Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

            
 
  • 2906640   LAMINATGE AMB ESCUMA, LAMINAT D'ESCUMA O FOAMITZAT?  <Criteris d'especialitat > Indústria. Energia> LAMINATGE AMB ESCUMA, LAMINAT D'ESCUMA O FOAMITZAT?
     
       
    • LAMINATGE AMB ESCUMA, LAMINAT D'ESCUMA O FOAMITZAT?
    • es foamizado (laminatge amb escuma), n m
    • es laminado con espuma (laminat d'escuma), n m
    • es laminado sobre espuma (laminatge amb escuma), n m
    • fr tissu doublé de mousse (laminat d'escuma), n m
    • en fabric to foam laminating (laminatge amb escuma), n
    • en foam backed fabric (laminat d'escuma), n
    • en foam laminated (laminat d'escuma), n
    • en foam laminating (laminatge amb escuma), n
    • en foam-to-fabric laminate (laminat d'escuma), n
    • en foam-to-fabric laminating (laminatge amb escuma), n

    <Criteris d'especialitat > Indústria. Energia>

    Tant laminatge amb escuma com laminat d'escuma (tots dos, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats lleument diferents; en canvi, no es considera adequada la forma *foamitzat.

    - El laminatge amb escuma (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és una operació d'unir una o diverses capes de teixit amb una o diverses capes d'escuma plàstica, amb l'objectiu d'aconseguir un producte que ajunti les propietats de tots dos materials.
    . Els equivalents castellans són foamizado i laminado sobre espuma, i els anglesos, fabric to foam laminating, foam laminating i foam-to-fabric laminating.

    - Un laminat d'escuma (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un producte que ha estat elaborat mitjançat un laminatge amb escuma.
    . L'equivalent castellà és laminado con espuma; el francès, tissu doublé de mousse, i els anglesos, foam backed fabric, foam laminated i foam-to-fabric laminate.

    Els motius de la tria d'aquestes formes són els següents:
    (1) El laminatge amb escuma no és sinó un tipus de laminatge, en què el material no tèxtil utilitzat és escuma. (El laminatge consisteix a unir diverses capes de material tèxtil i de material no tèxtil, de manera paral·lela a l'obtenció dels anomenats productes laminats en metal·lúrgia.)
    (2) El laminat d'escuma és el laminat obtingut amb aquest procés. (El laminat és el producte en forma de làmina que s'obté d'un procés de laminatge.)
    (3) Tenen un ús força generalitzat entre els especialistes.
    (4) Es documenten formes paral·leles en altres llengües.

    En canvi, *foamitzat és un pseudoanglicisme, ja que es tracta d'un derivat català creat sobre l'anglès foam, 'escuma'. El manlleu foam resulta innecessari, i la creació *foamitzat (o *foamització, etc.) és inadequada.

    Nota: 1. El Consell Supervisor del TERMCAT també ha aprovat els termes relacionats laminatge (nom masculí) per fer referència a l'operació d'acabat consistent a unir una capa de teixit o més amb una làmina o més de matèries no tèxtils, laminat (nom masculí) per fer referència al producte resultant d'un laminatge i laminar (verb transitiu) per fer referència a l'acció de fer un material que sigui un laminat.

    Nota: 2. Podeu consultar les fitxes completes de laminat d'escuma i laminatge amb escuma al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Foams, escumes i làmines, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/35/).

       
  • 3435124   LLAMP O LLAMPEC?  <Criteris d'especialitat > Ciències de la Terra> LLAMP O LLAMPEC?
     
       
    • LLAMP O LLAMPEC?
    • es rayo (llamp), n m
    • es relámpago (llampec), n m
    • fr éclair (llampec), n m
    • fr foudre (llamp), n f
    • it fulmine (llamp), n m
    • it lampo (llampec), n m
    • pt raio (llamp), n m
    • pt relâmpago (llampec)Ç, n m
    • en lightning (llamp), n
    • en thunderbolt (llamp), n
    • en thunderbolt (llampec), n

    <Criteris d'especialitat > Ciències de la Terra>

    Tant llamp com llampec (tots dos, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats una mica diferents:

    - Un llamp és una descàrrega elèctrica que té lloc dins d'un núvol, entre dos núvols o entre un núvol i la terra.
    . L'equivalent castellà és relámpago; el francès, foudre; l'italià, fulmine; el portuguès, raio, i els anglesos, lightning i thunderbolt.

