Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

       
  • 1529551   albanés  <Indoeuropea > Albanesa> , <Europa > Albània> , <Europa > Bulgària> , <Europa > Croàcia> , <Europa > Grècia> , <Europa > Itàlia> , <Europa > Kosovo> , <Europa > Macedònia> , <Europa > Montenegro> , <Europa > Sèrbia> , <Europa > Ucraïna> albanés
     
       
    • albanès
    • cod shqip
    • ar الألبانية
    • cy Albaneg
    • de Albanisch
    • en Albanian
    • es albanés
    • eu albaniera
    • fr albanais
    • gl albanés
    • gn alvanes
    • it albanese
    • ja アルバニア語
    • nl Albanees
    • oc albanés
    • pt albanês
    • ru Албанский язык
    • sw Albanian
    • tmh Talbant
    • zh 阿尔巴尼亚语
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Indoeuropea > Albanesa> , <Europa > Albània> , <Europa > Bulgària> , <Europa > Croàcia> , <Europa > Grècia> , <Europa > Itàlia> , <Europa > Kosovo> , <Europa > Macedònia> , <Europa > Montenegro> , <Europa > Sèrbia> , <Europa > Ucraïna>

    L'albanès constitueix, ell tot sol, una branca de la família indoeuropea afí sobretot a la de les llengües eslaves. No se'n coneix l'origen: com que no s'ha pogut relacionar amb seguretat amb cap de les llengües antigues dels Balcans o de l'Àsia Menor, no s'ha pogut incloure en cap família lingüística major ni se n'ha pogut determinar amb certesa la procedència.

    En l'albanès es distingeixen dos grans blocs dialectals: el gueg i el tosc. Les diferències que els separen són sobretot fonològiques, de manera que els parlants de les diverses varietats, tret de les més extremes, s'entenen entre ells. Aquests dos parlars van començar a divergir en algun moment indeterminat de l'alta edat mitjana i apareixen netament destriats en l'escriptura ja des dels primers textos.

       
  • 1529552   alemand  <Indoeuropea > Germànica > Occidental> , <Àfrica > Namíbia> , <Europa > Alemanya> , <Europa > Àustria> , <Europa > Bèlgica> , <Europa > Croàcia> , <Europa > Dinamarca> , <Europa > Eslovàquia> , <Europa > Eslovènia> , <Europa > Estònia> , <Europa > França> , <Europa > Hongria> , <Europa > Itàlia> , <Europa > Letònia> , <Europa > Liechtenstein> , <Europa > Lituània> , <Europa > Luxemburg> , <Europa > Polònia> , <Europa > República Txeca> , <Europa > Romania> , <Europa > Sèrbia> , <Europa > Suïssa> , <Europa > Ucraïna> alemand
     
       
    • alemany
    • cod Deutsch
    • ar الألمانية
    • cy Almaeneg
    • de Deutsch
    • en German
    • es alemán
    • eu alemana
    • fr allemand
    • gl alemán
    • gn aleman
    • it tedesco
    • ja ドイツ語
    • nl Duits
    • oc alemand
    • pt alemão
    • ru Немецкий язык
    • sw Kijerumani
    • tmh Talimant
    • zh 德语
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Indoeuropea > Germànica > Occidental> , <Àfrica > Namíbia> , <Europa > Alemanya> , <Europa > Àustria> , <Europa > Bèlgica> , <Europa > Croàcia> , <Europa > Dinamarca> , <Europa > Eslovàquia> , <Europa > Eslovènia> , <Europa > Estònia> , <Europa > França> , <Europa > Hongria> , <Europa > Itàlia> , <Europa > Letònia> , <Europa > Liechtenstein> , <Europa > Lituània> , <Europa > Luxemburg> , <Europa > Polònia> , <Europa > República Txeca> , <Europa > Romania> , <Europa > Sèrbia> , <Europa > Suïssa> , <Europa > Ucraïna>

    L'alemany es divideix en dos grans blocs dialectals: el baix alemany, al nord -molt diferenciat- i l'alt alemany, al centre i al sud. Avui es continuen fent servir força en la comunicació oral quotidiana, però la llengua estàndard els va substituint cada cop més.

    Els primers textos escrits en alemany daten del segle VIII, quan la llengua escrita no era unitària i cada regió se servia del seu propi dialecte. Aquesta situació, comuna a molts països d'Europa, es va allargassar més en el cas alemany a causa de la manca d'unitat política del país. Hi havia, però, una estructura aglutinadora, el Sacre Imperi Romanogermànic, que reforçava la idea de l'existència d'una comunitat cultural, amb unes necessitats que van fer emergir lentament, a partir del Renaixement, la llengua estàndard actual, basada en els parlars altalemanys orientals i, concretament, en la traducció de la Bíblia que va escriure Luter al segle XVI.

