Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

            
  • 3310136   TALLAR A LA JULIANA, TALLAR EN JULIENNE, TALLAR A LA BRUNESA, TALLAR EN BRUNOISE, TALLAR A LA XIFONADA O TALLAR EN CHIFFONADE?  <Criteris d'especialitat > Alimentació. Gastronomia> TALLAR A LA JULIANA, TALLAR EN JULIENNE, TALLAR A LA BRUNESA, TALLAR EN BRUNOISE, TALLAR A LA XIFONADA O TALLAR EN CHIFFONADE?
     
       
    • TALLAR A LA JULIANA, TALLAR EN JULIENNE, TALLAR A LA BRUNESA, TALLAR EN BRUNOISE, TALLAR A LA XIFONADA O TALLAR EN CHIFFONADE?
    • es cortar en brunoise (tallar a la brunesa), v tr
    • es cortar en chiffonade (tallar a la xifonada), v tr
    • es cortar en chifonada (tallar a la xifonada), v tr
    • es cortar en juliana (tallar a la juliana), v tr
    • fr couper en brunoise (tallar a la brunesa), v tr
    • fr couper en chiffonnade (tallar a la xifonada), v tr
    • fr couper en julienne (tallar a la juliana), v tr
    • en chiffonade, to (tallar a la xifonada), v tr
    • en cut in brunoise, to (tallar a la brunesa), v tr
    • en cut in julienne, to (tallar a la juliana), v tr
    • en julienne, to (tallar a la juliana), v tr
    • en shred, to (tallar a la juliana), v tr

    <Criteris d'especialitat > Alimentació. Gastronomia>

    Es considera que les formes més adequades per a referir-se a aquestes maneres diferents de tallar els aliments són tallar a la juliana, tallar a la brunesa i tallar a la xifonada (tots, verbs transitius); en canvi, es consideren menys adequades les formes *tallar en julienne, *tallar en brunoise i *tallar en chiffonade.

    - El verb tallar a la juliana (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) fa referència a l'acció de tallar un aliment en trossets llargs i prims, aproximadament entre tres i cinc centímetres de llarg i entre un i tres mil·límetres de gruix.
    . L'equivalent castellà és cortar en juliana; el francès, couper en julienne, i els anglesos, cut in julienne, julienne i shred.

    - El verb tallar a la brunesa (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) fa referencia a l'acció de tallar un aliment en bocins de la mida d'un gra d'arròs.
    . L'equivalent castellà és cortar en brunoise; el francès, couper en brunoise, i l'anglès, cut in brunoise.

    - El verb tallar a la xifonada (forma normalitzada més recentment pel Consell Supervisor) fa referència a l'acció de tallar les fulles enrotllades de determinades verdures o hortalisses de fulla gran en tires llargues i estretes, d'uns tres centímetres de llarg i mig centímetre d'ample. És habitual tallar a la xifonada l'enciam, l'agrella o els espinacs.
    . Els equivalents castellans són cortar en chiffonade i cortar en chifonada; el francès, couper en chiffonnade, i l'anglès, chiffonade.

    Els motius de la tria d'aquestes formes són els següents:
    (1) En l'àmbit de la cuina i la gastronomia es fan servir habitualment les formes franceses, adaptades al català o sense adaptar.
    (2) La forma a la juliana ja està recollida com a locució al diccionari normatiu.
    (3) L'adaptació al català no provoca grans diferències formals i segueix la tendència a adaptar les formes franceses de l'àmbit.
    Ex. crep, bullabessa, papillota
    (4) La construcció a la + ADJ[femení] és la més habitual per a expressar que un aliment està preparat d'una determinada manera.
    Ex. ànec a l'empordanesa, arròs a la caçadora, bacallà a la biscaïna, cloïsses a la marinera, espaguetis a la puttanesca
    (5) En llengües properes per l'ús es fan servir també les formes franceses, amb adaptació o sense.

    En canvi, les formes *tallar en julienne, *tallar en brunoise i *tallar en chiffonade tenen inconvenients:
    (1) Mantenen les formes franceses, malgrat que l'adaptació és senzilla, no dificulta el reconeixement de la paraula i té precedents en l'àmbit.
    (2) Utilitza una construcció, en + ADJ[femení], que no és l'habitual per a expressar de quina manera s'ha preparat un aliment.

