Acció d'acabar una partida, un dels jugadors, donant-se per vençut sense que s'hagi produït el mat.
Deixar el contrincant sense la possibilitat de fer cap jugada legal, la qual cosa significa que la partida acaba immediatament en taules.
Esportista que juga als escacs.
Joc de taula que disputen dos contrincants amb trenta-dues peces movibles sobre un escaquer, que consisteix a intentar fer mat al rei contrari, segons unes normes establertes.
Conjunt de peces que serveixen per a jugar a escacs.
Conjunt de caselles situades a l'esquerra del rei blanc i a la dreta del rei negre, tal com estan situats a l'inici de la partida.
Conjunt de caselles situades a la dreta de la dama blanca i a l'esquerra de la dama negra, tal com estan situades a l'inici de la partida.
Cadascuna de les quatre peces, dues de blanques i dues de negres, que es mouen en lÃnia obliqua seguint les diagonals.
Acció de situar una peça en posició de matar una peça del contrincant.
Fase inicial de la partida, en què es defineixen les tà ctiques dels jugadors.