Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

            
  • 3393481   BAIA DE GOJI O BAIA D'ARÇ XINÈS?  <Criteris d'especialitat > Alimentació. Gastronomia> BAIA DE GOJI O BAIA D'ARÇ XINÈS?
     
       
    • BAIA DE GOJI O BAIA D'ARÇ XINÈS?
    • es baya de goji (baia de goji), n f
    • es baya goji (baia de goji), n f
    • es goji (baia de goji), n m/f
    • fr baie de goji (baia de goji), n f
    • fr baie de lyciet (baia de goji), n f
    • fr goji (baia de goji), n m/f
    • en Chinese wolfberry (baia de goji), n
    • en goji berry (baia de goji), n
    • en wolfberry (baia de goji), n

    <Criteris d'especialitat > Alimentació. Gastronomia>

    Es considera que la forma adequada és baia de goji (nom femení), i no *baia d'arç xinès.

    Els motius de la tria de baia de goji (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
    (1) És la denominació amb què s'ha popularitzat aquest fruit.
    (2) És anàloga a les formes utilitzades en totes les llengües de referència, tot i que la transcripció estricta de goji, segons el sistema internacional Pinyin, hauria de ser gouqi. (Sembla que goji procedeix de la denominació xinesa de l'arbust que fa aquest fruit.)
    (3) Tots els especialistes consultats són partidaris d'aquesta forma.

    En canvi, *baia d'arç xinès té el problema semàntic de correspondre als fruits de la planta Lycium chinense, que és una espècie molt semblant però que dona uns fruits d'una qualitat inferior.

    Una baia de goji és el fruit de la planta Lycium barbarum, de forma allargada i de color vermell, aproximadament de la mida d'una pansa, que se sol comercialitzar assecat; les baies de goji són apreciades per les propietats medicinals, tonificants i nutritives que se'ls atorguen.

    Nota: Podeu consultar la fitxa completa de baia de goji al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, És adequada la forma baia de goji?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/64/).

       
  • 3393482   BAIXAR O DESCARREGAR?  <Criteris d'especialitat > Electrònica. Informàtica. Telecomunicacions> BAIXAR O DESCARREGAR?
     
       
    • BAIXAR O DESCARREGAR?
    • es bajar (baixar), v tr
    • es descargar (baixar), v tr
    • fr télécharger (baixar), v tr
    • fr télécharger vers l'aval (baixar), v tr
    • fr télédécharger (baixar), v tr
    • it scaricare (baixar), v tr
    • pt baixar (baixar), v tr
    • pt descarregar (baixar), v tr
    • en download, to (baixar), v tr

    <Criteris d'especialitat > Electrònica. Informàtica. Telecomunicacions>

    Tant baixar (verb transitiu, és una forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) com descarregar (verb transitiu, és una forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) es consideren formes adequades.

    Els motius del Consell Supervisor del TERMCAT per a avalar descarregar com a sinònim de la forma normativa baixar són els següents:
    (1) És una forma motivada des d'un punt de vista semàntic com a metàfora basada en la definició del diccionari normatiu ("Treure (càrrega)").
    (2) Es documenta la sinonímia en l'ús (tot i que no en obres lexicogràfiques o terminogràfiques).
    (3) Els especialistes consultats hi donen el vistiplau.
    (4) Es documenten parelles anàlogues en castellà (bajar i descargar) i en portuguès (baixar i descarregar).
    (5) Es documenta la formà anàloga a descarregar en italià (scaricare).

    El verb baixar, o el verb descarregar, fa referència a l'acció de copiar programes, fitxers, etc. d'un ordinador remot a un ordinador local o a un altre dispositiu electrònic, generalment a través d'Internet.

    Nota: 1. Són freqüents, i adequades, les construccions d'aquests verbs amb un pronom.
    Ex.: He baixat les fotos de la sortida; M'he baixat les fotos de la sortida | Descarrega l'última versió; Descarrega't l'última versió.

    La presència d'aquests pronoms no implica que els verbs baixar i descarregar siguin pronominals, sinó que es deu a l'afegiment d'un complement que indica el destinatari. És una construcció possible amb molts verbs.
    Ex.: Porta't la cadira (és a dir, 'Porta la cadira que és per a tu').

