Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

            
  • 2906605   MAL DE FONDÀRIA, NARCOSI DE LES PROFUNDITATS, NARCOSI PER NITROGEN, NARCOSI SUBMARINA, BORRATXERA DE LES PROFUNDITATS O EMBRIAGUESA DE LES PROFUNDITATS?  <Criteris d'especialitat > Ciències de la salut> , <Criteris d'especialitat > Esports> MAL DE FONDÀRIA, NARCOSI DE LES PROFUNDITATS, NARCOSI PER NITROGEN, NARCOSI SUBMARINA, BORRATXERA DE LES PROFUNDITATS O EMBRIAGUESA DE LES PROFUNDITATS?
     
       
    • MAL DE FONDÀRIA, NARCOSI DE LES PROFUNDITATS, NARCOSI PER NITROGEN, NARCOSI SUBMARINA, BORRATXERA DE LES PROFUNDITATS O EMBRIAGUESA DE LES PROFUNDITATS?
    • es embriaguez de las profundidades (mal de fondària), n f
    • es enfermedad de las profundidades (mal de fondària, n f
    • es mal de las profundidades (mal de fondària, n m
    • es narcosis (mal de fondària, n f
    • es narcosis de la profundidad (mal de fondària, n f
    • es narcosis por nitrógeno (mal de fondària, n f
    • fr ivresse des profondeurs (mal de fondària, n f
    • fr narcose à l'azote (mal de fondària, n f
    • it narcosi d'azoto (mal de fondària, n f
    • en nitrogen narcosis (mal de fondària, n
    • en rapture of the deep (mal de fondària, n
    • de Stickstoffnarkose (mal de fondària, n f
    • de Tiefenrausch (mal de fondària, n m

    <Criteris d'especialitat > Ciències de la salut> , <Criteris d'especialitat > Esports>

    Es considera que la forma adequada és mal de fondària (nom masculí), i no *narcosi de les profunditats, *narcosi per nitrogen, *narcosi submarina, *borratxera de les profunditats ni *embriaguesa de les profunditats.

    El motiu de la tria de mal de fondària (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és el paral·lelisme amb mal de muntanya i mal d'altura, que fan referència a un estat amb característiques similars provocat per la diferència de pressió, però en aquest cas a l'alta muntanya i com a conseqüència de la pressió atmosfèrica.

    En canvi, les formes *narcosi de les profunditats, *narcosi per nitrogen i *narcosi submarina, d'una banda, i *borratxera de les profunditats i *embriaguesa de les profunditats, de l'altra, presenten problemes:
    - *Narcosi de les profunditats, *narcosi per nitrogen i *narcosi submarina (formes que s'havien utilitzat en l'àmbit de la medicina subaquàtica i hiperbàrica) són semànticament inadequades, ja que aquest trastorn no és un tipus de narcosi (és a dir, no és un estat de sopor produït per un narcòtic).
    - *Borratxera de les profunditats i *embriaguesa de les profunditats pertanyen a un registre col·loquial i no es consideren adequades a tots els contextos en què té ús el terme.

    El mal de fondària és un trastorn conductual que pot aparèixer en individus sotmesos a una pressió elevada, especialment en submarinistes a partir d'una certa profunditat, caracteritzat per símptomes com ara estupor, confusió o alteració de la percepció.

    Nota: Podeu consultar la fitxa completa de mal de fondària al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Sota pressió: el mal de fondària, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/40/).

       
  • 2906638   MALBARATAMENT D'ALIMENTS O REBUIG D'ALIMENTS?  <Criteris d'especialitat > Medi ambient> MALBARATAMENT D'ALIMENTS O REBUIG D'ALIMENTS?
     
