Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

       
  • 1530603   zalamo  <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional> , <Àfrica > Tanzània> zalamo
     
       
    • zaramu sin. compl.
    • zalamo sin. compl.
    • saramo sin. compl.
    • myagatwa sin. compl.
    • kizaramo sin. compl.
    • dzalamo sin. compl.
    • zaramo
    • ar زارامو
    • cy Zaramu sin. compl.
    • cy Zalamo sin. compl.
    • cy Saramo sin. compl.
    • cy Myagatwa sin. compl.
    • cy Kizaramo sin. compl.
    • cy Dzalamo sin. compl.
    • cy Zaramo
    • de Zaramu sin. compl.
    • de Zalamo sin. compl.
    • de Saramo sin. compl.
    • de Myagatwa sin. compl.
    • de Kizaramo sin. compl.
    • de Dzalamo sin. compl.
    • de Zaramo
    • en Kizaramo sin. compl.
    • en Myagatwa sin. compl.
    • en Saramo sin. compl.
    • en Zalamo sin. compl.
    • en Zaramu sin. compl.
    • en Dzalamo sin. compl.
    • en Zaramo
    • es zaramo
    • es dzalamo sin. compl.
    • es kizaramo sin. compl.
    • es myagatwa sin. compl.
    • es saramo sin. compl.
    • es zalamo sin. compl.
    • es zaramu sin. compl.
    • eu zalamoera
    • eu dzalamo sin. compl.
    • eu kizaramo sin. compl.
    • eu myagatwa sin. compl.
    • eu saramo sin. compl.
    • eu zalamo sin. compl.
    • eu zaramo sin. compl.
    • eu zaramu sin. compl.
    • fr zaramo
    • fr dzalamo sin. compl.
    • fr kizaramo sin. compl.
    • fr myagatwa sin. compl.
    • fr saramo sin. compl.
    • fr zalamo sin. compl.
    • fr zaramu sin. compl.
    • gl zaramo
    • gl dzalamo sin. compl.
    • gl kizaramo sin. compl.
    • gl myagatwa sin. compl.
    • gl saramo sin. compl.
    • gl zalamo sin. compl.
    • gl zaramu sin. compl.
    • gn saramo
    • gn dzalamo sin. compl.
    • gn kizaramo sin. compl.
    • gn myagatwa sin. compl.
    • gn salamo sin. compl.
    • gn saramo sin. compl.
    • gn saramu sin. compl.
    • it zaramo
    • it dzalamo sin. compl.
    • it kizaramo sin. compl.
    • it myagatwa sin. compl.
    • it saramo sin. compl.
    • it zalamo sin. compl.
    • it zaramu sin. compl.
    • pt zaramo
    • pt dzalamo sin. compl.
    • pt kizaramo sin. compl.
    • pt myagatwa sin. compl.
    • pt saramo sin. compl.
    • pt zalamo sin. compl.
    • pt zaramu sin. compl.
    • tmh Tazaramut
    • tmh Dzalamo sin. compl.
    • tmh kizaramo sin. compl.
    • tmh myagatwa sin. compl.
    • tmh saramo sin. compl.
    • tmh zalamo sin. compl.
    • tmh zaramu sin. compl.
    • zh 扎拉莫语
    • num Sistema aràbic

    <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional> , <Àfrica > Tanzània>

    Actualment el zaramo està essent substituït pel suahili, que és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i que ha esdevingut la llengua dominant a bona part del territori zaramo. Sembla que una part de la població zaramo ja no és competent en la seva llengua.

    El zaramo s'inclou dins les llengües bantú, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important d'elles, es va produir seguint el curs dels rius, i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

    Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

    Totes les llengües bantú, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisan.