    El pronom, doncs, és possible però no obligatori, ja que pot no ser-hi i pot no coincidir amb el subjecte:
    Ex.: Baixa les fotos | Baixa-li les fotos.

    [Per a ampliar la informació sobre la distinció entre verbs pronominals i verbs no pronominals que porten pronom, podeu consultar la fitxa CATEGORIA LÈXICA VERB (2): VERBS PRONOMINALS I FALSOS VERBS PRONOMINALS.]

    Nota: 2. Els noms corresponents a l'acció de baixar o descarregar són baixada i descàrrega (tots dos, noms femenins).

    Nota: 3. El Consell Supervisor també ha aprovat el terme relacionat pujar com a sinònim de la forma normativa penjar. (Vegeu la fitxa PENJAR O PUJAR?)

    Nota: 4. Podeu consultar la fitxa completa de baixar al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Es poden usar indistintament baixar i descarregar en informàtica?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT
    (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/48/).

       
  • 3393483   BIBLIOGRAFIA WEB, BIBLIOGRAFIA ELECTRÒNICA O BIBLIOGRAFIA EN LÍNIA?  <Criteris d'especialitat > Informació. Documentació> BIBLIOGRAFIA WEB, BIBLIOGRAFIA ELECTRÒNICA O BIBLIOGRAFIA EN LÍNIA?
     
       
    • BIBLIOGRAFIA WEB, BIBLIOGRAFIA ELECTRÒNICA O BIBLIOGRAFIA EN LÍNIA?
    • es bibliografía electrónica (bibliografia electrònica), n f
    • es bibliografía en línea (bibliografia electrònica), n f
    • es bibliografía web (bibliografia web), n f
    • es webgrafía (bibliografia web), n f
    • es webliografía (bibliografia web), n f
    • es webografía (bibliografia web), n f
    • fr bibliographie électronique (bibliografia electrònica), n f
    • fr bibliographie en ligne (bibliografia electrònica), n f
    • fr bibliographie Web (bibliografia web), n f
    • fr réseaugraphie (bibliografia web), n f
    • fr webliographie (bibliografia web), n f
    • fr webographie (bibliografia web), n f
    • en electronic bibliography (bibliografia electrònica), n
    • en online bibliography (bibliografia electrònica), n
    • en Web bibliography (bibliografia web), n
    • en webliography (bibliografia web), n
    • en webography (bibliografia web), n

    <Criteris d'especialitat > Informació. Documentació>

    Tant bibliografia web com bibliografia electrònica i bibliografia en línia es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:

    - Una bibliografia web (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és una bibliografia que només referencia documents disponibles a Internet.
    . Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
    (1) És una forma descriptiva i transparent, tant pel nucli (bibliografia) com pel complement en aposició (web, que és una reducció de lloc web).
    (2) És anàloga a les formes del castellà, el francès i l'anglès (en què són més habituals, però, les formes reduïdes).
    . Els equivalents castellans són bibliografía web, webgrafía, webliografía i webografía; els francesos, bibliographie Web, réseaugraphie, webliographie i webographie, i els anglesos, Web bibliography, webliography i webography.

    - Una bibliografia electrònica, o una biblioteca en línia (formes també normalitzades pel Consell Supervisor), és una bibliografia consultable a través d'Internet.
    . Els equivalents castellans són bibliografía electrónica i bibliografía en línea; els francesos, bibliographie électronique i bibliographie en ligne, i els anglesos, electronic bibliography i online bibliography.

    Nota: Podeu consultar les fitxes completes de bibliografia web i bibliografia electrònica al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Quina traducció té webliography en català?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/49/).

       
  • 3393484   BIOXIP, MATRIU, BIOXIP DE DNA, MICROXIP DE DNA O MACROXIP DE DNA?  <Criteris d'especialitat > Ciències de la vida> BIOXIP, MATRIU, BIOXIP DE DNA, MICROXIP DE DNA O MACROXIP DE DNA?
     
