Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

            
  • 2906662   DADES MASSIVES, MACRODADES O BIG DATA?  <Criteris d'especialitat > Electrònica. Informàtica. Telecomunicacions> DADES MASSIVES, MACRODADES O BIG DATA?
     
       
    • DADES MASSIVES, MACRODADES O BIG DATA?
    • es macrodatos (dades massives), n m pl
    • fr données massives (dades massives), n f pl
    • fr données volumineuses (dades massives), n f pl
    • fr mégadonnées (dades massives), n f pl
    • en big data (dades massives), n pl
    • en massive data (dades massives), n pl

    <Criteris d'especialitat > Electrònica. Informàtica. Telecomunicacions>

    Es considera que la forma adequada per a traduir la forma anglesa big data és dades massives (nom femení plural), i no *macrodades.

    Els motius de la tria de dades massives són els següents:
    (1) Vehicula adequadament la idea que es tracta de dades de naturalesa desagregada.
    (2) És anàloga a la forma anglesa (big data) i a diverses formes del francès (données massives, données volumineuses).
    (3) És una proposta dels especialistes de l'Institut d'Estadística de Catalunya.

    En canvi, *macrodades (que era la proposta feta anteriorment pel TERMCAT) presenta diversos problemes:
    (1) Planteja interferències amb els termes estadístics microdada (referit a registres individuals; en anglès microdata) i macrodada (dada tabulada o agregada; en anglès macrodata).
    (2) En l'àmbit estadístic, el prefix macro- es reserva habitualment per a valors agregats, mentre que les dades massives són dades de naturalesa desagregada.

    Les dades massives són un conjunt de dades que pel seu volum, la seva naturalesa i la velocitat a què han de ser processades ultrapassen la capacitat dels sistemes informàtics habituals.

    Nota: Podeu consultar les fitxes completes de dades massives i microdada al Cercaterm, i també el document de criteri original, Big Data Week, en l'apartat "L'apunt terminològic" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Apunts_Terminologics/173/).

       
  • 3062554   DEBITOCRÀCIA, DEUTOCRÀCIA O DEUDOCRÀCIA?  <Criteris d'especialitat > Ciències socials> DEBITOCRÀCIA, DEUTOCRÀCIA O DEUDOCRÀCIA?
     
       
    • DEBITOCRÀCIA, DEUTOCRÀCIA O DEUDOCRÀCIA?
    • es debitocracia (debitocràcia), n f
    • es deudocracia (debitocràcia), n f
    • fr dettocratie (debitocràcia), n f
    • it debitocrazia (debitocràcia), n f
    • pt debitocracia (debitocràcia), n f
    • en debtocracy (debitocràcia), n

    <Criteris d'especialitat > Ciències socials>

    Es considera que la forma adequada és debitocràcia (nom femení), i no *deutocràcia, ni *deudocràcia.

    Els motius de la tria de debitocràcia són els següents:
    (1) S'ajusta al criteri de preferir formes compostes creades per formants similars, ja que està constituïda sobre dos formants cultes: d'una banda, debito-, forma prefixada del llatí debitum, 'deute'; de l'altra, -cràcia, forma sufixada del grec -kratía (derivat de krátos 'força', 'poder').
    (2) Està semànticament motivada.
    (3) És paral·lela a altres formes de l'àmbit de les ciències socials, tant formes recollides en fonts lexicogràfiques (aristocràcia, autocràcia, democràcia, gerontocràcia, teocràcia, etc.) com formes d'aparició recent (meritocràcia, per a indicar la jerarquia basada en els mèrits personals; sondeocràcia per a indicar la influència dels sondejos electorals; mercatocràcia, per a indicar el poder dels mercats econòmics i financers; etc.).
    [En aquest cas, no és determinant la tria de les altres llengües, ja que solen partir de la forma pròpia: deuda en castellà, dette en francès, debito en italià, débito en portuguès i debt en anglès.]

    En canvi, *deutocràcia i *deudocràcia presenten problemes:
    - *deutocràcia (composta a partir del formant català deuto- i el formant derivat del grec -cràcia) té l'inconvenient d'ajuntar formants d'orígens diferents, ja que es consideren preferibles les paraules amb formants d'un mateix origen.
    - *deudocràcia (composta a partir del formant deudo- i el formant derivat del grec -cràcia) té l'inconvenient anterior i l'inconvenient afegit que, partint del català, resulta poc justificable la forma *deudo-, atesa l'existència de deute i deutor.

