Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

       
  • 1530727   xaadas  <Aïllada> , <Amèrica > Canadà> , <Amèrica > Estats Units d'Amèrica> xaadas
     
       
    • haida
    • kaigani sin. compl.
    • xaadas sin. compl.
    • cod xaat kil
    • cy Haida
    • cy Kaigani sin. compl.
    • cy Xaadas sin. compl.
    • de Haida
    • de Kaigani sin. compl.
    • de Xaadas sin. compl.
    • en Haida
    • en Kaigani sin. compl.
    • en Xaadas sin. compl.
    • en Xayda Kil sin. compl.
    • es haida
    • es kaigani sin. compl.
    • es xaadas sin. compl.
    • eu haidera
    • eu kaigani sin. compl.
    • eu xaadas sin. compl.
    • fr haida
    • fr kaigani sin. compl.
    • fr xaadas sin. compl.
    • gl haida
    • gl kaigani sin. compl.
    • gl xaadas sin. compl.
    • gn haida
    • gn kaigani sin. compl.
    • gn xaadas sin. compl.
    • it haida
    • it kaigani sin. compl.
    • it xaadas sin. compl.
    • pt haida
    • pt kaigani sin. compl.
    • pt xaadas sin. compl.
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Aïllada> , <Amèrica > Canadà> , <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>

    S'ha intentat relacionar la llengua haida amb la família atapascana-eyak-tlingit. Com que no se n'ha pogut establir el parentiu, es continua considerant aïllada.

    La regió originària de la llengua correspon a l'arxipèlag Reina Carlota, des d'on es va escampar cap al sud-est d'Alaska en moviments migratoris del segle XVIII, abans del contacte amb els europeus.

    Els parlants es reparteixen en diversos dialectes: el de les illes Reina Carlota centrals, el de les illes septentrionals i el del sud-est d'Alaska (a les illes Prince of Wales i Dall). La varietat dialectal més meridional es va parlar a l'illa d'Anthony fins al començament del segle XX.

    Actualment tots els parlants són més grans de 70 anys, de manera que la llengua està en un avançat procés d'extinció. Es duen a terme intents de revitalització que consisteixen especialment a ensenyar la llengua als joves i a enregistrar la parla dels adults grans competents.

    El nom de la llengua prové de la paraula xayda, que en haida significa 'persona'.

       
  • 1530789   xadi  <Afroasiàtica > Txàdica > Central> , <Àfrica > Camerun> , <Àfrica > Nigèria> xadi
     
       
    • hdi
    • hedi sin. compl.
    • hidé sin. compl.
    • turu-hide sin. compl.
    • xadi sin. compl.
    • xedi sin. compl.
    • de Hdi
    • de Ftour sin. compl.
    • de Hedi sin. compl.
    • de Xadi sin. compl.
    • de Xedi sin. compl.
    • en Hdi
    • en Chadi sin. compl.
    • en Chedi sin. compl.
    • en Hedi sin. compl.
    • en Hidé sin. compl.
    • en Turu-hidé sin. compl.
    • es hdi
    • es chadi sin. compl.
    • es chedi sin. compl.
    • es hedi sin. compl.
    • es hidé sin. compl.
    • es turu-hidé sin. compl.
    • eu hdi
    • eu chadi sin. compl.
    • eu chedi sin. compl.
    • eu hedi sin. compl.
    • eu hidé sin. compl.
    • eu turu-hidé sin. compl.
    • fr hidé
    • fr gwada xdi sin. compl.
    • fr hedi sin. compl.
    • fr tourou sin. compl.
    • fr xadi sin. compl.
    • gl hdi
    • gl chadi sin. compl.
    • gl chedi sin. compl.
    • gl hedi sin. compl.
    • gl hidé sin. compl.
    • gl turu-hidé sin. compl.
    • it hdi
    • it chadi sin. compl.
    • it chedi sin. compl.
    • it hedi sin. compl.
    • it hidé sin. compl.
    • it turu-hidé sin. compl.
    • nl Hdi
    • nl Gwada xdi sin. compl.
    • nl Hedi sin. compl.
    • nl Xadi sin. compl.
    • pt hdi
    • pt chadi sin. compl.
    • pt chedi sin. compl.
    • pt hedi sin. compl.
    • pt hidé sin. compl.
    • pt turu-hidé sin. compl.

    <Afroasiàtica > Txàdica > Central> , <Àfrica > Camerun> , <Àfrica > Nigèria>

    El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. El hdi és molt proper genèticament i gramaticalment a les llengües glavda, mandara, gvoko, parkwa i vemgo-mabas, entre d'altres.

    El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la hdi) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.

