Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

       
  • 1530242   A'uwen  <Je > Branca central o akwen> , <Amèrica > Brasil> A'uwen
     
       
    • akwe-xerente
    • a'uwen sin. compl.
    • akwen sin. compl.
    • awen sin. compl.
    • sherente sin. compl.
    • xerente sin. compl.
    • xerenti sin. compl.
    • cod akwe
    • ar أكوي شيرينتي
    • cy Akwe-xerente
    • cy A'uwen sin. compl.
    • cy Akwen sin. compl.
    • cy Awen sin. compl.
    • cy Sherente sin. compl.
    • cy Xerente sin. compl.
    • cy Xerenti sin. compl.
    • de Akwe-Sherente
    • de A'uwen sin. compl.
    • de Akwen sin. compl.
    • de Awen sin. compl.
    • de Sherente sin. compl.
    • de Xerente sin. compl.
    • de Xerenti sin. compl.
    • en Akwe-Xerénte
    • en A'uwe sin. compl.
    • en A'we sin. compl.
    • en Akwen sin. compl.
    • en Sherente sin. compl.
    • en Sherenté sin. compl.
    • en Xerente sin. compl.
    • en Xerenti sin. compl.
    • es akwe-xerente
    • es a'uwen sin. compl.
    • es akwen sin. compl.
    • es awen sin. compl.
    • es sherente sin. compl.
    • es xerente sin. compl.
    • es xerenti sin. compl.
    • eu akwe-xerenteera
    • eu a'uwen sin. compl.
    • eu akwen sin. compl.
    • eu awen sin. compl.
    • eu sherente sin. compl.
    • eu xerente sin. compl.
    • eu xerenti sin. compl.
    • fr akwe-Xerente
    • fr a'uwen sin. compl.
    • fr akwen sin. compl.
    • fr awen sin. compl.
    • fr sherente sin. compl.
    • fr xerente sin. compl.
    • fr xerenti sin. compl.
    • gn akwe-xerente
    • gn a'uwen sin. compl.
    • gn akwen sin. compl.
    • gn awen sin. compl.
    • gn sherente sin. compl.
    • gn xerente sin. compl.
    • gn xerenti sin. compl.
    • it akwe-xerente
    • it a'uwen sin. compl.
    • it akwen sin. compl.
    • it awen sin. compl.
    • it sherente sin. compl.
    • it xerente sin. compl.
    • it xerenti sin. compl.
    • ja シェレンテ語
    • ja アウェン語 sin. compl.
    • ja アクウェン語 sin. compl.
    • ja アクウェン・シェレンテ語、シェレンティ語 sin. compl.
    • nl Akwe-Xerente
    • nl A'uwen sin. compl.
    • nl Akwen sin. compl.
    • nl Awen sin. compl.
    • nl Sherente sin. compl.
    • nl Xerente sin. compl.
    • nl Xerenti sin. compl.
    • pt akwe-xerente
    • pt a'uwen sin. compl.
    • pt akwen sin. compl.
    • pt awen sin. compl.
    • pt sherente sin. compl.
    • pt xerente sin. compl.
    • pt xerenti sin. compl.
    • ru Акве-шеренте
    • ru Ауэ sin. compl.
    • ru Акуэн sin. compl.
    • ru Шеренте sin. compl.
    • ru Шеренти sin. compl.
    • zh 阿克维-切伦特语
    • zh 亚温 sin. compl.
    • zh 阿温 sin. compl.
    • zh 切伦提 sin. compl.
    • zh 切伦特 sin. compl.
    • zh 阿克维 sin. compl.
    • zh 舍伦特 sin. compl.
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Je > Branca central o akwen> , <Amèrica > Brasil>

    Durant segles els xerentes i els xavantes van integrar un sol poble, els akwes. El terme akwe significa 'aquell que se situa per damunt'. Actualment s'aplica principalment als xerentes. Com a autodenominació d'un grup, fa palès l'orgull d'un poble que se sent per damunt dels éssers irracionals i, com tants altres pobles, superior a altres grups humans.

    Els xerentes es localitzen a la vora del riu Tocantins, en contacte amb la població no indígena, mentre que els xavantes viuen més aïllats endins del Mato Grosso. Els poblats xerentes són punts molt transitats pels habitants de la regió.

    La societat xerente s'organitza en dos clans. Els matrimonis són tradicionalment exògams i els fills pertanyen al clan del pare. Viuen de la caça i l'agricultura.

