Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

            
  • 3393469   AB (agricultura ecològica)  <Criteris d'especialitat > Agricultura. Ramaderia. Pesca> AB (agricultura ecològica)
     
       
    • AGRICULTURA ECOLÒGICA, AGRICULTURA BIOLÒGICA, ECOAGRICULTURA, BIOAGRICULTURA, AGRICULTURA ORGÀNICA, AGRICULTURA INTEGRADA, AGRICULTURA BIODINÀMICA O BIODINÀMICA?
    • es agricultura biodinámica (agricultura biodinàmica), n f
    • es agricultura biológica (agricultura ecològica), n f
    • es agricultura ecológica (agricultura ecològica), n f
    • es agricultura integrada (agricultura integrada), n f
    • es agricultura orgánica (agricultura ecològica), n f
    • es biodinámica (agricultura biodinàmica), n f
    • fr agriculture biodynamique (agricultura biodinàmica), n f
    • fr agriculture biologique (agricultura ecològica), n f
    • fr agriculture écologique (agricultura ecològica), n f
    • fr agriculture integrée (agricultura integrada), n f
    • fr biodynamie (agricultura biodinàmica), n f
    • fr culture biologique (agricultura ecològica), n f
    • fr AB (agricultura ecològica), n f sigla
    • en biodynamic agriculture (agricultura biodinàmica), n
    • en biodynamic farming (agricultura biodinàmica), n
    • en biodynamics (agricultura biodinàmica), n
    • en biological agriculture (agricultura ecològica), n
    • en biological farming (agricultura ecològica), n
    • en integrated farming (agricultura integrada), n
    • en organic agriculture (agricultura ecològica), n
    • en organic farming (agricultura ecològica), n

    <Criteris d'especialitat > Agricultura. Ramaderia. Pesca>

    Tant agricultura ecològica i agricultura biològica, com agricultura integrada, com agricultura biodinàmica i biodinàmica (tots cinc, noms femenins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents; igualment, són formes poc documentades però possibles *ecoagricultura i *bioagricultura. En canvi, no es considera adequada la forma *agricultura orgànica.

    - L'agricultura ecològica, o el sinònim complementari agricultura biològica (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT), és l'agricultura que recorre a adobs, fertilitzants i pesticides orgànics i a la rotació de conreus, en substitució d'un gran nombre de substàncies químiques de síntesi industrial, i que evita el cultiu de vegetals transgènics, amb la finalitat de respectar l'equilibri del medi.
    . Els motius de la tria de agricultura ecològica són els següents:
    (1) Té una freqüència d'ús molt elevada, i encara més en documents de l'administració pública.
    (2) És la forma avalada per la versió no oficial en català de la legislació europea de referència, publicada i difosa per la Generalitat de Catalunya.
    (3) Té l'aval de tots els especialistes del sector consultats.
    . Pel que fa a agricultura biològica, s'accepta pels motius següents:
    (1) La legislació europea estableix que ecològic -a i biològic -a i les abreviacions respectives tenen el mateix significat amb relació a l'alimentació en totes les llengües dels països en què és vigent.
    (2) Es documenta en tota mena de fonts, amb una freqüència baixa però creixent, probablement per la presència comercial de productes etiquetats en altres llengües.
    (3) Es documenten formes anàlogues en totes les llengües estudiades.
    (4) Té l'aval de diversos especialistes consultats.
    . En canvi, es considera innecessari normalitzar les formes *ecoagricultura i *bioagricultura pels motius següents:
    (1) Tenen una freqüència d'ús molt baixa.
    (2) Són previsibles a partir de la suma de les formes prefixades normalitzades eco- i bio- i de la base agricultura.
    . Finalment, es considera inadequada la forma *agricultura orgànica pels motius següents:
    (1) El sentit principal de orgànic -a en català no s'hi ajusta, perquè indica relació amb un òrgan i no amb éssers vius.
    (2) És una forma percebuda en general com un anglicisme innecessari.
    . Els equivalents castellans són agricultura biológica, agricultura ecológica i agricultura orgánica; els francesos, agriculture biologique, agriculture écologique, culture biologique i la sigla AB, i els anglesos, biological agriculture, biological farming, organic agriculture i organic farming.

    - L'agricultura integrada (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és l'agricultura que recorre tant a adobs, fertilitzants i pesticides orgànics com a l'explotació intensiva i l'ús d'adobs químics de síntesi industrial, amb la finalitat de combinar la rendibilitat de l'explotació amb l'equilibri del medi.
    . L'equivalent castellà és agricultura integrada; el francès, agriculture integrée, i l'anglès, integrated farming.

