Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

       
  • 1530216   rama  <Txibtxa > Txibtxa B > Voto> , <Amèrica > Costa Rica> , <Amèrica > Nicaragua> rama
     
       
    • voto sin. compl.
    • melchora sin. compl.
    • boto sin. compl.
    • rama
    • cod rama
    • ar الراما
    • cy Voto sin. compl.
    • cy Melchora sin. compl.
    • cy Boto sin. compl.
    • cy Rama
    • de Voto sin. compl.
    • de Melchora sin. compl.
    • de Boto sin. compl.
    • de Rama
    • en Voto sin. compl.
    • en Melchura sin. compl.
    • en Boto sin. compl.
    • en Rama
    • es voto sin. compl.
    • es melchora sin. compl.
    • es boto sin. compl.
    • es rama
    • eu boto sin. compl.
    • eu melchora sin. compl.
    • eu voto sin. compl.
    • eu ramera
    • fr rama
    • fr boto sin. compl.
    • fr melchora sin. compl.
    • fr voto sin. compl.
    • gn ráma
    • gn boto sin. compl.
    • gn melchora sin. compl.
    • gn voto sin. compl.
    • it rama
    • it boto sin. compl.
    • it melchora sin. compl.
    • it voto sin. compl.
    • ja ラマ語
    • ja ボト語 sin. compl.
    • ja メルチョラ語 sin. compl.
    • nl Rama
    • nl Boto sin. compl.
    • nl Melchora sin. compl.
    • nl Voto sin. compl.
    • pt boto sin. compl.
    • pt melchora sin. compl.
    • pt voto sin. compl.
    • pt rama
    • ru Рама
    • ru Бото sin. compl.
    • ru Вото sin. compl.
    • ru Мельчура sin. compl.
    • zh 拉玛语
    • zh 沃托语 sin. compl.
    • zh 波托语 sin. compl.
    • zh 梅尔乔拉语 sin. compl.
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Txibtxa > Txibtxa B > Voto> , <Amèrica > Costa Rica> , <Amèrica > Nicaragua>

    Al segle XVI la població rama s'estenia per una àmplia zona que anava del nord del riu San Juan fins al riu Escondido al llarg de la costa atlàntica de Nicaragua. Durant els segles XVIII i XIX van patir el domini dels miskito, que els venien com a esclaus als anglesos i els exigien tributs, i la presència de colons i buscadors d'or, fets que van fer reduir significativament la població rama. Un cert nombre es va traslladar a l'illa de Rama Cay al final del segle XVIII, i és on viu la major part de la comunitat rama en l'actualitat.

    Al final del segle XIX un matrimoni de missioners moravians es va establir a l'illa per convertir els rama. Atès que es tractava d'una comunitat petita i la major part dels homes parlaven una mica d'anglès a causa de la relació amb la població criolla de Bluefields, els missioners alemanys van decidir que no calia aprendre rama i van fer la seva tasca evangelitzadora en anglès. Els rama es van convertir i van adoptar una versió de l'anglès dels missioners. La major part de la població va substituir el rama per un crioll anglès força diferent del parlat a Bluefields, el Miskitu Coast. Aquest crioll de Rama Cay podria ser una forma arcaica del Miskitu Coast recriollitzada sota la influència de la llengua rama. Aquest crioll, que ha estat poc estudiat, s'hauria anat aproximant al Miskitu Coast, o bé estaria sent substituït pel mateix Miskitu Coast Creole.

    Sembla que el rama va extingir-se a Costa Rica durant el primer terç del segle XX. Segons Grinevald, però, hi hauria un grup de 17 rama a la ciutat de Limón, a Costa Rica, sis dels quals parlarien la llengua rama.

    El 1984, en el context de la Revolució Sandinista de Nicaragua, es va iniciar l'anomenat Rama Language Project (RLP), en resposta a les demandes de la comunitat rama. En aquell moment semblava que ja només quedaven tres parlants d'aquesta llengua, tres homes grans de l'illa de Rama Cay, que havia estat substituïda, com s'ha dit, per una varietat de crioll anglès. L'RLP es va concebre com un projecte de descripció lingüística de la llengua rama, sobre la qual gairebé no hi havia estudis, dins d'un projecte més ampli, de la comunitat rama i de les autoritats nicaragüenques, de revitalització de la llengua i la cultura rama.

    La lingüista Colette Grinevald, a demanda del Ministeri de Cultura de Nicaragua, va ser la coordinadora del projecte, que va durar una desena d'anys, i la responsable principal del treball de camp. Es van identificar 36 parlants i 22 semiparlants de rama, tot i que la recerca es va basar fonamentalment en les dades de tres informants (no pas d'aquells tres considerats oficialment els darrers parlants), una de les quals, coneguda com a Miss Nora, va tenir un paper molt important en tot el projecte. L'equip de lingüistes va elaborar una gramàtica i un diccionari de la llengua rama, i va fer un estudi sociolingüístic de la comunitat.

    Malgrat la continuïtat del projecte de revitalització del rama, que s'intenta introduir en l'àmbit escolar, la llengua i la cultura rama continuen greument amenaçades, tant des d'un punt de vista cultural com físic. La llengua habitual segueix sent majoritàriament el crioll. El nivell d'aculturació de la comunitat illenca s'ha vist accelerat en els darrers anys; la comunitat del continent es veu afectada per diversos projectes, com la construcció d'un ferrocarril. L'especulació sobre les terres ha comportat fins i tot atacs físics contra la població rama.

