Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

            
 
  • 3185455   GELIVITAT, GELADICITAT, RESISTÈNCIA A LA GELADA, RESISTÈNCIA ALS CICLES DE GEL-DESGEL O RESISTÈNCIA AL XOC TÈRMIC?  <Criteris d'especialitat > Construcció> GELIVITAT, GELADICITAT, RESISTÈNCIA A LA GELADA, RESISTÈNCIA ALS CICLES DE GEL-DESGEL O RESISTÈNCIA AL XOC TÈRMIC?
     
       
    • GELIVITAT, GELADICITAT, RESISTÈNCIA A LA GELADA, RESISTÈNCIA ALS CICLES DE GEL-DESGEL O RESISTÈNCIA AL XOC TÈRMIC?
    • es helacidad (gelivitat), n f
    • es heladicidad (gelivitat), n f
    • es susceptibilidad a la helada (gelivitat), n f
    • fr gélivité (gelivitat), n f
    • it gelività (gelivitat), n f
    • pt gelevidade (gelivitat), n f
    • en frost susceptibiity (gelivitat), n
    • en gelivity (gelivitat), n
    • en liability to frost damage (gelivitat), n
    • de Frostempfindlichkeit (gelivitat), n f

    <Criteris d'especialitat > Construcció>

    Es considera que la forma adequada és gelivitat (nom femení), i no *geladicitat, ni*resistència a la gelada, ni *resistència als cicles de gel-desgel, ni *resistència al xoc tèrmic.

    Els motius de la tria de gelivitat són els següents:
    (1) Deriva de l'adjectiu geliu -a, que té un significat clarament relacionat en el diccionari d'Enciclopèdia Catalana ("Dit del material que es glaça fàcilment i, doncs, s'esquerda"); en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans, geliu -a té el significat genèric "Fred com el glaç", com a sinònim de gèlid -a.
    (2) Es documenta en obres especialitzades i terminològiques.
    (3) Té el vistiplau dels especialistes.
    (4) És una forma paral·lela a altres noms creats sobre adjectius acabats en -iu amb l'adjunció del sufix -itat, que hi dona el significat 'capacitat de': absortiu --> absortivitat, conductiu --> conductivitat, inductiu --> inductivitat, etc.
    (5) És una forma anàloga a les utilitzades en francès, italià, portuguès i anglès.

    En canvi, *geladicitat, *resistència a la gelada, *resistència als cicles de gel-desgel i *resistència al xoc tèrmic presenten problemes:
    - *geladicitat, tot i ser una forma molt utilitzada en l'àmbit, és un calc del castellà que no es pot justificar a partir dels recursos del català: aquesta forma pressuposa com a base un adjectiu *geladís o *gelàdic al qual s'hauria adjuntat el sufix -itat, però aquests adjectius pressuposats no existeixen en català; en castellà, en canvi, sí que hi ha un adjectiu heladizo -za que permet crear heladicidad.
    - *resistència a la gelada, *resistència als cicles de gel-desgel i *resistència al xoc tèrmic són formes semànticament adequades, però resulten massa llargues i, per tant, poc pràctiques per a contextos en què totes les llengües estudiades disposen de formes sintètiques.

    La gelivitat és la capacitat d'un material porós de resistir les glaçades o, més específicament, els cicles de congelació i descongelació.

    Nota: Podeu consultar la fitxa completa de gelivitat al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Gelivitat, un neologisme resistent a les glaçades, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/227/).

       
  • 3139328   GENTRIFICACIÓ O ENNOBLIMENT?  <Criteris d'especialitat > Construcció> , <Criteris d'especialitat > Ciències socials> GENTRIFICACIÓ O ENNOBLIMENT?
     
       
    • GENTRIFICACIÓ O ENNOBLIMENT?
    • es aburguesamiento (gentrificació), n m
    • es elitización (gentrificació), n f
    • es elitización residencial (gentrificació), n f
    • es gentrificación (gentrificació), n f
    • fr élitisation (gentrificació), n f
    • fr embourgeoisement (gentrificació), n m
    • fr gentrification (gentrificació), n f
    • it gentrification (gentrificació), n f
    • it gentrificazione (gentrificació), n f
    • pt gentrificação (gentrificació), n f
    • en gentrification (gentrificació), n
    • de Gentrifikation (gentrificació), n f

    <Criteris d'especialitat > Construcció> , <Criteris d'especialitat > Ciències socials>

    Es considera que la forma adequada és gentrificació (nom femení), i no *ennobliment.

