Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

            
  • 2906656   CALCS ADEQUATS I CALCS INADEQUATS  <Criteris lingüístics> CALCS ADEQUATS I CALCS INADEQUATS
     
       
    • CALCS ADEQUATS I CALCS INADEQUATS
    • ex alta costura (EXEMPLE de calc adequat), n f
    • ex *claus (EXEMPLE de calc inadequat), n m pl
    • ex coixinet (EXEMPLE de calc adequat), n m
    • ex *pot de mel (EXEMPLE de calc inadequat), n m
    • ex ratolí (EXEMPLE de calc adequat), n m
    • ex *segrest de diòxid de carboni (EXEMPLE de calc inadequat), n m
    • ex xarxa (EXEMPLE de calc adequat), n f

    <Criteris lingüístics>

    El calc, que és la traducció literal d'una paraula o un sintagma d'una llengua en una altra llengua, és una de les possibles vies d'integració d'un nou terme. Hi ha vegades, però, que es considera una via adequada i vegades que no:

    - Calc adequat: Calc en què la traducció a la llengua d'arribada està motivada semànticament i per al qual, alhora, no sembla viable una denominació formada només amb recursos de la llengua pròpia.
    Ex.: En informàtica, ratolí (de l'anglès mouse), xarxa (de l'anglès net) i coixinet (del castellà almohadilla); en indústria tèxtil, alta costura (del francès haute couture).

    - Calc inadequat: Calc en què la traducció a la llengua d'arribada no està motivada semànticament. Això es dona sovint quan en la llengua d'arribada hi ha una paraula formalment similar a la paraula de la llengua de partida però amb un significat diferent en part o del tot. (És el fenomen anomenat falsos amics en didàctica de llengües estrangeres i traducció.)
    Ex. 1: bastons [i no *claus, malgrat el castellà claves, perquè clau no designa el ritme cubà marcat amb aquest instrument] n m pl, sin. claves n f pl MÚSICA Instrument idiòfon de percussió, d'origen afrocubà, format per dos bastons, generalment de fusta, d'uns 20 cm de longitud i 2,5 cm de diàmetre, que es fan picar l'un contra l'altre.
    Ex. 2: emmagatzematge de diòxid de carboni n m [i no *segrest de diòxid de carboni, malgrat l'anglès carbon sequestration, perquè segrest no té el significat de 'aïllament'] MEDI AMBIENTAcció d'acumular el diòxid de carboni resultant de la combustió industrial en formacions geològiques profundes o al fons dels oceans, en condicions d'estanquitat, amb l'objectiu d'aïllar-lo de l'atmosfera i evitar la seva contribució a l'efecte d'hivernacle.
    Ex. 3: esquer n m [i no *pot de mel, malgrat l'anglès honeypot, perquè pot de mel no té un sentit figurat establert] INFORMÀTICA Sistema informàtic concebut perquè sigui fàcilment vulnerable i atragui l'atenció dels pirates, amb l'objectiu de poder-ne observar el comportament i els mètodes d'atac.

    Nota: Per a ampliar la informació sobre manlleus i calcs, podeu consultar el document Manlleus i calcs lingüístics en terminologia en l'apartat "Criteris i metodologia" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/docs/docs/ManlleusCalcs.pdf).

       
  • 3023791   CALMA, VENTOLINA, VENT FLUIXET, VENT FLUIX, VENT MODERAT, VENT FRESQUET O VENT FRESC?  <Criteris d'especialitat > Ciències de la Terra> , <Criteris d'especialitat > Geografia> CALMA, VENTOLINA, VENT FLUIXET, VENT FLUIX, VENT MODERAT, VENT FRESQUET O VENT FRESC?
     
