a'uwen
a'uwen
Je > Branca central o akwen, Amèrica > Brasil
- ca akwe-xerente
- ca a'uwen sin. compl.
- ca akwen sin. compl.
- ca awen sin. compl.
- ca sherente sin. compl.
- ca xerente sin. compl.
- ca xerenti sin. compl.
- cod akwe
- ar أكوي شيرينتي
- cy Akwe-xerente
- cy A'uwen sin. compl.
- cy Akwen sin. compl.
- cy Awen sin. compl.
- cy Sherente sin. compl.
- cy Xerente sin. compl.
- cy Xerenti sin. compl.
- de Akwe-Sherente
- de A'uwen sin. compl.
- de Akwen sin. compl.
- de Awen sin. compl.
- de Sherente sin. compl.
- de Xerente sin. compl.
- de Xerenti sin. compl.
- en Akwe-Xerénte
- en A'uwe sin. compl.
- en A'we sin. compl.
- en Akwen sin. compl.
- en Sherente sin. compl.
- en Sherenté sin. compl.
- en Xerente sin. compl.
- en Xerenti sin. compl.
- es akwe-xerente
- es a'uwen sin. compl.
- es akwen sin. compl.
- es awen sin. compl.
- es sherente sin. compl.
- es xerente sin. compl.
- es xerenti sin. compl.
- eu akwe-xerenteera
- eu a'uwen sin. compl.
- eu akwen sin. compl.
- eu awen sin. compl.
- eu sherente sin. compl.
- eu xerente sin. compl.
- eu xerenti sin. compl.
- fr akwe-Xerente
- fr a'uwen sin. compl.
- fr akwen sin. compl.
- fr awen sin. compl.
- fr sherente sin. compl.
- fr xerente sin. compl.
- fr xerenti sin. compl.
- gn akwe-xerente
- gn a'uwen sin. compl.
- gn akwen sin. compl.
- gn awen sin. compl.
- gn sherente sin. compl.
- gn xerente sin. compl.
- gn xerenti sin. compl.
- it akwe-xerente
- it a'uwen sin. compl.
- it akwen sin. compl.
- it awen sin. compl.
- it sherente sin. compl.
- it xerente sin. compl.
- it xerenti sin. compl.
- ja シェレンテ語
- ja アウェン語 sin. compl.
- ja アクウェン語 sin. compl.
- ja アクウェン・シェレンテ語、シェレンティ語 sin. compl.
- nl Akwe-Xerente
- nl A'uwen sin. compl.
- nl Akwen sin. compl.
- nl Awen sin. compl.
- nl Sherente sin. compl.
- nl Xerente sin. compl.
- nl Xerenti sin. compl.
- pt akwe-xerente
- pt a'uwen sin. compl.
- pt akwen sin. compl.
- pt awen sin. compl.
- pt sherente sin. compl.
- pt xerente sin. compl.
- pt xerenti sin. compl.
- ru Акве-шеренте
- ru Ауэ sin. compl.
- ru Акуэн sin. compl.
- ru Шеренте sin. compl.
- ru Шеренти sin. compl.
- zh 阿克维－切伦特语
- zh 亚温 sin. compl.
- zh 阿温 sin. compl.
- zh 切伦提 sin. compl.
- zh 切伦特 sin. compl.
- zh 阿克维 sin. compl.
- zh 舍伦特 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Je > Branca central o akwen, Amèrica > Brasil
Definició
Durant segles els xerentes i els xavantes van integrar un sol poble, els akwes. El terme akwe significa 'aquell que se situa per damunt'. Actualment s'aplica principalment als xerentes. Com a autodenominació d'un grup, fa palès l'orgull d'un poble que se sent per damunt dels éssers irracionals i, com tants altres pobles, superior a altres grups humans.
Els xerentes es localitzen a la vora del riu Tocantins, en contacte amb la població no indígena, mentre que els xavantes viuen més aïllats endins del Mato Grosso. Els poblats xerentes són punts molt transitats pels habitants de la regió.
La societat xerente s'organitza en dos clans. Els matrimonis són tradicionalment exògams i els fills pertanyen al clan del pare. Viuen de la caça i l'agricultura.