    Nota: Podeu consultar les fitxes completes de tallar a la juliana, tallar a la brunesa i tallar a la xifonada al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Tallem en julienne, en brunoise o en chiffonade?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/258/).

       
  • 3310137   TANATOPRÀXIA, TANATOPLÀSTIA O TANATOESTÈTICA?  <Criteris d'especialitat > Ciències de la salut> TANATOPRÀXIA, TANATOPLÀSTIA O TANATOESTÈTICA?
     
       
    • TANATOPRÀXIA, TANATOPLÀSTIA O TANATOESTÈTICA?
    • es tanatoestética (tanatoestètica), n f
    • es tanatoplastia (tanatoplàstia), n f
    • es tanatopraxia (tanatopràxia), n f
    • fr thanatoplastie (tanatoplàstia), n f
    • fr thanatopraxie (tanatopràxia), n f
    • en thanatocosmetics (tanatoestètica), n
    • en thanatopraxis (tanatopràxia), n

    <Criteris d'especialitat > Ciències de la salut>

    Tant tanatopràxia, com tanatoplàstia, com tanatoestètica (tots tres, noms femenins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:

    - La tanatopràxia (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és el conjunt de tècniques de conservació i agençament de cadàvers.
    . L'equivalent castellà és tanatopraxia; el francès, thanatopraxie, i l'anglès, thanatopraxis.

    En canvi, són aplicacions concretes de la tanatopràxia els casos següents:

    - La tanatoplàstia (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és la part de la tanatopràxia que recorre a operacions manuals o instrumentals per restaurar una part danyada de l'organisme.
    . L'equivalent castellà és tanatoplastia, i el francès, thanatoplastie.

    - La tanatoestètica (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és la part de la tanatopràxia dedicada a millorar l'aspecte dels cadàvers.
    . L'equivalent castellà és tanatoestética, i l'anglès, thanatocosmetics.

    Els motius de la tria d'aquestes formes són els següents:
    (1) Són formes adequades lingüísticament, creades per l'adjunció dels formants -pràxia, -plàstia i estètica a la forma prefixada tanato-, que prové del mot grec thánatos, 'mort'.
    (2) Ja es documenten formes amb els mateixos formants en català.
    Ex.: tanatofòbia, quiropràxia, rinoplàstia
    (3) Els especialistes de l'àmbit confirmen que són les formes més utilitzades.

    Nota: 1. El Consell Supervisor del TERMCAT també ha aprovat el terme relacionat tanatopràctic | tanatopràctica (nom masculí i femení, correspon a l'equivalent anglès thanatopractor) per fer referència a la persona especialitzada en tanatopràxia.

    Nota: 2. Podeu consultar les fitxes completes de tanatopràxia, tanatoplàstia, tanatoestètica i tanatopràctic | tanatopràctica al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, #terme de la setmana: tanatopràxia, en el blog del TERMCAT (http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/termcat/page/2/).

       
  • 2906695   TEMPS PERILLÓS, TEMPS SEVER, TEMPS VIOLENT, TEMPS GREU, TEMPS EXTREM O TEMPS ADVERS?  <Criteris d'especialitat > Ciències de la Terra> TEMPS PERILLÓS, TEMPS SEVER, TEMPS VIOLENT, TEMPS GREU, TEMPS EXTREM O TEMPS ADVERS?
     
       
    • TEMPS PERILLÓS, TEMPS SEVER, TEMPS VIOLENT, TEMPS GREU, TEMPS EXTREM O TEMPS ADVERS?
    • es tiempo extremo (temps perillós), n m
    • es tiempo peligroso (temps perillós), n m
    • es tiempo severo (temps perillós), n m
    • es tiempo violento (temps perillós), n m
    • fr temps violent (temps perillós), n m
    • en severe weather (temps perillós), n

    <Criteris d'especialitat > Ciències de la Terra>

    Es considera que la forma adequada és temps perillós (nom masculí), i no *temps sever, *temps violent, *temps greu, *temps extrem ni *temps advers.

    Els motius de la tria de temps perillós (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
    (1) És una denominació semànticament motivada, ja que la característica principal dels fenòmens meteorològics associats a aquest temps és que comporten un perill per a les persones o per a les coses.
    (2) Es documenta força en l'àmbit (per exemple, s'utilitza en un organisme de referència com és el Servei Meteorològic de Catalunya).