       
  • 1530402   ramarama  <Tupí > Ramarama> , <Amèrica > Brasil> ramarama
     
       
    • arára-karo sin. compl.
    • arára do Ji-Paraná sin. compl.
    • arára da Rondônia sin. compl.
    • arára sin. compl.
    • karo
    • urukú sin. compl.
    • ramarama sin. compl.
    • ntogapig sin. compl.
    • ntogapid sin. compl.
    • itogapúk sin. compl.
    • itogapuc sin. compl.
    • itanga sin. compl.
    • cod karo
    • ar كارو
    • cy Ramarama sin. compl.
    • cy Urukú sin. compl.
    • cy Ntogapig sin. compl.
    • cy Ntogapid sin. compl.
    • cy Itogapúk sin. compl.
    • cy Itogapuc sin. compl.
    • cy Itanga sin. compl.
    • cy Arára-Karo sin. compl.
    • cy Arára do Ji-Paraná sin. compl.
    • cy Arára sin. compl.
    • cy Karo
    • cy Arára da Rondônia
    • de Arára da Rondônia
    • de Karo
    • de Arára sin. compl.
    • de Arára do Ji-Paraná sin. compl.
    • de Arára-Karo sin. compl.
    • de Itanga sin. compl.
    • de Itogapuc sin. compl.
    • de Itogapuk sin. compl.
    • de Ntogapid sin. compl.
    • de Ntogapig sin. compl.
    • de Ramarama sin. compl.
    • de Urukú sin. compl.
    • en Karo
    • en Arara sin. compl.
    • en Arára da Rondônia sin. compl.
    • en Arára do Jiparaná sin. compl.
    • en Arara-Karo sin. compl.
    • en Itanga sin. compl.
    • en Itogapuc sin. compl.
    • en Itogapúk sin. compl.
    • en Ntogapid sin. compl.
    • en Ntogapig sin. compl.
    • en Ramarama sin. compl.
    • en Uruku sin. compl.
    • es arára da Rondônia
    • es karo
    • es arára sin. compl.
    • es arára do Ji-Paraná sin. compl.
    • es arára-karo sin. compl.
    • es itanga sin. compl.
    • es itogapuc sin. compl.
    • es itogapúk sin. compl.
    • es ntogapid sin. compl.
    • es ntogapig sin. compl.
    • es ramarama sin. compl.
    • es urukú sin. compl.
    • eu arára da Rondônia
    • eu karoera
    • eu arára sin. compl.
    • eu arára do Ji-Paraná sin. compl.
    • eu arára-karo sin. compl.
    • eu itanga sin. compl.
    • eu itogapuc sin. compl.
    • eu itogapúk sin. compl.
    • eu ntogapid sin. compl.
    • eu ntogapig sin. compl.
    • eu ramarama sin. compl.
    • eu urukú sin. compl.
    • fr itogapuc sin. compl.
    • fr itogapúk sin. compl.
    • fr ntogapid sin. compl.
    • fr ntogapig sin. compl.
    • fr ramarama sin. compl.
    • fr urukú sin. compl.
    • fr arára da Rondônia
    • fr karo
    • fr arára sin. compl.
    • fr arára do Ji-Paraná sin. compl.
    • fr arára-karo sin. compl.
    • fr itanga sin. compl.
    • gl arára do Ji-Paraná sin. compl.
    • gl arára-karo sin. compl.
    • gl arára da Rondônia
    • gl karo
    • gl arára sin. compl.
    • gl itanga sin. compl.
    • gl itogapuc sin. compl.
    • gl itogapúk sin. compl.
    • gl ntogapid sin. compl.
    • gl ntogapig sin. compl.
    • gl ramarama sin. compl.
    • gl urukú sin. compl.
    • it arára da Rondônia
    • it karo
    • it arára sin. compl.
    • it arára do Ji-Paraná sin. compl.
    • it arára-karo sin. compl.
    • it itanga sin. compl.
    • it itogapuc sin. compl.
    • it itogapúk sin. compl.
    • it ntogapid sin. compl.
    • it ntogapig sin. compl.
    • it ramarama sin. compl.
    • it urukú sin. compl.
    • ja カロ語
    • ja アララ語 sin. compl.
    • nl Arára da Rondônia
    • nl Karo
    • nl Ará Ra-Karo sin. compl.
    • nl Arára sin. compl.
    • nl Arára do Ji-Paraná sin. compl.
    • nl Itanga sin. compl.
    • nl Itogapuc sin. compl.
    • nl Itogapúk sin. compl.
    • nl Ntogapid sin. compl.
    • nl Ntogapig sin. compl.
    • nl Ramarama sin. compl.
    • nl Urukú sin. compl.
    • pt karo
    • pt arára sin. compl.
    • pt arará da Rondônia sin. compl.
    • pt arára do Ji-Paraná sin. compl.
    • pt arára-karo sin. compl.
    • pt itanga sin. compl.
    • pt itogapuc sin. compl.
    • pt itogapúk sin. compl.
    • pt ntogapid sin. compl.
    • pt ntogapig sin. compl.
    • pt ramarama sin. compl.
    • pt urukú sin. compl.
    • ru Каро
    • ru Арара каро sin. compl.
    • ru Арара sin. compl.
    • ru Уруку sin. compl.
    • ru Итогапук sin. compl.
    • ru Рамарама sin. compl.
    • ru Каро-арара sin. compl.
    • zh 卡罗语
    • zh 阿拉拉、吉-帕拉那/隆多尼亚的阿拉拉语、阿拉拉-卡罗、依托加普克、依托加布克、恩托加匹克、恩托加匹德、拉马拉马、伊坦加、乌鲁库 sin. compl.
    • scr Alfabet llatí

    <Tupí > Ramarama> , <Amèrica > Brasil>

    Els karo viuen en dos petits pobles, Iterap i Paygap, situats a la zona sud de l'Igarapé de Lourdes, a Rondònia. A la mateixa zona trobem els gavião, enemics tradicionals dels karo.