    - Un llampec és la resplendor viva i molt breu que origina un llamp. Es tracta, doncs, de la manifestació visual d'un llamp en forma de claror instantània.
    . L'equivalent castellà és relámpago; el francès, éclaire; l'italià, lampo; el portuguès, relâmpago, i l'anglès, thunderbolt.

    Anàlogament al llampec, el tro és la manifestació acústica d'un llamp en forma d'un soroll molt fort, que es deu a l'escalfament i a l'expansió sobtats de l'aire que provoca la descàrrega del llamp.

    Nota: 1. De vegades es distingeix entre llamp i llampec segons que la descàrrega sigui de núvol a terra (*llamp) o bé entre dos núvols (*llampec). (Podria ser que aquesta distinció es degués al fet que, quan els llamps són entre dos núvols, únicament es veu la resplendor i no el recorregut il·luminat.) Ara bé, cal tenir en compte que aquesta altra distinció no es considera prou acurada i que no es documenta en les obres preses com a referència, de manera que es prefereix distingir entre el fenomen i la resplendor.

    Nota: 2. Podeu consultar les fitxes completes de llamp i llampec al Cercaterm, i també el document de criteri original, Quin llamp! O quin llampec?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/285/.).

       
  • 3062557   LLENGUA SINÍTICA O LLENGUA SÍNICA?  <Criteris d'especialitat > Llengua. Literatura> LLENGUA SINÍTICA O LLENGUA SÍNICA?
     
       
    • LLENGUA SINÍTICA O LLENGUA SÍNICA?
    • es lengua sínica (llengua sinítica), n f
    • es lengua sinítica (llengua sinítica), n f
    • fr langue chinoise (llengua sinítica), n f
    • fr langue sinitique (llengua sinítica), n f
    • en Chinese language (llengua sinítica), n
    • en Sinitic language (llengua sinítica), n

    <Criteris d'especialitat > Llengua. Literatura>

    Es considera que la forma més adequada és llengua sinítica; en canvi, no es considera tan adequada la forma *llengua sínica.

    Els motius de la tria de llengua sinítica com a forma prioritària són els següents:
    (1) Es una forma lingüísticament ben construïda: l'adjectiu sinític -a està format per la base sino- (forma prefixada de Sina 'Xina'; és una creació tardana a partir del llatí), el sufix -it (crea noms per a referir-se a les persones que pertanyen a un lloc, una tribu, etc., com ara israelita, betlemita o levita) i el sufix -ic (crea adjectius a partir de noms).
    (2) És una forma semànticament motivada, ja que indica una llengua que té relació amb els habitants de la Xina.
    (3) Els noms de llengües solen crear-se sobre els noms dels habitants (els gentilicis) i no sobre els noms dels països.
    Ex.: llengua catalana (<català, no de Catalunya); llengua danesa (<danès, no de Dinamarca); llengua anglesa (<anglès, no de Anglaterra)
    (4) És una forma paral·lela a les utilitzades en altres llengües (sobretot, en francès i en anglès, ja que en castellà sembla més habitual lenguas sínicas).

    En canvi, *llengua sínica, tot i que també és una forma ben construïda (l'adjectiu està format per la base sino- i el sufix -ic), és menys adequada perquè fa referència al nom del país i no al nom dels habitants, com és habitual en les llengües; d'aquesta manera, llengua sínica indicaria una llengua que té relació amb la Xina, i no una llengua que té relació amb els xinesos.

    Una llengua sinítica és cadascuna de les llengües de la família sinotibetana parlades en conjunt per més de 1.125 milions de persones a la Xina, Taiwan, Malàisia i altres territoris del sud-est asiàtic. El que habitualment es denomina xinès fa referència, en realitat, al conjunt de llengües sinítiques.