    Al Camerun, els hdi en general també saben ful, llengua d'ús interètnic en una àmplia zona de la província Extrem-nord (més enllà de les muntanyes Mandara). Els hdi nigerians, en canvi, solen saber haussa. Els àmbits d'ús de la llengua pròpia i de les de comunicació amb altres grups estan molt ben definits.

    El hdi és una llengua força homogènia, sense variació dialectal remarcable.

    Els infants hdi del Camerun són escolaritzats en francès, tot i que l'índex d'escolarització és molt baix. Els de Nigèria aprenen a llegir en anglès.

    Al Camerun s'empra la designació hdi i a Nigèria, hide.

       
  • 1529778   xagua  <Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca Amazones superior > Subbranca nawiki occidental > Grup Piapoko> , <Amèrica > Colòmbia> xagua
     
       
    • achagua
    • achawa sin. compl.
    • ajagua sin. compl.
    • xagua sin. compl.
    • ar أتشاغوية
    • cy Achagua
    • cy Achawa sin. compl.
    • cy Ajagua sin. compl.
    • cy Xagua sin. compl.
    • de Achagua
    • de Ajagua sin. compl.
    • de Xagua sin. compl.
    • en Achagua
    • en Achawa sin. compl.
    • en Ajagua sin. compl.
    • en Xagua sin. compl.
    • es achagua
    • es achawa sin. compl.
    • es ajagua sin. compl.
    • es xagua sin. compl.
    • eu achaguera
    • eu achawa sin. compl.
    • eu ajagua sin. compl.
    • eu xagua sin. compl.
    • fr achagua
    • fr achawa sin. compl.
    • fr ajagua sin. compl.
    • fr xagua sin. compl.
    • gl achagua
    • gl achawa sin. compl.
    • gl ajagua sin. compl.
    • gl xagua sin. compl.
    • gn achagua
    • gn achawa sin. compl.
    • gn ajagua sin. compl.
    • gn xagua sin. compl.
    • it achawa
    • ja アチャワ語
    • ja サワ語 sin. compl.
    • ja アハワ語 sin. compl.
    • nl Achagua
    • nl Achawa sin. compl.
    • nl Ajagua sin. compl.
    • nl Xagua sin. compl.
    • pt achagua
    • pt achawa sin. compl.
    • pt ajagua sin. compl.
    • pt xagua sin. compl.
    • ru Ачагуа
    • ru Ачава sin. compl.
    • ru Хагуа sin. compl.
    • ru Ахагуа sin. compl.
    • sw Achagua
    • sw Achawa sin. compl.
    • sw Ajagua sin. compl.
    • sw Xagua sin. compl.
    • tmh Tacagwat
    • zh 阿查瓜
    • zh 夏瓜 sin. compl.
    • zh 阿哈瓜 sin. compl.
    • zh 阿查瓦 sin. compl.

    <Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca Amazones superior > Subbranca nawiki occidental > Grup Piapoko> , <Amèrica > Colòmbia>

    Havien estat una de les comunitats més nombroses i disperses dels Llanos Orientales, amb més de 20 grups locals.

    Molts són d'origen piapoco, comunitat amb la qual mantenen relacions estretes, incloent-hi el matrimoni.

    Actualment unes quantes persones de l'ètnia sàliva conviuen amb els achagua.

       
  • 1530263   xambioà  <Aïllada> , <Amèrica > Brasil> xambioà
     
       
    • carajà
    • inã sin. compl.
    • ini sin. compl.
    • javaé sin. compl.
    • karajá sin. compl.
    • xambioà sin. compl.
    • cod ini ribé
    • ar الكاراجية
    • cy Carajá
    • cy Inã sin. compl.
    • cy Ini sin. compl.
    • cy Javaé sin. compl.
    • cy Karajá sin. compl.
    • cy Xambioá sin. compl.
    • de Carajá
    • de Inã sin. compl.
    • de Ini sin. compl.
    • de Javaé sin. compl.
    • de Karajá sin. compl.
    • de Xambioà sin. compl.
    • en Carajá
    • en Chamboa sin. compl.
    • en Ini sin. compl.
    • en Iny sin. compl.
    • en Javaé sin. compl.
    • en Javahé sin. compl.
    • en Karaja sin. compl.
    • en Karajá sin. compl.
    • en Shambioá sin. compl.
    • en Xambioá sin. compl.
    • en Ynã sin. compl.
    • es carajá
    • es ini sin. compl.
    • es iña sin. compl.
    • es javaé sin. compl.
    • es karajá sin. compl.
    • es xambioà sin. compl.
    • eu carajera
    • eu inã sin. compl.
    • eu ini sin. compl.
    • eu javaé sin. compl.
    • eu karajá sin. compl.
    • eu xambioà sin. compl.
    • fr karaja
    • fr caraja sin. compl.
    • fr inã sin. compl.
    • fr ini sin. compl.
    • fr javaé sin. compl.
    • fr xambioà sin. compl.
    • gn karaja
    • gn inã sin. compl.
    • gn ini sin. compl.
    • gn javaé sin. compl.
    • gn karajá sin. compl.
    • gn xambioà sin. compl.
    • it carajà
    • it inã sin. compl.
    • it ini sin. compl.
    • it javaé sin. compl.
    • it karajá sin. compl.
    • it xambioà sin. compl.
    • ja カラジャ語
    • ja サンビオワ語 sin. compl.
    • ja ジャヴァエ語 sin. compl.
    • ja イニ語、イニャ語 sin. compl.
    • nl Carajá
    • nl Inã sin. compl.
    • nl Ini sin. compl.
    • nl Javaé sin. compl.
    • nl Karajá sin. compl.
    • nl Xambioá sin. compl.
    • pt carajá
    • pt inã sin. compl.
    • pt ini sin. compl.
    • pt javaé sin. compl.
    • pt karajá sin. compl.
    • pt xambioà sin. compl.
    • ru Каража
    • ru Ини sin. compl.
    • ru Инья sin. compl.
    • ru Явае sin. compl.
    • ru Жовоэ sin. compl.
    • ru Шамбиоа sin. compl.
    • ru Шимбиоа sin. compl.
    • zh 卡拉加语
    • zh 伊尼、伊纳、卡拉加、昌比奥阿、加瓦艾 sin. compl.
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Aïllada> , <Amèrica > Brasil>

    La llengua carajà inclou tres dialectes força semblants: el carajà, el javaé i el xambioà. S'estableix un contínum dialectal carajà-xambioà-javaé, en el qual el carajà i el javaé són les varietats més diferenciades. Alguns americanistes l'emparenten amb la família je, dins del tronc macro-je.

    El dialecte xambioà (o carajà del nord, uns 120 parlants) és el més septentrional; es parla en dos poblats al marge dret de l'Araguaia, a l'estat de Tocantins. La varietat javaé és parlada per unes 900 persones també a l'estat de Tocantins; els javaés s'autodenominen itya mahãdu o 'poble del mig'. El dialecte carajà és el més estès, parlat a banda i banda de l'Araguaia en els estats de Tocantins, Parà (angle sud-est, Ilha do Bananal), Mato Grosso (Nord-est, Lago Grande) i Goiàs (uns 1.700 parlants).

    Els carajàs mantenen relació amb la població no indígena des del segle XVII, primer amb missioners jesuïtes, després amb exploradors europeus i en els nostres dies amb els neobrasilers de les ciutats properes. Tanmateix, han preservat força intactes les tradicions culturals i la llengua. Actualment són actius en la defensa dels drets territorials, sanitaris, educatius i identitaris.

    Els infants aprenen primer carajà, llengua d'ús habitual, i a l'escola aprenen portuguès. Va ser una de les primeres comunitats en les quals es va implantar el programa educatiu intercultural bilingüe, vers el 1972, però, com passa arreu del país, l'ensenyament de la llengua pròpia és simbòlic. La inclusió de la llengua materna a l'escola primària va comportar que s'hagués d'elaborar una ortografia. L'ensenyament dona molta importància a la tradició oral.

    El portuguès té un ús predominant en alguns poblats i més reduït a la resta de la comunitat. Les dones adultes no el solen parlar, tot i que sí que l'entenen. En carajà, com en altres llengües ameríndies, els homes i les dones i infants parlen varietats lingüístiques diferents, mútuament intel·ligibles. Les diferències són fonètiques i lèxiques. Aquesta diferenciació en la parla és un reflex de la forta divisió social entre homes i dones.

    Els carajàs s'autodenominen ini, 'nosaltres'. El nom de la llengua, ini ribé, significa 'llengua de la gent'.

       
  • 1529700   xebero  <Cahuapana> , <Amèrica > Perú> xebero
     
       
    • jebero
    • chebero sin. compl.
    • shiwiro sin. compl.
    • síwila sin. compl.
    • xebero sin. compl.
    • cod shiwilu
    • ar خيبيرية
    • cy Jebero
    • cy Chebero sin. compl.
    • cy Shiwiro sin. compl.
    • cy Síwila sin. compl.
    • cy Xebero sin. compl.
    • de Jebero
    • de Chebero sin. compl.
    • de Xebero sin. compl.
    • de Xihuila sin. compl.
    • en Jebero
    • en Chebero sin. compl.
    • en Xebero sin. compl.
    • en Xihuila sin. compl.
    • es jebero
    • es chebero sin. compl.
    • es shiwiro sin. compl.
    • es síwila sin. compl.
    • es xebero sin. compl.
    • eu jeberoera
    • eu chebero sin. compl.
    • eu shiwiro sin. compl.
    • eu síwila sin. compl.
    • eu xebero sin. compl.
    • fr jebero
    • fr chebero sin. compl.
    • fr shiwiro sin. compl.
    • fr síwila sin. compl.
    • fr xebero sin. compl.
    • fr xihuila sin. compl.
    • gl jebero
    • gl chebero sin. compl.
    • gl shiwiro sin. compl.
    • gl síwila sin. compl.
    • gl xebero sin. compl.
    • gn jevero
    • gn chevero sin. compl.
    • gn shiwiro sin. compl.
    • gn síwila sin. compl.
    • gn xevero sin. compl.
    • it jebero
    • it chebero sin. compl.
    • it shiwiro sin. compl.
    • it síwila sin. compl.
    • it xebero sin. compl.
    • ja ヘベロ語
    • ja シェベロ語、チェベロ語、シウィロ語、シウィラ語 sin. compl.
    • nl Jebero
    • nl Chebero sin. compl.
    • nl Shiwiro sin. compl.
    • nl Síwila sin. compl.
    • nl Xebero sin. compl.
    • pt jebero
    • pt chebero sin. compl.
    • pt shiwiro sin. compl.
    • pt síwila sin. compl.
    • pt xebero sin. compl.
    • ru Хеберо
    • ru Хеверо sin. compl.
    • ru Сиуила sin. compl.
    • ru Чеберо sin. compl.
    • ru Шеберо sin. compl.
    • sw Jebero
    • sw Chebero sin. compl.
    • sw Shiwiro sin. compl.
    • sw Síwila sin. compl.
    • sw Xebero sin. compl.
    • zh 荷波罗
    • zh 车波罗 sin. compl.
    • zh 西波罗 sin. compl.
    • zh 西胡尔拉 sin. compl.

    <Cahuapana> , <Amèrica > Perú>

    Algunes fonts de mitjan segle XX esmenten un petit grup de jebero en territori colombià. No s'han tornat a aportar dades sobre aquest grup, possiblement desaparegut.

       
  • 1530789   xedi  <Afroasiàtica > Txàdica > Central> , <Àfrica > Camerun> , <Àfrica > Nigèria> xedi
     
       
    • hdi
    • hedi sin. compl.
    • hidé sin. compl.
    • turu-hide sin. compl.
    • xadi sin. compl.
    • xedi sin. compl.
    • de Hdi
    • de Ftour sin. compl.
    • de Hedi sin. compl.
    • de Xadi sin. compl.
    • de Xedi sin. compl.
    • en Hdi
    • en Chadi sin. compl.
    • en Chedi sin. compl.
    • en Hedi sin. compl.
    • en Hidé sin. compl.
    • en Turu-hidé sin. compl.
    • es hdi
    • es chadi sin. compl.
    • es chedi sin. compl.
    • es hedi sin. compl.
    • es hidé sin. compl.
    • es turu-hidé sin. compl.
    • eu hdi
    • eu chadi sin. compl.
    • eu chedi sin. compl.
    • eu hedi sin. compl.
    • eu hidé sin. compl.
    • eu turu-hidé sin. compl.
    • fr hidé
    • fr gwada xdi sin. compl.
    • fr hedi sin. compl.
    • fr tourou sin. compl.
    • fr xadi sin. compl.
    • gl hdi
    • gl chadi sin. compl.
    • gl chedi sin. compl.
    • gl hedi sin. compl.
    • gl hidé sin. compl.
    • gl turu-hidé sin. compl.
    • it hdi
    • it chadi sin. compl.
    • it chedi sin. compl.
    • it hedi sin. compl.
    • it hidé sin. compl.
    • it turu-hidé sin. compl.
    • nl Hdi
    • nl Gwada xdi sin. compl.
    • nl Hedi sin. compl.
    • nl Xadi sin. compl.
    • pt hdi
    • pt chadi sin. compl.
    • pt chedi sin. compl.
    • pt hedi sin. compl.
    • pt hidé sin. compl.
    • pt turu-hidé sin. compl.

    <Afroasiàtica > Txàdica > Central> , <Àfrica > Camerun> , <Àfrica > Nigèria>

    El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. El hdi és molt proper genèticament i gramaticalment a les llengües glavda, mandara, gvoko, parkwa i vemgo-mabas, entre d'altres.

    El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la hdi) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.

    Al Camerun, els hdi en general també saben ful, llengua d'ús interètnic en una àmplia zona de la província Extrem-nord (més enllà de les muntanyes Mandara). Els hdi nigerians, en canvi, solen saber haussa. Els àmbits d'ús de la llengua pròpia i de les de comunicació amb altres grups estan molt ben definits.

    El hdi és una llengua força homogènia, sense variació dialectal remarcable.

    Els infants hdi del Camerun són escolaritzats en francès, tot i que l'índex d'escolarització és molt baix. Els de Nigèria aprenen a llegir en anglès.

    Al Camerun s'empra la designació hdi i a Nigèria, hide.

       
  • 1530722   xeiene  <Àlgica > Algonquina> , <Amèrica > Estats Units d'Amèrica> xeiene
     
       
    • xeiene
    • cheyanne sin. compl.
    • cheyenne sin. compl.
    • etsehesenestse sin. compl.
    • tsitsistas sin. compl.
    • cod tsêhést
    • cy Sieién
    • cy Cheyanne sin. compl.
    • cy Cheyenne sin. compl.
    • cy Etsehesenestse sin. compl.
    • cy Tsitsistas sin. compl.
    • de Cheyenne
    • de Cheyanne sin. compl.
    • de Etsehesenestse sin. compl.
    • de Tsitsistas sin. compl.
    • en Tsitsistas sin. compl.
    • en Tsisinstsistots sin. compl.
    • en Tsetsehestehese sin. compl.
    • en Tsêhésenêstsestôtse sin. compl.
    • en Sheyenne sin. compl.
    • en Etsehesenestse sin. compl.
    • en Chyenne sin. compl.
    • en Cheyanne sin. compl.
    • en Cheyenne
    • es tsitsistas sin. compl.
    • es etsehesenestse sin. compl.
    • es cheyenne sin. compl.
    • es cheyanne sin. compl.
    • es cheyén
    • eu tsitsistas sin. compl.
    • eu tsisinstsistots sin. compl.
    • eu tsetsehestehese sin. compl.
    • eu tsêhésenêstsestôtse sin. compl.
    • eu sheyenne sin. compl.
    • eu etsehesenestse sin. compl.
    • eu chyenne sin. compl.
    • eu cheyenne sin. compl.
    • eu cheyanne sin. compl.
    • eu cheyenneera
    • fr cheyenne
    • fr cheyanne sin. compl.
    • fr etsehesenestse sin. compl.
    • fr tsitsistas sin. compl.
    • gl cheyenne
    • gl cheyanne sin. compl.
    • gl etsehesenestse sin. compl.
    • gl tsitsistas sin. compl.
    • gn cheyenne
    • gn cheyanne sin. compl.
    • gn etsehesenestse sin. compl.
    • gn tsitsistas sin. compl.
    • it cheyenne
    • it cheyanne sin. compl.
    • it etsehesenestse sin. compl.
    • it tsėhesenėstsestotse sin. compl.
    • it tsisinstsistots sin. compl.
    • it tsitsistas sin. compl.
    • pt cheyenne
    • pt cheyanne sin. compl.
    • pt etsehesenestse sin. compl.
    • pt tsitsistas sin. compl.
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Àlgica > Algonquina> , <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>

    Els xeienes eren originaris de les Grans Planes, concretament de Colorado i de Wyoming. Durant el segle XIX van ser obligats a abandonar les terres pròpies. L'any 1865 van ser víctimes de la sagnant massacre de Sand Creek, que la premsa de l'època va condemnar i que també va afectar els arapahos. Ara viuen en dues comunitats: els del nord a Montana i els del sud a Oklahoma.

    La comunitat d'Oklahoma forma una unitat nacional i una aliança històrica amb els arapahos. Les dues llengües no són intercomprensibles.

    La família àlgica és una de les més extenses de l'Amèrica del Nord. Dins de la família, la branca algonquina s'estén des de la costa septentrional de Califòrnia fins a la costa atlàntica, i des de Labrador i la regió subàrtica fins al nord de Mèxic i Carolina del Sud. Les llengües de la branca algonquina són entre les més estudiades a l'Amèrica del Nord, ja que van ser les primeres amb què els europeus van tenir un contacte llarg. En tenim informes de missioners des del segle XVII.

    La llengua xeiene era dialectalment diversa, però actualment només es parlen les varietats septentrional i meridional corresponents a les dues comunitats. Les diferències són fonamentalment lèxiques.

    Només una part dels infants de la comunitat encara l'aprenen com a primera llengua, fet que la situa en el gran gruix de llengües amenaçades de l'Amèrica del Nord. Des del 1996, a Montana es pot obtenir una acreditació com a professor de llengua xeiene, que garanteix la competència dels professors de la reserva.

    La comunitat s'autodenomina tsitsistas. El terme xeiene és d'origen dakota i significa 'que parla una llengua estranya'.