La comunitat xerente és bilingüe en xerente i portuguès. És molt activa en la lluita contra la integració en la cultura majoritària. Tanmateix, els infants aprenen el portuguès cada vegada més aviat, abans fins i tot d'entrar a l'escola. El portuguès es percep com a imprescindible per a qualsevol activitat fora dels poblats indígenes.
L'ortografia xerente va ser proposada el 1973. Des d'aleshores, ha calgut esperar a principis del segle XXI per tenir estudis descriptius de la llengua.
Els xerentes es localitzen a la vora del riu Tocantins, en contacte amb la població no indígena, mentre que els xavantes viuen més aïllats endins del Mato Grosso. Els poblats xerentes són punts molt transitats pels habitants de la regió.
La societat xerente s'organitza en dos clans. Els matrimonis són tradicionalment exògams i els fills pertanyen al clan del pare. Viuen de la caça i l'agricultura.
La comunitat xerente és bilingüe en xerente i portuguès. És molt activa en la lluita contra la integració en la cultura majoritària. Tanmateix, els infants aprenen el portuguès cada vegada més aviat, abans fins i tot d'entrar a l'escola. El portuguès es percep com a imprescindible per a qualsevol activitat fora dels poblats indígenes.
L'ortografia xerente va ser proposada el 1973. Des d'aleshores, ha calgut esperar a principis del segle XXI per tenir estudis descriptius de la llengua.
a'we
a'we
Je > Branca central o akwen, Amèrica > Brasil
- ca akwe-xavante
- ca a'we sin. compl.
- ca a'wé sin. compl.
- ca shavante sin. compl.
- ca tapacua sin. compl.
- cod a'we
- ar اكوي شافانتي
- cy Akwe-xavante
- cy A'we sin. compl.
- cy A'wé sin. compl.
- cy Shavante sin. compl.
- cy Tapacua sin. compl.
- de Akwe-Shavante
- de A'we sin. compl.
- de A'wé sin. compl.
- de Akwe-Xavante sin. compl.
- de Shavante sin. compl.
- de Tapacua sin. compl.
- en Akwe-Xavante
- en A'uwe sin. compl.
- en A'we sin. compl.
- en Akwen sin. compl.
- en Chavante sin. compl.
- en Shavante sin. compl.
- en Tapacua sin. compl.
- es akwe-xavante
- es a'we sin. compl.
- es a'wé sin. compl.
- es shavante sin. compl.
- es tapacua sin. compl.
- eu akwe-xavanteera
- eu a'we sin. compl.
- eu a'wé sin. compl.
- eu shavante sin. compl.
- eu tapacua sin. compl.
- fr akwe-Xavante
- fr a'we sin. compl.
- fr a'wé sin. compl.
- fr chavante sin. compl.
- fr shavante sin. compl.
- fr tapacua sin. compl.
- gn akwe-xavante
- gn a'we sin. compl.
- gn a'wé sin. compl.
- gn shavante sin. compl.
- gn tapakua sin. compl.
- it akwe-xavante
- it a'we sin. compl.
- it a'wé sin. compl.
- it shavante sin. compl.
- it tapacua sin. compl.
- ja シャバンテ語
- ja シャヴァンチ語、アウェ語、アクウェン・シャバンテ語、タパクワ語 sin. compl.
- nl Akwe-Xavante
- nl A'we sin. compl.
- nl A'wé sin. compl.
- nl Shavante sin. compl.
- nl Tapacua sin. compl.
- pt akwe-xavante
- pt a'we sin. compl.
- pt a'wé sin. compl.
- pt shavante sin. compl.
- pt tapacua sin. compl.
- ru Акве-шаванте
- ru Ауэ sin. compl.
- ru Акуэн sin. compl.
- ru Тапакуа sin. compl.
- ru Чаванте sin. compl.
- ru Шаванте sin. compl.
- zh 阿克维－查望特语
- zh 亚卫 sin. compl.
- zh 阿维 sin. compl.
- zh 塔帕瓜 sin. compl.
