Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

       
  • 1530236   suuhtúk  <Txibtxa > Txibtxa A > Vice> , <Amèrica > Costa Rica> , <Amèrica > Panamà> suuhtúk
     
       
    • viceíta sin. compl.
    • talamanca sin. compl.
    • suuhtúk sin. compl.
    • bribri-wak sin. compl.
    • bribri
    • cod
    • ar بريبرية
    • cy Viceíta sin. compl.
    • cy Talamanca sin. compl.
    • cy Suuhtúk sin. compl.
    • cy Bribri-wak sin. compl.
    • cy Bribri
    • de Viceita sin. compl.
    • de Talamanca sin. compl.
    • de Suuhtúk sin. compl.
    • de Bribri-Wak sin. compl.
    • de Bribri
    • en Viceita sin. compl.
    • en Talamanca sin. compl.
    • en Suuhtúk sin. compl.
    • ensin. compl.
    • en Bribrí-Wak sin. compl.
    • en Bribrí
    • es bribri-wak sin. compl.
    • es suuhtúk sin. compl.
    • es talamanca sin. compl.
    • es viceíta sin. compl.
    • es bribri
    • eu bribriera
    • eu bribri-wak sin. compl.
    • eu suuhtuk sin. compl.
    • eu talamanca sin. compl.
    • eu viceita sin. compl.
    • fr bribri
    • fr bribri-wak sin. compl.
    • fr suuhtúk sin. compl.
    • fr talamanca sin. compl.
    • fr viceita sin. compl.
    • gn vrivri
    • gn bribri-wak sin. compl.
    • gn suuhtúk sin. compl.
    • gn talamanca sin. compl.
    • gn viceíta sin. compl.
    • it bribri
    • it bribri-wak sin. compl.
    • it suuhtúk sin. compl.
    • it talamanca sin. compl.
    • it viceíta sin. compl.
    • ja ブリブリ語
    • ja ビセイタ語 sin. compl.
    • ja スウトゥク語 sin. compl.
    • ja タラマンカ語 sin. compl.
    • ja ブリブリ・ワク語 sin. compl.
    • nl Bribri
    • nl Bribri-Wak sin. compl.
    • nl Suuhtúk sin. compl.
    • nl Talamanca sin. compl.
    • nl Viceíta sin. compl.
    • pt bribri
    • pt bribri-wak sin. compl.
    • pt suuhtúk sin. compl.
    • pt talamanca sin. compl.
    • pt viceíta sin. compl.
    • ru Брибри
    • ru Суутук sin. compl.
    • ru Висеита sin. compl.
    • ru Таламанка sin. compl.
    • ru Брибри-уак sin. compl.
    • zh 布里布里语
    • zh 维塞塔 sin. compl.
    • zh 塔拉曼卡 sin. compl.
    • zh 苏乌图克 sin. compl.
    • zh 布里布里-瓦科 sin. compl.
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Txibtxa > Txibtxa A > Vice> , <Amèrica > Costa Rica> , <Amèrica > Panamà>

    Es tracta del grup indígena més nombrós de Costa Rica. Alguns bribri es troben assentats a Panamà, a prop de la frontera amb Costa Rica.

    Tot i que parlen dues llengües diferents, els cabécar formen una sola ètnia amb els bribri, anomenada tradicionalment talamanqueña; comparteixen territori, sistema de clans, creences, etc.

    Aquesta llengua consta de tres variants dialectals: salitre-cabagra, amubre-catsi i coroma. Les seves altres denominacions signifiquen el següent: ('nosaltres'), suuhtúk ('el nostre idioma') i bribri-wak ('els del clan de la muntanya').