    En canvi, *temps sever, *temps violent, *temps extrem i *temps advers presenten problemes d'adequació semàntica:
    - *Temps sever, calc de l'anglès severe weather, és inadequat perquè, en català, els significats de sever són, segons el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans, "No gens indulgent amb les faltes, les febleses", "2 Estricte, rígid, en l'observança d'una llei, d'un precepte, d'una regla" i "3 per ext. Disciplina severa. Costums severs. Un estil sever".
    - *Temps violent és inadequat perquè violent, tot i tenir els significats 'extrem' i 'intens' en el diccionari normatiu, se sol associar amb la idea d'impetuositat pròpia de violència, i hi ha determinats fenòmens del temps perillós que no són impetuosos. (Per exemple, les onades de calor o de fred i les sequeres.)
    - *Temps extrem és inadequat perquè habitualment s'utilitza per a fer referència a fenòmens meteorològics molt inusuals en una zona o en una època determinades.
    - *Temps advers és inadequat perquè podria designar qualsevol fenomen meteorològic desfavorable per a la realització d'una acció o activitat, sense necessitat que fos perillós.

    Finalment, *temps greu té el problema que greu és un adjectiu poc usual en l'àmbit de la meteorologia (a diferència del que succeeix en l'àmbit de la medicina, per exemple).

    El temps perillós és l'estat atmosfèric associat a un o diversos fenòmens meteorològics que poden causar danys materials o posar en risc la vida de les persones.

    Nota: 1. En meteorologia europea, es consideren temps perillós fenòmens com ara les precipitacions torrencials, els tornados, les mànegues, les torbonades, els esclafits, la pedra, les onades de calor i de fred, les nevades intenses, la boira persistent o el vent fort; en canvi, en meteorologia nord-americana se sol restringir als tornados, les mànegues, les torbonades i la pedra.

    Nota: 2. El Consell Supervisor del TERMCAT ja havia desestimat anteriorment l'ús de sever en l'àmbit mèdic per a traduir l'adjectiu anglès severe; en aquest àmbit es proposen com a formes equivalents en català greu o intens.

    Nota: 3. Podeu consultar les fitxes completes de temps perillós i sever al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Severe weather és temps sever? Què vol dir i com s'ha de dir en català?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/191/).

       
  • 2979194   TERCERA EDAT O QUARTA EDAT?  <Criteris d'especialitat > Ciències de la salut> , <Criteris d'especialitat > Ciències socials> TERCERA EDAT O QUARTA EDAT?
     
       
    • TERCERA EDAT O QUARTA EDAT?
    • es ancianidad (tercera edat), n f
    • es cuarta edad (quarta edat), n f
    • es tercera edad (tercera edat), n f
    • fr quatrième âge (quarta edat), n m
    • fr troisième âge (tercera edat), n m
    • en fourth age (quarta edat), n
    • en third age (tercera edat), n

    <Criteris d'especialitat > Ciències de la salut> , <Criteris d'especialitat > Ciències socials>

    Tant tercera edat com quarta edat (tots dos, noms femenins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:

    - La tercera edat (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és el període de la vida d'una persona caracteritzat pel cessament de les activitats professionals, generalment a partir dels seixanta-cinc anys.
    . En cas de necessitar delimitar aquesta franja d'edat, se sol fer arribar la tercera edat fins als vuitanta anys, que és quan comença la quarta edat.
    . Els equivalents castellans són tercera edad i ancianidad; el francès, troisième âge, i l'anglès, third age.

    - La quarta edat és el període de la vida d'una persona caracteritzat per les patologies associades a l'envelliment, la pèrdua de facultats físiques i psíquiques, l'augment de la dependència i la necessitat d'atenció, generalment a partir dels vuitanta anys.
    . L'equivalent castellà és cuarta edad; el francès, quatrième âge, i l'anglès, fourth age.

    Nota: 1. Una persona de més de vuitanta anys s'anomena persona de la quarta edat (en castellà, persona de la cuarta edad; en francès, gran vieillard o personne du quatrième âge, i en anglès, old-elderly, old-old, super-ager o super-elderly).

    Nota: 2. Podeu consultar les fitxes completes de tercera edat, quarta edat i persona de la quarta edat al Cercaterm, i també el document de criteri original, A què fa referència el terme quarta edat?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/222/).