    Els motius de la tria de gentrificació (decisió presa pel Consell Supervisor del TERMCAT) en comptes de *ennobliment (que era la forma normalitzada l'any 1997 pel mateix Consell Supervisor) són els següents:
    (1) Tot i que l'original anglès gentrification està creat sobre gentry ('alta burgesia'), en català es percep com una forma neutra respecte a la bondat d'aquest procés de transformació, el qual es pot considerar positiu urbanísticament però negatiu per a la població desplaçada.
    (2) Es documenta en molts contextos d'especialitat i té l'aval dels especialistes, que la consideren consolidada.
    (3) És paral·lela al tractament d'adaptació del manlleu que hi han donat majoritàriament les altres llengües estudiades.

    En canvi, *ennobliment (que era la forma normalitzada anteriorment) presenta problemes:
    (1) Atribueix clarament un valor positiu al procés urbanístic de transformació.
    (2) Ha tingut una baixa implantació.

    La gentrificació és la transformació socioeconòmica d'una àrea urbana degradada habitada per persones de classe baixa o grups socials marginals per mitjà de la rehabilitació urbanística i arquitectònica de la zona, amb l'arribada progressiva de grups socials de classe mitjana o alta. El resultat és un canvi en les activitats econòmiques i, de vegades, el desplaçament dels grups socials més vulnerables.

    Nota: Podeu consultar la fitxa completa de gentrificació al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Gentrificació o ennobliment?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/240/).

       
  • 3139329   GIHAD O JIHAD? NOM MASCULÍ O NOM FEMENÍ?  <Criteris d'especialitat > Ciències socials> GIHAD O JIHAD? NOM MASCULÍ O NOM FEMENÍ?
     
       
    • GIHAD O JIHAD? NOM MASCULÍ O NOM FEMENÍ?
    • ex gihadisme (EXEMPLE de derivat de gihad), n m
    • ex gihadista (EXEMPLE de derivat de gihad), n m, f
    • es jihad (gihad), n f
    • es yihad (gihad), n f
    • fr djihad (gihad), n m
    • fr jihad (gihad), n m
    • en jehad (gihad), n
    • en jihad (gihad), n

    <Criteris d'especialitat > Ciències socials>

    Es considera que en català la grafia adequada és gihad, i el gènere correcte, el masculí. En canvi, no es consideren adequats ni la grafia *jihad ni el gènere femení.

    Els motius de la tria de la grafia gihad són els següents:
    (1) És la forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans com a adaptació de l'àrab جهاد, literalment 'esforç', 'lluita'.
    (2) S'ajusta a la grafia habitual del català per a aquest so.
    Ex.: girafa, gibrell, gimnàs.
    (2) És l'adaptació avalada per la majoria d'especialistes (malgrat que la grafia jihad és habitual en altres llengües).

    Els motius de la tria del gènere masculí són els següents:
    (1) És el gènere que té aquesta paraula en àrab.
    (2) Formalment, la falta d'un morfema que es pugui interpretar com a femení contribueix a interpretar la forma com a masculina.
    (3) No s'hi pot deduir un nom implícit clar que porti al gènere femení, ja que gihad tant es pot assimilar a un esforç individual com a una guerra religiosa.

    El gihad té dos significats: és l'esforç de superació i de resistència individual o col·lectiu dels fidels musulmans contra el mal i és també la guerra encaminada a expandir o defensar l'islam.

    Nota: 1. En català, els derivats més usuals de gihad són gihadisme i gihadista, escrits amb g- igual que la forma de què parteixen.

    Nota: 2. Podeu consultar la fitxa completa de gihad al Cercaterm, i també el document de criteri original, El gihad o la jihad?, en el blog del TERMCAT (http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/termcat/2015/04/16/el-gihad-o-la-jihad/).

       
  • 2906700   GOS D'ASSISTÈNCIA, GOS DE SENYALITZACIÓ DE SONS, GOS PIGALL, GOS GUIA, GOS D'AVÍS O GOS PER A PERSONES AMB AUTISME?  <Criteris d'especialitat > Ciències socials> GOS D'ASSISTÈNCIA, GOS DE SENYALITZACIÓ DE SONS, GOS PIGALL, GOS GUIA, GOS D'AVÍS O GOS PER A PERSONES AMB AUTISME?
     
       
    • GOS D'ASSISTÈNCIA, GOS DE SENYALITZACIÓ DE SONS, GOS PIGALL, GOS GUIA, GOS D'AVÍS O GOS PER A PERSONES AMB AUTISME?
    • es perro de asistencia (gos d'assistència), n m
    • es perro de señalización de sonidos (gos de senyalització de sons), n m
    • es perro guía (gos pigall), n m
    • es perro oyente (gos de senyalització de sons), n m
    • es perro señal (gos de senyalització de sons), n m
    • fr chien d'assistance (gos d'assistència), n m
    • fr chien d'aveugle (gos pigall), n m
    • fr chien-guide (gos pigall), n m
    • fr chien-guide pour personne malentendante (gos de senyalització de sons), n m
    • fr chien-guide pour personne sourde (gos de senyalització de sons), n m
    • en assistance dog (gos d'assistència), n
    • en guide dog (gos pigall), n
    • en hearing dog (gos de senyalització de sons), n
    • en hearing ear dog (gos de senyalització de sons), n

