Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

            
  • 3393488   abrazadera (bràquet)  <Criteris d'especialitat > Ciències de la salut> abrazadera (bràquet)
     
       
    • BRÀQUET O BRACKET?
    • es abrazadera (bràquet), n f
    • es aplique dental (bràquet), n m
    • es bracket (bràquet), n m
    • es bráquet (bràquet), n m
    • es corchete (bràquet), n m
    • es freno (bràquet), n m
    • es pieza de fijación dental (bràquet), n f
    • es soporte ortodóncico (bràquet), n m
    • fr boîtier orthodontique (bràquet), n m
    • fr bracket (bràquet), n m
    • en bracket (bràquet), n
    • en orthodontic bracket (bràquet), n

    <Criteris d'especialitat > Ciències de la salut>

    Es considera que la forma adequada és l'adaptació bràquet (nom masculí), i no el manlleu *bracket.

    Els motius de la tria de bràquet (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
    (1) Juntament amb el manlleu, són les úniques formes utilitzades en català per a designar aquest concepte, molt popular des de fa temps.
    (2) S'ha difós en obres terminològiques del sector.
    (3)Té el vistiplau dels especialistes.

    Un bràquet és cadascun dels dispositius ortodòntics que s'adhereixen a l'esmalt de la superfície vestibular o lingual de les dents com a guia d'un arc de filferro, que exerceix força sobre les dents amb la finalitat de provocar-ne el moviment i redreçar-les.

    Nota: Podeu consultar la fitxa completa de bràquet al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, És adequada l'adaptació bràquet?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/171/).

       
  • 3139328   aburguesamiento (gentrificació)  <Criteris d'especialitat > Construcció> , <Criteris d'especialitat > Ciències socials> aburguesamiento (gentrificació)
     
       
    • GENTRIFICACIÓ O ENNOBLIMENT?
    • es aburguesamiento (gentrificació), n m
    • es elitización (gentrificació), n f
    • es elitización residencial (gentrificació), n f
    • es gentrificación (gentrificació), n f
    • fr élitisation (gentrificació), n f
    • fr embourgeoisement (gentrificació), n m
    • fr gentrification (gentrificació), n f
    • it gentrification (gentrificació), n f
    • it gentrificazione (gentrificació), n f
    • pt gentrificação (gentrificació), n f
    • en gentrification (gentrificació), n
    • de Gentrifikation (gentrificació), n f

    <Criteris d'especialitat > Construcció> , <Criteris d'especialitat > Ciències socials>

    Es considera que la forma adequada és gentrificació (nom femení), i no *ennobliment.

    Els motius de la tria de gentrificació (decisió presa pel Consell Supervisor del TERMCAT) en comptes de *ennobliment (que era la forma normalitzada l'any 1997 pel mateix Consell Supervisor) són els següents:
    (1) Tot i que l'original anglès gentrification està creat sobre gentry ('alta burgesia'), en català es percep com una forma neutra respecte a la bondat d'aquest procés de transformació, el qual es pot considerar positiu urbanísticament però negatiu per a la població desplaçada.
    (2) Es documenta en molts contextos d'especialitat i té l'aval dels especialistes, que la consideren consolidada.
    (3) És paral·lela al tractament d'adaptació del manlleu que hi han donat majoritàriament les altres llengües estudiades.

    En canvi, *ennobliment (que era la forma normalitzada anteriorment) presenta problemes:
    (1) Atribueix clarament un valor positiu al procés urbanístic de transformació.
    (2) Ha tingut una baixa implantació.

    La gentrificació és la transformació socioeconòmica d'una àrea urbana degradada habitada per persones de classe baixa o grups socials marginals per mitjà de la rehabilitació urbanística i arquitectònica de la zona, amb l'arribada progressiva de grups socials de classe mitjana o alta. El resultat és un canvi en les activitats econòmiques i, de vegades, el desplaçament dels grups socials més vulnerables.

    Nota: Podeu consultar la fitxa completa de gentrificació al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Gentrificació o ennobliment?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/240/).

