Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

            
  • 3533485   ADJECTIU ANGLÈSFRIENDLY:TRADUCCIÓ  <Criteris lingüístics> ADJECTIU ANGLÈSFRIENDLY:TRADUCCIÓ
     
       
    • ADJECTIU ANGLÈS FRIENDLY: TRADUCCIÓ
    • en business-friendly (obert -a als negocis) (EXEMPLE de friendly per a crear un adjectiu compost), adj
    • en earth-friendly (ecològic -a) (EXEMPLE de friendly per a crear un adjectiu compost), adj
    • en eco-friendly (ecològic -a) (EXEMPLE de friendly per a crear un adjectiu compost), adj
    • en friendly arrangement (arranjament amistós) (EXEMPLE de friendly utilitzat amb sentit general), n
    • en friendly match (partit amistós) (EXEMPLE de friendly utilitzat amb sentit general), n
    • en friendly settlement (liquidació amistosa) (EXEMPLE de friendly utilitzat amb sentit general), n
    • en gay-friendly (gay-friendly) (EXEMPLE de friendly per a crear un adjectiu compost), adj
    • en user-friendly interface (interfície amigable) (EXEMPLE de friendly aplicat a una interfície), n

    <Criteris lingüístics>

    En la traducció de l'anglès al català, l'adjectiu friendly posposat a determinats noms per a formar noms o adjectius sovint no es tradueix amb una solució única, sinó que és preferible buscar-hi solucions alternatives, valorant cada cas segons el significat que pren, l'ús, la tradició dins l'àrea, etc.

    Es tracta d'un adjectiu molt productiu en àmbits molt diversos que, a partir dels usos generals en anglès ('que es comporta com un amic' i 'adaptat o favorable a una determinada cosa'), s'utilitza per a crear termes que indiquen facilitat d'ús, posició favorable, adaptació...

    Com a alternatives a la traducció literal, poden ser adequades, segons cada cas, les solucions següents:

    (1) Posposat a un nom per a formar un adjectiu compost, pren solucions diferents:
    . [anglès] earth-friendly, eco-friendly --> [català] ecològic -a
    . [anglès] business-friendly --> [català] obert -a als negocis
    . [anglès] gay-friendly --> [català] gay-friendly (perquè és una forma fixada internacionalment)
    . [anglès] hetero-friendly --> [català] hetero-friendly (perquè és una forma fixada internacionalment)

    (2) Aplicat a una interfície, per a indicar facilitat de maneig i d'interacció, es tradueix per amigable:
    . [anglès] user-friendly interface --> [català] interfície amigable

    (3) Aplicat a un nom amb el sentit més pròxim al de la llengua general, es tradueix per amistós -osa:
    . [anglès] friendly match --> [català] partit amistós
    . [anglès] friendly settlement --> [català] liquidació amistosa
    . [anglès] friendly arrangement --> [català] arranjament amistós

    Nota: Per a ampliar la informació, podeu consultar el document de criteri original, Quan tot és friendly, quines alternatives tenim en català? Interfície friendly, gay-friendly, business-friendly..., en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/291/).

       
  • 3393465   ADJECTIU ANGLÈS SMART: TRADUCCIÓ  <Criteris lingüístics> ADJECTIU ANGLÈS SMART: TRADUCCIÓ
     
       
    • ADJECTIU ANGLÈS SMART: TRADUCCIÓ
    • en smart ball (pilota intel·ligent) (EXEMPLE de smart), n
    • en smart building (edfici intel·ligent) (EXEMPLE de smart), n
    • en smart card (targeta intel·ligent) (EXEMPLE de smart), n
    • en smart city (ciutat intel·ligent) (EXEMPLE de smart), n
    • en smart meter (comptador intel·ligent) (EXEMPLE de smart), n
    • en smartphone (telèfon intel·ligent) (EXEMPLE de smart), n

    <Criteris lingüístics>

    En la traducció de l'anglès al català, l'adjectiu smart anteposat o adjuntat a determinats noms per a indicar l'ús de tecnologia avançada se sol traduir per l'adjectiu intel·ligent, construït en posposició.