       
  • 3428533   TERMES METEOROLÒGICS: ÚS DE SINGULAR I PLURAL  <Criteris d'especialitat > Ciències de la Terra> , <Criteris lingüístics> TERMES METEOROLÒGICS: ÚS DE SINGULAR I PLURAL
     
       
    • TERMES METEOROLÒGICS: ÚS DE SINGULAR I PLURAL
    • ex pluges (EXEMPLE de nom comptable per a un episodi), n f
    • ex pluja (EXEMPLE de nom incomptable per a un fenomen), n f
    • ex temperatura (EXEMPLE de nom incomptable per a una magnitud), n f
    • ex temperatures (EXEMPLE de nom comptable per a un valor), n f
    • ex vent (EXEMPLE de nom incomptable per a un fenomen), n m
    • ex vents (EXEMPLE de nom comptable per a un episodi), n m

    <Criteris d'especialitat > Ciències de la Terra> , <Criteris lingüístics>

    Uns quants termes de l'àmbit de la meteorologia admeten un ús singular (com a noms incomptables) o un ús plural (com a noms comptables), segons quin sigui el significat que se'ls atribueix en cada context:

    - Quan es fa referència al fenomen o a la magnitud en si, es tracta de noms incomptables. És a dir, són noms que no poden ser comptats (no se'ls pot aplicar un numeral), ni tampoc poden ser quantificats (no se'ls pot aplicar una unitat de mesura). La conseqüència d'aquesta propietat és que són noms que només s'utilitzen en singular.
    . Aquest ús és el més habitual, tant en llengua general com en l'àmbit de la meteorologia.
    Ex. 1: La previsió de pluja fa baixar el nombre de visitants. (pluja = Fenomen meteorològic consistent en una precipitació de gotes d'aigua procedents de la condensació del vapor d'aigua de l'atmosfera)
    Ex. 2: L'anemòmetre permet mesurar la velocitat del vent. (vent = Fenomen meteorològic consistent en un moviment molt perceptible de l'aire sobre la superfície terrestre)
    Ex. 3: La temperatura està condicionada, entre altres factors, per la latitud i per l'altitud. (temperatura = Magnitud física que mesura en graus l'energia cinètica mitjana de les molècules de l'aire)

    - Quan es fa referència a un episodi concret del fenomen o a un valor concret de la magnitud, passen a ser noms comptables o, almenys, noms molt propers als noms comptables. És a dir, són noms que es poden entendre com a materialitzacions concretes dels fenòmens i, per tant, poden ser utilitzats en plural quan el context ho requereix. (No és habitual, però, quantificar-los: *dues pluges,* tres vents, *sis temperatures, etc.)
    . Aquest ús és propi sobretot de textos d'informació meteorològica, en què és necessari referir-se a concrecions múltiples d'un fenomen en punts diferents d'una àrea geogràfica.
    Ex. 1: Es preveuen pluges disperses d'intensitat variable. (pluja = Cadascun dels episodis de pluja en una àrea diversa o en moments diferents)
    Ex. 2: Els vents de ponent són els més freqüents a Barcelona; La rosa dels vents; Els vents alisis. (vent = Cadascuna de les bufades de vent en direccions diverses o en moments diferents)
    Ex. 3: Contrast entre les temperatures màximes i les temperatures mínimes a tot el país. (temperatura = Cadascun dels valors que pren la temperatura en punts diversos o en moments diferents)

    En els contextos més habituals, doncs (referits sovint a una sola zona i a una sola franja de temps), és preferible l'ús en singular; en canvi, en contextos en què es posen en joc zones diverses d'una mateixa àrea o franges de temps diferents, és adequat l'ús en plural.

    Nota: 1. A més dels usos en plural, cal tenir en compte que sovint també es pot fer referència al significat d'episodi d'un fenomen o valor d'una magnitud per mitjà de formes més específiques: plugims, gotellades, ruixats, xàfecs, tempestes, etc. per als episodis de pluja; airades, ventijols, embats, ràfegues, ventades, etc. per als episodis de vent, i valors, màximes, mínimes, etc. per als valors que pren la temperatura.

    Nota: 2. Podeu consultar el document de criteri original, La temperatura i la pluja? O també podem dir les temperatures i les pluges?, en el blog del TERMCAT
    (https://termcat.blog.gencat.cat/2016/06/23/la-temperatura-i-la-pluja-o-tambe-podem-dir-les-temperatures-i-les-pluges/).