    <Criteris d'especialitat > Ciències socials>

    Tant gos d'assistència com gos de senyalització de sons, com gos pigall i gos guia, com gos d'avís i com gos per a persones amb autisme (tots sis, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:

    - Un gos d'assistència és un gos ensinistrat en un centre especialitzat per a ajudar persones amb discapacitats físiques o sensorials o amb determinades malalties. És, doncs, un terme que serveix per a referir-se de manera genèrica a tots els gossos especialitzats a ajudar els seus propietaris en discapacitats i malalties diverses.
    . L'equivalent castellà és perro de asistencia; el francès, chien d'assistance, i l'anglès, dog assistance.

    En canvi, els termes següents designen tipus concrets de gossos d'assistència:

    - Els gossos de senyalització de sons són els gossos d'assistència que ajuden persones amb discapacitat auditiva.
    . Els equivalents castellans són perro de señalización de sonidos, perro oyente i perro señal; els francesos, chien-guide pour personne malentendante i chien-guide pour personne sourde, i els anglesos, hearing dog i hearing ear dog.

    - Els gossos pigall, o gossos guia, són els gossos d'assistència que ajuden persones amb discapacitat visual.
    . L'equivalent castellà és perro guía; els francesos, chien d'aveugle i chien-guide, i l'anglès, guide dog.

    - Els gossos de servei són els gossos d'assistència que ajuden persones amb discapacitat física per culpa d'una malaltia, com ara l'esclerosi o una tetraplegia.

    - Els gossos per a persones amb autisme són els gossos d'assistència que ajuden persones amb una discapacitat causada pel trastorn autista.

    Nota: Podeu consultar les fitxes completes de gos d'assistència, gos de senyalització de sons i gos pigall al Cercaterm, i també el document de criteri original, Com s'anomena el gos que ajuda les persones amb discapacitat auditiva?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/153/).

       
  • 3023794   GRUP SANGUINI 0 (XIFRA) O GRUP SANGUINI O (LLETRA)?  <Criteris d'especialitat > Ciències de la salut> GRUP SANGUINI 0 (XIFRA) O GRUP SANGUINI O (LLETRA)?
     
       
    • GRUP SANGUINI 0 (XIFRA) O GRUP SANGUINI O (LLETRA)?
    • es grupo sanguíneo 0 (grup sanguini 0, grup sanguini O), n m
    • es grupo sanguíneo O (grup sanguini 0, grup sanguini O), n m
    • fr groupe sanguin 0 (grup sanguini 0, grup sanguini O), n m
    • fr groupe sanguin O (grup sanguini 0, grup sanguini O), n m
    • it gruppo sanguigno 0 (grup sanguini 0, grup sanguini O), n m
    • it gruppo sanguigno O (grup sanguini 0, grup sanguini O), n m
    • pt grupo sanguíneo 0 (grup sanguini 0, grup sanguini O), n m
    • pt grupo sanguíneo O (grup sanguini 0, grup sanguini O), n m
    • en 0 blood group (grup sanguini 0, grup sanguini O), n
    • en O blood group (grup sanguini 0, grup sanguini O), n

    <Criteris d'especialitat > Ciències de la salut>

    Tant grup sanguini 0 [amb el núm. 0] com grup sanguini O [amb la lletra o majúscula] (tots dos, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que en català metges i traductors solen preferir grup sanguini 0 [número].

    Els motius que avalen tant grup sanguini 0 [número] com grup sanguini O [lletra] són els següents:
    (1) Pel que fa a l'origen: Es considera que totes dues formes van sortir en substitució de l'original grup sanguini C, per a fer referència més clarament a l'absència d'antígens A i antígens B en aquest grup (enfront del grup sanguini A i el grup sanguini B). A partir d'aquí, però, hi ha divergències:
    . Segons algunes fonts, la primera d'aquestes dues formes va ser grup sanguini O [lletra], creada en alemany a partir de la partícula ohne 'sense' per fer referència a l'absència d'antígens A i B. La forma grup sanguini 0, també alemanya, es va crear posteriorment.
    . Segons altres fonts, la primera d'aquestes dues formes en alemany va ser grup sanguini 0 [número], també per a fer referència a l'absència dels antígens A i B. La forma grup sanguini O [lletra] es va crear posteriorment en la traducció a l'anglès per la coincidència en aquesta llengua dels noms de la xifra i la lletra.
    (2) Pel que fa a l'ús: Els metges i traductors catalans solen preferir grup sanguini 0 [número], però la forma grup sanguini O [lletra] també es documenta en abundants textos especialitzats, per exemple en webs de bancs de sang.