       
  • 2906632   acento anticircunflejo (hàtxek)  <Criteris d'especialitat > Indústria. Energia> acento anticircunflejo (hàtxek)
     
       
    • HÀTXEK, OCELLET, MÀCRON O BREU?
    • es acento anticircunflejo (hàtxek), n m
    • es acento largo (màcron), n m
    • es caron (hàtxek), n m
    • es háček (hàtxek), n m
    • es macron (màcron), n m
    • fr accent circonflexe inversé (hàtxek), n m
    • fr accent long (màcron), n m
    • fr caron (hàtxek), n m
    • fr chevron (hàtxek), n m
    • fr hatchek (hàtxek), n m
    • fr macron (màcron), n m
    • fr trait supérieur (màcron), n m
    • it antiflesso (hàtxek), n m
    • it caron (hàtxek), n m
    • it hatchek (hàtxek), n m
    • it macron (màcron), n m
    • en caron (hàtxek), n
    • en háček (hàtxek), n
    • en long accent (màcron), n
    • en macron (màcron), n
    • en reverse circumflex (hàtxek), n
    • en straight accent (màcron), n
    • en wedge (hàtxek), n
    • de Haček (hàtxek), n m
    • de Hatschek (hàtxek), n m
    • de Längestrich (màcron), n m
    • de Macron (màcron), n n
    • de Makron (màcron), n n

    <Criteris d'especialitat > Indústria. Energia>

    Tant hàtxek i ocellet (noms masculins), com màcron i breu (noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:

    - Un hàtxek (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un signe ortogràfic en forma d'angle amb el vèrtex dirigit cap avall (˅), amb valors diversos, que se situa sobre algunes lletres en determinats idiomes i en determinats sistemes de transliteració i de transcripció fonètica.
    . Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
    (1) Es tracta d'una semiadaptació del mot txec ček ('ganxet', 'croc').
    (2) Diverses llengües de referència (com ara l'anglès, el francès i el castellà) han recorregut a adaptacions d'aquesta paraula txeca.
    (3) Té el suport dels especialistes consultats.
    . Ocellet és una forma popular generada a partir de la forma del signe, de manera paral·lela a les denominacions també populars del francès accent hirondelle i de l'anglès wedge i inverted hat.
    . Els equivalents castellans són acento anticircunflejo, caron i ček; els francesos, accent circonflexe inversé, caron, chevron i hatchek; els italians, antiflesso, caron i hatchek; els anglesos, caron, háček, reverse circumflex i wedge, i els alemanys, Haček i Hatschek.

    - Un màcron (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un signe ortogràfic en forma de ratlleta horitzontal (¯), amb valors diversos, que se situa sobre algunes lletres en els estudis de prosòdia i mètrica clàssiques, en determinats idiomes, en determinats sistemes de transliteració i de transcripció fonètica i en diversos sistemes de notació científica.
    . Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
    (1) Es tracta d'un cultisme d'origen grec vehiculat a través de l'anglès. En grec significa 'gran' o 'llarg', que és el valor vocàlic que indica aquest signe en prosòdia clàssica.
    (2) La diversitat d'usos, a banda de la prosòdia i la mètrica clàssiques, fa aconsellable buscar una denominació més àmplia.
    (3) En català ja hi ha cultismes formalment similars: àcron, asíncron, cànon, gnòmon, odèon, etc.
    (4) És una solució paral·lela a l'adoptada en les llengües habituals de referència.
    . Els equivalents castellans són acento largo i macron; els francesos, macron i trait supérieur; l'italià, macron; els anglesos, long accent, macron i straight accent, i els alemanys, Längestrich, Macron i Makron.

    - Un breu (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un signe ortogràfic en forma de semicercle obert per dalt (˘), amb valors diversos, que se situa sobre algunes lletres en els estudis de prosòdia i mètrica clàssiques, en determinats idiomes i en determinats sistemes de transliteració i de transcripció fonètica.
    . Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
    (1) Es tracta d'un calc de l'anglès breve, pres al seu torn del llatí brevis, breve.
    (2) És una solució paral·lela a l'adoptada en les llengües habituals de referència.
    . Els equivalents castellans són acento breve i breve; el francès, brève; l'italià, breve; els anglesos, breve i short accent, i els alemanys, Breve i Brevis.

    Nota: Podeu consultar les fitxes completes de hàtxec, màcron i breu al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Hàtxek, màcron, breu: nous noms per a vells signes, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/37/).