       
  • 1529707   zamuco  <Zamuco> , <Amèrica > Bolívia> , <Amèrica > Paraguai> zamuco
     
       
    • ayoreo
    • ayoréode sin. compl.
    • moro sin. compl.
    • morotoco sin. compl.
    • pyta jovai sin. compl.
    • zamuco sin. compl.
    • cod ayo(w)eo (ayu(w)iw)
    • cod ayoré (ayuri)
    • ar أيورية
    • cy Ayoreo
    • cy Ayoréode sin. compl.
    • cy Moro sin. compl.
    • cy Morotoco sin. compl.
    • cy Pyta jovai sin. compl.
    • cy Zamuco sin. compl.
    • de Ayoreo
    • de Ayoré sin. compl.
    • de Moro sin. compl.
    • de Morotoco sin. compl.
    • de Pyeta Yovai sin. compl.
    • de Zamuco sin. compl.
    • en Ayoreo
    • en Ayoré sin. compl.
    • en Moro sin. compl.
    • en Morotoco sin. compl.
    • en Pyeta Yovai sin. compl.
    • en Zamuco sin. compl.
    • es ayoreo
    • es ayoréode sin. compl.
    • es moro sin. compl.
    • es morotoco sin. compl.
    • es pyta jovai sin. compl.
    • es zamuco sin. compl.
    • eu ayoreoera
    • eu ayoréode sin. compl.
    • eu moro sin. compl.
    • eu morotoco sin. compl.
    • eu pyta jovai sin. compl.
    • eu zamuco sin. compl.
    • fr ayoreo
    • fr ayoréode sin. compl.
    • fr moro sin. compl.
    • fr morotoco sin. compl.
    • fr pyeta yovai sin. compl.
    • fr zamuco sin. compl.
    • gl ayoreo
    • gl ayoréode sin. compl.
    • gl moro sin. compl.
    • gl morotoco sin. compl.
    • gl pyta jovai sin. compl.
    • gl zamuco sin. compl.
    • gn ajoréo
    • gn ajoréode sin. compl.
    • gn móro sin. compl.
    • gn morotóko sin. compl.
    • gn pyta jovái sin. compl.
    • gn samúko sin. compl.
    • it ayoreo
    • it ayoréode sin. compl.
    • it moro sin. compl.
    • it morotoco sin. compl.
    • it pyta jovai sin. compl.
    • it zamuco sin. compl.
    • ja アヨレオ語
    • ja アヨルオデ語、モロ語、モロトコ語、ピジャホバイ語、サムコ語 sin. compl.
    • nl Ayoreo
    • nl Ayoréode sin. compl.
    • nl Moro sin. compl.
    • nl Morotoco sin. compl.
    • nl Pyta Jovai sin. compl.
    • nl Zamuco sin. compl.
    • pt ayoreo
    • pt ayoréode sin. compl.
    • pt moro sin. compl.
    • pt morotoco sin. compl.
    • pt pyta jovai sin. compl.
    • pt zamuco sin. compl.
    • ru Айорео
    • ru Моро sin. compl.
    • ru Айоре sin. compl.
    • ru Пита йовай sin. compl.
    • ru Самуко sin. compl.
    • ru Моротоко sin. compl.
    • sw Ayoreo
    • sw Ayoréode sin. compl.
    • sw Moro sin. compl.
    • sw Morotoco sin. compl.
    • sw Pyta jovai sin. compl.
    • sw Zamuco sin. compl.
    • tmh Tayuriwt
    • zh 阿尤莱欧
    • zh 莫罗 sin. compl.
    • zh 撒目可 sin. compl.
    • zh 阿尤雷 sin. compl.
    • zh 莫罗托克 sin. compl.
    • zh 皮耶它尤瓦依 sin. compl.

    <Zamuco> , <Amèrica > Bolívia> , <Amèrica > Paraguai>

    L'ishiro o chamacoco i l'ayoreo són les úniques llengües vives de la família zamuco.

    Abans de contactar amb la societat occidental, els ayoreo van patir una forta persecució al Paraguai fins al punt que, a la primera meitat del segle XX, un jove podia quedar dispensat del servei militar si assassinava un ayoreo. De fet, els colons i els criolls organitzaven autèntiques caceres humanes. El primer contacte va tenir lloc el 1956, quan els blancs van capturar un noi ayoreo. Segons sembla, l'últim ayoreo sense contactar va sortir de la selva el 1998.

       
  • 1530621   zanaki  <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional> , <Àfrica > Tanzània> zanaki
     
