Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

       
  • 1529611   serbocroat  <Indoeuropea > Eslava > Meridional> , <Europa > Àustria> , <Europa > Bòsnia i Hercegovina> , <Europa > Bulgària> , <Europa > Croàcia> , <Europa > Eslovàquia> , <Europa > Eslovènia> , <Europa > Hongria> , <Europa > Itàlia> , <Europa > Kosovo> , <Europa > Macedònia> , <Europa > República Txeca> , <Europa > Romania> , <Europa > Sèrbia> serbocroat
     
       
    • serbocroat
    • bosnià sin. compl.
    • croat sin. compl.
    • serbi sin. compl.
    • cod srpskohrvatski
    • ar الصربية -الكرواتية
    • cy Serbocroateg
    • cy Bosneg sin. compl.
    • cy Croateg sin. compl.
    • de Serbokroatisch
    • de Kroatisch sin. compl.
    • de Serbisch sin. compl.
    • en Serbo-Croatian
    • en Croat sin. compl.
    • en Serbian sin. compl.
    • es serbocroata
    • es croata sin. compl.
    • es serbio sin. compl.
    • eu serbokroaziera
    • fr serbo-croate
    • fr croate sin. compl.
    • fr serbe sin. compl.
    • gl serbocroata
    • gl croata sin. compl.
    • gl serbio sin. compl.
    • gn servokroáta
    • gn kroáta sin. compl.
    • gn sérvio sin. compl.
    • it serbocroato
    • it croato sin. compl.
    • ja セルビアクロアチア語
    • ja セルビア語 sin. compl.
    • ja クロアチア語 sin. compl.
    • nl Servokroatisch
    • nl Kroatisch sin. compl.
    • nl Servisch sin. compl.
    • oc serbocroat
    • oc croat sin. compl.
    • oc sèrbi sin. compl.
    • pt servo-croata
    • pt croata sin. compl.
    • pt sérvio sin. compl.
    • ru Сербохорватский язык
    • ru Сербскохорватский sin. compl.
    • ru Хорватско-сербский sin. compl.
    • sw Serbo-Croatian
    • sw Croat sin. compl.
    • tmh Tasibukruwatit
    • tmh serbi sin. compl.
    • tmh Takruwatit sin. compl.
    • zh 塞尔维亚-克罗地亚语
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Indoeuropea > Eslava > Meridional> , <Europa > Àustria> , <Europa > Bòsnia i Hercegovina> , <Europa > Bulgària> , <Europa > Croàcia> , <Europa > Eslovàquia> , <Europa > Eslovènia> , <Europa > Hongria> , <Europa > Itàlia> , <Europa > Kosovo> , <Europa > Macedònia> , <Europa > República Txeca> , <Europa > Romania> , <Europa > Sèrbia>

    Els primers textos escrits del serbocroat daten del segle XI. El territori lingüístic aviat va restar mig partit pel fet que els croats, habitants de la part occidental, van abraçar el catolicisme, i els serbis, de la part oriental, l'ortodòxia.

    Croàcia va restar lligada a Roma, a la cultura occidental i a la llengua llatina, mentre que Sèrbia va entrar en l'òrbita de Bizanci, de la cultura oriental i de les llengües grega i eslavònica. Els fets posteriors van reforçar encara més aquesta oposició entre terres que compartien la mateixa llengua. En no correspondre's la unitat lingüística amb una unitat cultural, la primera va restar oculta, cosa a què va ajudar el fet que els croats usessin l'alfabet llatí, i els serbis, el ciríl·lic.

    A Croàcia es va anar desenvolupant una literatura en la llengua del país, mentre que a Sèrbia es conreaven l'eslavònic i, des del segle XVIII, una barreja de llengua popular i eslavònic rus.

       
  • 1530170   sereer  <Nigerocongolesa > Atlàntic septentrional> , <Àfrica > Gàmbia> , <Àfrica > Mauritània> , <Àfrica > Senegal> sereer
     