    - L'agricultura biodinàmica, o el sinònim complementari biodinàmica (formes també normalitzades pel Consell Supervisor), és l'agricultura que recorre a adobs, fertilitzants i pesticides orgànics d'elaboració pròpia, la rotació de conreus i un calendari astronòmic basat en els ritmes còsmics, en substitució de les substàncies químiques de síntesi industrial, i que evita el cultiu dels vegetals transgènics, amb la finalitat de respectar l'equilibri del medi.
    . Els equivalents castellans són agricultura biodinámica i biodinámica; els francesos, agriculture biodynamique i biodynamie, i els anglesos, biodynamic agriculture, biodynamic farming i biodynamics.

    Nota: 1. Paral·lelament a agricultura ecològica, amb el sinònim complementari agricultura biològica, el Consell Supervisor del TERMCAT també ha normalitzat ramaderia ecològica com a forma principal, i ramaderia biològica com a forma secundària, per fer referència a la ramaderia que proporciona als animals una alimentació ecològica i un espai adequat i que els assegura la salut per mitjà de la prevenció i d'una selecció adequada de races i estirps, amb la finalitat de respectar l'equilibri del medi i garantir el benestar dels animals.

    Nota: 2. Els aliments produïts a partir de l'agricultura ecològica i la ramaderia ecològica es denominen aliments ecològics (o bé, de manera complementària, aliments biològics).

    Nota: 3. Aquest criteri es complementa amb la fitxa ECOLÒGIC -A O BIOLÒGIC -A?

    Nota: 4. Podeu consultar les fitxes completes de agricultura ecològica, agricultura integrada, agricultura biodinàmica, ramaderia ecològica i aliment ecològic al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, El que és ecològic és biològic, i a l'inrevés?, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/221/).

       
  • 2906632   accent circonflexe inversé (hàtxek)  <Criteris d'especialitat > Indústria. Energia> accent circonflexe inversé (hàtxek)
     
       
    • HÀTXEK, OCELLET, MÀCRON O BREU?
    • es acento anticircunflejo (hàtxek), n m
    • es acento largo (màcron), n m
    • es caron (hàtxek), n m
    • es háček (hàtxek), n m
    • es macron (màcron), n m
    • fr accent circonflexe inversé (hàtxek), n m
    • fr accent long (màcron), n m
    • fr caron (hàtxek), n m
    • fr chevron (hàtxek), n m
    • fr hatchek (hàtxek), n m
    • fr macron (màcron), n m
    • fr trait supérieur (màcron), n m
    • it antiflesso (hàtxek), n m
    • it caron (hàtxek), n m
    • it hatchek (hàtxek), n m
    • it macron (màcron), n m
    • en caron (hàtxek), n
    • en háček (hàtxek), n
    • en long accent (màcron), n
    • en macron (màcron), n
    • en reverse circumflex (hàtxek), n
    • en straight accent (màcron), n
    • en wedge (hàtxek), n
    • de Haček (hàtxek), n m
    • de Hatschek (hàtxek), n m
    • de Längestrich (màcron), n m
    • de Macron (màcron), n n
    • de Makron (màcron), n n

    <Criteris d'especialitat > Indústria. Energia>

    Tant hàtxek i ocellet (noms masculins), com màcron i breu (noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:

    - Un hàtxek (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un signe ortogràfic en forma d'angle amb el vèrtex dirigit cap avall (˅), amb valors diversos, que se situa sobre algunes lletres en determinats idiomes i en determinats sistemes de transliteració i de transcripció fonètica.
    . Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
    (1) Es tracta d'una semiadaptació del mot txec ček ('ganxet', 'croc').
    (2) Diverses llengües de referència (com ara l'anglès, el francès i el castellà) han recorregut a adaptacions d'aquesta paraula txeca.
    (3) Té el suport dels especialistes consultats.
    . Ocellet és una forma popular generada a partir de la forma del signe, de manera paral·lela a les denominacions també populars del francès accent hirondelle i de l'anglès wedge i inverted hat.
    . Els equivalents castellans són acento anticircunflejo, caron i ček; els francesos, accent circonflexe inversé, caron, chevron i hatchek; els italians, antiflesso, caron i hatchek; els anglesos, caron, háček, reverse circumflex i wedge, i els alemanys, Haček i Hatschek.