    Van ser contactats cap al final de la dècada de 1940. Molts van morir a causa de malalties contagioses (grip, xarampió); els supervivents van anar a treballar en el ram del cautxú en pobles de la regió, fet que va implicar una certa aculturació. Als anys 60 es van reagrupar i es van establir a la zona que ocupen actualment.

    Fins fa pocs anys es considerava que hi havia diverses llengües de la brança ramarama (família tupí-guaraní), juntament amb el karo, com ara el ramarama, l'itogapúk (o ntogapid), l'uruku, l'urumi o l'ytangá. Segons un estudi de l'any 2000, però, es tracta d'una única llengua, la qual havia rebut diversos noms per part de diferents etnòlegs que havien elaborat llistes de vocabulari en períodes diferents.

    Pràcticament tots els membres de la comunitat parlen la llengua karo. El portuguès és après com a segon llengua i emprat com a llengua de contacte. Es percep entre els més joves una tendència gradual a l'ús de termes portuguesos, especialment en l'àmbit de les relacions de parentiu. Alguns karo parlen també gavião.

    Hi ha escoles indígenes als dos pobles karo. Esporàdicament professors de la xarxa pública estatal hi van a ensenyar portuguès i d'altres matèries. S'hi estan desenvolupant també algunes experiències destinades a l'educació en la llengua de la comunitat. Ja s'ha aprovat una ortografia i s'ha elaborat dos llibres, un mètode d'alfabetització i un recull d'històries. S'estan formant professors indígenes, i hi ha una gramàtica i un diccionari karo-portuguès en procés d'elaboració.

    La denominació arára pot crear certa confusió, atès que hi ha altres llengües sudamericanes que reben aquest mateix nom.

       
  • 1530311   ramkokamekrà  <Je > Branca del nord> , <Amèrica > Brasil> ramkokamekrà
     
       
    • ramkokamekrà
    • kanela sin. compl.
    • rankokamekra sin. compl.
    • rankokamekrá sin. compl.
    • rankokamekran sin. compl.
    • cod canela
    • ar الرامكوكاميكرية
    • cy Ramkokamekrá
    • cy Kanela sin. compl.
    • cy Rankokamekra sin. compl.
    • cy Rankokamekrá sin. compl.
    • cy Rankokamekran sin. compl.
    • de Ramkokamekra
    • de Canela sin. compl.
    • de Kanela sin. compl.
    • de Rancocamecra sin. compl.
    • en Ramkokamekra
    • en Canela sin. compl.
    • en Kanela sin. compl.
    • en Ramcocamecra sin. compl.
    • en Rancocamecra sin. compl.
    • en Rankokamekra sin. compl.
    • en Rankokamekrá sin. compl.
    • en Rankokamekran sin. compl.
    • es ramkokameká
    • es kanela sin. compl.
    • es rankokamekra sin. compl.
    • es rankokamekran sin. compl.
    • eu ramkokamekrera
    • eu kanela sin. compl.
    • eu rankokamekra sin. compl.
    • eu rankokamekrá sin. compl.
    • eu rankokamekran sin. compl.
    • fr ramkokamekra
    • fr kanela sin. compl.
    • fr rankokamekra sin. compl.
    • fr rankokamekrá sin. compl.
    • fr rankokamekran sin. compl.
    • gn ramkokamekra
    • gn kanela sin. compl.
    • gn rankokamekra sin. compl.
    • gn rankokamekrá sin. compl.
    • gn rankokamekran sin. compl.
    • it ramkokamekra
    • it kanela sin. compl.
    • it rankokamekrá sin. compl.
    • it rankokamekrà sin. compl.
    • it rankokamekran sin. compl.
    • ja ランコカメクラ語
    • ja カネラ語 sin. compl.
    • ja ランコカメクラン語 sin. compl.
    • nl Ramkokamekrá
    • nl Kanela sin. compl.
    • nl Rankokamekra sin. compl.
    • nl Rankokamekrá sin. compl.
    • nl Rankokamekran sin. compl.
    • pt ramkokamekrá
    • pt kanela sin. compl.
    • pt rancocamecra sin. compl.
    • pt rankokamekra sin. compl.
    • pt rankokamekran sin. compl.
    • ru Рамкокамекра
    • ru Канела sin. compl.
    • ru Ранкокамекра sin. compl.
    • ru Ранкокамекран sin. compl.
    • zh 朗科卡梅克拉语
    • zh 兰克卡梅克拉、兰克拉梅克兰、兰克卡梅克拉、卡内拉 sin. compl.
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Je > Branca del nord> , <Amèrica > Brasil>

    Els pobles timbires actuals es divideixen en dos grups:

    - l'oriental (amb les comunitats parkateje, pikopje, ramkokamekrà, apaniekrà, krahó),
    - l'occidental (apinayé).