    La comunitat xerente és bilingüe en xerente i portuguès. És molt activa en la lluita contra la integració en la cultura majoritària. Tanmateix, els infants aprenen el portuguès cada vegada més aviat, abans fins i tot d'entrar a l'escola. El portuguès es percep com a imprescindible per a qualsevol activitat fora dels poblats indígenes.

    L'ortografia xerente va ser proposada el 1973. Des d'aleshores, ha calgut esperar a principis del segle XXI per tenir estudis descriptius de la llengua.

       
  • 1530241   A'we  <Je > Branca central o akwen> , <Amèrica > Brasil> A'we
     
       
    • akwe-xavante
    • a'we sin. compl.
    • a'wé sin. compl.
    • shavante sin. compl.
    • tapacua sin. compl.
    • cod a'we
    • ar اكوي شافانتي
    • cy Akwe-xavante
    • cy A'we sin. compl.
    • cy A'wé sin. compl.
    • cy Shavante sin. compl.
    • cy Tapacua sin. compl.
    • de Akwe-Shavante
    • de A'we sin. compl.
    • de A'wé sin. compl.
    • de Akwe-Xavante sin. compl.
    • de Shavante sin. compl.
    • de Tapacua sin. compl.
    • en Akwe-Xavante
    • en A'uwe sin. compl.
    • en A'we sin. compl.
    • en Akwen sin. compl.
    • en Chavante sin. compl.
    • en Shavante sin. compl.
    • en Tapacua sin. compl.
    • es akwe-xavante
    • es a'we sin. compl.
    • es a'wé sin. compl.
    • es shavante sin. compl.
    • es tapacua sin. compl.
    • eu akwe-xavanteera
    • eu a'we sin. compl.
    • eu a'wé sin. compl.
    • eu shavante sin. compl.
    • eu tapacua sin. compl.
    • fr akwe-Xavante
    • fr a'we sin. compl.
    • fr a'wé sin. compl.
    • fr chavante sin. compl.
    • fr shavante sin. compl.
    • fr tapacua sin. compl.
    • gn akwe-xavante
    • gn a'we sin. compl.
    • gn a'wé sin. compl.
    • gn shavante sin. compl.
    • gn tapakua sin. compl.
    • it akwe-xavante
    • it a'we sin. compl.
    • it a'wé sin. compl.
    • it shavante sin. compl.
    • it tapacua sin. compl.
    • ja シャバンテ語
    • ja シャヴァンチ語、アウェ語、アクウェン・シャバンテ語、タパクワ語 sin. compl.
    • nl Akwe-Xavante
    • nl A'we sin. compl.
    • nl A'wé sin. compl.
    • nl Shavante sin. compl.
    • nl Tapacua sin. compl.
    • pt akwe-xavante
    • pt a'we sin. compl.
    • pt a'wé sin. compl.
    • pt shavante sin. compl.
    • pt tapacua sin. compl.
    • ru Акве-шаванте
    • ru Ауэ sin. compl.
    • ru Акуэн sin. compl.
    • ru Тапакуа sin. compl.
    • ru Чаванте sin. compl.
    • ru Шаванте sin. compl.
    • zh 阿克维-查望特语
    • zh 亚卫 sin. compl.
    • zh 阿维 sin. compl.
    • zh 塔帕瓜 sin. compl.
    • zh 莎望特 sin. compl.
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Je > Branca central o akwen> , <Amèrica > Brasil>

    Durant segles els xavantes i els xerentes van integrar un sol poble, els akwes. Els dos grups van conviure al costat del riu Tocantins fins al 1824, any en què els xavantes van decidir migrar cap a les planes del Rio das Mortes, al Mato Grosso. El motiu era distanciar-se, aïllar-se, dels habitants no indígenes de la zona, fet pel qual se'ls va aplicar l'apel·latiu de sacreqúa ('tancats').

    A partir de 1940 es va reiniciar el contacte -forçós- amb el govern brasiler i va començar l'interès privat per les terres on habiten.

    L'akwe-xavante no s'ha de confondre amb l'ofaié-xavante (je, extingida) i l'oti-xavante (aïllada, extingida). Durant la història, diversos pobles de l'interior del Brasil s'han conegut amb el nom de xavante.

    Actualment, la llengua té bona vitalitat.

