Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

            
  • 2906738   SEMICONVIVÈNCIA, CONVIVÈNCIA EN LLARS SEPARADES, CONVIVÈNCIA SEPARADA, SEMICOHABITACIÓ, PARELLA EN SEMICONVIVÈNCIA O JUNTS PERÒ SEPARATS?  <Criteris d'especialitat > Ciències socials> SEMICONVIVÈNCIA, CONVIVÈNCIA EN LLARS SEPARADES, CONVIVÈNCIA SEPARADA, SEMICOHABITACIÓ, PARELLA EN SEMICONVIVÈNCIA O JUNTS PERÒ SEPARATS?
     
       
    • SEMICONVIVÈNCIA, CONVIVÈNCIA EN LLARS SEPARADES, CONVIVÈNCIA SEPARADA, SEMICOHABITACIÓ, PARELLA EN SEMICONVIVÈNCIA O JUNTS PERÒ SEPARATS?
    • es living apart together (semiconvivència), n m
    • es semicohabitación (semiconvivència), n f
    • es LAT (semiconvivència), n m sigla
    • fr cohabitation partielle (semiconvivència), n f
    • fr couple fissionel (parella en semiconvivència), n m
    • fr couple semi-cohabitant (parella en semiconvivència), n m
    • fr semi-cohabitation (semiconvivència), n f
    • en LAT couple (parella en semiconvivència), n
    • en living alone together (semiconvivència), n
    • en living alone together couple (parella en semiconvivència), n
    • en living apart together (semiconvivència), n
    • en living apart together couple (parella en semiconvivència), n
    • en LAT (semiconvivència), n sigla

    <Criteris d'especialitat > Ciències socials>

    Tant semiconvivència (nom femení) com parella en semiconvivència (nom femení) i junts però separats | juntes però separades (nom masculí i femení plural) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents; en canvi, no es consideren adequades les formes *convivència en llars separades, *convivència separada i *semicohabitació.

    - La semiconvivència, o l'alternativa junts però separats | juntes però separades (totes dues, formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT), és la situació d'una parella amb una relació estable que decideix compartir un projecte de vida sense viure a la mateixa llar.
    . Els motius de la tria d'aquestes formes són els següents:
    (1) Semiconvivència és una forma sintètica, enfront de *convivència en llars separades o *convivència separada.
    (2) Semiconvivència és una forma lingüísticament adequada, formada pel prefix semi- (amb el significat 'parcialment' o 'no completament') i el nom convivència, amb el significat 'acció de viure plegats'); *semicohabitació, en canvi, té l'inconvenient d'estar creada sobre una paraula que és poc freqüent en català i que sovint té un matís pejoratiu.
    (3) Junts però separats | juntes però separades (amb un plural lexicalitzat i amb flexió de femení si es tracta d'una parella de dones) pot ser una forma vàlida en contextos poc especialitzats i divulgatius.
    . Els equivalents castellans són living apart together, semicohabitación i la sigla LAT; els francesos, cohabitation partielle i semicohabitation, i els anglesos, living alone together, living apart together i la sigla LAT.

    - Una parella en semiconvivència, o l'alternativa junts però separats | juntes però separades (totes dues, també formes normalitzades pel Consell Supervisor) és una parella que opta per la semiconvivència com a tipus de relació.
    . Igual com en el cas anterior, en contextos poc especialitzats i divulgatius pot ser vàlida la forma junts però separats | juntes però separades.
    . Els equivalents francesos són couple fissionel i couple semi-cohabitant, i els anglesos, LAT couple, living alone together couple i living apart together couple.

    Nota: Podeu consultar les fitxes completes de semiconvivència i parella en semiconvivència al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Junts però separats, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT
    (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/179/).

       
  • 2906651   SENYALITZACIÓ O SENYALÍSTICA?  <Criteris d'especialitat > Comunicació. Audiovisuals> SENYALITZACIÓ O SENYALÍSTICA?
     