    Es tracta d'un adjectiu molt productiu des de fa anys en àmbits molt diversos que s'utilitza per a crear termes que indiquen la incorporació de tecnologia avançanda als productes habituals, amb l'objectiu d'oferir uns serveis més complets i més eficients als usuaris.

    Ex.: smart city (ciutat que gestiona els serveis amb mecanismes de la societat de la informació i la comunicació)
    . smart building (edifici amb cablatge únic per a l'alimentació elèctrica, la connexió telefònica i la connexió informàtica)
    . smartphone (telèfon mòbil que permet descarregar aplicacions i navegar per internet)
    . smart card (targeta que emmagatzema dades en un xip)
    . smart meter (comptador que mesura i transmet a la companyia diverses dades sobre el consum)
    . smart ball (pilota de futbol que permet obtenir dades sobre la velocitat de desplaçament o la posició respecte a una línia)

    Nota: Podeu consultar el document de criteri original, Què és una smart city i com es diu en català?, en el blog del TERMCAT (http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/termcat/2014/06/12/que-es-una-smart-city-i-com-es-diu-en-catala/).

       
  • 3393466   ADMETRE O SUPORTAR?  <Criteris d'especialitat > Electrònica. Informàtica. Telecomunicacions> ADMETRE O SUPORTAR?
     
       
    • ADMETRE O SUPORTAR?
    • es admitir (admetre), v tr
    • es reconocer (admetre), v tr
    • es soportar (admetre), v tr
    • fr accepter (admetre), v tr
    • fr accueillir (admetre), v tr
    • fr fonctionner [sous] (admetre), v prep
    • fr permettre l'adjonction [de] (admetre), v prep
    • fr pouvoir accueillir (admetre), v tr
    • fr supporter (admetre), v tr
    • it supportare (admetre), v tr
    • en support, to (admetre), v tr

    <Criteris d'especialitat > Electrònica. Informàtica. Telecomunicacions>

    Es considera que la forma adequada en l'àmbit de la informàtica és admetre (verb transitiu), i no *suportar.

    Els motius de la tria de admetre (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
    (1) *Suportar és percebut pels especialistes consultats --experts en informàtica, localitzadors i lingüistes de serveis universitaris-- com un calc innecessari de l'anglès. (Tot i que ha tingut difusió i que alguns diccionaris el recullen.)
    (2) Altres llengües romàniques recorren a formes alternatives a suportar, encara que no hi ha unanimitat i alguns diccionaris en castellà, francès i italià l'admeten.
    (3) Per l'amplitud del seu significat i pel fet de ser igualment un verb transitiu, admetre sembla que pugui substituir suportar en tots els contextos.

    A més de admetre, són possibles altres construccions, segons el context. Per exemple:
    - funcionar [amb] Ex.: El navegador funciona amb Java.
    - permetre Ex.: El programa permet l'ús de dibuixos a l'interior.
    - ser compatible [amb] Ex.: El motor de veu és compatible amb l'idioma de teclat.

    El verb admetre (i les alternatives funcionar [amb], permetre i ser compatible [amb]) fa referència al fet que un dispositiu, un programa o un sistema informàtic deixin funcionar un altre dispositiu, programa o sistema informàtic dins del seu marc operatiu, o bé que facin possible una determinada acció.

    Nota: Podeu consultar la fitxa completa de admetre al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Com podem traduir la forma anglesa to support en informàtica?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT
    (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/164/).

       
  • 3393467   AEROFÒBIA, AVIOFÒBIA O AVIATOFÒBIA?  <Criteris d'especialitat > Ciències de la salut> AEROFÒBIA, AVIOFÒBIA O AVIATOFÒBIA?
     
