    • pt cacche' sin. compl.
    • pt kekchi sin. compl.
    • pt kekchi' sin. compl.
    • pt ketchi' sin. compl.
    • pt quecchi' sin. compl.
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > K'iche'> , <Amèrica > Belize> , <Amèrica > El Salvador> , <Amèrica > Guatemala>

    El q'eqchi' és la llengua maia de Guatemala amb major extensió territorial i la tercera més important pel que fa al nombre de parlants (després del k'iche' i el kaqchikel), ja que té entre 340.000 i 400.000 parlants (algunes fonts eleven la xifra fins a 800.000).

    La comunitat de Belize consta només de 9.000 persones i la de El Salvador, fruit de migracions més o menys recents, de 12.000. El q'eqchi' que es parla a Belize és un dialecte sensiblement diferent dels que es troben a Guatemala.

    També hi ha població q'eqchi' a Mèxic, procedent de Guatemala, des dels anys vuitanta. Un nombre important de persones de la zona oriental de Guatemala va creuar la frontera en aquesta època fugint de la violència derivada de la guerra civil.

    El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.

    La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i de marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies de l'Estat. Des d'aquest organismes s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).

    La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut un certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura per part de la població maia.