       
  • 1530860   Abacha  <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo> , <Àfrica > Camerun> Abacha
     
       
    • basa
    • bassa sin. compl.
    • cod odzamagu
    • de Basa
    • de Abacha sin. compl.
    • de Abatsa sin. compl.
    • de Komo sin. compl.
    • de Rubasa sin. compl.
    • en Basa
    • en Bassa sin. compl.
    • es basa
    • es bassa sin. compl.
    • eu basa
    • eu bassa sin. compl.
    • fr basa
    • fr abacha sin. compl.
    • fr abatsa sin. compl.
    • fr bassa sin. compl.
    • fr rubasa sin. compl.
    • gl basa
    • gl bassa sin. compl.
    • it basa
    • it bassa sin. compl.
    • nl Basa
    • nl Abacha sin. compl.
    • nl Abatsa sin. compl.
    • nl Bassa sin. compl.
    • nl Rubasa sin. compl.
    • pt basa
    • pt bassa sin. compl.

    <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo> , <Àfrica > Camerun>

    El basa és parlat per una comunitat que s'autodenomina mishulengu i anomena la seva llengua odzamagu. El terme basa es pren de la localització geogràfica del grup, el poble de Basa. Els mishulengu es consideren pertanyents a la comunitat widikum, juntament amb altres grups veïns.

    Tots aquests grups, que anomenen la llengua i el grup propis amb denominacions diverses, han estat considerats variants dialectals d'una única llengua, el ngwo. A més del basa i el ngwo, en formarien part els grups següents: a Ikweri els ikwiti, que parlen egami-ikwiti; a Ekwebo, els ekwebo, que parlen igama o (muaghama)-ekwebo; a Banya, els banyé, de llengua també banyé; a Konda, els konda o ikonda, que parlen konda tigako; a Bakwa, els sasokubi, que parlen odzokubi. Cal afegir-hi l'amasi, parlat als pobles d'Amasi i Ayi, que s'havia classificat com una variant de la llengua manta i actualment es considera més aviat pròxim al ngwo.

    No és del tot clar si totes aquestes varietats són dialectes del ngwo o si es tracta de diverses llengües relacionades. Els estudis estableixen que hi ha cert nivell d'intercomprensió, més o menys elevat segons els casos, però que depèn en certa mesura de coneixements lingüístics adquirits. Algunes fonts agrupen aquestes varietats en tres grups lingüístics: el primer, el d'Ikweri, el d'Ekwebo, el de Banya, el de Basa i el de Bakwa (i potser el de Bako); el segon, el de Konda, i el d'Amasi i el d'Ayi; i, el tercer, el ngwo en solitari. Altres fonts distingeixen quatre llengües diferents: ngwo, amasi, basa i konda. Totes aquestes llengües o varietats formen part del grup momo.
    Els parlants d'aquestes varietats fan servir el pidgin anglès de Camerun com a llengua franca amb parlants d'altres llengües, i fins i tot en alguns casos amb parlants d'altres varietats incloses dins del ngwo.

    S'han produït alguns materials escrits en ngwo. Parlants d'algunes varietats o llengües, com els bakwa o el basa, no accepten els materials escrits en ngwo.

       
  • 1530106   Abakwariga  <Afroasiàtica > Txàdica > Occidental> , <Àfrica > Benín> , <Àfrica > Níger> , <Àfrica > Nigèria> Abakwariga
     