       
  • 2906632   acento largo (màcron)  <Criteris d'especialitat > Indústria. Energia> acento largo (màcron)
     
       
    • HÀTXEK, OCELLET, MÀCRON O BREU?
    • es acento anticircunflejo (hàtxek), n m
    • es acento largo (màcron), n m
    • es caron (hàtxek), n m
    • es háček (hàtxek), n m
    • es macron (màcron), n m
    • fr accent circonflexe inversé (hàtxek), n m
    • fr accent long (màcron), n m
    • fr caron (hàtxek), n m
    • fr chevron (hàtxek), n m
    • fr hatchek (hàtxek), n m
    • fr macron (màcron), n m
    • fr trait supérieur (màcron), n m
    • it antiflesso (hàtxek), n m
    • it caron (hàtxek), n m
    • it hatchek (hàtxek), n m
    • it macron (màcron), n m
    • en caron (hàtxek), n
    • en háček (hàtxek), n
    • en long accent (màcron), n
    • en macron (màcron), n
    • en reverse circumflex (hàtxek), n
    • en straight accent (màcron), n
    • en wedge (hàtxek), n
    • de Haček (hàtxek), n m
    • de Hatschek (hàtxek), n m
    • de Längestrich (màcron), n m
    • de Macron (màcron), n n
    • de Makron (màcron), n n

    <Criteris d'especialitat > Indústria. Energia>

    Tant hàtxek i ocellet (noms masculins), com màcron i breu (noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:

    - Un hàtxek (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un signe ortogràfic en forma d'angle amb el vèrtex dirigit cap avall (˅), amb valors diversos, que se situa sobre algunes lletres en determinats idiomes i en determinats sistemes de transliteració i de transcripció fonètica.
    . Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
    (1) Es tracta d'una semiadaptació del mot txec ček ('ganxet', 'croc').
    (2) Diverses llengües de referència (com ara l'anglès, el francès i el castellà) han recorregut a adaptacions d'aquesta paraula txeca.
    (3) Té el suport dels especialistes consultats.
    . Ocellet és una forma popular generada a partir de la forma del signe, de manera paral·lela a les denominacions també populars del francès accent hirondelle i de l'anglès wedge i inverted hat.
    . Els equivalents castellans són acento anticircunflejo, caron i ček; els francesos, accent circonflexe inversé, caron, chevron i hatchek; els italians, antiflesso, caron i hatchek; els anglesos, caron, háček, reverse circumflex i wedge, i els alemanys, Haček i Hatschek.

    - Un màcron (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un signe ortogràfic en forma de ratlleta horitzontal (¯), amb valors diversos, que se situa sobre algunes lletres en els estudis de prosòdia i mètrica clàssiques, en determinats idiomes, en determinats sistemes de transliteració i de transcripció fonètica i en diversos sistemes de notació científica.
    . Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
    (1) Es tracta d'un cultisme d'origen grec vehiculat a través de l'anglès. En grec significa 'gran' o 'llarg', que és el valor vocàlic que indica aquest signe en prosòdia clàssica.
    (2) La diversitat d'usos, a banda de la prosòdia i la mètrica clàssiques, fa aconsellable buscar una denominació més àmplia.
    (3) En català ja hi ha cultismes formalment similars: àcron, asíncron, cànon, gnòmon, odèon, etc.
    (4) És una solució paral·lela a l'adoptada en les llengües habituals de referència.
    . Els equivalents castellans són acento largo i macron; els francesos, macron i trait supérieur; l'italià, macron; els anglesos, long accent, macron i straight accent, i els alemanys, Längestrich, Macron i Makron.

    - Un breu (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un signe ortogràfic en forma de semicercle obert per dalt (˘), amb valors diversos, que se situa sobre algunes lletres en els estudis de prosòdia i mètrica clàssiques, en determinats idiomes i en determinats sistemes de transliteració i de transcripció fonètica.
    . Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
    (1) Es tracta d'un calc de l'anglès breve, pres al seu torn del llatí brevis, breve.
    (2) És una solució paral·lela a l'adoptada en les llengües habituals de referència.
    . Els equivalents castellans són acento breve i breve; el francès, brève; l'italià, breve; els anglesos, breve i short accent, i els alemanys, Breve i Brevis.

    Nota: Podeu consultar les fitxes completes de hàtxec, màcron i breu al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Hàtxek, màcron, breu: nous noms per a vells signes, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/37/).