       
    • SENYALITZACIÓ O SENYALÍSTICA?
    • es señalética (senyalística), n f
    • es señalización (senyalització), n f
    • fr fléchage (senyalització), n m
    • fr signalétique (senyalística), n f
    • it segnaletica (senyalística), n f
    • pt sinalética (senyalística), n f
    • pt sinalização (senyalització), n f
    • en signage (senyalització), n
    • en signs (senyalització), n pl

    <Criteris d'especialitat > Comunicació. Audiovisuals>

    Tant senyalització com senyalística (tots dos, noms femenins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:

    - La senyalització és el conjunt de senyals o indicacions que serveixen per a orientar i informar els usuaris en un espai determinat.
    . L'equivalent castellà és señalización; el francès, fléchage; el portuguès, sinalização, i els anglesos, signage i signs.

    - La senyalística és la disciplina que estudia els senyals i signes visuals per resoldre les necessitats d'informació i orientació dels individus en un espai interior o exterior determinat
    . L'equivalent castellà és señalética; el francès, signalétique; l'italià, segnaletica, i el portuguès, sinalética.

    Nota: Podeu consultar la fitxa completa de senyalística al Cercaterm i la Neoloteca i de senyalització al Cercaterm, i també el document de criteri original, Senyalització o senyalística?, en el blog del TERMCAT (http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/termcat/2014/04/03/senyalitzacio-o-senyalistica/).

       
  • 2906672   SERRELLET, PLUJA, CABELLS D'ÀNGEL O LLÀGRIMES?  <Criteris d'especialitat > Equipament de la llar> SERRELLET, PLUJA, CABELLS D'ÀNGEL O LLÀGRIMES?
     
       
    • SERRELLET, PLUJA, CABELLS D'ÀNGEL O LLÀGRIMES?
    • es cabelleras (pluja), n f pl
    • es espumillón (serrellet), n m
    • es lluvia (pluja), n f
    • fr cheveux d'anges (pluja), n m pl
    • fr guirlande argentée (serrellet), n f
    • it nastro (serrellet), n m
    • en tinsel (serrellet), n
    • en tinsel icicles (pluja), n
    • de Lametta (serrellet), n n

    <Criteris d'especialitat > Equipament de la llar>

    Tant serrellet (nom masculí) com pluja (nom femení), cabells d'àngel (nom masculí plural) i llàgrimes (nom femení plural) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:

    - Un serrellet (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un guarniment fet amb una cinta lleugera plena de tires molt estretes de color viu, que es fa servir sobretot per Nadal.
    . L'equivalent castellà és espumillón; el francès, guirlande argentée; l'italià, nastro; l'anglès, tinsel, i l'alemany, Lametta.

    - Una pluja, o els sinònims complementaris cabells d'àngel i llàgrimes (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT), és un guarniment fet amb una tira molt estreta i brillant, generalment daurada o platejada, que s'utilitza sobretot per decorar l'arbre de Nadal.
    . Els equivalents castellans són cabelleras o lluvia; el francès, cheveux d'ange, i l'anglès, tinsel icicles.

    Nota: Podeu consultar les fitxes completes de serrellet i pluja al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Com n'hem de dir en català, de l'espumillón?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/122/).

       
  • 2906753   SISTEMA INTERNACIONAL D'UNITATS (1): AMB MAJÚSCULES O AMB MINÚSCULES?  <Criteris d'especialitat > Física> , <Criteris lingüístics> SISTEMA INTERNACIONAL D'UNITATS (1): AMB MAJÚSCULES O AMB MINÚSCULES?
     
       
    • SISTEMA INTERNACIONAL D'UNITATS (1): AMB MAJÚSCULES O AMB MINÚSCULES?
    • es sistema de unidades (sistema internacional d'unitats), n m
    • es sistema internacional de unidades (sistema internacional d'unitats), n m
    • fr système international d'unités· (sistema internacional d'unitats), n m
    • fr Système international d'unités (sistema internacional d'unitats), n m
    • it Sistema Internazionale (sistema internacional d'unitats), n m
    • it Sistema internazionale di unità di mesura (sistema internacional d'unitats), n m
    • pt Sistema Internacional de Unidades (sistema internacional d'unitats), n m
    • en International System (sistema internacional d'unitats), n
    • en International System of Units (sistema internacional d'unitats), n
    • sbl SI

    <Criteris d'especialitat > Física> , <Criteris lingüístics>

    Es considera que en català la grafia adequada és sistema internacional d'unitats (amb minúscules inicials); igualment, són grafies adequades sistema internacional (també amb minúscules inicials) i SI (tot amb majúscules). En canvi, no es consideren adequades les grafies *Sistema Internacional d'Unitats, *Sistema Internacional ni *si.

