Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

       
  • 1530591   aasa  <Afroasiàtica > Cuixítica > Cuixític meridional> , <Àfrica > Tanzània> aasa
     
       
    • aasax
    • aasa sin. compl.
    • aramanik sin. compl.
    • asa sin. compl.
    • asax sin. compl.
    • lamanik sin. compl.
    • cod aasáx
    • cod afoku
    • cod asá
    • ar آساكس
    • cy Aasax
    • cy Aasa sin. compl.
    • cy Aramanik sin. compl.
    • cy Asa sin. compl.
    • cy Asax sin. compl.
    • cy Lamanik sin. compl.
    • de Aasáx
    • de Aasa sin. compl.
    • de Aasax sin. compl.
    • de Aramanik sin. compl.
    • de Asa sin. compl.
    • de Asax sin. compl.
    • de Lamanik sin. compl.
    • en Aasáx
    • en Aasá sin. compl.
    • en Aasax sin. compl.
    • en Aramanik sin. compl.
    • en Asak sin. compl.
    • en Asax sin. compl.
    • en Assa sin. compl.
    • en Lamanik sin. compl.
    • es aasax
    • es aasa sin. compl.
    • es aramanik sin. compl.
    • es asa sin. compl.
    • es asax sin. compl.
    • es lamanik sin. compl.
    • eu asera
    • eu aasa sin. compl.
    • eu aramanik sin. compl.
    • eu asa sin. compl.
    • eu asax sin. compl.
    • eu lamanik sin. compl.
    • fr aasax
    • fr aasa sin. compl.
    • fr aramanik sin. compl.
    • fr asa sin. compl.
    • fr asax sin. compl.
    • fr lamanik sin. compl.
    • gl aasax
    • gl aasa sin. compl.
    • gl aramanik sin. compl.
    • gl asa sin. compl.
    • gl asax sin. compl.
    • gl lamanik sin. compl.
    • gn aasax
    • gn aasa sin. compl.
    • gn aramanik sin. compl.
    • gn asa sin. compl.
    • gn asax sin. compl.
    • gn lamanik sin. compl.
    • it aasax
    • it aasa sin. compl.
    • it aramanik sin. compl.
    • it asa sin. compl.
    • it asax sin. compl.
    • it lamanik sin. compl.
    • pt aasax
    • pt aasa sin. compl.
    • pt aramanik sin. compl.
    • pt asa sin. compl.
    • pt asax sin. compl.
    • pt lamanik sin. compl.
    • tmh Taasaxt
    • tmh aasa sin. compl.
    • tmh aramanik sin. compl.
    • tmh Asa sin. compl.
    • tmh asax sin. compl.
    • tmh lamanik sin. compl.
    • zh 阿萨克斯语
    • num Sistema aràbic

    <Afroasiàtica > Cuixítica > Cuixític meridional> , <Àfrica > Tanzània>

    L'aasax és una llengua de la família afroasiàtica parlada a Tanzània que està extingida o pràcticament extingida: segons alguns autors, la llengua asa està extingida des de l'any 1976. Hi ha fonts, però, que afirmen que hi ha entre 100 i 300 individus que tenen algun coneixement d'aquesta llengua.

    El procés d'extinció d'aquesta llengua va començar a final del segle XIX, quan els massai, un poble tradicionalment ramader, es van expandir, tot cercant noves terres per a la pastura, cap a zones habitades per altres grups etnolingüístics. Aquesta expansió va tenir un fort impacte sociolingüístic sobre els asa, que van abandonar la seva llengua i van adoptar la llengua massai.

    El terme aasax significa 'caçadors'.

       
  • 1530591   aasax  <Afroasiàtica > Cuixítica > Cuixític meridional> , <Àfrica > Tanzània> aasax
     