       
  • 1529553   alsacian  <Indoeuropea > Germànica> , <Europa > França> alsacian
     
       
    • alsacià
    • cod elsässisch
    • ar الألزاسية
    • cy Alsaseg
    • de Elsässisch
    • en Alsatian
    • es alsaciano
    • eu alsaziera
    • fr alsacien
    • gl alsaciano
    • gn alsasiáno
    • it alsaziano
    • ja アルザス語
    • nl Elzassisch
    • oc alsacian
    • pt alsaciano
    • pt alemão da alsácia sin. compl.
    • ru Эльзасский язык
    • sw Alsatian
    • tmh Talzasit
    • zh 阿尔萨斯语
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Indoeuropea > Germànica> , <Europa > França>

    Conjunt dels parlars alemanys d'Alsàcia, que s'utilitzen a gairebé tot el territori. A Alsàcia, però, hi ha unes quantes poblacions de l'oest i del sud on es parla el francès.

    La denominació alsacià, popular i oficial alhora, amb la idea d'unitat, propietat i originalitat que comporta, reflecteix més un sentiment que no pas una realitat lingüística: ni aquests parlars són exclusius d'Alsàcia, ja que també es parlen als països germànics veïns, ni formen una unitat, tot i que pertanyen majoritàriament al dialecte alamànic (alt alemany superior).

       
  • 1529624   amazic  <Afroasiàtica > Berber> , <Àfrica > Algèria> , <Àfrica > Burkina Faso> , <Àfrica > Egipte> , <Àfrica > Líbia> , <Àfrica > Mali> , <Àfrica > Marroc> , <Àfrica > Mauritània> , <Àfrica > Níger> , <Àfrica > Tunísia> amazic
     
       
    • amazic
    • berber sin. compl.
    • cod tamazight
    • ar الأمازيغية
    • cy Amaseg
    • cy Berbereg sin. compl.
    • de Berbersprachen
    • en Tamazight
    • en Berber sin. compl.
    • es amazige
    • es bereber sin. compl.
    • eu tamazight
    • eu berberera sin. compl.
    • fr amazigh
    • fr berbère sin. compl.
    • gl amazic
    • gl bérber sin. compl.
    • gn amasic
    • gn verevére sin. compl.
    • it amazigh
    • it berbero sin. compl.
    • ja アマジック語
    • ja ベルベル語 sin. compl.
    • nl Tamazight
    • nl Amazight sin. compl.
    • nl Berbers sin. compl.
    • oc amazic
    • oc berbèr sin. compl.
    • pt amazigh
    • pt berbere sin. compl.
    • ru Амазиг
    • ru Берберский язык sin. compl.
    • zh 阿尔及利亚柏柏尔语

    <Afroasiàtica > Berber> , <Àfrica > Algèria> , <Àfrica > Burkina Faso> , <Àfrica > Egipte> , <Àfrica > Líbia> , <Àfrica > Mali> , <Àfrica > Marroc> , <Àfrica > Mauritània> , <Àfrica > Níger> , <Àfrica > Tunísia>

    La llengua amaziga és la llengua dels amazics (o berbers, que és com va ser anomenat aquest poble pels grecs i romans ) i pot ser considerada la llengua autòctona de tot el nord d'Àfrica. Tot i el retrocés territorial, a conseqüència de la islamització i l'arabització dels seus parlants a partir del segle VII, el seu territori s'estén, de manera discontínua, des de l'oceà Atlàntic fins a l'oest d'Egipte, on encara és parlada a l'oasi de Siwa.

    L'amazic s'ha mantingut essencialment com a llengua oral i està dividit en un gran nombre de dialectes. Les diferències entre uns i altres poden ser considerables a causa tant de la separació geogràfica dels diferents grups de parlants com del contacte amb les diferents llengües que han entrat en el seu territori al llarg dels segles: des del púnic i altres llengües fenícies o el llatí, en l'antiguitat, a l'anglès i el francès, en l'època de les colonitzacions europees, principalment.

    Tanmateix, al costat dels factors anteriors, l'expansió de l'islamisme i la ràpida arabització consegüent dels habitants de la zona, conjuntament amb l'absència de tradició escrita, és en gran part responsable del retrocés de la llengua i de la disparitat dels dialectes.