    Els motius de la tria d'aquestes grafies són els següents:

    - sistema internacional (forma abreviada de sistema internacional d'unitats) figura en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans, dintre l'article de sistema, escrit amb minúscules, d'acord amb el caràcter descriptiu que té el sintagma.

    - sistema internacional d'unitats (forma completa equivalent a l'original francès Système international d'unités) segueix la convenció establerta en el diccionari normatiu per a sistema internacional.

    - SI és un símbol i, com a tal, té una grafia fixada per a totes les llengües.

    El sistema internacional d'unitats (o bé sistema internacional o bé SI) és el sistema d'unitats més generalitzat internacionalment per a mesurar les magnituds físiques; es tracta d'un sistema adoptat l'any 1960, en la II Conferència General de Pesos i Mesures, que té com a unitats fonamentals el metre (m), el quilogram (kg), el segon (s), l'ampere (A), el kelvin (K), el mol (mol) i la candela (cd).

    Nota: 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa SISTEMA INTERNACIONAL D'UNITATS (2): GRAFIA DE LES UNITATS DE MESURA.

    Nota: 2. Podeu consultar el document de criteri original, Majúscules o minúscules en el sistema internacional d'unitats?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/213/).

       
  • 2906754   SISTEMA INTERNACIONAL D'UNITATS (2): GRAFIA DE LES UNITATS DE MESURA  <Criteris d'especialitat > Física> , <Criteris lingüístics> SISTEMA INTERNACIONAL D'UNITATS (2): GRAFIA DE LES UNITATS DE MESURA
     
       
    • SISTEMA INTERNACIONAL D'UNITATS (2): GRAFIA DE LES UNITATS DE MESURA
    • sbl cd (EXEMPLE d'unitat internacional: candela)
    • sbl Ci (EXEMPLE d'unitat internacional: curie)
    • sbl cm (EXEMPLE d'unitat internacional: centímetre)
    • sbl J (EXEMPLE d'unitat internacional: joule)
    • sbl N (EXEMPLE d'unitat internacional: newton)

    <Criteris d'especialitat > Física> , <Criteris lingüístics>

    Hi ha diverses convencions que regulen la grafia dels noms i els símbols de les unitats de mesura del sistema internacional:

    - Pel que fa als noms de les unitats de mesura, s'escriuen sempre amb una minúscula inicial, fins i tot si corresponen al nom d'una persona.
    Ex.: newton (en referència a Isaac Newton), curie (en referència a Marie Curie)

    - Pel que fa als símbols de les unitats de mesura:
    (1) S'escriuen amb una minúscula inicial si no corresponen al nom d'una persona.
    Ex.: cm (centímetre)
    (2) S'escriuen amb majúscula inicial si corresponen al nom d'una persona.
    Ex.: N (en referència a Isaac Newton), Ci (en referència a Marie Curie)
    (3) S'escriuen amb lletra rodona; només poden anar amb cursiva si també està en cursiva el fragment de la frase en què s'insereixen.
    Ex. J (joule), cd (candela), cm (centímetre)
    (4) No porten mai punt d'abreviatura; només poden anar seguits de punt si ho requereix la puntuació de la frase en què s'insereixen.
    Ex. El moble fa 120 cm de llarg. | El moble fa 120 cm.
    (5) No porten mai marca de plural.
    Ex. Una síndria de 3 kg
    (6) Hi ha d'haver un espai en blanc entre la xifra i el símbol.
    Ex. 2 h i 23 min

    Una unitat de mesura permet quantificar amb un valor numèric una magnitud física d'un fenomen, un cos o una substància.

    Nota: 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa SISTEMA INTERNACIONAL D'UNITATS (1): AMB MAJÚSCULES O AMB MINÚSCULES?

    Nota: 2. Podeu consultar el document de criteri original, Majúscules o minúscules en el sistema internacional d'unitats?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/213/).

       
  • 2906646   SOFREGIT A FOC LENT, ESCUMAT, ESCALDAT, POTXAT O POCHÉ?  <Criteris d'especialitat > Alimentació. Gastronomia> SOFREGIT A FOC LENT, ESCUMAT, ESCALDAT, POTXAT O POCHÉ?
     