       
    • aasax
    • aasa sin. compl.
    • aramanik sin. compl.
    • asa sin. compl.
    • asax sin. compl.
    • lamanik sin. compl.
    • cod aasáx
    • cod afoku
    • cod asá
    • ar آساكس
    • cy Aasax
    • cy Aasa sin. compl.
    • cy Aramanik sin. compl.
    • cy Asa sin. compl.
    • cy Asax sin. compl.
    • cy Lamanik sin. compl.
    • de Aasáx
    • de Aasa sin. compl.
    • de Aasax sin. compl.
    • de Aramanik sin. compl.
    • de Asa sin. compl.
    • de Asax sin. compl.
    • de Lamanik sin. compl.
    • en Aasáx
    • en Aasá sin. compl.
    • en Aasax sin. compl.
    • en Aramanik sin. compl.
    • en Asak sin. compl.
    • en Asax sin. compl.
    • en Assa sin. compl.
    • en Lamanik sin. compl.
    • es aasax
    • es aasa sin. compl.
    • es aramanik sin. compl.
    • es asa sin. compl.
    • es asax sin. compl.
    • es lamanik sin. compl.
    • eu asera
    • eu aasa sin. compl.
    • eu aramanik sin. compl.
    • eu asa sin. compl.
    • eu asax sin. compl.
    • eu lamanik sin. compl.
    • fr aasax
    • fr aasa sin. compl.
    • fr aramanik sin. compl.
    • fr asa sin. compl.
    • fr asax sin. compl.
    • fr lamanik sin. compl.
    • gl aasax
    • gl aasa sin. compl.
    • gl aramanik sin. compl.
    • gl asa sin. compl.
    • gl asax sin. compl.
    • gl lamanik sin. compl.
    • gn aasax
    • gn aasa sin. compl.
    • gn aramanik sin. compl.
    • gn asa sin. compl.
    • gn asax sin. compl.
    • gn lamanik sin. compl.
    • it aasax
    • it aasa sin. compl.
    • it aramanik sin. compl.
    • it asa sin. compl.
    • it asax sin. compl.
    • it lamanik sin. compl.
    • pt aasax
    • pt aasa sin. compl.
    • pt aramanik sin. compl.
    • pt asa sin. compl.
    • pt asax sin. compl.
    • pt lamanik sin. compl.
    • tmh Taasaxt
    • tmh aasa sin. compl.
    • tmh aramanik sin. compl.
    • tmh Asa sin. compl.
    • tmh asax sin. compl.
    • tmh lamanik sin. compl.
    • zh 阿萨克斯语
    • num Sistema aràbic

    <Afroasiàtica > Cuixítica > Cuixític meridional> , <Àfrica > Tanzània>

    L'aasax és una llengua de la família afroasiàtica parlada a Tanzània que està extingida o pràcticament extingida: segons alguns autors, la llengua asa està extingida des de l'any 1976. Hi ha fonts, però, que afirmen que hi ha entre 100 i 300 individus que tenen algun coneixement d'aquesta llengua.

    El procés d'extinció d'aquesta llengua va començar a final del segle XIX, quan els massai, un poble tradicionalment ramader, es van expandir, tot cercant noves terres per a la pastura, cap a zones habitades per altres grups etnolingüístics. Aquesta expansió va tenir un fort impacte sociolingüístic sobre els asa, que van abandonar la seva llengua i van adoptar la llengua massai.

    El terme aasax significa 'caçadors'.

       
  • 1530467   abaknon  <Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Sama-bajaw> , <Àsia > Filipines> abaknon
     
       
    • abaknon
    • capul samal sin. compl.
    • capuleño sin. compl.
    • inabaknon sin. compl.
    • kapul sin. compl.
    • ar أباكنونية
    • cy Abaknon
    • cy Capul samal sin. compl.
    • cy Capuleño sin. compl.
    • cy Inabaknon sin. compl.
    • cy Kapul sin. compl.
    • de Abaknon
    • de Capul sin. compl.
    • de Capuleno sin. compl.
    • de Capuleño sin. compl.
    • de Inabaknon sin. compl.
    • de Kapul sin. compl.
    • en Abaknon
    • en Abaknon Sama sin. compl.
    • en Capul sin. compl.
    • en Capul Samal sin. compl.
    • en Capuleño sin. compl.
    • en Inabaknon sin. compl.
    • en Kapul sin. compl.
    • es abaknon
    • es capul sama sin. compl.
    • es capuleño sin. compl.
    • es inabaknon sin. compl.
    • es kapul sin. compl.
    • eu abaknonera
    • eu abaknon sin. compl.
    • eu abaknon sama sin. compl.
    • eu capul samal sin. compl.
    • eu capuleño sin. compl.
    • eu inabaknon sin. compl.
    • eu kapul sin. compl.
    • fr abaknon
    • fr capul samal sin. compl.
    • fr capuleño sin. compl.
    • fr inabaknon sin. compl.
    • fr kapul sin. compl.
    • gl abaknon
    • gl capul samal sin. compl.
    • gl capuleño sin. compl.
    • gl inabaknon sin. compl.
    • gl kapul sin. compl.
    • gn avaknon
    • gn capul samal sin. compl.
    • gn inavaknon sin. compl.
    • gn kapul sin. compl.
    • gn kapuléño sin. compl.
    • it abaknon
    • it capul samal sin. compl.
    • it capuleño sin. compl.
    • it inabaknon sin. compl.
    • it kapul sin. compl.
    • pt abaknon
    • pt capul samal sin. compl.
    • pt capuleño sin. compl.
    • pt inabaknon sin. compl.
    • pt kapul sin. compl.
    • zh 阿巴克农语
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Sama-bajaw> , <Àsia > Filipines>

    El grup etnonlingüístic abaknon està establert a l'illa de Capul, situada al nord-oest de l'illa de Samar, la més oriental de les illes Visayas. La llengua abaknon, però, no és lingüísticament propera a les llengües parlades a la regió, com el bikol o el warai, sinó a les llengües sama (o samal). Aquestes llengües són parlades per diversos grups etnolingüístics localitzats als arxipèlags de Sulu i Tawi-tawi (entre Mindanao i Sabah, a Malàisia).