       
  • 1530359   suyà  <Je > Branca del nord> , <Amèrica > Brasil> suyà
     
       
    • tapanhúna sin. compl.
    • tapajúna-goronã sin. compl.
    • suiá sin. compl.
    • beiço de pau sin. compl.
    • suyà
    • cod mê-kin-se-ji
    • ar سويا
    • cy Tapanhúna sin. compl.
    • cy Tapajúna-goronã sin. compl.
    • cy Suiá sin. compl.
    • cy Beiço de pau sin. compl.
    • cy Suyá
    • de Tapanhúna sin. compl.
    • de Tapajúna-Goronã sin. compl.
    • de Suiá sin. compl.
    • de Beiço de Pau sin. compl.
    • de Suyá
    • en Tapayúna sin. compl.
    • en Tapanhúna sin. compl.
    • en Tapajúna-Goronã sin. compl.
    • en Suiá sin. compl.
    • en Beiço de Pau sin. compl.
    • en Suyá
    • es beiço de pau sin. compl.
    • es suiá sin. compl.
    • es tapajúna-goronã sin. compl.
    • es tapanhúna sin. compl.
    • es suyá
    • eu suiera
    • eu beiço de pau sin. compl.
    • eu suiá sin. compl.
    • eu suyá sin. compl.
    • eu tapajúna-goronã sin. compl.
    • eu tapanhúna sin. compl.
    • fr suya
    • fr beiço de pau sin. compl.
    • fr suiá sin. compl.
    • fr tapajúna-goronã sin. compl.
    • fr tapanhúna sin. compl.
    • gl suiá
    • gl beiço de pau sin. compl.
    • gl suyá sin. compl.
    • gl tapajúna-goronã sin. compl.
    • gl tapanhúna sin. compl.
    • it suyà
    • it beiço de pau sin. compl.
    • it suiá sin. compl.
    • it tapajúna-goronã sin. compl.
    • it tapanhúna sin. compl.
    • ja スヤ語
    • ja スイア語、 ベイソ・デ・パウ語、タパヌナ語、 タパユナ語 sin. compl.
    • nl Suyá
    • nl Beiço de Pau sin. compl.
    • nl Suiá sin. compl.
    • nl Tapajúna-Goronã sin. compl.
    • nl Tapanhúna sin. compl.
    • pt suyá
    • pt beiço de pau sin. compl.
    • pt suiá sin. compl.
    • pt tapajúna-goronã sin. compl.
    • pt tapanhúna sin. compl.
    • ru Суйя
    • ru Суя sin. compl.
    • ru Тапаюна sin. compl.
    • ru Тапаньюна sin. compl.
    • ru Бейсо-де-пау sin. compl.
    • zh 苏亚语
    • zh 遂亚、贝乔德帕乌、塔帕尤纳-格罗那、塔潘胡纳 sin. compl.
    • scr Sense tradició escrita

    <Je > Branca del nord> , <Amèrica > Brasil>

    Els suyans es van establir al Xingu fa uns 150 anys, procedents de l'est, seguint el curs del riu Ronuro. Tradicionalment hi ha hagut dos grups suyans: el suyà oriental, anomenat també suyà del Xingu o suyà miçu, i el suyà occidental, conegut també com a beiço de pau, tapanhúna o tapayuna. No es va contactar amb aquests darrers, que vivien entre els rius Arinos i Sangue, fins al 1967, en què van ser traslladats al poble dels primers. Aquests dos grups parlen variants d'una mateixa llengua.

    Les primeres referències als suyans són de Von den Steinen, que els va trobar durant la seva primera expedició al Xingu l'any 1884. Però fins al 1959 una expedició governamental no va contactar amb ells. Des d'aleshores viuen en una reserva multiètnica, però el seu territori es veu amenaçat per l'establiment de colons i la contaminació del seus rius. Els tapayunes es van establir separadament el 1980.

       
  • 1529832   svan  <Caucàsica meridional o kartveliana > Svan> , <Àsia > Geòrgia> svan
     
       
    • svanetià
    • svan sin. compl.
    • cod ?უშნუ ნინ (Lushnu nin)
    • ar السوانية
    • cy Svaneteg
    • cy Svan sin. compl.
    • de Svanisch
    • de Swanisch sin. compl.
    • en Svan
    • en Lushnu sin. compl.
    • en Svanuri sin. compl.
    • es svan
    • eu svanera
    • fr svane
    • fr svan sin. compl.
    • gn svan
    • it svanetiano
    • it svan sin. compl.
    • ja スヴァネティ語
    • ja スヴァン語 sin. compl.
    • nl Svanetisch
    • nl Svan sin. compl.
    • pt svan
    • pt suan sin. compl.
    • ru Сванский язык
    • zh 斯凡语
    • zh 卢什努语 sin. compl.
    • zh 斯凡努瑞语 sin. compl.
    • scr Alfabet georgià