       
    • AEROFÒBIA, AVIOFÒBIA O AVIATOFÒBIA?
    • es aerofobia (aerofòbia), n f
    • es aviofobia (aerofòbia), n f
    • fr aéroacrophobie (aerofòbia), n f
    • fr aérodromophobie (aerofòbia), n f
    • fr aérophobie (aerofòbia), n f
    • fr aviophobie (aerofòbia), n f
    • it aerofobia (aerofòbia), n f
    • pt aerodromofobia (aerofòbia), n f
    • pt aerofobia (aerofòbia), n f
    • pt aviatofobia (aerofòbia), n f
    • pt aviofobia (aerofòbia), n f
    • en aerodromophobia (aerofòbia), n
    • en aerophobia (aerofòbia), n
    • en aviatophobia (aerofòbia), n
    • en aviophobia (aerofòbia), n
    • en pteromerhanophobia (aerofòbia), n

    <Criteris d'especialitat > Ciències de la salut>

    Es considera que la forma adequada és aerofòbia (nom femení), i no *aviofòbia ni *aviatofòbia.

    Els motius de la tria de aerofòbia (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
    (1) És una denominació lingüísticament adequada, formada pel prefixoide aero- (procedent de aeronau i ja utilitzat en paraules normatives com ara aeromodelisme) i la forma sufixada -fòbia (derivada del grec phóbos, que vol dir 'aversió').
    (2) No es considera un problema que l'aerofòbia també faci referència a la por morbosa dels corrents d'aire (perquè aero- també pot correspondre a la forma prefixada aero-, 'aire').
    (3) És la denominació més estesa en l'àmbit.
    (4) És la denominació preferida dels especialistes.
    (5) És paral·lela a les formes d'altres llengües de referència.

    En canvi, *aviofòbia i *aviatofòbia tenen el problema semàntic de ser formes massa restrictives (atribueixen la fòbia a l'aparell i no al fet de volar-hi, exclouen els altres aparells voladors i el temps d'abans i de després, etc.); *aviatofòbia, a més, és una denominació lingüísticament inadequada, ja que el formant aviato- no està justificat.

    L'aerofòbia és la fòbia a volar.

    Nota: Podeu consultar la fitxa completa de aerofòbia al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Por de volar, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/8/).

       
  • 3393468   AFIX (-)CERATO(O)- O (-)QUERAT(O)-?  <Criteris d'especialitat > Ciències de la salut> , <Criteris d'especialitat > Veterinària> , <Criteris lingüístics> AFIX (-)CERATO(O)- O (-)QUERAT(O)-?
     
       
    • AFIX (-)CERATO(O)- O (-)QUERAT(O)-?
    • ex ceratosi (EXEMPLE d'afix (-)cerato), n f
    • ex cicloqueratitis (EXEMPLE d'afix (-)querat(o)), n f
    • ex epiqueratofàcia (EXEMPLE d'afix (-)querat(o)), n f
    • ex hiperqueratosi (EXEMPLE d'afix (-)querat(o)), n f
    • ex queratitis estriada (EXEMPLE d'afix (-)querat(o)), n f
    • ex queratoglobus (EXEMPLE d'afix (-)querat(o)), n m
    • ex queratosi (EXEMPLE d'afix (-)querat(o)), n f

    <Criteris d'especialitat > Ciències de la salut> , <Criteris d'especialitat > Veterinària> , <Criteris lingüístics>

    Tant el formant cerato (o cerat) com el formant querato (o querat) es consideren adequats per a fer referència a l'ètim grec kéras -atos ('banya'):

    - Cerato (o cerat) s'acorda a la norma general en català d'incorporar els ètims grecs a través de la forma llatinitzada, amb l'evolució de la kappa grega (k) a ce (c) en català.
    - Querato (o querat) és una forma incorporada a partir d'altres llengües d'especialitat, com ara l'anglès, i justificada pels criteris d'analogia formal i internacionalitat.

    La tria entre una i altra variant està determinada per criteris lingüístics i per criteris d'extensió d'ús, de manera que convé tenir en compte quina forma utilitza preferentment cada àmbit del coneixement. Així, en oftalmologia i en veterinària és més habitual la forma querato, però són igualment correctes les formes amb cerato.
    Ex.: cicloqueratitis, epiqueratofàcia, queratitis estriada [Oftalmologia]; hiperqueratosi, queratosi, queratoglobus [Veterinària]

    Les formes cerat(o) i querat(o) fan referència a una relació amb la còrnia o amb un teixit corni.

