ciàtica - Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Síndrome neurològica deguda a la compressió del nervi ciàtic o de les seves arrels. Consisteix en un dolor localitzat en el territori d'aquest nervi amb les característiques dels dolors de les arrels i troncs nerviosos, és a dir, que irradia en forma de banda al llarg de l'extremitat inferior, i que pot acompanyar-se de trastorns de la conducció del nervi: alteracions sensitives, motores o reflexes. Hom distingeix entre ciàtiques plexulars i trunculars per irritació del plexe lumbosacre o del tronc del nervi ciàtic, respectivament, i ciàtiques radiculars per compressió d'una arrel del nervi ciàtic. Les primeres són molt rares, són poliradiculars i sempre secundàries a la compressió extrínseca, generalment per neoplàsies intrapelvianes, ferides penetrants, injecció medicamentosa inadequada, etc. Les ciàtiques radiculars són gairebé sempre produïdes per una alteració d'un disc intervertebral (hèrnia discal, protrusió discal, degeneració discal) que comprimeix l'anell corresponent (conflicte discoradicular). Altres causes de ciàtica radicular són la hipertròfia del lligament groc, artrosi de les articulacions interapofisials posteriors, espondilolistesi, pseudospondiloli stesi ,aracnoïditis, tumor intramedul·lar, quist perineural de les arrels sacres, etc. Segons la topografia del dolor hom pot identificar en molts casos l'arrel afectada (L₄, L₅, S₁), a part de la presència gairebé sempre de dolor ciàtic. L'exploració demostra una actitud antiàlgica de la columna lumbar, signes de Lasègue i de Bragard, alteracions de la sensibilitat cutània, signe de la punta (arrel S₁), signe del taló (arrel L₅ i alteracions dels reflexos aquil·lià (arrel S₁) i rotular (arrel L₄).