    El grup sanguini 0 (o grup sanguini O) és el grup sanguini que no té antígens A ni antígens B en els eritròcits.

    Nota: Podeu consultar el document de criteri original, Com s'anomena el grup sanguini 0 o O: zero o amb la lletra o? , en el blog del TERMCAT (http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/termcat/2015/02/05/com-s%e2%80%99anomena-el-grup-sanguini-0-o-o-zero-o-amb-la-lletra-o/).

       
  • 3533504   GUIONET (1): NORMA GENERAL SOBRE LA PRESÈNCIA O ABSÈNCIA DE GUIONET EN MOTS COMPLEXOS  <Criteris lingüístics> GUIONET (1): NORMA GENERAL SOBRE LA PRESÈNCIA O ABSÈNCIA DE GUIONET EN MOTS COMPLEXOS
     
       
    • GUIONET (1): NORMA GENERAL SOBRE LA PRESÈNCIA O ABSÈNCIA DE GUIONET EN MOTS COMPLEXOS
    • ex action-painting (EXEMPLE de guionet en manlleus amb guionet o sintagmàtics), n f
    • ex alt-alemany -a (EXEMPLE de guionet en compostos per a evitar males pronúncies), adj
    • ex anglo-nord-americà -ana (EXEMPLE de guionet en compostos sobre paraula amb guionet), adj
    • ex anticòs anti-D (EXEMPLE de guionet en prefix davant de xifra, símbol, cometes, majúscula o cursiva), n m
    • ex cama-sec (EXEMPLE de compost sobre paraula amb r-, s- o x-), n m
    • ex camí-raler (EXEMPLE de guionet en derivats de compost amb accent al primer formant), n m, f
    • ex cap-rossenc -a (EXEMPLE de guionet en paraules que podrien ser mal pronunciades), adj
    • ex Catalunya-Aragó (EXEMPLE de guionet en compost de dos noms de lloc), n f
    • ex ciència-ficció (EXEMPLE de guionet per accent gràfic en el primer formant), n f
    • ex costa-riqueny | costa-riquenya (EXEMPLE de guionet en derivat de paraula amb r-, s- o x-), n m, f
    • ex no-metall (EXEMPLE de guionet en no + adjectiu/nom lexicalitzats), n m
    • ex pH-metre (EXEMPLE de guionet en compostos amb símbols o xifres en contacte), n m
    • ex ping-pong (EXEMPLE de guionet en compost reduplicatiu), n m
    • ex sud-africà -ana (EXEMPLE de guionet en compost sobre punt cardinal), adj
    • ex tres-centè -ena (EXEMPLE de guionet en numerals compostos), adj
    • ex vacuna anti-meningococ A conjugada (EXEMPLE de guionet en prefix davant guionet o sintagma), n f

    <Criteris lingüístics>

    La grafia dels mots complexos, estiguin formats per composició o per derivació, planteja de vegades dubtes sobre la necessitat d'escriure un guionet entre els dos formants. Per a ajudar a resoldre-ho, a continuació s'exposen les regles que determinen en quins casos els formants d'una paraula complexa s'escriuen sense guionet, amb guionet o bé, facultativament, amb guionet o sense.

    A. MOTS COMPLEXOS ESCRITS SENSE GUIONET

    A1. Compostos formats amb paraules catalanes.
    Ex.: caragirat; pellroja; ratpenat; franctirador; pocavergonya; cavallbernat; figaflor; Portbou; Ulldemolins; Bellpuig; Valldemossa
    Excepció: Compostos que posen en contacte una vocal i r-, s- o x- (B8.1), difícils d'interpretar (B8.2) o amb accent gràfic al primer formant (B8.3), compostos amb punt cardinal com a primer formant (B9), compostos reduplicatius (B10) i compostos amb dos noms propis coordinats (B11).

    A2. Compostos a la manera culta (el primer formant acaba amb -o o bé -i).
    Ex.: anglosaxó; catalanoaragonès; audiovisual; concavoconvex; electroxoc; fisicoquímic; socioeconòmic; quadribarrat; Hispanoamèrica; Indoxina

    A3. Manlleus adaptats (en contraposició amb els manlleus sintagmàtics no adaptats de B12).
    Ex.: aiguagim; ciclocròs; gintònic; Escaladei

    B. MOTS COMPLEXOS ESCRITS AMB GUIONET

    B1. Derivats formats per un prefix i, com a base, una xifra, un símbol o una paraula començada amb majúscula o cometes o bé escrita amb cursiva.
    Ex.: sub-21; anti-D; ex-URSS; ex-"hippy"; anti-skinheads
    Excepció: Si el derivat forma un nom propi amb la paraula començada amb majúscula, tot el conjunt s'escriu aglutinat i amb majúscula només en el prefix. (Ex.: Anticrist, Prealps)