       
    • zanaki
    • ikizanaki sin. compl.
    • kizanaki sin. compl.
    • ar زاناكي
    • cy Zanaki
    • cy Ikizanaki sin. compl.
    • cy Kizanaki sin. compl.
    • de Zanaki
    • de Ikizanaki sin. compl.
    • de Kizanaki sin. compl.
    • en Zanaki
    • en Ikizanaki sin. compl.
    • en Kizanaki sin. compl.
    • es zanaki
    • es ikizanaki sin. compl.
    • es kizanaki sin. compl.
    • eu zanakiera
    • eu ikizanaki sin. compl.
    • eu kizanaki sin. compl.
    • eu zanaki sin. compl.
    • eu zanakiera sin. compl.
    • fr zanaki
    • fr ikizanaki sin. compl.
    • fr kizanaki sin. compl.
    • gl zanaki
    • gl ikizanaki sin. compl.
    • gl kizanaki sin. compl.
    • gn sanaki
    • gn ikisanaki sin. compl.
    • gn kisanaki sin. compl.
    • it zanaki
    • it ikizanaki sin. compl.
    • it kizanaki sin. compl.
    • pt zanaki
    • pt ikizanaki sin. compl.
    • pt kizanaki sin. compl.
    • tmh Tazanakit
    • tmh Ikizanaki sin. compl.
    • tmh kizanaki sin. compl.
    • zh 扎纳吉语
    • num Sistema aràbic

    <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional> , <Àfrica > Tanzània>

    El zanaki és una llengua bantú que es parla al nord de Tanzània, prop de la costa sud-est del llac Victòria. Les llengües bantú formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important d'elles, es va produir seguint el curs dels rius, i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. El zanaki és lingüísticament proper al kuria.

    Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

    Totes les llengües bantú, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisan.

       
  • 1529737   zàparo  <Zaparoana> , <Amèrica > Equador> zàparo
     
       
    • zàparo
    • cod kayapi
    • ar زابارية
    • cy Záparo
    • de Záparo
    • en Záparo
    • es záparo
    • eu zaparoera
    • fr zaparo
    • gl záparo
    • gn sáparo
    • it zaparo
    • ja サパロ語
    • nl Zàparo
    • pt záparo
    • ru Сапаро
    • sw Záparo
    • tmh Tazaparut
    • zh 萨帕罗

    <Zaparoana> , <Amèrica > Equador>

    Segons dades de 1980, el grup ètnic estava format per 150 persones, però només unes quantes persones grans parlaven zàparo.

       
  • 1530204   zapoteca  <Otomangue > Otomangue oriental > Popoloca-zapoteca > Zapoteca> , <Amèrica > Mèxic> zapoteca
     
       
    • zapoteca
    • sapoteka sin. compl.
    • sapoteko sin. compl.
    • zapoteco sin. compl.
    • cod biniza
    • cod diidzaj
    • cod ditsa
    • cod diza
    • ar زابوتيكية
    • cy Sapoteca
    • cy Sapoteka sin. compl.
    • cy Sapoteko sin. compl.
    • cy Zapoteco sin. compl.
    • de Zapotekisch
    • de Benezaa sin. compl.
    • de Zapoteco sin. compl.
    • en Zapotec
    • en Sapoteko sin. compl.
    • en Zapoteco sin. compl.
    • es sapoteka
    • es sapoteko sin. compl.
    • es zapoteco sin. compl.
    • eu zapotekera
    • eu sapoteco sin. compl.
    • eu sapoteka sin. compl.
    • eu zapoteco sin. compl.
    • fr zapotèque
    • fr sapoteka sin. compl.
    • fr sapoteko sin. compl.
    • fr zapoteco sin. compl.
    • gl zapoteca
    • gl sapoteka sin. compl.
    • gl sapoteko sin. compl.
    • gl zapoteco sin. compl.
    • gn sapotéko
    • gn sapotéco sin. compl.
    • gn sapoteka sin. compl.
    • gn sapoteko sin. compl.
    • it zapoteco
    • it sapoteka sin. compl.
    • it sapoteko sin. compl.
    • it zapoteco sin. compl.
    • ja サポテカ語
    • nl Zapoteeks
    • nl Sapoteka sin. compl.
    • nl Sapoteko sin. compl.
    • nl Zapoteco sin. compl.
    • pt zapoteco sin. compl.
    • pt sapoteko sin. compl.
    • pt sapoteka sin. compl.
    • pt zapoteca
    • ru Сапотеко sin. compl.
    • ru Сапотек sin. compl.
    • ru Сапотекский
    • zh 萨巴特克
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Otomangue > Otomangue oriental > Popoloca-zapoteca > Zapoteca> , <Amèrica > Mèxic>

    La branca zapoteca comprèn dos grups principals: el grup zapoteco, un complex que comprèn quatre varietats que sumen 498.400 parlants en total (algunes fonts en donen 785.000 parlants), i el chatino, que comprèn tres varietats que sumen 36.000 parlants en total.