       
    • haussa
    • ar هوسا
    • cy Hawsa
    • cy Abakwariga sin. compl.
    • cy Habe sin. compl.
    • cy Hausawa sin. compl.
    • cy Kado sin. compl.
    • cy Mgbakpa sin. compl.
    • de Hausa
    • de Abakwariga sin. compl.
    • de Habe sin. compl.
    • de Hausawa sin. compl.
    • de Haussa sin. compl.
    • de Kado sin. compl.
    • de Mgbakpa sin. compl.
    • en Hausa
    • en Abakwariga sin. compl.
    • en Habe sin. compl.
    • en Haoussa sin. compl.
    • en Hausawa sin. compl.
    • en Kado sin. compl.
    • en Mgbakpa sin. compl.
    • es hausa
    • es abakwariga sin. compl.
    • es habe sin. compl.
    • es hausawa sin. compl.
    • es kado sin. compl.
    • es mgbakpa sin. compl.
    • eu hausa
    • eu abakwariga sin. compl.
    • eu habe sin. compl.
    • eu hausawa sin. compl.
    • eu kado sin. compl.
    • eu mgbakpa sin. compl.
    • fr haoussa
    • fr abakwariga sin. compl.
    • fr habe sin. compl.
    • fr hausa sin. compl.
    • fr hausawa sin. compl.
    • fr kado sin. compl.
    • fr mgbakpa sin. compl.
    • gl hausa
    • gl abakwariga sin. compl.
    • gl habe sin. compl.
    • gl hausawa sin. compl.
    • gl kado sin. compl.
    • gl mgbakpa sin. compl.
    • gn hausa
    • gn avakwariga sin. compl.
    • gn hausawa sin. compl.
    • gn have sin. compl.
    • gn mgvakpa sin. compl.
    • it hausa
    • it abakwariga sin. compl.
    • it habe sin. compl.
    • it hausawa sin. compl.
    • it kado sin. compl.
    • it mgbakpa sin. compl.
    • ja ハウサ語
    • nl Hausa
    • nl Abakwariga sin. compl.
    • nl Habe sin. compl.
    • nl Hausawa sin. compl.
    • nl Kado sin. compl.
    • nl Mgbakpa sin. compl.
    • pt haussa
    • pt abakwariga sin. compl.
    • pt habe sin. compl.
    • pt hausawa sin. compl.
    • pt kado sin. compl.
    • pt mgbakpa sin. compl.
    • ru Хауса
    • ru Кадо sin. compl.
    • ru Хабе sin. compl.
    • ru Хаусава sin. compl.
    • ru Мгбакпа sin. compl.
    • ru Абакварига sin. compl.
    • zh 豪萨语
    • zh 豪萨瓦、阿巴克瓦利加、穆戈巴克帕、哈贝、卡多 sin. compl.
    • scr Alfabet llatí i alfabet aràbic
    • num Sistema aràbic

    <Afroasiàtica > Txàdica > Occidental> , <Àfrica > Benín> , <Àfrica > Níger> , <Àfrica > Nigèria>

    De les 150 llengües txàdiques, el haussa és la que té, de llarg, el major nombre de parlants. A més dels hausses de Níger i Nigèria, molts altres pobles veïns, generalment musulmans, empren la llengua haussa com a llengua d'intercanvi intercultural (al Txad, el Sudan i Ghana, principalment). L'àrea de difusió del haussa ha crescut enormement al llarg dels segles en detriment d'altres llengües.

    Des del segle XII fins avui, els hausses mantenen l'hegemonia política a la regió del centre i nord de l'actual Nigèria i a l'est de Níger.

    Es distingeixen quatre blocs dialectals principals de haussa: dialectes orientals, dialectes occidentals, dialectes septentrionals i dialectes meridionals.

    La base de l'estàndard de la llengua haussa és el parlar de Kano, de dialecte oriental. Té molta difusió als mitjans de comunicació, l'escola i en la projecció internacional.

    Fins a la primeria del segle XX, el haussa s'ha escrit en una adaptació de l'alfabet àrab, actualment en retrocés davant de l'alfabet llatí.

       
  • 1530827   Abar  <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Beboide occidental> , <Àfrica > Camerun> Abar
     
       
    • abar
    • missong
    • kinabe sin. compl.
    • de Abar
    • de Bejune sin. compl.
    • de Mijong sin. compl.
    • de Missong sin. compl.
    • en Missong / abar
    • en Kinabe sin. compl.
    • es missong / abar
    • es kinabe sin. compl.
    • eu missong / abar
    • eu kinabe sin. compl.
    • fr abar
    • fr mijong sin. compl.
    • fr missong sin. compl.
    • gl missong / abar
    • gl kinabe sin. compl.
    • it missong / abar
    • it kinabe sin. compl.
    • nl Missong-Abar
    • nl Abar sin. compl.
    • nl Mijong sin. compl.
    • nl Missong sin. compl.
    • pt missong / abar
    • pt kinabe sin. compl.

    <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Beboide occidental> , <Àfrica > Camerun>

    El missong / abar s'inclou dins el grup beboide occidental, juntament amb el naki, el mundabli (o bu) i el koshin. Aquestes llengües se situen en una zona coneguda com a Lower Fungom, al nord-oest del país, prop de la frontera amb Nigèria. Formen una complexa xarxa dialectal en què totes les varietats presenten semblances i diferències amb les altres, de manera que la classificació és força complexa i varia segons les fonts.

