Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

            
  • 3577622   m-  <Ciències de la salut > Prefixos i sufixos> , <Disciplines de suport > Química> m-
     
       
    • meta-
    • m- abrev.

    <Ciències de la salut > Prefixos i sufixos> , <Disciplines de suport > Química>

    Prefix que, en un anell benzènic, indica la substitució en les posicions 1, 3. És escrit en cursiva i se'l representa per m-.

       
  • 3642329   m-hidroxifenilpropanolamina  <.FITXA EN CURS DE REVISIÓ> , <Angiologia> , <Farmacologia> , <Otorrinolaringologia> , <Disciplines de suport > Química> m-hidroxifenilpropanolamina
     
       
    • metaraminol, n m
    • m-hidroxifenilpropanolamina, n f sin. compl.
    • m-hidroxinorefedrina, n f sin. compl.

    <.FITXA EN CURS DE REVISIÓ> , <Angiologia> , <Farmacologia> , <Otorrinolaringologia> , <Disciplines de suport > Química>

    Fàrmac de nom químic a(1-aminoetil)-3-hidroxibenzenmetanol, de fórmula C9H13NO2. És un derivat de l'epinefrina, d'una marcada i prolongada acció hipertensiva deguda a la vasoconstricció perifèrica que provoca; també és emprat com a descongestionant nasal.

    Nota: Metaraminol és denominació comuna internacional.

       
  • 3642329   m-hidroxinorefedrina  <.FITXA EN CURS DE REVISIÓ> , <Angiologia> , <Farmacologia> , <Otorrinolaringologia> , <Disciplines de suport > Química> m-hidroxinorefedrina
     
       
    • metaraminol, n m
    • m-hidroxifenilpropanolamina, n f sin. compl.
    • m-hidroxinorefedrina, n f sin. compl.

    <.FITXA EN CURS DE REVISIÓ> , <Angiologia> , <Farmacologia> , <Otorrinolaringologia> , <Disciplines de suport > Química>

    Fàrmac de nom químic a(1-aminoetil)-3-hidroxibenzenmetanol, de fórmula C9H13NO2. És un derivat de l'epinefrina, d'una marcada i prolongada acció hipertensiva deguda a la vasoconstricció perifèrica que provoca; també és emprat com a descongestionant nasal.

    Nota: Metaraminol és denominació comuna internacional.

       
  • 3577669    <Anatomia>
     
       
    • mà, n f
    • es mano
    • fr main
    • en hand
    • la manus

    <Anatomia>

    Part terminal de l'extremitat superior humana, que comprèn el carp, el metacarp i els dits.

    Per analogia, es diu també de qualsevol dels dos peus de davant dels animals quadrúpedes i, en els mamífers, de l'extremitat posterior que té el dit gros oposable als altres.

    Nota: 1. La denominació prové del llatí manus.

    2. La denominació llatina manus s'usa en algunes expressions com ara manus cava, manus valga, manus vara, etc.

       
  • 3611133   mà apostòlica  <Anatomia patològica> , <Neurologia> mà apostòlica
     
       
    • mà apostòlica, n f

    <Anatomia patològica> , <Neurologia>

    Forma especial de flexió dels dits en els casos de retracció palmar de la malaltia de Dupuytren.

       
  • 3602882   mà cadavèrica  <Anatomia > Òrgans i sistemes> , <Anatomia patològica> mà cadavèrica
     
       
    • mà cadavèrica, n f

    <Anatomia > Òrgans i sistemes> , <Anatomia patològica>

    Aspecte de la mà en supinació i extensió i amb les masses musculars molt atrofiades, pròpia de l'atròfia muscular progressiva.

       
  • 3604928   mà contracturada  <Anatomia > Òrgans i sistemes> , <Neurologia> , <Fisioteràpia> mà contracturada
     
       
    • mà contracturada, n f
    • mà de faquir, n f sin. compl.

    <Anatomia > Òrgans i sistemes> , <Neurologia> , <Fisioteràpia>

    Contractura de la mà en flexió intensa, de tal manera que les ungles es claven en el palmell.

       
  • 3613595   mà d'escrivent  <Anatomia patològica> , <Neurologia> mà d'escrivent
     
       
    • mà d'escrivent, n f
    • en writing hand

    <Anatomia patològica> , <Neurologia>

    Posició de la mà en què sembla que els dits estiguin aguantant una ploma per a escriure, pròpia de la paràlisi agitant.

       
  • 3602181   mà d'esquelet  <Anatomia > Òrgans i sistemes> , <Anatomia patològica> mà d'esquelet
     
       
    • mà d'esquelet, n f

    <Anatomia > Òrgans i sistemes> , <Anatomia patològica>

    Mà molt atrofiada, mantinguda en posició d'extensió, pròpia de l'atròfia muscular progressiva.

       
  • 3618389   mà d'urpa  <Ciències de la salut > Semiologia> , <Neurologia> , <Traumatologia i ortopèdia> mà d'urpa
     
       
    • grapa cubital, n f
    • mà d'urpa, n f sin. compl.
    • es mano en garra
    • fr main en griffe
    • en clawhand

    <Ciències de la salut > Semiologia> , <Neurologia> , <Traumatologia i ortopèdia>

    Disposició que adopta la mà en la paràlisi cubital caracteritzada per una flexió reductible dels dits anular i menovell. És deguda a la paràlisi dels interossis extensors de les falanges distals d'aquests dits, innervats pel cubital, i a l'acció indemne dels flexors digitals profunds, innervats pel medià.