Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

            
  • 3393473   ALFABETISME DIGITAL, LITERACITAT DIGITAL, ALFABETITZACIÓ MEDIÀTICA O EDUCACIÓ MEDIÀTICA?  <Criteris d'especialitat > Ciències socials> , <Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació> ALFABETISME DIGITAL, LITERACITAT DIGITAL, ALFABETITZACIÓ MEDIÀTICA O EDUCACIÓ MEDIÀTICA?
     
       
    • ALFABETISME DIGITAL, LITERACITAT DIGITAL, ALFABETITZACIÓ MEDIÀTICA O EDUCACIÓ MEDIÀTICA?
    • es alfabetismo digital (alfabetisme digital), n m
    • es alfabetización mediática (alfabetització mediàtica), n f
    • es educación mediática (alfabetització mediàtica), n f
    • es literacidad digital (alfabetisme digital), n f
    • fr bagage numérique (alfabetisme digital), n m
    • fr compétence médiatique (alfabetització mediàtica), n f
    • fr compétence numérique (alfabetisme digital), n f
    • fr connaissances médiatiques (alfabetització mediàtica), n f pl
    • fr culture médiatique (alfabetització mediàtica), n f
    • fr culture numérique (alfabetisme digital), n f
    • fr éducation aux medias (alfabetització mediàtica), n f
    • it competenza digitale (alfabetisme digital), n f
    • en computer literacy (alfabetisme digital), n
    • en digital literacy (alfabetisme digital), n
    • en media education (alfabetització mediàtica), n
    • en media literacy (alfabetisme digital, alfabetització mediàtica), n

    <Criteris d'especialitat > Ciències socials> , <Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació>

    Tant alfabetisme digital (nom masculí) i literacitat digital (nom femení) com alfabetització mediàtica (nom femení) i educació mediàtica (nom femení) es consideren formes adequades per a traduir l'anglès media literacy, encara que tenen significats diferents:

    - L'alfabetisme digital (o el calc de l'anglès literacitat digital, també acceptat i utilitzat sobretot en l'àmbit de la comunicació) és la capacitat de fer servir les tecnologies de la informació i la comunicació d'una manera competent.
    . Els equivalents castellans són alfabetismo digital i literacidad digital; els francesos, bagage numérique, compétence médiatique, compétence numérique i culture numérique; l'italià, competenza digitale, i els anglesos, computer literacy, digital literacy i media literacy (menys utilitzat, però, que amb l'altre significat).

    - L'alfabetització mediàtica, o l'educació mediàtica, és la instrucció en el rol i la influència dels mitjans de comunicació de massa, amb l'objectiu de saber analitzar de manera crítica els missatges que difonen.
    . Els equivalents castellans són alfabetización mediática i educación mediática; els francesos, compétence médiatique, connaissances médiatiques, culture médiatique i éducation aux medias, i els anglesos, media education i media literacy (aquest és l'ús més freqüent de media literacy en anglès).

    D'aquesta manera es recullen els dos significats de literacy, que en anglès tant pot fer referència a la possessió d'una capacitat o un coneixement de fer alguna cosa (alfabetisme) com a un ensenyament (alfabetització).

    Nota: Podeu consultar les fitxes completes de alfabetisme digital i alfabetització mediàtica al Cercaterm, i també el document de criteri original, Com podem traduir media literacy al català?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/156/).

       
  • 3393474   ALIMENT MODIFICAT GENÈTICAMENT, ALIMENT GENÈTICAMENT MODIFICAT O ALIMENT TRANSGÈNIC?  <Criteris d'especialitat > Ciències de la vida> , <Criteris d'especialitat > Indústria. Energia> ALIMENT MODIFICAT GENÈTICAMENT, ALIMENT GENÈTICAMENT MODIFICAT O ALIMENT TRANSGÈNIC?
     
       
    • ALIMENT MODIFICAT GENÈTICAMENT, ALIMENT GENÈTICAMENT MODIFICAT O ALIMENT TRANSGÈNIC?
    • es alimento genéticamente modificado (aliment modificat genèticament), n m
    • es alimento GM (aliment modificat genèticament), n m
    • es alimento modificado genéticamente (aliment modificat genèticament), n m
    • es alimento sometido a ingeniería genética (aliment transgènic), n m
    • es alimento transgénico (aliment transgènic), n m
    • fr aliment génétiquement modifié (aliment modificat genèticament), n m
    • fr aliment modifié génétiquement (aliment modificat genèticament, aliment transgènic), n m
    • fr aliment transgénique (aliment transgènic), n m
    • fr AGM (aliment modificat genèticament), n m sigla
    • en genetically engineered food (aliment modificat genèticament), n
    • en genetically modified food (aliment modificat genèticament, aliment transgènic), n
    • en genfood (aliment modificat genèticament), n
    • en GM food (aliment modificat genèticament, aliment transgènic), n
    • en transgenic food (aliment transgènic), n
    • en GEF (aliment modificat genèticament), n sigla
    • en GMF (aliment modificat genèticament, aliment transgènic), n sigla