       
    • MALBARATAMENT D'ALIMENTS O REBUIG D'ALIMENTS?
    • es desperdicio de alimentos (malbaratament d'aliments), n m
    • es pérdida de alimentos (rebuig d'aliments), n f
    • fr gaspillage alimentaire (malbaratament d'aliments), n m
    • fr perte alimentaire (rebuig d'aliments), n f
    • en food loss (rebuig d'aliments), n
    • en food waste (malbaratament d'aliments), n

    <Criteris d'especialitat > Medi ambient>

    Tant malbaratament d'aliments com rebuig d'aliments (tots dos, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats una mica diferents:

    - El malbaratament d'aliments és la pèrdua d'aliments aptes per al consum que es produeix en l'etapa final de comercialització i consum de la cadena de proveïment alimentari.
    . Ex.: Aliments que no s'arriben a consumir perquè caduquen a la nevera o es fan malbé al rebost, restes de menjars cuinats a les cuines domèstiques o a l'hostaleria o excedents de supermercats i restaurants.
    . El motiu de la tria d'aquesta forma és l'adequació del verb malbaratar, que en llengua general té els significats 'malgastar' o 'deixar perdre'.
    . L'equivalent castellà és desperdicio de alimentos; el francès, gaspillage alimentaire, i l'anglès, food waste.

    - El rebuig d'aliments és la pèrdua d'aliments aptes per al consum que es produeix en les etapes de producció, collita, emmagatzematge i transport de la cadena de proveïment alimentari.
    . Ex.: Aliments que es descarten perquè no tenen l'aspecte desitjat (especialment, productes agrícoles) o perquè es fan malbé externament durant l'envasament i el transport.
    . El motiu de la tria d'aquesta forma és l'adequació del verb rebutjar, que en llengua general té el significat 'no acceptar alguna cosa perquè es considera de mala qualitat, indigna d'ésser acceptada'.
    . L'equivalent castellà és pérdida de alimentos; el francès, perte alimentaire, i l'anglès, food loss.

    Nota: 1. Actualment, el Parlament Europeu i organismes internacionals com la FAO fan estudis per acabar de definir i precisar aquests conceptes, amb l'objectiu d'establir normatives i regulacions que previnguin la pèrdua d'aliments.

    Nota: 2. Podeu consultar les fitxes completes de malbaratament d'aliments i rebuig d'aliments al Cercaterm, i també el document de criteri original, Què és el malbaratament d'aliments?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/205/).

       
  • 3393093   MALENCONIA POSTPART, TRISTESA DE LA MATERNITAT, TRISTESA POSTPART, DEPRESSIÓ POSTPART O PSICOSI PUERPERAL?  <Criteris d'especialitat > Ciències de la salut> MALENCONIA POSTPART, TRISTESA DE LA MATERNITAT, TRISTESA POSTPART, DEPRESSIÓ POSTPART O PSICOSI PUERPERAL?
     
       
    • MALENCONIA POSTPART, TRISTESA DE LA MATERNITAT, TRISTESA POSTPART, DEPRESSIÓ POSTPART O PSICOSI PUERPERAL?
    • es depresión posparto (depressió postpart), n f
    • es depresión puerperal (depressió postpart), n f
    • es disforia posparto (malenconia postpart), n f
    • es melancolía del tercer día (malenconia postpart), n f
    • es melancolía puerperal (malenconia postpart), n f
    • es psicosis puerperal (psicosi puerperal), n f
    • es tristeza posparto (malenconia postpart), n f
    • es tristeza puerperal (malenconia postpart), n f
    • fr dépression du post-partum (depressió postpart), n f
    • fr psychose puerpérale (psicosi puerperal), n f
    • fr syndrome du troisième jour (malenconia postpart), n m
    • en baby blues (malenconia postpart), n
    • en maternity blues (malenconia postpart), n
    • en postnatal depression (depressió postpart), n
    • en postpartum blues (malenconia postpart), n
    • en postpartum depression (depressió postpart), n
    • en postpartum dysphoria (malenconia postpart), n
    • en puerperal psychosis (psicosi puerperal), n

    <Criteris d'especialitat > Ciències de la salut>

    Tant malenconia postpart, tristesa de la maternitat i tristesa postpart, com depressió postpart i com psicosi puerperal (tots, noms femenins) es consideren formes adequades per a referir-se a afeccions relacionades amb el període posterior al part, tot i que difereixen en la simptomatologia, la durada, la gravetat i també el tractament que requereixen:

    - La malenconia postpart, o la tristesa de la maternitat, o la tristesa postpart, és un estat de tristesa transitori, que sol aparèixer cap al tercer dia després del part i que desapareix de manera natural al cap d'uns set dies. Pot presentar símptomes diversos, com ara plors, irritabilitat, cefalees i falta de memòria.
    . Els equivalents castellans són disforia posparto, melancolía del tercer día, melancolía puerperal, tristeza posparto i tristeza puerperal; el francès, syndrome du troisième jour, i els anglesos, baby blues, maternity blues, postpartum blues i postpartum dysphoria.