    Alguns autors han proposat en els darrers anys classificar el naki dins el grup beboid oriental. També s'ha proposat incloure el fang (no confondre amb la llengua homònima del grup bantú parlada a diversos països de l'Àfrica occidental) i el mbu' dins el grup occidental. El terme beboid s'empra per primer cop en un estudi de 1980, el primer sobre tot el grup; anteriorment per a les llengües del subgrup occidental es feia servir el terme Fungom.

       
  • 1530860   Abatsa  <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo> , <Àfrica > Camerun> Abatsa
     
       
    • basa
    • bassa sin. compl.
    • cod odzamagu
    • de Basa
    • de Abacha sin. compl.
    • de Abatsa sin. compl.
    • de Komo sin. compl.
    • de Rubasa sin. compl.
    • en Basa
    • en Bassa sin. compl.
    • es basa
    • es bassa sin. compl.
    • eu basa
    • eu bassa sin. compl.
    • fr basa
    • fr abacha sin. compl.
    • fr abatsa sin. compl.
    • fr bassa sin. compl.
    • fr rubasa sin. compl.
    • gl basa
    • gl bassa sin. compl.
    • it basa
    • it bassa sin. compl.
    • nl Basa
    • nl Abacha sin. compl.
    • nl Abatsa sin. compl.
    • nl Bassa sin. compl.
    • nl Rubasa sin. compl.
    • pt basa
    • pt bassa sin. compl.

    <Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo> , <Àfrica > Camerun>

    El basa és parlat per una comunitat que s'autodenomina mishulengu i anomena la seva llengua odzamagu. El terme basa es pren de la localització geogràfica del grup, el poble de Basa. Els mishulengu es consideren pertanyents a la comunitat widikum, juntament amb altres grups veïns.

    Tots aquests grups, que anomenen la llengua i el grup propis amb denominacions diverses, han estat considerats variants dialectals d'una única llengua, el ngwo. A més del basa i el ngwo, en formarien part els grups següents: a Ikweri els ikwiti, que parlen egami-ikwiti; a Ekwebo, els ekwebo, que parlen igama o (muaghama)-ekwebo; a Banya, els banyé, de llengua també banyé; a Konda, els konda o ikonda, que parlen konda tigako; a Bakwa, els sasokubi, que parlen odzokubi. Cal afegir-hi l'amasi, parlat als pobles d'Amasi i Ayi, que s'havia classificat com una variant de la llengua manta i actualment es considera més aviat pròxim al ngwo.

    No és del tot clar si totes aquestes varietats són dialectes del ngwo o si es tracta de diverses llengües relacionades. Els estudis estableixen que hi ha cert nivell d'intercomprensió, més o menys elevat segons els casos, però que depèn en certa mesura de coneixements lingüístics adquirits. Algunes fonts agrupen aquestes varietats en tres grups lingüístics: el primer, el d'Ikweri, el d'Ekwebo, el de Banya, el de Basa i el de Bakwa (i potser el de Bako); el segon, el de Konda, i el d'Amasi i el d'Ayi; i, el tercer, el ngwo en solitari. Altres fonts distingeixen quatre llengües diferents: ngwo, amasi, basa i konda. Totes aquestes llengües o varietats formen part del grup momo.
    Els parlants d'aquestes varietats fan servir el pidgin anglès de Camerun com a llengua franca amb parlants d'altres llengües, i fins i tot en alguns casos amb parlants d'altres varietats incloses dins del ngwo.

    S'han produït alguns materials escrits en ngwo. Parlants d'algunes varietats o llengües, com els bakwa o el basa, no accepten els materials escrits en ngwo.

       
  • 1529835   Abazi  <Caucàsica nord-occidental o abkhazoadigué > Abkhazoabazina> , <Àsia > Rússia> Abazi
     
       
    • abazí
    • cod ?база бызшва (Abaza bizshwa)
    • ar الأباظية
    • cy Abaseg
    • de Abasinisch
    • en Abaza
    • es abasio
    • eu abazera
    • fr abaze
    • gn avasio
    • it abaza
    • ja アバザ語
    • nl Abazi
    • pt abaza
    • ru Абазинский
    • tmh Tabazat
    • zh 阿巴兹语
    • scr Alfabet ciríl·lic

    <Caucàsica nord-occidental o abkhazoadigué > Abkhazoabazina> , <Àsia > Rússia>

    Existeixen diverses versions sobre l'origen del poble abazi (o abaza). Una teoria diu que es van traslladar al segle XIII al nord de l'actual República dels Karatxais i dels Txerquessos des del territori del sud-est de Krasnodar. Una altra, que provenen de la costa de la mar Negra.