       
  • 2906607   TIFINAG, TIFINAC, TIFINAGH, AFINAG, NEOTIFINAG O LIBICOTIFINAG?  <Criteris d'especialitat > Llengua. Literatura> TIFINAG, TIFINAC, TIFINAGH, AFINAG, NEOTIFINAG O LIBICOTIFINAG?
     
       
    • TIFINAG, TIFINAC, TIFINAGH, AFINAG, NEOTIFINAG O LIBICOTIFINAG?
    • es tifinagh (tifinag), n m
    • es tifinar (tifinag), n m
    • fr tifinagh (tifinag), n m
    • pt tifinagh (tifinag), n m
    • en tifinagh (tifinag), n
    • en tifinar (tifinag), n
    • de Tifinagh (tifinag), n n
    • de Tifinar (tifinag), n n

    <Criteris d'especialitat > Llengua. Literatura>

    Es considera que la forma adequada és tifinag (nom masculí), i no *tifinagh, *tifinac, afinag, neotifinag ni libicotifinag.

    Els motius de la tria de tifinag (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
    (1) És una adaptació adequada a l'ortografia catalana de la forma tifinagh, que és la més coneguda internacionalment.
    (2) Es documenta en obres lexicogràfiques i textos d'especialitat en català.
    (3) S'allunya molt poc formalment de tifinagh.
    (4) No planteja dubtes de pronúncia, ja que en català la terminació -ag es pronuncia [ak] (per exemple, arxipèlag, cartílag, esòfag o gag). Aquesta pronúncia amb una oclusiva final és la que se sol donar en català a aquest terme, encara que l'original tifinagh vol reflectir que en amazic el so final és una fricativa gutural, semblant a una erra francesa.
    (5) Té el vistiplau dels especialistes.

    En canvi, *tifinagh i *tifinac presenten problemes gràfics:
    - *Tifinagh recull una grafia gh final estranya al català, que podria generar dubtes sobre la pronúncia que ha de tenir.
    - *Tifinac s'allunya innecessàriament de la forma original, ja que la grafia tifinag ja s'acorda a la pronúncia habitual.

    També tenen problemes les formes *afinag, *neotifinag i *libicotifinag, en aquest cas de tipus conceptual:
    - *Afinag (i les possibles variants *afinagh i *afinac), que correspon al nom estricte de l'alfabet en amazic segons el experts, no és coneguda internacionalment.
    - *Neotifinag (i les possibles variants *neotifinagh i *neotifinac) identifica una de les versions modernes d'aquesta escriptura, desenvolupada als anys seixanta del segle XX per lingüistes.
    - *Libicotifinag (i les possibles variants *libicotifinagh i *libicotifinac) pot fer pensar que fa referència a una suposada variant líbica del tifinag, quan el que vol indicar és que és un alfabet d'arrels líbiques.

    El tifinag és l'alfabet de l'amazic, d'origen incert i probablement d'arrels líbiques.

    Nota: 1. Tot i que en amazic tifinag és un nom femení plural (el sentit estricte és 'conjunt de lletres de l'escriptura amaziga'), en català s'aprova com a nom masculí singular. El singular es justifica perquè es pren com a denominació de l'alfabet, i el masculí, perquè ja té aquest gènere en català i en altres llengües romàniques (probablement, pel referent alfabet i per la terminació).

    Nota: 2. La solució no és paral·lela a la donada a amazic (terme també normalitzat pel Consell Supervisor del TERMCAT). El motiu és que una forma catalana *amazig (a partir de l'original amazigh) hauria pogut donar lloc en català a la pronúncia errònia *amazitx (de manera anàloga a mig).

    Nota: 3. Podeu consultar la fitxa completa de tifinag al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Què és el tifinag?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/18/).

       
  • 2984897   TORRÓ FORT / TORRÓ FLUIX O TORRÓ DUR / TORRÓ TOU?  <Criteris d'especialitat > Alimentació. Gastronomia> TORRÓ FORT / TORRÓ FLUIX O TORRÓ DUR / TORRÓ TOU?
     