    - La depressió postpart és un trastorn persistent de l'estat d'ànim, que apareix unes setmanes després del part i que desapareix progressivament al cap d'un temps, de vegades mesos, d'una manera espontània o amb el suport dels familiars; en alguns casos, però, és necessària assistència psiquiàtrica. És probable que la causa sigui hormonal, ja que en el postpart es produeix la disminució més gran de concentracions d'estrògens i progesterona que una dona experimenta al llarg de la seva vida.
    . Els equivalents castellans són depresión posparto i depresión puerperal; el francès, dépression du post-partum, i els anglesos, postnatal depression i postpartum depression.

    - La psicosi puerperal és una malaltia mental més greu, que apareix després del part i que requereix tractament psiquiàtric. Es caracteritza per al·lucinacions i per l'alteració del sentit de la realitat i de la personalitat.
    . L'equivalent castellà és psicosis puerperal; el francès, psychose puerpérale, i l'anglès, puerperal psychosis.

    Nota: Podeu consultar les fitxes completes de malenconia postpart, depressió postpart i psicosi puerperal al Cercaterm, i també el document de criteri original, Són el mateix la malenconia postpart, la depressió postpart i la psicosi puerperal?, en el blog del TERMCAT (https://termcat.blog.gencat.cat/2016/04/07/son-el-mateix-la-malenconia-postpart-la-depressio-postpart-i-la-psicosi-puerperal/).

       
  • 3354350   MANLLEUS (1): GENERALITATS  <Criteris lingüístics> MANLLEUS (1): GENERALITATS
     
       
    • MANLLEUS (1): GENERALITATS
    • ex edelweiss (EXEMPLE de manlleu adoptat), n m
    • ex espagueti (EXEMPLE de manlleu de llengua general), n m
    • ex falàfel (EXEMPLE de manlleu introduït), n m
    • ex futbol (EXEMPLE de manlleu adaptat a partir de la pronúncia), n m
    • ex galeta (EXEMPLE de manlleu adaptat morfològicament), n f
    • ex gòspel (EXEMPLE de manlleu gràficament modificable), n m
    • ex kopje (EXEMPLE de manlleu no introduït), n m
    • ex new age (EXEMPLE de manlleu gràficament no modificable), n f
    • ex rock (EXEMPLE de manlleu internacionalitzat), n m
    • ex túnel (EXEMPLE de manlleu adaptat a partir de la grafia), n m
    • ex warrant (EXEMPLE de manlleu especialitzat), n m

    <Criteris lingüístics>

    Un manlleu és una paraula que una llengua agafa d'una altra llengua. Es tracta per tant, d'un dels procediments possibles per a crear denominacions, en aquest cas amb recursos no propis de la llengua que acull el manlleu.

    Com tots els procediments de creació lèxica, els manlleus enriqueixen una llengua. Ara bé, si fos el recurs únic o majoritari, la llengua perdria la seva capacitat creativa, que també és un dels elements que caracteritzen tota llengua.

    A. INCORPORACIÓ DE MANLLEUS EN UNA LLENGUA

    La incorporació de manlleus es pot fer seguint dues vies diferents:

    (1) Adopció: S'incorpora el manlleu mantenint la forma que té en la llengua de procedència.
    . Avantatges: Manté la unitat formal amb el mot original.
    . Inconvenients: Introdueix excepcions a la llengua, de manera que dificulta l'accés dels usuaris a la pronúncia i la grafia del manlleu.
    Ex.: blues, edelweiss

    (2) Adaptació: S'incorpora el manlleu adaptant-lo a les normes fonètiques i ortogràfiques de la llengua d'arribada.
    . Habitualment l'adaptació parteix de la pronúncia de la llengua original, tot i que també pot partir de la grafia de la llengua original i de l'adaptació morfològica.
    . Avantatges: Evita excepcions en la llengua, de manera que facilita l'accés dels usuaris a la forma.
    . Inconvenients: Trenca la unitat formal amb el mot original.
    Ex. 1 (adaptació de la pronúncia original): futbol (<-- football [anglès]), macarró (<-- maccarone [italià])
    Ex. 2 (adaptació de la grafia original): túnel (<-- tunnel [anglès, pronunciat tànel])
    Ex. 3 (adaptació morfològica): galeta (<-- galette [francès])