       
  • 3393469   AGRICULTURA ECOLÒGICA, AGRICULTURA BIOLÒGICA, ECOAGRICULTURA, BIOAGRICULTURA, AGRICULTURA ORGÀNICA, AGRICULTURA INTEGRADA, AGRICULTURA BIODINÀMICA O BIODINÀMICA?  <Criteris d'especialitat > Agricultura. Ramaderia. Pesca> AGRICULTURA ECOLÒGICA, AGRICULTURA BIOLÒGICA, ECOAGRICULTURA, BIOAGRICULTURA, AGRICULTURA ORGÀNICA, AGRICULTURA INTEGRADA, AGRICULTURA BIODINÀMICA O BIODINÀMICA?
     
       
    • AGRICULTURA ECOLÒGICA, AGRICULTURA BIOLÒGICA, ECOAGRICULTURA, BIOAGRICULTURA, AGRICULTURA ORGÀNICA, AGRICULTURA INTEGRADA, AGRICULTURA BIODINÀMICA O BIODINÀMICA?
    • es agricultura biodinámica (agricultura biodinàmica), n f
    • es agricultura biológica (agricultura ecològica), n f
    • es agricultura ecológica (agricultura ecològica), n f
    • es agricultura integrada (agricultura integrada), n f
    • es agricultura orgánica (agricultura ecològica), n f
    • es biodinámica (agricultura biodinàmica), n f
    • fr agriculture biodynamique (agricultura biodinàmica), n f
    • fr agriculture biologique (agricultura ecològica), n f
    • fr agriculture écologique (agricultura ecològica), n f
    • fr agriculture integrée (agricultura integrada), n f
    • fr biodynamie (agricultura biodinàmica), n f
    • fr culture biologique (agricultura ecològica), n f
    • fr AB (agricultura ecològica), n f sigla
    • en biodynamic agriculture (agricultura biodinàmica), n
    • en biodynamic farming (agricultura biodinàmica), n
    • en biodynamics (agricultura biodinàmica), n
    • en biological agriculture (agricultura ecològica), n
    • en biological farming (agricultura ecològica), n
    • en integrated farming (agricultura integrada), n
    • en organic agriculture (agricultura ecològica), n
    • en organic farming (agricultura ecològica), n

    <Criteris d'especialitat > Agricultura. Ramaderia. Pesca>

    Tant agricultura ecològica i agricultura biològica, com agricultura integrada, com agricultura biodinàmica i biodinàmica (tots cinc, noms femenins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents; igualment, són formes poc documentades però possibles *ecoagricultura i *bioagricultura. En canvi, no es considera adequada la forma *agricultura orgànica.

    - L'agricultura ecològica, o el sinònim complementari agricultura biològica (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT), és l'agricultura que recorre a adobs, fertilitzants i pesticides orgànics i a la rotació de conreus, en substitució d'un gran nombre de substàncies químiques de síntesi industrial, i que evita el cultiu de vegetals transgènics, amb la finalitat de respectar l'equilibri del medi.
    . Els motius de la tria de agricultura ecològica són els següents:
    (1) Té una freqüència d'ús molt elevada, i encara més en documents de l'administració pública.
    (2) És la forma avalada per la versió no oficial en català de la legislació europea de referència, publicada i difosa per la Generalitat de Catalunya.
    (3) Té l'aval de tots els especialistes del sector consultats.
    . Pel que fa a agricultura biològica, s'accepta pels motius següents:
    (1) La legislació europea estableix que ecològic -a i biològic -a i les abreviacions respectives tenen el mateix significat amb relació a l'alimentació en totes les llengües dels països en què és vigent.
    (2) Es documenta en tota mena de fonts, amb una freqüència baixa però creixent, probablement per la presència comercial de productes etiquetats en altres llengües.
    (3) Es documenten formes anàlogues en totes les llengües estudiades.
    (4) Té l'aval de diversos especialistes consultats.
    . En canvi, es considera innecessari normalitzar les formes *ecoagricultura i *bioagricultura pels motius següents:
    (1) Tenen una freqüència d'ús molt baixa.
    (2) Són previsibles a partir de la suma de les formes prefixades normalitzades eco- i bio- i de la base agricultura.
    . Finalment, es considera inadequada la forma *agricultura orgànica pels motius següents:
    (1) El sentit principal de orgànic -a en català no s'hi ajusta, perquè indica relació amb un òrgan i no amb éssers vius.
    (2) És una forma percebuda en general com un anglicisme innecessari.
    . Els equivalents castellans són agricultura biológica, agricultura ecológica i agricultura orgánica; els francesos, agriculture biologique, agriculture écologique, culture biologique i la sigla AB, i els anglesos, biological agriculture, biological farming, organic agriculture i organic farming.