    Els dialectes més importants, pel nombre de parlants i per l'extensió geogràfica, són el cabilenc o taqbaylit i el taixawit a Algèria; el rifeny o tarifit, el tamazic i el taixelhit al Marroc, i els dialectes tuaregs al desert entre Algèria, Níger, Mali i Burkina Faso. Les dades sobre el nombre de parlants són aproximades, perquè no se n'ha pogut fer mai una estadística fiable i sovint els mateixos amazigòfons no es declaren com a parlants de la llengua.

    L'amazic té un sistema d'escriptura alfabètica propi, el tifinag, que hom emparenta amb l'alfabet líbic. El tifinag (o libicotifinag) es remunta a 2.500 anys d'antiguitat i s'ha mantingut entre els tuaregs, tot i que amb usos tradicionalment força restringits (funeraris, simbòlics i lúdics, bàsicament).

    La recuperació de la llengua escrita i el seu conreu culte no s'ha iniciat fins a mitjan segle XX, amb la recuperació de la consciència com a poble dels amazics. El seu ús generalitzat passa, tanmateix, per l'elecció de l'alfabet que s'ha d'utilitzar: el tifinag, l'àrab o el llatí. Actualment es fan servir tots tres, encara que l'opció que sembla tenir més possibilitats és l'escriptura llatina, acompanyada d'un ús simbòlic del tifinag. L'elecció d'una o altra pot ajudar més o menys a la generalització de la pràctica de la llengua escrita.

       
  • 1529554   anglés  <Indoeuropea > Germànica > Occidental> , <Àfrica > Angola> , <Àfrica > Benín> , <Àfrica > Botswana> , <Àfrica > Burkina Faso> , <Àfrica > Burundi> , <Àfrica > Camerun> , <Àfrica > Congo> , <Àfrica > Costa d'Ivori> , <Àfrica > Eritrea> , <Àfrica > Etiòpia> , <Àfrica > Gabon> , <Àfrica > Gàmbia> , <Àfrica > Ghana> , <Àfrica > Kènia> , <Àfrica > Lesotho> , <Àfrica > Libèria> , <Àfrica > Malawi> , <Àfrica > Moçambic> , <Àfrica > Níger> , <Àfrica > Nigèria> , <Àfrica > República Centreafricana> , <Àfrica > República de Sud-àfrica> , <Àfrica > Ruanda> , <Àfrica > Senegal> , <Àfrica > Seychelles> , <Àfrica > Sierra Leone> , <Àfrica > Somàlia> , <Àfrica > Sudan> , <Àfrica > Swazilàndia> , <Àfrica > Tanzània> , <Àfrica > Togo> , <Àfrica > Txad> , <Àfrica > Uganda> , <Àfrica > Zàmbia> , <Àfrica > Zimbabwe> , <Amèrica > Anguilla> , <Amèrica > Antigua i Barbuda> , <Amèrica > Bahames> , <Amèrica > Barbados> , <Amèrica > Belize> , <Amèrica > Bermudes> , <Amèrica > Canadà> , <Amèrica > Dominica> , <Amèrica > Estats Units d'Amèrica> , <Amèrica > Grenada> , <Amèrica > Grenlàndia> , <Amèrica > Guadeloupe> , <Amèrica > Guyana> , <Amèrica > Illa Jarvis> , <Amèrica > Illes Caiman> , <Amèrica > Illes Malvines> , <Amèrica > Illes Turks i Caicos> , <Amèrica > Illes Verges (EUA)> , <Amèrica > Illes Verges (Regne Unit)> , <Amèrica > Jamaica> , <Amèrica > Montserrat> , <Amèrica > Saint Christopher i Nevis> , <Amèrica > Saint Lucia> , <Amèrica > Saint Vincent i les Grenadines> , <Amèrica > Saint-Pierre-et-Miquelon> , <Amèrica > Trinitat i Tobago> , <Àsia > Bangla Desh> , <Àsia > Brunei> , <Àsia > Filipines> , <Àsia > Índia> , <Àsia > Iran> , <Àsia > Malàisia> , <Àsia > Mongòlia> , <Àsia > Myanmar> , <Àsia > Nepal> , <Àsia > Pakistan> , <Àsia > Singapur> , <Àsia > Tailàndia> , <Àsia > Xina> , <Europa > Gibraltar> , <Europa > Illa de Man> , <Europa > Illes Fèroe> , <Europa > Irlanda> , <Europa > Jan Mayen> , <Europa > Regne Unit> , <Europa > Svalbard> , <Oceania > Austràlia> , <Oceania > Fiji> , <Oceania > Guam> , <Oceania > Illes Cook> , <Oceania > Illes Mariannes del Nord> , <Oceania > Illes Marshall> , <Oceania > Kiribati> , <Oceania > Micronèsia> , <Oceania > Nauru> , <Oceania > Niue> , <Oceania > Nova Zelanda> , <Oceania > Palau> , <Oceania > Salomó> , <Oceania > Samoa> , <Oceania > Samoa Americana> anglés
     