       
    • serer
    • sereer sin. compl.
    • serer-sin sin. compl.
    • ar سريرية
    • cy Serer
    • cy Sereer sin. compl.
    • cy Serer-sin sin. compl.
    • de Serer
    • de Sereer sin. compl.
    • de Serer-Sin sin. compl.
    • de Serer-Sine sin. compl.
    • en Serer
    • en Sereer sin. compl.
    • en Serer-Sin sin. compl.
    • en Serer-Sine sin. compl.
    • es serer
    • es sereer sin. compl.
    • es serer-sin sin. compl.
    • eu sererera
    • eu sereer sin. compl.
    • eu serer-sin sin. compl.
    • fr sérère
    • fr seereer sin. compl.
    • fr sine-sine sin. compl.
    • fr sine-saloum sin. compl.
    • fr serrer sin. compl.
    • fr sérère-sine sin. compl.
    • fr serer-sine sin. compl.
    • fr serer-sin sin. compl.
    • fr serer sin. compl.
    • fr sereer sin. compl.
    • fr seex sin. compl.
    • gl serer-sin sin. compl.
    • gl sereer sin. compl.
    • gl serere
    • gn serer-sin sin. compl.
    • gn sereer sin. compl.
    • gn serer
    • it serer-sin sin. compl.
    • it sereer sin. compl.
    • it serer
    • ja セレール語
    • nl Serer-Sin sin. compl.
    • nl Sereer sin. compl.
    • nl Serer
    • pt sereer sin. compl.
    • pt serer
    • pt serer-sin sin. compl.
    • ru Серер
    • ru Серер-син sin. compl.
    • zh 塞雷尔
    • zh 塞雷尔-辛、塞雷儿 sin. compl.
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Nigerocongolesa > Atlàntic septentrional> , <Àfrica > Gàmbia> , <Àfrica > Mauritània> , <Àfrica > Senegal>

    El serer és la tercera llengua en nombre de parlants al Senegal (15% de la població), rere el wòlof (43%) i el ful (24%).

    Igual que el wòlof i el ful, el serer pertany al grup septentrional de la branca atlàntica. A diferència dels wòlofs i dels fuls (generalment musulmans), els serers han preservat millor la seva religió tradicional basada en un déu universal anomenat Roog i en la cerca de vincles entre diverses dimensions, com la vida i la mort, l'espai i el temps o la comunicació amb els esperits dels avantpassats. Actualment, la major part dels catòlics de Senegal són serers.

    Els dialectes del serer són el sine (parlat majoritàriament a les valls de Sine i Salum, a Kaolack, Diurbel, Dakar), el safen (parlat a l'interior de Petite Côte i al sud-est de Dakar), el ndut (parlat a Mont-Roland, al nord-oest de Thies i al reialme de Biffeche, a la vora del riu Senegal), el noon (parlat al voltant de Thies), el palor (parlat en una petita àrea entre Rufisque and Thies) i el lehar (parlat en una petita àrea al nord de Thies). El dialecte sine és el que gaudeix de major comprensió pels parlants d'altres dialectes.

    Des del punt de vista social, els serers constitueixen l'elit de Senegal, tant en els càrrecs oficials (el primer president de Senegal, Léopold Sédar Senghor, era serer) com en les grans empreses. Malgrat això, només el francès és emprat en situacions formals i en tot l'itinerari curricular de l'ensenyament. Quan va començar l'ensenyament de llengües 'nacionals' en els dos primers cursos de primària en quinze escoles, vers el 1980, només en una escola s'ensenyava el serer; a les altres catorze s'ensenyava el wòlof.

       
  • 1530170   serer  <Nigerocongolesa > Atlàntic septentrional> , <Àfrica > Gàmbia> , <Àfrica > Mauritània> , <Àfrica > Senegal> serer
     
       
    • serer
    • sereer sin. compl.
    • serer-sin sin. compl.
    • ar سريرية
    • cy Serer
    • cy Sereer sin. compl.
    • cy Serer-sin sin. compl.
    • de Serer
    • de Sereer sin. compl.
    • de Serer-Sin sin. compl.
    • de Serer-Sine sin. compl.
    • en Serer
    • en Sereer sin. compl.
    • en Serer-Sin sin. compl.
    • en Serer-Sine sin. compl.
    • es serer
    • es sereer sin. compl.
    • es serer-sin sin. compl.
    • eu sererera
    • eu sereer sin. compl.
    • eu serer-sin sin. compl.
    • fr sérère
    • fr seereer sin. compl.
    • fr sine-sine sin. compl.
    • fr sine-saloum sin. compl.
    • fr serrer sin. compl.
    • fr sérère-sine sin. compl.
    • fr serer-sine sin. compl.
    • fr serer-sin sin. compl.
    • fr serer sin. compl.
    • fr sereer sin. compl.
    • fr seex sin. compl.
    • gl serer-sin sin. compl.
    • gl sereer sin. compl.
    • gl serere
    • gn serer-sin sin. compl.
    • gn sereer sin. compl.
    • gn serer
    • it serer-sin sin. compl.
    • it sereer sin. compl.
    • it serer
    • ja セレール語
    • nl Serer-Sin sin. compl.
    • nl Sereer sin. compl.
    • nl Serer
    • pt sereer sin. compl.
    • pt serer
    • pt serer-sin sin. compl.
    • ru Серер
    • ru Серер-син sin. compl.
    • zh 塞雷尔
    • zh 塞雷尔-辛、塞雷儿 sin. compl.
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Nigerocongolesa > Atlàntic septentrional> , <Àfrica > Gàmbia> , <Àfrica > Mauritània> , <Àfrica > Senegal>

    El serer és la tercera llengua en nombre de parlants al Senegal (15% de la població), rere el wòlof (43%) i el ful (24%).