       
    • SOFREGIT A FOC LENT, ESCUMAT, ESCALDAT, POTXAT O POCHÉ?
    • es huevo poché (ou escumat), n m
    • es pochado -da (sofregit -ida a foc lent), adj
    • fr oeuf poché (ou escumat), n m
    • fr poché -ée (sofregit -ida a foc lent), adj
    • en poached egg (ou escumat), n
    • en sweat (sofregit -ida a foc lent), adj

    <Criteris d'especialitat > Alimentació. Gastronomia>

    Tant sofregit -ida a foc lent, com escumat -ada, com escaldat -ada (tots tres, adjectius referits a procediments culinaris) es consideren formes adequades, encara que tenen significats una mica diferents; en canvi, no es consideren adequades les formes *potxat -ada ni *poché.

    - Un aliment sofregit a foc lent és un aliment que ha estat fregit lleugerament i a temperatura relativament baixa a la paella per a enrossir-lo.
    . Com a adjectiu, sofregit -ida a foc lent s'aplica especialment a la verdura, com ara la ceba.
    . L'equivalent castellà és pochado -da; el francès, poché -ée, i l'anglès, poached.

    - Un ou escumat (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans; escumat només s'aplica a ou), o els sinònim complementaris ou en flor i ou escaldat, és un ou que s'ha bullit sense closca.
    . L'equivalent castellà és huevo poché; el francès, oeuf poché, i l'anglès, poached egg.

    Nota: 1. El verb relacionat amb sofregit és sofregir, cosa que permet les construccions sofregir (ceba, etc.) a foc lent, lentament, a poc a poc per als casos en què en castellà es fa servir pochar (que és una adaptació del manlleu francès pocher). A més, però, pochar en castellà també pot tenir un significat genèric com a procediment culinari que equival a escalfar en català (és a dir, coure a una temperatura pròxima al punt d'ebullició).

    Nota: 2. Podeu consultar les fitxes completes de ous escumats i escalfar al Cercaterm, i també el document de criteri original, Pochar i pocher: traducció de cebolla pochada i huevos pochés, en el blog del TERMCAT (http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/termcat/2014/03/28/pochar-i-pocher-traduccio-de-cebolla-pochada-i-huevos-poches/).

       
  • 2906714   SUBSTITUT DE LA SANG, SANG ARTIFICIAL, SUBSTITUT DELS ERITRÒCITS, ANÀLEG DE L'HEMOGLOBINA O TRANSPORTADOR D'OXIGEN?  <Criteris d'especialitat > Ciències de la salut> SUBSTITUT DE LA SANG, SANG ARTIFICIAL, SUBSTITUT DELS ERITRÒCITS, ANÀLEG DE L'HEMOGLOBINA O TRANSPORTADOR D'OXIGEN?
     
       
    • SUBSTITUT DE LA SANG, SANG ARTIFICIAL, SUBSTITUT DELS ERITRÒCITS, ANÀLEG DE L'HEMOGLOBINA O TRANSPORTADOR D'OXIGEN?
    • es sangre artificial (substitut de la sang), n f
    • es sucedáneo de la sangre (substitut de la sang), n m
    • es sustituto de la sangre (substitut de la sang), n m
    • es sustituto de los eritrocitos (transportador d'oxigen), n m
    • es transportador artificial de oxígeno (transportador d'oxigen), n m
    • fr substitut du sang (substitut de la sang), n m
    • fr substitut sanguin (substitut de la sang), n m
    • fr succédané de sang (substitut de la sang), n m
    • fr transporteur d'oxygène (transportador d'oxigen), n m
    • it sangue artificiale (substitut de la sang), n m
    • it sostituto del sangue (substitut de la sang), n m
    • it sostituto eritrocitario (transportador d'oxigen), n m
    • it surrogato del sangue (substitut de la sang), n m
    • en artificial blood (substitut de la sang), n
    • en blood substitute (substitut de la sang), n
    • en blood surrogate (substitut de la sang), n
    • en erythrocyte substitute (transportador d'oxigen), n
    • en oxygen carrier (transportador d'oxigen), n
    • en oxygen-carrying blood substitute (transportador d'oxigen), n

    <Criteris d'especialitat > Ciències de la salut>

    Tant substitut de la sang com transportador d'oxigen (tots dos, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents; en canvi, no es consideren adequades les formes *sang artificial, *substitut dels eritròcits i *anàleg de l'hemoglobina.