    B2. Derivats formats per un prefix i, com a base, un sintagma o una paraula que ja conté guionet.
    Ex.: vacuna anti-meningogoc A conjugada; anti-nord-americà

    B3. Derivats formats per no i un nom o un adjectiu, i també no+res (és a dir, amb un alt grau de lexicalització).
    Ex.: no-alineament, país no-alineat; no-metall; no-presentació; no-violència, els no-violents; no-res

    B4. Numerals compostos (ordinals i cardinals).
    Ex.: vint-i-dos, vint-i-dosè, tres-cents, tres-centè
    Atenció: Els derivats de numerals s'escriuen sense guionet. (Ex.: cinccentista, noucentisme)

    B5. Derivats per sufixació de paraules complexes amb guionet i de sintagmes en què (B5.1) el primer formant acaba en vocal i el segon comença amb r-, s- o x-; (B5.2) el resultat podria portar a una mala pronúncia, o bé (B5.3) el primer formant té accent gràfic com a paraula independent.
    Ex. 1: poca-soltada (<-- poca-solta), costa-riqueny (<-- Costa Rica)
    Ex. 2: cap-rossenc (<-- cap ros)
    Ex. 3: camí-raler (<-- camí ral)

    B6. Compostos amb un símbol o una xifra com a primer o com a segon formants.
    Ex.: 2,4,6-trintrofenol, α-naftol, e-mai, pH-metre; goma-2
    Atenció: De vegades la grafia està determinada per convencions d'àmbit internacional que no es poden contravenir.

    B7. Compostos sobre un formant que ja s'escriu amb guionet.
    Ex.: anglo-nord-americà

    B8. Compostos formats amb paraules catalanes en què (B8.1) la primera paraula acaba amb vocal i la segona comença amb r-, s- o x-; (B8.2) el resultat podria ser difícil d'interpretar o podria portar a males pronúncies, o bé (B8.3) la primera paraula té accent gràfic.
    Ex. 1: barba-roig, bleda-rave, guarda-roba, Vila-real; cul-de-sac, cama-sec, gira-sol, penya-segat, Palau-solità; cala-xarxes, cara-xuclat; escura-xemeneies, Torre-xiva
    Ex. 2: pit-roig; cinc-en-rama, alt-alemany, baix-empordanès, abans-d'ahir, com-s'ha-fet, Bell-lloc, Font-romeu
    Ex. 3: ciència-ficció, cotó-en-pèl, pèl-blanc, més-dient
    Atenció : Els derivats d'aquests compostos mantenen el guionet. (Ex.: poca-soltada, vila-realenc)
    Excepció: Alguns compostos antics que tindrien accent al primer formant s'escriuen junts perquè ja s'ha consolidat aquesta grafia. (Ex.: usdefruit, queviures, quefer)

    B9. Compostos començats amb un punt cardinal.
    Ex.: nord-americà, nord-est, sud-africà, sud-oest
    Atenció: Els derivats de compostos amb punt cardinal s'escriuen sense guionet. (Ex.: nordestejar)

    B10. Compostos reduplicatius (inclouen moltes onomatopeies i algun manlleu).
    Ex.: barrija-barreja, ziga-zaga; bub-bub, piu-piu, tic-tac; ping-pong, tse-tse, txa-txa-txa
    Atenció 1: Alguns compostos menys clarament reduplicatiu o de significat concret s'escriuen sense guionet. (Ex.: cucut, quiquiriquic, clocpiu, napbuf)
    Atenció 2: Els derivats d'aquests compostos s'escriuen sense guionet. (Ex.: pingponguista, zigzaguejar)

    B11. Compostos de dos noms propis de lloc coordinats.
    Ex.: Àustria-Hongria, Catalunya-Aragó, Emília-Romanya

    B12. Compostos manllevats sense adaptar, amb valor nominal, que en la llengua original s'escriuen amb guionet o separats.
    Ex.: action-painting, art-déco, déjà-vu, foie-gras, full-contact, hat-trick, jazz-funk, chill-out, rock-and-roll, tutti-frutti
    Atenció 1: Alguns compostos nominals manllevats, sobretot de llengües romàniques, es mantenen separats si es consideren interpretables. (Ex.: bel canto, femme fatale, kale borroka)
    Atenció 2: Els compostos nominals manllevats procedents de lexicalitzacions de noms compostos es mantenen separats. (Ex.: [vi] pedro ximenes)
    Atenció 3: Els compostos nominals adaptats s'escriuen junts i sense guionet. (Ex.: agnusdei, exlibris; aiguagim, ciclocròs; discjòquei, gintònic)
    Atenció 4: Els compostos manllevats que tenen valor adverbial o adjectival es mantenen separats. (Ex.: a cappella, off the record)
    Atenció 5: Totes les locucions llatines es mantenen sense guionet. (Ex.: alter ego, delirium tremens, honoris causa, statu quo, a priori, in vitro, motu proprio, stricto sensu)