    Els treballs duts a terme per missioners van generar certa confusió sobre el grup timbira. Concretament, les llengües apaniekrà, ramkokamekrà i krahó van ser considerades varietats dialectals d'una mateixa llengua, el canela. En aquests treballs s'observa, però, molt poc rigor en la recollida de dades. Estudis lingüístics més recents tracten les tres varietats com a llengües diferents.

    Els ramkokamekrans s'autodenominen canela, terme emprat de vegades també per anomenar els apaniekrans.

    Fins al 1940 els ramkokamekrans van tenir poc contacte amb la població no indígena, tot i que n'hi va haver prou perquè patissin epidèmies de malalties desconegudes a la zona. Vers aquesta data, la comunitat arriba al mínim històric de 300 individus. Un cop establert el vincle amb els serveis de protecció dels indis, el procés d'aculturació ha estat ràpid.

    Els infants aprenen el ramkokamekrà com a llengua materna. A l'escola hi ha programes d'educació bilingüe amb més o menys èxit segons el poble. Tots els homes adults parlen el portuguès i les dones l'entenen.

       
  • 1530496   ranao  <Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional> , <Àsia > Filipines> ranao
     
       
    • maranao
    • hiloona sin. compl.
    • lanon sin. compl.
    • maranaw sin. compl.
    • ranao sin. compl.
    • ar ماراناو
    • cy Maranao
    • cy Hiloona sin. compl.
    • cy Lanon sin. compl.
    • cy Maranaw sin. compl.
    • cy Ranao sin. compl.
    • de Maranao
    • de Maranaw sin. compl.
    • de Ranao sin. compl.
    • en Maranao
    • en Hiloona sin. compl.
    • en Lanon sin. compl.
    • en Maranaw sin. compl.
    • en Ranao sin. compl.
    • es maranao
    • es ilanun sin. compl.
    • es lanao sin. compl.
    • es maranaw sin. compl.
    • es ranao sin. compl.
    • eu maranaoera
    • eu hiloona sin. compl.
    • eu lanon sin. compl.
    • eu maranao sin. compl.
    • eu maranaw sin. compl.
    • eu ranao sin. compl.
    • fr maranao
    • fr hiloona sin. compl.
    • fr lanon sin. compl.
    • fr maranaw sin. compl.
    • fr ranao sin. compl.
    • gl maranao
    • gl hiloona sin. compl.
    • gl lanon sin. compl.
    • gl maranaw sin. compl.
    • gl ranao sin. compl.
    • gn maranao
    • gn hiloona sin. compl.
    • gn lanon sin. compl.
    • gn maranaw sin. compl.
    • gn ranao sin. compl.
    • it maranao
    • it hiloona sin. compl.
    • it lanon sin. compl.
    • it maranaw sin. compl.
    • it ranao sin. compl.
    • pt maranao
    • pt hiloona sin. compl.
    • pt lanon sin. compl.
    • pt maranaw sin. compl.
    • pt ranao sin. compl.
    • zh 马拉瑙语
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional> , <Àsia > Filipines>

    Els maranao són un dels grups etnolingüístics que viuen a l'illa de Mindanao i un dels majors grups de les Filipines que professen l'Islam. El terme maranao significa 'gent del llac' i reben aquest nom perquè el seu territori tradicional se situa a la regió del llac Lanao, el més gran de Mindanao i el segon de les Filipines.

    L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els maranao s'inclouen dins les comunitats islamitzades, juntament amb els grups magindanao, iranun, tausug, yakan, sama, sangil, kaagan, kolibugan, palawan i molbog.

    La llengua maranao és la novena llengua en nombre de parlants de les Filipines, després del tagal (16.000.000 de parlants nadius), el cebuano (15.150.000), l'ilocano (6.000.000), el híligaynon (5.600.000), el bikol (4.500.000), el waray (2.500.000), el pampanga (2.000.000) i el pangasinan (1.150.000-2.000.000).

    El maranao és la llengua dominant a la província de Lanao del Sud, on es concentren entre 450.000 i 550.000 parlants. A més, és una de les dues llengües predominants entre la població musulmana de les Filipines, juntament amb el magindanao.

    Aquesta llengua està estretament emparentada amb l'ilaum i el magindanao; totes tres formen el grup danao, el qual és lingüísticament proper als grups subanon i manobo.

       
  • 1530597   rangi  <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional> , <Àfrica > Tanzània> rangi
     