       
    • anglès
    • cod English
    • ar الإنجليزية
    • cy Saesneg
    • de Englisch
    • en English
    • es inglés
    • eu ingelesa
    • fr anglais
    • gl inglés
    • gn ingle
    • gn english sin. compl.
    • it inglese
    • ja 英語
    • nl Engels
    • oc anglés
    • pt inglês
    • ru Английский язык
    • sw Kiingereza
    • tmh Taglinzit
    • zh 英语
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Indoeuropea > Germànica > Occidental> , <Àfrica > Angola> , <Àfrica > Benín> , <Àfrica > Botswana> , <Àfrica > Burkina Faso> , <Àfrica > Burundi> , <Àfrica > Camerun> , <Àfrica > Congo> , <Àfrica > Costa d'Ivori> , <Àfrica > Eritrea> , <Àfrica > Etiòpia> , <Àfrica > Gabon> , <Àfrica > Gàmbia> , <Àfrica > Ghana> , <Àfrica > Kènia> , <Àfrica > Lesotho> , <Àfrica > Libèria> , <Àfrica > Malawi> , <Àfrica > Moçambic> , <Àfrica > Níger> , <Àfrica > Nigèria> , <Àfrica > República Centreafricana> , <Àfrica > República de Sud-àfrica> , <Àfrica > Ruanda> , <Àfrica > Senegal> , <Àfrica > Seychelles> , <Àfrica > Sierra Leone> , <Àfrica > Somàlia> , <Àfrica > Sudan> , <Àfrica > Swazilàndia> , <Àfrica > Tanzània> , <Àfrica > Togo> , <Àfrica > Txad> , <Àfrica > Uganda> , <Àfrica > Zàmbia> , <Àfrica > Zimbabwe> , <Amèrica > Anguilla> , <Amèrica > Antigua i Barbuda> , <Amèrica > Bahames> , <Amèrica > Barbados> , <Amèrica > Belize> , <Amèrica > Bermudes> , <Amèrica > Canadà> , <Amèrica > Dominica> , <Amèrica > Estats Units d'Amèrica> , <Amèrica > Grenada> , <Amèrica > Grenlàndia> , <Amèrica > Guadeloupe> , <Amèrica > Guyana> , <Amèrica > Illa Jarvis> , <Amèrica > Illes Caiman> , <Amèrica > Illes Malvines> , <Amèrica > Illes Turks i Caicos> , <Amèrica > Illes Verges (EUA)> , <Amèrica > Illes Verges (Regne Unit)> , <Amèrica > Jamaica> , <Amèrica > Montserrat> , <Amèrica > Saint Christopher i Nevis> , <Amèrica > Saint Lucia> , <Amèrica > Saint Vincent i les Grenadines> , <Amèrica > Saint-Pierre-et-Miquelon> , <Amèrica > Trinitat i Tobago> , <Àsia > Bangla Desh> , <Àsia > Brunei> , <Àsia > Filipines> , <Àsia > Índia> , <Àsia > Iran> , <Àsia > Malàisia> , <Àsia > Mongòlia> , <Àsia > Myanmar> , <Àsia > Nepal> , <Àsia > Pakistan> , <Àsia > Singapur> , <Àsia > Tailàndia> , <Àsia > Xina> , <Europa > Gibraltar> , <Europa > Illa de Man> , <Europa > Illes Fèroe> , <Europa > Irlanda> , <Europa > Jan Mayen> , <Europa > Regne Unit> , <Europa > Svalbard> , <Oceania > Austràlia> , <Oceania > Fiji> , <Oceania > Guam> , <Oceania > Illes Cook> , <Oceania > Illes Mariannes del Nord> , <Oceania > Illes Marshall> , <Oceania > Kiribati> , <Oceania > Micronèsia> , <Oceania > Nauru> , <Oceania > Niue> , <Oceania > Nova Zelanda> , <Oceania > Palau> , <Oceania > Salomó> , <Oceania > Samoa> , <Oceania > Samoa Americana>

    L'anglès és una llengua germànica occidental sorgida dels parlars que, a partir del segle V, van dur a la Gran Bretanya els angles, els saxons i els juts, pobles germànics que procedien de la costa continental de la mar del Nord, concretament de la regió fronterera entre les actuals Alemanya i Dinamarca. Aquest origen geogràfic explica les semblances que encara avui hi ha entre el frisó, el baix alemany i l'anglès. Els primers textos anglesos conservats daten de cap a l'any 700.