    <Caucàsica meridional o kartveliana > Svan> , <Àsia > Geòrgia>

    L'svanetià és la llengua de la família kartveliana que manté més arcaismes i, alhora, que ha desenvolupat més innovacions pel fet que es va separar de les altres molt aviat (entre el 5000 i el 2000 aC). Els seus parlants viuen a les altes muntanyes seguint la forma de vida tradicional en el seu territori ancestral.

    L'svanetià té cinc blocs dialectals principals, dividits en dos grups:

    - el grup alt svanetià, parlat a la vall de l'Inguri i els seus afluents, que reuneix la majoria dels parlants i inclou els blocs dialectals alt bal i baix bal,
    - el grup baix svanetià, parlat al llarg del riu Tskhenis-tskali, que inclou els blocs dialectals lashkh, lentekhian i cholur.

    L'svanetià és una llengua bàsicament oral, encara que algunes persones fan servir l'alfabet georgià per escriure'l. Es parla en l'àmbit familiar i no s'ensenya a les escoles. La llengua de l'Administració, l'educació i els mitjans de comunicació és el georgià.

    Els parlants de svanetià utilitzen com a llengües literàries el georgià i, de vegades, el rus. El 1864 es van intentar establir les bases per a un sistema svanetià escrit, però no es va arribar a dur a la pràctica.

    L'svanetià es considera una llengua amenaçada ja que tots els seus parlants són bilingües en georgià i els adults més grans també solen ser-ho en rus. El nivell de competència en la llengua disminueix progressivament i ja quasi no hi ha nens que l'aprenguin. L'abandonament de la llengua es nota sobretot entre els joves que viuen als pobles més grans i entre les famílies que han emigrat a altres regions de Geòrgia, per causes econòmiques i per les dures condicions de vida a les muntanyes.

    S'han publicat nombrosos estudis i descripcions de l'svanetià (fins i tot gramàtiques i diccionaris), que no cobreixen, però, la llengua en la seva totalitat. Recentment s'ha editat un diccionari svanetià-georgià-rus.

       
  • 1529832   svanetià  <Caucàsica meridional o kartveliana > Svan> , <Àsia > Geòrgia> svanetià
     
       
    • svanetià
    • svan sin. compl.
    • cod ?უშნუ ნინ (Lushnu nin)
    • ar السوانية
    • cy Svaneteg
    • cy Svan sin. compl.
    • de Svanisch
    • de Swanisch sin. compl.
    • en Svan
    • en Lushnu sin. compl.
    • en Svanuri sin. compl.
    • es svan
    • eu svanera
    • fr svane
    • fr svan sin. compl.
    • gn svan
    • it svanetiano
    • it svan sin. compl.
    • ja スヴァネティ語
    • ja スヴァン語 sin. compl.
    • nl Svanetisch
    • nl Svan sin. compl.
    • pt svan
    • pt suan sin. compl.
    • ru Сванский язык
    • zh 斯凡语
    • zh 卢什努语 sin. compl.
    • zh 斯凡努瑞语 sin. compl.
    • scr Alfabet georgià

    <Caucàsica meridional o kartveliana > Svan> , <Àsia > Geòrgia>

    L'svanetià és la llengua de la família kartveliana que manté més arcaismes i, alhora, que ha desenvolupat més innovacions pel fet que es va separar de les altres molt aviat (entre el 5000 i el 2000 aC). Els seus parlants viuen a les altes muntanyes seguint la forma de vida tradicional en el seu territori ancestral.

    L'svanetià té cinc blocs dialectals principals, dividits en dos grups:

    - el grup alt svanetià, parlat a la vall de l'Inguri i els seus afluents, que reuneix la majoria dels parlants i inclou els blocs dialectals alt bal i baix bal,
    - el grup baix svanetià, parlat al llarg del riu Tskhenis-tskali, que inclou els blocs dialectals lashkh, lentekhian i cholur.