    Igual que el wòlof i el ful, el serer pertany al grup septentrional de la branca atlàntica. A diferència dels wòlofs i dels fuls (generalment musulmans), els serers han preservat millor la seva religió tradicional basada en un déu universal anomenat Roog i en la cerca de vincles entre diverses dimensions, com la vida i la mort, l'espai i el temps o la comunicació amb els esperits dels avantpassats. Actualment, la major part dels catòlics de Senegal són serers.

    Els dialectes del serer són el sine (parlat majoritàriament a les valls de Sine i Salum, a Kaolack, Diurbel, Dakar), el safen (parlat a l'interior de Petite Côte i al sud-est de Dakar), el ndut (parlat a Mont-Roland, al nord-oest de Thies i al reialme de Biffeche, a la vora del riu Senegal), el noon (parlat al voltant de Thies), el palor (parlat en una petita àrea entre Rufisque and Thies) i el lehar (parlat en una petita àrea al nord de Thies). El dialecte sine és el que gaudeix de major comprensió pels parlants d'altres dialectes.

    Des del punt de vista social, els serers constitueixen l'elit de Senegal, tant en els càrrecs oficials (el primer president de Senegal, Léopold Sédar Senghor, era serer) com en les grans empreses. Malgrat això, només el francès és emprat en situacions formals i en tot l'itinerari curricular de l'ensenyament. Quan va començar l'ensenyament de llengües 'nacionals' en els dos primers cursos de primària en quinze escoles, vers el 1980, només en una escola s'ensenyava el serer; a les altres catorze s'ensenyava el wòlof.

       
  • 1530170   serer-sin  <Nigerocongolesa > Atlàntic septentrional> , <Àfrica > Gàmbia> , <Àfrica > Mauritània> , <Àfrica > Senegal> serer-sin
     
       
    • serer
    • sereer sin. compl.
    • serer-sin sin. compl.
    • ar سريرية
    • cy Serer
    • cy Sereer sin. compl.
    • cy Serer-sin sin. compl.
    • de Serer
    • de Sereer sin. compl.
    • de Serer-Sin sin. compl.
    • de Serer-Sine sin. compl.
    • en Serer
    • en Sereer sin. compl.
    • en Serer-Sin sin. compl.
    • en Serer-Sine sin. compl.
    • es serer
    • es sereer sin. compl.
    • es serer-sin sin. compl.
    • eu sererera
    • eu sereer sin. compl.
    • eu serer-sin sin. compl.
    • fr sérère
    • fr seereer sin. compl.
    • fr sine-sine sin. compl.
    • fr sine-saloum sin. compl.
    • fr serrer sin. compl.
    • fr sérère-sine sin. compl.
    • fr serer-sine sin. compl.
    • fr serer-sin sin. compl.
    • fr serer sin. compl.
    • fr sereer sin. compl.
    • fr seex sin. compl.
    • gl serer-sin sin. compl.
    • gl sereer sin. compl.
    • gl serere
    • gn serer-sin sin. compl.
    • gn sereer sin. compl.
    • gn serer
    • it serer-sin sin. compl.
    • it sereer sin. compl.
    • it serer
    • ja セレール語
    • nl Serer-Sin sin. compl.
    • nl Sereer sin. compl.
    • nl Serer
    • pt sereer sin. compl.
    • pt serer
    • pt serer-sin sin. compl.
    • ru Серер
    • ru Серер-син sin. compl.
    • zh 塞雷尔
    • zh 塞雷尔-辛、塞雷儿 sin. compl.
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Nigerocongolesa > Atlàntic septentrional> , <Àfrica > Gàmbia> , <Àfrica > Mauritània> , <Àfrica > Senegal>

    El serer és la tercera llengua en nombre de parlants al Senegal (15% de la població), rere el wòlof (43%) i el ful (24%).

    Igual que el wòlof i el ful, el serer pertany al grup septentrional de la branca atlàntica. A diferència dels wòlofs i dels fuls (generalment musulmans), els serers han preservat millor la seva religió tradicional basada en un déu universal anomenat Roog i en la cerca de vincles entre diverses dimensions, com la vida i la mort, l'espai i el temps o la comunicació amb els esperits dels avantpassats. Actualment, la major part dels catòlics de Senegal són serers.

    Els dialectes del serer són el sine (parlat majoritàriament a les valls de Sine i Salum, a Kaolack, Diurbel, Dakar), el safen (parlat a l'interior de Petite Côte i al sud-est de Dakar), el ndut (parlat a Mont-Roland, al nord-oest de Thies i al reialme de Biffeche, a la vora del riu Senegal), el noon (parlat al voltant de Thies), el palor (parlat en una petita àrea entre Rufisque and Thies) i el lehar (parlat en una petita àrea al nord de Thies). El dialecte sine és el que gaudeix de major comprensió pels parlants d'altres dialectes.