    El fet que l'anglès s'utilitzi actualment a tots cinc continents i que hagi estat durant els darrers segles la llengua de la principal potència politicoeconòmica mundial, primer de l'Imperi Britànic i després dels Estats Units d'Amèrica, fa que el seu ús com a principal llengua vehicular (de la diplomàcia, de la ciència, del turisme, etc.) s'hagi escampat arreu com mai abans no ho havia fet cap altra llengua i que, doncs, milions de persones l'estudiïn a tot el món. Tot plegat, avui exerceix una forta influència, especialment lèxica, sobre una gran part de les llengües del món.

       
  • 1529625   arab  <Afroasiàtica > Semítica> , <Àfrica > Algèria> , <Àfrica > Comores> , <Àfrica > Djibouti> , <Àfrica > Egipte> , <Àfrica > Eritrea> , <Àfrica > Iemen> , <Àfrica > Líbia> , <Àfrica > Mali> , <Àfrica > Marroc> , <Àfrica > Mauritània> , <Àfrica > Níger> , <Àfrica > Sàhara Occidental> , <Àfrica > Senegal> , <Àfrica > Somàlia> , <Àfrica > Sudan> , <Àfrica > Tunísia> , <Àfrica > Txad> , <Àsia > Aràbia Saudita> , <Àsia > Iran> , <Àsia > Iraq> , <Àsia > Israel> , <Àsia > Jordània> , <Àsia > Kuwait> , <Àsia > Líban> , <Àsia > Oman> , <Àsia > Palestina> , <Àsia > Qatar> , <Àsia > Síria> , <Àsia > Turquia> , <Àsia > Unió dels Emirats Àrabs> , <Àsia > Uzbekistan> arab
     
       
    • àrab
    • cod al 'arabiyya
    • ar العربية
    • cy Arabeg
    • de Arabisch
    • en Arabic
    • es árabe
    • eu arabiera
    • fr arabe
    • gl árabe
    • gn árave
    • it arabo
    • ja アラビア語
    • nl Arabisch
    • oc arab
    • pt árabe
    • ru Арабский язык
    • zh 阿拉伯语

    <Afroasiàtica > Semítica> , <Àfrica > Algèria> , <Àfrica > Comores> , <Àfrica > Djibouti> , <Àfrica > Egipte> , <Àfrica > Eritrea> , <Àfrica > Iemen> , <Àfrica > Líbia> , <Àfrica > Mali> , <Àfrica > Marroc> , <Àfrica > Mauritània> , <Àfrica > Níger> , <Àfrica > Sàhara Occidental> , <Àfrica > Senegal> , <Àfrica > Somàlia> , <Àfrica > Sudan> , <Àfrica > Tunísia> , <Àfrica > Txad> , <Àsia > Aràbia Saudita> , <Àsia > Iran> , <Àsia > Iraq> , <Àsia > Israel> , <Àsia > Jordània> , <Àsia > Kuwait> , <Àsia > Líban> , <Àsia > Oman> , <Àsia > Palestina> , <Àsia > Qatar> , <Àsia > Síria> , <Àsia > Turquia> , <Àsia > Unió dels Emirats Àrabs> , <Àsia > Uzbekistan>

    L'àrab és la llengua semítica més arcaica de totes les actuals, és a dir, la més propera al semític primitiu. En el seu origen és la llengua dels àrabs, els habitants de la península Aràbiga. En tenim manifestacions literàries des del segle VI i és la llengua en la qual fou escrit l'Alcorà, llibre sagrat dels musulmans. La seva expansió a partir del segle VII, des del lloc de naixement, va íntimament lligada a la propagació de la religió islàmica (l'Alcorà no s'ha de traduir) i a la potència militar dels àrabs, que van estendre el seu imperi per tot el nord d'Àfrica.

    Sota el concepte de llengua àrab s'inclou, però, tant l'àrab literari (anomenat també àrab clàssic o àrab alcorànic), com les nombroses varietats dialectals, derivades de l'àrab clàssic, que es parlen actualment. L'àrab clàssic o literari, en la seva versió actual, l'àrab estàndard modern, és el que comparteixen tots els parlants d'aquesta llengua, és el que s'ensenya a l'escola i és, per tant, la llengua dels usos formals i la llengua de comunicació entre els diferents països àrabs. El que podem anomenar pròpiament àrab alcorànic és emprat exclusivament per als usos religiosos.

    Les varietats dialectals, anomenades també àrab col·loquial, són resultat a la vegada de la fragmentació de l'àrab del segle VII i de la barreja d'aquesta llengua amb els parlars propis de les terres conquerides (llengües berbers, africanes, etc.). Actualment són les que s'utilitzen en la vida quotidiana, en els usos informals, bàsicament orals. Són molt nombroses i de vegades tan allunyades les unes de les altres que no és possible la intercomprensió.