       
    • CALMA, VENTOLINA, VENT FLUIXET, VENT FLUIX, VENT MODERAT, VENT FRESQUET O VENT FRESC?
    • es bonancible (vent moderat [GRAU 4]), n m
    • es brisa débil (vent fluix [GRAU 3]), n f
    • es brisa fresca (vent fresquet [GRAU 5]), n f
    • es brisa fuerte (vent fresc [GRAU 6]), n f
    • es brisa moderada (vent moderat [GRAU 4]), n f
    • es brisa muy débil (vent fluixet [GRAU 2]), n f
    • es calma (calma [GRAU 0]), n f
    • es flojito (vent fluixet [GRAU 2]), n m
    • es flojo (vent fluix [GRAU 3]), n m
    • es fresco (vent fresc [GRAU 6]), n m
    • es fresquito (vent fresquet [GRAU 5]), n m
    • es ventolina (ventolina [GRAU 1]), n f
    • fr bonne brise (vent fresquet [GRAU 5]), n f
    • fr calme (calma [GRAU 0]), n f
    • fr jolie brise (vent moderat [GRAU 4]), n f
    • fr légère brise (vent fluixet [GRAU 2]), n f
    • fr petite brise (vent fluix [GRAU 3]), n f
    • fr très légère brise (ventolina [GRAU 1]), n f
    • fr vent frais (vent fresc [GRAU 6]), n m
    • it bava di vento (ventolina [GRAU 1]), n f
    • it brezza leggera (vent fluixet [GRAU 2]), n f
    • it brezza tesa (vent fluix [GRAU 3]), n f
    • it calma (calma [GRAU 0]), n f
    • it vento fresco (vent fresc [GRAU 6]), n m
    • it vento moderato (vent moderat [GRAU 4]), n m
    • it vento teso (vent fresquet [GRAU 5]), n m
    • en calm (calma [GRAU 0]), n
    • en fresh breeze (vent fresquet [GRAU 5]), n
    • en gentle breeze (vent fluix [GRAU 3]), n
    • en light air (ventolina [GRAU 1]), n
    • en light breeze (vent fluixet [GRAU 2]), n
    • en moderate breeze (vent moderat [GRAU 4]), n
    • en strong breeze (vent fresc [GRAU 6]), n

    <Criteris d'especialitat > Ciències de la Terra> , <Criteris d'especialitat > Geografia>

    Tant calma (nom femení), com ventolina (nom femení), com vent fluixet (nom masculí), com vent fluix (nom masculí), com vent moderat (nom masculí), com vent fresquet (nom masculí) i com vent fresc (nom masculí) es consideren formes adequades, encara que tenen significats una mica diferents, ja que corresponen a diversos graus de força del vent en l'escala de Beaufort (concretament, dels graus 0 al 6, per a una escala que té tretze graus):

    - La calma (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT i recollida amb un sentit genèric en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és un vent amb una velocitat inferior a 1 nus (0-0,2 m/s) que no desvia la direcció del fum, corresponent al grau 0 de l'escala de Beaufort.
    . L'equivalent castellà és calma; el francès, calme; l'italià, calma, i l'anglès, calm.

    - La ventolina (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment amb un sentit genèric en el diccionari normatiu) és un vent amb una velocitat entre 1 i 3 nusos (0,3-1,5 m/s) que inclina el fum però que no fa moure els penells, corresponent al grau 1 de l'escala de Beaufort.
    . L'equivalent castellà és ventolina; el francès, très légère brise; l'italià, bava di vento, i l'anglès, light air.

    - El vent fluixet (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 4 i 6 nusos (1,6-3,3 m/s) que es nota a la cara i que fa fressejar les fulles, corresponent al grau 2 de l'escala de Beaufort.
    . Els equivalents castellans són brisa muy débil i flojito; el francès, légère brise; l'italià, brezza leggera, i l'anglès, light breeze.

    - El vent fluix (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 7 i 10 nusos (3,4-5,4 m/s) que mou les fulles i que estén les banderes lleugeres, corresponent al grau 3 de l'escala de Beaufort.
    . Els equivalents castellans són brisa débil i flojo; el francès, petite brise; l'italià, brezza tesa, i l'anglès, gentle breeze.

    - El vent moderat (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 11 i 16 nusos (5,5-7,9 m/s) que aixeca pols i papers solts i que fa moure les capçades dels arbres, corresponent al grau 4 de l'escala de Beaufort.
    . Els equivalents castellans són bonancible i brisa moderada; el francès, jolie brise; l'italià, vento moderato, i l'anglès, moderate breeze.

    - El vent fresquet (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 17 i 21 nusos (8-10,7 m/s) que inclina els arbres petits, corresponent al grau 5 de l'escala de Beaufort.
    . Els equivalents castellans són brisa fresca i fresquito; el francès, bonne brise; l'italià, vento teso, i l'anglès, fresh breeze.

    - El vent fresc (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 22 i 27 nusos (10,8-13,8 m/s) que mou les branques grosses i que fa difícil obrir el paraigua, corresponent al grau 6 de l'escala de Beaufort.
    . Els equivalents castellans són brisa fuerte i fresco; el francès, vent frais; l'italià, vento fresco, i l'anglès, strong breeze.