    Els abazins viuen a la regió d'Abazínia (Abazashta), dins la República dels Karatxais i dels Txerquessos, i en dos pobles prop de la ciutat de Kislovodsk, al territori de Stavropol. També trobem comunitats abazines repartides en pobles nogai, adiguesos i kabardins, a les àrees administratives adjacents.

    La llengua abazí forma part de la branca abkhazoabazina, dins la família caucàsica, i té moltes semblances amb la llengua abkhaz, fins al punt que alguns dels seus dialectes són mútuament intel·ligibles i alguns lingüistes consideren l'abazí un bloc dialectal de l'abkhaz.

    L'abazí es divideix en dos blocs dialectals: el tapanta i l'aixcaraua. El repertori de fonemes consonàntics és molt ampli (entre 63 i 65). El vocàlic, en canvi, només té dos fonemes.

    La llengua no es va escriure fins a la dècada de 1920, quan Talustan Tabulov va crear l'alfabet abazí sobre la base del llatí. La literatura és molt jove i s'ha desenvolupat al voltant d'una rica tradició folklòrica que inclou les sagues Nart, les quals són compartides amb d'altres nacionalitats del Caucas. Talustan Tabulov va ser també el primer a compilar i publicar el folklore nacional abazí, i a escriure els primers manuals per a l'aprenentatge de la llengua.

    L'abazí és present a la vida diària de les comunitats abazines, així com als mitjans de comunicació. Encara que hi ha transmissió de pares a fills, es considera una llengua amenaçada perquè gairebé tots els seus parlants són bilingües, no hi ha una planificació clara per a la seva protecció i desenvolupament, i s'utilitza poc a l'Administració. Actualment s'ensenya a les escoles d'educació primària i secundària, però generalment no s'utilitza com a llengua vehicular de l'ensenyament.

    Hi ha diversos tipus de publicacions en abazí com ara textos literaris, poesia, diccionaris, una gramàtica i manuals per a l'aprenentatge.

    Al segle XIX es va originar una diàspora per l'annexió de l'Imperi rus dels territoris abazins, la guerra del Caucas i la Gran Migració de 1860 cap a l'Imperi otomà. També hi ha grups d'abazins a Turquia, Alemanya, Síria, Jordània i els EUA.

       
  • 1529836   Abchazisch  <Caucàsica nord-occidental o abkhazoadigué > Abkhazoabazina> , <Àsia > Geòrgia> , <Àsia > Rússia> Abchazisch
     
       
    • abkhaz
    • cod aŋcya бызшәа (Aphshwa bizswa)
    • ar الأبخازية
    • cy Abchaseg
    • de Abchasisch
    • en Abkhaz
    • es abkhaz
    • eu abkhazera
    • fr abkhaze
    • gn avkas
    • it abcaso
    • ja アブハズ語
    • nl Abchazisch
    • pt abcaz
    • ru Абхазский язык
    • tmh Tabkhazt
    • zh 阿布哈兹语
    • scr Alfabet ciríl·lic

    <Caucàsica nord-occidental o abkhazoadigué > Abkhazoabazina> , <Àsia > Geòrgia> , <Àsia > Rússia>

    La llengua abkhaz es va formar al territori on avui dia encara es parla. L'existència del Regne d'Abkhàzia el 780 dC va ajudar a unificar la llengua en l'ús oral i a crear terminologia en diferents esferes i per a registres lingüístics diferents. Tot i així, la llengua de la cultura i de la literatura dels abkhazos era la grega, primer, i la georgiana, més endavant. La influència d'aquesta darrera va mantenir-se fins al segle XIX, quan la conquesta russa del Caucas va dur a una russificació intensa, causada, en part, per la gran deportació d'abkhazos a la fi de la guerra, origen de la diàspora actual.

    L'abkhaz té dos blocs dialectals principals: el bzib al nord i l'abjiua al sud. La llengua estàndard es basa en el dialecte abjiua. Tot i que alguns lingüistes consideren que l'abkhaz i l'abazí són una mateixa llengua per les seves similituds gramaticals, està generalment acceptat que es tracta de dues llengües d'una mateixa família lingüística.