- zh 莎望特 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Je > Branca central o akwen, Amèrica > Brasil
Definició
Durant segles els xavantes i els xerentes van integrar un sol poble, els akwes. Els dos grups van conviure al costat del riu Tocantins fins al 1824, any en què els xavantes van decidir migrar cap a les planes del Rio das Mortes, al Mato Grosso. El motiu era distanciar-se, aïllar-se, dels habitants no indígenes de la zona, fet pel qual se'ls va aplicar l'apel·latiu de sacreqúa ('tancats').
A partir de 1940 es va reiniciar el contacte -forçós- amb el govern brasiler i va començar l'interès privat per les terres on habiten.
L'akwe-xavante no s'ha de confondre amb l'ofaié-xavante (je, extingida) i l'oti-xavante (aïllada, extingida). Durant la història, diversos pobles de l'interior del Brasil s'han conegut amb el nom de xavante.
Actualment, la llengua té bona vitalitat.
A partir de 1940 es va reiniciar el contacte -forçós- amb el govern brasiler i va començar l'interès privat per les terres on habiten.
L'akwe-xavante no s'ha de confondre amb l'ofaié-xavante (je, extingida) i l'oti-xavante (aïllada, extingida). Durant la història, diversos pobles de l'interior del Brasil s'han conegut amb el nom de xavante.
Actualment, la llengua té bona vitalitat.
aasa
aasa
aasax
aasax
abaknon
abaknon
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Sama-bajaw, Àsia > Filipines
- ca abaknon
- ca capul samal sin. compl.
- ca capuleño sin. compl.
- ca inabaknon sin. compl.
- ca kapul sin. compl.
- ar أباكنونية
- cy Abaknon
- cy Capul samal sin. compl.
- cy Capuleño sin. compl.
- cy Inabaknon sin. compl.
- cy Kapul sin. compl.
- de Abaknon
- de Capul sin. compl.
- de Capuleno sin. compl.
- de Capuleño sin. compl.
- de Inabaknon sin. compl.
- de Kapul sin. compl.
- en Abaknon
- en Abaknon Sama sin. compl.
- en Capul sin. compl.
- en Capul Samal sin. compl.
- en Capuleño sin. compl.
- en Inabaknon sin. compl.
- en Kapul sin. compl.
- es abaknon
- es capul sama sin. compl.
- es capuleño sin. compl.
- es inabaknon sin. compl.
- es kapul sin. compl.
- eu abaknonera
- eu abaknon sin. compl.
- eu abaknon sama sin. compl.
- eu capul samal sin. compl.
- eu capuleño sin. compl.
- eu inabaknon sin. compl.
- eu kapul sin. compl.
- fr abaknon
- fr capul samal sin. compl.
- fr capuleño sin. compl.
- fr inabaknon sin. compl.
- fr kapul sin. compl.
- gl abaknon
- gl capul samal sin. compl.
- gl capuleño sin. compl.
- gl inabaknon sin. compl.
- gl kapul sin. compl.
- gn avaknon
- gn capul samal sin. compl.
- gn inavaknon sin. compl.
- gn kapul sin. compl.
- gn kapuléño sin. compl.
- it abaknon
- it capul samal sin. compl.
- it capuleño sin. compl.
- it inabaknon sin. compl.
- it kapul sin. compl.
- pt abaknon
- pt capul samal sin. compl.
- pt capuleño sin. compl.
- pt inabaknon sin. compl.
- pt kapul sin. compl.
- zh 阿巴克农语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Sama-bajaw, Àsia > Filipines
Definició
El grup etnonlingüístic abaknon està establert a l'illa de Capul, situada al nord-oest de l'illa de Samar, la més oriental de les illes Visayas. La llengua abaknon, però, no és lingüísticament propera a les llengües parlades a la regió, com el bikol o el warai, sinó a les llengües sama (o samal). Aquestes llengües són parlades per diversos grups etnolingüístics localitzats als arxipèlags de Sulu i Tawi-tawi (entre Mindanao i Sabah, a Malàisia).
Segons la tradició oral, els abaknon provenen de Balabac, al sud de Palawan, i van emigrar a Samar per evitar la dominació dels moros.
Segons la tradició oral, els abaknon provenen de Balabac, al sud de Palawan, i van emigrar a Samar per evitar la dominació dels moros.
abar
abar
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Beboide occidental, Àfrica > Camerun
- ca abar
- ca missong
- ca kinabe sin. compl.