    L'svanetià és una llengua bàsicament oral, encara que algunes persones fan servir l'alfabet georgià per escriure'l. Es parla en l'àmbit familiar i no s'ensenya a les escoles. La llengua de l'Administració, l'educació i els mitjans de comunicació és el georgià.

    Els parlants de svanetià utilitzen com a llengües literàries el georgià i, de vegades, el rus. El 1864 es van intentar establir les bases per a un sistema svanetià escrit, però no es va arribar a dur a la pràctica.

    L'svanetià es considera una llengua amenaçada ja que tots els seus parlants són bilingües en georgià i els adults més grans també solen ser-ho en rus. El nivell de competència en la llengua disminueix progressivament i ja quasi no hi ha nens que l'aprenguin. L'abandonament de la llengua es nota sobretot entre els joves que viuen als pobles més grans i entre les famílies que han emigrat a altres regions de Geòrgia, per causes econòmiques i per les dures condicions de vida a les muntanyes.

    S'han publicat nombrosos estudis i descripcions de l'svanetià (fins i tot gramàtiques i diccionaris), que no cobreixen, però, la llengua en la seva totalitat. Recentment s'ha editat un diccionari svanetià-georgià-rus.

       
  • 1529655   swahili  <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional> , <Àfrica > Burundi> , <Àfrica > Comores> , <Àfrica > Mayotte> , <Àfrica > Moçambic> , <Àfrica > Ruanda> , <Àfrica > Somàlia> , <Àfrica > Sudan> , <Àfrica > Tanzània> , <Àfrica > Uganda> swahili
     
       
    • suahili
    • kiswahili sin. compl.
    • swahili sin. compl.
    • cod kiswahili
    • ar سواحيلية
    • cy Swahili
    • cy Kiswahili sin. compl.
    • de Swahili
    • de Kisuaheli sin. compl.
    • de Kisuahili sin. compl.
    • de Kiswaheli sin. compl.
    • de Kiswahili sin. compl.
    • de Suahili sin. compl.
    • en Swahili
    • en Kisuaheli sin. compl.
    • en Kiswahili sin. compl.
    • es suahili
    • es kiswahili sin. compl.
    • es suajelí sin. compl.
    • es suajili sin. compl.
    • es swahili sin. compl.
    • eu swahili
    • eu kisuaheli sin. compl.
    • eu kiswahili sin. compl.
    • fr swahili
    • fr kiswahili sin. compl.
    • fr souahéli sin. compl.
    • gl suahili
    • gl kiswahili sin. compl.
    • gn suahili
    • gn kiswahili sin. compl.
    • it swahili
    • it kiswahili sin. compl.
    • ja スワヒリ語
    • nl Swahili
    • nl Kiswahili sin. compl.
    • pt suaíli
    • pt kiswahili sin. compl.
    • ru Суахили
    • ru Кисуахили sin. compl.
    • zh 斯瓦希里
    • zh 奇斯瓦希里 sin. compl.
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional> , <Àfrica > Burundi> , <Àfrica > Comores> , <Àfrica > Mayotte> , <Àfrica > Moçambic> , <Àfrica > Ruanda> , <Àfrica > Somàlia> , <Àfrica > Sudan> , <Àfrica > Tanzània> , <Àfrica > Uganda>

    El suahili és la llengua materna del poble suahili (o waswahili). Els individus ètnicament suahilis són aproximadament 1.300.000, però avui dia els parlants de suahili com a primera llengua són aproximadament 6.000.000. Com a llengua franca, en canvi, el suahili és emprat per més de 70.000.000 persones a tot l'Àfrica oriental.

