Prova gràfica per a discriminar el grau de dificultat del processament del llenguatge en un malalt d'afàsia.
Nota: La sigla TBDA prové de l'escurçament de la denominació test de Boston per al diagnòstic de l'afàsia.
Paret prima que constitueix la part superior de la cavitat timpànica, on reposa el lòbul temporal del cervell.
Malaltia hereditària caracteritzada per epistaxis recurrents i angiomes múltiples de la pell i les mucoses que poden originar hemorràgies.
Teoria segons la qual la fonació es produeix per les vibracions originades en inclinar-se els plecs vocals cap amunt per la pressió de l'aire i en retornar avall per la pròpia tensió elàstica.
Teoria segons la qual cada element de l'òrgan espiral, al llarg del conducte coclear, es posa en vibració quan la freqüència rebuda correspon al seu propi període de vibració.