    La debitocràcia és l'organització social que està determinada en gran mesura pel poder del deute econòmic.

    Nota: Podeu consultar el document de criteri original, Deutocràcia, deudocràcia o debitocràcia?, en el blog del TERMCAT (http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/termcat/2015/02/12/deutocracia-deudocracia-o-debitocracia/).

       
  • 2906696   DEFINICIÓ (1): SINONÍMIA I RIQUESA LÈXICA  <Criteris metodològics > Definició> DEFINICIÓ (1): SINONÍMIA I RIQUESA LÈXICA
     
       
    • DEFINICIÓ (1): SINONÍMIA I RIQUESA LÈXICA

    <Criteris metodològics > Definició>

    En la redacció de definicions és convenient evitar recórrer a sinònims, d'acord amb la idea que, per a facilitar la comprensió del significat, és preferible referir-se sempre amb la mateixa denominació a una mateixa cosa.

    En teminografia, això té implicacions tant en la tria de les forms dels termes (és a dir, en les referències a altres termes) com en el lèxic comú utilitzat (l'anomenada riquesa lèxica):

    (1) En els termes, convé utilitzar sempre la denominació primera de la fitxa (és a dir, la denominació marcada com a més adequada o bé la primera alfabètica, en cas que n'hi hagi diverses d'igualment adequades).
    Ex.: A partir de la fitxa de accident de treball (en què accident de treball i accident laboral són denominacions sinònimes i accident de treball surt en primer lloc per qüestions alfabètiques), no és adequada la definició següent per a indemnització: *"Compensació econòmica que rescabala un treballador d'alguna circumstància laboral [...], com ara [...] un accident laboral o determinades despeses". És preferible: "Compensació econòmica que rescabala un treballador d'alguna circumstància laboral [...], com ara [...] un accident de treball o determinades despeses".

    (2) En les paraules i les construccions de lèxic comú subjectes a sinonímia, convé triar-ne una i utilitzar-la de manera sistemàtica. Els criteris de tria solen ser el tractament que en fa el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans, l'extensió dialectal de cada sinònim i també la freqüència d'ús.
    Ex.: Les dues definicions següents no són coherents: platja barra *"Platja formada a les lleres de poc cabal on l'onatge crea una barra de sorra contra la qual trenquen les ones" i barra litoral *"Barra longitudinal [...] no gaire allunyada de la costa, que fa rompre les onades en condicions d'alta energia". És preferible una mateixa solució per a totes dues; per raons de freqüència, platja barra "[...] contra la qual trenquen les ones" i barra litoral "[...] que fa trencar les ones en condicions d'alta energia".

    Nota: 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes DEFINICIÓ (2): REFERÈNCIA A ALTRES DENOMINACIONS; DEFINICIÓ (3): AUTOREFERÈNCIA, i DEFINICIÓ (4): CIRCULARITAT I PROVA DE LA SUBSTITUCIÓ..

    Nota: 2. Podeu consultar el document de criteri original, Definició: Sinonímia, referència a altres denominacions i autoreferència, en l'apartat "Criteris i metodologia" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/docs/docs/EstilisticaWeb.pdf).

       
  • 2906697   DEFINICIÓ (2): REFERÈNCIA A ALTRES DENOMINACIONS  <Criteris metodològics > Definició> DEFINICIÓ (2): REFERÈNCIA A ALTRES DENOMINACIONS
     
       
    • DEFINICIÓ (2): REFERÈNCIA A ALTRES DENOMINACIONS

    <Criteris metodològics > Definició>

    La denominació d'un terme citada en la definició d'un altre terme s'hauria de recollir sempre completa i exacta, per a permetre la localització ràpida i precisa de la fitxa citada.

    No és adequat, doncs, fer les intervencions següents en una denominació citada:
    - Inserir-hi elements
    Ex.: A partir de la denominació planxa de neu ("Post ampla de material dur i lleuger [...], que està preparada per a lliscar sobre la neu"), no seria adequada la definició següent per a fals cantelleig: *"Posició en què els cantells d'uns esquís o una planxa de la neu no es claven a la neu".
    - Substituir algun dels components
    Ex.: En el mateix cas, tampoc seria adequada la definició *"Posició en què els cantells d'uns esquís o una planxa de pista no es claven a la neu".
    - Escurçar-la per evitar repeticions dintre la definició
    Ex.: En el mateix cas, tampoc seria adequada la definició *"Posició en què els cantells d'uns esquís o una planxa no es claven a la neu".