    Nota: 1. L'escala de Beaufort, que és un sistema d'estimació de la força del vent, distingeix tretze casos (del grau 0 al 12), segons la velocitat del vent i els efectes que té sobre el paisatge i les persones,.

    Nota: 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa VENT FORT, TEMPORAL, TEMPORAL FORT, TEMPORAL MOLT FORT, TEMPORAL VIOLENT O HURACÀ?, que recull la força dels vents dels graus 7 al 12 en l'escala de Beaufort.

    Nota: 3. Podeu consultar les fitxes completes de calma, ventolina, vent fluixet, vent fluix, vent moderat, vent fresquet i vent fresc al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Quin nom reben els vents segons la seva força?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/231/).

       
  • 2906747   CAMPAMENTS O CAMPAMENT?  <Criteris d'especialitat > Ciències socials> CAMPAMENTS O CAMPAMENT?
     
       
    • CAMPAMENTS O CAMPAMENT?
    • es campamento (campaments, campament), n m
    • fr camp (campaments, campament), n m
    • en camp (campaments, campament), n

    <Criteris d'especialitat > Ciències socials>

    Tant campaments com campament (noms masculins, en el primer cas amb un plural lexicalitzat) es consideren formes adequades, encara que l'ús tendeix a especialitzar-les amb significats diferents:

    - Uns campaments són, sobretot, una activitat lúdica i educativa per a nens i joves, sovint en tendes de campanya com a allotjament, que consisteix a conviure a l'aire lliure durant uns quants dies, amb l'objectiu de fomentar la responsabilitat personal, el tracte amb els companys i el contacte amb la natura.
    . Per a aquest significat també és possible la forma singular campament, tot i que és menys freqüent.
    . L'equivalent castellà és campamento; el francès, camp, i l'anglès, camp.

    - Un campament (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és, sobretot, l'espai on es porta a terme aquesta activitat, sovint un conjunt de tendes de campanya.
    . Per a aquest significat també és possible la forma lexicalitzada en plural campaments, tot i que és menys freqüent.
    . L'equivalent castellà és campamento; el francès, camp, i l'anglès, camp.

    Nota: 1. Podeu consultar la fitxa completa de campament al Cercaterm, i també el document de criteri original, #terme de la setmana: campaments, en el blog del TERMCAT (http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/termcat/2014/07/29/termedelasetmana-campaments/).

    Nota: 2. Per a ampliar la informació sobre els plurals lexicalitzats, podeu consultar les fitxes CATEGORIA LÈXICA NOM (4): PLURALS LEXICALITZATS (IDENTIFICACIÓ) i CATEGORIA LÈXICA NOM (5): PLURALS LEXICALITZATS (TRACTAMENT).

       
  • 2906659   CARDIOPROTEGIR PERSONES O CARDIOPROTEGIR TERRITORIS?  <Criteris d'especialitat > Ciències de la salut> CARDIOPROTEGIR PERSONES O CARDIOPROTEGIR TERRITORIS?
     
       
    • CARDIOPROTEGIR PERSONES O CARDIOPROTEGIR TERRITORIS?
    • ex cardioprotecció dels assistents a un acte (EXEMPLE de cardioprotegir)
    • ex ? poliesportiu municipal cardioprotegit (EXEMPLE de cardioprotegir)
    • ex ? territori cardioprotegit (EXEMPLE de cardioprotegir)

    <Criteris d'especialitat > Ciències de la salut>

    Tant l'estructura cardioprotegir una persona com l'estructura cardioprotegir un territori es poden considerar vàlides, encara que no són igualment adequades en tots els contextos.

    Els motius que avalen aquestes dues estructures són els següents:
    (1) Pel que fa a cardioprotegir, és un verb transparent semànticament i ben construït lingüísticament a partir de la forma prefixada cardio-, 'cor', i el verb protegir.
    (2) Pel que fa al complement, l'ús més habitual és aplicar cardioprotegir a una persona; ara bé, l'aplicació a un equipament, una zona o un acte públic es pot interpretar com un ús metonímic degut a una voluntat d'economia de la llengua: en comptes de fer funcionar com a complement un grup de persones que es troben en un espai determinat, es pren directament aquest espai com a complement.
    Ex.: El nou poliesportiu municipal estarà cardioprotegit; Girona, territori cardioprotegit.

