Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

 
  • 1895581   baba  baba
     
       
    • baba, n m

    Pastís fet amb una pasta llevada addicionada amb panses i amarada després de la cocció de rom (baba al rom) o kirsch.

    Nota: Baba és un mot polonès.

       
  • 1895583   bacallà  bacallà
     
       
    • bacallà, n m
    • es bacalao
    • fr cabillaud
    • fr morue

    Peix de la classe dels osteïctis que ateny normalment 1,5 m de llargària i arriba a pesar 40 kg. El seu nom científic és Gadus callarias o Gadus morua, de l'ordre dels gadiformes. És un peix d'aigües fredes i poc salades que viu en bancs nombrosos a la part nord de l'Atlàntic, Noruega, Islàndia, Grenlàndia, Labrador i Terranova. El que viu a les costes d'Alaska no ha estat tan explotat, però té una riquesa similar. S'estima que a l'Atlàntic es pesquen anualment de 300 a 400 milions de bacallans. La femella, sorprenentment prolífica, pot pondre 9 milions d'ous, dels quals solament 4 o 5 unitats arriben a adults, atesa la depredació de què són objecte.
    El bacallà salat fou introduït al segle XIV pels pescadors bascos (el sec, conegut com peixopalo, es coneixia de molt abans), els quals descobriren el peix en llurs incursions a Islàndia i Terranova. Ha estat, durant generacions, el menjar propi de la quaresma, de la qual esdevingué un símbol; per això ha estat representada com una dona vella amb un bacallà sec a la mà i set peus que simbolitzaven les set setmanes de la quaresma, o bé una dona amb set bacallans a la mà.
    Segons conta la història, la singladura culinària de l'espècie comença diversos llustres després que el portuguès Gaspar de Conte Real hagués descobert els prodigiosos bancs de Terranova, cap al 1500. Llavors els agosarats pescadors bascos, acostumats a la pesca de la balena, van ser els primers d'anar amb les seves barquetes als mars d'Escòcia, Noruega i Islàndia, de tal manera que, ja ben avançat el segle XVII, el consum del bacallà s'havia generalitzat. Abans d'aquest esdeveniment, l'any 1519, la paraula bacallao apareix escrita per primera vegada en castellà, circumstància lògica perquè des de feia temps es consumien a la Península diferents classes de peixos en salament, com les cecinas de congre, tan populars a Castella i Aragó en el segle XIII. Bacallao era llavors un terme que, junt amb altres vocables en ús, servia per a anomenar de forma genèrica certes espècies marines conservades en salmorra, com són els abadejos i similars.
    Aprofundint en el tema, caldria preguntar-se quin fou l'origen de la paraula reservada més tard per a qualificar exclusivament l'espècie Gadus morua, provinent de les fredes aigües del nord. El nostre savi Joan Coromines i Vigneaux, en el seu Diccionari crític etimològic, suposa que o bé deriva del basc (bakailo, makailo) o, amb més probabilitat encara, del castellà de la costa cantàbrica, per evolució del llatí baculum (bastó). La teoria ofereix la seva lògica, ja que, tal com s'ha assenyalat, per portar a efecte el procés d'assecat de les peces, calia penjar-les d'estaques, garrots, bastons o perxes. El fet cert és que el bacallà es popularitzà ràpidament a la península Ibèrica per dues raons sòlides: l'abundància de captures, que motivaren un abaratiment de la seva carn, i la facilitat de conservació, qualitat òptima per afrontar, terra endins, els brutals períodes de quaresma que se suportaven al nostre país. Amb el transcurs del temps, arribà a convertir-se en la base de l'alimentació conventual, de tal manera que totes les ordes religioses tenien el seu receptari de bacallà propi i particular.
    Avui, després de la nostra Guerra Civil, de dues guerres mundials i amb l'evolució que s'ha produït i que ha repercutit en la seva pesca, salament i comercialització, l'autèntic bacallà no sols assoleix un cost elevat, sinó que, a més, resulta de difícil adquisició: abunden al mercat nombrosos succedanis de l'espècie, com l'abadejo, el carboner, l'eglefí, l'escolà, etc., que són les espècies més utilitzades en la falsificació dels salaments de bacallà i que es venen fraudulentament com a bacallà salat enfront de la passiva ignorància del sofert consumidor. Curiosament, l'anomenat bacallà d'Escòcia no és més que un lluç sotmès al mateix procés de curació que el bacallà comú i que, malgrat tot, és més apreciat que aquest últim.
    Des del punt de vista gastronòmic, que és el que ens interessa, el bacallà és un peix desconcertant, insòlit i batallador. Casa perfectament amb l'all i l'oli d'oliva verge, tolera el picant sense perdre la gràcia, harmonitza amb tota mena de pebrots, lliga amb la llet i la mantega i fins i tot admet aquesta mena de salses de tomàquet que tot ho desfiguren, sense perdre la seva personalitat. Al voltant del bacallà ha quallat un esplèndid i catòlic receptari, del qual els pobles hiperboris, noruecs, escocesos, etc., no tenen ni idea. Portuguesos, castellans, catalans i francesos som els que sabem menjar bacallà, i les nostres receptes il·lustren els grans compendis de la cuina occidental. En la cuina del bacallà la primera regla d'or és seleccionar una peça autèntica de carn blanca i fibra curta, amb una línia blanca per damunt dels lloms negres de la pell, que resulta translúcida a la llum solar, ja que, com a tret diferenciador, convé tenir en compte que gairebé totes les espècies succedànies (abadejo, eglefí, etc.) es caracteritzen per posseir una línia lateral negra per damunt dels lloms grisos.
    Les receptes de bacallà són nombrosíssimes a tota la península Ibèrica, i mereixen atenció especial les de l'anomenat triangle del bacallà, representat per les capitals Barcelona, Bilbao i Lisboa. Més energètic que el bacallà fresc (350 cal per 100 g), el seu fetge, ric en vitamines A i D, fou sovint utilitzat com a remei en forma d'oli. Avui és ficat en conserva, fumat, i serveix per a preparar entremesos freds.
    Finalment, el bacallà, en el seu hàbitat natural, pot presentar-se de vegades llarg i magre, d'altres vegades gruixut, i canviar igualment de gust segons la seva nutrició i la naturalesa del fons on ha estat capturat. Té el dors negre quan és capturat a les roques, d'un to grogós sobre els fons de sorra i d'un gris verdós quan viu pels fons de llot.

