<Arquitectura i urbanisme>
Obertura llarga i estreta, feta en sentit vertical i amb esplandit interior, practicada en un mur o en una porta per mirar amb una certa protecció o amb finalitats defensives.
<Arquitectura i urbanisme>
Cambra espaiosa d'un monestir o una catedral utilitzada com a lloc de reunió.
Nota: En l'art romànic, la sala capitular era generalment de planta quadrada o rectangular, coberta amb volta, i s'obria a la galeria oriental del claustre. En l'art gòtic destaca el tipus de sala capitular aïllada i de planta central, poligonal o rodona.
<Arquitectura i urbanisme>
Peça de pedra picada i tallada amb dos o més plans inclinats, col·locada damunt un pilar o una columna per rebre els arcs que hi convergeixen.
Nota: El salmer es distingeix del coixí perquè aquest forma part de l'arc, mentre que el salmer forma part de l'element de suport.