       
    • TORRÓ FORT / TORRÓ FLUIX O TORRÓ DUR / TORRÓ TOU?
    • es turrón blando (torró fluix), n m
    • es turrón duro (torró fort), n m
    • fr touron dur (torró fort), n m
    • fr touron mou (torró fluix), n m
    • it torrone duro (torró fort), n m
    • it torrone morbido (torró fluix), n m
    • en hard turrón (torró fort), n
    • en soft turrón (torró fluix), n

    <Criteris d'especialitat > Alimentació. Gastronomia>

    Es considera que les formes genuïnes per a referir-se a la consistència dels torrons són torró fort i torró fluix, i no *torró dur i *torró tou (molt habituals actualment, però).

    El motiu que avala la genuïnitat de torró fort i torró fluix és la documentació en obres històriques i dialectals, com ara el Diccionari català-valencià-balear.
    . Es tracta de formes genuïnes a tots els territoris de parla catalana i especialment vives a les Illes Balears.
    . Els equivalents castellans són turrón duro i turrón blando; els francesos, touron dur i touron mou; els italians, torrone duro i torrone morbido, i els anglesos, hard turrón i soft turrón.

    En canvi, torró dur i torró tou, tot i que actualment són formes molt habituals, probablement són calcs del castellà turrón duro i turrón blando.

    Els torrons forts són els torrons que costa de trencar i de mastegar, amb el torró d'Alacant i el torró d'Agramunt com a representants més típics; els torrons fluixos són els torrons de consistència més pastosa, que es desfan fàcilment, com ara el torró de Xixona, el torró de crema o el torró de massapà.

    Nota: Podeu consultar el document de criteri original, Quines són les formes catalanes que es refereixen a la duresa dels torrons?, en el blog del TERMCAT (http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/termcat/2014/12/18/quines-son-les-formes-catalanes-que-es-refereixen-a-la-duresa-dels-torrons/).

       
  • 2906732   TRADUCCIÓ A LA VISTA, INTERPRETACIÓ SIMULTÀNIA, TRADUCCIÓ SIMULTÀNIA, INTERPRETACIÓ CONSECUTIVA, INTERPRETACIÓ D'ENLLAÇ O INTERPRETACIÓ A CAU D'ORELLA?  <Criteris d'especialitat > Llengua. Literatura> TRADUCCIÓ A LA VISTA, INTERPRETACIÓ SIMULTÀNIA, TRADUCCIÓ SIMULTÀNIA, INTERPRETACIÓ CONSECUTIVA, INTERPRETACIÓ D'ENLLAÇ O INTERPRETACIÓ A CAU D'ORELLA?
     
       
    • TRADUCCIÓ A LA VISTA, INTERPRETACIÓ SIMULTÀNIA, TRADUCCIÓ SIMULTÀNIA, INTERPRETACIÓ CONSECUTIVA, INTERPRETACIÓ D'ENLLAÇ O INTERPRETACIÓ A CAU D'ORELLA?
    • es interpretación ad hoc (interpretació d'enllaç), n f
    • es interpretación bilateral (interpretació d'enllaç), n f
    • es interpretación consecutiva (interpretació consecutiva), n f
    • es interpretación de enlace (interpretació d'enllaç), n f
    • es interpretación simultánea (interpretació simultània), n f
    • es interpretación susurrada (interpretació a cau d'orella), n f
    • es traducción a la vista (traducció a la vista), n f
    • es traducción a vista (traducció a la vista), n f
    • es traducción consecutiva (interpretació consecutiva), n f
    • es traducción simultánea (interpretació simultània), n f
    • fr chuchotage (interpretació a cau d'orella), n m
    • fr interprétation ad hoc (interpretació d'enllaç), n f
    • fr interprétation chuchotée (interpretació a cau d'orella), n f
    • fr interprétation consécutive (interpretació consecutiva), n f
    • fr interprétation de liaison (interpretació d'enllaç), n f
    • fr interprétation en consécutive (interpretació consecutiva), n f
    • fr interprétation par chuchotage (interpretació a cau d'orella), n f
    • fr interprétation simultanée (interpretació simultània), n f
    • fr traduction à vue (traducció a la vista), n f
    • fr traduction consécutive (interpretació consecutiva), n f
    • fr traduction simultanée (interpretació simultània), n f
    • en ad hoc interpreting (interpretació d'enllaç), n
    • en chuchotage (interpretació a cau d'orella), n
    • en consecutive interpretation (interpretació consecutiva), n
    • en consecutive interpreting (interpretació consecutiva), n
    • en consecutive translation (interpretació consecutiva), n
    • en elbow interpretation (interpretació a cau d'orella), n
    • en liaison interpretation (interpretació d'enllaç), n
    • en liaison interpreting (interpretació d'enllaç), n
    • en sight translation (traducció a la vista), n
    • en simultaneous interpretation (interpretació simultània), n
    • en simultaneous interpreting (interpretació simultània), n
    • en simultaneous translation (interpretació simultània), n
    • en whispered interpretation (interpretació a cau d'orella), n
    • en whispered interpreting (interpretació a cau d'orella), n