    B. CRITERIS D'ELECCIÓ

    A l'hora d'optar per l'adopció o per l'adaptació d'un manlleu, s'han de tenir en compte diversos elements. En podem destacar els següents:

    (1) Tradició de cada llengua: Hi ha llengües que tradicionalment han recorregut més a l'adopció i llengües que han recorregut més a l'adaptació.
    Ex. 1 (llengües més d'adopció): italià, anglès
    Ex. 2 (llengües més d'adaptació): català, castellà, francès

    (2) Tradició en l'àmbit: Cada àmbit d'especialitat segueix una determinada tendència a l'hora d'incorporar manlleus.
    Ex.: En música, són freqüents els manlleus no adaptats (com ara molts italianismes).

    (3) Grau d'especialització: En paraules d'especialitat es tendeix a l'adopció, i en paraules de llengua general, a l'adaptació.
    Ex. 1 (paraules d'especialitat): blizzard, warrant
    Ex. 2 (paraules de llengua general): espagueti (<-- spaghetti [italià]), esquí (<-- ski [francès])

    (4) Grau d'introducció del referent: En referents existents en el país d'arribada és més fàcil l'adaptació, i en referents només existents en la llengua original, l'adopció.
    Ex. 1 (referent introduït): falàfel
    Ex. 2 (referent no existent): kopje [tipus de relleu d'Àfrica i Austràlia]

    (5) Grau d'internacionalitat de la forma: Com més internacional és la forma del manlleu, més difícil és aplicar-hi l'adaptació.
    Ex.: rock

    (6) Abast gràfic de l'adaptació: Com més ha de canviar la forma d'un manlleu, més difícil és aplicar-hi l'adaptació.
    Ex.: gòspel (<-- gospel [anglès), però new age (<-- new age [anglès], per evitar *niu eix])

    D'una manera general, s'ha de valorar que el creixement dels intercanvis entre cultures i del coneixement de llengües dels parlants fa que cada vegada resulti menys estranya la presència de manlleus adoptats en la forma original.

    Nota: 1. Per a completar la informació sobre els diversos procediments de creació de denominacions, podeu consultar la fitxa DENOMINACIÓ (0): CREACIÓ.

    Nota: 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes MANLLEUS (2): ÚS DE LA CURSIVA; MANLLEUS (3): FLEXIÓ DE PLURAL; MANLLEUS (4): GRAFIA D'ANTROPÒNIMS; MANLLEUS (5): ELS XENISMES , i MANLLEUS (6): PRONÚNCIA.

    Nota: 3. Podeu consultar el document de criteri original, El carpaccio i els macarrons combinen? Per què alguns manlleus s'adapten i els altres no?, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/266/).

       
  • 2906631   MANLLEUS (2): ÚS DE LA CURSIVA  <Criteris lingüístics> MANLLEUS (2): ÚS DE LA CURSIVA
     
       
    • MANLLEUS (2): ÚS DE LA CURSIVA
    • ex alla prima (EXEMPLE de manlleu normalitzat), adj
    • ex amateur (EXEMPLE de manlleu normatiu), adj
    • ex bottoming (EXEMPLE de manlleu no adaptat), n m
    • ex esnif (EXEMPLE de manlleu adaptat), interj
    • ex esplín (EXEMPLE de manlleu normatiu), n m
    • ex fanzín (EXEMPLE de manlleu normalitzat), n m
    • ex pírcing (EXEMPLE de manlleu normatiu), n m
    • ex web (EXEMPLE de manlleu normatiu), n m
    • ex wicket (EXEMPLE de manlleu normalitzat), n m
    • ex xauarma (EXEMPLE de manlleu normalitzat), n m

    <Criteris lingüístics>

    Un manlleu és una denominació integrada en una llengua que procedeix d'una altra llengua contemporània.

    Per a determinar si un manlleu s'ha d'escriure en lletra rodona o en lletra cursiva en un text determinat, convé valorar, d'una banda, qüestions relatives al manlleu i, de l'altra, qüestions relatives al text:
    (a) Amb relació al manlleu: S'han de valorar l'extensió social i la freqüència d'ús.
    (b) Amb relació al text: S'han de valorar l'estil, el context comunicatiu, la finalitat i el públic al qual s'adreça.