    Segons la tradició oral, els abaknon provenen de Balabac, al sud de Palawan, i van emigrar a Samar per evitar la dominació dels moros.

       
  • 1530106   abakwariga  <Afroasiàtica > Txàdica > Occidental> , <Àfrica > Benín> , <Àfrica > Níger> , <Àfrica > Nigèria> abakwariga
     
       
    • haussa
    • ar هوسا
    • cy Hawsa
    • cy Abakwariga sin. compl.
    • cy Habe sin. compl.
    • cy Hausawa sin. compl.
    • cy Kado sin. compl.
    • cy Mgbakpa sin. compl.
    • de Hausa
    • de Abakwariga sin. compl.
    • de Habe sin. compl.
    • de Hausawa sin. compl.
    • de Haussa sin. compl.
    • de Kado sin. compl.
    • de Mgbakpa sin. compl.
    • en Hausa
    • en Abakwariga sin. compl.
    • en Habe sin. compl.
    • en Haoussa sin. compl.
    • en Hausawa sin. compl.
    • en Kado sin. compl.
    • en Mgbakpa sin. compl.
    • es hausa
    • es abakwariga sin. compl.
    • es habe sin. compl.
    • es hausawa sin. compl.
    • es kado sin. compl.
    • es mgbakpa sin. compl.
    • eu hausa
    • eu abakwariga sin. compl.
    • eu habe sin. compl.
    • eu hausawa sin. compl.
    • eu kado sin. compl.
    • eu mgbakpa sin. compl.
    • fr haoussa
    • fr abakwariga sin. compl.
    • fr habe sin. compl.
    • fr hausa sin. compl.
    • fr hausawa sin. compl.
    • fr kado sin. compl.
    • fr mgbakpa sin. compl.
    • gl hausa
    • gl abakwariga sin. compl.
    • gl habe sin. compl.
    • gl hausawa sin. compl.
    • gl kado sin. compl.
    • gl mgbakpa sin. compl.
    • gn hausa
    • gn avakwariga sin. compl.
    • gn hausawa sin. compl.
    • gn have sin. compl.
    • gn mgvakpa sin. compl.
    • it hausa
    • it abakwariga sin. compl.
    • it habe sin. compl.
    • it hausawa sin. compl.
    • it kado sin. compl.
    • it mgbakpa sin. compl.
    • ja ハウサ語
    • nl Hausa
    • nl Abakwariga sin. compl.
    • nl Habe sin. compl.
    • nl Hausawa sin. compl.
    • nl Kado sin. compl.
    • nl Mgbakpa sin. compl.
    • pt haussa
    • pt abakwariga sin. compl.
    • pt habe sin. compl.
    • pt hausawa sin. compl.
    • pt kado sin. compl.
    • pt mgbakpa sin. compl.
    • ru Хауса
    • ru Кадо sin. compl.
    • ru Хабе sin. compl.
    • ru Хаусава sin. compl.
    • ru Мгбакпа sin. compl.
    • ru Абакварига sin. compl.
    • zh 豪萨语
    • zh 豪萨瓦、阿巴克瓦利加、穆戈巴克帕、哈贝、卡多 sin. compl.
    • scr Alfabet llatí i alfabet aràbic
    • num Sistema aràbic

    <Afroasiàtica > Txàdica > Occidental> , <Àfrica > Benín> , <Àfrica > Níger> , <Àfrica > Nigèria>

    De les 150 llengües txàdiques, el haussa és la que té, de llarg, el major nombre de parlants. A més dels hausses de Níger i Nigèria, molts altres pobles veïns, generalment musulmans, empren la llengua haussa com a llengua d'intercanvi intercultural (al Txad, el Sudan i Ghana, principalment). L'àrea de difusió del haussa ha crescut enormement al llarg dels segles en detriment d'altres llengües.

    Des del segle XII fins avui, els hausses mantenen l'hegemonia política a la regió del centre i nord de l'actual Nigèria i a l'est de Níger.

    Es distingeixen quatre blocs dialectals principals de haussa: dialectes orientals, dialectes occidentals, dialectes septentrionals i dialectes meridionals.

    La base de l'estàndard de la llengua haussa és el parlar de Kano, de dialecte oriental. Té molta difusió als mitjans de comunicació, l'escola i en la projecció internacional.

    Fins a la primeria del segle XX, el haussa s'ha escrit en una adaptació de l'alfabet àrab, actualment en retrocés davant de l'alfabet llatí.