    Tot i això, en textos científics o en documentació tècnica d'especialitat, es considera preferible fer servir únicament la primera estructura, és a dir prendre sempre les persones com a complement.

    El verb cardioprotegir fa referència a l'acció de protegir el cor d'un pacient, habitualment amb un aparell que pugui actuar en cas d'aturada cardíaca.

    Nota: 1. Aquest criteri és igualment vàlid per als derivats de cardioprotegir, com ara cardioprotecció i cardioprotegit -ida.

    Nota: 2. Podeu consultar el document de criteri original, Podem cardioprotegir persones, però també espais, zones o territoris?, en el blog del TERMCAT (http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/termcat/2014/04/30/podem-cardioprotegir-persones-pero-tambe-espais-zones-o-territoris/).

       
  • 2906718   CATEGORIA LÈXICA (0): GENERALITATS  <Criteris metodològics > Categoria lèxica> CATEGORIA LÈXICA (0): GENERALITATS
     
       
    • CATEGORIA LÈXICA (0): GENERALITATS

    <Criteris metodològics > Categoria lèxica>

    Estrictament categoria lèxica i categoria gramatical designen coses diferents:
    - Categoria lèxica: Indica la funció que pot desenvolupar una paraula o un grup de paraules en l'interior d'una oració (nom, adjectiu, verb, etc.), cosa que determina les relacions amb les altres paraules de l'oració. S'assigna a un terme --és la mateixa, doncs, per a totes les denominacions i equivalents d'un terme.
    Ex.: bilboquet | Categoria lèxica: Nom [És nucli d'un sintagma nominal; pot tenir associats articles, adjectius i sintagmes preposicionals]
    - Categoria gramatical: Indica la possessió d'unes propietats que es donen en un subconjunt característic d'una mateixa categoria lèxica (nombre, transitivitat, etc.). S'assigna a una denominació o equivalent.
    Ex.: bilboquet | Categoria gramatical: Masculí, singular [Els articles i adjectius associats, i també el verb, han de concordar-hi]

    En les fitxes de termes, sempre trobem categories lèxiques (nom, verb, etc.) i en uns quants casos també hi trobem categories gramaticals (masculí, preposicional, etc.). És per aquest motiu que el TERMCAT s'hi refereix, de manera genèrica, com a categories lèxiques.

    Els eixos bàsics del sistema de categories lèxiques del TERMCAT són els següents:
    (1) Noms: Tots els codis estan encapçalats per la marca n (nom), que indica la categoria lèxica. | L'existència de dos gèneres lligats al sexe del referent s'indica per mitjà d'una coma ([,]).
    (2) Verbs: Es distingeix entre els verbs que no tenen mai un complement (verb intransitiu, v intr), els verbs que exigeixen un complement sense cap preposició davant (verb transitiu, v tr) i els verbs que exigeixen un complement amb una preposició davant (verb preposicional, v prep).
    (3) Noms i verbs: L'alternança de característiques morfològiques (masculí, femení, etc.) i sintàctiques (transitiu, intransitiu, etc.) que es realitzen d'una manera o d'una altra per raons lingüístiques s'indica per mitjà d'una barra inclinada ([/]).
    (4) En totes les categories: No es fa mai referència a la naturalesa locutiva d'una denominació, per coherència entre categories diferents (no sembla lògic parlar de locucions en els adjectius i no en els noms, per exemple), per coherència en una mateixa categoria (sembla absurd, per exemple, que un adjectiu [adj] i una locució adjectival [loc adj] no comparteixin el nucli del codi) i pel seu baix valor informatiu (es veu a simple vista si una denominació és locució o no).

    Nota: 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CATEGORIA LÈXICA NOM (1): GENERALITATS; CATEGORIA LÈXICA ADJECTIU (1): GENERALITATS; CATEGORIA LÈXICA VERB (1): GENERALITATS; CATEGORIA LÈXICA ADVERBI; CATEGORIA LÈXICA PREPOSICIÓ; CATEGORIA LÈXICA INTERJECCIÓ, i CATEGORIA LÈXICA LOCUCIÓ LLATINA.

    Nota: 2. Per a ampliar la informació sobre categories lèxiques, podeu consultar el document Categories lèxiques: Generalitats en l'apartat "Criteris i metodologia" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/docs/docs/CategoriesGeneralitats.pdf).