- de Abar
- de Bejune sin. compl.
- de Mijong sin. compl.
- de Missong sin. compl.
- en Missong / abar
- en Kinabe sin. compl.
- es missong / abar
- es kinabe sin. compl.
- eu missong / abar
- eu kinabe sin. compl.
- fr abar
- fr mijong sin. compl.
- fr missong sin. compl.
- gl missong / abar
- gl kinabe sin. compl.
- it missong / abar
- it kinabe sin. compl.
- nl Missong-Abar
- nl Abar sin. compl.
- nl Mijong sin. compl.
- nl Missong sin. compl.
- pt missong / abar
- pt kinabe sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Beboide occidental, Àfrica > Camerun
Definició
El missong / abar s'inclou dins el grup beboide occidental, juntament amb el naki, el mundabli (o bu) i el koshin. Aquestes llengües se situen en una zona coneguda com a Lower Fungom, al nord-oest del país, a prop de la frontera amb Nigèria. Formen una complexa xarxa dialectal en què totes les varietats presenten semblances i diferències amb les altres, de manera que la classificació és força complexa i varia segons les fonts.
Alguns autors han proposat en els darrers anys classificar el naki dins el grup beboide oriental. També s'ha proposat incloure el fang (no confondre amb la llengua homònima del grup bantú parlada a diversos països de l'Àfrica occidental) i el mbu' dins el grup occidental. El terme beboide s'empra per primer cop en un estudi de 1980, el primer sobre tot el grup; anteriorment per a les llengües del subgrup occidental es feia servir el terme fungom.
Alguns autors han proposat en els darrers anys classificar el naki dins el grup beboide oriental. També s'ha proposat incloure el fang (no confondre amb la llengua homònima del grup bantú parlada a diversos països de l'Àfrica occidental) i el mbu' dins el grup occidental. El terme beboide s'empra per primer cop en un estudi de 1980, el primer sobre tot el grup; anteriorment per a les llengües del subgrup occidental es feia servir el terme fungom.
abazí
abazí
Caucàsica nord-occidental o abkhazoadigué > Abkhazoabazina, Àsia > Rússia
- ca abazí
- cod Абаза бызшва (Abaza bizshwa)
- ar الأباظية
- cy Abaseg
- de Abasinisch
- en Abaza
- es abasio
- eu abazera
- fr abaze
- gn avasio
- it abaza
- ja アバザ語
- nl Abazi
- pt abaza
- ru Абазинский
- tmh Tabazat
- zh 阿巴兹语
- scr Alfabet ciríl·lic
Caucàsica nord-occidental o abkhazoadigué > Abkhazoabazina, Àsia > Rússia
Definició
Existeixen diverses versions sobre l'origen del poble abazi (o abaza). Una teoria diu que es van traslladar al segle XIII al nord de l'actual República dels Karatxais i dels Txerquessos des del territori del sud-est de Krasnodar. Una altra, que provenen de la costa de la mar Negra.
Els abazins viuen a la regió d'Abazínia (Abazashta), dins la República dels Karatxais i dels Txerquessos, i en dos pobles prop de la ciutat de Kislovodsk, al territori de Stavropol. També trobem comunitats abazines repartides en pobles nogai, adiguesos i kabardins, a les àrees administratives adjacents.
La llengua abazí forma part de la branca abkhazoabazina, dins la família caucàsica, i té moltes semblances amb la llengua abkhaz, fins al punt que alguns dels seus dialectes són mútuament intel·ligibles i alguns lingüistes consideren l'abazí un bloc dialectal de l'abkhaz.
L'abazí es divideix en dos blocs dialectals: el tapanta i l'aixcaraua. El repertori de fonemes consonàntics és molt ampli (entre 63 i 65). El vocàlic, en canvi, només té dos fonemes.
La llengua no es va escriure fins a la dècada de 1920, quan Talustan Tabulov va crear l'alfabet abazí sobre la base del llatí. La literatura és molt jove i s'ha desenvolupat al voltant d'una rica tradició folklòrica que inclou les sagues Nart, les quals són compartides amb d'altres nacionalitats del Caucas. Talustan Tabulov va ser també el primer a compilar i publicar el folklore nacional abazí, i a escriure els primers manuals per a l'aprenentatge de la llengua.