       
    • langi sin. compl.
    • kirangi sin. compl.
    • kilangi sin. compl.
    • kilaangi sin. compl.
    • irangi sin. compl.
    • rangi
    • cod kilangi
    • ar رانغي
    • cy Langi sin. compl.
    • cy Kirangi sin. compl.
    • cy Kilangi sin. compl.
    • cy Kilaangi sin. compl.
    • cy Irangi sin. compl.
    • cy Rangi
    • de Rangi sin. compl.
    • de Kirangi sin. compl.
    • de Kilangi sin. compl.
    • de Kilaangi sin. compl.
    • de Irangi sin. compl.
    • de Langi
    • en Kilangi sin. compl.
    • en Kilaangi sin. compl.
    • en Irangi sin. compl.
    • en Langi
    • en Kirangi sin. compl.
    • en Rangi sin. compl.
    • es languí
    • es irangi sin. compl.
    • es kilaangi sin. compl.
    • es kilangi sin. compl.
    • es kirangi sin. compl.
    • es langi sin. compl.
    • es rangi sin. compl.
    • eu rangiera
    • eu irangi sin. compl.
    • eu kilaangi sin. compl.
    • eu kilangi sin. compl.
    • eu kirangi sin. compl.
    • eu langi sin. compl.
    • eu langiera sin. compl.
    • eu rangi sin. compl.
    • fr rangi
    • fr irangi sin. compl.
    • fr kilaangi sin. compl.
    • fr kilangi sin. compl.
    • fr kirangi sin. compl.
    • fr langi sin. compl.
    • gl rangi
    • gl irangi sin. compl.
    • gl kilaangi sin. compl.
    • gl kilangi sin. compl.
    • gl kirangi sin. compl.
    • gl langi sin. compl.
    • gn rangi
    • gn irangi sin. compl.
    • gn kilaangi sin. compl.
    • gn kilangi sin. compl.
    • gn kirangi sin. compl.
    • gn langi sin. compl.
    • it rangi
    • it irangi sin. compl.
    • it kilaangi sin. compl.
    • it kilangi sin. compl.
    • it kirangi sin. compl.
    • it langi sin. compl.
    • pt rangi
    • pt irangi sin. compl.
    • pt kilaangi sin. compl.
    • pt kilangi sin. compl.
    • pt kirangi sin. compl.
    • pt langi sin. compl.
    • tmh Tarangit
    • tmh Irangi sin. compl.
    • tmh kilaangi sin. compl.
    • tmh kilangi sin. compl.
    • tmh kirangi sin. compl.
    • tmh langi sin. compl.
    • zh 朗吉语
    • num Sistema aràbic

    <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional> , <Àfrica > Tanzània>

    El rangi es parla al centre-nord de Tanzània, principalment al districte de Kondoa (a la regió de Dodoma), on és una de les llengües dominants. El territori lingüístic del rangi se situa en una regió on es parlen llengües de les quatre grans famílies lingüístiques de l'Àfrica: la nigerocongolesa (que inclou el rangi i el mbugwe), la nilosahariana (datoga, massai), l'afroasiàtica (alagwa, iraqw, burunge) i la khoisan (sandawe). Es produeixen força matrimonis mixtos entre els grups rangi i burunge, fet que sovint provoca una assimilació per part dels burunge de la cultura i de la llengua rangi.

    Els parlants del rangi són generalment bilingües: el rangi s'utilitza en l'entorn familiar, en les comunicacions informals i en la interacció amb persones del mateix grup lingüístic, mentre que en les relacions comercials i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques s'utilitza el suahili i/o una altra llengua parlada a la regió .

    El rangi s'inclou dins les llengües bantú, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important d'elles, es va produir seguint el curs dels rius, i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

    Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

    El rangi és lingüísticament proper al mbugwe, amb el qual hi pot haver intercomprensió. Podem distingir diverses varietats dialectals del rangi, com ara el kondoa i l'haubi.

       
  • 1530311   rankokamekra  <Je > Branca del nord> , <Amèrica > Brasil> rankokamekra
     
       
    • ramkokamekrà
    • kanela sin. compl.
    • rankokamekra sin. compl.
    • rankokamekrá sin. compl.
    • rankokamekran sin. compl.
    • cod canela
    • ar الرامكوكاميكرية
    • cy Ramkokamekrá
    • cy Kanela sin. compl.
    • cy Rankokamekra sin. compl.
    • cy Rankokamekrá sin. compl.
    • cy Rankokamekran sin. compl.
    • de Ramkokamekra
    • de Canela sin. compl.
    • de Kanela sin. compl.
    • de Rancocamecra sin. compl.
    • en Ramkokamekra
    • en Canela sin. compl.
    • en Kanela sin. compl.
    • en Ramcocamecra sin. compl.
    • en Rancocamecra sin. compl.
    • en Rankokamekra sin. compl.
    • en Rankokamekrá sin. compl.
    • en Rankokamekran sin. compl.
    • es ramkokameká
    • es kanela sin. compl.
    • es rankokamekra sin. compl.
    • es rankokamekran sin. compl.
    • eu ramkokamekrera
    • eu kanela sin. compl.
    • eu rankokamekra sin. compl.
    • eu rankokamekrá sin. compl.
    • eu rankokamekran sin. compl.
    • fr ramkokamekra
    • fr kanela sin. compl.
    • fr rankokamekra sin. compl.
    • fr rankokamekrá sin. compl.
    • fr rankokamekran sin. compl.
    • gn ramkokamekra
    • gn kanela sin. compl.
    • gn rankokamekra sin. compl.
    • gn rankokamekrá sin. compl.
    • gn rankokamekran sin. compl.
    • it ramkokamekra
    • it kanela sin. compl.
    • it rankokamekrá sin. compl.
    • it rankokamekrà sin. compl.
    • it rankokamekran sin. compl.
    • ja ランコカメクラ語
    • ja カネラ語 sin. compl.
    • ja ランコカメクラン語 sin. compl.
    • nl Ramkokamekrá
    • nl Kanela sin. compl.
    • nl Rankokamekra sin. compl.
    • nl Rankokamekrá sin. compl.
    • nl Rankokamekran sin. compl.
    • pt ramkokamekrá
    • pt kanela sin. compl.
    • pt rancocamecra sin. compl.
    • pt rankokamekra sin. compl.
    • pt rankokamekran sin. compl.
    • ru Рамкокамекра
    • ru Канела sin. compl.
    • ru Ранкокамекра sin. compl.
    • ru Ранкокамекран sin. compl.
    • zh 朗科卡梅克拉语
    • zh 兰克卡梅克拉、兰克拉梅克兰、兰克卡梅克拉、卡内拉 sin. compl.
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Je > Branca del nord> , <Amèrica > Brasil>

    Els pobles timbires actuals es divideixen en dos grups:

    - l'oriental (amb les comunitats parkateje, pikopje, ramkokamekrà, apaniekrà, krahó),
    - l'occidental (apinayé).