       
  • 3214437   CATEGORIA LÈXICA ADJECTIU / ADVERBI: DISTINCIÓ  <Criteris metodològics > Categoria lèxica> , <Criteris metodològics > Definició> CATEGORIA LÈXICA ADJECTIU / ADVERBI: DISTINCIÓ
     
       
    • CATEGORIA LÈXICA ADJECTIU / ADVERBI: DISTINCIÓ
    • ex en actiu (EXEMPLE de locució adjectival), adj
    • ex en color (EXEMPLE de locució adjectival), adj
    • ex en efectiu (EXEMPLE de locució adverbial), adv
    • ex en paral·lel (EXEMPLE de locució adverbial), adv

    <Criteris metodològics > Categoria lèxica> , <Criteris metodològics > Definició>

    La distinció entre un adjectiu i un adverbi sol ser senzilla en el cas de denominacions formades per una sola paraula, gràcies sobretot a la presència de la flexió en l'adjectiu per concordar amb el gènere i el nombre del nom que complementa.
    Ex. 1: blanc -a adj (cavall blanc, euga blanca; cavalls blancs, eugues blanques)
    Ex. 2: adv (treballa bé, treballen bé)

    En canvi, la distinció de categoria lèxica no és senzilla ni absoluta en el cas de locucions (és a dir, denominacions formades per més d'una paraula) que es poden aplicar a un nom però que no hi concorden.
    Ex. 1: en actiu adj o adv? (treballador en actiu, treballadores en actiu)
    Ex. 2: en efectiu adj o adv? (pagament en efectiu, pagaments en efectiu)

    Per a aquests casos, proposem seguir els criteris següents:
    (1) És un adverbi si la denominació complementa verbs no copulatius, noms deverbals i noms no deverbals en contextos en què és imaginable un participi interposat.
    Ex. 1: en paral·lel adv (Verb no copulatiu: connectar en paral·lel; Nom deverbal: connexió en paral·lel; Nom no deverbal amb participi possible: generadors [connectats] en paral·lel)
    Ex. 2: en efectiu adv (Verb no copulatiu: pagar en efectiu; Nom deverbal: pagament en efectiu; Nom no deverbal amb participi possible: factura [pagada] en efectiu)
    (2) És un adjectiu si la denominació complementa noms no deverbals en contextos en què no és imaginable un participi interposat.
    Ex. 1: en actiu adj (Nom no deverbal sense participi possible: treballadora en actiu, *treballadora [feta] en actiu)
    Ex. 2: en color adj (Nom no deverbal sense participi possible: fotografia en color; *fotografia [feta] en color)

    El fet de tenir una categoria o altra repercuteix en la definició, que ha de prendre valor d'adverbi o d'adjectiu i ha d'expressar adequadament si complementa un verb o un nom.
    Ex.: DEFINICIÓ D'ADJECTIU Dit de la transmissió d'informació en què els diversos blocs de dades s'envien simultàniament || DEFINICIÓ D'ADVERBI Manera de transmetre informació enviant simultàniament els diversos blocs de dades.

    Nota: Quan volem reflectir que una forma adjectival o adverbial acompanya un nom concret (i no un grup de noms de significat similar), convé incloure el nom en la denominació i donar categoria nominal al conjunt. En aquest cas, no considerem rellevant que pugui imaginar-s'hi un participi interposat.
    Ex.: port en paral·lel n m [Encara que sigui imaginable port muntat en paral·lel]

       
  • 2906720   CATEGORIA LÈXICA ADJECTIU (1): GENERALITATS  <Criteris metodològics > Categoria lèxica> , <Criteris metodològics > Denominació> CATEGORIA LÈXICA ADJECTIU (1): GENERALITATS
     
       
    • CATEGORIA LÈXICA ADJECTIU (1): GENERALITATS
    • ex antimonopoli (EXEMPLE d'adjectiu invariable), adj
    • ex antiretrovíric -a (EXEMPLE d'adjectiu variable), adj
    • ex en actiu (EXEMPLE d'adjectiu locutiu), adj
    • ex multicolor (EXEMPLE d'adjectiu invariable), adj
    • ex prenyat -ada (EXEMPLE de fals adjectiu defectiu), adj
    • ex vivaç (EXEMPLE d'adjectiu invariable), adj
    • ex ARV (EXEMPLE d'adjectiu sigla), adj sigla

    <Criteris metodològics > Categoria lèxica> , <Criteris metodològics > Denominació>

    El codi de la categoria lèxica d'un adjectiu està compost únicament per la marca adj ('adjectiu').