    - L'agricultura integrada (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és l'agricultura que recorre tant a adobs, fertilitzants i pesticides orgànics com a l'explotació intensiva i l'ús d'adobs químics de síntesi industrial, amb la finalitat de combinar la rendibilitat de l'explotació amb l'equilibri del medi.
    . L'equivalent castellà és agricultura integrada; el francès, agriculture integrée, i l'anglès, integrated farming.

    - L'agricultura biodinàmica, o el sinònim complementari biodinàmica (formes també normalitzades pel Consell Supervisor), és l'agricultura que recorre a adobs, fertilitzants i pesticides orgànics d'elaboració pròpia, la rotació de conreus i un calendari astronòmic basat en els ritmes còsmics, en substitució de les substàncies químiques de síntesi industrial, i que evita el cultiu dels vegetals transgènics, amb la finalitat de respectar l'equilibri del medi.
    . Els equivalents castellans són agricultura biodinámica i biodinámica; els francesos, agriculture biodynamique i biodynamie, i els anglesos, biodynamic agriculture, biodynamic farming i biodynamics.

    Nota: 1. Paral·lelament a agricultura ecològica, amb el sinònim complementari agricultura biològica, el Consell Supervisor del TERMCAT també ha normalitzat ramaderia ecològica com a forma principal, i ramaderia biològica com a forma secundària, per fer referència a la ramaderia que proporciona als animals una alimentació ecològica i un espai adequat i que els assegura la salut per mitjà de la prevenció i d'una selecció adequada de races i estirps, amb la finalitat de respectar l'equilibri del medi i garantir el benestar dels animals.

    Nota: 2. Els aliments produïts a partir de l'agricultura ecològica i la ramaderia ecològica es denominen aliments ecològics (o bé, de manera complementària, aliments biològics).

    Nota: 3. Aquest criteri es complementa amb la fitxa ECOLÒGIC -A O BIOLÒGIC -A?

    Nota: 4. Podeu consultar les fitxes completes de agricultura ecològica, agricultura integrada, agricultura biodinàmica, ramaderia ecològica i aliment ecològic al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, El que és ecològic és biològic, i a l'inrevés?, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/221/).

       
  • 3393470   AIGUA POTABLE, AIGUA DE BEURE O AIGUA DE BOCA?  <Criteris d'especialitat > Medi ambient> AIGUA POTABLE, AIGUA DE BEURE O AIGUA DE BOCA?
     
       
    • AIGUA POTABLE, AIGUA DE BEURE O AIGUA DE BOCA?
    • es agua de beber (aigua potable), n f
    • es agua de boca (aigua potable), n f
    • es agua potable (aigua potable), n f
    • fr eau de boisson (aigua potable), n f
    • fr eau potable (aigua potable), n f
    • en drinking water (aigua potable), n
    • en potable water (aigua potable), n

    <Criteris d'especialitat > Medi ambient>

    Es considera que la forma més adequada en general és aigua potable i, segons els contextos, també aigua de beure (tots dos, noms femenins); en canvi, no es considera adequada la forma *aigua de boca.

    Els motius de la tria de aigua potable són els següents:
    (1) És la denominació que recull el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans.
    (2) És la forma utilitzada tradicionalment en català.
    (3) En castellà, en francès i en anglès es documenten formes anàlogues.