L'abazí és present a la vida diària de les comunitats abazines, així com als mitjans de comunicació. Encara que hi ha transmissió de pares a fills, es considera una llengua amenaçada perquè gairebé tots els seus parlants són bilingües, no hi ha una planificació clara per a la seva protecció i desenvolupament, i s'utilitza poc a l'Administració. Actualment s'ensenya a les escoles d'educació primària i secundària, però generalment no s'utilitza com a llengua vehicular de l'ensenyament.
Hi ha diversos tipus de publicacions en abazí com ara textos literaris, poesia, diccionaris, una gramàtica i manuals per a l'aprenentatge.
Al segle XIX es va originar una diàspora per l'annexió de l'Imperi rus dels territoris abazins, la guerra del Caucas i la Gran Migració de 1860 cap a l'Imperi otomà. També hi ha grups d'abazins a Turquia, Alemanya, Síria, Jordània i els EUA.
Els abazins viuen a la regió d'Abazínia (Abazashta), dins la República dels Karatxais i dels Txerquessos, i en dos pobles prop de la ciutat de Kislovodsk, al territori de Stavropol. També trobem comunitats abazines repartides en pobles nogai, adiguesos i kabardins, a les àrees administratives adjacents.
La llengua abazí forma part de la branca abkhazoabazina, dins la família caucàsica, i té moltes semblances amb la llengua abkhaz, fins al punt que alguns dels seus dialectes són mútuament intel·ligibles i alguns lingüistes consideren l'abazí un bloc dialectal de l'abkhaz.
L'abazí es divideix en dos blocs dialectals: el tapanta i l'aixcaraua. El repertori de fonemes consonàntics és molt ampli (entre 63 i 65). El vocàlic, en canvi, només té dos fonemes.
La llengua no es va escriure fins a la dècada de 1920, quan Talustan Tabulov va crear l'alfabet abazí sobre la base del llatí. La literatura és molt jove i s'ha desenvolupat al voltant d'una rica tradició folklòrica que inclou les sagues Nart, les quals són compartides amb d'altres nacionalitats del Caucas. Talustan Tabulov va ser també el primer a compilar i publicar el folklore nacional abazí, i a escriure els primers manuals per a l'aprenentatge de la llengua.
L'abazí és present a la vida diària de les comunitats abazines, així com als mitjans de comunicació. Encara que hi ha transmissió de pares a fills, es considera una llengua amenaçada perquè gairebé tots els seus parlants són bilingües, no hi ha una planificació clara per a la seva protecció i desenvolupament, i s'utilitza poc a l'Administració. Actualment s'ensenya a les escoles d'educació primària i secundària, però generalment no s'utilitza com a llengua vehicular de l'ensenyament.
Hi ha diversos tipus de publicacions en abazí com ara textos literaris, poesia, diccionaris, una gramàtica i manuals per a l'aprenentatge.
Al segle XIX es va originar una diàspora per l'annexió de l'Imperi rus dels territoris abazins, la guerra del Caucas i la Gran Migració de 1860 cap a l'Imperi otomà. També hi ha grups d'abazins a Turquia, Alemanya, Síria, Jordània i els EUA.
abenaki occidental
abenaki occidental
abira
abira
abishira
abishira
Aïllada, Amèrica > Perú
- ca awshiri
- ca abishira sin. compl.
- ca aushiri sin. compl.
- ca auxira sin. compl.
- ca tutapishco sin. compl.
- ca vacacocha sin. compl.
- cod tekiráka
- ar الأوشيرية
- cy Awshiri
- cy Abishira sin. compl.
- cy Aushiri sin. compl.
- cy Auxira sin. compl.
- cy Tutapishco sin. compl.
- cy Vacacocha sin. compl.
- de Abishira
- de Aushiri sin. compl.
- de Auxira sin. compl.
- de Avishiri sin. compl.
- de Awshiri sin. compl.
- de Tekiraka sin. compl.
- de Tequiraca sin. compl.
- en Abishira
- en Abigira sin. compl.
- en Abijira sin. compl.
- en Abiquira sin. compl.
- en Agouisiri sin. compl.