       
  • 1530713   abenaki occidental  <Àlgica > Algonquina > Oriental> , <Amèrica > Canadà> abenaki occidental
     
       
    • abenaki occidental
    • abnaki occidental sin. compl.
    • Saint Francis sin. compl.
    • cod alnombak
    • cy Abenaki Gorllewinol
    • cy Abnaki gorllewinol sin. compl.
    • cy Saint Francis sin. compl.
    • de Westliches Abenaki
    • de Saint Francis sin. compl.
    • de Westliches Abnaki sin. compl.
    • en Western Abenaki
    • en Saint Francis sin. compl.
    • en Western Abnaki sin. compl.
    • es abenaqués occidental
    • es abnakí occidental sin. compl.
    • es Saint Francis sin. compl.
    • eu mendebaldeko abenakia
    • eu mendebaldeko abenakia sin. compl.
    • eu mendebaldeko abnaki sin. compl.
    • eu Saint Francis sin. compl.
    • fr abénaqui occidental
    • fr abénaki sin. compl.
    • fr abnaki occidental sin. compl.
    • fr Saint Francis sin. compl.
    • gl abenaki occidental
    • gl abnaki occidental sin. compl.
    • gl Saint Francis sin. compl.
    • gn avenaki occidental
    • gn abnaki occidental sin. compl.
    • gn Saint Francis sin. compl.
    • it abenaki occidentale
    • it abnaki occidentale sin. compl.
    • it Saint Francis sin. compl.
    • pt abenaki ocidental
    • pt abnaki ocidental sin. compl.
    • pt Saint Francis sin. compl.
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Àlgica > Algonquina > Oriental> , <Amèrica > Canadà>

    La família àlgica és una de les més extenses de l'Amèrica del Nord. Dins de la família, la branca algonquina s'estén des de la costa septentrional de Califòrnia fins a la costa atlàntica, i des de Labrador i la regió subàrtica fins al nord de Mèxic i Carolina del Sud. Les llengües de la branca algonquina són entre les més estudiades a l'Amèrica del Nord, ja que van ser les primeres amb què els europeus van tenir un contacte llarg. En tenim informes de missioners des del segle XVII.

    La ciutat de Saint Francis (al Quebec) es va establir com a resultat d'una missió, al segle XVII, amb població indígena provinent de diversos grups del voltant. De fet, els abenakis són originaris de Nova Anglaterra, però van haver de fugir d'aquella zona.

    El grup ètnic abenaki està integrat per unes 2.000 persones que ja no parlen la llengua pròpia. Cal dir que existeixen alguns intents de revitalitzar la llengua.

    L'abenaki oriental i l'abenaki occidental es diferencien per diversos trets fonològics, lèxics i sintàctics. El terme abenaki, significa 'gent de l'est'.

       
  • 1530713   abnaki occidental  <Àlgica > Algonquina > Oriental> , <Amèrica > Canadà> abnaki occidental
     
       
    • abenaki occidental
    • abnaki occidental sin. compl.
    • Saint Francis sin. compl.
    • cod alnombak
    • cy Abenaki Gorllewinol
    • cy Abnaki gorllewinol sin. compl.
    • cy Saint Francis sin. compl.
    • de Westliches Abenaki
    • de Saint Francis sin. compl.
    • de Westliches Abnaki sin. compl.
    • en Western Abenaki
    • en Saint Francis sin. compl.
    • en Western Abnaki sin. compl.
    • es abenaqués occidental
    • es abnakí occidental sin. compl.
    • es Saint Francis sin. compl.
    • eu mendebaldeko abenakia
    • eu mendebaldeko abenakia sin. compl.
    • eu mendebaldeko abnaki sin. compl.
    • eu Saint Francis sin. compl.
    • fr abénaqui occidental
    • fr abénaki sin. compl.
    • fr abnaki occidental sin. compl.
    • fr Saint Francis sin. compl.
    • gl abenaki occidental
    • gl abnaki occidental sin. compl.
    • gl Saint Francis sin. compl.
    • gn avenaki occidental
    • gn abnaki occidental sin. compl.
    • gn Saint Francis sin. compl.
    • it abenaki occidentale
    • it abnaki occidentale sin. compl.
    • it Saint Francis sin. compl.
    • pt abenaki ocidental
    • pt abnaki ocidental sin. compl.
    • pt Saint Francis sin. compl.
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Àlgica > Algonquina > Oriental> , <Amèrica > Canadà>

    La família àlgica és una de les més extenses de l'Amèrica del Nord. Dins de la família, la branca algonquina s'estén des de la costa septentrional de Califòrnia fins a la costa atlàntica, i des de Labrador i la regió subàrtica fins al nord de Mèxic i Carolina del Sud. Les llengües de la branca algonquina són entre les més estudiades a l'Amèrica del Nord, ja que van ser les primeres amb què els europeus van tenir un contacte llarg. En tenim informes de missioners des del segle XVII.