    - Un substitut de la sang (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és una substància sintètica o semisintètica que pot desenvolupar alguna de les funcions de la sang, fins al punt de ser, en determinades circumstàncies, una alternativa a la transfusió sanguínia.
    . El motiu de la tria de substitut de la sang en comptes de *sang artificial és que es considera una forma semànticament més adequada, ja que fins ara no s'ha aconseguit imitar la sang en tota la seva complexitat sinó únicament en alguna de les seves funcions.
    . Els equivalents castellans són sangre artificial, sucedáneo de la sangre i sustituto de la sangre; els francesos, substitut du sang, substitut sanguin i succédané de sang; els italians, sangue artificiale, sostituto del sangue i surrogato del sangue, i els anglesos, artificial blodd, blood substitute i blood surrogate.

    - Un transportador d'oxigen (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un tipus concret de substitut de la sang, concretament al substitut que, emulant la funció dels eritròcits, és capaç de transportar oxigen als teixits. Com que els transportadors d'oxigen són els substituts de la sang que estan en un estadi més avançat de desenvolupament, sovint també se'ls anomena, de manera genèrica, substituts de la sang.
    . Els motiu de la tria de transportador d'oxigen en comptes de*substitut dels eritròcits i *anàleg de l'hemoglobina són els següents:
    (1) Es considera una forma més explicativa.
    (2) És una forma més coneguda.
    . Els equivalents castellans són sustituto de los eritrocitos i transportador artificial de oxígeno; el francès, transporteur d'oxygène; l'italià, sostituto eritrocitario, i els anglesos, erythrocyte substitute, oxygen carrier i oxygen-carrying blood substitute.

    Nota: Podeu consultar les fitxes completes de substitut de la sang i transportador d'oxigen al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Sang artificial, encara no, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/160/).

       
  • 2906699   SUCRE DE LLUSTRE, SUCRE LLUSTRE O SUCRE GLACE?  <Criteris d'especialitat > Alimentació. Gastronomia> SUCRE DE LLUSTRE, SUCRE LLUSTRE O SUCRE GLACE?
     
       
    • SUCRE DE LLUSTRE, SUCRE LLUSTRE O SUCRE GLACE?
    • es azúcar de lustre (sucre de llustre), n m/f
    • es azúcar glas (sucre de llustre), n m/f
    • es azúcar glasé (sucre de llustre), n m/f
    • es azúcar glaseada (sucre de llustre), n f
    • es azúcar glaseado (sucre de llustre), n m
    • es azúcar impalpable (sucre de llustre), n m/f
    • es azúcar lustre (sucre de llustre), n m/f
    • fr sucre à glacer (sucre de llustre), n m
    • fr sucre farine (sucre de llustre), n m
    • fr sucre glace (sucre de llustre), n m
    • fr sucre impalpable (sucre de llustre), n m
    • it zucchero a velo (sucre de llustre), n m
    • it zucchero velo (sucre de llustre), n m
    • en confectioner's sugar (sucre de llustre), n
    • en icing sugar (sucre de llustre), n
    • en powdered sugar (sucre de llustre), n

    <Criteris d'especialitat > Alimentació. Gastronomia>

    Es considera que les formes adequades són sucre de llustre i, com a sinònim complementari, sucre llustre (i l'escurçament llustre; en tots tres casos, noms masculins); en canvi, no es consideren adequades les formes *sucre glace, *sucre glacé, *sucre glas, *sucre glaça ni *sucre glaç. (A Menorca, a més, s'utilitza la forma floreti, probablement originària d'un dialecte italià.)

    Els motius de la tria de sucre de llustre i sucre llustre són els següents:
    (1) Sucre de llustre és la forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans, amb el significat genèric 'sucre en pols'.
    (2) Segons els especialistes, sucre glace i sucre de llustre denominen exactament el mateix concepte.
    (3) Sucre de llustre i sucre llustre són les formes més utilitzades en l'àmbit professional de la pastisseria.
    (4) Tenint en compte els punts anteriors, es considera innecessari incorporar el manlleu del francès sucre glace o les diverses adaptacions gràfiques que se n'han fet (com ara *sucre glacé, *sucre glas, *sucre glaça o *sucre glaç:)

    El sucre de llustre, o el sinònim complementari sucre llustre, és un sucre en pols format per cristalls d'un diàmetre inferior a 0,15 mm que s'obté de la molta de sucre comú; aquest sucre s'utilitza sobretot per a empolvorar dolços i per a elaborar glaces i determinades masses.