    <Criteris d'especialitat > Ciències de la vida> , <Criteris d'especialitat > Indústria. Energia>

    Tant aliment modificat genèticament com aliment transgènic (tots dos, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents; en canvi, no es considera adequada la forma *aliment genèticament modificat.

    - Un aliment modificat genèticament (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un aliment que procedeix d'un organisme modificat genèticament o bé que té en la seva composició un aliment o un derivat procedents d'un organisme modificat genèticament.
    . Els motius de la tria d'aquesta forma en comptes de *aliment genèticament modificat són els següents:
    (1) Té més suport entre els especialistes consultats.
    (2) Segueix l'ordre dels constituents més normal en català, de manera que dona lloc a una denominació més neutra (la forma amb l'adverbi anteposat possiblement s'ha creat per mimetisme de l'anglès).
    (3) En una forma negativa hipotètica, l'ordre habitual seria aliment no modificat genèticament i no *aliment genèticament no modificat, cosa que fa pensar que la proposta més adequada en català és aliment modificat genèticament.
    . Els equivalents castellans són alimento genéticamente modificado, alimento GM i alimento modificado genéticamente; els francesos, aliment génétiquement modifié, aliment modifié génétiquement i la sigla AGM, i els anglesos, genetically engineered food, genetically modified food, genfood, GM food i les sigles GEF i GMF.

    - Un aliment transgènic (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un aliment modificat genèticament que procedeix d'un organisme transgènic o bé que té en la seva composició un aliment o un derivat procedents d'un organisme transgènic.
    . Els equivalents castellans són alimento sometido a ingeniería genética i alimento transgénico; els francesos, aliment modifié génétiquement i aliment transgénique, i els anglesos, genetically modified food, transgenic food, GM food i la sigla GMF.

    Sovint els aliments modificats genèticament són aliments transgènics, cosa que explica que sovint s'utilitzin aquestes dues formes com a sinònimes. Estrictament, però, poden haver-hi aliments modificats genèticament que no siguin transgènics.

    Nota: 1. El Consell Supervisor del TERMCAT també ha aprovat els termes relacionats organisme modificat genèticament i organisme transgènic. (Vegeu la fitxa ORGANISME MODIFICAT GENÈTICAMENT, ORGANISME GENÈTICAMENT MODIFICAT, OMG, OGM O ORGANISME TRANSGÈNIC?)

    Nota: 2. Podeu consultar les fitxes completes de aliment modificat genèticament i aliment transgènic al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Aliments modificats transgènicament i aliments transgènics, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/17/).

       
  • 3893566   ANGUILA, ANGUILÓ O ANGULA?  <Criteris d'especialitat > Zoologia> ANGUILA, ANGUILÓ O ANGULA?
     
       
    • ANGUILA, ANGUILÓ O ANGULA?
    • es anguila (anguila), n f
    • es angula (angula), n f
    • fr anguille (anguila), n f
    • fr civelle (angula), n f
    • en common eel (anguila), n
    • en eel (anguila), n
    • en elver (angula), n
    • en european eel (anguila), n
    • nc Anguilla anguilla

    <Criteris d'especialitat > Zoologia>

    Tant anguila (nom femení), com anguiló (nom masculí) com angula (nom femení) es consideren formes adequades, encara que tenen significats d'abast diferent.

    - L'anguila és un peix teleosti prim i de cos allargat, que pot superar el metre de llargada, i de pell llenegadissa, que remunta els rius i descendeix al mar per criar, de carn comestible i localment molt apreciada.
    . L'equivalent castellà és anguila; el francès, anguille, i els anglesos, common eel, eel i european eel; el nom científic és Anguilla anguilla.

    En canvi, gula i anguiló designen fases de creixement diferents de les anguiles:

    - Una angula és una forma postlarval de l'anguila, amb una llargada màxima de 10 cm i un cos translúcid, que remunta els rius des del mar.
    . A Catalunya les angules només es poden pescar a la zona maritimoterrestre.
    . L'equivalent castellà és angula; el francès, civelle, i l'anglès, elver.

