S'han redactat alguns llibres amb aquest títol, en els quals la majoria de receptes porten ingredients que són la base de la cuina actual, però dels quals ni Cervantes ni cap castellà no havien sentit mai anomenar, ni sabien que existissin, com són els tomàquets, els pebrots, les patates, les mongetes, etc. En aquella època sols existia la cuina dels excessos, com descriu Cervantes en el capítol XX de la segona part, en "Les noces de Camacho", i era la que practicaven els rics i els poderosos, i la repetitiva, els pobres, obligats a viure dels seus propis recursos: cereals, cols, herbes, glans, ous, llet, formatge, cebes, etc.
Nota: Vegeu: cuina.
Llibre de cuina editat per primera vegada l'any 1835 a Barcelona en el nostre idioma, el català, a fi de fer-lo més general i acomodat a la capacitat de tothom, cosa que era gairebé una temeritat. D'autor anònim, La cuynera catalana és el primer tractat modern de cuina escrit en català i, cosa més important, el primer en què es fa referència a una cuina específicament catalana practicada al Principat de Catalunya. Fos qui fos l'autor, o els autors, és evident que era gent entesa en cuina i que coneixien la cuina que es feia aquí.
Assegurar l'estanqueïtat d'una ampolla amb una cera especial anomenada cera de lacrar. El tap de suro que tapa les ampolles (de vi o de conserva) s'enfonsa arran del coll, i aquest darrer se submergeix en la cera liquada al bany maria, que s'endureix en uns vint minuts.