    Els primers llibres en abkhaz es van publicar el 1865 i la primera novel·la, el 1912. A principi del segle XX, l'abkhaz va rebre estatus de llengua literària a l'URSS. Aquest estatus va implicar una explosió cultural: es van publicar diaris, revistes i llibres; se'n va introduir l'aprenentatge a l'escola i es va utilitzar com a vehicle de l'ensenyament en els primers cursos; es van iniciar emissions de radio, etc.

    El 1931, però, Abkhàzia va passar a formar part de la República Soviètica de Geòrgia. Aquest canvi va implicar una georgització del país i la marginació de la llengua en la vida social. Els abkhazos es van convertir en una minoria en el seu propi territori. Els intents de georgitzar Abkhàzia i la repressió dels anys quaranta i cinquanta, conjuntament amb els nombrosos canvis d'alfabet, van provocar un caos molt perjudicial per a la llengua literària. El primer diccionari abkhaz - georgià, per exemple, es va elaborar el 1938 en alfabet georgià i no es va poder publicar fins al 1954, quan l'alfabet en ús era el ciríl·lic.

    Després de la guerra d'Abkhàzia (1992-1993), al territori es van formar dos governs. A la part controlada per la república independent d'Abkhàzia (un 80% del territori) hi ha una política lingüística favorable a l'abkhaz, tot i que el rus és una llengua molt utilitzada. A la part del territori controlada per les autoritats georgianes, la llengua de l'educació és el georgià, tot i que també s'utilitza l'abkhaz a l'escola primària.

    Hi ha parlants d'abkhaz en diàspora a Turquia i Síria des de la segona meitat del segle XIX, després de la guerra del Caucas.

       
  • 1530306   Abira  <Carib > Amazones meridional> , <Amèrica > Veneçuela> Abira
     
       
    • panare
    • abira sin. compl.
    • eye sin. compl.
    • panari sin. compl.
    • cod e'ñapa
    • ar البانارية
    • cy Panare
    • cy Abira sin. compl.
    • cy Eye sin. compl.
    • cy Panari sin. compl.
    • de Panare
    • de Abira sin. compl.
    • de Eye sin. compl.
    • de Panari sin. compl.
    • en Panare
    • en Abira sin. compl.
    • en Eñepa sin. compl.
    • en Eye sin. compl.
    • en Panari sin. compl.
    • es panare
    • es abira sin. compl.
    • es eye sin. compl.
    • es panari sin. compl.
    • eu panareera
    • eu abira sin. compl.
    • eu eye sin. compl.
    • eu panari sin. compl.
    • fr panaré
    • fr abira sin. compl.
    • fr eye sin. compl.
    • fr panari sin. compl.
    • gn panare
    • gn abira sin. compl.
    • gn eye sin. compl.
    • gn panari sin. compl.
    • it panare
    • it abira sin. compl.
    • it eye sin. compl.
    • it panari sin. compl.
    • ja パナレ語
    • ja パナリ語、アビラ語、エイェ語 sin. compl.
    • nl Panare
    • nl Abira sin. compl.
    • nl Eye sin. compl.
    • nl Panari sin. compl.
    • pt panare
    • pt abira sin. compl.
    • pt eye sin. compl.
    • pt panari sin. compl.
    • ru Панаре
    • ru Эйе sin. compl.
    • ru Абира sin. compl.
    • ru Эньяпа sin. compl.
    • ru Панари sin. compl.
    • ru Эньепа sin. compl.
    • zh 帕纳勒语
    • zh 帕纳利、阿比拉、埃耶 sin. compl.
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Carib > Amazones meridional> , <Amèrica > Veneçuela>

    El panare és l'última llengua viva del grup panare i presenta moltes particularitats lingüístiques que la diferencien de les altres llengües carib. Actualment és la cinquena llengua carib amb més parlants de Veneçuela.

    Els panares meridionals es coneixen també com a mapoyos, però no s'han de confondre amb els yavarana-mapoyos, que parlen una altra llengua carib.

    Són originaris de l'Alto Cuchivero, des d'on van emigrar en diferents direccions dins del districte Cedeño. Van ser localitzats per antropòlegs europeus per primera vegada el 1841. El primer document sobre la llengua data del 1907 i es tracta d'una llista de paraules.

    Tot i que els panares conviuen amb població no indígena des de fa aproximadament un segle, es mantenen resistents a l'assimilació cultural. Una part de la comunitat és monolingüe en la pròpia llengua, encara que el bilingüisme va en augment.