    Des del punt de vista social, els serers constitueixen l'elit de Senegal, tant en els càrrecs oficials (el primer president de Senegal, Léopold Sédar Senghor, era serer) com en les grans empreses. Malgrat això, només el francès és emprat en situacions formals i en tot l'itinerari curricular de l'ensenyament. Quan va començar l'ensenyament de llengües 'nacionals' en els dos primers cursos de primària en quinze escoles, vers el 1980, només en una escola s'ensenyava el serer; a les altres catorze s'ensenyava el wòlof.

       
  • 1529668   serrano  <Chon> , <Amèrica > Argentina> , <Amèrica > Xile> serrano
     
       
    • gününa-kena
    • guennaken sin. compl.
    • pampa sin. compl.
    • payniken sin. compl.
    • puelche sin. compl.
    • serrano sin. compl.
    • cod gününa jàxëc (Tagununt yacek)
    • ar غونونية-كينا
    • cy Gününa-kena
    • cy Guennaken sin. compl.
    • cy Pampa sin. compl.
    • cy Payniken sin. compl.
    • cy Puelche sin. compl.
    • cy Serrano sin. compl.
    • de Gününa-Küne
    • de Gennaken sin. compl.
    • de Günaken sin. compl.
    • de Pampa sin. compl.
    • de Payniquen sin. compl.
    • de Puelche sin. compl.
    • de Serrano sin. compl.
    • en Gununa-Kena
    • en Guennaken sin. compl.
    • en Pampa sin. compl.
    • en Payniken sin. compl.
    • en Puelche sin. compl.
    • en Serrano sin. compl.
    • es gününa-kena
    • es guennaken sin. compl.
    • es pampa sin. compl.
    • es payniken sin. compl.
    • es puelche sin. compl.
    • es serrano sin. compl.
    • eu gununa-kena
    • eu guennaken sin. compl.
    • eu pampa sin. compl.
    • eu payniken sin. compl.
    • eu puelche sin. compl.
    • eu serrano sin. compl.
    • fr gününa këna
    • fr aonnikén sin. compl.
    • fr gennaken sin. compl.
    • fr gunua-kena sin. compl.
    • fr pampa sin. compl.
    • fr payniken sin. compl.
    • fr puelche sin. compl.
    • fr tehuelche sin. compl.
    • gl gününa-kena
    • gl guennaken sin. compl.
    • gl pampa sin. compl.
    • gl payniken sin. compl.
    • gl puelche sin. compl.
    • gl serrano sin. compl.
    • gn gununa-kena
    • gn guennaken sin. compl.
    • gn pampa sin. compl.
    • gn payniken sin. compl.
    • gn puelche sin. compl.
    • gn serrano sin. compl.
    • it gününa-kena
    • it guennaken sin. compl.
    • it pampa sin. compl.
    • it payniken sin. compl.
    • it puelche sin. compl.
    • it serrano sin. compl.
    • ja ゲンナケン語
    • ja パンパ語 sin. compl.
    • ja セラーノ語 sin. compl.
    • ja ゲンナケン語 sin. compl.
    • ja パイニケン語 sin. compl.
    • ja プエルチェ語 sin. compl.
    • nl Gününa-Kena
    • nl Guennaken sin. compl.
    • nl Pampa sin. compl.
    • nl Payniken sin. compl.
    • nl Puelche sin. compl.
    • nl Serrano sin. compl.
    • pt gününa-kena
    • pt guennaken sin. compl.
    • pt pampa sin. compl.
    • pt payniken sin. compl.
    • pt puelche sin. compl.
    • pt serrano sin. compl.
    • ru Пайникен
    • ru Геннакен
    • ru Пампа sin. compl.
    • ru Инакен sin. compl.
    • ru Пуэльче sin. compl.
    • ru Серрано sin. compl.
    • ru Яхыч-геннакен sin. compl.
    • sw Gününa-kena
    • sw Guennaken sin. compl.
    • sw Pampa sin. compl.
    • sw Payniken sin. compl.
    • sw Puelche sin. compl.
    • sw Serrano sin. compl.
    • tmh Tagununt-takunt
    • zh 古诺纳-肯纳
    • zh 帕姆玛 sin. compl.
    • zh 普埃车 sin. compl.
    • zh 森拉诺 sin. compl.
    • zh 配尼肯 sin. compl.
    • zh 古恩纳肯 sin. compl.

    <Chon> , <Amèrica > Argentina> , <Amèrica > Xile>

    La família chon està formada per unes cinc llengües, totes extingides o pràcticament extingides: gününa-kena, teushen, tehuelche, selknam o ona i haush.