    Com a orientacions generals, però, les convencions més seguides són les següents:
    (1) S'escriuen en lletra rodona els manlleus adaptats a l'ortografia catalana.
    Ex.: esnif.
    (2) S'escriuen en lletra cursiva els manlleus no adaptats a l'ortografia catalana.
    Ex.: bottoming.
    (3) S'escriuen en lletra rodona els manlleus normatius (recollits en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) i els manlleus normalitzats (recollits a la Neoloteca del TERMCAT), tant si estan adaptats a l'ortografia catalana com si no.
    Ex. 1: (manlleus adaptats del diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) pírcing, esplín | (manlleus adaptats del TERMCAT) xauarma, fanzín.
    Ex. 2: (manlleus no adaptats del diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) amateur, web | (manlleus no adaptats del TERMCAT) alla prima, wicket.

    Nota: 1. Per evitar pronúncies errònies dels manlleus no adaptats, el TERMCAT indica amb un codi de dues lletres quina és la llengua de procedència dels manlleus sempre que la pronúncia no coincideixi amb la que en faria un parlant català.
    Ex.: vol-au-vent [fr] (=francès), best-seller [en] (=anglès), haiku [ja] (=japonès).

    Nota: 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes MANLLEUS (1): GENERALITATS; MANLLEUS (3): FLEXIÓ DE PLURAL; MANLLEUS (4): GRAFIA D'ANTROPÒNIMS; MANLLEUS (5): XENISMES, i MANLLEUS (6): PRONÚNCIA.

    Nota: 3. Podeu consultar els documents de criteris originals, Manlleus i calcs lingüístics en terminologia (apartat "Criteris i metodologia" del web del TERMCAT <http://www.termcat.cat/docs/docs/ManlleusCalcs.pdf>) i S'han d'escriure en cursiva els manlleus? (apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT <http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/51/>).

       
  • 2906736   MANLLEUS (3): FLEXIÓ DE PLURAL  <Criteris lingüístics> MANLLEUS (3): FLEXIÓ DE PLURAL
     
       
    • MANLLEUS (3): FLEXIÓ DE PLURAL
    • ex babaganuix, babaganuixos (EXEMPLE de flexió de plural), n m
    • ex blini, blinis (EXEMPLE de flexió de plural), n m
    • ex burca, burques (EXEMPLE de flexió de plural), n m
    • ex kelvin, kèlvins (EXEMPLE de flexió de plural), n m
    • ex kirsch, kirschs (EXEMPLE de flexió de plural), n m
    • ex lobby, lobbys (EXEMPLE de flexió de plural), n m
    • ex manga, mangues (EXEMPLE de flexió de plural), n m
    • ex mousse, mousses (EXEMPLE de flexió de plural), n f
    • ex ninja, ninges (EXEMPLE de flexió de plural), n m
    • ex nyoqui, nyoquis (EXEMPLE de flexió de plural), n m
    • ex play-off, play-offs (EXEMPLE de flexió de plural), n m
    • ex tanka, tankes (EXEMPLE de flexió de plural), n f

    <Criteris lingüístics>

    La flexió en plural dels manlleus introduïts en el sistema lingüístic català sol seguir les normes morfològiques habituals del català, és a dir que la forma plural es crea afegint al singular la marca -s, amb les variants -os i -es segons els casos; igualment, cal aplicar les modificacions gràfiques que siguin necessàries en català a les formes plurals resultants.

    Ex.: kirsch --> kirschs
    mousse --> mousses
    play-off --> play-offs
    babaganuix --> babaganuixos [Per la regla de formació del plural dels masculins aguts acabats en -x]
    kelvin --> kèlvins [Per les regles d'accentuació del català]
    tanka --> tankes [Per la regla de formació del plural dels mots acabats amb -a àtona]
    burca --> burques [Per la regla de formació del plural dels mots acabats amb -a àtona i per evitar *burces]
    manga --> mangues [Per la regla de formació del plural dels mots acabats amb -a àtona i per evitar *manges]
    ninja --> ninges [Per la regla de formació del plural dels mots acabats amb -a àtona i per evitar *ninjes]