    La ciutat de Saint Francis (al Quebec) es va establir com a resultat d'una missió, al segle XVII, amb població indígena provinent de diversos grups del voltant. De fet, els abenakis són originaris de Nova Anglaterra, però van haver de fugir d'aquella zona.

    El grup ètnic abenaki està integrat per unes 2.000 persones que ja no parlen la llengua pròpia. Cal dir que existeixen alguns intents de revitalitzar la llengua.

    L'abenaki oriental i l'abenaki occidental es diferencien per diversos trets fonològics, lèxics i sintàctics. El terme abenaki, significa 'gent de l'est'.

       
  • 1530839   abotee/'Abwetee  <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide> , <Àfrica > Camerun> , <Àfrica > Nigèria> abotee/'Abwetee
     
       
    • vute
    • 'abotee sin. compl.
    • 'abwetee sin. compl.
    • baboute sin. compl.
    • bamboute sin. compl.
    • boute sin. compl.
    • bubure sin. compl.
    • bule sin. compl.
    • bute sin. compl.
    • foute sin. compl.
    • luvure sin. compl.
    • nbule sin. compl.
    • pute sin. compl.
    • voute sin. compl.
    • voutere sin. compl.
    • woute sin. compl.
    • wute sin. compl.
    • cod nyìndi vtéé
    • de Vute
    • de Abotee sin. compl.
    • de Baboute sin. compl.
    • de Babute sin. compl.
    • de Foute sin. compl.
    • en Vute
    • en Abotee/'Abwetee sin. compl.
    • en Baboute/Bamboute/Boute sin. compl.
    • en Bubure/Bule/Bute sin. compl.
    • en Foute sin. compl.
    • en Luvure/Nbule sin. compl.
    • en Pute/voute/Voutere/woute/Wute sin. compl.
    • es vute
    • es abotee/'Abwetee sin. compl.
    • es baboute/Bamboute/Boute sin. compl.
    • es bubure/Bule/Bute sin. compl.
    • es foute sin. compl.
    • es luvure/Nbule sin. compl.
    • es pute/voute/Voutere/woute/Wute sin. compl.
    • eu vute
    • eu abotee/'Abwetee sin. compl.
    • eu baboute/Bamboute/Boute sin. compl.
    • eu bubure/Bule/Bute sin. compl.
    • eu foute sin. compl.
    • eu luvure/Nbule sin. compl.
    • eu pute/voute/Voutere/woute/Wute sin. compl.
    • fr vute
    • fr baboute sin. compl.
    • fr foute sin. compl.
    • fr voute sin. compl.
    • fr woute sin. compl.
    • gl vute
    • gl abotee/'Abwetee sin. compl.
    • gl baboute/Bamboute/Boute sin. compl.
    • gl bubure/Bule/Bute sin. compl.
    • gl foute sin. compl.
    • gl luvure/Nbule sin. compl.
    • gl pute/voute/Voutere/woute/Wute sin. compl.
    • it vute
    • it abotee/'Abwetee sin. compl.
    • it baboute/Bamboute/Boute sin. compl.
    • it bubure/Bule/Bute sin. compl.
    • it foute sin. compl.
    • it luvure/Nbule sin. compl.
    • it pute/voute/Voutere/woute/Wute sin. compl.
    • nl Vute
    • nl Baboute sin. compl.
    • nl Foute sin. compl.
    • nl Voute sin. compl.
    • nl Woute sin. compl.
    • pt vute
    • pt abotee/'Abwetee sin. compl.
    • pt baboute/Bamboute/Boute sin. compl.
    • pt bubure/Bule/Bute sin. compl.
    • pt foute sin. compl.
    • pt luvure/Nbule sin. compl.
    • pt pute/voute/Voutere/woute/Wute sin. compl.

    <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide> , <Àfrica > Camerun> , <Àfrica > Nigèria>

    El terme vute fa referència al grup ètnic i és l'arrel per al terme persona. Els vute anomenen la seva llengua nyìndi vute, 'la parla dels vute'. Els alemanys van denominar-los wute; els veïns bantú els anomenaven baboute, terme que fou adoptat per l'administració colonial francesa. Està conformat per unes deu variants dialectals. Segons sembla ha revut una forta influència de la llengua ful.

    El vute s'havia classificat com una llengua aïllada. Posteriorment es va incloure dins el grup mambiloide, un grup de llengües parlades a la zona compresa entre l'altiplà Mambila, la plana de Tikar i l'altiplà d'Adamawa, en territori de Nigèria i Camerun.

    Sembla que es van traslladar en direcció sud cap a l'ubicació actual des de la regió de Tignère, Tibati i Banyo, on encara hi ha alguns pobles vute. Era un poble de caçadors i guerrers que va oferir molta resistència contra els ful i va anar conquerint el territori d'altres grups en la seva avançada.