    L'única variació sobre una denominació citada hauria de ser de flexió (nombre, gènere, persona, temps verbal, etc.), per a adequar-la a les necessitats sintàctiques d'una definició.
    Ex. A partir de la denominació acoblar ("Transferir una part de la potència d'un senyal d'un lloc a un altre d'un circuit o sistema"), es pot definir així auricular: "Transductor electroacústic que s'acobla a l'orella humana i que transforma senyals elèctrics en ones sonores".

    Nota: 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes DEFINICIÓ (1): SINONÍMIA; I RIQUESA LÈXICA; DEFINICIÓ (3): AUTOREFERÈNCIA, i DEFINICIÓ (4): CIRCULARITAT I PROVA DE LA SUBSTITUCIÓ.

    Nota: 2. Podeu consultar el document de criteri original, Definició: Sinonímia, referència a altres denominacions i autoreferència, en l'apartat "Criteris i metodologia" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/docs/docs/EstilisticaWeb.pdf).

       
  • 2906698   DEFINICIÓ (3): AUTOREFERÈNCIA  <Criteris metodològics > Definició> DEFINICIÓ (3): AUTOREFERÈNCIA
     
       
    • DEFINICIÓ (3): AUTOREFERÈNCIA

    <Criteris metodològics > Definició>

    És un principi bàsic de terminografia i lexicografia que una definició no pot fer una autoreferència, és a dir que no pot contenir la mateixa paraula que defineix. D'aquesta manera, s'evita de caure en un defecte de circularitat (vegeu la fitxa CRITERI Circularitat i prova de la substitució).

    Ara bé, convé tenir en compte dos casos de definicions en què aparentment es dona autoreferència però que en realitat s'apunta a termes diferents; no hi ha doncs, circularitat i, per tant, són casos correctes:
    (1) Utilització del nucli com a descriptor: En cas d'una denominació que està formada per més d'una paraula, és adequat recórrer al seu nucli com a element principal que la defineix, si conceptualment és una solució vàlida. (Cal, a més, que en la fitxa corresponent, aquest nucli funcioni com a denominació primera del concepte.)
    Ex.: agnòsia corporal n f NEUROCIÈNCIA Agnòsia caracteritzada per la impossibilitat de reconèixer com a pròpia la totalitat o alguna part del propi cos. [No hi ha autoreferència, perquè l'agnòsia corporal és un tipus d'agnòsia. (A més, agnòsia és la denominació principal de la fitxa corresponent.)]
    (2) Homografia: En cas de dues o més denominacions iguals corresponents a termes diferents, es pot recórrer en la definició d'una d'aquestes denominacions a la denominació igual. (De la mateixa manera, també cal que aquest nucli funcioni com a denominació primera del concepte.)
    Ex.: neutròfil n m BIOLOGIA CEL·LULAR Granulòcit amb grànuls citoplasmàtics neutròfils. [No hi ha autoreferència perquè neutròfil, en la definició, no apunta al neutròfil definit sinó a un altre terme amb fitxa pròpia, encara que formalment coincideixi. (A més, neutròfil és la denominació primera de la fitxa corresponent a l'adjectiu.)]

    Nota: 1. L'aplicació de la prova de la substitució (vegeu la fitxa Definició: circularitat i prova de la substitució) demostra que en els dos casos d'aparent autoreferència en realitat no n'hi ha, ja que no hi ha circularitat:

    Ex. 1: agnòsia corporal n f Agnòsia caracteritzada per la impossibilitat de reconèixer com a pròpia la totalitat o alguna part del propi cos. | agnòsia n f Pèrdua de la capacitat de transformar els estímuls sensorials en percepcions produïda per lesions cerebrals globals o específiques i no per alteracions dels sistemes de recepció perifèrics o de les vies sensorials aferents.
    PROVA DE LA SUBSTITUCIÓ: agnòsia corporal n f <Pèrdua de la capacitat de transformar els estímuls sensorials en percepcions produïda per lesions cerebrals globals o específiques i no per alteracions dels sistemes de recepció perifèrics o de les vies sensorials aferents> corporal caracteritzada per la impossibilitat de reconèixer com a pròpia la totalitat o alguna part del propi cos.