       
    • BIOXIP, MATRIU, BIOXIP DE DNA, MICROXIP DE DNA O MACROXIP DE DNA?
    • es biochip (bioxip), n m
    • es biochip de ADN (bioxip de DNA), n m
    • es chip (bioxip), n m
    • es chip de ADN (bioxip de DNA), n m
    • es matriz (bioxip), n f
    • es matriz de ADN (bioxip de DNA), n f
    • es matriz génica (bioxip de DNA), n f
    • es microchip de ADN (bioxip de DNA), n m
    • es micromatriz (bioxip), n f
    • es micromatriz de ADN (bioxip de DNA), n f
    • fr biopuce (bioxip [suport]), n f
    • fr micromatrice (bioxip [suport]), n f
    • fr microréseau (bioxip [instrument, suport]), n m
    • fr microréseau à ADN (bioxip de DNA), n m
    • fr puce (bioxip [suport]), n f
    • en array (bioxip), n
    • en biochip (bioxip de DNA, bioxip), n
    • en chip (bioxip), n
    • en DNA array (bioxip de DNA), n
    • en DNA biochip (bioxip de DNA), n
    • en DNA chip (bioxip de DNA), n
    • en DNA microarray (bioxip de DNA), n
    • en gene array (bioxip de DNA), n
    • en gene chip (bioxip de DNA), n
    • en gene microarray (bioxip de DNA), n
    • en microarray (bioxip de DNA, bioxip), n

    <Criteris d'especialitat > Ciències de la vida>

    Tant bioxip (nom masculí) i matriu (nom femení), com microxip de DNA i macroxip de DNA es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:

    - Un bioxip, o una matriu (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT), és o bé un instrument d'anàlisi consistent en un conjunt de mostres, sovint molècules, disposades de manera ordenada formant files i columnes sobre un suport sòlid de petites dimensions, generalment de vidre, plàstic o silici, que permet estudiar simultàniament un gran nombre d'interaccions biològiques, o bé el suport mateix d'aquest instrument.
    . Els motius de la tria d'aquestes formes són els següents:
    (1) Són paral·leles a les designacions angleses originals: bioxip és una adaptació de l'anglès biochip i matriu és un calc de l'anglès array.
    (2) Estan motivades semànticament, ja que bioxip remarca la similitud amb un xip informàtic (té forma de placa i conté un gran nombre d'elements miniaturitzats amb capacitat activa que són les mostres biològiques, d'aquí el prefix bio-) i matriu fa referència a la disposició ordenada de les mostres en files i columnes sobre el suport sòlid.
    . Els equivalents castellans són biochip, chip, matriz i micromatriz, i els anglesos, array, biochip, chip i microarray. Pel que fa al francès, distingeix entre el bioxip com a instrument (microréseau) i el bioxip com a suport (biopuce, micromatrice, microréseau i puce).

    En canvi, les formes següents designen tipus concrets de bioxips o matrius:

    - Un bioxip de DNA, o una matriu de DNA (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT), és un tipus de bioxip o matriu que s'utilitza per a l'anàlisi de fragments de DNA, de la mateixa manera que hi ha bioxips destinats a l'estudi de proteïnes i teixits.
    . Els equivalents castellans són biochip de ADN, chip de ADN, matriz de ADN, matriz génica, microchip de ADN i micromatriz de ADN; el francès, microréseau à ADN, i els anglesos, biochip, DNA array, DNA biochip, DNA chip, DNA microarray, gene array, gene chip, gene microarray i microarray.

    - A més, quan els bioxips de DNA són particularment petits o particularment grans, es fan les distincions següents:
    . microxips de DNA o micromatrius de DNA, que són bioxips de DNA amb una superfície entre 2 i 18 cm2 i una gran densitat de mostres (fins a milers per cm2)
    . macroxips de DNA o macromatrius de DNA, que són bioxips de DNA amb una superfície entre 50 i 100 cm2 i una densitat de mostres menor.

    Nota: Podeu consultar les fitxes completes de bioxip i bioxip de DNA al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Xips de material biològic: bioxips o matrius?, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/172/).

       
  • 3393485   BLOG O BLOC?  <Criteris d'especialitat > Societat de la informació. Internet> BLOG O BLOC?
     
