Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

            
  • 3635348    <Ciències de la salut > Prefixos i sufixos> , <Disciplines de suport > Química>
     
       
    • es -eno
    • en -ene

    <Ciències de la salut > Prefixos i sufixos> , <Disciplines de suport > Química>

    Sufix usat en química per a indicar que un hidrocarbur no saturat conté un doble enllaç.

       
  • 3633332   e-  <Ciències de la salut > Prefixos i sufixos> e-
     
       
    • e-

    <Ciències de la salut > Prefixos i sufixos>

    Prefix llatí que denota l'absència d'un òrgan o d'una funció orgànica.

       
  • 3634512   (E)  <Disciplines de suport > Química> (E)
     
       
    • (E)

    <Disciplines de suport > Química>

    En nomenclatura química, signe emprat en els alquens per a referir-se a l'isòmer que té els grups de més alt pes molecular disposats en diferent costat de la molècula. No sempre equival al prefix trans-.

    Nota: La denominació (E) prové de l'alemany entgegen 'separats'.

       
  • 3635272   E-2-metilcrotònic  <.FITXA MODIFICADA 2015> , <Disciplines de suport > Química> , <Toxicologia> , <Entorn professional> E-2-metilcrotònic
     
       
    • àcid tíglic, n m
    • E-2-metilcrotònic, n m sin. compl.

    <.FITXA MODIFICADA 2015> , <Disciplines de suport > Química> , <Toxicologia> , <Entorn professional>

    Àcid E-2-metil-2-butanoic, de fórmula C5H8O2; és un àcid monocarboxílic insaturat que ocorre en forma d'èster, com un dels constituents principals, en l'oli de cròton. Hom l'obté de les seves fonts naturals i a partir del seu isòmer geomètric, l'àcid angèlic. És de toxicitat elevada, però, en forma d'èster, és emprat en medicina com a odorant.

       
  • 3634750   EACA  <.FITXA REVISADA 2015> , <Bioquímica i biologia molecular> , <Farmacologia > Fàrmacs> , <Hematologia i hemoteràpia> EACA
     
       
    • àcid aminocaproic, n m
    • EACA, n m sigla
    • es ácido aminocaproico, n m
    • es ácido épsilon-aminocaproico, n m
    • es EACA, n m sigla
    • fr acide aminocaproïque, n m
    • fr EACA, n m sigla
    • en aminocaproic acid, n
    • en epsilon-aminocaproic acid, n
    • en EACA, n sigla
    • CAS 60-32-2

    <.FITXA REVISADA 2015> , <Bioquímica i biologia molecular> , <Farmacologia > Fàrmacs> , <Hematologia i hemoteràpia>

    Fàrmac hemostàtic antifibrinolític que inhibeix l'activació del plasminogen.

    Nota: L'àcid aminocaproic és emprat en la prevenció de les hemorràgies de l'hemofília, i després de les intervencions de pròstata i de cor. És d'origen sintètic.

    Aminocaproic acid és DCI, BAN i USAN. Ácido aminocaproico és DOE.

    La sigla EACA prové de l'anglès epsilon aminocaproic aci

       
  • 3638063   EAE  <.FITXA MODIFICADA 2015> , <Immunologia> EAE
     
       
    • encefalomielitis al·lèrgica experimental, n f
    • encefalomielitis autoimmunitària experimental, n f sin. compl.
    • EAE, n f sigla
    • es encefalomielitis alérgica experimental, n f
    • es EAE, n f sigla
    • fr encéphalomyélite allergique expérimentale, n f
    • fr EAE, n f sigla
    • en experimental allergic encephalomyelitis, n
    • en EAE, n sigla

    <.FITXA MODIFICADA 2015> , <Immunologia>

    Malaltia immunitària experimental que s'indueix en animals de laboratori mitjançant la inoculació de proteïnes bàsiques de mielina i que es considera un model de l'esclerosi múltiple.

       
  • 3640294   eberthel·la  <Microbiologia i patologia infecciosa> eberthel·la
     
       
    • salmonel·la, n f
    • eberthel·la, n f sin. compl.