    Nota: Podeu consultar la fitxa completa de sucre de llustre al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Sucre glace o sucre llustre?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT
    (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/150/).

       
  • 3893567   SUFIX-BLE:VERBS DE LA 2A CONJUGACIÓ  <Criteris lingüístics> SUFIX-BLE:VERBS DE LA 2A CONJUGACIÓ
     
       
    • SUFIX -BLE: VERBS DE LA 2A CONJUGACIÓ
    • ex abatible (EXEMPLE de sufix -ble amb verb conjugació 2), adj
    • ex acoblable (EXEMPLE d'alta productivitat del sufix -ble conjugació 1), adj
    • ex atendible (EXEMPLE de grup -ndre amb d etimològica), adj
    • ex cognoscible (EXEMPLE de conjugació 2 amb solució culta), adj
    • ex componible (EXEMPLE de grup -ndre amb d epentètica), adj
    • ex degradable (EXEMPLE de sufix -ble amb verb conjugació 1), adj
    • ex elegible (EXEMPLE de sufix -ble amb verb conjugació 3), adj
    • ex extensible (EXEMPLE de baixa productivitat del sufix -ble conjugació 2), adj
    • ex prescriptible (EXEMPLE de conjugació 2 amb radical acabat en diftong), adj
    • ex reductible (EXEMPLE de baixa productivitat del sufix -ble conjugació 3), adj
    • ex reprensible (EXEMPLE de grup -ndre amb s etimològica), adj
    • ex transmissible (EXEMPLE de conjugació 2 amb radical acabat en grup consonàntic), adj

    <Criteris lingüístics>

    A. GENERAL

    El sufix -ble del català serveix per a formar adjectius derivats de verbs transitius, als quals aporta el significat "Que pot ser (participi)".
    Ex.: liquar - liquable ('Que pot ser liquat'); deglutir - deglutible ('Que pot ser deglutit')

    Tot i això, de vegades també s'aplica a verbs preposicionals (que requereixen un complement introduït amb preposició).
    Ex.: prescindir (de) - prescindible ('Que se'n pot prescindir'); transitar (per) - transitable ('Que s'hi pot transitar)

    A1. Patró de formació

    El patró que se segueix per a crear un adjectiu amb el sufix -ble és el següent:
    - radical del verb (=forma del verb un cop suprimides la vocal i la r finals de l'infinitiu)
    - vocal temàtica (=vocal d'enllaç que pren el radical per combinar-se amb els morfemes, que és característica en cada conjugació verbal)
    . En verbs de la 1a conjugació (acabats en -ar, com ara degradar): a
    . En verbs de la 2a conjugació (acabats en -er o -re, com ara abatre): i [També e, amb altres morfemes]
    . En verbs de la 3a conjugació (acabats en -ir, com ara elegir): i
    - -ble

    Ex. 1(1a conj.): degradar - degrad-a-ble
    Ex. 2 (2a conj.): abatre - abat-i-ble
    Ex. 3 (3a conj.): elegir - eleg-i-ble

    A2. Productivitat segons la conjugació

    El sufix -ble és molt productiu per a la creació d'adjectius, especialment aplicat a verbs de la 1a conjugació.
    Ex. 1: acoblable - acoblar
    Ex. 2: auditable - auditar

    En canvi, en el cas de verbs de la segona conjugació i de la tercera és força menys productiu, motiu pel qual pot generar dubtes sobre la forma de l'adjectiu resultant.

    De fet, amb una certa freqüència els adjectius amb -ble relacionats amb verbs d'aquestes conjugacions no tenen una formació regular.
    Ex. 1: extensible - estendre (i no *estendible)
    Ex. 2: reductible - reduir (i no *reduïble)

    B. VERBS DE LA SEGONA CONJUGACIÓ

    B1. Generalitats

    La dificultat de crear adjectius amb -ble incideix especialment en la segona conjugació, possiblement per l'abundància de radicals acabats amb diftong i pels grups consonàntics a què dona lloc la terminació -re.