       
  • 1530050   abron brong  <Nigerocongolesa > Kwa> , <Àfrica > Costa d'Ivori> , <Àfrica > Ghana> abron brong
     
       
    • abron
    • bron sin. compl.
    • brong sin. compl.
    • doma sin. compl.
    • gyaman sin. compl.
    • cod abrón
    • cod brong
    • ar أبرون برونغ
    • cy Abron
    • cy Bron sin. compl.
    • cy Brong sin. compl.
    • cy Doma sin. compl.
    • cy Gyaman sin. compl.
    • de Abron
    • de Bron sin. compl.
    • de Brong sin. compl.
    • de Doma sin. compl.
    • de Gyaman sin. compl.
    • en Abron
    • en Bron sin. compl.
    • en Brong sin. compl.
    • en Doma sin. compl.
    • en Gyaman sin. compl.
    • es abrón brong
    • es bron sin. compl.
    • es brong sin. compl.
    • es doma sin. compl.
    • es gyaman sin. compl.
    • eu abronera
    • eu bron sin. compl.
    • eu brong sin. compl.
    • eu doma sin. compl.
    • eu gyaman sin. compl.
    • fr abron brong
    • fr abron sin. compl.
    • fr bron sin. compl.
    • fr brong sin. compl.
    • fr doma sin. compl.
    • fr gyaman sin. compl.
    • gl abron brong
    • gl bron sin. compl.
    • gl brong sin. compl.
    • gl doma sin. compl.
    • gl gyaman sin. compl.
    • gn avron vrong
    • gn brong sin. compl.
    • gn doma sin. compl.
    • gn gyaman sin. compl.
    • gn vron sin. compl.
    • it abron
    • it bron sin. compl.
    • it brong sin. compl.
    • it doma sin. compl.
    • it gyaman sin. compl.
    • ja アブロン・ブロング語
    • ja ドマ語 sin. compl.
    • ja ブロン語 sin. compl.
    • ja ギャマン語 sin. compl.
    • ja ブロング語 sin. compl.
    • nl Abron Brong
    • nl Bron sin. compl.
    • nl Brong sin. compl.
    • nl Doma sin. compl.
    • nl Gyaman sin. compl.
    • pt abron brong
    • pt bron sin. compl.
    • pt brong sin. compl.
    • pt doma sin. compl.
    • pt gyaman sin. compl.
    • ru Аброн
    • ru Брон sin. compl.
    • ru Дома sin. compl.
    • ru Бронг sin. compl.
    • ru Джаман sin. compl.
    • zh 阿布隆·布隆格
    • zh 布隆、朵玛、戈雅曼、布隆格 sin. compl.
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Nigerocongolesa > Kwa> , <Àfrica > Costa d'Ivori> , <Àfrica > Ghana>

    L'àkan és el grup lingüístic més nombrós dins de la branca kwa de la família nigerocongolesa. Dins del grup la intel·ligibilitat entre les diverses llengües (aixanti, abron, fanti, etc.) és força alta. L'abron és la varietat més diferenciada, tot i que manté força semblances amb l'aixanti. Bona part de les comunitats àkan coneixen l'estàndard aixanti twi.

    La llengua és anomenada abron a Costa d'Ivori i brong a Ghana.

       
  • 1530547   acatec  <Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > Q'anjob'al-chuj > Q'anjob'al > Q'anjob'al-akatek-jakaltec> , <Amèrica > Guatemala> , <Amèrica > Mèxic> acatec
     
