• laboratori, n m
• es laboratorio
• fr laboratoire
• it laboratorio
• en laboratory
• de Laboratorium

<Conceptes generals>

Local disposat per a efectuar investigacions científiques o tècniques, anàlisis químiques, proves i assaigs, etc.

• labradorescència, n f
• es labradorescencia
• fr labradorescence
• it labradorescenza
• en labradorescence
• de Labradorisieren

<Propietats òptiques de les gemmes > Dispersió, vida i lluïssor>

Iridescència que presenta la labradorita i que canvia segons la incidència de la llum.

Nota: Aquest fenomen és provocat per la interferència de la llum en les fines làmines del feldespat a causa de les macles polisintètiques.

• labradorita, n f
• es labradorita
• fr labradorite
• it labradorite
• en labradorite
• de Labradorit

<Espècies gemmològiques > Silicats>

Silicat d'alumini, sodi i calci, mineral que cristal·litza en el sistema triclínic i que pertany al grup dels feldespats.

Nota: És de color gris fosc amb reflexos blaus. El nom deriva de la península canadenca del Labrador, on es coneix des del 1770.

• laca, n f
• es laca
• fr laque
• it lacca
• en lac
• en shellac
• de Lack
• de Schellack

<Espècies gemmològiques > Materials d'origen orgànic>

Resina natural produïda pels insectes de la família dels coccidis.

Nota: És de color carbassa i que s'utilitza per a fer vernissos. El nom prové de l'hindustànic i significa 'munió', en referència al fet que es necessiten milers d'insectes per a obtenir aquesta resina. Els insectes infecten diversos arbres, entre els quals destaca el ficus.

• làmpada ultraviolada, n f
• es lámpara ultravioleta
• fr lampe d'ultraviolet
• it lampada a ultravioletto
• en ultraviolet lamp
• de Ultraviolettlampe

<Aparells òptics>

Dispositiu productor de llum ultraviolada.

Nota: Les làmpades ultraviolades que s'utilitzen per a les gemmes emeten en dues longituds d'ona: 253 nm i 365 nm.

• lapidari, n m
• es lapidario
• fr lapidaire
• it lapidario
• en lapidary
• de Lapidär

<Conceptes generals>

Cadascuna de les obres medievals que descriuen les gemmes i les seves virtuts guaridores o sobrenaturals destinades, en general, a l'ús dels metges.

• lapidari | lapidària, n m, f
• tallador | talladora, n m, f sin. compl.
• es lapidario
• es tallador
• fr lapidaire
• fr tailleur
• it lapidario
• it tagliatore
• en cutter
• en gem cutter
• en lapidary
• de Edelsteinschleifer
• de Lapidär
• de Schleifer

<Talles>

Persona que té per ofici tallar, polir i gravar pedres i gemmes.

• lapis alemany, n m
• lapis suís, n m sin. compl.
• es lapis alemán
• es lapis suizo
• fr lapis allemand
• fr lapis suisse
• it lapislazzuli svizzero
• it lapislazzuli tedesco
• en German lapis
• en Swiss lapis
• de deutscher Lapis
• de schweizer Lapis

<Espècies gemmològiques > Silicats>

Àgata tenyida de blau.

Nota: Es tracta d'una imitació del lapislàtzuli. L'adjectiu alemany respon al fet que Alemanya va ser el país on es va comercialitzar per primera vegada.

• lapis alemany, n m
• lapis suís, n m sin. compl.
• es lapis alemán
• es lapis suizo
• fr lapis allemand
• fr lapis suisse
• it lapislazzuli svizzero
• it lapislazzuli tedesco
• en German lapis
• en Swiss lapis
• de deutscher Lapis
• de schweizer Lapis

<Espècies gemmològiques > Silicats>

Àgata tenyida de blau.

Nota: Es tracta d'una imitació del lapislàtzuli. L'adjectiu alemany respon al fet que Alemanya va ser el país on es va comercialitzar per primera vegada.

• lapislàtzuli, n m
• es lapislázuli
• fr lapis
• fr lapis-lazuli
• it lapislazzuli
• en lapis
• en lapislazuli
• de Lapislazuli
• de Lasurstein

<Espècies gemmològiques > Silicats>

Roca formada per un agregat de diversos minerals entre els quals domina la latzurita, però en què també són presents la calcita i la pirita.

Nota: És una de les gemmes més antigues. El nom prové del mot persa lazhward, 'blau', i del mot llatí lapis, 'pedra'.