<Propietats òptiques de les gemmes > Dispersió, vida i lluïssor>
Iridescència que presenta la labradorita i que canvia segons la incidència de la llum.
Nota: Aquest fenomen és provocat per la interferència de la llum en les fines làmines del feldespat a causa de les macles polisintètiques.
<Espècies gemmològiques > Silicats>
Silicat d'alumini, sodi i calci, mineral que cristal·litza en el sistema triclínic i que pertany al grup dels feldespats.
Nota: És de color gris fosc amb reflexos blaus. El nom deriva de la península canadenca del Labrador, on es coneix des del 1770.
<Espècies gemmològiques > Materials d'origen orgànic>
Resina natural produïda pels insectes de la família dels coccidis.
Nota: És de color carbassa i que s'utilitza per a fer vernissos. El nom prové de l'hindustànic i significa 'munió', en referència al fet que es necessiten milers d'insectes per a obtenir aquesta resina. Els insectes infecten diversos arbres, entre els quals destaca el ficus.
<Aparells òptics>
Dispositiu productor de llum ultraviolada.
Nota: Les làmpades ultraviolades que s'utilitzen per a les gemmes emeten en dues longituds d'ona: 253 nm i 365 nm.
<Talles>
Persona que té per ofici tallar, polir i gravar pedres i gemmes.
<Espècies gemmològiques > Silicats>
Àgata tenyida de blau.
Nota: Es tracta d'una imitació del lapislàtzuli. L'adjectiu alemany respon al fet que Alemanya va ser el país on es va comercialitzar per primera vegada.
<Espècies gemmològiques > Silicats>
Àgata tenyida de blau.
Nota: Es tracta d'una imitació del lapislàtzuli. L'adjectiu alemany respon al fet que Alemanya va ser el país on es va comercialitzar per primera vegada.
<Espècies gemmològiques > Silicats>
Roca formada per un agregat de diversos minerals entre els quals domina la latzurita, però en què també són presents la calcita i la pirita.
Nota: És una de les gemmes més antigues. El nom prové del mot persa lazhward, 'blau', i del mot llatí lapis, 'pedra'.