    Nota: Podeu consultar, per exemple, l'article xinès mandarí en el diccionari en línia del TERMCAT Llengües del món (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/).

       
  • 2906680   LLENGUATGE DE SIGNES O LLENGUA DE SIGNES?  <Criteris d'especialitat > Llengua. Literatura> LLENGUATGE DE SIGNES O LLENGUA DE SIGNES?
     
       
    • LLENGUATGE DE SIGNES O LLENGUA DE SIGNES?
    • es lengua de signos (llengua de signes), n f
    • es lenguaje de signos (llenguatge de signes), n m
    • es lenguaje gestual (llenguatge de signes), n m
    • fr langage de signes (llenguatge de signes), n m
    • fr langue des signes (llengua de signes), n f
    • en sign language (llengua de signes, llenguatge de signes), n

    <Criteris d'especialitat > Llengua. Literatura>

    Tant llenguatge de signes (nom masculí) com llengua de signes (nom femení) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:

    - El llenguatge de signes (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és el llenguatge que utilitza principalment els gestos de les mans com a sistema comunicatiu, de manera que cada gest correspon a una lletra, una paraula o una expressió.
    . Els equivalents castellans són lenguaje de signos i lenguaje gestual; el francès, langage de signes, i l'anglès, sign language.

    - Una llengua de signes és una llengua concreta basada en el llenguatge de signes, pertanyent a una comunitat determinada i amb una gramàtica pròpia, utilitzada especialment per persones sordes.
    Ex.: Llengua de signes catalana, llengua de signes francesa, llengua de signes anglesa.
    . L'equivalent castellà és lengua de signos; el francès, langue des signes, i l'anglès, també sign language.

    Es tracta, doncs, d'una diferència paral·lela a l'establerta de manera general per a llenguatge i llengua.

    Nota: 1. La tria d'una o altra forma per a crear denominacions noves depèn del significat que hagin de tenir. Així, també hi ha els termes intèrpret de llengua de signes (professional especialitzat en la reproducció d'un text oral en llengua de signes o a l'inrevés) o videoguia de llengua de signes (videoguia que mostra vídeos explicatius de llocs d'interès turístic adaptats per a persones amb discapacitats auditives).

    Nota: 2. La llengua de signes catalana va ser reconeguda oficialment pel Parlament de Catalunya el 1994 i regulada per llei el 2010.

    Nota: 3. Podeu consultar les fitxes completes de llenguatge de signes i llengua de signes al Cercaterm, i també el document de criteri original, Llenguatge de signes o llengua de signes?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/141/).

       
  • 3432136   LLETRA LLIGADA O LLETRA CURSIVA?  <Criteris d'especialitat > Ciències socials> LLETRA LLIGADA O LLETRA CURSIVA?
     
       
    • LLETRA LLIGADA O LLETRA CURSIVA?
    • es cursiva (lletra cursiva), n f
    • es itálica (lletra cursiva), n f
    • es letra bastardilla (lletra cursiva), n f
    • es letra cursiva (lletra cursiva), n f
    • es letra itálica (lletra cursiva), n f
    • es letra ligada (lletra lligada), n f
    • fr caractère cursif (lletra cursiva), n m
    • fr caractère italique (lletra cursiva), n m
    • fr cursive (lletra lligada), n f
    • fr écriture cursive (lletra lligada), n f
    • fr écriture liée (lletra lligada), n f
    • fr italique (lletra cursiva), n f
    • en cursive (lletra lligada), n
    • en cursive handwriting (lletra lligada), n
    • en cursive writing (lletra lligada), n
    • en italic type (lletra cursiva), n
    • en italic typeface (lletra cursiva), n
    • en italics (lletra cursiva), n pl
    • en joined-up handwriting (lletra lligada), n
    • en joined-up writing (lletra lligada), n
    • en joint writing (lletra lligada), n
    • en linked writing (lletra lligada), n

    <Criteris d'especialitat > Ciències socials>

    Tant lletra lligada com lletra cursiva (totes dues, noms femenins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats una mica diferents:

    - La lletra lligada, o escriptura lligada, és un tipus d'escriptura manuscrita que uneix totes les lletres d'una mateixa paraula amb un traç.
    . Tot i que designa una escriptura manuscrita, actualment els processadors de textos ofereixen alguns tipus de lletra que la imiten.
    . L'equivalent castellà és letra ligada; els francesos, cursive, écriture cursive, écriture liée i cursive, i els anglesos, cursive handwriting, cursive writing, joined-up handwriting, joined-up writing, joint writing i linked writing.