    - Un anguiló és la fase de l'anguila posterior a angula, amb una llargada entre 10 i 35 cm, que correspon a la vida en aigua dolça fins a la maduresa sexual, moment en què les anguiles tornen cap al mar per reproduir-se.
    . A partir dels 35 cm, els anguilons ja es consideren anguiles adultes.
    . A Catalunya la pesca dels anguilons està prohibida.

    Nota: Aquest criteri es complementa amb la fitxa SURIMI, GULA O SURIMI D'ANGULA?, que explica quins són els succedanis d'angula per a l'alimentació.

       
  • 3393475   ANY DE TRASPÀS, ANY BIXEST O ANY BISSEXTIL?  <Criteris d'especialitat > Física> ANY DE TRASPÀS, ANY BIXEST O ANY BISSEXTIL?
     
       
    • ANY DE TRASPÀS, ANY BIXEST O ANY BISSEXTIL?
    • es año bisiesto (any bixest), n m
    • fr année bissextile (any bixest), n f
    • it anno bisestile (any bixest), n m
    • pt ano bissexto (any bixest), n m
    • en leap year (any bixest), n

    <Criteris d'especialitat > Física>

    Tant any de traspàs i any bixest com any bissextil (tots tres, noms masculins) són formes adequades, encara que tenen freqüències d'ús diferents.

    Pel que fa a les formes any de traspàs i any bixest, es consideren formes principals, pels motius següents:
    (1) Estan ben formades:
    - any de traspàs és una creació moderna, potser per la idea que és un any al qual es traspassen les restes de dies acumulades en anys anteriors;
    - any bixest és una evolució històrica de l'adjectiu llatí bisextus ('dues vegades sis'), referit al dia de més d'aquests anys, que s'afegia al sisè dia de les calendes de març (l'últim dia del calendari romà) i era, doncs, un segon dia sis.
    (2) Estan recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans (el qual posa la informació a any de traspàs i remet any bixest a any de traspàs).
    (3) Tenen un ús extens, tant en textos d'especialitat com en textos de divulgació.
    (4) Tenen un abast territorial una mica diferent, ja que any de traspàs s'utilitza sobretot en català central i, en canvi, any bixest és una forma amb una distribució més àmplia pel domini del català.

    En canvi, any bissextil, tot i tenir un origen paral·lel a any bixest (deriva de l'adjectiu llatí bisextiils, amb el mateix significat que bisextus), té valor de forma secundària pels motius següents:
    (1) El diccionari normatiu la recull com a variant de la forma any bixest.
    (2) Té un nombre d'ocurrències força menor que any de traspàs i any bixest en els textos d'especialitat i en els textos divulgatius.

    Finalment, pel que fa a la pronúncia, convé destacar que la x de any bixest es pronuncia com una postalveolar fricativa sorda (és a dir, igual que clixé o guixaire) i que any bissextil és una paraula aguda, amb accent tònic a l'última síl·laba (d'acord amb la pronúncia del llatí bisextilis).

    Un any de traspàs o un any bixest, o també any bissextil, és un any que té una durada de 366 dies, és a dir un dia més que els altres anys, el qual se situa al final del febrer.

    Nota: 1. Són anys de traspàs tots els anys que són múltiples de quatre, excepte alguns dels que acaben en dos zeros. En aquest cas, cal tenir en compte les dues primeres xifres de l'any: si són un múltiple de quatre (com en el cas de 2000), és un any de traspàs; si no són un múltiple de quatre (com en el cas de 1900), és un any convencional.

    Nota: 2. Podeu consultar la fitxa completa de any bixest al Cercaterm, i també el document de criteri original, Any de traspàs, any bixest o any bissextil?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/264/).

       
  • 3393476   APLICACIÓ MÒBIL, APP O APLI?  <Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació> APLICACIÓ MÒBIL, APP O APLI?
     
       
    • APLICACIÓ MÒBIL, APP O APLI?
    • es aplicación móvil (aplicació mòbil), n f
    • es apli (app), n f sin. compl.
    • fr application mobile (aplicació mòbil), n f
    • fr appli (app), n f sin. compl.
    • en mobile application (aplicació mòbil), n
    • en app (app), n sin. compl.