    El grup zapoteco es divideix en quatre blocs dialectals principals: el zapoteco de la Sierra Norte (zapoteco septentrional), el zapoteco del Valle d'Oaxaca, el zapoteco de la Sierra Sur (zapoteco meridional) i el zapoteco de l'Istme de Tehuantepec. La branca zapoteca pertany a la família otomangueana, que inclou llengües com el mixtec, el chinantec, l'otomi, el mazatec i el popolac, entre d'altres.

    La variació del continu dialectal zapoteca és molt gran, fins al punt que algunes d'aquestes varietats no són mútuament intel·ligibles. Les llengües zapoteques són originàries, probablement, de les regions d'Oaxaca i Veracruz, on estan instal·lades des de fa almenys dos mil anys.

    La situació sociolingüística de les llengües zapoteques varia moltíssim d'una regió a una altra. En alguns indrets, per exemple a Loxicha i a l'Istme, l'ús de la llengua indígena es manté força vigorós i en comunitats nombroses; en altres indrets, en canvi, només la parlen algunes dotzenes d'individus ancians. Actualment, només un 12% d'individus són monolingües en zapoteca.

    En 1578 va ser publicada, a cura de frares franciscans i dominicans, un vocabulari i una gramàtica de zapoteco.

       
  • 1530204   zapoteco  <Otomangue > Otomangue oriental > Popoloca-zapoteca > Zapoteca> , <Amèrica > Mèxic> zapoteco
     
       
    • zapoteca
    • sapoteka sin. compl.
    • sapoteko sin. compl.
    • zapoteco sin. compl.
    • cod biniza
    • cod diidzaj
    • cod ditsa
    • cod diza
    • ar زابوتيكية
    • cy Sapoteca
    • cy Sapoteka sin. compl.
    • cy Sapoteko sin. compl.
    • cy Zapoteco sin. compl.
    • de Zapotekisch
    • de Benezaa sin. compl.
    • de Zapoteco sin. compl.
    • en Zapotec
    • en Sapoteko sin. compl.
    • en Zapoteco sin. compl.
    • es sapoteka
    • es sapoteko sin. compl.
    • es zapoteco sin. compl.
    • eu zapotekera
    • eu sapoteco sin. compl.
    • eu sapoteka sin. compl.
    • eu zapoteco sin. compl.
    • fr zapotèque
    • fr sapoteka sin. compl.
    • fr sapoteko sin. compl.
    • fr zapoteco sin. compl.
    • gl zapoteca
    • gl sapoteka sin. compl.
    • gl sapoteko sin. compl.
    • gl zapoteco sin. compl.
    • gn sapotéko
    • gn sapotéco sin. compl.
    • gn sapoteka sin. compl.
    • gn sapoteko sin. compl.
    • it zapoteco
    • it sapoteka sin. compl.
    • it sapoteko sin. compl.
    • it zapoteco sin. compl.
    • ja サポテカ語
    • nl Zapoteeks
    • nl Sapoteka sin. compl.
    • nl Sapoteko sin. compl.
    • nl Zapoteco sin. compl.
    • pt zapoteco sin. compl.
    • pt sapoteko sin. compl.
    • pt sapoteka sin. compl.
    • pt zapoteca
    • ru Сапотеко sin. compl.
    • ru Сапотек sin. compl.
    • ru Сапотекский
    • zh 萨巴特克
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Otomangue > Otomangue oriental > Popoloca-zapoteca > Zapoteca> , <Amèrica > Mèxic>

    La branca zapoteca comprèn dos grups principals: el grup zapoteco, un complex que comprèn quatre varietats que sumen 498.400 parlants en total (algunes fonts en donen 785.000 parlants), i el chatino, que comprèn tres varietats que sumen 36.000 parlants en total.

    El grup zapoteco es divideix en quatre blocs dialectals principals: el zapoteco de la Sierra Norte (zapoteco septentrional), el zapoteco del Valle d'Oaxaca, el zapoteco de la Sierra Sur (zapoteco meridional) i el zapoteco de l'Istme de Tehuantepec. La branca zapoteca pertany a la família otomangueana, que inclou llengües com el mixtec, el chinantec, l'otomi, el mazatec i el popolac, entre d'altres.

    La variació del continu dialectal zapoteca és molt gran, fins al punt que algunes d'aquestes varietats no són mútuament intel·ligibles. Les llengües zapoteques són originàries, probablement, de les regions d'Oaxaca i Veracruz, on estan instal·lades des de fa almenys dos mil anys.