    C. MOTS COMPLEXOS QUE PODEN PORTAR GUIONET

    C1. En el cas de dos noms que actuen conjuntament com a complement d'un altre, especialment quan hi ha algun tipus de relació no coordinada entre ells, se sol escriure guionet.
    Ex.: vol Barcelona-València, relació causa-efecte, xarxa client-servidor, míssil terra-aire, relació qualitat-preu

    C2. En els compostos a la manera culta no referits a un concepte únic en què es vol remarcar aquesta doble naturalesa, es pot posar guionet.
    Ex.: àmbit valenciano-balear (i, més comunament, valencianobalear)

    C3. En compostos que podrien portar a confusió o que donarien lloc a grafies detonants, s'admet un ús discrecional del guionet.
    Ex.: pre-ocupació (=ocupació prèvia), ex-portador, co-rector, ex-exiliat

    Nota: 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes GUIONET (2): NORMA GENERAL SOBRE L'ACCENTUACIÓ DE MOTS COMPLEXOS, GUIONET (3): ÚS EN COMPOSTOS MANLLEVATS i GUIONET (4): ÚS EN DENOMINACIONS AMB ANTROPÒNIMS.

    Nota: 2. Per a ampliar la informació, podeu acudir al criteri Ortografia catalana ("4.3 L'ortografia dels mots prefixats, dels compostos i de les locucions. El guionet i l'aglutinació gràfica"), ratificat pel Ple de l'Institut d'Estudis Catalans l'octubre de 2016 i pendent del procés final de supervisió i edició, que és el text que s'ha resumit en aquesta fitxa (http://www.iec.cat/activitats/documents/ortografia.pdf).

       
  • 3533505   GUIONET (2): NORMA GENERAL SOBRE L'ACCENTUACIÓ DE MOTS COMPLEXOS  <Criteris lingüístics> GUIONET (2): NORMA GENERAL SOBRE L'ACCENTUACIÓ DE MOTS COMPLEXOS
     
       
    • GUIONET (2): NORMA GENERAL SOBRE L'ACCENTUACIÓ DE MOTS COMPLEXOS
    • ex articoalpí -ina (EXEMPLE de falta d'accent en forma prefixada), adj
    • ex cella-ros -rossa (EXEMPLE de falta d'accent en mots amb guionet sense accent gràfic en els formants), adj
    • ex mà-llarg -a (EXEMPLE d'accent en primer formant amb accent gràfic), adj
    • ex pinçanàs (EXEMPLE de paraula complexa adaptada a les regles generals d'accentuació), n m
    • ex semiconsonàntic -a (EXEMPLE de paraula complexa amb manteniment d'accent en el segon formant), adj
    • ex subsol (EXEMPLE de paraula complexa amb pèrdua d'accent diacrític en el segon formant), n m

    <Criteris lingüístics>

    A més de la qüestió del guionet, la grafia dels mots complexos té unes regles pròpies pel que fa a l'accentuació gràfica, pensades per a afavorir al màxim la interpretació i la pronúncia del mot resultant.

    Aquestes regles es basen en dos grans principis:

    A. MANTENIMENT DE L'ACCENT DELS FORMANTS COM A PARAULES

    A1. Quan el primer formant té accent gràfic com a paraula independent, en el mot complex es manté aquest accent i s'escriu un guionet entre els dos formants.
    Ex.: mà-llarg, pèl-blanc
    Atenció: Com que les formes prefixades (generalment acabades amb -o o -i) no són paraules independents, aquestes formes s'adjunten sempre sense guionet i sense accent gràfic. (Ex.: sociolaboral <-- sòcio- + laboral; articoalpí <-- àrtico- + alpí)

    A2. Quan el segon formant té accent gràfic com a paraula independent, en el mot complex es manté aquest accent, si és que el manteniment respon a la regla d'accentuació general.
    Ex.: semiconsonàntic (<-- semi + consonàntic)
    Atenció: Com a conseqüència, els compostos que tenen un monosíl·lab amb accent diacrític com a segon formant tampoc mantenen aquest accent si no el prescriuen les regles generals. (Ex.: eixugamà <-- eixuga + mà; rodamon <-- roda + món; subsol <-- sub + sòl)