       
    • BLOG O BLOC?
    • es bitácora (blog), n f
    • es blog (blog), n m
    • fr bloc (blog), n m
    • fr bloc-notes (blog), n m
    • fr blogue (blog), n m
    • fr carnet Web (blog), n m
    • en blog (blog), n
    • en weblog (blog), n

    <Criteris d'especialitat > Societat de la informació. Internet>

    Es considera que la forma adequada és blog (nom masculí), i no *bloc.

    Els motius de la tria de blog (decisió presa per la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans) en comptes de *bloc (que era la forma normalitzada l'any 2005 pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
    (1) És la forma utilitzada en la majoria de mitjans de comunicació catalans.
    (2) És la forma utilitzada per la majoria d'universitats catalanes.
    (3) És una forma defensada per diversos especialistes.

    Un blog és la pàgina web, generalment de caràcter personal, que té una estructura cronològica que s'actualitza freqüentment i presenta informació o opinions sobre temes diversos.

    Nota: 1. La Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans també ha aprovat el terme relacionat bloguer | bloguera. (Vegeu la fitxa BLOGUER | BLOGUERA O BLOCAIRE?)

    Nota: 2. Podeu consultar les fitxes completes de blog i bloguer -a al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, La Secció Filològica es decanta per blog, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/170/).

       
  • 3393486   BLOGUER | BLOGUERA O BLOCAIRE?  <Criteris d'especialitat > Societat de la informació. Internet> BLOGUER | BLOGUERA O BLOCAIRE?
     
       
    • BLOGUER | BLOGUERA O BLOCAIRE?
    • es bitacorero | bitacorera (bloguer | bloguera), n m, f
    • es bloguero | bloguera (bloguer | bloguera), n m, f
    • fr blogueur | blogueuse (bloguer | bloguera), n m, f
    • fr carnetier | carnetière (bloguer | bloguera)ç, n m, f
    • en blogger (bloguer | bloguera), n
    • en weblogger (bloguer | bloguera), n

    <Criteris d'especialitat > Societat de la informació. Internet>

    Es considera que la forma adequada és bloguer | bloguera (nom masculí i femení), i no *blocaire.

    Els motius de la tria de bloguer | bloguera (decisió presa per la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans) en comptes de *blocaire (que era la forma normalitzada l'any 2005 pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
    (1) És la forma utilitzada en la majoria de mitjans de comunicació catalans.
    (2) És la forma utilitzada per la majoria d'universitats catalanes.
    (3) És una forma defensada per diversos especialistes.

    Un bloguer o una bloguera és la persona que crea i gestiona un blog o bé a l'internauta que sol navegar per blogs.

    Nota: 1. La Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans també ha aprovat el terme relacionat blog. (Vegeu la fitxa BLOG O BLOC?)

    Nota: 2. Podeu consultar les fitxes completes de blog i bloguer -a al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, La Secció Filològica es decanta per blog, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/170/).

       
  • 3568450   BOT, ROBOT, BOT DE CONVERSA O ASSISTENT VIRTUAL?  <Criteris d'especialitat > Electrònica. Informàtica. Telecomunicacions> BOT, ROBOT, BOT DE CONVERSA O ASSISTENT VIRTUAL?
     
       
    • BOT, ROBOT, BOT DE CONVERSA O ASSISTENT VIRTUAL?
    • es asistente virtual (bot2), n m
    • es bot (bot1,2), n m
    • es chatbot (bot2), n m
    • es robot (bot1), n m
    • fr agent conversationnel (bot2), n m
    • fr assistant virtuel (bot2), n m
    • fr bot (bot1,2), n m
    • fr robot (bot1), n m
    • en bot (bot1,2), n
    • en chatbot (bot2), n
    • en software robot (bot1), n
    • en talkbot (bot2), n
    • en virtual agent (bot2), n
    • en virtual assistant (bot2), n

    <Criteris d'especialitat > Electrònica. Informàtica. Telecomunicacions>

    Tant robot com bot de conversa i assistent virtual (tots, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats una mica diferents; en canvi, bot (també masculí) cobreix tots dos significats.