    Aquest principi també és vàlid en els dos casos següents:
    (1) Quan la llengua de partida segueix unes normes diferents per crear la forma de plural.
    Ex.: lobby --> lobbys [Malgrat que en anglès sigui lobbies]
    (2) Quan en la llengua de partida la forma agafada com a singular en català ja és en realitat un plural.
    Ex.: nyoqui --> nyoquis [Malgrat que en italià gnocchi és la forma de plural del singular gnocco]
    blini --> blinis [Malgrat que en rus blini és la forma de plural del singular blin]

    El motiu és que un manlleu integrat en una llengua ja és una paraula d'aquesta llengua, de manera que no ha de seguir les normes de formació de plural de la llengua d'on prové sinó les normes de la llengua que l'utilitza, en aquest cas el català.

    Nota: 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes MANLLEUS (1): GENERALITATS; MANLLEUS (2): ÚS DE LA CURSIVA; MANLLEUS (4): GRAFIA D'ANTROPÒNIMS; MANLLEUS (5): XENISMES, i MANLLEUS (6): PRONÚNCIA.

    Nota: 2. Podeu consultar els documents de criteris originals, Quin és el plural de ninja? I de lobby? I de play-off? (apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT <http://www.termcat.cat/ca/Consultes_Terminologiques/177/>) i Manlleus i calcs lingüístics en terminologia (apartat "Criteris i metodologia" del web del TERMCAT <http://www.termcat.cat/docs/docs/ManlleusCalcs.pdf>).

       
  • 2906679   MANLLEUS (4): GRAFIA D'ANTROPÒNIMS  <Criteris lingüístics> MANLLEUS (4): GRAFIA D'ANTROPÒNIMS
     
       
    • MANLLEUS (4): GRAFIA D'ANTROPÒNIMS
    • ex barani (EXEMPLE de manlleu com a base del terme), n m
    • ex duresa Vickers (EXEMPLE de manlleu com a modificador del terme), n f
    • ex espectre de Fraunhofer (EXEMPLE de manlleu com a modificador del terme), n m
    • ex rudy (EXEMPLE de manlleu com a base del terme), n m

    <Criteris lingüístics>

    En el cas de manlleus terminològics que procedeixen d'un antropònim, és recomanable aplicar-hi el tractament següent:

    (1) Es respecta la grafia original, sense adaptació dels caràcters a les regles habituals de la llengua pròpia (no hi ha canvis de y, k, ch, etc.).

    (2) Quan el manlleu d'origen antroponímic és la base del terme, s'escriu la forma amb minúscula inicial, perquè ja no es tracta d'un nom propi sinó d'un nom comú que designa una realitat genèrica.
    Ex.: En l'adaptació de termes del circ, el Consell Supervisor del TERMCAT ha normalitzat els casos següents:
    - Un barani (és a dir, un mortal endavant amb mitja pirueta), la denominació del qual prové del cognom de l'acròbata italià Alfonso Barani.
    - Un rudy (és a dir, un mortal endavant planxat amb una pirueta i mitja), la denominació del qual és un hipocorístic creat sobre el cognom del també acròbata nord-americà Dave Rudolph. (Un hipocorístic és una denominació que altera un nom propi per motius afectuosos o de sonoritat.)

    (3) Quan el manlleu d'origen antroponímic modifica la base del terme (generalment, com a complement del nom o com a aposició), es manté la majúscula inicial, perquè manté la funció distintiva característica d'un nom propi.
    Ex.: En l'adaptació de termes de gemmologia, el Consell Supervisor del TERMCAT ha normalitzat els casos següents:
    - L'especte de Fraunhofer (és a dir, l'espectre d'absorció de la llum solar que conté unes ratlles fosques que permeten analitzar la composició de l'atmosfera solar), el complement del nom del qual prové del cognom del físic alemany J. von Fraunhofer.
    - La duresa Vickers (és a dir, l'escala de duresa absoluta que permet mesurar, mitjançant l'observació microscòpica, la capacitat de deformació d'un sòlid al qual s'aplica una punta de diamant en forma de piràmide de base quadrada), l'aposició de la qual prové del nom de l'empresa britànica d'enginyeria Vickers Ltd on es va desenvolupar.