    Ex. 2: neutròfil n m Granulòcit amb grànuls citoplasmàtics neutròfils. | neutròfil -a adj Dit de la cèl·lula o del component cel·lular que té afinitat i es tenyeix amb colorants neutres.
    PROVA DE LA SUBSTITUCIÓ: neutròfil n m Granulòcit amb grànuls citoplasmàtics <que tenen afinitat i es tenyeixen amb colorants neutres>.

    Nota: 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes DEFINICIÓ (1): SINONÍMIA I RIQUESA LÈXICA; DEFINICIÓ (2): REFERÈNCIA A ALTRES DENOMINACIONS, i DEFINICIÓ (4): CIRCULARITAT I PROVA DE LA SUBSTITUCIÓ.

    Nota: 3. Podeu consultar el document de criteri original, Definició: Sinonímia, referència a altres denominacions i autoreferència, en l'apartat "Criteris i metodologia" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/docs/docs/EstilisticaWeb.pdf).

       
  • 2906731   DEFINICIÓ (4): CIRCULARITAT I PROVA DE LA SUBSTITUCIÓ  <Criteris metodològics > Definició> DEFINICIÓ (4): CIRCULARITAT I PROVA DE LA SUBSTITUCIÓ
     
       
    • DEFINICIÓ (4): CIRCULARITAT I PROVA DE LA SUBSTITUCIÓ

    <Criteris metodològics > Definició>

    Tant en terminologia com en lexicografia, es considera que les definicions han d'evitar caure en un defecte de circularitat.

    S'entén per circularitat el fet que la definició d'una denominació acabi portant l'usuari que la consulta a la mateixa denominació que defineix. Es poden distingir dos casos de circularitat:
    - Circularitat immediata: La definició de la denominació a inclou a. D'acord amb la norma prou coneguda, una definició no hauria d'incloure mai la paraula que es defineix.
    Ex.: arreus n m pl PENTATLÓ MODERN Conjunt de corretges, brida i muntura que es posen a un cavall per muntar-lo amb arreus.
    - Circularitat interposada: En una cadena de dos o més termes, la definició de a inclou b, b inclou c, etc. i l'última definició acaba incloent a. Per a evitar aquesta circularitat, cal que l'última denominació de la cadena a, b, c, etc. estigui definida de manera independent.
    Ex.: línia davantera n f ESPORTS DE PILOTA Línia de jugadors formada pels davanters. | davanter davantera n m, f ESPORTS DE PILOTA Cadascun dels jugadors que formen la línia davantera.

    La circularitat immediata es detecta fàcilment. En canvi, en cas d'una circularitat interposada, és útil recórrer a la prova de la substitució, que consisteix a substituir una denominació recollida en una definició per la seva pròpia definició. Si un cop aplicada la prova de la substitució la definició acaba contenint la mateixa denominació que es defineix, senyal que hi ha circularitat i que les diverses definicions implicades no estan adequadament construïdes.
    Ex.: línia davantera n f Línia de jugadors formada pels davanters. | davanter davantera n m, f Cadascun dels jugadors que formen la línia davantera.
    PROVA DE LA SUBSTITUCIÓ: línia davantera n f Línia de jugadors formada per <Cadascun dels jugadors que formen la línia davantera>.

    Nota: 1. Convé remarcar que, a més de la detecció de circularitats, la prova de la substitució té una utilització molt més àmplia, ja que serveix, de manera general, per a comprovar la bondat de qualsevol definició. El sistema consisteix a substituir un terme d'un context real per la definició d'aquest terme; si el context continua tenint el mateix significat i continua sent correcte sintàcticament, és senyal que la definició està ben construïda.

    Nota: 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes DEFINICIÓ (1): SINONÍMIA I RIQUESA LÈXICA; DEFINICIÓ (2): REFERÈNCIA A ALTRES DENOMINACIONS, i DEFINICIÓ (3): AUTOREFERÈNCIA.