       
  • 1530232   Abishira  <Aïllada> , <Amèrica > Perú> Abishira
     
       
    • awshiri
    • abishira sin. compl.
    • aushiri sin. compl.
    • auxira sin. compl.
    • tutapishco sin. compl.
    • vacacocha sin. compl.
    • cod tekiráka
    • ar الأوشيرية
    • cy Awshiri
    • cy Abishira sin. compl.
    • cy Aushiri sin. compl.
    • cy Auxira sin. compl.
    • cy Tutapishco sin. compl.
    • cy Vacacocha sin. compl.
    • de Abishira
    • de Aushiri sin. compl.
    • de Auxira sin. compl.
    • de Avishiri sin. compl.
    • de Awshiri sin. compl.
    • de Tekiraka sin. compl.
    • de Tequiraca sin. compl.
    • en Abishira
    • en Abigira sin. compl.
    • en Abijira sin. compl.
    • en Abiquira sin. compl.
    • en Agouisiri sin. compl.
    • en Auishiri sin. compl.
    • en Avirxiri sin. compl.
    • en Avishita sin. compl.
    • en Awshiri sin. compl.
    • en Ixignor sin. compl.
    • en Tequraca sin. compl.
    • en Vacacocha sin. compl.
    • es awshiri
    • es abishira sin. compl.
    • es aushiri sin. compl.
    • es auxira sin. compl.
    • es tutapishco sin. compl.
    • es vacachoca sin. compl.
    • eu awshiriera
    • eu abishira sin. compl.
    • eu aushiri sin. compl.
    • eu auxira sin. compl.
    • eu tutapishco sin. compl.
    • eu vacacocha sin. compl.
    • fr aushiri
    • fr abishira sin. compl.
    • fr auxira sin. compl.
    • fr awshiri sin. compl.
    • fr tutapishco sin. compl.
    • fr vacacocha sin. compl.
    • gn awshiri
    • gn abishira sin. compl.
    • gn aushiri sin. compl.
    • gn auxira sin. compl.
    • gn tutapishco sin. compl.
    • gn vacacocha sin. compl.
    • it awshiri
    • it abishira sin. compl.
    • it aushiri sin. compl.
    • it auxira sin. compl.
    • it tutapishco sin. compl.
    • it vacacocha sin. compl.
    • ja アウシリ語
    • ja アウシラ語 sin. compl.
    • ja アビシラ語 sin. compl.
    • ja バカコチャ語 sin. compl.
    • ja トゥタピシュコ語 sin. compl.
    • nl Awshiri
    • nl Abishira sin. compl.
    • nl Aushiri sin. compl.
    • nl Auxira sin. compl.
    • nl Tutapishco sin. compl.
    • nl Vacacocha sin. compl.
    • pt awshiri
    • pt abishira sin. compl.
    • pt aushiri sin. compl.
    • pt auxira sin. compl.
    • pt tutapishco sin. compl.
    • pt vacacocha sin. compl.
    • ru Аушири
    • ru Аушира sin. compl.
    • ru Абихира sin. compl.
    • ru Абишира sin. compl.
    • ru Авишита sin. compl.
    • ru Вакакоча sin. compl.
    • ru Тутапишко sin. compl.
    • zh 奥什利语
    • zh 奥希利、奥希拉、阿比希拉、图塔皮什科、瓦卡可查 sin. compl.

    <Aïllada> , <Amèrica > Perú>

    Els jesuïtes van ser els primers a testimoniar la presència d'awshiri, que anomenaven abijira o avishita, entre els rius Napo i Curarai des del segle XVI, en una zona avui parcialment en territori equatorià.

    El terme awshiri ha estat sovint utilitzat per fer referència a tres idiomes i/o grups ètnics diferents repetidament confosos: el zàparo, el waorani i l'awshiri pròpiament dit. Alguns autors han inclòs aquesta llengua dins la família zàparo. L'awshiri també s'anomena tutapishco, terme usat també per referir-se als mai huna, de la família lingüística tukano.

    Cap a 1930 sembla que hi havia uns 30 o 40 individus a la zona del riu Tiputini i 25 més al llac Vacacocha, els quals solien fer incursions en territori dels siona i secoya. Ja en aquesta època molts awshiri parlaven quítxua.

    Aquesta llengua es pot considerar extingida, ja que ha estat substituïda pel quítxua. Com a molt, pot haver-hi encara algun parlant d'edat avançada. No és clar si han mantingut una identitat pròpia com a grup ètnic.