    Nota: 1. Es considera que el cas dels manlleus creats per analogia sobre formes d'origen antroponímic es pot assimilar al cas exposat dels manlleus procedents d'un antropònim. Per tant, és recomanable aplicar-hi els mateixos criteris de tractament.
    Ex. Un randy (és a dir, un mortal endavant planxat amb dues piruetes i mitja; és una forma també normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT), la denominació del qual no es basa en cap nom propi sinó que s'ha creat per imitació de les formes del tipus rudy.

    Nota: 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes MANLLEUS (1): GENERALITATS; MANLLEUS (2): ÚS DE LA CURSIVA; MANLLEUS (3): FLEXIÓ DE PLURAL; MANLLEUS (5): XENISMES, i MANLLEUS (6): PRONÚNCIA.

       
  • 2906664   MANLLEUS (5): XENISMES  <Criteris lingüístics> MANLLEUS (5): XENISMES
     
       
    • MANLLEUS (5): XENISMES
    • ex txatri (EXEMPLE de xenisme), n m
    • ex vèdika (EXEMPLE de xenisme), n f
    • ex xíkhara (EXEMPLE de xenisme), n m

    <Criteris lingüístics>

    Un xenisme és un manlleu que designa una realitat pròpia d'una altra cultura sense paral·lel en la cultura d'arribada.

    En el cas dels xenismes, les opcions de tractament més recomanables per a la llengua d'arribada són l'adopció o l'adaptació, per la dificultat de trobar una designació descriptiva que identifiqui de manera inequívoca el concepte.

    Entre aquests dos tractaments possibles, és indispensable recórrer a l'adaptació quan la llengua original del xenisme i la llengua d'arribada utilitzen alfabets diferents.

    L'adaptació de xenismes ha de procurar respectar els equilibris següents:
    (1) Adaptació al sistema fònic i gràfic del català. (El grau d'adaptació està en relació amb el nivell d'especialitat del terme, ja que com més s'acosti a la llengua general més gran convé que sigui l'adaptació.)
    (2) Respecte a la transliteració segons el sistema internacional.
    (3) Respecte a la pronúncia en la llengua d'origen.
    (4) Respecte a l'opinió dels experts.

    Ex.: En l'adaptació de termes d'arquitectura del sànscrit (que utilitza l'alfabet devanagari), el Consell Supervisor del TERMCAT ha normalitzat els casos següents:
    - Un xíkhara (sikhara, en la transliteració segons el sistema internacional), que és una torre en forma de pa de sucre, amb una profusa decoració escultòrica exterior i coronada per un amalaka, que s'alça sobre el santuari d'un temple hindú, pròpia del nord de l'Índia.
    - Una vèdika (vedika, en la transliteració), que és una balustrada de pedra o de fusta, decorada amb figures escultòriques, que envolta un espai sagrat, pròpia de l'Índia.
    - Un txatri (chattri, en la transliteració), que és un pavelló cupulat de petites dimensions, sostingut habitualment per quatre columnes, propi de l'Índia.

    Nota: 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes MANLLEUS (1): GENERALITATS; MANLLEUS (2): ÚS DE LA CURSIVA; MANLLEUS (3): FLEXIÓ DE PLURAL; MANLLEUS (4): GRAFIA D'ANTROPÒNIMS, i MANLLEUS (6): PRONÚNCIA.

    Nota: 2. Podeu consultar els documents de criteris originals, Termes de lluny: del sànscrit al català (apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT <http://www.termcat.cat/ca/Finestra_Neologica/59/>) i Manlleus i calcs lingüístics en terminologia (apartat "Criteris i metodologia" del web del TERMCAT <http://www.termcat.cat/docs/docs/ManlleusCalcs.pdf>).

       
  • 2921947   MANLLEUS (6): PRONÚNCIA  <Criteris lingüístics> MANLLEUS (6): PRONÚNCIA
     
       
    • MANLLEUS (6): PRONÚNCIA
    • ex Manlleu alemany: jiddisch (PRONÚNCIA APROX.: ídix), n m
    • ex Manlleu anglès: freelance (PRONÚNCIA APROX.: frilans), adj
    • ex Manlleu anglès: plum-cake (PRONÚNCIA APROX.: plumqueic), n m
    • ex Manlleu francès: collage (PRONÚNCIA APROX.: colaix), n m
    • ex Manlleu francès: fauve (PRONÚNCIA APROX.: fop o fof), adj
    • ex Manlleu francès: fondue (PRONÚNCIA APROX.: fondí), n f
    • ex Manlleu històric: karate, n m
    • ex Manlleu històric: libido, n f
    • ex Manlleu històric: òpera, n f
    • ex Manlleu històric: soprano, n f

    <Criteris lingüístics>

    En el cas dels manlleus adaptats a l'ortografia catalana, convé pronunciar-los d'acord amb les regles de pronúncia del català.