       
  • 3428534   acera ciclable(vorera pedalable)  <Criteris d'especialitat > Transports> acera ciclable(vorera pedalable)
     
       
    • VIA CICLISTA, CARRIL BICI, CARRIL CICLISTA, VORERA PEDALABLE, VORERA BICI, PISTA BICI, PISTA CICLISTA, CAMÍ PEDALABLE O VIA VERDA?
    • es acera ciclable (vorera pedalable), n f
    • es acera-bici (vorera pedalable), n f
    • es carril ciclista (carril bici), n m
    • es carril-bici (carril bici), n m
    • es pista ciclista (pista bici), n f
    • es pista de bicicletas (pista bici), n f
    • es pista-bici (pista bici), n f
    • es ruta verde (camí pedalable), n f
    • es senda ciclable (camí pedalable), n f
    • es sendero verde (camí pedalable), n m
    • es vía ciclable (via ciclista), n f
    • es vía ciclista (via ciclista), n f
    • es vía verde (via verda), n f
    • fr bande cyclable (carril bici), n f
    • fr couloir de verdure (camí pedalable), n m
    • fr véloroute (pista bici), n f
    • fr voie cyclable (via ciclista), n f
    • fr voie verte (1via verda), n f
    • en bicycle trail (camí pedalable), n
    • en bike lane [US] (carril bici), n
    • en bike path (pista bici), n
    • en bikeway (via ciclista), n
    • en cycle lane [GB] (carril bici), n
    • en cycle path (pista bici), n
    • en cycleway [GB] (via ciclista), n
    • en rail trail (via verda), n

    <Criteris d'especialitat > Transports>

    Tant via ciclista (nom femení), com vorera pedalable i vorera bici (noms femenins), com carril ciclista i carril bici (noms masculins), com pista ciclista i pista bici (noms femenins), com camí pedalable (nom masculí) i com via verda (nom femení) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents, tots relacionats amb la xarxa d'espais que permeten la circulació de les bicicletes.

    - Una via ciclista (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és una via de qualsevol naturalesa destinada d'una manera exclusiva o preferent a la circulació de les bicicletes.
    . Els equivalents castellans són vía ciclable i vía ciclista; el francès, voie cyclable, i els anglesos, bikeway i cycleway.

    En canvi, els termes següents designen tipus concrets de vies ciclistes:

    - Un carril bici, o un carril ciclista (formes també normalitzades pel Consell Supervisor), és una via ciclista separada del trànsit motoritzat però integrada en la mateixa calçada, que es destina exclusivament a la circulació de bicicletes.
    . Els equivalents castellans són carril ciclista i carril-bici; el francès, bande cyclable, i els anglesos, bike lane (en anglès americà) i cycle lane (en anglès britànic).

    - Una vorera pedalable, o el sinònim complementari vorera bici (formes també normalitzades pel Consell Supervisor), és una via ciclista que recorre una vorera.
    . Els equivalents castellans són acera ciclable i acera-bici.

    - Una pista bici, o una pista ciclista (formes també normalitzades pel Consell Supervisor), és una via ciclista interurbana asfaltada i separada del trànsit motoritzat, amb calçada pròpia, que es destina exclusivament a la circulació de bicicletes.
    . Els equivalents castellans són pista ciclista, pista de bicicletas i pista-bici; el francès, véloroute, i els anglesos, bike path i cycle path.

    - Un camí pedalable (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és una via ciclista interurbana separada del trànsit motoritzat, amb calçada pròpia, i situada en un espai natural, que es destina exclusivament a la circulació de bicicletes i vianants.
    . Els equivalents castellans són ruta verde, senda ciclable i sendero verde; el francès, couloir de verdure, i l'anglès, bicycle trail.

    . Dintre dels camins pedalables es distingeixen les vies verdes (forma també normalitzada pel Consell Supervisor), que són camins pedalables habilitats sobre un traçat ferroviari en desús, de manera que solen tenir pendents suaus i revolts de radi ample.
    . L'equivalent castellà és vía verde; el francès voie verte (aplicat també a vies que, tot i no tenir un origen ferroviari, presenten condicions similars de pendent i radi de revolts), i l'anglès, rail trail.

    Nota: 1. Podeu consultar les fitxes completes de via ciclista, carril bici, vorera pedalable, pista bici, camí pedalable i via verda a la Neoloteca i al Cercaterm, i també el document de criteri original, Pedalable, via verda, pista bici...: aquest estiu fem bicicleta i terminologia!, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/281/).

    Nota: 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CICLISTA, CICLABLE O PEDALABLE?