    B. APLICACIÓ DE LES REGLES GENERALS D'ACCENTUACIÓ AL CONJUNT

    En els mots complexos sense guionet en què els formants no tenen accent quan funcionen com a paraules independents, s'apliquen al conjunt les regles generals d'accentuació per a establir si cal posar-hi accent o no.
    Ex.: pinçanàs (nas no té accent, però el conjunt sí, com a paraula aguda acabada en [vocal+s]); entrepà (pa no té accent, però el conjunt sí com a paraula aguda acabada en vocal)
    Atenció: En els mots complexos escrits amb guionet, no s'apliquen les regles generals d'accentuació al conjunt. (Ex.: cella-ros [i no *cella-ròs]; vint-i-u [i no *vint-i-ú])

    Nota: 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes GUIONET (1): NORMA GENERAL SOBRE LA PRESÈNCIA O ABSÈNCIA DE GUIONET EN MOTS COMPLEXOS, GUIONET (3): ÚS EN COMPOSTOS MANLLEVATS i GUIONET (4): ÚS EN DENOMINACIONS AMB ANTROPÒNIMS.

    Nota: 2. Per a ampliar la informació, podeu acudir al criteri Ortografia catalana ("4.3 L'ortografia dels mots prefixats, dels compostos i de les locucions. El guionet i l'aglutinació gràfica"), ratificat pel Ple de l'Institut d'Estudis Catalans l'octubre de 2016 i pendent del procés final de supervisió i edició, que és el text que s'ha resumit en aquesta fitxa (http://www.iec.cat/activitats/documents/ortografia.pdf).

       
  • 3533506   GUIONET (3): ÚS EN COMPOSTOS MANLLEVATS  <Criteris lingüístics> GUIONET (3): ÚS EN COMPOSTOS MANLLEVATS
     
       
    • GUIONET (3): ÚS EN COMPOSTOS MANLLEVATS
    • ex a cappella (EXEMPLE de grafia separada en manlleus adjectivals o adverbials), adj
    • ex alter ego (EXEMPLE de grafia separada en locucions llatines), n m, f
    • ex bel canto (EXEMPLE de grafia separada en manlleus interpretables), n m
    • ex belcantisme (EXEMPLE de grafia junta en derivats de manlleus), n m
    • ex chill-out (EXEMPLE de guionet en manlleus amb guionet), n m, f
    • ex foie-gras (EXEMPLE de guionet en manlleus sintagmàtics), n m
    • ex gintònic (EXEMPLE de grafia junta en manlleus adaptats), n m
    • ex pedro ximenes (EXEMPLE de guionet en manlleus derivats de nom propi), n m

    <Criteris lingüístics>

    Les denominacions complexes manllevades d'altres llengües reben tractaments diferents pel que fa a la presència de guionet i la grafia dels formants junts o separats segons diversos paràmetres. Així, es poden establir els casos següents:

    A. FORMANTS AMB GUIONET

    S'escriu un guionet entre els diversos formants d'un manlleu en els casos següents:

    A1. Manlleu sintagmàtic que té valor nominal
    Quan el manlleu té valor nominal i és un sintagma en l'idioma original, s'escriu amb guionet en català.
    Ex.: [art] action-painting (< action painting), art-déco (< art déco), temple-block (< temple block); [esports] full-contact (< full contact), hat-trick (< hat trick); [gastronomia] foie-gras (< foie-gras); [música] rock-and-roll (< rock and roll); [religió] dalai-lama (< dalai lama); [treball] au-pair (< au pair), top-model (< top model)

    A2. Manlleu amb guionet que té valor nominal
    Quan el manlleu té valor nominal i és una paraula que ja porta guionet en l'idioma original, s'escriu amb guionet en català.
    Ex.: [comerç] sex-shop (< sex-shop); [esports] kick-boxing (< kick-boxing); [gastronomia] tutti-frutti (< tutti-frutti); [indústria] box-calf (< box-calf); [literatura] best-seller (< best-seller); [música] chill-out (< chill-out)

    B. FORMANTS SEPARATS I SENSE GUIONET

    No s'escriu guionet ni s'ajunten els diversos formants d'un manlleu en els casos següents:

    B1. Alguns manlleus nominals interpretables
    En determinats manlleus nominals compostos per més d'una paraula però que es consideren interpretables no s'hi afegeix guionet. (Aquest cas es dona especialment, per la seva proximitat morfològica, amb les llengües romàniques.)
    Ex.: [castellà] cante jondo; [francès] femme fatale; [italià] bel canto, commedia dell'arte, dolce stil nuovo; [portuguès] bossa nova; [basc] kale borroka

    B2. Manlleus nominals procedents de nom propi
    En els manlleus nominals que procedeixen d'un nom propi compost però han adquirit un valor genèric, no s'hi afegeix guionet.
    Ex.: [vi] pedro ximenes; [pastís] sarah bernhardt (també sara)