    <Criteris d'especialitat > Llengua. Literatura>

    Tant traducció a la vista, com interpretació simultània i traducció simultània, com interpretació consecutiva, com interpretació d'enllaç i com interpretació a cau d'orella (tot, noms femenins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:

    - La traducció a la vista (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un tipus de traducció en què el traductor fa una traducció oral a la llengua d'arribada d'un text expressat per escrit en la llengua de partida, generalment sense temps de preparació prèvia.
    . Els equivalents castellans són traducción a la vista i traducción a vista; el francès, traduction à vue, i l'anglès, sight translation.

    - La interpretació simultània, o el sinònim complementari traducció simultània (totes dues formes també normalitzades pel Consell Supervisor), és un tipus d'interpretació en què l'intèrpret va traduint el discurs a mesura que l'orador el pronuncia, generalment amb l'ajuda de mitjans tècnics específics d'audiovisió.
    . Els equivalents castellans són interpretación simultánea i traducción simultánea; els francesos, interprétation simultanée i traduction simultanée, i els anglesos, simultaneous interpretation, simultaneous interpreting i simultaneous translation.

    - La interpretació consecutiva (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un tipus d'interpretació en què l'intèrpret, situat al costat de l'orador, tradueix el seu discurs davant del públic a continuació de cada fragment discursiu, a partir de les notes que ha anat prenent.
    . Els equivalents castellans són interpretación consecutiva i traducción consecutiva; els francesos, interprétation consécutive, interprétation en consécutive i traduction consécutive, i els anglesos, consecutive interpretation, consecutive interpreting i consecutive translation.

    - La interpretació d'enllaç (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un tipus d'interpretació en què l'intèrpret fa possible el diàleg entre dues o més persones que parlen dues llengües diferents traduint les intervencions de cadascuna.
    . Els equivalents castellans són interpretación ad hoc, interpretación bilateral i interpretación de enlace; els francesos, interprétation ad hoc i interprétation de liaison, i els anglesos, ad hoc interpreting, liaison interpretation i liaison interpreting.

    Finalment, la interpretació a cau d'orella (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un tipus específic d'interpretació simultània en què l'intèrpret, situat al costat dels destinataris, tradueix el discurs de l'orador en veu baixa.
    . La denominació interpretació a cau d'orella té una motivació similar al manlleu del francès chuchotage (de chuchoter, 'xiuxiuejar'), que és com se sol anomenar
    . L'equivalent castellà és interpretación susurrada; els francesos, chuchotage i interprétation chuchotée, i els anglesos, chuchotage, elbow interpretation, whispered interpretation i whispered interpreting.

    Nota: 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa TRADUCCIÓ O INTERPRETACIÓ?

    Nota: 2. Podeu consultar les fitxes completes de tots aquestes termes al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Nous mots per a interpretar, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/148/).

       
  • 2906693   TRADUCCIÓ O INTERPRETACIÓ?  <Criteris d'especialitat > Llengua. Literatura> TRADUCCIÓ O INTERPRETACIÓ?
     
       
    • TRADUCCIÓ O INTERPRETACIÓ?
    • es intepretación (interpretació), n f
    • es traducción (traducció), n f
    • fr interpretation (interpretació), n f
    • fr traduction (traducció), n f
    • it interpretazione (interpretació), n f
    • it traduzione (traducció), n f
    • pt interpretação (interpretació), n f
    • pt tradução (traducció), n f
    • en interpretation (interpretació), n
    • en interpreting (interpretació), n
    • en translation (traducció), n
    • de Dolmetschen (interpretació), n n
    • de Übersetzung (traducció), n f

    <Criteris d'especialitat > Llengua. Literatura>

    Tant traducció com interpretació (tots dos, noms femenins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents en l'àmbit de la traducció:

    - La traducció (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT amb aquest significat) és la transferència a una llengua d'arribada d'un text oral o escrit expressat en una llengua de partida diferent. (En canvi, en un àmbit general, traducció té el significat genèric d'escriure o dir en una llengua el que ha estat escrit en una altra.)
    . L'equivalent castellà és traducción; el francès, traduction; l'itailà, traduzione; el portuguès, tradução; l'anglès, translation, i l'alemany, Übersetzung.