       
  • 3428534   acera-bici(vorera pedalable)  <Criteris d'especialitat > Transports> acera-bici(vorera pedalable)
     
       
    • VIA CICLISTA, CARRIL BICI, CARRIL CICLISTA, VORERA PEDALABLE, VORERA BICI, PISTA BICI, PISTA CICLISTA, CAMÍ PEDALABLE O VIA VERDA?
    • es acera ciclable (vorera pedalable), n f
    • es acera-bici (vorera pedalable), n f
    • es carril ciclista (carril bici), n m
    • es carril-bici (carril bici), n m
    • es pista ciclista (pista bici), n f
    • es pista de bicicletas (pista bici), n f
    • es pista-bici (pista bici), n f
    • es ruta verde (camí pedalable), n f
    • es senda ciclable (camí pedalable), n f
    • es sendero verde (camí pedalable), n m
    • es vía ciclable (via ciclista), n f
    • es vía ciclista (via ciclista), n f
    • es vía verde (via verda), n f
    • fr bande cyclable (carril bici), n f
    • fr couloir de verdure (camí pedalable), n m
    • fr véloroute (pista bici), n f
    • fr voie cyclable (via ciclista), n f
    • fr voie verte (1via verda), n f
    • en bicycle trail (camí pedalable), n
    • en bike lane [US] (carril bici), n
    • en bike path (pista bici), n
    • en bikeway (via ciclista), n
    • en cycle lane [GB] (carril bici), n
    • en cycle path (pista bici), n
    • en cycleway [GB] (via ciclista), n
    • en rail trail (via verda), n

    <Criteris d'especialitat > Transports>

    Tant via ciclista (nom femení), com vorera pedalable i vorera bici (noms femenins), com carril ciclista i carril bici (noms masculins), com pista ciclista i pista bici (noms femenins), com camí pedalable (nom masculí) i com via verda (nom femení) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents, tots relacionats amb la xarxa d'espais que permeten la circulació de les bicicletes.

    - Una via ciclista (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és una via de qualsevol naturalesa destinada d'una manera exclusiva o preferent a la circulació de les bicicletes.
    . Els equivalents castellans són vía ciclable i vía ciclista; el francès, voie cyclable, i els anglesos, bikeway i cycleway.

    En canvi, els termes següents designen tipus concrets de vies ciclistes:

    - Un carril bici, o un carril ciclista (formes també normalitzades pel Consell Supervisor), és una via ciclista separada del trànsit motoritzat però integrada en la mateixa calçada, que es destina exclusivament a la circulació de bicicletes.
    . Els equivalents castellans són carril ciclista i carril-bici; el francès, bande cyclable, i els anglesos, bike lane (en anglès americà) i cycle lane (en anglès britànic).

    - Una vorera pedalable, o el sinònim complementari vorera bici (formes també normalitzades pel Consell Supervisor), és una via ciclista que recorre una vorera.
    . Els equivalents castellans són acera ciclable i acera-bici.

    - Una pista bici, o una pista ciclista (formes també normalitzades pel Consell Supervisor), és una via ciclista interurbana asfaltada i separada del trànsit motoritzat, amb calçada pròpia, que es destina exclusivament a la circulació de bicicletes.
    . Els equivalents castellans són pista ciclista, pista de bicicletas i pista-bici; el francès, véloroute, i els anglesos, bike path i cycle path.

    - Un camí pedalable (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és una via ciclista interurbana separada del trànsit motoritzat, amb calçada pròpia, i situada en un espai natural, que es destina exclusivament a la circulació de bicicletes i vianants.
    . Els equivalents castellans són ruta verde, senda ciclable i sendero verde; el francès, couloir de verdure, i l'anglès, bicycle trail.

    . Dintre dels camins pedalables es distingeixen les vies verdes (forma també normalitzada pel Consell Supervisor), que són camins pedalables habilitats sobre un traçat ferroviari en desús, de manera que solen tenir pendents suaus i revolts de radi ample.
    . L'equivalent castellà és vía verde; el francès voie verte (aplicat també a vies que, tot i no tenir un origen ferroviari, presenten condicions similars de pendent i radi de revolts), i l'anglès, rail trail.

    Nota: 1. Podeu consultar les fitxes completes de via ciclista, carril bici, vorera pedalable, pista bici, camí pedalable i via verda a la Neoloteca i al Cercaterm, i també el document de criteri original, Pedalable, via verda, pista bici...: aquest estiu fem bicicleta i terminologia!, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/281/).

    Nota: 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CICLISTA, CICLABLE O PEDALABLE?

       
  • 2906686   ácido clorhídrico (EXEMPLE de substància química)  <Criteris d'especialitat > Química> , <Criteris metodològics > Equivalents> ácido clorhídrico (EXEMPLE de substància química)
     
       
    • FÓRMULES QUÍMIQUES
    • ex àcid clorhídric (EXEMPLE de substància química), n m
    • es ácido clorhídrico (EXEMPLE de substància química), n m
    • fr acide chlorydrique (EXEMPLE de substància química), n m
    • en chlorydric acid (EXEMPLE de substància química), n
    • for HCl (EXEMPLE de substància química)

    <Criteris d'especialitat > Química> , <Criteris metodològics > Equivalents>

    Una fórmula química té un caràcter indicador respecte a una substància, ja que permet distingir-la de les altres substàncies sense necessitat de recórrer a cap més informació. Es pot entendre, doncs, com una manera bàsicament gràfica de referir-se a una substància, de manera similar a com un símbol es refereix gràficament a una unitat de mesura.

