Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

 
  • 1896965   jambonnière [fr]  jambonnière [fr]
     
       
    • jambonnière [fr], n f
    • fr jambonnière

    Utensili de cocció de vores altes proveït de dues nanses laterals i una tapadora, també amb nansa. La seva forma s'apropa a la d'un pernil. S'empra per a coure una cuixa o una espatlla de porc sencera.

       
  • 1896362   jarret  jarret
     
       
    • jarret, n m
    • es corvejón
    • es jarrete
    • fr jarret

    Tros de carn de bou o de vedella que correspon a la part posterior de la juntura de les potes de darrere. És una peça molt apreciada per guisar a foc lent, especialment amb bolets, sobretot si són surenys.

       
  • 1898603   joell  joell
     
       
    • moixó, n m
    • joell, n m sin. compl.
    • peix sense sang, n m sin. compl.
    • es pejerrey

    Peix delicat i transparent, de cap aixafat, ulls grossos, que habita a la superfície de les aigües en grans bancs. Té una aparença semblant a les llisses, però de mida inferior, en cap cas no supera els 14 cm. És un peix molt blanc, de poc greix, que, com el lluç, és recomanable per a malalts. Adient per a fregir o per a fer guisats senzills, així com per a fer-ne truites.

       
  • 1896363   jònec  jònec
     
       
    • jònec, n m
    • es novillo
    • fr taurillon

    Brau o bou de menys de dos anys.

       
  • 1898466   jònega  jònega
     
       
    • jònega, n f
    • es becerra
    • fr génisse

    Vaca de menys de dos anys.

       
  • 1896366   juia  juia
     
       
    • juia, n f
    • fredeluga, n f sin. compl.
    • es avefría
    • fr vanneau huppé

    Ocell amb un plomall negre airós vertical a la part superior del cap i plomatge negre i blanc. Es reprodueix en els aiguamolls. La seva carn és molt estimada. De la mida d'un colom, la juia se sol preparar rostida i, en molts casos, farcida d'olives desossades.

       
  • 1896367   juliana  juliana
     
       
    • juliana, n f
    • es juliana
    • fr julienne

    Forma de preparació de diverses hortalisses, tallant-les a tires o en filaments. Per realitzar una juliana primer es tallen els gèneres en rodanxes d'1 a 2 mm de gruix; després es sobreposen aquestes rodanxes per tallar-les en les tires o els filaments desitjats, d'uns 3 cm de llargària. Un cop tallada la juliana, es cou en un foc molt suau amb un cos gras i de vegades s'hi afegeix una mica de brou. Tapades, les hortalisses suaran i es couran en la seva aigua natural junt amb el cos gras. El resultat es fa servir per a diverses guarnicions, especialment per a sopes i consomés.

       
  • 1896368   juliola  juliola
     
       
    • juliola, n f
    • lluerna, n f sin. compl.
    • es trigla
    • fr grondin

    Peix blanc que ofereix una carn atapeïda, blanca i molt saborosa, relativament apreciada. Temporada tot l'any. Es presta bé per a escalfar-la en un brou curt, i també per a fregir o coure a la brasa. És idònia, com les escórpores, per a fer pastissos de peix, i harmonitza a la perfecció amb certs guisats clàssics, com ara la salsa verda acompanyada de patates al natural. També intervé brillantment en sopes, calderetes i brous de peix. A causa del seu monstruós cap, com les escórpores i el rap, deixa molt de rebuig. La juliola, junt amb altres espècies de la mateixa família, és objecte d'un inacabable i confús nombre de denominacions al llarg de les nostres costes.

       
  • 1896231   juliola  juliola
     
       
    • donzella, n f
    • giula, n f sin. compl.
    • guiula, n f sin. compl.
    • juliola, n f sin. compl.
    • julivia, n f sin. compl.
    • es doncella
    • fr girelle

    Peix blanc de roca de les costes catalanes. Temporada: tot l'any. Les diferents denominacions corresponen a la zona on es pesquen. Pot arribar als 22 cm de llargària. Té els flancs de color roig i recorreguts per ratlles longitudinals. Els exemplars grans es poden tractar com el besuc, el sard i el pagell. Els petits són excel·lents per a fregir-los amb oli.

       
  • 1896369   julivert  julivert
     
       
    • julivert, n m
    • es perejil
    • fr persil

    Planta aromàtica originària de l'Europa meridional, les fulles, tiges i arrels de la qual condimenten nombrosos plats. El julivert és igualment utilitzat com a element de decoració d'alguns plats. Es distingeixen dues varietats de julivert, una de cultivada per les seves fulles (és el més corrent), i l'altra, per les seves arrels. El julivert comú serveix exclusivament de condiment i és el més perfumat; el julivert arrissat, molt verd, menys gustós, serveix sobretot de decoració i guarnició. En cuina el julivert fresc forma part del "manat guarnit", figura en les marinades i en els brous curts, i amb l'all picat constitueix la julivertada, que sovint acompanya els plats saltats o fregits. Estisorat o picat, juga un paper en el final de les preparacions o s'espargeix en els plats ja preparats; fregit, serveix de guarnició als articles fregits; picat i aixafat, forma part de les mantegues compostes, les salses (sobretot la verda, ravigota, italiana), així com les vinagretes; en fulles es pot blanquejar i afegir al final de la cocció, i fregit, s'incorpora a les preparacions de mantega avellana. El julivert també es pot emprar assecat.