    Els treballs duts a terme per missioners van generar certa confusió sobre el grup timbira. Concretament, les llengües apaniekrà, ramkokamekrà i krahó van ser considerades varietats dialectals d'una mateixa llengua, el canela. En aquests treballs s'observa, però, molt poc rigor en la recollida de dades. Estudis lingüístics més recents tracten les tres varietats com a llengües diferents.

    Els ramkokamekrans s'autodenominen canela, terme emprat de vegades també per anomenar els apaniekrans.

    Fins al 1940 els ramkokamekrans van tenir poc contacte amb la població no indígena, tot i que n'hi va haver prou perquè patissin epidèmies de malalties desconegudes a la zona. Vers aquesta data, la comunitat arriba al mínim històric de 300 individus. Un cop establert el vincle amb els serveis de protecció dels indis, el procés d'aculturació ha estat ràpid.

    Els infants aprenen el ramkokamekrà com a llengua materna. A l'escola hi ha programes d'educació bilingüe amb més o menys èxit segons el poble. Tots els homes adults parlen el portuguès i les dones l'entenen.

       
  • 1530311   rankokamekran  <Je > Branca del nord> , <Amèrica > Brasil> rankokamekran
     
       
    • ramkokamekrà
    • kanela sin. compl.
    • rankokamekra sin. compl.
    • rankokamekrá sin. compl.
    • rankokamekran sin. compl.
    • cod canela
    • ar الرامكوكاميكرية
    • cy Ramkokamekrá
    • cy Kanela sin. compl.
    • cy Rankokamekra sin. compl.
    • cy Rankokamekrá sin. compl.
    • cy Rankokamekran sin. compl.
    • de Ramkokamekra
    • de Canela sin. compl.
    • de Kanela sin. compl.
    • de Rancocamecra sin. compl.
    • en Ramkokamekra
    • en Canela sin. compl.
    • en Kanela sin. compl.
    • en Ramcocamecra sin. compl.
    • en Rancocamecra sin. compl.
    • en Rankokamekra sin. compl.
    • en Rankokamekrá sin. compl.
    • en Rankokamekran sin. compl.
    • es ramkokameká
    • es kanela sin. compl.
    • es rankokamekra sin. compl.
    • es rankokamekran sin. compl.
    • eu ramkokamekrera
    • eu kanela sin. compl.
    • eu rankokamekra sin. compl.
    • eu rankokamekrá sin. compl.
    • eu rankokamekran sin. compl.
    • fr ramkokamekra
    • fr kanela sin. compl.
    • fr rankokamekra sin. compl.
    • fr rankokamekrá sin. compl.
    • fr rankokamekran sin. compl.
    • gn ramkokamekra
    • gn kanela sin. compl.
    • gn rankokamekra sin. compl.
    • gn rankokamekrá sin. compl.
    • gn rankokamekran sin. compl.
    • it ramkokamekra
    • it kanela sin. compl.
    • it rankokamekrá sin. compl.
    • it rankokamekrà sin. compl.
    • it rankokamekran sin. compl.
    • ja ランコカメクラ語
    • ja カネラ語 sin. compl.
    • ja ランコカメクラン語 sin. compl.
    • nl Ramkokamekrá
    • nl Kanela sin. compl.
    • nl Rankokamekra sin. compl.
    • nl Rankokamekrá sin. compl.
    • nl Rankokamekran sin. compl.
    • pt ramkokamekrá
    • pt kanela sin. compl.
    • pt rancocamecra sin. compl.
    • pt rankokamekra sin. compl.
    • pt rankokamekran sin. compl.
    • ru Рамкокамекра
    • ru Канела sin. compl.
    • ru Ранкокамекра sin. compl.
    • ru Ранкокамекран sin. compl.
    • zh 朗科卡梅克拉语
    • zh 兰克卡梅克拉、兰克拉梅克兰、兰克卡梅克拉、卡内拉 sin. compl.
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Je > Branca del nord> , <Amèrica > Brasil>

    Els pobles timbires actuals es divideixen en dos grups:

    - l'oriental (amb les comunitats parkateje, pikopje, ramkokamekrà, apaniekrà, krahó),
    - l'occidental (apinayé).

    Els treballs duts a terme per missioners van generar certa confusió sobre el grup timbira. Concretament, les llengües apaniekrà, ramkokamekrà i krahó van ser considerades varietats dialectals d'una mateixa llengua, el canela. En aquests treballs s'observa, però, molt poc rigor en la recollida de dades. Estudis lingüístics més recents tracten les tres varietats com a llengües diferents.

    Els ramkokamekrans s'autodenominen canela, terme emprat de vegades també per anomenar els apaniekrans.