    En canvi, la denominació sí que fa referència al gènere: sempre que hi ha una forma femenina singular diferenciada de la forma masculina singular, es recullen la forma masculina singular i la terminació femenina singular.
    Ex.: antiretroviral adj, antiretrovíric -a adj, ARV adj sigla

    En el codi no s'utilitza mai la marca loc ('locució'), perquè sembla poc justificat especificar només el caràcter locutiu en determinades categories (sovint, adjectius i adverbis), perquè és deduïble de la forma mateixa i perquè té l'inconvenient d'ocupar la posició de nucli del codi.
    Ex.: en actiu adj NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA Que treballa o presta un servei.

    A. Adjectius invariables
    - Són els adjectius que no tenen les quatre formes previstes en el paradigma dels adjectius (masculí singular, masculí plural; femení singular, femení plural) sinó que en tenen menys, però amb la particularitat de poder complementar tant noms masculins com noms femenins, i tant noms flexionats en singular com noms flexionats en plural. La invariabilitat pot afectar el gènere o bé el nombre.
    (a) Adjectius invariables amb tres formes: Són invariables pel que fa al gènere en singular, però no en plural.
    Ex.: vivaç adj GEOGRAFIA FÍSICA Dit de la planta herbàcia que té òrgans subterranis persistents i renova cada any l'aparell aeri. [Un vegetal vivaç; una planta vivaç; uns vegetals vivaços; unes plantes vivaces)
    (b) Adjectius invariables amb dues formes: Són invariables pel que fa al gènere en singular i en plural.
    Ex.: multicolor adj VETERINÀRIA I RAMADERIA Dit del pelatge dels quadrúpedes que combina més de tres colors. [Un conill multicolor; una gata multicolor; uns conills multicolors; unes gates multicolors.]
    (c) Adjectius invariables amb una forma: Són invariables pel que fa al gènere i pel que fa al nombre.
    Ex: antimonopoli adj ECONOMIA I EMPRESA Dit de la mesura i, en especial, de les lleis que tracten d'evitar l'aparició de monopolis. [Un instrument antimonopoli; una llei antimonopoli; uns instruments antimonopoli; unes lleis antimonopoli.]
    - Com a element informatiu, proposem recollir la informació sobre la invariabilitat d'un adjectiu en una nota.
    Ex.: vivaç adj GEOGRAFIA FÍSICA Dit de la planta herbàcia que té òrgans subterranis persistents i renova cada any l'aparell aeri. Nota: El plural de vivaç és vivaços, en masculí, i vivaces, en femení.

    B. Adjectius defectius
    - Són els adjectius que no tenen les quatre formes previstes en el paradigma dels adjectius (masculí singular, masculí plural; femení singular, femení plural) sinó que en tenen menys, amb la peculiaritat que no poden complementar noms d'un determinat gènere o flexionats en un determinat nombre.
    - Com que hi ha restriccions gramaticals per a atribuir un adjectiu a segons quin nom, aquesta informació hauria de figurar en el codi de categoria lèxica. Ara bé, no hem pogut documentar cap cas de defectivitat en terminologia, ni de gènere ni de nombre:
    . Defectivitat de gènere: Els adjectius que, per raons semàntiques, no es poden aplicar a un referent d'un determinat sexe, no es poden considerar defectius, ja que sempre és imaginable una frase amb un antecedent expressat per un nom del gènere contrari.
    Ex.: prenyada adj RAMADERIA Dit de la femella que porta a l'úter un embrió o un fetus.
    --> prenyat -ada adj RAMADERIA Que porta a l'úter un embrió o un fetus. [cf. animal prenyat, exemplar prenyat]
    . Defectivitat de nombre: Els adjectius que només tenen flexió en plural existeixen en llengua general (diferents o diversos amb el sentit 'uns quants'), però no és evident que n'hi hagi casos en terminologia.

    Nota: 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CATEGORIA LÈXICA (0): GENERALITATS; CATEGORIA LÈXICA NOM (1): GENERALITATS; CATEGORIA LÈXICA VERB (1): GENERALITATS; CATEGORIA LÈXICA ADVERBI, CATEGORIA LÈXICA PREPOSICIÓ; CATEGORIA LÈXICA INTERJECCIÓ, i CATEGORIA LÈXICA LOCUCIÓ LLATINA.