       
    • akateko
    • acatec sin. compl.
    • acateco sin. compl.
    • conob sin. compl.
    • kanjobal de l'oest sin. compl.
    • kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
    • q'anjob'al de l'oest sin. compl.
    • cy Akateko
    • cy Acatec sin. compl.
    • cy Acateco sin. compl.
    • cy Conob sin. compl.
    • cy Kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
    • cy Kanjobal gorllewinol sin. compl.
    • cy Q'anjob'al gorllewinol sin. compl.
    • de Acateco
    • de Acatec sin. compl.
    • de Akateko sin. compl.
    • de Conob sin. compl.
    • de Kanjobal West sin. compl.
    • de San Miguel Acatán Kanjobal sin. compl.
    • en Akateko
    • en Acatec sin. compl.
    • en Acateco sin. compl.
    • en Conob sin. compl.
    • en San Miguel Acatán Kanjobal sin. compl.
    • en Western Kanjobal sin. compl.
    • en Western Q'anjob'al sin. compl.
    • es acateco
    • es acatec sin. compl.
    • es akateko sin. compl.
    • es conob sin. compl.
    • es kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
    • es kanjobal del oeste sin. compl.
    • es q'anjob'al del oeste sin. compl.
    • eu akatekera
    • eu acatec sin. compl.
    • eu acateco sin. compl.
    • eu akateko sin. compl.
    • eu conob sin. compl.
    • eu mendebaldeko kanjobalera sin. compl.
    • eu mendebaldeko q'anjob'alera sin. compl.
    • eu San Miguel Acataneko kanjobalera sin. compl.
    • fr acatèque
    • fr acatec sin. compl.
    • fr acateco sin. compl.
    • fr akateko sin. compl.
    • fr conob sin. compl.
    • fr kanjobal de l'ouest sin. compl.
    • fr kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
    • fr q'anjob'al de l'ouest sin. compl.
    • gl akateko
    • gl acatec sin. compl.
    • gl acateco sin. compl.
    • gl conob sin. compl.
    • gl kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
    • gl kanjobal do oeste sin. compl.
    • gl q'anjob'al do oeste sin. compl.
    • gn akatéko
    • gn akatec sin. compl.
    • gn akatéko sin. compl.
    • gn kanjobal kuarahyreikeogua sin. compl.
    • gn kanjoval kuarahyreikeogua sin. compl.
    • gn kanjoval San Miguel Akatan-gua sin. compl.
    • gn konob sin. compl.
    • it akateko
    • it acatec sin. compl.
    • it acateco sin. compl.
    • it conob sin. compl.
    • it kanjobal di San Miguel Acatán sin. compl.
    • it kanjobal occidentale sin. compl.
    • it q'anjob'al occidentale sin. compl.
    • pt akateco
    • pt acatec sin. compl.
    • pt acateco sin. compl.
    • pt conob sin. compl.
    • pt kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
    • pt kanjobal do oeste sin. compl.
    • pt q'anjob'al do oeste sin. compl.
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > Q'anjob'al-chuj > Q'anjob'al > Q'anjob'al-akatek-jakaltec> , <Amèrica > Guatemala> , <Amèrica > Mèxic>

    Als anys setanta del segle XX, es va proposar oferir la condició de llengües a l'akateko i al q'anjobal, que fins al moment s'havien considerat variants d'una mateixa llengua. És per això que reben també les denominacions de q'anjobal de l'oest i q'anjobal de l'est respectivament.

    Hi ha hagut cert debat al voltant de la naturalesa d'aquestes dues llengües o varietats i també al voltant del jakalteko. De fet, sembla que hi ha un grau molt elevat d'intercomprensió entre les tres llengües, que constitueixen un subgrup lingüístic dins la família maia. Formen un contínuum o cadena de dialectes d'orient a occident en què l'akateko ocupa un lloc intermedi entre el jakalteko i el q'anjobal.

    Totes tres llengües són reconegudes com a diferents per l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala i per l'Estat guatemalenc.

    Hi ha una comunitat akateka força important establerta a Mèxic, als ejidos de Cuauhtémoc, a Benito Juárez i a Lago Escondido, al municipi de Las Margaritas, a Chiapas. La frontera entre Mèxic i Guatemala no ha estat un obstacle perquè la població maia d'un costat i de l'altre mantingués vincles estrets. Els primers assentaments de població maia guatemalenca a l'altra banda de la frontera es van produir cap al final del segle XIX, però no va ser fins als anys vuitanta del segle XX que van esdevenir importants numèricament. La violència que imperava a Guatemala en aquesta època, que va afectar greument la regió, va provocar diverses onades d'emigracions cap a Mèxic. Amb els anys, aquesta població emigrada s'ha anat dispersant per Mèxic, pels Estats Units i pel Canadà. La voluntat de mantenir la identitat els ha portat a organitzar-se a l'exili, i en són una mostra el diari en akateko Ixim, publicat a Los Angeles (Califòrnia), o les festes patronals que se celebren a Florida.

    L'arribada de població akateka a Mèxic a partir dels anys vuitanta va tenir com a efecte una certa revitalització lingüística entre la població akateka establerta anteriorment i entre altres petites comunitats maies parlants de chuj, de q'anjobal o de jakalteko.

    El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.

    La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40 % de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i de marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies de l'Estat. Des d'aquest organismes s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).

    La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut un certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura per part de la població maia.

       
  • 1530547   acateco  <Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > Q'anjob'al-chuj > Q'anjob'al > Q'anjob'al-akatek-jakaltec> , <Amèrica > Guatemala> , <Amèrica > Mèxic> acateco
     