    Com a conseqüència, sovint el derivat amb -ble no es crea sobre la forma catalana sinó que és una forma culta presa directament del llatí.
    Ex. 1 (radicals amb diftong final): veure - visible (llatí visibilis); prescriure - prescriptible (llatí prescriptibilis)
    Ex. 2 (grups consonàntics): transmetre - transmissible (llatí transmissibilis); ometre - omissible (llatí omissibilis)
    Ex. 3 (altres): conèixer - cognoscible(llatí cognoscibilis)

    En determinats casos, la forma culta no està presa directament del llatí, sinó que està creada per analogia sobre una base llatina.
    Ex.: estendre - extensible (base llatina relacionada extensus)

    B2. Grup -ndre: Situació

    Dins dels verbs que presenten dificultats específiques per a la creació d'adjectius per mitjà del sufix -ble hi ha el cas dels infinitius acabats en -ndre. Aquest grup presenta dos aspectes problemàtics:

    En primer lloc, que en aquest grup hi conflueixen verbs que presenten la d interconsonàntica per raons etimològiques (ja era present en l'original llatí) i verbs que la presenten com a epèntesi històrica per a fer pronunciable el segment -nre resultant de l'evolució lingüística del llatí al català.
    . Aquesta doble naturalesa determina la presència o l'absència de d en el derivat normatiu quan pren com a referència la forma llatina.
    Ex. 1 (d etimològica): vendre (llatí vendere) - vendible; atendre (llatí attendere) - atendible
    Ex. 2 (d epentètica): compondre (llatí componere) - componible

    En segon lloc, que en alguns casos l'adjectiu llatí corresponent no presenta un radical amb d final sinó un radical amb s, fet que determina que la forma culta del català corresponent prengui igualment s.
    Ex. 1: comprendre (llatí comprehendere) > comprensible (llatí comprehensibilis)
    Ex. 2: confondre (llatí confundere) > confusible (llatí confusibilis)
    Ex. 3: reprendre (llatí reprehendere) > reprensible (llatí reprehensibilis)
    Ex. 4: difondre (llatí diffundere) > difusible (sobre el llatí fusus)

    Tots aquests adjectius, ja recollits en el diccionari normatiu, no són el resultat de l'aplicació de mecanismes de derivació propis del català sinó que són formes cultes justificades per l'etimologia.

    B3. Grup -ndre: Creació de noves formes

    Com s'ha d'actuar quan cap diccionari de referència recull un adjectiu amb el sufix -ble a partir d'un verb acabat en -ndre?

    D'acord amb el que s'ha exposat fins ara, hi ha dues grans possibilitats per a crear aquesta forma adjectiva nova:

    (1) Seguir el patró habitual del català (radical + vocal temàtica + ble). Com que es parteix només del català, s'interpreta que la d forma part del radical, ja que és la forma que queda un cop suprimida la marca d'infinitiu.
    Ex.: aprendre - aprendible; ofendre - ofendible

    (2) Buscar la forma etimològica llatina i adaptar-la amb el sistema habitual (simplificació de grups consonàntics, conversió del sufix -bilis en -ble, etc.)
    Ex.: aprendre - aprensible (llatí aprehensibilis); ofendre - ofensible (llatí offensibilis)

    Finalment, encara hi ha l'opció de buscar un sufix alternatiu propi del català, com és el sufix -dor: A més d'un sentit actiu més habitual, -dor també pot prendre el sentit passiu 'Que pot ser [participi]'. Hi ha diverses formes amb aquest sentit passiu ja recollides en el diccionari normatiu.
    Ex.: entendre - entenedor ('Que pot ser entès'); aprendre - aprenedor ( 'Que pot ser après')

       
  • 2906674   SUFIX-GEN -GENAO-GÈNIC -GÈNICA?  <Criteris d'especialitat > Ciències de la salut> , <Criteris d'especialitat > Ciències de la vida> , <Criteris lingüístics> SUFIX-GEN -GENAO-GÈNIC -GÈNICA?
     