    Fins al 1940 els ramkokamekrans van tenir poc contacte amb la població no indígena, tot i que n'hi va haver prou perquè patissin epidèmies de malalties desconegudes a la zona. Vers aquesta data, la comunitat arriba al mínim històric de 300 individus. Un cop establert el vincle amb els serveis de protecció dels indis, el procés d'aculturació ha estat ràpid.

    Els infants aprenen el ramkokamekrà com a llengua materna. A l'escola hi ha programes d'educació bilingüe amb més o menys èxit segons el poble. Tots els homes adults parlen el portuguès i les dones l'entenen.

       
  • 1529809   rapanui  <Austronèsica> , <Amèrica > Xile> rapanui
     
       
    • rapanui
    • pascuense sin. compl.
    • cod rapanwi
    • ar رابانوية
    • cy Rapanui
    • cy Pascuense (yn sbaeneg tsile) sin. compl.
    • de Rapa Nui
    • de Osterinsel-Sprache sin. compl.
    • en Rapanui
    • en Pascuense (in Chilean Spanish) sin. compl.
    • es rapanui
    • es pascuense (en español de Chile) sin. compl.
    • eu rapa nui
    • eu pascuense (txileko gaztelanian) sin. compl.
    • fr rapanui
    • fr pascuense (en espagnol du Chili) sin. compl.
    • gl rapanui
    • gl pascuense (en español de Chile) sin. compl.
    • gn rapanui
    • gn paskuense (españa ñe´ẽ Chile-guápe) sin. compl.
    • it rapanui
    • it pascuense sin. compl.
    • ja ラパニュイ語
    • ja パスクエンセ語 sin. compl.
    • nl Rapanui
    • nl Pascuense (in Chileens Spaans) sin. compl.
    • pt rapa nui
    • pt rapanui
    • pt pascuense (em espanhol do Chile) sin. compl.
    • ru Рапануи
    • ru Паскуэнсе (язык острова Пасхи на чилийском испанском) sin. compl.
    • sw Rapanui
    • sw Pascuense sin. compl.
    • tmh Tarapanwit
    • zh 拉帕努伊

    <Austronèsica> , <Amèrica > Xile>

    El rapanui pertany al subgrup malaiopolinesi de la gran família austronèsica, estès per una àmplia zona des del sud-est asiàtic: pel Pacífic Sud, arriba fins a l'Illa de Pasqua i, per l'Índic, fins a Madagascar. Aquesta filiació converteix el rapanui en una de les poques llengües indígenes -si no l'única- d'un país sud-americà que no forma part de la família ameríndia. Més concretament, el rapanui està emparentat directament amb el tahitià, el marquesà, el hawaià o el maori, llengües del subgrup polinesi oriental.

    El rapanui era l'única llengua polinèsia que tenia un sistema d'escriptura abans que els europeus introduïssin l'alfabet llatí: el rogo-rogo ('tauleta parlant'), una escriptura de base jeroglífica que s'ha trobat en tauletes i petròglifs. Malgrat els intents de desxifrar-lo, el sistema resta encara força inintel·ligible. En l'actualitat el rapanui s'escriu mitjançant l'alfabet llatí, adaptat a partir de l'espanyol.

    La llengua rapanui va ser l'única llengua parlada a l'Illa de Pasqua fins a l'arribada dels europeus al segle XVIII. És una de les sis llengües indígenes que sobreviuen a Xile, al costat del quítxua, l'aimara, el mapudungu, el kewésqar i el yagan. L'aïllament ha permès que la llengua sobrevisqués amb vitalitat fins a les darreres dècades del segle XX, moment en què l'espanyol es va introduir a l'Illa amb molta força.

    Moltes de les paraules vigents en l'actualitat, d'altra banda, són d'origen tahitià. La conversió de l'illa al catolicisme, a la segona meitat del segle XIX, es va fer a partir de textos litúrgics tahitians; la influència d'aquesta llengua sobre el rapanui es va incrementar amb els mitjans de comunicació moderns, pel freqüent contacte social i cultural amb Tahití.

    El 1975 el ministeri d'Educació xilè va decretar per primer cop que s'ensenyés de manera oficial la llengua rapanui. Es va revocar la prohibició governamental que prohibia als nens rapanui que parlessin la seva llengua a l'escola, fet que havia provocat moltes protestes. A partir de l'any següent es va començar a impartir el rapanui com a assignatura en el primer cicle d'ensenyament primari.

    El 1998 es van iniciar cursos monolingües d'immersió al Liceo Lorenzo Baeza Vega de l'illa, en què gairebé el 100% de les matèries, tret de l'espanyol, s'imparteix en rapanui. Els pares que no van prendre aquesta opció van mantenir els seus fills als cursos tradicionals, on el rapanui és una assignatura més.

    L'any 2004, durant la realització del I Congreso de la lengua Rapa Nui, es va crear l'Academia de la Lengua Rapa Nui.

    Actualment, un terç de la població de l'illa de Pasqua no és competent en la llengua autòctona del territori, i els dos terços restants són bilingües. L'ús social és bàsicament oral i els habitants més joves usen cada cop més l'espanyol, única llengua viable en les comunicacions amb la resta de Xile.

    Malgrat tot, durant les darreres dècades la comunitat rapanui ha desenvolupat una forta autovaloració i una reivindicació cultural i política, aspecte en què la llengua té un paper simbòlic important.