       
    • akateko
    • acatec sin. compl.
    • acateco sin. compl.
    • conob sin. compl.
    • kanjobal de l'oest sin. compl.
    • kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
    • q'anjob'al de l'oest sin. compl.
    • cy Akateko
    • cy Acatec sin. compl.
    • cy Acateco sin. compl.
    • cy Conob sin. compl.
    • cy Kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
    • cy Kanjobal gorllewinol sin. compl.
    • cy Q'anjob'al gorllewinol sin. compl.
    • de Acateco
    • de Acatec sin. compl.
    • de Akateko sin. compl.
    • de Conob sin. compl.
    • de Kanjobal West sin. compl.
    • de San Miguel Acatán Kanjobal sin. compl.
    • en Akateko
    • en Acatec sin. compl.
    • en Acateco sin. compl.
    • en Conob sin. compl.
    • en San Miguel Acatán Kanjobal sin. compl.
    • en Western Kanjobal sin. compl.
    • en Western Q'anjob'al sin. compl.
    • es acateco
    • es acatec sin. compl.
    • es akateko sin. compl.
    • es conob sin. compl.
    • es kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
    • es kanjobal del oeste sin. compl.
    • es q'anjob'al del oeste sin. compl.
    • eu akatekera
    • eu acatec sin. compl.
    • eu acateco sin. compl.
    • eu akateko sin. compl.
    • eu conob sin. compl.
    • eu mendebaldeko kanjobalera sin. compl.
    • eu mendebaldeko q'anjob'alera sin. compl.
    • eu San Miguel Acataneko kanjobalera sin. compl.
    • fr acatèque
    • fr acatec sin. compl.
    • fr acateco sin. compl.
    • fr akateko sin. compl.
    • fr conob sin. compl.
    • fr kanjobal de l'ouest sin. compl.
    • fr kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
    • fr q'anjob'al de l'ouest sin. compl.
    • gl akateko
    • gl acatec sin. compl.
    • gl acateco sin. compl.
    • gl conob sin. compl.
    • gl kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
    • gl kanjobal do oeste sin. compl.
    • gl q'anjob'al do oeste sin. compl.
    • gn akatéko
    • gn akatec sin. compl.
    • gn akatéko sin. compl.
    • gn kanjobal kuarahyreikeogua sin. compl.
    • gn kanjoval kuarahyreikeogua sin. compl.
    • gn kanjoval San Miguel Akatan-gua sin. compl.
    • gn konob sin. compl.
    • it akateko
    • it acatec sin. compl.
    • it acateco sin. compl.
    • it conob sin. compl.
    • it kanjobal di San Miguel Acatán sin. compl.
    • it kanjobal occidentale sin. compl.
    • it q'anjob'al occidentale sin. compl.
    • pt akateco
    • pt acatec sin. compl.
    • pt acateco sin. compl.
    • pt conob sin. compl.
    • pt kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
    • pt kanjobal do oeste sin. compl.
    • pt q'anjob'al do oeste sin. compl.
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > Q'anjob'al-chuj > Q'anjob'al > Q'anjob'al-akatek-jakaltec> , <Amèrica > Guatemala> , <Amèrica > Mèxic>

    Als anys setanta del segle XX, es va proposar oferir la condició de llengües a l'akateko i al q'anjobal, que fins al moment s'havien considerat variants d'una mateixa llengua. És per això que reben també les denominacions de q'anjobal de l'oest i q'anjobal de l'est respectivament.

    Hi ha hagut cert debat al voltant de la naturalesa d'aquestes dues llengües o varietats i també al voltant del jakalteko. De fet, sembla que hi ha un grau molt elevat d'intercomprensió entre les tres llengües, que constitueixen un subgrup lingüístic dins la família maia. Formen un contínuum o cadena de dialectes d'orient a occident en què l'akateko ocupa un lloc intermedi entre el jakalteko i el q'anjobal.

    Totes tres llengües són reconegudes com a diferents per l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala i per l'Estat guatemalenc.

    Hi ha una comunitat akateka força important establerta a Mèxic, als ejidos de Cuauhtémoc, a Benito Juárez i a Lago Escondido, al municipi de Las Margaritas, a Chiapas. La frontera entre Mèxic i Guatemala no ha estat un obstacle perquè la població maia d'un costat i de l'altre mantingués vincles estrets. Els primers assentaments de població maia guatemalenca a l'altra banda de la frontera es van produir cap al final del segle XIX, però no va ser fins als anys vuitanta del segle XX que van esdevenir importants numèricament. La violència que imperava a Guatemala en aquesta època, que va afectar greument la regió, va provocar diverses onades d'emigracions cap a Mèxic. Amb els anys, aquesta població emigrada s'ha anat dispersant per Mèxic, pels Estats Units i pel Canadà. La voluntat de mantenir la identitat els ha portat a organitzar-se a l'exili, i en són una mostra el diari en akateko Ixim, publicat a Los Angeles (Califòrnia), o les festes patronals que se celebren a Florida.

    L'arribada de població akateka a Mèxic a partir dels anys vuitanta va tenir com a efecte una certa revitalització lingüística entre la població akateka establerta anteriorment i entre altres petites comunitats maies parlants de chuj, de q'anjobal o de jakalteko.

    El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.

    La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40 % de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i de marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies de l'Estat. Des d'aquest organismes s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).

    La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut un certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura per part de la població maia.