Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

            
 
  • 3604766   yawfilla  <.FITXA EN CURS DE REVISIÓ> , <Ciències de la salut > Semiologia> , <Dermatologia> , <Microbiologia i patologia infecciosa> yawfilla
     
       
    • pianoma, n m
    • buba filla, n f sin. compl.
    • yaw filla, n f sin. compl.

    <.FITXA EN CURS DE REVISIÓ> , <Ciències de la salut > Semiologia> , <Dermatologia> , <Microbiologia i patologia infecciosa>

    Lesió del període secundari del pian, de característiques morfològiques semblants al protopianoma, per bé que més petita, de tipus granulomatós, papulars i ulceratives, semblants als gerds, que contenen abundants treponemes.

    Els pianomes es distribueixen extensament i simètricament per la cara, prop dels orificis naturals, formant anells (buba serpigen), i també pel tronc i les extremitats. Hom distingeix entre lesions grans, semblants per llur volum al protopianoma (formes macropapulars), i lesions petites (formes micropapulars).

       
  • 3579919   yersínia  <Microbiologia i patologia infecciosa> yersínia
     
       
    • yersínia, n f

    <Microbiologia i patologia infecciosa>

    Gènere de bacteris (Yersinia sp) de la família de les enterobacteriàcies, constituït per cèl·lules anaeròbies, la forma de les quals pot ésser de bacils rectes a coccobacils. Quan se'ls aplica la tinció de Gram, les cèl·lules (particularment en l'espècie Y. pestis) mostren una tinció bipolar. És immòbil quan creix a 37°C, però és mòbil si creix per sota de 30°C, excepte l'espècie Y. pestis, que no mostra mai motilitat. El gènere, que conté més de deu espècies, va definir-se a partir de tres espècies (Y. pestis, Y. pseudotuberculosis i Y. enterocolitica) que van segregar-se del gènere Pasteurella. Y. pestis és endèmica en diversos rosegadors i esquirols i pot passar als humans mitjançant la puça de la rata; causa la pesta, que pot manifestar tres formes clíniques: bubònica, pneumònica i septicèmica. Y. pseudotuberculosis s'ha aïllat del tracte intestinal de rosegadors i ocells. Els humans poden infectar-se per contacte amb aliments o animals infectats; causa una limfoadenitis mesentèrica, especialment en els infants, que manifesten símptomes com els d'una apendicitis. Y. enterocolitica és un important patogen invasiu de l'aparell digestiu, que té una major incidència en països freds. Causa diarrea, febre i dolor abdominal agut, que poden fer pensar erròniament en una apendicitis aguda i febre; de 2 a 6 setmanes més tard pot produir-se una artritis, que és una resposta immunitària a la infecció. Va considerar-se una única espècie amb una gran variació en les seves propietats. Les soques que eren bioquímicament atípiques es classifiquen ara en altres set espècies diferents: Y. aldovae, Y. bercovieri, Y. frederksenii, Y. intermedia, Y. mollaretii, Y. kristenseniir i Y. rohdei. Aquestes espècies poden causar infeccions extraintestinals i en les proves d'identificació poden confondre's fàcilment amb Y. enterocolitica.

    Nota: La denominació yersínia prové del nom d'Alexandre J. E. Yersindel, bacteriòleg.

       
  • 3581578   yersínia  <Microbiologia i patologia infecciosa> yersínia
     
       
    • yersínia, n f

    <Microbiologia i patologia infecciosa>

    Microorganisme del gènere yersínia.

    Nota: La denominació yersínia prové del nom d'Alexandre J. E. Yersindel, bacteriòleg.

       
  • 3582208   yersiniosi  <Microbiologia i patologia infecciosa> yersiniosi
     
       
    • yersiniosi, n f

    <Microbiologia i patologia infecciosa>

    Infecció per bacteris del gènere yersínia, especialment l'enterocolítica.

       
  • 3600789   yocto-  <Ciències de la salut > Prefixos i sufixos> yocto-
     
       
    • yocto-
    • sbl y

    <Ciències de la salut > Prefixos i sufixos>

    Forma prefixada emprada en el sistema internacional d'unitats per a denominar el submúltiple d'una unitat equivalent a 10-24 d'aquesta unitat. El seu símbol és y.

       
  • 3600737   yotta-  <Ciències de la salut > Prefixos i sufixos> yotta-
     
       
    • yotta-
    • sbl Y

    <Ciències de la salut > Prefixos i sufixos>

    Forma prefixada emprada en el sistema internacional d'unitats per a denominar el múltiple d'una unitat equivalent a 1024 d'aquesta unitat. El seu símbol és Y.