    Des del punt de vista geogràfic, els dialectes es poden classificar en dos grans grups: els orientals (o del Masriq, 'lloc per on surt el sol'), parlats al Pròxim Orient (Síria, Líban, Palestina, Egipte, etc.), i els occidentals (o del Magrib, 'lloc per on es pon el sol'), parlats a Líbia, el Marroc, Tunísia, Algèria, etc.

    L'àrab estàndard modern i l'àrab col·loquial conviuen en una situació de diglòssia, amb unes funcions clarament delimitades per a cada variant. De fet, en llengua àrab, l'àrab literari s'anomena al-luga al-fushà, que vol dir 'la llengua més eloqüent', terme que inclou l'àrab antic, el de l'Alcorà i la literatura clàssica, i l'àrab estàndard modern.

    Les formes dialectals, en canvi, s'anomenen al-luga al-'ammiyya, que vol dir 'la llengua general'. Gairebé cap parlant d'àrab té la variant literària com a llengua materna, però la importància dels lligams històrics i ideològics entre ambdues formes és tan gran que les comunitats arabitzades les han considerat sempre una mateixa llengua.

       
  • 1529555   aragonés  <Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental> , <Europa > Espanya> aragonés
     
       
    • aragonès
    • cod aragonés
    • ar الأراغونية
    • cy Aragoneg
    • de Aragonesisch
    • en Aragonese
    • es aragonés
    • eu aragoiera
    • eu aragonés sin. compl.
    • fr aragonais
    • gl aragonés
    • gn aragone
    • it aragonese
    • ja アラゴン語
    • nl Aragonees
    • oc aragonés
    • pt aragonês
    • ru Арагонский язык
    • sw Aragonese
    • tmh Taragunit
    • zh 阿拉贡语
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental> , <Europa > Espanya>

    És el resultat autòcton de l'evolució del llatí que es parlava a la part septentrional d'Aragó en temps de l'Imperi Romà. L'àmbit territorial de l'idioma s'ha anat encongint a mesura que les varietats parlades, desprestigiades, han anat seguint un camí de castellanització gradual, en virtut del qual han anat esdevenint parlars integrats al sistema castellà. Aquest procés, accelerat a la segona meitat del s. XX amb la millora de les comunicacions i el creixement del turisme, està a punt de culminar: avui el castellà, més o menys tenyit d'aragonesismes, ja és la llengua de la majoria de la població, especialment el jovent, de l'alt Aragó, darrer reducte on la llengua havia aconseguit de sobreviure després d'haver desaparegut de la resta del país i del País Valencià.

       
  • 1529626   aramèu  <Afroasiàtica > Semítica > Aramaic> , <Àsia > Iran> , <Àsia > Iraq> , <Àsia > Síria> , <Àsia > Turquia> aramèu
     
       
    • arameu
    • neoarameu sin. compl.
    • cod ârâmâyâ
    • ar الآرامية
    • cy Aramaeg
    • cy Neo-aramaeg sin. compl.
    • de Aramäisch
    • de Neuaramäisch sin. compl.
    • en Aramaic
    • en Neo-Aramaic sin. compl.
    • eu arameera
    • eu neoarameu sin. compl.
    • fr araméen
    • fr néo-araméen sin. compl.
    • gl arameo
    • gl neoarameo sin. compl.
    • gn araméo
    • gn neoaraméo sin. compl.
    • it aramaico
    • it neoaramaico sin. compl.
    • ja アラム語
    • ja 新アラム語 sin. compl.
    • nl Aramees
    • nl Nieuw-Aramees sin. compl.
    • oc aramèu
    • oc neoaramèu sin. compl.
    • pt aramaico
    • pt neo-aramaico sin. compl.
    • ru Арамейский язык
    • ru Новоарамейский язык sin. compl.
    • zh 阿拉米语

    <Afroasiàtica > Semítica > Aramaic> , <Àsia > Iran> , <Àsia > Iraq> , <Àsia > Síria> , <Àsia > Turquia>

    L'arameu és una llengua parlada al Pròxim Orient pels arameus, poble de pastors seminòmades originari del nord-oest de Mesopotàmia, que durant el segle XII aC es va començar a assentar en gran nombre en la regió. L'arameu va ser utilitzat per a la comunicació intergrupal entre pobles que parlaven diferents llengües fins arribar a ser la llengua de comunicació més important del Pròxim Orient; el seu ús es va estendre també a l'est d'Àsia, el nord d'Àfrica i Europa, fins que, a partir del segle VII dC, va ser substituït per l'àrab com a llengua franca.