       
  • 2906600   DEFINICIÓ AMB ORACIONS DE RELATIU (1): QÜESTIONS SEMÀNTIQUES  <Criteris metodològics > Definició> DEFINICIÓ AMB ORACIONS DE RELATIU (1): QÜESTIONS SEMÀNTIQUES
     
       
    • DEFINICIÓ AMB ORACIONS DE RELATIU (1): QÜESTIONS SEMÀNTIQUES

    <Criteris metodològics > Definició>

    És habitual que en una definició terminològica s'utilitzin diverses oracions de relatiu per a caracteritzar un descriptor (és a dir, la paraula que té la càrrega de significat més gran). En una definició que conté més d'una oració de relatiu, però, convé tenir en compte almenys tres qüestions semàntiques:

    (1) No és adequat posar al mateix nivell sintàctic oracions de relatiu d'importància diferent: No es poden coordinar oracions que expressen trets essencials (necessaris) i oracions que expressen trets accidentals (poden ser-hi), ni tampoc trets intrínsecs (bàsics) i trets extrínsecs (complementaris).
    Ex.: ratolí n m Dispositiu de diàleg que transmet la informació necessària per al desplaçament de la busca per la pantalla d'un ordinador [TRET ESSENCIAL], | i que sol incorporar uns botons per a activar determinades funcions [TRET ACCIDENTAL])
    --> Dispositiu de diàleg que transmet la informació necessària per al desplaçament de la busca per la pantalla d'un ordinador, generalment amb uns botons incorporats per a activar determinades funcions.

    (2) No és adequat donar prioritat sintàctica a oracions de relatiu semànticament menys importants: Els trets intrínsecs i els trets essencials han de ser més propers sintàcticament al descriptor que no pas els trets extrínsecs i els trets accidentals. En aquesta línia, és convenient deixar per a l'últim lloc de la definició la finalitat, en tant que tret extrínsec que no caracteritza el nucli.
    Ex.: desmamador n m Dispositiu que s'utilitza per a deslletar les cries [FINALITAT], | que es col·loca de manera que impedeix que puguin mamar de la femella que els alleta.
    --> Dispositiu que impedeix a les cries mamar de la femella que les alleta, utilitzat per a deslletar-les.

    (3) Ha de quedar clar quin és l'antecedent d'una oració de relatiu: Convé no abusar de les oracions de relatiu, per evitar confusions respecte a l'antecedent. De vegades, és útil recórrer al pronom relatiu el qual per evitar ambigüitats, ja que permet indicar el gènere i el nombre de l'antecedent.
    Ex.: represa lliure n f HÍPICA Prova de doma clàssica que s'executa amb un acompanyament musical triat pel concursant, que té llibertat per a compondre el programa, que comprèn la majoria de moviments que corresponen al nivell de la represa sobre la qual es treballa.
    --> Prova de doma clàssica que s'executa amb un acompanyament musical triat pel concursant, que té llibertat per a compondre el programa, la qual comprèn la majoria de moviments en què es treballa.

    Nota: 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes DEFINICIÓ AMB ORACIONS DE RELATIU (2): QÜESTIONS SINTÀCTIQUES i DEFINICIÓ AMB ORACIONS DE RELATIU (3): ADJECTIUS.

    Nota: 2. Podeu consultar el document de criteri original, Definició: Ús de les oracions de relatiu, en l'apartat "Criteris i metodologia" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/docs/docs/OracionsRelatiu.pdf).

       
  • 2906603   DEFINICIÓ AMB ORACIONS DE RELATIU (2): QÜESTIONS SINTÀCTIQUES  <Criteris metodològics > Definició> DEFINICIÓ AMB ORACIONS DE RELATIU (2): QÜESTIONS SINTÀCTIQUES
     
       
    • DEFINICIÓ AMB ORACIONS DE RELATIU (2): QÜESTIONS SINTÀCTIQUES

    <Criteris metodològics > Definició>

    És habitual que en una definició terminològica s'utilitzin diverses oracions de relatiu per a caracteritzar un descriptor. En una definició que conté més d'una oració de relatiu, però, convé tenir en compte qüestions semàntiques i, almenys, també quatre qüestions sintàctiques:

    (1) És convenient que una oració de relatiu es coordini únicament amb una oració de relatiu, i no amb un nom, ni tan sols amb un adjectiu morfològic.
    Ex.: drets humans n m pl ÈTICA I LEGISLACIÓ Conjunt de drets essencials de la persona independentment de l'edat, el sexe, la raça o la religió, i que li garanteixen una vida digna.
    --> Conjunt de drets essencials de la persona [...], que li garanteixen una vida digna.