    Igualment, també és adequada la forma aigua de beure, sobretot quan es vol fer èmfasi en l'aptitud per al consum humà, d'acord amb els arguments següents:
    (1) Es documenta en diverses fonts.
    (2) En castellà, en francès i en anglès es documenten formes anàlogues.

    En canvi, *aigua de boca, també utilitzada en castellà, no es documenta en les obres lexicogràfiques ni en les obres terminològiques especialitzades i és d'origen incert.

    L'aigua potable, o el sinònim complementari aigua de beure, és l'aigua amb un grau de puresa química i microbiològica que la fa apta per al consum humà i per a l'elaboració d'aliments.

    Nota: Podeu consultar la fitxa completa de aigua potable al Cercaterm, i també el document de criteri original, És adequada l'expressió aigua de boca en català?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/135/).

       
  • 3393471   ALBAREL, ALBARELLO, ALBARELL, ALBAREL·LO, POT D'APOTECARI O POT DE FARMÀCIA?  <Criteris d'especialitat > Arts> , <Criteris d'especialitat > Ciències de la salut> ALBAREL, ALBARELLO, ALBARELL, ALBAREL·LO, POT D'APOTECARI O POT DE FARMÀCIA?
     
       
    • ALBAREL, ALBARELLO, ALBARELL, ALBAREL·LO, POT D'APOTECARI O POT DE FARMÀCIA?
    • es albarelo (albarel), n m
    • fr albarelle (albarel), n f
    • fr albarello (albarel), n m
    • it albarello (albarel), n m
    • en albarello (albarel), n
    • de Albarello (albarel), n m

    <Criteris d'especialitat > Arts> , <Criteris d'especialitat > Ciències de la salut>

    Tant albarel com pot de farmàcia i pot d'apotecari es consideren formes adequades, encara que tenen significats una mica diferents; en canvi, no es consideren adequades les formes *albarello, *albarell ni *albarel·lo.

    - Un albarel (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un pot de farmàcia cilíndric, generalment de ceràmica, de fons pla i boca ampla amb llavi, sovint amb la part central lleugerament més estreta, que es destina a contenir plantes o preparacions medicinals de consistència sòlida o semisòlida.
    . Els motius de la tria d'aquesta forma (probablement de l'italià albarello, pres al seu torn del persa al-barani) són els següents:
    (1) La majoria d'especialistes consultats consideren que és la forma que té més ús en català, tant oralment com per escrit.
    (2) Es documenta en textos catalans d'especialitat.
    (3) S'allunya molt poc de l'italianisme albarello, que és la forma que ha donat lloc a les denominacions en les altres llengües.
    (4) És una adaptació paral·lela a altres italianismes del català, com ara duel (a partir de duello), model (a partir de modello) o violoncel (a partir de violoncello).
    . En canvi, *albarello, *albarell i *albarello presenten problemes:
    (1) L'adopció directa *albarello no té ús en català.
    (2) L'adaptació *albarell no té ús en català per a aquest concepte i, a més, fa referència a conceptes etimològicament no relacionats (en el Diccionari català-valencià-balear, albarell té els significats "1. Cistell o paner. 2. Espècie de bolet. 3. Poll o àlber").
    (3) L'adaptació *albarel·lo, tot i que es documenta en alguns textos i, a més, és paral·lela a algunes adaptacions d'italianismes (xarel·lo, a partir del genovès xarello 'color clar del vi'), no té el vistiplau dels especialistes, que la consideren artificiosa.
    . L'equivalent castellà és albarel; els francesos, albarelle i albarello; l'italià, albarello; l'anglès, albarello, i l'alemany, Albarello.

    - Un pot de farmàcia, o un pot d'apotecari, és qualsevol dels pots que es fan servir o es feien servir en les farmàcies, com ara l'ancolla, les copes, les gerres, els pots de canó, les xaroperes, les urcèoles o els flascons. Es tracta, per tant, del terme superordinat de albarel (que es pot considerar, doncs, un tipus de pot de farmàcia).

    Nota: Podeu consultar la fitxa completa de albarel al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri orignal, Què és un albarel?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT
    (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/42/).