    El gününa-kena era força diferent de la resta de llengües chon. Per això alguns autors la consideren aïllada.

    Aquesta llengua es va extingir als anys 60-70 del segle passat. Això no obstant, encara existeix el grup ètnic, anomenat pampa, que comprèn unes 200 persones i es troba establert a l'oest de la província de Buenos Aires. Els pampa van ser assimilats pels mapuche i actualment parlen espanyol i mapuche.

       
  • 1531002   serrano  <Utoasteca > Utoasteca del nord > Takic> , <Amèrica > Estats Units d'Amèrica> serrano
     
       
    • serrano
    • de Serrano
    • en Serrano
    • es serrano
    • eu serrano
    • fr serrano
    • gl serrano
    • it serrano
    • nl Serrano
    • pt serrano

    <Utoasteca > Utoasteca del nord > Takic> , <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>

    La família utoasteca és una de les més grans d'Amèrica tant pel que fa a llengües com pel que fa a parlants. S'estén per una àmplia àrea que va des d'Idaho, al nord, fins al Salvador, al sud, i des de la costa de Califòrnia, a l'oest, fins a Oklahoma, a l'est. La classificació interna d'aquesta família és força complexa, a causa dels contactes entre llengües i variants dialectals.

    El serrano mantenia moltes semblances amb el kitanemuk, una llengua del mateix grup extingida a mitjan segle XX.

    Es calcula que en època precolombina la comunitat serrano devia estar integrada per 1.500 individus. La darrera dada demogràfica és de 1994, quan restava només un parlant de serrano com a primera llengua.

    Els serranos van ser enviats a les reserves de San Manuel a mitjan segle XIX. Fa diverses generacions que la llengua no es transmet als infants i, malgrat que la reserva disposa d'una escola pròpia, no s'hi ensenya serrano.

    Els esforços de preservació del serrano són molt preliminars: amb els materials recollits dels darrers parlants, s'intenta formar professors que siguin capaços d'ensenyar la llengua a les escoles.

    La designació serrano és d'origen espanyol i fa referència al fet que la comunitat vivia a la muntanya. Del grup ètnic s'ha fet extensiva a la llengua. Els serranos s'autodenominen yuhaviatam, 'poble dels pins'.

       
  • 1530763   seshelt  <Salish > Central> , <Amèrica > Canadà> seshelt
     
       
    • sechelt
    • seshelt sin. compl.
    • shashishalhem sin. compl.
    • cod shashishalhem
    • de Sechelt
    • de Shishalh sin. compl.
    • en Sechelt
    • en Seshelt sin. compl.
    • en Shashishalhem sin. compl.
    • es sechelt
    • es seshelt sin. compl.
    • es shashishalhem sin. compl.
    • eu sechelt
    • eu seshelt sin. compl.
    • eu shashishalhem sin. compl.
    • fr sechelt
    • fr seshelt sin. compl.
    • fr sháshíshálh sin. compl.
    • fr shashishalhem sin. compl.
    • fr shishalh sin. compl.
    • gl sechelt
    • gl seshelt sin. compl.
    • gl shashishalhem sin. compl.
    • it sechelt
    • it seshelt sin. compl.
    • it shashishalhem sin. compl.
    • nl Sháshíshálh
    • nl Seshelt sin. compl.
    • nl Sháshíshálh sin. compl.
    • nl Shashishalhem sin. compl.
    • nl Shishalh sin. compl.
    • pt shashishalhem sin. compl.
    • pt seshelt sin. compl.
    • pt sechelt

    <Salish > Central> , <Amèrica > Canadà>

    Les llengües salish integren una família molt gran i diversificada, originària dels territoris costaners que ocupa actualment. S'estén des de la costa i l'interior sud de la Colúmbia Britànica cap al sud fins a la costa central d'Oregon i cap a l'est fins al nord-oest de Montana i fins al nord d'Idaho.

    La comunitat sechelt era veïna de la squamish i la pentlatch, ja extingida. Al segle XIX, els pentlatch i els sechelts van patir un descens demogràfic arran d'algunes lluites intertribals.

    Tots els parlants de sechelt són adults grans, és a dir, que la llengua viu un procés d'extinció en fase molt avançada.

    El terme sechelt és la forma com els comox designen la regió de la península on habiten els sechelts.