    En una fitxa terminològica, doncs, sembla que cal donar-hi un tractament de denominació. Alhora, com que símbol ja té un significat determinat en química (un símbol s'associa a un element químic i no a una substància), es proposa atribuir-li un nom de llengua específic: fórmula (amb el codi for).
    Ex.: àcid clorhídric n m; es ácido clorhídrico; fr acide chlorydrique; en chlorydric acid; for HCl | GESTIÓ AMBIENTAL Solució aquosa de clorur d'hidrogen gas, fumant a l'aire, incolora o groguenca, de caràcter àcid fort i molt corrosiva.

    Tot i això, el tractament habitual en els productes terminològics i lexicogràfics consisteix a recollir les fórmules químiques en el camp de la definició o en un camp de text complementari (nota, observació, etc.).
    . Creiem que aquest tractament no és satisfactori pels motius següents:
    (1) En el camp definició: La fórmula química no és un tret característic més de la substància que contribueixi, juntament amb els altres trets, a singularitzar-la, sinó que la identifica amb una precisió absoluta.
    (2) En un camp de text complementari: La fórmula química no es pot entendre com una informació complementària, i doncs prescindible, sinó que és essencial per a la identificació de la substància.

    Nota: 1. Hi ha diversos tipus de fórmules químiques (empíriques, moleculars, desenvolupades i estructurals), segons el grau de precisió i els paràmetres tinguts en compte. Per tant, una mateixa substància pot rebre fórmules diverses i, fins tot, una fórmula amb un nivell baix de precisió podria ser comuna a diverses substàncies. És una situació similar a la sinonímia habitual en les denominacions, que fa que un mateix terme pugui tenir diverses denominacions o bé que termes diferents comparteixin una mateixa denominació.

    Nota: 2. En àmbits diferents de la química, com ara les matemàtiques o la física, també són habituals les fórmules. En aquests casos, però, les fórmules són un mitjà per a obtenir el referent a partir d'altres magnituds o quantitats conegudes, com demostra el fet que sovint s'hi ha d'especificar quin és el valor de les variables tingudes en compte. Per a casos així, es proposa recollir la fórmula a l'interior d'una nota, com a informació complementària a la definició.

    Nota: 3. Podeu consultar el document de criteri original, Fórmules químiques, en l'apartat "Criteris i metodologia" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/docs/docs/FormulesQuimiques.pdf).

       
  • 3701525   acompañamiento educativo(acompanyament educatiu)  <Criteris d'especialitat > Ciències socials> acompañamiento educativo(acompanyament educatiu)
     
       
    • ORIENTACIÓ EDUCATIVA O ACOMPANYAMENT EDUCATIU?
    • es acompañamiento educativo (acompanyament educatiu), n m
    • es orientación educativa (orientació educativa), n f
    • fr orientation éducative (orientació educativa), n f
    • en educational guidance (orientació educativa), n

    <Criteris d'especialitat > Ciències socials>

    Tant orientació educativa (nom femení) com acompanyament educatiu (nom masculí) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:

    - L'orientació educativa és el conjunt de coneixements, metodologies i principis teòrics que fonamenten el disseny d'una intervenció psicopedagògica, amb l'objectiu de facilitar el desenvolupament integral d'una persona al llarg de la vida.
    . L'orientació educativa se sol dividir en orientació escolar, orientació personal i orientació professional, tot i que a la pràctica aquestes tres dimensions estan entrelligades.
    . L'equivalent castellà és orientación educativa; el francès, orientation éducative, i l'anglès, educational guidance.

    - L'acompanyament educatiu és l'activitat d'assessorament d'un tutor a un alumne que té alguna dificultat o vol aprofundir en un tema o una assignatura.
    . L'equivalent castellà és acompañamiento educativo.

    Nota: Podeu consultar les fitxes completes de orientació educativa i acompanyament educatiu al Cercaterm i també el document de criteri original, És el mateix orientació educativa que acompanyament educatiu?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/315/).