       
  • 3393472   ALEVÍ, SALMÓ BARRAT, ESMOLT, SALMÓ UNIHIVERNAL O SALMÓ POSTFRESA?  <Criteris d'especialitat > Zoologia> ALEVÍ, SALMÓ BARRAT, ESMOLT, SALMÓ UNIHIVERNAL O SALMÓ POSTFRESA?
     
       
    • ALEVÍ, SALMÓ BARRAT, ESMOLT, SALMÓ UNIHIVERNAL O SALMÓ POSTFRESA?
    • es alevín (aleví), n m
    • es añal (salmó unihivernal), n m
    • es esguín (esmolt), n m
    • es grilse (salmó unihivernal), n m
    • es kelt (salmó postfresa), n m
    • es murgón (esmolt), n m
    • es parr (salmó barrat), n m
    • es pinto (salmó barrat), n m
    • es preesguín (salmó barrat), n m
    • es salmón joven (salmó barrat), n m
    • es salmón zancado (salmó postfresa), n m
    • es salmonillo (salmó barrat), n m
    • es smolt (esmolt), n m
    • es zancado (salmó postfresa), n m
    • fr alevin (aleví), n m
    • fr bécard (salmó postfresa), n m
    • fr castillon (salmó unihivernal), n m
    • fr charognard (salmó postfresa), n m
    • fr gerbillot (salmó unihivernal), n m
    • fr grilse (salmó unihivernal), n m
    • fr madeleineau (salmó unihivernal), n m
    • fr saumon vide (salmó postfresa), n m
    • fr saumoneau (esmolt), n m
    • fr smolt (esmolt), n m
    • fr tacon (salmó barrat), n m
    • fr unibermarin (salmó unihivernal), n m
    • en alevin (aleví), n
    • en fingerling (salmó barrat), n
    • en fry (aleví), n
    • en grilse (salmó unihivernal), n
    • en kelt (salmó postfresa), n
    • en parr (salmó barrat), n
    • en smolt (esmolt), n

    <Criteris d'especialitat > Zoologia>

    Tant aleví com salmó barrat, esmolt, salmó unihivernal i salmó postfresa (tots cinc, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats lleument diferents, corresponents a les diverses fases de vida dels salmons. Ordenats cronològicament, aquestes fases són les següents:

    - Un aleví (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un salmònid en estat larvari.
    . Dintre la fase de vida dels alevins, es distingeix entre els alevins vesiculats (les larves encara s'alimenten de vitel i es desplacen poc; l'equivalent anglès és yolk-sac fry) i els alevins postvesiculats (les larves ja han absorbit el vitel, es comencen a alimentar de petits organismes i es desplacen amb facilitat; els equivalents anglesos són advanced fry i free-swimming fry).
    . L'equivalent castellà és alevín; el francès, alevin, i els anglesos, alevin i fry.

    - Un salmó barrat (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un salmònid jove que ha superat l'estadi d'aleví però encara no està preparat per a migrar al mar; es caracteritza per la presència d'unes franges verticals de color negre als laterals del cos.
    . Els equivalents castellans són parr, pinto, preesguín, salmón joven i salmonillo; el francès, tacon, i els anglesos, fingerling i parr.

    - Un esmolt (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT, com a adaptació del manlleu anglès smolt) és un salmònid jove que ha superat el procés d'adaptació per a poder migrar per primera vegada al mar.
    . Els equivalents castellans són esguín, murgón i smolt; els francesos, saumoneau i smolt, i els anglesos, smolt.

    - Un salmó unihivernal (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un salmònid que ha madurat sexualment després d'un únic hivern al mar i torna al riu per reproduir-se.
    . Els equivalents castellans són añal i grilse; els francesos, castillon, gerbillot, grilse, madeleineau i unibermarin, i l'anglès, grilse.

    - Un salmó postfresa (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un salmònid que acaba de fresar (és a dir, de pondre els ous) i es troba físicament molt dèbil.
    . Els equivalents castellans són kelt, salmón zancado i zancado; els francesos, bécard, charognard i saumon vide, i l'anglès, kelt.