    <Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació>

    Tant aplicació mòbil com app i apli (tots tres, noms femenins) es consideren formes adequades, encara que tenen ús en contextos diferents:

    - Aplicació mòbil és la forma catalana completa. Es considera especialment adequada per a contextos formals en què la llargada de la forma no sigui determinant.
    - App és un escurçament creat en anglès a partir de application, amb una àmplia utilització en català. Es considera adequada com a forma escurçada.
    - Apli és un escurçament creat en català a partir de aplicació, que el TERMCAT ha pres en consideració a petició d'alguns mitjans de comunicació. Es considera que pot ser una alternativa adequada com a forma escurçada, sempre que se n'acabi generalitzant l'ús.

    Una aplicació mòbil, o una app, o el sinònim complementari apli, és un programa informàtic que desenvolupa una tasca específica en un dispositiu mòbil.

    Nota: Podeu consultar la fitxa completa de aplicació mòbil al Cercaterm, i també el document de criteri orignal, Podem utilitzar la forma app en català?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/183/).

       
  • 3393477   APODERAMENT O EMPODERAMENT?  <Criteris d'especialitat > Ciències socials> APODERAMENT O EMPODERAMENT?
     
       
    • APODERAMENT O EMPODERAMENT?
    • es capacitación (apoderament), n f
    • es empoderamiento (apoderament), n m
    • es fortalecimiento (apoderament), n m
    • es potenciación (apoderament), n f
    • fr appropiation de ses pouvoirs (apoderament), n f
    • fr autonomisation (apoderament), n f
    • fr renforcement du pouvoir (apoderament), n m
    • en empowerment (apoderament), n

    <Criteris d'especialitat > Ciències socials>

    Es considera que la forma adequada per a traduir la forma anglesa empowerment és apoderament (nom masculí), i no *empoderament.

    El motiu és que apoderament (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) deriva del verb ja existent en català apoderar, amb un significat paral·lel al verb anglès to empower; per tant, apoderament admet fàcilment la mateixa ampliació de significat que ha donat lloc a empowerment. En canvi, no existeixen ni el verb *empoderar ni el derivat *empoderament.

    Així, to empower significa, segons el diccionari Collins, "to give or delegate power or authority to; authorize" ('donar a algú, o delegar en algú, poder o autoritat'), "to give hability to" ('habilitar algú per a alguna cosa'), "enable" ('possibilitar') o "permit" ('permetre'). De la seva banda, apoderar significa "Atorgar poders (a algú)", segons el diccionari normatiu, i "Fer poderós; donar poder", segons el Diccionari català-valencià-balear.

    A partir d'aquests significats generals, empowerment i apoderament fan referència al procés pel qual una persona o un grup social adquireixen els mitjans per enfortir el seu potencial en termes econòmics, polítics o socials. I específicament, en l'àmbit laboral, es refereixen a l'estratègia de motivació que consisteix a delegar poder de decisió als col·laboradors perquè se sentin més implicats en l'organització.

    Nota: 1. L'equivalent castellà empoderamiento és una forma ja documentada en textos antics en aquesta llengua amb el mateix significat que apoderamiento, a diferència del que succeeix en català.

    Nota: 2. Podeu consultar la fitxa completa de apoderament al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Empowerment, empoderament o apoderament?, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/157/).

       
  • 4005251   APRENENTATGE AUTOMÀTIC O APRENENTATGE PROFUND?  <Criteris d'especialitat > Tractament de la informació> APRENENTATGE AUTOMÀTIC O APRENENTATGE PROFUND?
     
       
    • APRENENTATGE AUTOMÀTIC O APRENENTATGE PROFUND?
    • es aprendizaje automático (aprenentatge automàtic), n m
    • es aprendizaje profundo (aprenentatge profund), n m
    • fr apprentissage automatique (aprenentatge automàtic), n m
    • fr apprentissage profond (aprenentatge profund), n m
    • fr apprentissage-machine (aprenentatge automàtic), n m
    • en automatic learning (aprenentatge automàtic), n
    • en deep learning (aprenentatge profund), n
    • en deep machine learning (aprenentatge profund), n
    • en deep structured learning (aprenentatge profund), n
    • en machine learning (aprenentatge automàtic), n
    • en DL (aprenentatge profund), n sigla
    • en ML (aprenentatge automàtic), n sigla

    <Criteris d'especialitat > Tractament de la informació>

    Tant aprenentatge automàtic com aprenentatge profund (tots dos, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen matisos de significat diferents:

    - L'aprenentatge automàtic és un procés del camp de la intel·ligència artificial que treballa sobre grans volums de dades per identificar-hi patrons, amb l'objectiu de predir i suggerir comportaments futurs que permetin a una màquina evolucionar i millorar el seu comportament.
    . L'equivalent castellà és aprendizaje automático; els francesos, apprentissage automatique i apprentissage-machine, i els anglesos, automatic learning i machine learning (amb la sigla ML).