    La situació sociolingüística de les llengües zapoteques varia moltíssim d'una regió a una altra. En alguns indrets, per exemple a Loxicha i a l'Istme, l'ús de la llengua indígena es manté força vigorós i en comunitats nombroses; en altres indrets, en canvi, només la parlen algunes dotzenes d'individus ancians. Actualment, només un 12% d'individus són monolingües en zapoteca.

    En 1578 va ser publicada, a cura de frares franciscans i dominicans, un vocabulari i una gramàtica de zapoteco.

       
  • 1530603   zaramo  <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional> , <Àfrica > Tanzània> zaramo
     
       
    • zaramu sin. compl.
    • zalamo sin. compl.
    • saramo sin. compl.
    • myagatwa sin. compl.
    • kizaramo sin. compl.
    • dzalamo sin. compl.
    • zaramo
    • ar زارامو
    • cy Zaramu sin. compl.
    • cy Zalamo sin. compl.
    • cy Saramo sin. compl.
    • cy Myagatwa sin. compl.
    • cy Kizaramo sin. compl.
    • cy Dzalamo sin. compl.
    • cy Zaramo
    • de Zaramu sin. compl.
    • de Zalamo sin. compl.
    • de Saramo sin. compl.
    • de Myagatwa sin. compl.
    • de Kizaramo sin. compl.
    • de Dzalamo sin. compl.
    • de Zaramo
    • en Kizaramo sin. compl.
    • en Myagatwa sin. compl.
    • en Saramo sin. compl.
    • en Zalamo sin. compl.
    • en Zaramu sin. compl.
    • en Dzalamo sin. compl.
    • en Zaramo
    • es zaramo
    • es dzalamo sin. compl.
    • es kizaramo sin. compl.
    • es myagatwa sin. compl.
    • es saramo sin. compl.
    • es zalamo sin. compl.
    • es zaramu sin. compl.
    • eu zalamoera
    • eu dzalamo sin. compl.
    • eu kizaramo sin. compl.
    • eu myagatwa sin. compl.
    • eu saramo sin. compl.
    • eu zalamo sin. compl.
    • eu zaramo sin. compl.
    • eu zaramu sin. compl.
    • fr zaramo
    • fr dzalamo sin. compl.
    • fr kizaramo sin. compl.
    • fr myagatwa sin. compl.
    • fr saramo sin. compl.
    • fr zalamo sin. compl.
    • fr zaramu sin. compl.
    • gl zaramo
    • gl dzalamo sin. compl.
    • gl kizaramo sin. compl.
    • gl myagatwa sin. compl.
    • gl saramo sin. compl.
    • gl zalamo sin. compl.
    • gl zaramu sin. compl.
    • gn saramo
    • gn dzalamo sin. compl.
    • gn kizaramo sin. compl.
    • gn myagatwa sin. compl.
    • gn salamo sin. compl.
    • gn saramo sin. compl.
    • gn saramu sin. compl.
    • it zaramo
    • it dzalamo sin. compl.
    • it kizaramo sin. compl.
    • it myagatwa sin. compl.
    • it saramo sin. compl.
    • it zalamo sin. compl.
    • it zaramu sin. compl.
    • pt zaramo
    • pt dzalamo sin. compl.
    • pt kizaramo sin. compl.
    • pt myagatwa sin. compl.
    • pt saramo sin. compl.
    • pt zalamo sin. compl.
    • pt zaramu sin. compl.
    • tmh Tazaramut
    • tmh Dzalamo sin. compl.
    • tmh kizaramo sin. compl.
    • tmh myagatwa sin. compl.
    • tmh saramo sin. compl.
    • tmh zalamo sin. compl.
    • tmh zaramu sin. compl.
    • zh 扎拉莫语
    • num Sistema aràbic

    <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional> , <Àfrica > Tanzània>

    Actualment el zaramo està essent substituït pel suahili, que és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i que ha esdevingut la llengua dominant a bona part del territori zaramo. Sembla que una part de la població zaramo ja no és competent en la seva llengua.

    El zaramo s'inclou dins les llengües bantú, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important d'elles, es va produir seguint el curs dels rius, i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

    Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

    Totes les llengües bantú, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisan.