       
  • 1530687   ree  <Caddo > Septentrional> , <Amèrica > Estats Units d'Amèrica> ree
     
       
    • arikara
    • arickaree sin. compl.
    • arikari sin. compl.
    • ree sin. compl.
    • ris sin. compl.
    • sahnish sin. compl.
    • sanish sin. compl.
    • cod sáhniš
    • cy Arikara
    • cy Arickaree sin. compl.
    • cy Arikari sin. compl.
    • cy Ree sin. compl.
    • cy Ris sin. compl.
    • cy Sahnish sin. compl.
    • cy Sanish sin. compl.
    • de Arikaree
    • de Arikara sin. compl.
    • de Arikari sin. compl.
    • de Ree sin. compl.
    • de Ris sin. compl.
    • de Sahnish sin. compl.
    • de Sanish sin. compl.
    • en Arikara
    • en Arickaree sin. compl.
    • en Arikaree sin. compl.
    • en Arikari sin. compl.
    • en Arikaris sin. compl.
    • en Ree sin. compl.
    • en Ris sin. compl.
    • en Sahnish sin. compl.
    • en Sanish sin. compl.
    • es arikara
    • es arickaree sin. compl.
    • es arikari sin. compl.
    • es ree sin. compl.
    • es ris sin. compl.
    • es sahnish sin. compl.
    • es sanish sin. compl.
    • fr arikara
    • fr arickaree sin. compl.
    • fr arikari sin. compl.
    • fr ree sin. compl.
    • fr ris sin. compl.
    • fr sahnish sin. compl.
    • fr sanish sin. compl.
    • gl arikara
    • gl arickaree sin. compl.
    • gl arikari sin. compl.
    • gl ree sin. compl.
    • gl ris sin. compl.
    • gl sahnish sin. compl.
    • gl sanish sin. compl.
    • gn arikara
    • gn arickaree sin. compl.
    • gn arikari sin. compl.
    • gn ree sin. compl.
    • gn ris sin. compl.
    • gn sahnish sin. compl.
    • gn sanish sin. compl.
    • it arikara
    • it arickaree sin. compl.
    • it arikari sin. compl.
    • it ree sin. compl.
    • it ris sin. compl.
    • it sahnish sin. compl.
    • it sanish sin. compl.
    • pt arikara
    • pt arickaree sin. compl.
    • pt arikari sin. compl.
    • pt ree sin. compl.
    • pt ris sin. compl.
    • pt sahnish sin. compl.
    • pt sanish sin. compl.
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Caddo > Septentrional> , <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>

    L'arikara es parlava a Dakota del Nord i a Dakota del Sud. Actualment els seus parlants viuen a la reserva de Fort Berthold, a la zona del riu Missouri, als comtats de McLean, Mountrail, Dunn, McKenzie, Mercer i Ward (a Dakota del Nord). Compareteixen la reserva amb els hidatsa i amb els manda (grups que parlen llengües de la família sioux). Aquestes tres comunitats es coneixen com a les Three Affiliated Tribes.

    Sembla que, en un principi, els arikara formaven part de la comunitat pawnee, i més concretament d'un dels grups del sud; i que se n'haurien separat tres-cents o quatre-cents anys enrere. La llengua arikara és, doncs, força pròxima al pawnee. No hi ha, però, intel·ligibilitat entre els parlants a causa de la separació geogràfica i política, de manera que es consideren llengües diferents.

    Les llengües de la família caddo es parlaven a la zona central de les Grans Planes (una ampla extensió de territori que s'estén de nord a sud al centre dels Estats Units i que comprèn també una petita part del sud del Canadà). El caddo és la llengua més divergent de la família i per això en constitueix la branca meridional, mentre que la resta de llengües, que són el wichita, el kitsai (extingida), el pawnee i l'arikara, pertanyen a la branca septentrional. L'adai, una llengua extingida de Louisiana, també podria haver format part de la família, però no se n'han conservat prou dades (únicament un vocabulari de 1804) per poder establir-ne el parentiu.

    L'arikara tan sols té uns quants parlants en l'actualitat (entre 12 i 20) i, per això, està seriosament amenaçat. Els darrers anys s'estan duent a terme diverses accions per mirar de revitalitzar aquesta llengua.

       
  • 1530586   regi  <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional> , <Àfrica > Tanzània> regi
     
       
    • kara
    • regi sin. compl.
    • cod regi
    • ar كارا
    • cy Kara
    • cy Regi sin. compl.
    • de Kara
    • de Regi sin. compl.
    • en Kara
    • en Regi sin. compl.
    • es kara
    • es regi sin. compl.
    • eu karera
    • eu kara sin. compl.
    • eu regi sin. compl.
    • fr kara
    • fr regi sin. compl.
    • gl kara
    • gl regi sin. compl.
    • gn kara
    • gn regi sin. compl.
    • it kara
    • it regi sin. compl.
    • pt kara
    • pt regi sin. compl.
    • tmh Takarat
    • tmh Regi sin. compl.
    • zh 卡拉语

    <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional> , <Àfrica > Tanzània>

    El grup etnolingüístic kara és un dels grups establerts a la regió nord de Tanzània, concretament a la regió de Mara. Els parlants de kara tenen el suahili com a segona llengua generalment, que és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i que és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental.

    El kara s'inclou dins les llengües bantú, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important d'elles, es va produir seguint el curs dels rius, i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

    Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

    Totes les llengües bantú, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisan.