Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

            
 
  • 2906657   ICESTOCK O CÚRLING?  <Criteris d'especialitat > Esports> ICESTOCK O CÚRLING?
     
       
    • ICESTOCK O CÚRLING?
    • es curling (cúrling), n m
    • es curling alemán (icestock [esport]), n m
    • es icestock (icestock [esport]), n m
    • fr curling (cúrling), n m
    • fr curling allemand (icestock [esport]), n m
    • fr eisstock (icestock [disc, esport]), n m
    • fr pétanque sur glace (icestock [esport]), n f
    • it curling (cúrling), n m
    • en Bavarian curling (icestock [esport]), n
    • en curling (cúrling), n
    • en German curling (icestock [esport]), n
    • en ice stock (icestock [disc]), n
    • en icestocksport (icestock [esport]), n
    • en stock (icestock [disc]), n
    • de Eisschießen (icestock [esport]), n n
    • de Eisstock (icestock [disc, esport]), n m
    • de Eisstockschießen (icestock [esport]), n n
    • de Eisstocksport (icestock [esport]), n m

    <Criteris d'especialitat > Esports>

    Tant icestock com cúrling (tots dos, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:

    - L'icestock (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) tant pot ser un esport d'hivern com un element utilitzat en aquest esport. L'esport, que es practica en una pista de gel entre dos equips o dos jugadors, consisteix a fer lliscar diversos discos d'uns 27 cm de diàmetre amb l'objectiu de fer-los cobrir la màxima distància o bé d'acostar-los al màxim a un altre disc d'uns 12 cm de diàmetre amb un forat al mig; el disc que es fa lliscar, que és de fusta, metall o plàstic i té una base de plàstic o cautxú i un mànec desmuntable, també s'anomena icestock.
    . Per a l'esport, els equivalents castellans són curling alemán i icestock; els francesos, curling allemand, eisstock i pétanque sur glace; els anglesos, Bavarian curling, German curling i icestocksport, i els alemanys, Eisschießen, Eisstock, Eisstockschießen i Eisstocksport; per al disc, l'equivalent francès és eisstock; els anglesos, ice stock i stock, i l'alemany, Eisstock.

    - El cúrling (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un esport d'hivern practicat en una pista de gel entre dos equips de quatre jugadors cadascun, que consisteix a fer lliscar diverses pedres polides de 15 a 20 kg de pes, proveïdes de mànec, amb l'objectiu d'acostar-les al màxim a un blanc situat en un extrem.
    . En castellà, en francès, en italià i en anglès els equivalents coincideixen en la forma curling.

    Nota: 1. En l'icestock, el disc més petit amb un forat al mig al qual cal acostar-se s'anomena daube.

    Nota: 2. Podeu consultar les fitxes completes de icestock, cúrling i daube al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Així de senzill: icestock, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/30/).

       
  • 2906715   IMPOSICIÓ DE PROVEÏDOR O IMPOSICIÓ DE SERVEIS?  <Criteris d'especialitat > Electrònica. Informàtica. Telecomunicacions> IMPOSICIÓ DE PROVEÏDOR O IMPOSICIÓ DE SERVEIS?
     
       
    • IMPOSICIÓ DE PROVEÏDOR O IMPOSICIÓ DE SERVEIS?
    • es imposición de proveedor (imposició de proveïdor), n f
    • es slamming (imposició de proveïdor), n m
    • fr détournement d'abonné (imposició de proveïdor), n m
    • fr détournement de client (imposició de proveïdor), n m
    • fr détournement de clientèle (imposició de proveïdor), n m
    • fr écrasement de ligne (imposició de proveïdor), n m
    • en cramming (imposició de serveis), n
    • en slamming (imposició de proveïdor), n

    <Criteris d'especialitat > Electrònica. Informàtica. Telecomunicacions>

    Tant imposició de proveïdor com imposició de serveis (tots dos, noms femenins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:

    - La imposició de proveïdor és la pràctica fraudulenta de transferir el servei telefònic d'una companyia a una altra companyia sense el consentiment de l'abonat.
    . Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
    (1) És formalment transparent.
    (2) És paral·lela a les solucions alternatives del castellà i el francès.
    (3) Recull el sentit de violència present en la forma anglesa original slamming (creada a partir del verb to slam, 'push or put something somewhere with great force', segons l'Oxford Dictionary of English).
    . Els equivalents castellans són imposición de proveedor i slamming; els francesos, détournement d'abonné, détournement de client, détournement de clientèle i écrasement de ligne, i l'anglès, slamming.