    B3. Manlleus adjectivals i adverbials
    En els manlleus compostos que tenen valor adjectival o adverbial, no s'hi afegeix guionet.
    Ex.: a cappella; off the record

    B4. Locucions llatines
    En les locucions llatines no s'hi afegeix guionet, tant si tenen valor nominal com si tenen valor adjectival o adverbial
    Ex.: alter ego, delirium tremens, honoris causa, statu quo, a priori, in vitro, motu proprio, stricto sensu

    C. FORMANTS JUNTS

    S'ajunten els diversos formants d'un manlleu compost en els casos següents:

    C1. Manlleus adaptats
    Els manlleus compostos adaptats s'escriuen junts (sense espai ni guionet), amb independència de l'origen i del valor gramatical que tinguin. En aquests casos, a més, cal aplicar les regles generals d'accentuació sobre el conjunt del compost.
    Ex.: agnusdei, exlibris [tot i que no afecta l'ortografia, es considera que hi ha adaptació]; discjòquei, gintònic; troleibús

    C2. Derivats
    Els derivats catalans de manlleus compostos s'escriuen amb els formants junts (sense espai ni guionet), encara que la grafia del manlleu sol sigui amb els formants separats o units per un guionet.
    Ex.: belcantisme (< bel canto), estilnovista (< stil nuovo)

    Nota: 2. Per a ampliar la informació, podeu acudir al criteri Ortografia catalana ("4.3 L'ortografia dels mots prefixats, dels compostos i de les locucions. El guionet i l'aglutinació gràfica"), ratificat pel Ple de l'Institut d'Estudis Catalans l'octubre de 2016 i pendent del procés final de supervisió i edició, que és el text que s'ha resumit en aquesta fitxa (http://www.iec.cat/activitats/documents/ortografia.pdf).

    Nota: 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes GUIONET (1): NORMA GENERAL SOBRE LA PRESÈNCIA O ABSÈNCIA DE GUIONET EN MOTS COMPLEXOS, GUIONET (2): NORMA GENERAL SOBRE L'ACCENTUACIÓ DE MOTS COMPLEXOS i GUIONET (4): ÚS EN DENOMINACIONS AMB ANTROPÒNIMS.

       
  • 3533507   GUIONET (4): ÚS EN DENOMINACIONS AMB ANTROPÒNIMS  <Criteris lingüístics> GUIONET (4): ÚS EN DENOMINACIONS AMB ANTROPÒNIMS
     
       
    • GUIONET (4): ÚS EN DENOMINACIONS AMB ANTROPÒNIMS
    • ex anèmia de Diamond-Blackfan (EXEMPLE d'antropònims de persones diferents), n f
    • ex contracció de Braxton Hicks (EXEMPLE d'antropònim de la mateixa persona), n f
    • ex lesió de Morel-Lavallée (EXEMPLE d'antropònim de la mateixa persona), n f
    • ex proteïna de Bence Jones (EXEMPLE d'antropònim de la mateixa persona), n f

    <Criteris lingüístics>

    En les denominacions que aparentment contenen més d'un antropònim (nom propi de persona) sense cap conjunció que els uneixi, la utilització del guionet entre els diversos components depèn de si pertanyen a més d'una persona o a una de sola i també de la grafia en la llengua original:

    A. ANTROPÒNIMS DE PERSONES DIFERENTS

    Si són antropònims que pertanyen a persones diferents, s'escriu un guionet entre els antropònims.
    Ex.: anèmia de Diamond-Blackfan [Els antropònims corresponen a Louis K. Diamond i Kenneth D. Blackfan]

    B. ANTROPÒNIMS DE LA MATEIXA PERSONA

    Si són antropònims compostos que pertanyen a la mateixa persona, cal atenir-se a la llengua original:

    B1. Sense guionet en la llengua original
    En cas que en la llengua original s'escriguin sense guionet, en català també s'han d'escriure sense guionet.
    Ex. 1: contracció de Braxton Hicks [És un antropònim que correspon a John Braxton Hicks]
    Ex. 2: proteïna de Bence Jones [És un antropònim que correspon a Henry Bence Jones]

    B2. Amb guionet en la llengua original
    En cas que en la llengua original s'escriguin amb guionet, en català també s'han d'escriure amb guionet.
    Ex.: lesió de Morel-Lavallée [És un antropònim que correspon a Victor Auguste François Morel-Lavallée]

    Nota: Aquest criteri es complementa amb les fitxes GUIONET (1): NORMA GENERAL SOBRE LA PRESÈNCIA O ABSÈNCIA DE GUIONET EN MOTS COMPLEXOS, GUIONET (2): NORMA GENERAL SOBRE L'ACCENTUACIÓ DE MOTS COMPLEXOS i GUIONET (3): ÚS EN COMPOSTOS MANLLEVATS.