    El suahili està format per diferents dialectes: el kiunguja (parlat a l'illa de Zanzíbar i que l'any 1928 va ser triat com a base de l'estàndard suahili), el kitumbatu i el kimakunduchi (parlats majoritàriament a l'illa de Zanzíbar), el kimrima (parlat a Pangani, Vanga, Dar es Salaam, Rufiji i l'illa de Mafia), el kimgao (originàriament parlat a Kilwa i vers el sud), el kipemba (parlat a l'illa de Pemba), el mijikenda (parlat a l'illa de Mvita), el kingare i chijomvu (parlats a l'àrea de Mombasa), el chi-chifundi (parlat a la costa meridional de Kènia), el kivumba (parlat a la costa meridional de Kènia), el kiamu (parlat a l'illa de Lamu) i el sheng (parlat a Nairobi). Varietats més individualitzades en el si del suahili són: el kimwani (parlat a les illes de Kerimba i a la costa nord de Moçambic), el kingwana (parlat a les regions orientals i meridionals de la República Democràtica del Congo), el comorès (parlat a les illes Comores) i el chimwiini (tradicionalment parlat pels voltants de la ciutat somalí de Barawa però que en els últims anys s'ha estès a Kènia, fugint de la guerra civil).

    Com a poble costaner, els suahilis han estat en contacte amb pobles d'ultramar des d'antic. Invasors àrabs d'Oman van ocupar bona part del país suahili al segle XI dC, especialment les illes de Zanzíbar i Pemba i alguns ports importants com Mombasa. Com a conseqüència, el suahili conté nombrosos manlleus a l'àrab. L'expansió del suahili com a llengua comercial comença al segle XIII.

    Al segle XIX, els governants de Zanzíbar van organitzar expedicions comercials a l'interior del continent fins a la regió dels grans llacs, on els suahilis van establir rutes comercials permanents en què la llengua suahili esdevingué la llengua franca. Quan els colonitzadors alemanys conqueriren Tanganyika (que es correspon grosso modo a l'actual Tanzània) el 1886 i es van adonar de l'extensió que tenia el suahili com a llengua comercial, el van convertir també en la llengua de l'administració colonial.

    La difusió de què gaudeix el suahili avui dia com a llengua franca a l'Àfrica oriental és comparable a la del haussa a l'Àfrica occidental. Cal dir que el haussa té més parlants nadius (33.117.000) que segons parlants (18.800.000), mentre que el suahili té més segons parlants (73.000.000) que parlants nadius (6.000.000) i encara menys parlants nadius que són ètnicament suahilis (1.328.000). Tant a Tanzània com a Kènia, el suahili té una difusió general i és conegut pel 90% de la població total; la presència del suahili a l'ensenyament, als mitjans de comunicació i a la literatura és molt àmplia.

       
  • 1530636   swati  <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional> , <Àfrica > República de Sud-àfrica> , <Àfrica > Swazilàndia> swati
     
       
    • swati
    • isiswazi sin. compl.
    • phuthi sin. compl.
    • siswati sin. compl.
    • swazi sin. compl.
    • tekela sin. compl.
    • tekeza sin. compl.
    • cod siswati
    • ar سواتي
    • cy Swati
    • cy Isiswazi sin. compl.
    • cy Phuthi sin. compl.
    • cy Siswati sin. compl.
    • cy Swazi sin. compl.
    • cy Tekela sin. compl.
    • cy Tekeza sin. compl.
    • de Siswati
    • de Isiswazi sin. compl.
    • de Phuthi sin. compl.
    • de Swati sin. compl.
    • de Swazi sin. compl.
    • de Tekela sin. compl.
    • de Tekeza sin. compl.
    • en Swati
    • en Isiswazi sin. compl.
    • en Phuthi sin. compl.
    • en Siswati sin. compl.
    • en Swazi sin. compl.
    • en Tekela sin. compl.
    • en Tekeza sin. compl.
    • es suati
    • es isiswazi sin. compl.
    • es phuthi sin. compl.
    • es siswati sin. compl.
    • es swazi sin. compl.
    • es tekela sin. compl.
    • es tekeza sin. compl.
    • eu swatiera
    • eu isiswazi sin. compl.
    • eu phuthi sin. compl.
    • eu siswati sin. compl.
    • eu swati sin. compl.
    • eu swatiera sin. compl.
    • eu swazi sin. compl.
    • eu tekela sin. compl.
    • eu tekeza sin. compl.
    • fr swati
    • fr isiswazi sin. compl.
    • fr phuthi sin. compl.
    • fr siswati sin. compl.
    • fr swazi sin. compl.
    • fr tekela sin. compl.
    • fr tekeza sin. compl.
    • gl swati
    • gl isiswazi sin. compl.
    • gl phuthi sin. compl.
    • gl siswati sin. compl.
    • gl swazi sin. compl.
    • gl tekela sin. compl.
    • gl tekeza sin. compl.
    • gn swati
    • gn isiswazi sin. compl.
    • gn phuthi sin. compl.
    • gn siswati sin. compl.
    • gn swazi sin. compl.
    • gn tekela sin. compl.
    • gn tekeza sin. compl.
    • it swati
    • it isiswazi sin. compl.
    • it phuthi sin. compl.
    • it siswati sin. compl.
    • it swazi sin. compl.
    • it tekela sin. compl.
    • it tekeza sin. compl.
    • pt swati
    • pt isiswazi sin. compl.
    • pt phuthi sin. compl.
    • pt siswati sin. compl.
    • pt swazi sin. compl.
    • pt tekela sin. compl.
    • pt tekeza sin. compl.
    • tmh Taswatit
    • tmh Isiswazi sin. compl.
    • tmh phuthi sin. compl.
    • tmh siswati sin. compl.
    • tmh swazi sin. compl.
    • tmh tekela sin. compl.
    • tmh tekeza sin. compl.
    • zh 斯瓦蒂语
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional> , <Àfrica > República de Sud-àfrica> , <Àfrica > Swazilàndia>