    Nota: 1. El Consell Supervisor del TERMCAT també ha aprovat el terme relacionat esmoltificació (nom femení, adaptació del manlleu anglès smoltification) per fer referència a la transformació física, fisiològica i de comportament que experimenten els salmons barrats per a convertir-se en esmolts i poder fer la migració al mar.

    Nota: 2. Podeu consultar les fitxes completes de aleví, aleví vesiculat, aleví postvesiculat, salmó barrat, esmolt, salmó unihivernal i salmó postfresa al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, La complexa vida dels salmons, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/187/).

       
  • 3393473   ALFABETISME DIGITAL, LITERACITAT DIGITAL, ALFABETITZACIÓ MEDIÀTICA O EDUCACIÓ MEDIÀTICA?  <Criteris d'especialitat > Ciències socials> , <Criteris d'especialitat > Societat de la informació. Internet> ALFABETISME DIGITAL, LITERACITAT DIGITAL, ALFABETITZACIÓ MEDIÀTICA O EDUCACIÓ MEDIÀTICA?
     
       
    • ALFABETISME DIGITAL, LITERACITAT DIGITAL, ALFABETITZACIÓ MEDIÀTICA O EDUCACIÓ MEDIÀTICA?
    • es alfabetismo digital (alfabetisme digital), n m
    • es alfabetización mediática (alfabetització mediàtica), n f
    • es educación mediática (alfabetització mediàtica), n f
    • es literacidad digital (alfabetisme digital), n f
    • fr bagage numérique (alfabetisme digital), n m
    • fr compétence médiatique (alfabetització mediàtica), n f
    • fr compétence numérique (alfabetisme digital), n f
    • fr connaissances médiatiques (alfabetització mediàtica), n f pl
    • fr culture médiatique (alfabetització mediàtica), n f
    • fr culture numérique (alfabetisme digital), n f
    • fr éducation aux medias (alfabetització mediàtica), n f
    • it competenza digitale (alfabetisme digital), n f
    • en computer literacy (alfabetisme digital), n
    • en digital literacy (alfabetisme digital), n
    • en media education (alfabetització mediàtica), n
    • en media literacy (alfabetisme digital, alfabetització mediàtica), n

    <Criteris d'especialitat > Ciències socials> , <Criteris d'especialitat > Societat de la informació. Internet>

    Tant alfabetisme digital (nom masculí) i literacitat digital (nom femení) com alfabetització mediàtica (nom femení) i educació mediàtica (nom femení) es consideren formes adequades per a traduir l'anglès media literacy, encara que tenen significats diferents:

    - L'alfabetisme digital (o el calc de l'anglès literacitat digital, també acceptat i utilitzat sobretot en l'àmbit de la comunicació) és la capacitat de fer servir les tecnologies de la informació i la comunicació d'una manera competent.
    . Els equivalents castellans són alfabetismo digital i literacidad digital; els francesos, bagage numérique, compétence médiatique, compétence numérique i culture numérique; l'italià, competenza digitale, i els anglesos, computer literacy, digital literacy i media literacy (menys utilitzat, però, que amb l'altre significat).

    - L'alfabetització mediàtica, o l'educació mediàtica, és la instrucció en el rol i la influència dels mitjans de comunicació de massa, amb l'objectiu de saber analitzar de manera crítica els missatges que difonen.
    . Els equivalents castellans són alfabetización mediática i educación mediática; els francesos, compétence médiatique, connaissances médiatiques, culture médiatique i éducation aux medias, i els anglesos, media education i media literacy (aquest és l'ús més freqüent de media literacy en anglès).

    D'aquesta manera es recullen els dos significats de literacy, que en anglès tant pot fer referència a la possessió d'una capacitat o un coneixement de fer alguna cosa (alfabetisme) com a un ensenyament (alfabetització).

    Nota: Podeu consultar les fitxes completes de alfabetisme digital i alfabetització mediàtica al Cercaterm, i també el document de criteri original, Com podem traduir media literacy al català?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/156/).