    - La lletra cursiva, o cursiva o lletra itàlica, és un tipus de lletra d'impremta que té els caràcters inclinats cap a la dreta per a imitar la lletra manuscrita de l'època en què es va crear (es considera que el creador va ser l'editor Aldo Manuzio el 1501).
    . Actualment aquest tipus de lletra es fa servir per a destacar determinades paraules d'un text respecte a la lletra rodona de la resta del text (és a dir, la lletra d'impremta normal). Són paraules amb un ús metalingüístic, paraules en què el lector s'ha de fixar, estrangerismes, títols d'obres, etc.
    . Els equivalents castellans són cursiva, itálica, letra bastardilla, letra cursiva i letra itálica; els francesos, caractère cursif, caractère italique i italique, i els anglesos, italic type, italic typeface i italics.

    La confusió entre la lletra lligada i la lletra cursiva que s'observa de vegades, especialment en l'àmbit de l'ensenyament, es pot deure a la influència dels equivalents anglesos o francesos, que donen un sentit diferent a les formes paral·leles.

    Nota: 1. Les formes creades en les diverses llengües sobre llengua i sobre caràcter es poden utilitzar en singular (amb el sentit abstracte de tipus d'escriptura cursiva o d'una lletra concreta escrita en cursiva) o bé es poden utilitzar en plural (per a referir-se a un grup de lletres escrites en cursiva).

    Nota: 2. Podeu consultar les fitxes completes de escriptura lligada i lletra cursiva al Cercaterm, i també el document de criteri original, És el mateix la lletra cursiva que la lletra lligada?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/282/).

       
  • 3428532   LLIBRE ANTIC O LLIBRE VELL?  <Criteris d'especialitat > Informació. Documentació> LLIBRE ANTIC O LLIBRE VELL?
     
       
    • LLIBRE ANTIC O LLIBRE VELL?
    • es libro antiguo (llibre antic), n m
    • es libro viejo (llibre vell), n m
    • fr livre ancien (llibre antic), n m
    • fr vieux livre (llibre antic), n m
    • en ancient book (llibre antic), n
    • en early printed book (llibre antic), n

    <Criteris d'especialitat > Informació. Documentació>

    Tant llibre antic com llibre vell (tots dos, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats una mica diferents, que no s'oposen ni es complementen:

    - Un llibre antic és un llibre que es va elaborar abans de 1801 (segons algunes catalogacions, abans de 1820) o bé que, tot i ser posterior, està elaborat a mà o amb mètodes iguals o semblants als de la impremta manual.
    . L'equivalent castellà és libro antiguo; els francesos, livre ancien i vieux livre, i els anglesos, ancient book i early printed book.

    - Un llibre vell és un llibre esgotat que no s'ha reeditat ni reimprès en els últims vint-i-cinc anys i que no supera els cent anys des de la primera edició.
    . L'equivalent castellà és libro viejo.

    Nota: 1. El terme oposat a llibre antic és llibre modern, que designa tots aquells llibres publicats després de 1801 amb mètodes diferents de la impremta manual. Segons l'època d'elaboració, doncs, els llibres es divideixen en llibres antics i llibres moderns.

    El terme oposat a llibre vell és llibre nou, que, amb un significat menys fixat, designa bàsicament els llibres encara en catàleg.

    Nota: 2. Podeu consultar les fitxes completes de llibre antic, llibre vell i llibre modern al Cercaterm, i també el document de criteri original, És el mateix un llibre antic que un llibre vell?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/276/).

       
  • 2906606   LLIBRE ELECTRÒNIC, LLIBRE DIGITAL, LECTOR DE LLIBRES ELECTRÒNICS, LECTOR DE LLIBRES DIGITALS O E-BOOK?  <Criteris d'especialitat > Societat de la informació. Internet> LLIBRE ELECTRÒNIC, LLIBRE DIGITAL, LECTOR DE LLIBRES ELECTRÒNICS, LECTOR DE LLIBRES DIGITALS O E-BOOK?
     
       
    • LLIBRE ELECTRÒNIC, LLIBRE DIGITAL, LECTOR DE LLIBRES ELECTRÒNICS, LECTOR DE LLIBRES DIGITALS O E-BOOK?
    • es ciberlibro (llibre electrònic), n m
    • es lector de libros digitales (lector de llibres electrònics), n m
    • es libro digital (llibre electrònic), n m
    • es libro electrónico (lector de llibres electrònics), n m
    • es libro electrónico (llibre electrònic), n m
    • fr cyberlivre (llibre electrònic), n m
    • fr livre électronique (lector de llibres electrònics), n m
    • fr livre électronique (llibre electrònic), n m
    • fr livrel (lector de llibres electrònics), n m
    • en e-book (llibre electrònic), n
    • en e-reader (lector de llibres electrònics), n
    • en electronic book (llibre electrònic), n

    <Criteris d'especialitat > Societat de la informació. Internet>

    Tant llibre electrònic i llibre digital, com lector de llibres electrònics i lector de llibres digitals (tots quatre, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents; en canvi, no es considera adequada la forma *e-book.

    - Un llibre electrònic, o el sinònim complementari llibre digital, és un llibre editat en suport digital amb contingut de text, imatge o so que requereix mitjans informàtics per a ser reproduït.
    . Els motius de la tria d'aquestes formes són els següents:
    (1) Són lingüísticament adequades i transparents tant pel que fa al nucli com al modificador, ja que es tracta de llibres sobre qualsevol contingut que utilitzen un suport electrònic o digital, en comptes del suport de paper tradicional.
    (2) Es tracta de calcs que segueixen el criteri habitual de traduir la forma prefixada e- de l'anglès per l'adjectiu posposat electrònic -a o bé, de manera complementària, digital.
    (3) Es documenten de manera molt abundant com a alternatives al manlleu e-book.
    (4) Es prefereix llibre electrònic a llibre digital perquè té una freqüència més elevada i perquè s'ajusta a la prioritat per electrònic -a com a equivalència de la forma prefixada anglesa e-.
    . En canvi, la forma *e-book es considera innecessària, perquè les alternatives són transparents i ja tenen ús.
    . Els equivalents castellans són ciberlibro, libro digital i libro electrónico; els francesos, cyberlivre i livre électronique, i els anglesos, e-book i electronic book.

    - Un lector de llibres electrònics, o, paral·lelament, el sinònim complementari lector de llibres digitals, és un maquinari concebut per a la lectura de llibres electrònics, generalment de la mida d'un llibre de butxaca, amb pantalla monocroma i amb opcions de navegació pels continguts.
    . Els motius de la tria d'aquestes formes són els següents:
    (1) Són lingüísticament adequades i transparents, ja que estan formades a partir de la base lector (amb significats ja referits a dispositius que interpreten senyals en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) i els complements llibres electrònics o llibres digitals com a elements interpretats pel lector.
    (2) La preferència per lector de llibres electrònics respecte a lector de llibres digitals es deu a la preferència ja exposada per llibre electrònic.
    . Els equivalents castellans són lector de libros digitales i libro electrónico; els francesos, livre électronique i livrel, i l'anglès, e-reader.

    Nota: 1. Podeu consultar les fitxes completes de llibre electrònic i lector de llibres electrònics al Cercaterm i també el document de criteri original, Amb quina denominació catalana podem referir-nos a l'e-book?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/19/).

    Nota: 2. Per a ampliar la informació sobre el tractament en català de les formes angleses amb el prefix e-, podeu consultar la fitxa PREFIX ANGLÈS E-: TRADUCCIÓ.