       
  • 2906676   acupresión (digitopressió)  <Criteris d'especialitat > Ciències de la salut> acupresión (digitopressió)
     
       
    • DIGITOPRESSIÓ, DIGITOPUNTURA, DIGITIPRESSIÓ, DIGITIPUNTURA O ACUPRESSIÓ?
    • es acupresión (digitopressió), n f
    • es digitopresión (digitopressió), n f
    • es digitopuntura (digitopressió), n f
    • fr acupression (digitopressió), n f
    • fr digipuncture (digitopressió), n f
    • fr digitopression (digitopressió), n f
    • fr digitopuncture (digitopressió), n f
    • it digitopressione (digitopressió), n f
    • en acupressure (digitopressió), n

    <Criteris d'especialitat > Ciències de la salut>

    Es considera que les formes adequades són digitopressió i digitopuntura (totes dues, noms femenins), i no *digitipressió, *acupressió ni *digitipuntura.

    Els motius de la tria de digitopressió i digitopuntura (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
    (1) Formalment estan ben construïdes: digitopressió està creada amb la forma prefixada d'origen llatí digito- ('dit') i el nom pressió, i digitopuntura, amb la mateixa forma prefixada i el nom puntura, ja utilitzat en el terme paral·lel acupuntura.
    (2) Conceptualment són adequades: digitopressió indica que es fa pressió amb els dits, i digitopuntura, que es tracta d'una variant de l'acupuntura practicada amb els dits.

    En canvi, *digitipressió, *digitipuntura i *acupressió presenten problemes:
    - *Digitipressió i *digitipuntura estan construïdes amb la forma prefixada digiti-, tot i que la vocal d'enllaç -i es reserva per als casos en què la forma prefixada s'adjunta a una forma sufixada llatina (ex., herbicida, caducifoli). Sent pressió i puntura paraules pròpies del català, és més adequada la vocal d'enllaç -o: digitopuntura, digitopressió.
    - *Acupressió, calc de l'anglès acupression, resulta conceptualment poc adequada, ja que podria fer pensar que es tracta de fer pressió amb agulles i justament en aquesta tècnica no s'utilitzen agulles.

    La digitopressió, o la digitopuntura, és la tècnica terapèutica de massatge que estimula determinats punts del cos, generalment els mateixos punts que l'acupuntura, fent-hi pressió amb els dits; de vegades, la pressió no es fa amb els dits sinó amb els artells, els punts, els palmells o els colzes.

    Nota: 1. Alguns especialistes consideren que digitopressió i digitopuntura no són exactament sinònims: digitopressió s'aplicaria a tota tècnica de pressió amb els dits, i digitopuntura, a la digitopressió feta en els mateixos punts que l'acupuntura. Tot i això, la digitopressió generalment es fa seguint els punts de l'acupuntura, de manera que aquesta distinció sembla innecessària.

    Nota: 2. Podeu consultar la fitxa completa de digitopressió al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Digitopressió, digitipressió, acupressió, digitopuntura o digitipuntura?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/115/).

    Nota: 3. Per a ampliar la informació sobre la composició culta, podeu consultar el document Formació de termes amb elements cultes a l'apartat "Criteris i metodologia" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/docs/docs/FormacioElementsCultes.pdf).

       
  • 2906748   administrador de contenidos | administradora de contenidos (gestor de continguts | gestora de continguts)  <Criteris d'especialitat > Economia. Empresa> , <Criteris d'especialitat > Electrònica. Informàtica. Telecomunicacions> administrador de contenidos | administradora de contenidos (gestor de continguts | gestora de continguts)
     