       
  • 1530603   zaramu  <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional> , <Àfrica > Tanzània> zaramu
     
       
    • zaramu sin. compl.
    • zalamo sin. compl.
    • saramo sin. compl.
    • myagatwa sin. compl.
    • kizaramo sin. compl.
    • dzalamo sin. compl.
    • zaramo
    • ar زارامو
    • cy Zaramu sin. compl.
    • cy Zalamo sin. compl.
    • cy Saramo sin. compl.
    • cy Myagatwa sin. compl.
    • cy Kizaramo sin. compl.
    • cy Dzalamo sin. compl.
    • cy Zaramo
    • de Zaramu sin. compl.
    • de Zalamo sin. compl.
    • de Saramo sin. compl.
    • de Myagatwa sin. compl.
    • de Kizaramo sin. compl.
    • de Dzalamo sin. compl.
    • de Zaramo
    • en Kizaramo sin. compl.
    • en Myagatwa sin. compl.
    • en Saramo sin. compl.
    • en Zalamo sin. compl.
    • en Zaramu sin. compl.
    • en Dzalamo sin. compl.
    • en Zaramo
    • es zaramo
    • es dzalamo sin. compl.
    • es kizaramo sin. compl.
    • es myagatwa sin. compl.
    • es saramo sin. compl.
    • es zalamo sin. compl.
    • es zaramu sin. compl.
    • eu zalamoera
    • eu dzalamo sin. compl.
    • eu kizaramo sin. compl.
    • eu myagatwa sin. compl.
    • eu saramo sin. compl.
    • eu zalamo sin. compl.
    • eu zaramo sin. compl.
    • eu zaramu sin. compl.
    • fr zaramo
    • fr dzalamo sin. compl.
    • fr kizaramo sin. compl.
    • fr myagatwa sin. compl.
    • fr saramo sin. compl.
    • fr zalamo sin. compl.
    • fr zaramu sin. compl.
    • gl zaramo
    • gl dzalamo sin. compl.
    • gl kizaramo sin. compl.
    • gl myagatwa sin. compl.
    • gl saramo sin. compl.
    • gl zalamo sin. compl.
    • gl zaramu sin. compl.
    • gn saramo
    • gn dzalamo sin. compl.
    • gn kizaramo sin. compl.
    • gn myagatwa sin. compl.
    • gn salamo sin. compl.
    • gn saramo sin. compl.
    • gn saramu sin. compl.
    • it zaramo
    • it dzalamo sin. compl.
    • it kizaramo sin. compl.
    • it myagatwa sin. compl.
    • it saramo sin. compl.
    • it zalamo sin. compl.
    • it zaramu sin. compl.
    • pt zaramo
    • pt dzalamo sin. compl.
    • pt kizaramo sin. compl.
    • pt myagatwa sin. compl.
    • pt saramo sin. compl.
    • pt zalamo sin. compl.
    • pt zaramu sin. compl.
    • tmh Tazaramut
    • tmh Dzalamo sin. compl.
    • tmh kizaramo sin. compl.
    • tmh myagatwa sin. compl.
    • tmh saramo sin. compl.
    • tmh zalamo sin. compl.
    • tmh zaramu sin. compl.
    • zh 扎拉莫语
    • num Sistema aràbic

    <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional> , <Àfrica > Tanzània>

    Actualment el zaramo està essent substituït pel suahili, que és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i que ha esdevingut la llengua dominant a bona part del territori zaramo. Sembla que una part de la població zaramo ja no és competent en la seva llengua.

    El zaramo s'inclou dins les llengües bantú, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important d'elles, es va produir seguint el curs dels rius, i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

    Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

    Totes les llengües bantú, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisan.

       
  • 1530574   ziba  <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional> , <Àfrica > Tanzània> ziba
     