    <Microbiologia i patologia infecciosa>

    Gènere de bacteris (Salmonella sp) de la família de les enterobacteriàcies, constituït per cèl·lules gramnegatives en forma de bacils rectes d'uns 0,5-1 × 1-5 µ, que són anaerobis facultatius i normalment mòbils mitjançant flagel·lació perítrica. Es troben principalment a l'intestí dels humans i d'altres animals, on poden ésser patògens importants; algunes soques són toxigèniques. L'espècie tipus és S. choleraesuis. La majoria d'espècies poden infectar hostes diferents, però algunes mostren especificitat. Les salmonel·les poden sobreviure durant algunes setmanes a les femtes i en les aigües residuals; durant mesos en el sòl, en condicions favorables. Els sistemes rutinaris de cloració de l'aigua maten les salmonel·les; també la pasteurització i molts desinfectants d'ús corrent. La nomenclatura de Salmonella no segueix les normes del codi internacional de nomenclatura bacteriana; tot i tenir una nomenclatura binomial, la classificació es fa tenint en compte els serovars més que no pas les espècies. Originalment es classificaven segons la malaltia que causaven o l'hoste al qual se les associava (per exemple, salmonel·la tifosa, perquè causava la febre tifoide; salmonel·la de les gallines, perquè causava una febre tifosa en l'aviram). La classificació en serotips s'ha fet segons el lloc on s'han aïllat per primer cop (per exemple, S. london, S. newport, S. dublin). A cada serovar se li atribueix una fórmula antigènica, segons la classificació de Kauffmann-White, que té en compte els antígens O i, si és aplicable, els antígens H i els antígens Vi, en l'ordre O, Vi (si hi és present): H fase 1: H fase 2. A partir de proves bioquímiques, el gènere de vegades es subdivideix en cinc subgèneres (I-V). El subgènere I (de vegades considerat com una espècie: S. kauffmannii) conté la majoria de serovars aïllats dels humans i d'altres animals homeoterms (de sang calenta). Els subgèneres II (S. salamae), III (S. arizonae), IV (S. houtenae) i V (S. bongor) es troben típicament a l'intestí d'animals peciloterms (de sang freda). Un esquema de classificació alternatiu considera el subgènere III com un gènere diferent, Arizona, amb una espècie, A. hinshawii, i estableix les espècies S. typhi, S. choleraesuis i S. enteritidis, i tots els serovars determinats es consideren pertanyents a S. enteritidis. Encara, una altra classificació considera tot el gènere com una única espècie, S. choleraesuis, amb sis subespècies que són equivalents als subgèneres I a V (hi hauria dues subespècies III: monofàsica i bifàsica). Hi ha més de 2 000 serovars segons la classificació de Kauffmann-White, la majoria dels quals estan descrits en el Manual de Bergey. S. abortusovis (4,12:c:1,6) s'ha aïllat en ovelles que han patit un avortament sèptic. S. cholerasuis (6,7:c:1,5) infecta secundàriament porcs afectats de còlera porcina, i ocasionalment pot provocar gastroenteritis i febre entèrica en els humans. S. dublin (1,9,12,[Vi]:g,p:-) s'ha aïllat principalment en el bestiar boví. S. paratyphi-A (1,2,12:a:-) és un patogen exclusiu de l'espècie humana i causa una malaltia semblant a la febre tifoide. S. paratyphi-A (1,4,[5],12:b:1,2). Classificada anteriorment com a S. schottmuelleri, causa una febre entèrica en els humans i només ocasionalment infecta altres animals. S. typhi (9,12,[Vi]:d:-) és l'agent causal de la febre tifoide, que afecta exclusivament els humans. Les soques salvatges poden tenir l'antigen H z66 en comptes de l'antigen H d. Es transmet mitjançant el consum d'aigua o aliments contaminats per excrements humans. S. typhimurium (1,4,[5],12:i:1,2) és un bacteri ubicu i sovint causa infeccions en els humans i altres animals: és l'agent causal més freqüent de gastroenteritis. S. enteritidis (1,9,12:g,m:-) és causa freqüent de gastroenteritis humanes en i

    Nota: La denominació eberthel·la s'usava antigament.

    Nota: La denominació eberthel·la es considera obsoleta.

       
  • 3631408   eberthèmia  <Ciències de la salut > Semiologia> , <Hematologia i hemoteràpia> , <Microbiologia i patologia infecciosa> , <Tècniques diagnòstiques i de tractament> eberthèmia
     
       
    • eberthèmia, n f

    <Ciències de la salut > Semiologia> , <Hematologia i hemoteràpia> , <Microbiologia i patologia infecciosa> , <Tècniques diagnòstiques i de tractament>

    Presència de bacils d'Eberth a la sang, tifèmia.

    Nota: La denominació es considera obsoleta.

       
  • 3632180   eberthià -ana  <Microbiologia i patologia infecciosa> eberthià -ana
     
       
    • eberthià -ana, adj

    <Microbiologia i patologia infecciosa>

    Relatiu o pertanyent al bacil d'Eberth i, especialment, a la febre tifoide.

       
  • 3645358   eberthitis  <Microbiologia i patologia infecciosa> eberthitis
     
       
    • eberthitis, n f

    <Microbiologia i patologia infecciosa>

    Terme d'Audibert (1908) per septicèmia per bacils d'Eberth, sense localització intestinal.