    L'arameu no és una llengua uniforme per la seva llarga història, l'enorme quantitat de textos literaris escrits -molts dels textos sagrats de cristians i jueus que ens han arribat estaven escrits en aquesta llengua (per exemple, alguns llibres de la Bíblia i el Talmud)- i el seu ús per diverses comunitats religioses. Hi ha una distinció clara entre l'arameu antic, actualment extingit i après només pels estudiosos, i l'arameu modern, força fragmentat en dialectes.

    Les persecucions religioses sofertes pels seus parlants -cristians i jueus- en els darrers dos-cents anys i la inestabilitat en el Pròxim Orient han portat els arameus a la diàspora i a la pèrdua progressiva de la llengua. Tot i ser parlada encara com a primera llengua per moltes petites comunitats, l'arameu està actualment en greu perill d'extinció.

       
  • 1529602   aranés  <Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental> , <Europa > Espanya> , <Europa > França> , <Europa > Itàlia> , <Europa > Mònaco> aranés
     
       
    • occità
    • aranès sin. compl.
    • gascó sin. compl.
    • llengua d'oc sin. compl.
    • provençal sin. compl.
    • cod occitan
    • ar الأوكستانية
    • cy Ocsitaneg
    • de Okzitanisch
    • de Aranesisch sin. compl.
    • de Langue d'Oc sin. compl.
    • en Occitan
    • en Aranese sin. compl.
    • en Lenga d'Òc sin. compl.
    • es occitano
    • es aranés sin. compl.
    • es lengua d'oc sin. compl.
    • eu okzitaniera
    • fr occitan
    • fr aranais sin. compl.
    • fr langue d'oc sin. compl.
    • gl occitano
    • gl aranés sin. compl.
    • gl lingua de oc sin. compl.
    • gn occitáno
    • gn arane sin. compl.
    • gn ñe'êdoy sin. compl.
    • it occitano
    • it aranese sin. compl.
    • it lingua d'oc sin. compl.
    • ja オック語
    • ja オクシタン語、アラネス語 sin. compl.
    • nl Occitaans
    • nl Aranees sin. compl.
    • nl Langue d'Oc sin. compl.
    • oc occitan
    • oc aranés sin. compl.
    • oc lengua d'òc sin. compl.
    • pt occitano
    • pt aranês sin. compl.
    • pt língua d'oc sin. compl.
    • ru Окситанский язык
    • ru Аранский sin. compl.
    • ru Лангедокский sin. compl.
    • ru Провансальский sin. compl.
    • sw Occitan
    • sw Aranese sin. compl.
    • sw Lenga d'òc sin. compl.
    • tmh Tuksitant
    • tmh Iles n ok sin. compl.
    • tmh taranit sin. compl.
    • zh 欧西坦语
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental> , <Europa > Espanya> , <Europa > França> , <Europa > Itàlia> , <Europa > Mònaco>

    L'occità es va anar consolidant a la baixa edat mitjana com la llengua administrativa i de cultura d'Occitània. Els primers textos que se'n conserven són del segle XI i, als segles XII i XIII, va arribar a ser el vehicle d'una cultura vigorosa. D'ençà del segle XIII, però, i al llarg de la resta de l'edat mitjana, França es va anar emparant de gairebé tot el país, amb la qual cosa s'hi va iniciar un procés de francesització cultural i lingüística.

    El col·lectiu Anem Òc lluita per un reconeixement més gran de l'occità a França. Els anys 2005, 2007 i 2009 van mobilitzar 25.000 persones pels carrers de Carcassona i Beziers.

    Hi ha hagut intents de revifar la llengua, sobretot la renaixença literària del segle XIX i l'occitanisme del segle XX. Aquest darrer ha prestigiat la llengua i li ha aconseguit una certa presència als mitjans de comunicació, a l'escola i, especialment, en la producció editorial. L'occitanisme també ha estat l'impulsor de l'actual llengua estàndard, bastida damunt els parlars del Llenguadoc, però apta per a totes les varietats occitanes.

    La varietat gascona pròpia de la Vall d'Aran, integrada a Catalunya des del segle XIV, s'anomena aranès. A partir de la protecció que li atorga l'Estatut de Catalunya, se n'ha anat consolidant l'estatus legal: el 1990 es va declarar cooficial a la Vall i el 2010, cooficial a tot el Principat, juntament amb el català i el castellà.