    (2) El nexe d'unió entre dues oracions de relatiu ha de ser adequat. Així, cal unir amb una conjunció les dues últimes oracions i amb comes les altres.
    Ex.: ambó n m PESCA Renglera de forats que hi ha al llarg de la buguera d'una barca que serveixen per a escórrer l'aigua que es fica en els corredors pels cops de mar, i la que deixen escórrer les xarxes en ésser llevades xopes.
    --> Renglera de forats [...] que serveixen per a escórrer l'aigua que es fica en els corredors [...] i la que deixen escórrer les xarxes en ésser llevades xopes.

    (3) Repetició del pronom relatiu a partir de la segona oració:

    (3a) Si el pronom relatiu ha de prendre formes diferents o va introduït per preposicions diferents, és preferible repetir el pronom relatiu al començament de cada oració.
    Ex.: audiometria objectiva n f OTORINOLARINGOLOGIA Audiometria que es realitza sense la col·laboració de l'individu explorat i s'usen potencials evocats auditius o otoemissions.
    --> Audiometria que es realitza sense la col·laboració de l'individu explorat i en què s'usen potencials evocats [...].

    (3b) Si no hi ha diferències de forma del pronom relatiu ni de preposicions per introduir-lo i les oracions de relatiu tenen complements i corresponen a característiques deslligades entre si, és preferible repetir el pronom relatiu.
    Ex.: abella n f VETERINÀRIA I RAMADERIA Insecte social adult de la família dels àpids que viu en eixams i s'explota principalment per la mel i la cera.
    --> Insecte [...] que viu en eixams i que s'explota principalment per la mel i la cera.

    (3c) Si no hi ha diferències de forma del pronom relatiu ni de preposicions per introduir-lo i les oracions de relatiu tenen complements i corresponen a característiques relacionades entre si (causa-conseqüència, successió temporal, etc.), és preferible no repetir el pronom relatiu.
    Ex.: absorbidor n m ENERGIA SOLAR Aparell bàsicament constituït per una superfície negra que absorbeix la radiació solar i que la transforma en calor, la qual es transfereix a un termòfor.
    --> Aparell bàsicament constituït per una superfície negra que absorbeix la radiació solar i la transforma en calor [...].

    (3d) Si no hi ha diferències de forma del pronom relatiu ni de preposicions per introduir-lo i les oracions de relatiu pràcticament es redueixen a verbs, sense complements interposats, és preferible no repetir el pronom.
    Ex.: accés n m VETERINÀRIA I RAMADERIA Conjunt de fenòmens morbosos que sobrevenen o que cessen més o menys sobtadament i que es repeteixen sovint amb una certa regularitat.
    --> Conjunt de fenòmens morbosos que sobrevenen o cessen més o menys sobtadament i es repeteixen sovint [...].

    (4) La definició ha de ser gramaticalment correcta, a més de fàcilment entenedora. Una manera d'aconseguir-ho és, justament, evitar l'acumulació d'oracions de relatiu.
    Ex.: falleba n f CONSTRUCCIÓ Barreta de ferro que es posa en sentit vertical a les cares interiors de balcons, de finestres, etc., i que, a l'altura convenient, hi ha una maneta amb què es transmet a la barra un gir que fa que els dos extrems colzats de la barra s'encaixin en els tancadors que es col·loquen en els travessers dels bastiments.
    --> Barreta de ferro posada en sentit vertical a les cares interiors de balcons i de finestres, amb una maneta per a transmetre a la barra un gir que fa encaixar els dos extrems colzats de la barra en els tancadors col·locats en els travessers dels bastiments.

    Nota: 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes DEFINICIÓ AMB ORACIONS DE RELATIU (1): QÜESTIONS SEMÀNTIQUES i DEFINICIÓ AMB ORACIONS DE RELATIU (3): ADJECTIUS.

    Nota: 2. Podeu consultar el document de criteri original, Definició: Ús de les oracions de relatiu, en l'apartat "Criteris i metodologia" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/docs/docs/OracionsRelatiu.pdf).

       
  • 2906608   DEFINICIÓ AMB ORACIONS DE RELATIU (3): ADJECTIUS  <Criteris metodològics > Definició> DEFINICIÓ AMB ORACIONS DE RELATIU (3): ADJECTIUS
     
       
    • DEFINICIÓ AMB ORACIONS DE RELATIU (3): ADJECTIUS

    <Criteris metodològics > Definició>

    És habitual que en una definició terminològica s'utilitzin diverses oracions de relatiu per a caracteritzar un descriptor. En la definició d'un adjectiu, s'ha de procurar que això no doni lloc a una definició múltiple, que és un fenomen molt semblant al doble descriptor de noms i verbs.