       
  • 2906709   LUDOPUBLICITAT, PUBLICITAT LÚDICA O LUDIFICACIÓ?  <Criteris d'especialitat > Comunicació. Audiovisuals> , <Criteris d'especialitat > Ciències socials> LUDOPUBLICITAT, PUBLICITAT LÚDICA O LUDIFICACIÓ?
     
       
    • LUDOPUBLICITAT, PUBLICITAT LÚDICA O LUDIFICACIÓ?
    • es gamificación (ludificació), n f
    • es jueguización (ludificació), n f
    • es juguetización (ludificació), n f
    • es ludificación (ludificació), n f
    • fr gamification (ludificació), n f
    • fr ludification (ludificació), n f
    • fr ludopubilcité (ludopublicitat), n f
    • fr publicité ludique (ludopublicitat), n f
    • it gamification (ludificació), n f
    • it ludicizzazione (ludificació), n f
    • en adgaming (ludopublicitat), n
    • en advergaming (ludopublicitat), n
    • en advertgaming (ludopublicitat), n
    • en game advertising (ludopublicitat), n
    • en gamevertising (ludopublicitat), n
    • en gamification (ludificació), n

    <Criteris d'especialitat > Comunicació. Audiovisuals> , <Criteris d'especialitat > Ciències socials>

    Tant ludopublicitat i publicitat lúdica com ludificació (tots tres, noms femenins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:

    - La ludopublicitat, o publicitat lúdica, fa referència, en l'àmbit de la publicitat, a la tècnica de crear un joc de vídeo vinculat a una marca o a un producte perquè el visitant quedi exposat a la publicitat d'aquella marca o producte mentre juga.
    . Els equivalents francesos són ludopublicité i publicité ludique, i els anglesos, adgaming, advergaming i advertgaming (acrònims formats a partir de advertising, 'publicitat', i gaming, 'joc'), gamevertising (acrònim format a partir de game i advertising) i game advertising.

    - La ludificació fa referència, en l'àmbit de la psicologia, a l'ús de la mecànica del joc en un altre context per a incitar un comportament determinat.
    . Els equivalents castellans són gamificación, jueguización, juguetización i ludificación; els francesos, gamification i ludification; els italians, gamification i ludicizzazione, i l'anglès, gamification.

    Ludopublicitat i ludificació són denominacions creades a partir de la forma prefixada ludo- (del llatí ludus, 'joc').

    Nota: Podeu consultar les fitxes completes de ludopublicitat i ludificació al Cercaterm, i també el document de criteri original,Com es pot dir advergaming en català?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/158/).

       
  • 2906727   LULO O NARANJILLA?  <Criteris d'especialitat > Alimentació. Gastronomia> , <Criteris d'especialitat > Ciències de la vida> LULO O NARANJILLA?
     
       
    • LULO O NARANJILLA?
    • es lulo (lulo), n m
    • es naranjilla (lulo), n f
    • es naranjillo (lulo), n m
    • es toronja (lulo), n f
    • fr lulo (lulo), n m
    • fr morelle de Quito (lulo), n f
    • fr naranjilla (lulo), n f
    • fr naranrille (lulo), n f
    • it lulo (lulo), n m
    • en lulo (lulo), n
    • en naranjilla (lulo), n
    • en naranrilla (lulo), n
    • en Quito orange (lulo), n
    • de Lulo (lulo), n f
    • nc Solanum quitoense (lulo)

    <Criteris d'especialitat > Alimentació. Gastronomia> , <Criteris d'especialitat > Ciències de la vida>

    Tant lulo (nom masculí) com naranjilla (nom femení), en tots dos casos formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT, es consideren formes adequades, encara que es considera prioritària la forma lulo.

    Els motius del Consell Supervisor del TERMCAT per a avalar lulo i naranjilla són els següents:
    (1) Són formes pròpies dels països d'origen (lulo de Colòmbia, naranjilla de l'Equador).
    (2) Totes dues formes es documenten en fonts catalanes i tenen el vistiplau dels especialistes.
    (3) Totes dues formes es documenten en les llengües d'equivalència més habituals.