    El grup etnolingüístic swati constitueix aproximadament el 88% de la població de Swazilàndia i el 2,5 % de la població de la República de Sud-àfrica. En aquest últim país, el swati és la llengua majoritària de la província de Mpumalanga (30% de la població), seguida pel zulú (26,4%) i el ndebele (12,1%). El swati és lingüísticament proper al ndebele, el xhosa i el zulú, amb els quals hi pot haver intercomprensió.

    El swati consta de diversos dialectes, entre els quals trobem el thithiza i el yeyeza.

    Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantú, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important d'elles, es va produir seguint el curs dels rius, i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

    Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

    Totes les llengües bantú, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisan.

       
  • 1530636   swazi  <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional> , <Àfrica > República de Sud-àfrica> , <Àfrica > Swazilàndia> swazi
     
       
    • swati
    • isiswazi sin. compl.
    • phuthi sin. compl.
    • siswati sin. compl.
    • swazi sin. compl.
    • tekela sin. compl.
    • tekeza sin. compl.
    • cod siswati
    • ar سواتي
    • cy Swati
    • cy Isiswazi sin. compl.
    • cy Phuthi sin. compl.
    • cy Siswati sin. compl.
    • cy Swazi sin. compl.
    • cy Tekela sin. compl.
    • cy Tekeza sin. compl.
    • de Siswati
    • de Isiswazi sin. compl.
    • de Phuthi sin. compl.
    • de Swati sin. compl.
    • de Swazi sin. compl.
    • de Tekela sin. compl.
    • de Tekeza sin. compl.
    • en Swati
    • en Isiswazi sin. compl.
    • en Phuthi sin. compl.
    • en Siswati sin. compl.
    • en Swazi sin. compl.
    • en Tekela sin. compl.
    • en Tekeza sin. compl.
    • es suati
    • es isiswazi sin. compl.
    • es phuthi sin. compl.
    • es siswati sin. compl.
    • es swazi sin. compl.
    • es tekela sin. compl.
    • es tekeza sin. compl.
    • eu swatiera
    • eu isiswazi sin. compl.
    • eu phuthi sin. compl.
    • eu siswati sin. compl.
    • eu swati sin. compl.
    • eu swatiera sin. compl.
    • eu swazi sin. compl.
    • eu tekela sin. compl.
    • eu tekeza sin. compl.
    • fr swati
    • fr isiswazi sin. compl.
    • fr phuthi sin. compl.
    • fr siswati sin. compl.
    • fr swazi sin. compl.
    • fr tekela sin. compl.
    • fr tekeza sin. compl.
    • gl swati
    • gl isiswazi sin. compl.
    • gl phuthi sin. compl.
    • gl siswati sin. compl.
    • gl swazi sin. compl.
    • gl tekela sin. compl.
    • gl tekeza sin. compl.
    • gn swati
    • gn isiswazi sin. compl.
    • gn phuthi sin. compl.
    • gn siswati sin. compl.
    • gn swazi sin. compl.
    • gn tekela sin. compl.
    • gn tekeza sin. compl.
    • it swati
    • it isiswazi sin. compl.
    • it phuthi sin. compl.
    • it siswati sin. compl.
    • it swazi sin. compl.
    • it tekela sin. compl.
    • it tekeza sin. compl.
    • pt swati
    • pt isiswazi sin. compl.
    • pt phuthi sin. compl.
    • pt siswati sin. compl.
    • pt swazi sin. compl.
    • pt tekela sin. compl.
    • pt tekeza sin. compl.
    • tmh Taswatit
    • tmh Isiswazi sin. compl.
    • tmh phuthi sin. compl.
    • tmh siswati sin. compl.
    • tmh swazi sin. compl.
    • tmh tekela sin. compl.
    • tmh tekeza sin. compl.
    • zh 斯瓦蒂语
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional> , <Àfrica > República de Sud-àfrica> , <Àfrica > Swazilàndia>