- en Auishiri sin. compl.
- en Avirxiri sin. compl.
- en Avishita sin. compl.
- en Awshiri sin. compl.
- en Ixignor sin. compl.
- en Tequraca sin. compl.
- en Vacacocha sin. compl.
- es awshiri
- es abishira sin. compl.
- es aushiri sin. compl.
- es auxira sin. compl.
- es tutapishco sin. compl.
- es vacachoca sin. compl.
- eu awshiriera
- eu abishira sin. compl.
- eu aushiri sin. compl.
- eu auxira sin. compl.
- eu tutapishco sin. compl.
- eu vacacocha sin. compl.
- fr aushiri
- fr abishira sin. compl.
- fr auxira sin. compl.
- fr awshiri sin. compl.
- fr tutapishco sin. compl.
- fr vacacocha sin. compl.
- gn awshiri
- gn abishira sin. compl.
- gn aushiri sin. compl.
- gn auxira sin. compl.
- gn tutapishco sin. compl.
- gn vacacocha sin. compl.
- it awshiri
- it abishira sin. compl.
- it aushiri sin. compl.
- it auxira sin. compl.
- it tutapishco sin. compl.
- it vacacocha sin. compl.
- ja アウシリ語
- ja アウシラ語 sin. compl.
- ja アビシラ語 sin. compl.
- ja バカコチャ語 sin. compl.
- ja トゥタピシュコ語 sin. compl.
- nl Awshiri
- nl Abishira sin. compl.
- nl Aushiri sin. compl.
- nl Auxira sin. compl.
- nl Tutapishco sin. compl.
- nl Vacacocha sin. compl.
- pt awshiri
- pt abishira sin. compl.
- pt aushiri sin. compl.
- pt auxira sin. compl.
- pt tutapishco sin. compl.
- pt vacacocha sin. compl.
- ru Аушири
- ru Аушира sin. compl.
- ru Абихира sin. compl.
- ru Абишира sin. compl.
- ru Авишита sin. compl.
- ru Вакакоча sin. compl.
- ru Тутапишко sin. compl.
- zh 奥什利语
- zh 奥希利、奥希拉、阿比希拉、图塔皮什科、瓦卡可查 sin. compl.
Aïllada, Amèrica > Perú
Definició
Els jesuïtes van ser els primers a testimoniar la presència d'awshiris, que anomenaven abijira o avishita, entre els rius Napo i Curarai des del segle XVI, en una zona avui parcialment en territori equatorià.
El terme awshiri ha estat sovint utilitzat per a fer referència a tres idiomes o grups ètnics diferents repetidament confosos: el zàparo, el waorani i l'awshiri pròpiament dit. Alguns autors han inclòs aquesta llengua dins la família zàparo. L'awshiri també s'anomena tutapishco, terme usat també per a referir-se al mai huna, de la família lingüística tukano.
Cap a 1930 sembla que hi havia uns 30 o 40 individus a la zona del riu Tiputini i 25 més al llac Vacacocha, els quals solien fer incursions en territori dels siones i secoyes. Ja en aquesta època molts awshiris parlaven quítxua.
Aquesta llengua es pot considerar extingida, ja que ha estat substituïda pel quítxua. Com a molt, pot haver-hi encara algun parlant d'edat avançada. No és clar si han mantingut una identitat pròpia com a grup ètnic.
El terme awshiri ha estat sovint utilitzat per a fer referència a tres idiomes o grups ètnics diferents repetidament confosos: el zàparo, el waorani i l'awshiri pròpiament dit. Alguns autors han inclòs aquesta llengua dins la família zàparo. L'awshiri també s'anomena tutapishco, terme usat també per a referir-se al mai huna, de la família lingüística tukano.
Cap a 1930 sembla que hi havia uns 30 o 40 individus a la zona del riu Tiputini i 25 més al llac Vacacocha, els quals solien fer incursions en territori dels siones i secoyes. Ja en aquesta època molts awshiris parlaven quítxua.
Aquesta llengua es pot considerar extingida, ja que ha estat substituïda pel quítxua. Com a molt, pot haver-hi encara algun parlant d'edat avançada. No és clar si han mantingut una identitat pròpia com a grup ètnic.