       
    • SUFIX -GEN -GENA O -GÈNIC -GÈNICA?
    • ex acidogen (EXEMPLE de sufix -gen -gena), n m
    • ex al·lergogen (EXEMPLE de sufix -gen -gena), n m
    • ex cancerigen -ígena (EXEMPLE de sufix -gen -gena), adj
    • ex endogen -ògena (EXEMPLE de sufix -gen -gena), adj
    • ex exogen -ògena (EXEMPLE de sufix -gen -gena), adj
    • ex fisiogènic -a (EXEMPLE de sufix -gènic -gènica), adj
    • ex gasogen (EXEMPLE de sufix -gen -gena), n m
    • ex glucogen (EXEMPLE de sufix -gen -gena), n m
    • ex hidatogènic -a (EXEMPLE de sufix -gènic -gènica), adj
    • ex iogènic -a (EXEMPLE de sufix -gènic -gènica), adj
    • ex necrogen -ògena (EXEMPLE de sufix -gen -gena), adj
    • ex neurogènic -a (EXEMPLE de sufix -gènic -gènica), adj
    • ex oncogen -ògena (EXEMPLE de sufix -gen -gena), adj
    • ex oncogènic -a (EXEMPLE de sufix -gènic -gènica), adj
    • ex organogen -ògena (EXEMPLE de sufix -gen -gena), adj
    • ex patogen -ògena (EXEMPLE de sufix -gen -gena), adj
    • ex patogènic -a (EXEMPLE de sufix -gènic -gènica), adj
    • ex piretogen (EXEMPLE de sufix -gen -gena), n m
    • ex pirogènic -a (EXEMPLE de sufix -gènic -gènica), adj
    • ex terrigen -ígena (EXEMPLE de sufix -gen -gena), adj

    <Criteris d'especialitat > Ciències de la salut> , <Criteris d'especialitat > Ciències de la vida> , <Criteris lingüístics>

    Tant la forma sufixada -gen, -gena com la forma sufixada -gènic, -gènica es consideren adequades, encara que estrictament tenen significats diferents:

    - -gen, -gena (forma sufixada del grec -genés [<génos, 'naixement', 'origen']): S'utilitza per a crear noms i adjectius en què s'indica que generen o produeixen l'element a què fa referència la base.
    Ex.: acidogen, al·lergogen, cancerigen, gasogen, glucogen, oncogen, patogen, piretogen.

    - -gènic, -gènica (forma sufixada del grec genikós ['nascut', 'generat']): S'utilitza per a crear adjectius en què s'indica que són generats o produïts per l'element a què fa referència la base.
    Ex.: iogènic -a, fisiogènic -a, hidatogènic -a, neurogènic -a, oncogènic -a (que no és el mateix, doncs, que oncogen -a), patogènic -a (que no és el mateix que patogen -a), pirogènic -a.
    . A més, els mots acabats en -gènic, -gènica també poden ser adjectius relacionats amb un nom acabat en -gènia (del grec geneá, 'naixement', 'generació', amb el significat d'estudi de l'element a què fa referència la base).

    Tot i això, hi ha casos excepcionals que no s'ajusten a aquesta distinció. Es tracta de formes tradicionals ja consolidades, que no van seguir aquest patró.
    Ex.: endogen, exogen, necrogen, organogen, terrigen.

    Nota: 1. A diferència del català, en anglès es distingeix entre aquestes formes sufixades segons la categoria lèxica de la paraula creada:
    - -gen: S'utilitza per a crear noms, amb el doble significat 'que produeix' (allergen, en català al·lergen o al·lergogen) i 'que és produït per' (cultigen, en català planta cultivada).
    - - genic / -genetic: S'utilitzen per a crear adjectius, amb el doble significat 'que produeix' (carcinogenic, en català carcinogen, 'que provoca o afavoreix l'aparició d'un càncer'; cytogenetic, en català citogen, 'que origina la formació de cèl·lules') i 'que és produït per' (iatrogenic, en català iatrogènic, 'que deriva de l'actuació del metge'; psychogenetic, en català psicogènic, 'produït per la psique').

    Nota: 2. En català també hi ha adjectius acabats en -genètic (-genètica), generalment formacions vinculades amb noms acabats en -gènesi o -genèsia (del grec génesis, 'generació'): abiogenètic, de abiogènesi; epigenètic, de epigènesi.

    Nota: 3. Podeu consultar el document de criteri original, Usos de les formes sufixades "-gen" i "-gènic", en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/114/).