       
  • 1530640   sesotho  <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional> , <Àfrica > Lesotho> , <Àfrica > República de Sud-àfrica> sesotho
     
       
    • sotho meridional
    • sesotho sin. compl.
    • sisutho sin. compl.
    • sotho sin. compl.
    • souto sin. compl.
    • suthu sin. compl.
    • suto sin. compl.
    • ar سوثو الجنوبية
    • cy Sotho Deheuol
    • cy Sesotho sin. compl.
    • cy Sisutho sin. compl.
    • cy Sotho sin. compl.
    • cy Souto sin. compl.
    • cy Suthu sin. compl.
    • cy Suto sin. compl.
    • de Südsotho
    • de Sesotho sin. compl.
    • de Sisutho sin. compl.
    • de Sotho sin. compl.
    • de Souto sin. compl.
    • de Suthu sin. compl.
    • de Suto sin. compl.
    • en Southern Sotho
    • en Sesotho sin. compl.
    • en Sesutu sin. compl.
    • en Sisutho sin. compl.
    • en Sotho sin. compl.
    • en Souto sin. compl.
    • en Suthu sin. compl.
    • en Suto sin. compl.
    • en Sutu sin. compl.
    • es soto meridional
    • es sesoto sin. compl.
    • es sisutho sin. compl.
    • es soto sin. compl.
    • es souto sin. compl.
    • es suthu sin. compl.
    • es suto sin. compl.
    • eu sothoera
    • eu hegoaldeko sothoera sin. compl.
    • eu sesotho sin. compl.
    • eu sisutho sin. compl.
    • eu sotho sin. compl.
    • eu souto sin. compl.
    • eu suthu sin. compl.
    • eu suto sin. compl.
    • fr sotho du Sud
    • fr sesotho sin. compl.
    • fr sisutho sin. compl.
    • fr sotho méridional sin. compl.
    • fr souto sin. compl.
    • fr suthu sin. compl.
    • fr suto sin. compl.
    • gl sotho meridional
    • gl sesotho sin. compl.
    • gl sisutho sin. compl.
    • gl sotho sin. compl.
    • gl souto sin. compl.
    • gl suthu sin. compl.
    • gl suto sin. compl.
    • gn soto ñembygua
    • gn sesoto sin. compl.
    • gn sisuto sin. compl.
    • gn soto sin. compl.
    • gn souto sin. compl.
    • gn suto sin. compl.
    • gn sutu sin. compl.
    • it sotho meridionale
    • it sesotho sin. compl.
    • it sisutho sin. compl.
    • it sotho sin. compl.
    • it souto sin. compl.
    • it suthu sin. compl.
    • it suto sin. compl.
    • pt sotho meridional
    • pt sesotho sin. compl.
    • pt sisutho sin. compl.
    • pt sotho sin. compl.
    • pt souto sin. compl.
    • pt suthu sin. compl.
    • pt suto sin. compl.
    • tmh Tasuthut tanzulant
    • tmh sesotho sin. compl.
    • tmh sisutho sin. compl.
    • tmh Sotho sin. compl.
    • tmh souto sin. compl.
    • tmh suthu sin. compl.
    • tmh suto sin. compl.
    • zh 南方索托语
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional> , <Àfrica > Lesotho> , <Àfrica > República de Sud-àfrica>

    El grup etnolingüístic sotho meridional constitueix el grup majoritari de Lesotho (on representa més del 95% de la població total) i un dels grups majoritaris de la República de Sud-àfrica (7,7% de la població total), juntament amb el zulú (23 %), el xhosa (16.5%) i el pedi o sotho septentrional (9,4%). El sotho meridional és lingüísticament proper al sepedi (sotho septentrional) i al tswana, amb els quals forma el subgrup sotho de les llengües bantú.

    A Sud-àfrica, el sotho meridional es parla principalment a les províncies d'Estat Lliure, on és una llengua majoritària (64,4% de la població local), i de Gauteng (13,1%). Podem distingir diversos dialectes d'aquesta llengua: sekgolokwe, setlokwa, sekwena i serotse (selozi).

    El sotho meridional s'inclou dins les llengües bantú, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important d'elles, es va produir seguint el curs dels rius, i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

    Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

    Totes les llengües bantú, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisan.

       
  • 1530639   sesotho sa leboa  <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional> , <Àfrica > República de Sud-àfrica> sesotho sa leboa
     