    Ja abans (1982) s'hi havia adaptat l'ortografia occitana reformada, amb la qual cosa se'n reconeixia la vinculació amb l'occità, i n'havia començat l'ús a l'escola (1984). Avui l'aranès s'utilitza a l'Administració i a l'ensenyament, té una certa presència als mitjans de comunicació i s'hi escriu literatura. El procés de substitució lingüística engegat a l'Occitània francesa no ha afectat la Vall d'Aran, on l'idioma té força vida i hi ha col·lectius que el defensen. Malgrat tot, la posició de l'aranès no és prou ferma: la seva subordinació al castellà -i també, encara que secundàriament, al català, que s'ensenya a l'escola i una majoria de la població sap parlar- l'afebleix davant fenòmens com ara la immigració i el turisme.

       
  • 1529593   asturian  <Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental> , <Europa > Espanya> , <Europa > Portugal> asturian
     
       
    • asturià
    • asturianolleonès sin. compl.
    • asturlleonès sin. compl.
    • bable sin. compl.
    • lleonès sin. compl.
    • cod asturianu (Espanya)
    • cod mirandès (Portugal)
    • ar الليونية
    • cy Astwreg
    • cy Leoneg sin. compl.
    • de Asturisch
    • de Asturischleonesich sin. compl.
    • de Asturleonesisch sin. compl.
    • de Leonesisch sin. compl.
    • en Asturian
    • en Astur-Leonese sin. compl.
    • en Asturian-Leonese sin. compl.
    • en Leonese sin. compl.
    • es asturiano
    • es asturianoleonés sin. compl.
    • es asturleonés sin. compl.
    • es leonés sin. compl.
    • eu asturleonera
    • fr asturien
    • fr asturien-léonais sin. compl.
    • fr asturléonais sin. compl.
    • fr léonais sin. compl.
    • gl asturiano
    • gl asturianoleonés sin. compl.
    • gl asturleonés sin. compl.
    • gl leonés sin. compl.
    • gn asturiano
    • gn asturianoleone sin. compl.
    • gn asturleone sin. compl.
    • gn leone sin. compl.
    • it asturiano
    • it asturianoleonese sin. compl.
    • it asturleonese sin. compl.
    • it leonese sin. compl.
    • ja アストゥリアス語
    • ja アストゥリア・レオン語 sin. compl.
    • nl Asturisch
    • nl Asturiano-Leonees sin. compl.
    • nl Leonees sin. compl.
    • nl Mirandees sin. compl.
    • oc asturian
    • oc asturianoleonés sin. compl.
    • oc asturleonés sin. compl.
    • oc leonés sin. compl.
    • pt asturiano
    • pt asturiano-leonês sin. compl.
    • pt asturo-leonês sin. compl.
    • pt leonês sin. compl.
    • pt mirandês sin. compl.
    • ru Астурийский язык
    • ru Леонский sin. compl.
    • ru Астурийско-леонский sin. compl.
    • ru Леонско-астурийский sin. compl.
    • sw Asturian
    • sw Astur-leonese sin. compl.
    • sw Asturia-leonese sin. compl.
    • sw Leonese sin. compl.
    • tmh Taliyunist
    • tmh tasturliyunisit sin. compl.
    • tmh tawstriyanulyunisit sin. compl.
    • tmh Tawstriyat sin. compl.
    • zh 莱昂语
    • scr Alfabet llatí
    • num Sistema aràbic

    <Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental> , <Europa > Espanya> , <Europa > Portugal>

    Com les altres llengües romàniques de la península Ibèrica, l'asturià es va formar entre els segles VIII i X a l'antic Regne d'Astúries, després Regne de Lleó. L'asturià i el llatí es van emprar en tota mena de documents jurídics i administratius, de manera que podem conèixer exactament com era l'asturià medieval.

    El primer document en asturià és el Fueru d'Avilés, datat l'any 1155 (tot i que la còpia que se'n conserva és posterior). El Fueru d'Uviéu és de la fi del segle XII. A partir dels segles XIII i XIV la influència del castellà es fa més forta i el castellà comença a substituir l'asturià en els usos formals. La gent, tanmateix, continua parlant la llengua autòctona, que a partir del segle XVII té un cert conreu literari, sobretot a Astúries.

    Astúries és el territori on la llengua conserva més vitalitat i on es concentra el nombre més alt de parlants. Aquest fet explica que l'any 1975 engeguessin projectes de dignificació i recuperació de la llengua.

    El 1980 neix l'Academia de la Llingua Asturiana (decret 33/1980, de 15 de desembre, del Consejo Regional de Asturias). La tasca normativa de l'Academia ha cristal·litzat en la publicació de les Normes ortográfiques, la Gramática de la llingua asturiana i el Diccionariu de la llingua asturiana.

    L'asturià consta de tres blocs dialectals: occidental, central i oriental.