    Nota: 2. Per a ampliar la informació sobre aquesta categoria lèxica, podeu consultar el document Categories lèxiques: Generalitats en l'apartat "Criteris i metodologia" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/docs/docs/CategoriesGeneralitats.pdf).

       
  • 3204761   CATEGORIA LÈXICA ADJECTIU (2): REPRESENTACIÓ DEL FEMENÍ EN CATALÀ  <Criteris metodològics > Denominació> CATEGORIA LÈXICA ADJECTIU (2): REPRESENTACIÓ DEL FEMENÍ EN CATALÀ
     
       
    • CATEGORIA LÈXICA ADJECTIU (2): REPRESENTACIÓ DEL FEMENÍ EN CATALÀ
    • ex falb -a (EXEMPLE d'adjectiu del grup 1), adj
    • ex guerxo -a (EXEMPLE exemple d'adjectiu del grup 1), adj
    • ex heterospori -òria (EXEMPLE d'adjectiu del grup 2), adj
    • ex liftat -ada (EXEMPLE d'adjectiu del grup 2), adj
    • ex lucratiu -iva (EXEMPLE d'adjectiu del grup 2), adj
    • ex mut muda (EXEMPLE d'adjectiu del grup 3), adj
    • ex petri pètria (EXEMPLE d'adjectiu del grup 3), adj

    <Criteris metodològics > Denominació> , <Criteris metodològics > Denominació>

    En les llengües amb flexió de gènere (com ara les llengües romàniques), és important saber quina és la forma femenina dels adjectius, perquè sovint hi ha variacions morfològiques i ortogràfiques respecte a la forma masculina.

    Ara bé, com que en els adjectius el gènere no és inherent sinó que està determinat pel gènere de l'antecedent, generalment es dona la forma masculina i s'indica quina és la terminació femenina que cal aplicar-hi. O bé fins i tot, en determinades llengües, es dona només la forma masculina, perquè la forma femenina és previsible. (Aquest tractament és diferent del que es dona als noms, en què es va imposant, i recomanem, l'escriptura de la forma completa masculina i de la forma femenina completa.)

    El sistema que se segueix tradicionalment en català és donar la forma masculina i la terminació femenina, representada segons els criteris següents:

    (1) Si la forma femenina difereix de la masculina per l'afegiment d'una a o bé per la substitució de la vocal final per una a, es representa la terminació femenina amb un guionet i una a.
    Ex. 1 (afegiment de a): falb -a adj
    Ex. 2 (substitució de vocal final): guerxo -a adj

    (2) Si la forma femenina difereix de la masculina en més d'una lletra i, a més, la forma masculina no és monosil·làbica i no hi ha canvis d'accent gràfic en la primera síl·laba, es representa la terminació femenina amb un guionet i el final de la forma a comptar des de la vocal tònica.
    Ex. 1: liftat -ada adj
    Ex. 2: lucratiu -iva adj
    Ex. 3: heterospori -òria adj

    (3) Si la forma femenina difereix de la masculina en més d'una lletra i, a més, la forma masculina és monosil·làbica o bé hi ha canvis d'accent gràfic en la primera síl·laba, es representa la forma femenina completa.
    Ex. 1 (forma masculina monosil·làbica): mut muda adj
    Ex. 2 (canvi d'accent gràfic en la primera síl·laba): petri pètria adj

    Nota: Aquest criteri es complementa amb les fitxes CATEGORIA LÈXICA ADJECTIU (1): GENERALITATS i CATEGORIA LÈXICA ADJECTIU (3): REPRESENTACIÓ DEL FEMENÍ EN ALTRES LLENGÜES.

       
  • 3204762   CATEGORIA LÈXICA ADJECTIU (3): REPRESENTACIÓ DEL FEMENÍ EN ALTRES LLENGÜES  <Criteris metodològics > Categoria lèxica> , <Criteris metodològics > Equivalents> CATEGORIA LÈXICA ADJECTIU (3): REPRESENTACIÓ DEL FEMENÍ EN ALTRES LLENGÜES
     