    - La imposició de serveis és la pràctica fraudulenta de facturar a un client serveis que no ha sol·licitat.
    . Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
    (1) És formalment transparent.
    (2) Està creada per analogia a imposició de proveïdor.
    . L'equivalent anglès és cramming (creat a partir del verb to cram, 'completely fill a place or container to the point of overflowing', segons l'Oxford Dictionary of English).

    Nota: Podeu consultar les fitxes completes de imposició de proveïdor i imposició de serveis al Cercaterm, i també el document de criteri original, Com anomenem en català els fraus en telefonia slammig i cramming?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/161/).

       
  • 2906621   INDIFERENCIAR, MERCANTILITZAR, COMODITITZAR O COMODIFICAR?  <Criteris d'especialitat > Economia. Empresa> INDIFERENCIAR, MERCANTILITZAR, COMODITITZAR O COMODIFICAR?
     
       
    • INDIFERENCIAR, MERCANTILITZAR, COMODITITZAR O COMODIFICAR?
    • es banalizar (indiferenciar), v tr
    • es comodificar (mercantilitzar), v tr
    • es comoditizar (indiferenciar), v tr
    • es mercantilizar (mercantilitzar), v tr
    • fr commodifier (mercantilitzar), v tr
    • en commodify, to (mercantilitzar), v tr
    • en commoditize, to (indiferenciar, mercantilitzar), v tr

    <Criteris d'especialitat > Economia. Empresa>

    Tant indiferenciar com mercantilitzar (tots dos, verbs transitius) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents; en canvi, no es consideren adequades les formes *comodititzar i *comidificar.

    - El verb indiferenciar (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) fa referència a l'acció de fer que un producte acabi resultant idèntic en característiques i prestacions a altres productes competidors excepte en el preu.
    . Els equivalents castellans són banalizar i comoditizar, i l'anglès, commoditize, to.

    - El verb mercantilitzar (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) fa referència a l'acció d'atribuir un valor comercial, determinat per l'oferta i la demanda, a béns, recursos, activitats i serveis fins llavors considerats no comercialitzables, generalment amb una consideració negativa.
    . Els equivalents castellans són comodificar i mercantilizar; el francès, commodifier, i els anglesos, commodify, to i també commoditize, to.

    Els motius de la tria de diferència i mercat com a base de les formes normalitzades són els següents:
    (1) S'ajusten semànticament als conceptes que designen.
    (2) Permeten completar tota la sèrie terminològica.
    (3) Ja han tingut ús en textos especialitzats.

    En canvi, *comodititzar i *comodificar tenen l'inconvenient que en català (i en la resta de llengües romàniques) la paraula còmode de base i la seva família tenen significats molt diferents de l'anglès. Es tracta, doncs, d'un cas dels anomenats de falsos amics o paranys de traducció.

    Nota: 1. El Consell Supervisor del TERMCAT també ha aprovat els termes relacionats producte indiferenciat, indiferenciació i mercantilització. (Vegeu la fitxa PRODUCTE INDIFERENCIAT, INDIFERENCIACIÓ, MERCANTILITZACIÓ O COMODITAT?)

    Nota: 2. Podeu consultar les fitxes completes de indiferenciar i mercantilitzar al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Commodities que no són comoditats, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/38/).

       
  • 2906661   INFORMÀTICA EN NÚVOL, INFORMÀTICA AL NÚVOL, INFORMÀTICA ALS NÚVOLS O COMPUTACIÓ EN NÚVOL?  <Criteris d'especialitat > Electrònica. Informàtica. Telecomunicacions> INFORMÀTICA EN NÚVOL, INFORMÀTICA AL NÚVOL, INFORMÀTICA ALS NÚVOLS O COMPUTACIÓ EN NÚVOL?
     
       
    • INFORMÀTICA EN NÚVOL, INFORMÀTICA AL NÚVOL, INFORMÀTICA ALS NÚVOLS O COMPUTACIÓ EN NÚVOL?
    • es cloud computing (informàtica en núvol), n m
    • es computación en la nube (informàtica en núvol), n f
    • es computación en nube (informàtica en núvol), n f
    • fr cloud computing (informàtica en núvol), n m
    • fr informatique dans les nuages (informàtica en núvol), n f
    • fr informatique en nuage (informàtica en núvol), n f
    • it cloud computing (informàtica en núvol), n m
    • pt computação em nuvem (informàtica en núvol), n f
    • en cloud computing (informàtica en núvol), n

    <Criteris d'especialitat > Electrònica. Informàtica. Telecomunicacions>

    Es considera que la forma adequada per a traduir la forma anglesa cloud computing és informàtica en núvol (nom femení), i no *informàtica al núvol, *informàtica als núvols ni *computació en núvol.