    En canvi, en el cas dels manlleus no adaptats a l'ortografia catalana, en general es recomana pronunciar-los amb una fonètica acostada a l'original; però no d'una manera absolutament fidel, sinó a partir dels sons propis del sistema fonètic de la llengua pròpia. És aconsellable, doncs, tendir a l'adaptació fonètica, si bé sovint es produeixen vacil·lacions.
    Ex.:FRANCÈS collage (pronunciat colaix), fauve (pronunciat fop o fof), fondue (pronunciat fondí); ANGLÈS freelance (pronunciat frilans), plum-cake (pronunciat plumqueic); ALEMANY jiddisch (pronunciat ídix)

    Aquest és el tractament que el català ha fet històricament de les paraules no patrimonials agafades d'altres llengües, amb un procés lent d'introducció en el corpus propi fins a l'adaptació fonètica completa i la consegüent adaptació ortogràfica.
    Ex.: majo [castellà] --> maco [català]

    Sobre aquest principi d'adaptació, convé fer dues observacions:
    (1) En el cas de manlleus de llengües poc conegudes pels catalanoparlants (japonès, àrab, etc.), sovint les pronúncies no responen a les llengües originals sinó a les llengües que vehiculen els manlleus (en català, amb freqüència, l'anglès o el castellà).
    (2) La reducció vocàlica pròpia d'alguns dialectes del català sol trigar a aplicar-se o pot no arribar a aplicar-se en alguns manlleus, sobretot si són d'àmbit especialitzat. De fet, encara hi ha vacil·lació fins i tot en manlleus incorporats de fa segles.
    Ex.: òpera, libido, soprano, karate

    Nota: 1. Per a evitar pronúncies errònies dels manlleus que no es llegeixen segons les regles del català, el TERMCAT recorre a un codi de dues lletres al costat de l'entrada, entre claudàtors, que indica quina és la llengua d'origen, com a guia per a la pronúncia.
    Ex.: FRANCÈS brie [fr]; ANGLÈS plug and play [en]; ITALIÀ a cappella [it]

    Nota: 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes MANLLEUS (1): GENERALITATS; MANLLEUS (2): ÚS DE LA CURSIVA; MANLLEUS (3): FLEXIÓ DE PLURAL; MANLLEUS (4): GRAFIA D'ANTROPÒNIMS, i MANLLEUS (5): XENISMES.

    Nota: 3. Podeu consultar el document de criteri original, Manlleus: com es pronuncien?, en l'apartat "L'apunt terminològic" del web del TERMCAT
    (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Apunts_Terminologics/220/).

       
  • 2906750   MAQUILA O MÀQUILA?  <Criteris d'especialitat > Economia. Empresa> MAQUILA O MÀQUILA?
     
       
    • MAQUILA O MÀQUILA?
    • es maquila (maquila), n f

    <Criteris d'especialitat > Economia. Empresa>

    Tant maquila com màquila (tots dos, noms femenins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:

    - La maquila és un sistema de producció que consisteix a muntar en països amb mà d'obra barata, manualment o de manera unitària, les peces de productes que es comercialitzen en països més desenvolupats; per extensió, una maquila també és una empresa que s'encarrega d'una part del procés de fabricació d'un producte que comercialitza una altra marca comercial.
    . Es tracta d'un manlleu del castellà d'Amèrica, d'on és originari el terme.
    . L'equivalent castellà és maquila.

    - Una màquila (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és una unitat de mesura de capacitat pròpia de Tortosa que equival a 0,18 l, utilitzada només per a l'oli.
    . Es tracta d'una adaptació de l'àrab clàssic makila, 'cosa mesurada'.

    Nota: Podeu consultar la fitxa completa de maquila al Cercaterm, i també el document de criteri original, Què és una maquila?, en el blog del TERMCAT (http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/termcat/2014/07/03/que-es-una-maquila/).