       
    • CATEGORIA LÈXICA ADJECTIU (3): REPRESENTACIÓ DEL FEMENÍ EN ALTRES LLENGÜES
    • es deslucido -da (EXEMPLE de representació del femení en castellà), adj
    • es oblicuo -cua (EXEMPLE de representació del femení en castellà), adj
    • fr adhésif -ive (EXEMPLE de representació del femení en francès), adj
    • fr défraîchi -ie (EXEMPLE de representació del femení en francès), adj
    • fr feuillé -ée (EXEMPLE de representació del femení en francès), adj
    • fr hélicoïdal -ale (EXEMPLE de representació del femení en francès), adj
    • fr lourd lourde (EXEMPLE de representació del femení en francès), adj
    • gl sobado -a (EXEMPLE de representació del femení en gallec), adj
    • it rovinato (EXEMPLE de representació del femení en itailà), adj
    • pt usado (EXEMPLE de representació del femení en portuguès), adj
    • de gebraucht (EXEMPLE de representació del femení en alemany), adj

    <Criteris metodològics > Categoria lèxica> , <Criteris metodològics > Equivalents>

    En llengües de gènere més o menys pròximes, se segueixen bàsicament dos sistemes diferents per representar la forma femenina dels adjectius:
    (1) Forma masculina + terminació femenina: Es redueix la forma femenina a la terminació (segons criteris diversos).
    (2) Forma masculina: No es dona cap indicació sobre el femení perquè es considera previsible.

    A. Forma masculina + terminació femenina
    - En castellà, es representa la terminació femenina amb l'última síl·laba.
    Ex. 1: deslucido -da adj
    Ex. 2: oblicuo -cua adj
    - En francès es representa la terminació femenina des del nucli vocàlic de l'última síl·laba del masculí i s'escriu la paraula completa quan només en queden fora una o dues lletres.
    Ex. 1: feuillé -ée adj
    Ex. 2: défraîchi -ie adj
    Ex. 3: hélicoïdal -ale adj
    Ex. 4: adhésif -ive adj
    Ex. 5: lourd lourde adj
    - En gallec es representa la terminació femenina amb l'última vocal.
    Ex.: sobado -a adj

    B. Forma masculina
    - En italià, en portuguès i en alemany no se sol representar la terminació femenina, perquè es considera que és del tot previsible a partir de la forma masculina.
    Ex. 1 (italià): rovinato adj
    Ex. 2 (portuguès): usado adj
    Ex. 3 (alemany): gebraucht adj

    Nota: Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Categoria lèxica adjectiu (1): Generalitats i CRITERI Categoria lèxica adjectiu (2): Representació del femení en català.

       
  • 2906722   CATEGORIA LÈXICA ADVERBI  <Criteris metodològics > Categoria lèxica> , <Criteris metodològics > Denominació> CATEGORIA LÈXICA ADVERBI
     
       
    • CATEGORIA LÈXICA ADVERBI
    • ex per compte d'altri (EXEMPLE d'adverbi locutiu), adv
    • ex reglamentàriament (EXEMPLE d'adverbi no locutiu), adv

    <Criteris metodològics > Categoria lèxica> , <Criteris metodològics > Denominació>

    El codi de la categoria lèxica d'un adverbi està compost únicament per la marca adv ('adverbi').
    Ex.: reglamentàriament adv DRET. ADMINISTRACIÓ PÚBLICA Per mitjà de l'elaboració i l'aprovació de reglaments.

    Els motius de no afegir-hi cap mena d'informació són els següents:
    (1) Morfològicament, els adverbis són invariables (no hi té sentit, doncs, informació sobre la flexió).
    (2) Sintàcticament, els adverbis no determinen l'estructura d'un altre element (no hi té sentit, doncs, informació sobre el règim).

    A més, no s'hi utilitza mai la marca loc ('locució'), perquè sembla poc justificat especificar només el caràcter locutiu en determinades categories (sovint, adjectius i adverbis), perquè és deduïble de la forma mateixa i perquè té l'inconvenient d'ocupar la posició de nucli del codi.
    Ex.: per compte d'altri adv NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA A càrrec d'una altra persona o en nom d'una altra persona.

    Nota: 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CATEGORIA LÈXICA (0): GENERALITATS; CATEGORIA LÈXICA NOM (1): GENERALITATS; CATEGORIA LÈXICA ADJECTIU (1): GENERALITATS; CATEGORIA LÈXICA VERB (1): GENERALITATS; CATEGORIA LÈXICA PREPOSICIÓ; CATEGORIA LÈXICA IINTERJECCIÓ, i CATEGORIA LÈXICA LOCUCIÓ LLATINA.

    Nota: 2. Per a ampliar la informació sobre aquesta categoria lèxica, podeu consultar el document Categories lèxiques: Generalitats en l'apartat "Criteris i metodologia" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/docs/docs/CategoriesGeneralitats.pdf).