    Es produeix una definició múltiple en els casos següents:

    (1) Hi ha diverses oracions de relatiu coordinades entre elles que no depenen sintàcticament de cap element.
    Ex.: fresc -a adj Que no ha experimentat cap mena d'alteració [ORACIÓ COORDINADA 1] i conserva inalterables les qualitats originàries [ORACIÓ COORDINADA 2].
    --> Que no ha experimentat cap mena d'alteració, de manera que conserva inalterables les qualitats originàries. | Que conserva inalterables les qualitats originàries, ja que no ha experimentat cap mena d'alteració.

    (2) Hi ha diverses oracions de relatiu coordinades entre elles que depenen sintàcticament d'un antecedent extern, el qual només figura en la definició per indicar quins noms poden ser complementats per l'adjectiu però que en realitat no en forma part.
    Ex.: microcristal·lí -ina adj Dit del cristall [ANTECEDENT EXTERN] que està molt poc desenvolupat [ORACIÓ COORDINADA 1] i que no és visible a ull nu [ORACIÓ COORDINADA 2], encara que sí que ho és amb un microscopi.
    --> Dit del cristall tan poc desenvolupat que no és visible a ull nu, encara que sí que ho és amb un microscopi. | Dit del cristall que no és visible a ull nu perquè està molt poc desenvolupat, encara que sí que és visible amb un microscopi.

    Nota: 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes DEFINICIÓ AMB ORACIONS DE RELATIU (1): QÜESTIONS SEMÀNTIQUES i DEFINICIÓ AMB ORACIONS DE RELATIU (2): QÜESTIONS SINTÀCTIQUES.

    Nota: 2. Podeu consultar el document de criteri original, Definició: Ús de les oracions de relatiu, en l'apartat "Criteris i metodologia" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/docs/docs/OracionsRelatiu.pdf).

       
  • 2906688   DEFINICIÓ VERBAL AMB SUBJECTE (1): APARICIÓ  <Criteris metodològics > Definició> DEFINICIÓ VERBAL AMB SUBJECTE (1): APARICIÓ
     
       
    • DEFINICIÓ VERBAL AMB SUBJECTE (1): APARICIÓ

    <Criteris metodològics > Definició>

    En principi, la definició d'un verb recull només el significat del verb definit, sense referència al seu subjecte ni als complements, ja que és l'únic element necessari per a interpretar correctament aquell verb en un context real. (Vegeu la fitxa CRITERI Circularitat i prova de la substitució.)

    Tot i això, hi ha casos en què és aconsellable recollir el subjecte d'un verb en la seva definició . Els motius, bàsicament, són els següents:

    (1) Perquè, si no hi estigués representat el subjecte, l'usuari no podria deduir quina mena de noms poden funcionar com a subjectes del verb definit. (Generalment, això succeeix quan el verb de la definició admet més subjectes que el verb definit.)
    Ex.: apilar-se v intr pron PESCA Decantar-se, el gall, al damunt de les peces fins a desbaratar el calat de sardines.
    [El verb apilar-se només s'aplica al gall, que és un ormeig; en canvi, el verb decantar-se, utilitzat en la definició, podria aplicar-se a moltes altres coses (la barca, el pescador, etc.)]

    (2) Perquè un element de la definició fa referència al subjecte per mitjà d'un pronom feble, un díctic, etc.
    Ex.: escapar-se v prep pron JUDO Deslliurar-se, un judoka, del control a què el sotmet l'adversari.
    [La referència al subjecte del definit, judoka, per mitjà del pronom el fa necessari que aquest subjecte també figuri en la definició.]

    Nota: 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes DEFINICIÓ VERBAL AMB SUBJECTE (2): MARCATGE I UBICACIÓ i DEFINICIÓ VERBAL AMB SUBJECTE (3): ERRORS FREQÜENTS.

    Nota: 2. Podeu consultar el document de criteri original, Definició: Presència i representació del subjecte, en l'apartat "Criteris i metodologia" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/docs/docs/Definicio-Subjecte.pdf).