    El grup etnolingüístic swati constitueix aproximadament el 88% de la població de Swazilàndia i el 2,5 % de la població de la República de Sud-àfrica. En aquest últim país, el swati és la llengua majoritària de la província de Mpumalanga (30% de la població), seguida pel zulú (26,4%) i el ndebele (12,1%). El swati és lingüísticament proper al ndebele, el xhosa i el zulú, amb els quals hi pot haver intercomprensió.

    El swati consta de diversos dialectes, entre els quals trobem el thithiza i el yeyeza.

    Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantú, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important d'elles, es va produir seguint el curs dels rius, i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

    Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

    Totes les llengües bantú, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisan.

       
  • 1530174   sylheti  <Indoeuropea > Indoirànica > Índic> , <Àsia > Bangla Desh> sylheti
     
       
    • sylheti sin. compl.
    • siloti sin. compl.
    • sileti
    • cod silôţi
    • ar سيليتية
    • cy Sylheti sin. compl.
    • cy Siloti sin. compl.
    • cy Sileti
    • de Sylheti sin. compl.
    • de Sylhetti
    • en Syloti sin. compl.
    • en Sylhetti sin. compl.
    • en Siloti sin. compl.
    • en Sileti sin. compl.
    • en Sylheti
    • es sylheti sin. compl.
    • es siloti sin. compl.
    • es siletí
    • eu syloti sin. compl.
    • eu sylhetti sin. compl.
    • eu sylheti sin. compl.
    • eu siloti sin. compl.
    • eu sileti sin. compl.
    • eu sylhetera
    • fr sylheti
    • fr siloti sin. compl.
    • fr sylhetti sin. compl.
    • gl sileti
    • gl siloti sin. compl.
    • gl sylethi sin. compl.
    • gn sileti
    • gn siloti sin. compl.
    • gn sylheti sin. compl.
    • it sylheti
    • it siloti sin. compl.
    • ja シレット語
    • nl Sileti
    • nl Siloti sin. compl.
    • nl Sylheti sin. compl.
    • pt sileti
    • pt siloti sin. compl.
    • pt sylheti sin. compl.
    • ru Силхети
    • ru Силоти sin. compl.
    • ru Силети sin. compl.
    • zh 锡尔赫特
    • zh 锡尔赫蒂、锡罗蒂 sin. compl.
    • scr Alfabet bengalí
    • scr Alfabet nagari sileti

    <Indoeuropea > Indoirànica > Índic> , <Àsia > Bangla Desh>

    El sileti és la segona llengua més parlada de Bangladesh, amb un 10% de la població total, després del bengalí.

    Com a llengua índica oriental, el sileti és molt proper al bengalí i hi ha autors que consideren el sileti com un dialecte bengalí.

    Abans, el sileti s'escrivia en una escriptura pròpia, el nagari sileti, semblant a l'escriptura kaithi emprada per a l'awadhi, el bhojpuri, el magahi i el maithili; avui dia, però, s'escriu en l'escriptura bengalí.