       
    • CURADOR DE CONTINGUTS | CURADORA DE CONTINGUTS, GESTOR DE CONTINGUTS | GESTORA DE CONTINGUTS, RESPONSABLE DE CONTINGUTS O GESTOR DE COMUNITATS | GESTORA DE COMUNITATS?
    • es administrador de contenidos | administradora de contenidos (gestor de continguts | gestora de continguts), n m, f
    • es community manager (gestor de comunitats | gestora de comunitats), n m, f
    • es director de contenidos | directora de contenidos (gestor de continguts | gestora de continguts), n m, f
    • es editor de contenidos | editora de contenidos (gestor de continguts | gestora de continguts), n m, f
    • es gestor de comunidades | gestora de comunidades (gestor de comunitats | gestora de comunitats), n m, f
    • es gestor de comunidades en línea | gestora de comunidades en línea (gestor de comunitats | gestora de comunitats), n m, f
    • es gestor de contenidos | gestora de contenidos (gestor de continguts | gestora de continguts), n m, f
    • es responsable de contenidos (curador de continguts | curadora de continguts; gestor de continguts | gestora de continguts), n m, f
    • fr animateur de communauté | animatrice de communauté (gestor de comunitats | gestora de comunitats), n m, f
    • fr éditeur de contenu | éditrice de contenu (curador de continguts | curadora de continguts), n m, f
    • fr gestionnaire de communauté (gestor de comunitats | gestora de comunitats), n m, f
    • fr gestionnaire de contenu (gestor de continguts | gestora de continguts), n m, f
    • fr gestionnaire de contenus (gestor de continguts | gestora de continguts), n m, f
    • fr organisateur de contenu | organisatrice de contenu (curador de continguts | curadora de continguts), n m, f
    • en community manager (gestor de comunitats | gestora de comunitats), n
    • en content curator (curador de continguts | curadora de continguts), n
    • en content manager (gestor de continguts | gestora de continguts), n
    • en digital curator (curador de continguts | curadora de continguts), n
    • en online community manager (gestor de comunitats | gestora de comunitats), n

    <Criteris d'especialitat > Economia. Empresa> , <Criteris d'especialitat > Electrònica. Informàtica. Telecomunicacions>

    Tant curador de continguts | curadora de continguts, com gestor de continguts | gestora de continguts, com gestor de comunitats | gestora de comunitats (tot, noms masculins i femenins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents; en canvi, no es considera adequada la forma *responsable de continguts.

    - Un curador de contingut o una curadora de continguts (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és la persona que s'encarrega de buscar, seleccionar, organitzar i compartir informació en línia que pugui ser rellevant per a una comunitat virtual.
    . L'equivalent castellà és responsable de contenidos; els francesos, éditeur de contenu | éditrice de contenu i organisateur de contenu | organisatrice de contenu, i els anglesos, content curator i digital curator.

    - Un gestor de continguts o una gestora de continguts (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és la persona que s'encarrega de decidir els continguts de difusió propis d'una organització i de supervisar-ne la creació, el desenvolupament, la publicació i l'actualització.
    . Els equivalents castellans són administrador de contenidos | administradora de contenidos, director de contenidos | directora de contenidos, editor de contenidos | editora de contenidos, gestor de contenidos | gestora de contenidos i també responsable de contenidos; el francès, gestionnaire de contenu, amb la variant gestionnaire de contenus, i l'anglès, content manager.

    - Un gestor de comunitats o una gestora de comunitats (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és la persona que s'encarrega de crear, fer créixer, administrar i dinamitzar comunitats virtuals d'acord amb l'estratègia de l'organització que les promou.
    . Els equivalents castellans són community manager, gestor de comunidades | gestora de comunidades i gestor de comunidades en línea | gestora de comunidades en línea; els francesos, animateur de communauté | animatrice de communauté i gestionnaire de communauté, i els anglesos, community manager i online community manager.

    Els motius de la tria de totes aquestes formes són els següents:
    (1) Descriuen adequadament el concepte a què fan referència.
    (2) Són adequades lingüísticament.
    (3) Són paral·leles a formes utilitzades en les altres llengües romàniques.
    (4) Ja tenen un cert ús en català.
    (5) Els especialistes consideren que tenen possibilitats reals d'implantació.

    En canvi, *responsable de continguts (tot i haver estat una forma difosa anteriorment pel TERMCAT) presenta problemes:
    (1) Els especialistes consideren que té un significat menys precís que curador de continguts | curadora de continguts, ja que curador | curadora és una forma del món de l'edició amb un significat paral·lel. (Segons el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans, curador | curadora és la "Persona que supervisa o dirigeix l'edició d'una obra, que en té cura".)
    (2) No permet crear fàcilment una forma nominal transparent per a designar la tasca que es fa, ja que *responsabilitat de continguts no remetria a aquesta idea; per contra, cura de continguts sí.

    Nota: 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa RELAT DE MARCA, MÀRQUETING DE CONTINGUTS, CONTINGUT DE MARCA, ENTRETENIMENT DE MARCA, ENTRETENIMENT PUBLICITARI, JOC DE MARCA O JOC PUBLICITARI?

    Nota: 2. Podeu consultar les fitxes completes de curador de continguts | curadora de continguts, gestor de continguts | gestora de continguts i gestor de comunitats | gestora de comunitats al Cercaterm i la Neoloteca i també el document de criteri original, Com es pot dir en català branded content, content marketing, content curator i altres termes relacionats?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/217/).