    (1) Un bot1, o un robot, és un programa automàtic o un mecanisme automatitzat que executa una tasca concreta.
    . Els equivalents castellans són bot i robot; els francesos, bot i robot, i els anglesos, bot i software robot.

    (2) Més específicament, un bot2, o un bot de conversa (i, com a sinònim complementari, assistent virtual), és un programa informàtic que utilitza tècniques d'intel·ligència artificial que li permeten interactuar amb éssers humans, sobretot per executar tasques i respondre preguntes plantejades per mitjà de llenguatge natural.
    . Ex.: Determinats servidors de serveis de xat en línia utilitzen bots per a generar missatges de xat com si fossin persones reals.
    . Els equivalents castellans són asistente virtual, bot i chatbot; els francesos, agent conversationnel, assistant virtuel i bot, i els anglesos, bot, chatbot, talkbot, virtual agent i virtual assistant.

    La forma bot és una reducció de robot que correspon a la seva part final.

    Nota: Podeu consultar les dues fitxes completes de bot (amb el sinònim robot o bé amb els sinònims bot de conversa i assistent personal) al Cercaterm, i també el document de criteri original, Parlem amb els bots?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/303/).

       
  • 3393487   BOTÀRIGA, BOTARGA, BOTTARGA O GARROFETA?  <Criteris d'especialitat > Alimentació. Gastronomia> BOTÀRIGA, BOTARGA, BOTTARGA O GARROFETA?
     
       
    • BOTÀRIGA, BOTARGA, BOTTARGA O GARROFETA?
    • es botarga (botàriga, garrofeta), n f
    • es bottarga (botàriga, garrofeta), n f
    • fr boutargue (botàriga, garrofeta), n f
    • fr poutargue (botàriga, garrofeta), n f
    • it bottarga (botàriga, garrofeta), n f
    • pt bottarga (botàriga, garrofeta), n f
    • en botargo (botàriga, garrofeta), n
    • en bottarga (botàriga, garrofeta), n
    • de Bottarga (botàriga, garrofeta), n f

    <Criteris d'especialitat > Alimentació. Gastronomia>

    Tant botàriga com garrofeta (tots dos, noms femenins) es consideren formes adequades; en canvi, no es consideren adequades les formes *botarga ni *bottarga.

    Els motius de la tria de botàriga i garrofeta són els següents:

    - Pel que fa a botàriga (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT):
    (1) És la forma tradicional en el català de l'Alguer per a anomenar aquest menjar, molt popular a Sardenya. (És una forma creada a partir del sard, que procedeix al seu torn de l'àrab butârih i es relaciona amb els ètims grecs habros 'delicat' i tárikhon 'salaó.)
    (2) Es documenta en fonts especialitzades i també en fonts lexicogràfiques alguereses.
    (3) És una forma paral·lela a les utilitzades en les llengües més pròximes, que procedeixen de l'italià.

    - Pel que fa a garrofeta (forma també normalitzada pel Consell Supervisor):
    (1) És la forma tradicional en el català de les comarques meridionals del País Valencià.
    (2) Es documenta en diccionaris valencians i en contextos especialitzats sobre la gastronomia d'aquesta zona.
    (3) És una forma avalada per parlants de la zona alacantina.
    (4) Probablement es deu a la similitud entre el producte i una garrofa.

    En canvi, *botarga i *bottarga presenten problemes:
    - *botarga, que seria l'adaptació a l'ortografia catalana de l'italià bottarga (forma difosa internacionalment), ja es documenta en català amb els sentits d'embolcall ample i balder (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) i de persona grassa (Diccionari etimològic i complementari... i Diccionari català-valencià-balear); a més, sembla innecessari donar-hi aquest sentit si ja hi ha una forma algueresa molt similar.
    - *bottarga (que és la forma italiana original, procedent de l'àrab butârih i relacionada amb els ètims grecs habros 'delicat' i tárikhon 'salaó'), té una doble consonant -tt- que és estranya al català en paraules simples i que, a més, pot ser molt fàcilment adaptada.

    Una botàriga, o una garrofeta, és un menjar fet amb ous de peix adobats amb sal, premsats i assecats al sol, que se serveix tallat en làmines, com a aperitiu, o bé ratllat o en pols, com a condiment.