       
  • 1895181   bacanal  bacanal
     
       
    • bacanal, n f
    • es bacanal
    • fr bacchanale

    Disbauxa bulliciosa, orgia, que avui ha quedat com a sinònim de tiberi i borratxera seguit de sexe.

       
  • 1895177   bacanals  bacanals
     
       
    • bacanals, n f pl
    • es bacanal
    • fr bacchanale

    Festes d'origen romà, en honor del déu Bacus o Dionís.

       
  • 1897136   bacó  bacó
     
       
    • porc, n m
    • bacó, n m sin. compl.
    • marrà, n m sin. compl.
    • es puerco
    • fr cochon

    Porc senglar en la seva varietat domèstica. Les condicions actuals de la cria del porc han permès seleccionar races molt millorades, amb una lleugera capa de greix i una excel·lent conformació dels pernils. Antany els porcs eren alts de potes, s'engreixaven amb glans, castanyes i patates i se sacrificaven a l'any, quan passaven de 100 kg. Avui tenen les potes curtes, donen un màxim de carn, s'engreixen amb pinso, es maten als sis mesos i no arriben mai als 90 kg. Com tota carn grassa, el porc es prepara i s'acompanya amb fruites (prunes, panses, ananàs, castanyes, pomes, peres) o amb puré de llegums. Admet bé i millora amb l'assaonament de pebre verd o negre, l'all, i fins i tot una salsa de formatge rocafort. Els llegums secs cuinats amb porc són insuperables com a plat d'hivern, mentre que les herbes aromàtiques perfumen adientment els rostits i les graellades.

    Nota: L'animal jove s'anomena godall, garrí o porcell.

       
  • 1898673   bacó  bacó
     
       
    • bacó, n m

    Cansalada viada curada amb sal i fumada amb el fum d'un foc de fustes aromàtiques especials, procediment que produeix una mena de cocció. És un gènere amb el qual no es prepara cap plat que li sigui propi, però que forma part de guarnicions, farciments i preparacions diverses.

       
  • 1895585   bacó  bacó
     
       
    • bacó, n m
    • es tocino
    • fr lard

    Penca de porc salada.

       
  • 1895587   bacona  bacona
     
       
    • bacona, n f
    • truja, n f sin. compl.
    • es cerda
    • es cochina
    • es gorrina
    • es lechona
    • es marrana
    • es puerca
    • fr laie
    • fr truie

    Femella del porc domèstic que es dedica especialment a la cria.

       
  • 1895216   bacora  bacora
     
       
    • bacora, n f
    • es albacora
    • es bacoreta
    • fr germon

    Peix perciforme de la família dels escòmbrids, túnids. La seva forma és semblant a la de la tonyina, però té una mida menor. Peix conegut per la blancor de la seva carn, que la fa molt cobejada per a la conservació i l'enllaunament industrial. Es pesca al golf de Biscaia. Viu al Pacífic i a l'Atlàntic; és poc freqüent a la Mediterrània. Presenta una altra característica particular: té unes aletes molt desenvolupades, que ocupen la meitat del seu cos, tenen forma de falç i acaben en punxa. El dors és d'un blau negrenc, els costats d'un gris blavós i el ventre sol ser gairebé blanc. Arriba a pesar fins a 150 kg. La seva carn és rosada i es cuina rostida, a la brasa, en rodanxes i a la cassola. Admet totes les receptes del bonítol i de la tonyina. El seu temps és entre juny i octubre. Etimològicament, el terme prové de l'àrab.

       
  • 1897959   bacoreta  bacoreta
     
       
    • bacoreta, n f

    Peix perciforme que sembla una melva, però amb les ales dorsals més juntes.