       
    • haya
    • ekihaya sin. compl.
    • hikaya sin. compl.
    • ruhaya sin. compl.
    • ziba sin. compl.
    • cod ekihaya
    • cod kihaya
    • cod ruhaya
    • cod ziba
    • ar هايا
    • cy Haya
    • cy Ekihaya sin. compl.
    • cy Kihaya sin. compl.
    • cy Ruhaya sin. compl.
    • cy Ziba sin. compl.
    • de Haya
    • de Ekihaya sin. compl.
    • de Kihaya sin. compl.
    • de Ruhaya sin. compl.
    • de Ziba sin. compl.
    • en Haya
    • en Ekihaya sin. compl.
    • en Kihaya sin. compl.
    • en Ruhaya sin. compl.
    • en Ziba sin. compl.
    • es haya
    • es ekihaya sin. compl.
    • es kihaya sin. compl.
    • es ruhaya sin. compl.
    • es ziba sin. compl.
    • eu hayera
    • eu ekihaya sin. compl.
    • eu haya sin. compl.
    • eu kihaya sin. compl.
    • eu ruhaya sin. compl.
    • eu ziba sin. compl.
    • fr haya
    • fr ekihaya sin. compl.
    • fr kihaya sin. compl.
    • fr ruhaya sin. compl.
    • fr ziba sin. compl.
    • gl haya
    • gl ekihaya sin. compl.
    • gl kihaya sin. compl.
    • gl ruhaya sin. compl.
    • gl ziba sin. compl.
    • gn ája
    • gn ekihaya sin. compl.
    • gn kihaya sin. compl.
    • gn ruhaya sin. compl.
    • gn siva sin. compl.
    • it haya
    • it ekihaya sin. compl.
    • it kihaya sin. compl.
    • it ruhaya sin. compl.
    • it ziba sin. compl.
    • pt haya
    • pt ekihaya sin. compl.
    • pt kihaya sin. compl.
    • pt ruhaya sin. compl.
    • pt ziba sin. compl.
    • tmh Tahayat
    • tmh Ekihaya sin. compl.
    • tmh kihaya sin. compl.
    • tmh ruhaya sin. compl.
    • tmh ziba sin. compl.
    • zh 哈亚语
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional> , <Àfrica > Tanzània>

    El grup etnolingüístic haya constitueix aproximadament el 3.5% de la població de Tanzània. Generalment els parlants de l'haya tenen el suahili com a segona llengua, que és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i que és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental. A Tanzània hi ha diversos grups etnolingüístics que han tingut un fort impacte sociolingüístic en les comunitats veïnes. Aquest és el cas dels haya, que han tingut una forta influència sobre els nyambo.

    Les varietats dialectals de la llengua haya són les següents: bumbira, edangabo, ganda-kiaka, hamba, hangiro, mwani, nyakisisa, ekiziba, yoza.

    L'haya s'inclou dins les llengües bantú, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kènia i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera d'aquestes onades, i la més important d'elles, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

    Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

    Totes les llengües bantú, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisan.

       
  • 1530930   zigua  <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional> , <Àfrica > Tanzània> zigua
     
       
    • zigua
    • chizigula sin. compl.
    • kizigula sin. compl.
    • zigula sin. compl.
    • de Zigula
    • de Kizigula sin. compl.
    • de Seguha sin. compl.
    • de Zigua sin. compl.
    • en Zigua
    • en Chizigula sin. compl.
    • en Kizigula sin. compl.
    • en Zigula sin. compl.
    • es zigua
    • es chizigula sin. compl.
    • es kizigula sin. compl.
    • es zigula sin. compl.
    • eu zigua
    • eu chizigula sin. compl.
    • eu kizigula sin. compl.
    • eu zigula sin. compl.
    • fr zigula
    • fr chizigula sin. compl.
    • fr kizigula sin. compl.
    • fr zigua sin. compl.
    • fr zigula sin. compl.
    • gl zigua
    • gl chizigula sin. compl.
    • gl kizigula sin. compl.
    • gl zigula sin. compl.
    • it zigua
    • it chizigula sin. compl.
    • it kizigula sin. compl.
    • it zigula sin. compl.
    • nl Zigua
    • nl Chizigula sin. compl.
    • nl Kizigula sin. compl.
    • pt zigua
    • pt chizigula sin. compl.
    • pt kizigula sin. compl.
    • pt zigula sin. compl.

    <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional> , <Àfrica > Tanzània>

    Els zigua son un dels grups etnolingüístics més nombrosos a la regió de Tanga (al nord-est de Tanzània), juntament amb els sambaa, els bondei i els digo. Els zigua són el grup ètnic majoritari al districte de Handeni (66% de la població) i parcialment als districtes de Korogwe (18%) i Pangani (22,5%).

    El zigua, juntament amb altres llengües de Tanzània, ha contribuït a enriquir el vocabulari del suahili, llengua nacional d'aquest país. Un dels manlleus procedents del zigua és el terme fuwele 'vidre'.

    Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantú, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kènia i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius, i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

    Un aspecte característic de les llengües bantú és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantú són tonals.