    Estrictament, la botàriga i la garrofeta es fan amb ous de peixos diferents: la botàriga sol fer-se amb ous de llissa llobarrera o tonyina, i la garrofeta, amb ous de melva o bonítol; tot i això, es considera que es tracta d'un únic significat de base amb adaptacions a la realitat de cada zona.

    Nota: Podeu consultar la fitxa completa de botàriga al Cercaterm i la Neoloteca.

       
  • 3393488   BRÀQUET O BRACKET?  <Criteris d'especialitat > Ciències de la salut> BRÀQUET O BRACKET?
     
       
    • BRÀQUET O BRACKET?
    • es abrazadera (bràquet), n f
    • es aplique dental (bràquet), n m
    • es bracket (bràquet), n m
    • es bráquet (bràquet), n m
    • es corchete (bràquet), n m
    • es freno (bràquet), n m
    • es pieza de fijación dental (bràquet), n f
    • es soporte ortodóncico (bràquet), n m
    • fr boîtier orthodontique (bràquet), n m
    • fr bracket (bràquet), n m
    • en bracket (bràquet), n
    • en orthodontic bracket (bràquet), n

    <Criteris d'especialitat > Ciències de la salut>

    Es considera que la forma adequada és l'adaptació bràquet (nom masculí), i no el manlleu *bracket.

    Els motius de la tria de bràquet (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
    (1) Juntament amb el manlleu, són les úniques formes utilitzades en català per a designar aquest concepte, molt popular des de fa temps.
    (2) S'ha difós en obres terminològiques del sector.
    (3)Té el vistiplau dels especialistes.

    Un bràquet és cadascun dels dispositius ortodòntics que s'adhereixen a l'esmalt de la superfície vestibular o lingual de les dents com a guia d'un arc de filferro, que exerceix força sobre les dents amb la finalitat de provocar-ne el moviment i redreçar-les.

    Nota: Podeu consultar la fitxa completa de bràquet al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, És adequada l'adaptació bràquet?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/171/).

       
  • 3393489   BRÒQUIL, BRÒQUIL VERD, COLIFLOR, BRÒQUIL BLANC O BRÒCOLI?  <Criteris d'especialitat > Alimentació. Gastronomia> , <Criteris d'especialitat > Agricultura. Ramaderia. Pesca> BRÒQUIL, BRÒQUIL VERD, COLIFLOR, BRÒQUIL BLANC O BRÒCOLI?
     
       
    • BRÒQUIL, BRÒQUIL VERD, COLIFLOR, BRÒQUIL BLANC O BRÒCOLI?
    • es brécol (bròcoli), n m
    • es brócol (bròcoli), n m
    • es brócoli (bròcoli), n m
    • es brócul (bròcoli), n m
    • es bróculi (bròcoli), n m
    • es bróquil (bròcoli), n m
    • es coliflor (coliflor), n f
    • es coliflor verde (bròquil), n f
    • fr brocoli (bròcoli), n m
    • fr brocoli asperge (bròcoli), n m
    • fr chou brocoli (bròquil), n m
    • fr chou-fleur (coliflor), n f
    • fr chou-fleur vert (bròquil), n m
    • it broccolo (bròcoli), n m
    • it cavolfiore (coliflor), n m
    • it cavolfiore verde (bròquil), n m
    • it cavolo broccolo (bròcoli), n m
    • it cavoloro fiore (coliflor), n m
    • pt brócolos (bròcoli), n m
    • pt couve bróculo (bròcoli), n m
    • pt couve-flor (coliflor), n f
    • pt couve-flor verde (bròquil), n m
    • en asparagus broccoli (bròcoli), n
    • en broccoflower (bròquil), n
    • en broccoli (bròcoli), n
    • en cauliflower (coliflor), n
    • en cauliflower broccoli (bròquil), n
    • en green coliflower (bròquil), n
    • en sprouting broccoli (bròcoli), n
    • en winter cauliflower (bròquil), n
    • nc Brassica oleracea var. botrytis (bròquil, coliflor)
    • nc Brassica oleracea var. italica (bròcoli)