    - L'aprenentatge profund també és un procés de la intel·ligència artificial que simula el funcionament bàsic de la xarxa neuronal del cervell humà per mitjà d'algorismes que funcionen com un sistema per capes, amb l'objectiu d'aconseguir que una màquina aprengui de manera independent i abstracta.
    . L'equivalent castellà és aprendizaje profundo; el francès, apprentissage profond, i els anglesos, deep learning (amb la sigla DL), deep machine learning i deep structured learning.

    Nota: Podeu consultar les fitxes completes de aprenentatge automàtic i aprenentatge profund al Cercaterm, i també el document de criteri original, Com diem en català machine learning i deep learning?, en el blog del TERMCAT (http://termcat.blog.gencat.cat/2018/09/27/com-diem-en-catala-machine-learning-i-deep-learning/).

       
  • 3393478   APTÒNIM, APTRÒNIM, EUÒNIM O NOM PARLANT?  <Criteris d'especialitat > Llengua. Literatura> APTÒNIM, APTRÒNIM, EUÒNIM O NOM PARLANT?
     
       
    • APTÒNIM, APTRÒNIM, EUÒNIM O NOM PARLANT?
    • es antropónimo atributivo (aptònim), n m
    • es antropónimo evocativo (aptònim), n m
    • es aptrónimo (aptònim), n m
    • es caracterónimo (aptònim), n m
    • es caractónimo (aptònim), n m
    • es nombre parlante (aptònim), n m
    • fr aptonyme (aptònim), n m
    • it attonimo (aptònim), n m
    • it attronimo (aptònim), n m
    • pt aptônimo (aptònim), n m
    • pt aptrônimo (aptònim), n m
    • en aptonym (aptònim), n
    • en aptronym (aptònim), n
    • en charactonym (aptònim), n
    • en eunonym (aptònim), n
    • de sprenchender Name (aptònim), n m

    <Criteris d'especialitat > Llengua. Literatura>

    Es considera que la forma adequada és aptònim (nom masculí), i no *aptrònim, *euònim ni *nom parlant.

    Els motius de la tria de aptònim (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
    (1) Ja ha tingut difusió en català.
    (2) Està semànticament motivada.
    (3) És paral·lela a altres noms del mateix àmbit, com ara antropònim, autònim, al·lònim o zoònim. (A diferència d'aquests casos, però, aptònim no és una veritable formació culta, ja que està formada a partir de l'adjectiu apte i la forma sufixada d'origen grec -ònim 'nom'.)
    (4) S'utilitzen formes anàlogues en altres llengües romàniques.
    Ex.: [francès] aptonyme; [italià] attonimo; [portuguès] aptônimo
    (5) Té el suport de la majoria d'especialistes consultats.

    En canvi, *aptrònim, *euònim i *nom parlant presenten problemes:
    - *aptrònim no és una solució lingüísticament ben construïda, ja que la r no correspon ni al primer formant ni al segon, sinó que vol remetre al nom antropònim.
    - *euònim (compost culte ben construït a partir dels formants grecs eu- 'ben, bon, avantatjós' i -ònim 'nom') té poc ús i no és semànticament transparent.
    - *nom parlant és semànticament imprecisa, ja que més que d'un nom que parla es tracta d'un nom que revela trets.

    Un aptònim és un antropònim que semànticament té relació amb alguna característica física, moral, professional o d'altra mena de la persona o el personatge de ficció a què fa referència.

    Nota: 1. El Consell Supervisor del TERMCAT descarta de moment distingir amb una denominació específica els aptònims referits a personatges de ficció (tal com fan l'anglès amb charactonyms i el castellà amb caractónimo i caracterónimo), perquè la majoria d'especialistes consultats en són poc partidaris.

    Nota: 2. Podeu consultar la fitxa completa de aptònim al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Noms propis que parlen, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT
    (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/203/).

       
  • 3393479   APUNT, APORTACIÓ, COMENTARI, INTERVENCIÓ, NOTA, MISSATGE, ARTICLE O POST?  <Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació> APUNT, APORTACIÓ, COMENTARI, INTERVENCIÓ, NOTA, MISSATGE, ARTICLE O POST?
     
