<Elements arquitectònics>
Dit de l'arc o de la volta que té l'intradós gairebé horitzontal.
Nota: Per extensió, qualifica també la construcció que conté aquest arc o aquesta volta.
<Tècniques i materials de construcció>
Dit del parament amb els maons o les pedres, generalment lloses petites i planes, disposats de cantell, com si es tractés d'un ventall obert.
Nota: Generalment aquest tipus de parament es troba a la part superior de finestres i portals.
<Ceramologia>
Dit de la decoració de cerà mica consistent en una faixa d'estries fetes amb una rodeta.
<Tècniques i materials de construcció>
Dit del parament amb els maons o les pedres, generalment lloses petites i planes, disposats de cantell, com si es tractés d'un ventall obert.
Nota: Generalment aquest tipus de parament es troba a la part superior de finestres i portals.
<Elements arquitectònics>
Part superior del capitell, de forma prismà tica, que augmenta la superfÃcie on recolza l'arquitrau.
<Ceramologia>
Part d'un recipient per on se n'aboca el contingut.
<Indústria òssia>
Tècnica que consisteix a friccionar un os o una pedra amb una superfÃcie més dura, generalment gres, per a desgastar-lo.
<Estructures civils> , <Estructures religioses>
Part d'una església o d'una basÃlica romana, generalment de planta semicircular, que sobresurt de la façana posterior.
<Estructures religioses>
Absis petit i secundari.
<Estructures civils> , <Estructures religioses>
Part d'una església o d'una basÃlica romana, generalment de planta semicircular, que sobresurt de la façana posterior.