       
  • 1530242   xerente  <Je > Branca central o akwen> , <Amèrica > Brasil> xerente
     
       
    • akwe-xerente
    • a'uwen sin. compl.
    • akwen sin. compl.
    • awen sin. compl.
    • sherente sin. compl.
    • xerente sin. compl.
    • xerenti sin. compl.
    • cod akwe
    • ar أكوي شيرينتي
    • cy Akwe-xerente
    • cy A'uwen sin. compl.
    • cy Akwen sin. compl.
    • cy Awen sin. compl.
    • cy Sherente sin. compl.
    • cy Xerente sin. compl.
    • cy Xerenti sin. compl.
    • de Akwe-Sherente
    • de A'uwen sin. compl.
    • de Akwen sin. compl.
    • de Awen sin. compl.
    • de Sherente sin. compl.
    • de Xerente sin. compl.
    • de Xerenti sin. compl.
    • en Akwe-Xerénte
    • en A'uwe sin. compl.
    • en A'we sin. compl.
    • en Akwen sin. compl.
    • en Sherente sin. compl.
    • en Sherenté sin. compl.
    • en Xerente sin. compl.
    • en Xerenti sin. compl.
    • es akwe-xerente
    • es a'uwen sin. compl.
    • es akwen sin. compl.
    • es awen sin. compl.
    • es sherente sin. compl.
    • es xerente sin. compl.
    • es xerenti sin. compl.
    • eu akwe-xerenteera
    • eu a'uwen sin. compl.
    • eu akwen sin. compl.
    • eu awen sin. compl.
    • eu sherente sin. compl.
    • eu xerente sin. compl.
    • eu xerenti sin. compl.
    • fr akwe-Xerente
    • fr a'uwen sin. compl.
    • fr akwen sin. compl.
    • fr awen sin. compl.
    • fr sherente sin. compl.
    • fr xerente sin. compl.
    • fr xerenti sin. compl.
    • gn akwe-xerente
    • gn a'uwen sin. compl.
    • gn akwen sin. compl.
    • gn awen sin. compl.
    • gn sherente sin. compl.
    • gn xerente sin. compl.
    • gn xerenti sin. compl.
    • it akwe-xerente
    • it a'uwen sin. compl.
    • it akwen sin. compl.
    • it awen sin. compl.
    • it sherente sin. compl.
    • it xerente sin. compl.
    • it xerenti sin. compl.
    • ja シェレンテ語
    • ja アウェン語 sin. compl.
    • ja アクウェン語 sin. compl.
    • ja アクウェン・シェレンテ語、シェレンティ語 sin. compl.
    • nl Akwe-Xerente
    • nl A'uwen sin. compl.
    • nl Akwen sin. compl.
    • nl Awen sin. compl.
    • nl Sherente sin. compl.
    • nl Xerente sin. compl.
    • nl Xerenti sin. compl.
    • pt akwe-xerente
    • pt a'uwen sin. compl.
    • pt akwen sin. compl.
    • pt awen sin. compl.
    • pt sherente sin. compl.
    • pt xerente sin. compl.
    • pt xerenti sin. compl.
    • ru Акве-шеренте
    • ru Ауэ sin. compl.
    • ru Акуэн sin. compl.
    • ru Шеренте sin. compl.
    • ru Шеренти sin. compl.
    • zh 阿克维-切伦特语
    • zh 亚温 sin. compl.
    • zh 阿温 sin. compl.
    • zh 切伦提 sin. compl.
    • zh 切伦特 sin. compl.
    • zh 阿克维 sin. compl.
    • zh 舍伦特 sin. compl.
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Je > Branca central o akwen> , <Amèrica > Brasil>

    Durant segles els xerentes i els xavantes van integrar un sol poble, els akwes. El terme akwe significa 'aquell que se situa per damunt'. Actualment s'aplica principalment als xerentes. Com a autodenominació d'un grup, fa palès l'orgull d'un poble que se sent per damunt dels éssers irracionals i, com tants altres pobles, superior a altres grups humans.

    Els xerentes es localitzen a la vora del riu Tocantins, en contacte amb la població no indígena, mentre que els xavantes viuen més aïllats endins del Mato Grosso. Els poblats xerentes són punts molt transitats pels habitants de la regió.

    La societat xerente s'organitza en dos clans. Els matrimonis són tradicionalment exògams i els fills pertanyen al clan del pare. Viuen de la caça i l'agricultura.

    La comunitat xerente és bilingüe en xerente i portuguès. És molt activa en la lluita contra la integració en la cultura majoritària. Tanmateix, els infants aprenen el portuguès cada vegada més aviat, abans fins i tot d'entrar a l'escola. El portuguès es percep com a imprescindible per a qualsevol activitat fora dels poblats indígenes.

    L'ortografia xerente va ser proposada el 1973. Des d'aleshores, ha calgut esperar a principis del segle XXI per tenir estudis descriptius de la llengua.