    <Criteris d'especialitat > Alimentació. Gastronomia> , <Criteris d'especialitat > Agricultura. Ramaderia. Pesca>

    Tant bròquil i bròquil verd (tots dos, noms masculins), com coliflor (nom femení) i bròquil blanc (nom masculí), com bròcoli (nom masculí), es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:

    - El bròquil (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans i normalitzada amb un sentit específic pel Consell Supervisor del TERMCAT), i l'alternativa bròcul (nom masculí recollit al Diccionari català-valencià-balear d'A. M. Alcover i F. de B. Moll), és, per a una gran part del domini lingüístic, una hortalissa de la família de les crucíferes, derivada mitjançant el cultiu selectiu de la col silvestre, que presenta brots florals de color verd clar agrupats en una inflorescència compacta, densa i de branques carnoses; el bròquil es menja quan les flors encara són poncelles.
    . En canvi, en algunes parts del domini lingüístic, aquesta hortalissa es denomina bròquil verd (nom masculí també normalitzat pel Consell Supervisor del TERMCAT), o bròcul verd, ja que bròquil té un valor genèric i s'aplica tant a la varietat de color verd clar com a la de color blanquinós.
    . El nom científic és Brassica oleracea var. botrytis.
    . L'equivalent castellà és coliflor verde; els francesos, chou brocoli i chou-fleur vert; l'italià, cavolfiore verde; el portuguès, couve-flor verde, i els anglesos, broccoflower, cauliflower broccoli, green coliflower i winter cauliflower.

    - La coliflor (i les alternatives colflori i floricol, totes formes recollides al diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans), és, per a les mateixes zones en què bròquil designa la varietat de color verd clar, una hortalissa igualment de la família de les crucíferes i derivada per cultiu selectiu de la col silvestre però amb brots florals de color gairebé blanc, també agrupats en una inflorescència compacta, densa i de branques carnoses; com el bròquil, la coliflor també es menja quan les flors encara són poncelles.
    . En canvi, en les varietats dialectals en què bròquil té un valor genèric, aquesta hortalissa es denomina bròquil blanc (nom masculí normalitzat pel Consell Supervisor del TERMCAT), o bròcul blanc.
    . El nom científic és Brassica oleracea var. botrytis.
    . L'equivalent castellà és coliflor; el francès, chou-fleur; els italians, cavolfiore i cavolo fiore; el portuguès, couve-flor, i l'anglès, cauliflower.

    - El bròcoli (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) fa referència a una hortalissa també de la família de les crucíferes i derivada per cultiu selectiu de la col silvestre però amb uns brots florals amb entitat pròpia, generalment de color verd fosc i agrupats en una inflorescència no del tot compacta; com els altres casos, el bròcoli es menja quan les flors encara són poncelles.
    . El nom científic és Brassica oleracea var. italica.
    . Els equivalents castellans són brécol, brócol, brócoli, brócul, bróculi i bróquil; els francesos, brocoli i brocoli asperge; els italians, broccolo i cavolo broccolo; els portuguesos, brócolos i couve bróculo, i els anglesos, asparagus broccoli, broccoli i sprouting broccoli.

    Tant bròquil com bròcoli procedeixen de l'italià broccoli (plural de broccolo, diminutiu de brocco 'brot'). Aquesta mateixa forma d'origen, doncs, ha donat lloc a adaptacions fonètiques i gràfiques diferents perquè s'ha pres en moments diferents (el bròquil ja té força tradició culinària al nostre país, mentre que segurament el bròcoli és d'introducció més recent).

    Nota: 1. El Consell Supervisor del TERMCAT també ha aprovat el terme relacionat romanesco (nom masculí, adopció del manlleu italià romanesco) per fer referència a una altra hortalissa de la família de les crucíferes obtinguda per hibridació del bròquil (Brassica oleracea var. botrytis) i el bròcoli (Brassica oleracea var. italica). El romanesco es caracteritza per la disposició en corones espiraliformes dels brots florals, que són de forma cònica i de color verd clar.

    Nota: 2. Podeu consultar les fitxes completes de bròquil, bròquil blanc i bròcoli al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Bròquil o bròcoli?, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/58/).