    Enfront de naranjilla, però, es considera prioritària lulo perquè s'adapta més fàcilment al sistema fonicogràfic del català.

    Els equivalents són vàlids tant per a la fruita com per a l'arbust, mentre que el nom científic (Solanum quitoense) designa només l'arbust, tal com és habitual.

    Un lulo, o una naranjilla, és o bé una fruita rodona d'origen andí de color taronja brillant, amb la polpa verda i gelatinosa i amb llavors petites i molt nombroses, que s'utilitza en l'elaboració de sucs i dolços, o bé l'arbust perenne de la família de les solanàcies que fa aquest fruit, de grans fulles oblongues verdes i violades i de flors blanques i malves.

    Nota: Podeu consultar la fitxa completa de lulo al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, És adequada la forma naranjilla?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/169/).

       
  • 3204764   LUNISTICI, LUNASTICI, LLUNISTICI, LLUNASTICI O ATURADA LUNAR?  <Criteris d'especialitat > Ciències de la Terra> LUNISTICI, LUNASTICI, LLUNISTICI, LLUNASTICI O ATURADA LUNAR?
     
       
    • LUNISTICI, LUNASTICI, LLUNISTICI, LLUNASTICI O ATURADA LUNAR?
    • es detención lunar (lunistici), n f
    • es lunasticio (lunistici), n m
    • es lunisticio (lunistici), n m
    • fr lunestice (lunistici), n m
    • fr lunistice (lunistici), n m
    • en lunar standstill (lunistici), n
    • en lunistice (lunistici), n

    <Criteris d'especialitat > Ciències de la Terra>

    Es considera que la forma adequada és lunistici (nom femení), i no *lunastici, ni *llunistici, ni *llunastici, ni *aturada lunar.

    Els motius de la tria de lunistici (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
    (1) És una forma lingüísticament adequada, que no ve del llatí sinó que està creada per analogia amb solstici (derivat del llatí solstitium): arrel llatina (lun- a partir de luna, que és la forma llatina de lluna) + vocal d'enllaç davant d'un sufix començat en consonant (i) + forma sufixada d'origen llatí (-stici).
    (2) És paral·lel a una forma moderna creada sobre la mateixa estructura com és armistici.
    (3) Es documenta en textos catalans d'especialitat.
    (4) Es documenten formes anàlogues en altres llengües.

    En canvi, les formes*lunastici, *llunistici, *llunastici i *aturada lunar presenten problemes:
    - *lunastici (forma composta a partir de la base llatina luna i la forma sufixada d'origen llatí -stici) té els inconvenients que està creada sobre la forma llatina completa i no sobre l'arrel i que trenca el paral·lelisme amb armistici.
    - *llunistici (forma composta a partir de l'arrel catalana llun- i la forma sufixada d'origen llatí -stici) té l'inconvenient que barreja una forma catalana amb un formant d'origen culte, circumstància poc recomanable, sobretot en conceptes molt especialitzats.
    - *llunastici (forma composta a partir de la base catalana lluna i la forma sufixada d'origen llatí -stici) ajunta els inconvenients de barrejar una forma catalana amb un formant d'origen culte i de recórrer a la base completa i no a l'arrel.
    - *aturada lunar (calc de l'anglès lunar standstill) té els inconvenients de no ser del tot adequada semànticament i de no tenir l'aval dels especialistes.

    Un lunistici és cadascuna de les dues posicions extremes de la Lluna en l'esfera celeste, quan arriba a la declinació màxima i a la declinació mínima, ja sigui de manera relativa o de manera absoluta. Aquest fenomen es dona cada 13,6 dies amb un valor relatiu (perquè els cicles lunars duren 27,2 dies) i cada 9,3 anys amb un valor absolut (perquè els cicles lunars complets duren 18,6 anys).

    Nota: Podeu consultar la fitxa completa de lunistici al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, La Lluna i els lunisticis, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/236/).