       
  • 1530242   xerenti  <Je > Branca central o akwen> , <Amèrica > Brasil> xerenti
     
       
    • akwe-xerente
    • a'uwen sin. compl.
    • akwen sin. compl.
    • awen sin. compl.
    • sherente sin. compl.
    • xerente sin. compl.
    • xerenti sin. compl.
    • cod akwe
    • ar أكوي شيرينتي
    • cy Akwe-xerente
    • cy A'uwen sin. compl.
    • cy Akwen sin. compl.
    • cy Awen sin. compl.
    • cy Sherente sin. compl.
    • cy Xerente sin. compl.
    • cy Xerenti sin. compl.
    • de Akwe-Sherente
    • de A'uwen sin. compl.
    • de Akwen sin. compl.
    • de Awen sin. compl.
    • de Sherente sin. compl.
    • de Xerente sin. compl.
    • de Xerenti sin. compl.
    • en Akwe-Xerénte
    • en A'uwe sin. compl.
    • en A'we sin. compl.
    • en Akwen sin. compl.
    • en Sherente sin. compl.
    • en Sherenté sin. compl.
    • en Xerente sin. compl.
    • en Xerenti sin. compl.
    • es akwe-xerente
    • es a'uwen sin. compl.
    • es akwen sin. compl.
    • es awen sin. compl.
    • es sherente sin. compl.
    • es xerente sin. compl.
    • es xerenti sin. compl.
    • eu akwe-xerenteera
    • eu a'uwen sin. compl.
    • eu akwen sin. compl.
    • eu awen sin. compl.
    • eu sherente sin. compl.
    • eu xerente sin. compl.
    • eu xerenti sin. compl.
    • fr akwe-Xerente
    • fr a'uwen sin. compl.
    • fr akwen sin. compl.
    • fr awen sin. compl.
    • fr sherente sin. compl.
    • fr xerente sin. compl.
    • fr xerenti sin. compl.
    • gn akwe-xerente
    • gn a'uwen sin. compl.
    • gn akwen sin. compl.
    • gn awen sin. compl.
    • gn sherente sin. compl.
    • gn xerente sin. compl.
    • gn xerenti sin. compl.
    • it akwe-xerente
    • it a'uwen sin. compl.
    • it akwen sin. compl.
    • it awen sin. compl.
    • it sherente sin. compl.
    • it xerente sin. compl.
    • it xerenti sin. compl.
    • ja シェレンテ語
    • ja アウェン語 sin. compl.
    • ja アクウェン語 sin. compl.
    • ja アクウェン・シェレンテ語、シェレンティ語 sin. compl.
    • nl Akwe-Xerente
    • nl A'uwen sin. compl.
    • nl Akwen sin. compl.
    • nl Awen sin. compl.
    • nl Sherente sin. compl.
    • nl Xerente sin. compl.
    • nl Xerenti sin. compl.
    • pt akwe-xerente
    • pt a'uwen sin. compl.
    • pt akwen sin. compl.
    • pt awen sin. compl.
    • pt sherente sin. compl.
    • pt xerente sin. compl.
    • pt xerenti sin. compl.
    • ru Акве-шеренте
    • ru Ауэ sin. compl.
    • ru Акуэн sin. compl.
    • ru Шеренте sin. compl.
    • ru Шеренти sin. compl.
    • zh 阿克维-切伦特语
    • zh 亚温 sin. compl.
    • zh 阿温 sin. compl.
    • zh 切伦提 sin. compl.
    • zh 切伦特 sin. compl.
    • zh 阿克维 sin. compl.
    • zh 舍伦特 sin. compl.
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Je > Branca central o akwen> , <Amèrica > Brasil>

    Durant segles els xerentes i els xavantes van integrar un sol poble, els akwes. El terme akwe significa 'aquell que se situa per damunt'. Actualment s'aplica principalment als xerentes. Com a autodenominació d'un grup, fa palès l'orgull d'un poble que se sent per damunt dels éssers irracionals i, com tants altres pobles, superior a altres grups humans.

    Els xerentes es localitzen a la vora del riu Tocantins, en contacte amb la població no indígena, mentre que els xavantes viuen més aïllats endins del Mato Grosso. Els poblats xerentes són punts molt transitats pels habitants de la regió.

    La societat xerente s'organitza en dos clans. Els matrimonis són tradicionalment exògams i els fills pertanyen al clan del pare. Viuen de la caça i l'agricultura.

    La comunitat xerente és bilingüe en xerente i portuguès. És molt activa en la lluita contra la integració en la cultura majoritària. Tanmateix, els infants aprenen el portuguès cada vegada més aviat, abans fins i tot d'entrar a l'escola. El portuguès es percep com a imprescindible per a qualsevol activitat fora dels poblats indígenes.

    L'ortografia xerente va ser proposada el 1973. Des d'aleshores, ha calgut esperar a principis del segle XXI per tenir estudis descriptius de la llengua.