    Els motius de la tria de informàtica en núvol (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
    (1) La base informàtica és adequada per a referir-se al conjunt de ciències, tècniques o activitats relacionades amb la transmissió i el processament automàtics de la informació; computació, en canvi, té un significat més restrictiu que en anglès ('Acció de tractar dades amb una computadora', enfront de l'anglès 'The fact of using computers') i, a més, és percebut com un calc per determinats especialistes.
    (2) Hi ha altres casos en què, a la base anglesa computing, s'hi ha fet correspondre informàtica: informàtica d'empresa, informàtica de sistemes, etc.
    (3) L'ús metafòric de núvol està motivat semànticament, ja que remet a la idea que és un sistema intangible però visible i accessible des de qualsevol equip local.
    (4) Les alternatives *informàtica al núvol i *informàtica als núvols són equívoques: *informàtica al núvol, perquè pot fer pensar que hi ha un únic servei que ofereix aquest espai virtual; *informàtica als núvols, perquè podria remetre a l'expressió estar als núvols, que té el significat 'No estar gens informat tocant a una qüestió'.
    (5) Ja té cert ús.
    (6) En castellà, francès i portuguès es documenten formes anàlogues.

    La informàtica en núvol és un sistema d'emmagatzematge i ús de recursos informàtics basat en el servei en xarxa, que consisteix a oferir a l'usuari un espai virtual, generalment a Internet, en què pot disposar de les versions més actualitzades de maquinari i programari.

    Nota: 1. En les varietats dialectals en què es diu nigul, també és adequada la denominació catalana informàtica en nigul.

    Nota: 2. Podeu consultar la fitxa completa de informàtica en núvol al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Informàtica en núvol, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/9/). A més, podeu llegir l'article "Cloud computing en catalán" a la revista Puntoycoma, núm. 117 (http://ec.europa.eu/translation/bulletins/puntoycoma/117/pyc11728_es.htm).

       
  • 2906678   INFUSIONAR, INFUSAR, FER UNA INFUSIÓ O INFONDRE?  <Criteris d'especialitat > Alimentació. Gastronomia> INFUSIONAR, INFUSAR, FER UNA INFUSIÓ O INFONDRE?
     
       
    • INFUSIONAR, INFUSAR, FER UNA INFUSIÓ O INFONDRE?
    • es infundir (infusionar), v tr
    • es infusionar (infusionar), v tr
    • fr infuser (infusionar), v tr
    • pt infundir (infusionar), v tr
    • en infuse, to (infusionar), v tr

    <Criteris d'especialitat > Alimentació. Gastronomia>

    Es considera que la forma adequada en l'àmbit és infusionar (verb transitiu), i no fer una infusió, infusar ni *infondre.

    Els motius de la tria de infusionar (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
    (1) És lingüísticament adequada: d'acord amb el procés derivatiu habitual, afegeix el sufix verbalitzador -ar al nom infusió, amb la recuperació de la n del plural infusions.
    (2) És conceptualment adequada.
    (3) És la més utilitzada pels especialistes de l'àmbit.

    En canvi, les formes *infusar, fer una infusió i infondre no són adequades en l'àmbit:
    - *Infusar és lingüísticament inadequada perquè no segueix les regles de derivació del català, que donen infusionar com a derivat verbal de infusió. Probablement és un calc del francès (infuser) o de l'anglès (to infuse).
    - Fer una infusió, verb existent en català, és poc adequada conceptualment perquè infusionar fa referència a una part d'un procés culinari més ampli. Només és una forma adequada, doncs, en l'ús menys precís de la llengua general.
    - Infondre, verb existent en català, és conceptualment inadequada perquè té el significat 'Suscitar (un efecte físic, afectiu, moral) (en algú)', que no s'ajusta a aquest cas. A més, gairebé no té ús en l'àmbit gastronòmic.

    El verb infusionar fa referència a l'acció d'immergir una substància vegetal en un líquid, generalment aigua bullent, per extreure'n els principis solubles, sovint com a part d'un procés culinari.

    Nota: 1. L'acció d'infusionar substàncies vegetals sovint es fa amb un infusor, que és un receptacle reixat o perforat, generalment metàl·lic i de forma rodona o ovalada. Infusor s'ha creat a partir de la base llatina infusus, participi de infundĕre, per analogia amb cultismes com ara extrusor i transfusor.