       
    • APUNT, APORTACIÓ, COMENTARI, INTERVENCIÓ, NOTA, MISSATGE, ARTICLE O POST?
    • es artículo (apunt), n m
    • es contribución (apunt), n f
    • es mensaje (apunt), n m
    • es post (apunt), n m
    • fr article (apunt), n m
    • fr contribution (apunt), n f
    • fr entrée (apunt), n f
    • it post (apunt), n m
    • en post (apunt), n
    • en posting (apunt), n

    <Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació>

    Es considera que la forma més adequada de manera general és apunt (nom masculí) i, segons els contextos, també aportació, comentari, intervenció, nota, missatge o article, mentre que no es considera adequada la forma *post.

    Els motius de la tria de apunt (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
    (1) És una designació semànticament àmplia, que pot adequar-se a diversos contextos d'ús i fer referència a textos de nivells d'especialització, extensió i format diferents.
    (2) Ja té una certa difusió en català.
    (3) Té el suport dels especialistes consultats.

    Igualment, també poden ser adequades en determinats contextos les formes següents:
    - aportació (nom femení), comentari (nom masculí), intervenció (nom femení), nota (nom femení) i missatge (nom masculí)
    - article (nom masculí) per a un apunt d'una certa extensió i d'un cert grau d'especialització.

    Un apunt és l'element textual o visual que un internauta publica en un fòrum o en un blog.

    Nota: 1. El Consell Supervisor del TERMCAT també ha aprovat el terme relacionat fer un apunt. (Vegeu la fitxa FER UN APUNT, PENJAR UN APUNT, PUBLICAR UN APUNT O POSTEJAR?)

    Nota: 2. Podeu consultar la fitxa completa de apunt al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Un apunt sobre el post, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/39/).

       
  • 3393480   ARABOSAHARIÀ -ANA, SAHARIANOARÀBIC -IGA O SAHAROARÀBIC -IGA?  <Criteris d'especialitat > Geografia> ARABOSAHARIÀ -ANA, SAHARIANOARÀBIC -IGA O SAHAROARÀBIC -IGA?
     
       
    • ARABOSAHARIÀ -ANA, SAHARIANOARÀBIC -IGA O SAHAROARÀBIC -IGA?
    • es saharo-arábigo -ga (arabosaharià -ana), adj
    • fr saharo-arabique (arabosaharià -ana), adj
    • it arabo-sahariano (arabosaharià -ana), adj
    • en saharo-arabian (arabosaharià -ana), adj

    <Criteris d'especialitat > Geografia>

    Tant arabosaharià -ana com, de manera complementària, saharianoaràbic -iga (tots dos, adjectius) es consideren formes adequades; en canvi, no es considera adequada la forma *saharoaràbic -iga.

    Els motius de la tria de arabosaharià -ana com a forma prioritària, i de saharianoaràbic -iga com a forma secundària, són els següents:
    (1) En els compostos de dos adjectius, el primer adjectiu s'expressa a la manera culta.
    (2) L'ordre dels dos adjectius en aquests compostos és indiferent i sovint depèn de quin dels dos ja té una forma culta adequada.
    (3) El diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans recull arabo- com a forma prefixada de àrab, mentre que no inclou cap forma culta per a saharià -ana.
    (4) La forma arabosaharià -ana ja es documenta en alguns contextos d'especialitat, a diferència de la forma saharianoaràbic -iga.
    (5) Tot i no tenir documentació que l'avali, saharianoaràbic -iga és una forma ben construïda, i d'aquí que es consideri també correcta.

    En canvi, *saharoaràbic -iga presenta el problema lingüístic que el primer formant no correspon a un adjectiu sinó a un nom, de manera que no s'ajusta a l'estructura adjectiu + adjectiu que requereixen aquests compostos.

    Una àrea, un col·lectiu o un ésser viu arabosaharià, i també amb el sinònim complementari saharianoaràbic, és un element que està situat en la zona que configuren el desert del Sàhara de l'Atlàntic al mar Roig, la península del Sinaí, la península aràbiga, el sud de Palestina i la baixa Mesopotàmia.

    Nota: D'acord amb les normes d'ús del guionet per a la formació de paraules compostes, no són adequades les formes *àrabo-saharià ni *sahariano-aràbic -iga. Per a ampliar la informació sobre l'ús del guionet, podeu consultar el document L'ús del guionet en l'escriptura dels mots formats per composició o per prefixació (acord del 15 de març de 1996), al web de l'Institut d'Estudis Catalans (http://publicacions.iec.cat/Front/repository/pdf/00000042/00000018.pdf).