    - La interpretació (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT amb aquest significat) és la transferència oral a una llengua d'arribada d'un text expressat oralment en una llengua de partida diferent.
    . L'equivalent castellà és interpretación; el francès, interpretation; l'italià, interpretazione; el portuguès, interpretação; els anglesos interpretation i interpreting, i l'alemany, Dolmetschen.

    En cadascun d'aquests dos conceptes es poden distingir tipus específics, també fixats pel Consell Supervisor.

    Nota: 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa TRADUCCIÓ A LA VISTA, INTERPRETACIÓ SIMULTÀNIA, INTERPRETACIÓ CONSECUTIVA, INTERPRETACIÓ D'ENLLAÇ O INTERPRETACIÓ A CAU D'ORELLA?

    Nota: 2. Podeu consultar les fitxes completes de tots aquestes termes al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Nous mots per a interpretar, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/148/).

       
  • 2906742   TRÀNSIT WEB, TRÀFIC WEB O ANALÍTICA WEB?  <Criteris d'especialitat > Electrònica. Informàtica. Telecomunicacions> TRÀNSIT WEB, TRÀFIC WEB O ANALÍTICA WEB?
     
       
    • TRÀNSIT WEB, TRÀFIC WEB O ANALÍTICA WEB?
    • es analítica web (analítica web), n f
    • es estadística web (analítica web), n f
    • es tráfico web (trànsit web), n m
    • es webmetría (analítica web), n f
    • fr analytique Web (analítica web), n f
    • fr audimétrie Web (analítica web), n f
    • fr mesure d'audience Web (analítica web), n f
    • fr mesures Web (analítica web), n f pl
    • fr trafic de site Web (trànsit web), n m
    • fr trafic Web (trànsit web), n m
    • fr Web analytique (analítica web), n f
    • en Web analytics (analítica web), n pl
    • en Web metering (analítica web), n
    • en Web metrics (analítica web), n pl
    • en Web site metering (analítica web), n
    • en Web site traffic (analítica web), n
    • en Web traffic (trànsit web), n

    <Criteris d'especialitat > Electrònica. Informàtica. Telecomunicacions>

    Tant trànsit web com analítica web es consideren formes adequades, encara que tenen significats una mica diferents; en canvi, no es considera adequada la forma *tràfic web.

    - El trànsit web és la quantitat de dades transmeses i rebudes a través d'un lloc web, mesurable per mitjà d'eines estadístiques sobre pàgines vistes, visites, usuaris únics, llocs web de procedència, ubicació geogràfica, temps d'estada a la pàgina, etc.
    . El motiu de la tria d'aquesta forma és que trànsit fa referència, en la llengua general, a l'anar i venir de persones i vehicles per la via pública, que és la metàfora sobre la qual es construeix trànsit web.
    . En canvi, *tràfic web té el problema que, tot i la proximitat formal amb l'equivalent anglès traffic, en català designa el comerç desplegat en un intercanvi de mercaderies o el transport de mercaderies, i no la circulació en tots dos sentits.
    . L'equivalent castellà és tráfico web; els francesos, trafic de site Web i trafic Web, i els anglesos, Web site traffic i Web traffic.

    - L'analítica web (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és la tècnica que recull, analitza i mesura les dades sobre els accessos a un lloc web amb l'objectiu de conèixer els usos i el rendiment d'aquest lloc web i el comportament dels usuaris.
    . Els equivalents castellans són analítica web, estadística web i webmetría; els francesos, analytique Web, audimétrie Web, mesure d'audience Web, mesures Web i Web analytique, i els anglesos, Web analytics, Web metering, Web metrics i Web site metering.

    Nota: Podeu consultar la fitxa completa de trànsit web al Cercaterm i de analítica web al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Què és el trànsit web?, en el blog del TERMCAT (http://blocs.genchttp://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/termcat/2014/05/22/que-es-el-transit-web/).