    Nota: 2. Podeu consultar les fitxes completes de infusionar i infusor al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Infusionar, infusar o infondre?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/138/).

       
  • 3139330   INGREDIENTS BOTÀNICS I INGREDIENTS QUÍMICS O BÉ BOTÀNICS I QUÍMICS?  <Criteris d'especialitat > Alimentació. Gastronomia> INGREDIENTS BOTÀNICS I INGREDIENTS QUÍMICS O BÉ BOTÀNICS I QUÍMICS?
     
       
    • INGREDIENTS BOTÀNICS I INGREDIENTS QUÍMICS O BÉ BOTÀNICS I QUÍMICS?
    • en botanical1 (ingredient botànic), n
    • en botanical2 (botànic -a), adj
    • en botanist (botànic | botànica), n
    • en chemical1 (ingredient químic), n
    • en chemical2 (2b químic -a), adj
    • en chemist (químic | química), n

    <Criteris d'especialitat > Alimentació. Gastronomia>

    Es considera que les formes adequades en una llista d'ingredients, per exemple d'una beguda, són ingredients botànics (o productes botànics, compostos botànics, essències botàniques, etc.) i ingredients químics (o productes químics, compostos químics, etc.), i no *botànics ni *químics.

    Els motius de la tria de ingredients botànics (o productes botànics, substàncies botàniques, compostos botànics, essències botàniques, etc.) i ingredients químics (o productes químics, substàncies químiques, compostos químics, etc.) són els següents:
    (1) Les formes catalanes botànic i químic i les formes angleses botanical i chemical tenen una distribució només en part coincident:
    . Català: (A) Adjectiu ('Que té relació amb la botànica o amb la química'); (B) Nom ('Persona que treballa en la disciplina de la botànica o de la química')
    . Anglès: (A) Adjectiu ('Que té relació amb la botànica o amb la química'); (B) Nom ('Substància extreta d'una planta o resultant d'una reacció química'). [Per fer referència a les persones, en anglès s'utilitza botanist o chemist.]
    (2) La distribució de sentits i formes del català coincideix amb la de les altres llengües romàniques.

    Per tant, els noms botànic (amb el femení botànica) i químic (amb el femení química) haurien de quedar reservats per a les persones que es dediquen a les disciplines de la botànica o de la química.

    Nota: Podeu consultar el document de criteri original, Botànics al gintònic?, en el blog del TERMCAT (http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/termcat/2015/04/30/botanics-al-gintonic/).

       
  • 2906628   INTERNET: AMB MAJÚSCULA O AMB MINÚSCULA?  <Criteris d'especialitat > Societat de la informació. Internet> INTERNET: AMB MAJÚSCULA O AMB MINÚSCULA?
     
       
    • INTERNET: AMB MAJÚSCULA O AMB MINÚSCULA?

    <Criteris d'especialitat > Societat de la informació. Internet>

    Tot i que la grafia utilitzada pel diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans en diversos articles és Internet (amb majúscula inicial), el Consell Supervisor del TERMCAT ha optat per acceptar tant l'ús de Internet (amb majúscula) com l'ús de internet (amb minúscula).

    D'aquesta manera el Consell Supervisor dona validesa a la tendència actual a distingir-les segons significats lleument diferents:
    - La grafia Internet es deu a la consideració de la xarxa com a objecte únic, d'acord amb el tractament dels noms propis.
    - La grafia internet es deu a la consideració de la xarxa com a mitjà, paral·lelament a televisió, telèfon o ràdio.

    L'acceptació de la doble grafia Internet / internet, segons el sentit, es deu als motius següents:
    (1) La distinció d'una mateixa forma segons que es consideri nom propi o nom comú ja es dona en altres paraules de la llengua, com ara sol o lluna. (Escrites en majúscules en contextos d'especialitat: el Sol, la Lluna.)
    (2) La tendència a la distinció es dona en totes les llengües.
    (3) Moltes obres lexicogràfiques de diverses llengües recullen les dues grafies.

    La doble grafia Internet / internet representa un canvi respecte a l'ús només amb majúscula dels inicis, en què es va prioritzar la funció distintiva de la majúscula per a indicar que es tractava d'un nom referit a un objecte singularitzat.

    Internet, o internet, és una xarxa informàtica mundial constituïda per un conjunt de xarxes connectades pel protocol de comunicació TCP/IP.

    Nota: Internet és un acrònim format a partir de l'anglès INTER(connected) NET(works).