       
  • 1530275   xerewyana  <Carib > Waiwai> , <Amèrica > Brasil> xerewyana
     
       
    • hixkariana
    • hiskariana sin. compl.
    • hixkaryána sin. compl.
    • parukotó sin. compl.
    • wabui sin. compl.
    • waiboi sin. compl.
    • xerewyana sin. compl.
    • ar هيشكاريانية
    • cy Hixkariana
    • cy Hiskariana sin. compl.
    • cy Hixkaryána sin. compl.
    • cy Parukotó sin. compl.
    • cy Wabui sin. compl.
    • cy Waiboi sin. compl.
    • cy Xerewyana sin. compl.
    • de Hixkaryana
    • de Hiskariana sin. compl.
    • de Hixkaryána sin. compl.
    • de Parukotó sin. compl.
    • de Wabui sin. compl.
    • de Waiboi sin. compl.
    • de Xerewyana sin. compl.
    • en Hixkaryana
    • en Chawiyana sin. compl.
    • en Faruaru sin. compl.
    • en Hichkariana sin. compl.
    • en Hishkaryana sin. compl.
    • en Hiskariana sin. compl.
    • en Hixkaryána sin. compl.
    • en Kumiyana sin. compl.
    • en Parucutu sin. compl.
    • en Parukotó sin. compl.
    • en Parukoto-Charuma sin. compl.
    • en Sherewyana sin. compl.
    • en Sokaka sin. compl.
    • en Wabui sin. compl.
    • en Xereu sin. compl.
    • en Xerewyana sin. compl.
    • es hixkariana
    • es hiskariana sin. compl.
    • es hixkaryána sin. compl.
    • es parukotó sin. compl.
    • es wabui sin. compl.
    • es waiboi sin. compl.
    • es xerewyana sin. compl.
    • eu hixkarianera
    • eu hiskariana sin. compl.
    • eu hixkaryána sin. compl.
    • eu parukotó sin. compl.
    • eu wabui sin. compl.
    • eu waiboi sin. compl.
    • eu xerewyana sin. compl.
    • fr hixkaryana
    • fr hiskariana sin. compl.
    • fr hixkaryána sin. compl.
    • fr parukotó sin. compl.
    • fr wabui sin. compl.
    • fr waiboi sin. compl.
    • fr xerewyana sin. compl.
    • gn hixkariana
    • gn hiskariana sin. compl.
    • gn hixkaryána sin. compl.
    • gn parukotó sin. compl.
    • gn wabui sin. compl.
    • gn waiboi sin. compl.
    • gn xerewyana sin. compl.
    • it hixkaryana
    • it hishkalyana sin. compl.
    • it hishkariana sin. compl.
    • it hiskariana sin. compl.
    • it hixkariana sin. compl.
    • it parukotó sin. compl.
    • it wabui sin. compl.
    • it waiboi sin. compl.
    • it xerewyana sin. compl.
    • ja ヒシュカリアナ語
    • ja ワブイ語 sin. compl.
    • ja パルコト語 sin. compl.
    • ja ワイボイ語 sin. compl.
    • ja ヒシュカリヤナ語 sin. compl.
    • ja ヒスカリアナ語 sin. compl.
    • ja シェレウヤナ語 sin. compl.
    • nl Xerewyana sin. compl.
    • nl Waiboi sin. compl.
    • nl Wabui sin. compl.
    • nl Parukotó sin. compl.
    • nl Hixkaryána sin. compl.
    • nl Hiskariana sin. compl.
    • nl Hixkariana
    • pt xerewyana sin. compl.
    • pt waiboi sin. compl.
    • pt wabui sin. compl.
    • pt parukotó sin. compl.
    • pt hixkaryána sin. compl.
    • pt hiskariana sin. compl.
    • pt hixkariana
    • ru Хишкарьяна
    • ru Вабуи sin. compl.
    • ru Кумияна sin. compl.
    • ru Паракуту sin. compl.
    • ru Парукото sin. compl.
    • ru Искариана sin. compl.
    • ru Шеревьяна sin. compl.
    • ru Хишкариана sin. compl.
    • zh 希克斯卡里亚纳语
    • zh 瓦布依 sin. compl.
    • zh 切留亚纳 sin. compl.
    • zh 帕卢克托 sin. compl.
    • zh 瓦伊博伊 sin. compl.
    • zh 希斯卡里亚纳 sin. compl.
    • zh 西克斯卡亚纳 sin. compl.
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Carib > Waiwai> , <Amèrica > Brasil>

    La llengua hixkariana, que s'assembla molt a la waiwai, s'ensenya només a l'escola del poble de Cassauà.

    Els hixkarianes viuen en una regió amb molta barreja ètnica. Els diversos grups, tots de família carib, solen emprar el waiwai com a llengua franca. Les llengües pròpies es mantenen en l'àmbit familiar. De fet, de vegades s'empra la designació waiwai per a referir-se globalment a diverses ètnies de la zona, entre elles hixkariana, mawayana, karapayana, etc.