       
    • sotho septentrional
    • pedi sin. compl.
    • sepedi sin. compl.
    • sesotho sa leboa sin. compl.
    • sotho de transvaal sin. compl.
    • ar سوثو الشمالية
    • cy Sotho Gogleddol
    • cy Pedi sin. compl.
    • cy Sepedi sin. compl.
    • cy Sesotho sa leboa sin. compl.
    • cy Sotho transvaal sin. compl.
    • de Nordsotho
    • de Pedi sin. compl.
    • de Sepedi sin. compl.
    • de Sesotho sin. compl.
    • de Transvaal-Sotho sin. compl.
    • en Northern Sotho
    • en Pedi sin. compl.
    • en Sepedi sin. compl.
    • en Sesotho Sa Leboa sin. compl.
    • en Transvaal Sotho sin. compl.
    • es soto septentrional
    • es pedi sin. compl.
    • es sepedi sin. compl.
    • es sesoto sa leboa sin. compl.
    • es soto de transvaal sin. compl.
    • eu pediera
    • eu iparraldeko sothoera sin. compl.
    • eu pedi sin. compl.
    • eu pediera sin. compl.
    • eu sepedi sin. compl.
    • eu sesotho sa leboa sin. compl.
    • eu transvaalgo sothoera sin. compl.
    • fr sotho du Nord
    • fr pedi sin. compl.
    • fr sepedi sin. compl.
    • fr sesotho sa leboa sin. compl.
    • fr sotho de transvaal sin. compl.
    • fr sotho septentrional sin. compl.
    • gl sotho setentrional
    • gl pedi sin. compl.
    • gl sepedi sin. compl.
    • gl sesotho sa leboa sin. compl.
    • gl sotho de transvaal sin. compl.
    • gn soto yvateogua
    • gn pedi sin. compl.
    • gn sepedi sin. compl.
    • gn sotho transvaal-gua sin. compl.
    • gn sesotho sa levoa sin. compl.
    • it sotho del transvaal sin. compl.
    • it sotho del nord sin. compl.
    • it sesotho sa leboa sin. compl.
    • it sepedi sin. compl.
    • it pedi sin. compl.
    • it sotho settentrionale
    • pt sotho do transvaal sin. compl.
    • pt sesotho sa leboa sin. compl.
    • pt sepedi sin. compl.
    • pt pedi sin. compl.
    • pt sotho setentrional
    • tmh sotho n transvaal sin. compl.
    • tmh sesotho sa leboa sin. compl.
    • tmh sepedi sin. compl.
    • tmh Pedi sin. compl.
    • tmh Tasuthut tagafant
    • zh 北方索托语
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional> , <Àfrica > República de Sud-àfrica>

    El grup etnolingüístic sotho septentrional (pedi) és un dels grups majoritaris de la República de Sud-àfrica (9,4 % de la població total), juntament amb el zulú (23%) i el sotho meridional (7,7%). El sotho septentrional és la llengua majoritària de la província de Limpopo (52% de la població), seguida pel songa (22 %) i el venda (16 %). El sotho septentrional és lingüísticament proper al sesotho (sotho meridional) i al tswana, amb els quals forma el subgrup sotho de les llengües bantú.

    Hi ha certa confusió al voltant de la denominació de la llengua sotho septentrional i del terme «sepedi». D'una banda, «sepedi» és el nom utilitzat oficialment a la República de Sud-àfrica per referir-se al sotho septentrional, i així apareix a la Constitució d'aquest país. D'altra banda, el terme «sepedi» s'utilitza per referir-se a una de les diverses varietats dialectals d'aquesta mateixa llengua.

    Aquesta llengua té una gran variació dialectal: varietats del centre-sud (kopa, sotho ndebele), central (pedi, tau, kone), nord-oest (tlokwa, hananwa, matlala, moletsi, mamabolo), nord-est (lobedu, phalaborwa, kgaga, dzwabo), est (pai), i centre-est (pulana, kutswe).

    El sotho septentrional s'inclou dins les llengües bantú, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important d'elles, es va produir seguint el curs dels rius, i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

    Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

    Totes les llengües bantú, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisan.

       
  • 1530103   seto-gbe  <Nigerocongolesa > Volta-níger > Gbe> , <Àfrica > Benín> , <Àfrica > Togo> seto-gbe
     
       
    • gun
    • alada sin. compl.
    • alada-gbe sin. compl.
    • egun sin. compl.
    • ge sin. compl.
    • gu sin. compl.
    • gugbe sin. compl.
    • gun-alada sin. compl.
    • gun-gbe sin. compl.
    • mina sin. compl.
    • seto-gbe sin. compl.
    • toli-gbe sin. compl.
    • ar غونية
    • cy Gun
    • cy Alada sin. compl.
    • cy Alada-gbe sin. compl.
    • cy Egun sin. compl.
    • cy Ge sin. compl.
    • cy Gu sin. compl.
    • cy Gugbe sin. compl.
    • cy Gun-alada sin. compl.
    • cy Gun-gbe sin. compl.
    • cy Mina sin. compl.
    • cy Seto-gbe sin. compl.
    • cy Toli-gbe sin. compl.
    • de Gun
    • de Alada sin. compl.
    • de Alada-Gbe sin. compl.
    • de Egun sin. compl.
    • de Ge sin. compl.
    • de Gu sin. compl.
    • de Gugbe sin. compl.
    • de Gun-Alada sin. compl.
    • de Gun-Gbe sin. compl.
    • de Mina sin. compl.
    • de Seto-Gbe sin. compl.
    • de Toli-Gbe sin. compl.
    • en Gun
    • en Alada sin. compl.
    • en Alada-Gbe sin. compl.
    • en Egun sin. compl.
    • en Goun sin. compl.
    • en Gu sin. compl.
    • en Gugbe sin. compl.
    • en Gun-Alada sin. compl.
    • en Gun-Gbe sin. compl.
    • en Seto-Gbe sin. compl.
    • en Toli-Gbe sin. compl.
    • es gun
    • es alada sin. compl.
    • es alada-gbe sin. compl.
    • es egun sin. compl.
    • es ge sin. compl.
    • es gu sin. compl.
    • es gugbe sin. compl.
    • es gun-alada sin. compl.
    • es gun-gbe sin. compl.
    • es mina sin. compl.
    • es seto-gbe sin. compl.
    • es toli-gbe sin. compl.
    • eu gun
    • eu alada sin. compl.
    • eu alada-gbe sin. compl.
    • eu egun sin. compl.
    • eu ge sin. compl.
    • eu gu sin. compl.
    • eu gugbe sin. compl.
    • eu gun-alada sin. compl.
    • eu gun-gbe sin. compl.
    • eu mina sin. compl.
    • eu seto-gbe sin. compl.
    • eu toli-gbe sin. compl.
    • fr gun
    • fr alada sin. compl.
    • fr alada-gbe sin. compl.
    • fr egun sin. compl.
    • fr ge sin. compl.
    • fr gu sin. compl.
    • fr gugbe sin. compl.
    • fr gun-alada sin. compl.
    • fr gun-gbe sin. compl.
    • fr mina sin. compl.
    • fr seto-gbe sin. compl.
    • fr toli-gbe sin. compl.
    • gl gun
    • gl alada sin. compl.
    • gl alada-gbe sin. compl.
    • gl egun sin. compl.
    • gl ge sin. compl.
    • gl gu sin. compl.
    • gl gugbe sin. compl.
    • gl gun-alada sin. compl.
    • gl gun-gbe sin. compl.
    • gl mina sin. compl.
    • gl seto-gbe sin. compl.
    • gl toli-gbe sin. compl.
    • gn gun
    • gn alada sin. compl.
    • gn alada-gbe sin. compl.
    • gn egun sin. compl.
    • gn ge sin. compl.
    • gn gu sin. compl.
    • gn gugbe sin. compl.
    • gn gun-alada sin. compl.
    • gn gun-gbe sin. compl.
    • gn mina sin. compl.
    • gn seto-gbe sin. compl.
    • gn toli-gbe sin. compl.
    • it gun
    • it alada sin. compl.
    • it alada-gbe sin. compl.
    • it egun sin. compl.
    • it ge sin. compl.
    • it gu sin. compl.
    • it gugbe sin. compl.
    • it gun-alada sin. compl.
    • it gun-gbe sin. compl.
    • it mina sin. compl.
    • it seto-gbe sin. compl.
    • it toli-gbe sin. compl.
    • ja グン語
    • nl Gun
    • nl Alada sin. compl.
    • nl Alada-Gbe sin. compl.
    • nl Egun sin. compl.
    • nl Ge sin. compl.
    • nl Gu sin. compl.
    • nl Gugbe sin. compl.
    • nl Gun-Alada sin. compl.
    • nl Gun-Gbe sin. compl.
    • nl Mina sin. compl.
    • nl Seto-Gbe sin. compl.
    • nl Toli-Gbe sin. compl.
    • pt gun
    • pt alada sin. compl.
    • pt alada-gbe sin. compl.
    • pt egun sin. compl.
    • pt ge sin. compl.
    • pt gu sin. compl.
    • pt gugbe sin. compl.
    • pt gun-alada sin. compl.
    • pt gun-gbe sin. compl.
    • pt mina sin. compl.
    • pt seto-gbe sin. compl.
    • pt toli-gbe sin. compl.
    • ru Гун
    • ru Ге sin. compl.
    • ru Гу sin. compl.
    • ru Мина sin. compl.
    • ru Эгун sin. compl.
    • ru Алада sin. compl.
    • ru Гугбе sin. compl.
    • ru Гун-гбе sin. compl.
    • ru Сето-гбе sin. compl.
    • ru Толи-гбе sin. compl.
    • ru Алада-гбе sin. compl.
    • ru Гун-алада sin. compl.
    • zh 衮语
    • zh 戈语、米纳语、阿拉达语、阿拉达-戈贝语、衮-阿拉达语、衮-戈贝语、埃衮语、固语、固戈贝语、塞托-戈贝语、托里-戈贝语 sin. compl.
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Nigerocongolesa > Volta-níger > Gbe> , <Àfrica > Benín> , <Àfrica > Togo>

    El grup gbe de la branca kwa, al qual pertany el gun, constitueix un continu lingüístic d'unes vint llengües parlades principalment a Togo, Benín i Ghana.

    Els dialectes del gun són l'ajra, l'alada, el seto i el toli.