    - Un màcron (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un signe ortogràfic en forma de ratlleta horitzontal (¯), amb valors diversos, que se situa sobre algunes lletres en els estudis de prosòdia i mètrica clàssiques, en determinats idiomes, en determinats sistemes de transliteració i de transcripció fonètica i en diversos sistemes de notació científica.
    . Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
    (1) Es tracta d'un cultisme d'origen grec vehiculat a través de l'anglès. En grec significa 'gran' o 'llarg', que és el valor vocàlic que indica aquest signe en prosòdia clàssica.
    (2) La diversitat d'usos, a banda de la prosòdia i la mètrica clàssiques, fa aconsellable buscar una denominació més àmplia.
    (3) En català ja hi ha cultismes formalment similars: àcron, asíncron, cànon, gnòmon, odèon, etc.
    (4) És una solució paral·lela a l'adoptada en les llengües habituals de referència.
    . Els equivalents castellans són acento largo i macron; els francesos, macron i trait supérieur; l'italià, macron; els anglesos, long accent, macron i straight accent, i els alemanys, Längestrich, Macron i Makron.

    - Un breu (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un signe ortogràfic en forma de semicercle obert per dalt (˘), amb valors diversos, que se situa sobre algunes lletres en els estudis de prosòdia i mètrica clàssiques, en determinats idiomes i en determinats sistemes de transliteració i de transcripció fonètica.
    . Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
    (1) Es tracta d'un calc de l'anglès breve, pres al seu torn del llatí brevis, breve.
    (2) És una solució paral·lela a l'adoptada en les llengües habituals de referència.
    . Els equivalents castellans són acento breve i breve; el francès, brève; l'italià, breve; els anglesos, breve i short accent, i els alemanys, Breve i Brevis.

    Nota: Podeu consultar les fitxes completes de hàtxec, màcron i breu al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Hàtxek, màcron, breu: nous noms per a vells signes, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/37/).

       
  • 2906632   accent long (màcron)  <Criteris d'especialitat > Indústria. Energia> accent long (màcron)
     
       
    • HÀTXEK, OCELLET, MÀCRON O BREU?
    • es acento anticircunflejo (hàtxek), n m
    • es acento largo (màcron), n m
    • es caron (hàtxek), n m
    • es háček (hàtxek), n m
    • es macron (màcron), n m
    • fr accent circonflexe inversé (hàtxek), n m
    • fr accent long (màcron), n m
    • fr caron (hàtxek), n m
    • fr chevron (hàtxek), n m
    • fr hatchek (hàtxek), n m
    • fr macron (màcron), n m
    • fr trait supérieur (màcron), n m
    • it antiflesso (hàtxek), n m
    • it caron (hàtxek), n m
    • it hatchek (hàtxek), n m
    • it macron (màcron), n m
    • en caron (hàtxek), n
    • en háček (hàtxek), n
    • en long accent (màcron), n
    • en macron (màcron), n
    • en reverse circumflex (hàtxek), n
    • en straight accent (màcron), n
    • en wedge (hàtxek), n
    • de Haček (hàtxek), n m
    • de Hatschek (hàtxek), n m
    • de Längestrich (màcron), n m
    • de Macron (màcron), n n
    • de Makron (màcron), n n

    <Criteris d'especialitat > Indústria. Energia>

    Tant hàtxek i ocellet (noms masculins), com màcron i breu (noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:

    - Un hàtxek (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un signe ortogràfic en forma d'angle amb el vèrtex dirigit cap avall (˅), amb valors diversos, que se situa sobre algunes lletres en determinats idiomes i en determinats sistemes de transliteració i de transcripció fonètica.
    . Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
    (1) Es tracta d'una semiadaptació del mot txec ček ('ganxet', 'croc').
    (2) Diverses llengües de referència (com ara l'anglès, el francès i el castellà) han recorregut a adaptacions d'aquesta paraula txeca.
    (3) Té el suport dels especialistes consultats.
    . Ocellet és una forma popular generada a partir de la forma del signe, de manera paral·lela a les denominacions també populars del francès accent hirondelle i de l'anglès wedge i inverted hat.
    . Els equivalents castellans són acento anticircunflejo, caron i ček; els francesos, accent circonflexe inversé, caron, chevron i hatchek; els italians, antiflesso, caron i hatchek; els anglesos, caron, háček, reverse circumflex i wedge, i els alemanys, Haček i Hatschek.

    - Un màcron (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un signe ortogràfic en forma de ratlleta horitzontal (¯), amb valors diversos, que se situa sobre algunes lletres en els estudis de prosòdia i mètrica clàssiques, en determinats idiomes, en determinats sistemes de transliteració i de transcripció fonètica i en diversos sistemes de notació científica.
    . Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
    (1) Es tracta d'un cultisme d'origen grec vehiculat a través de l'anglès. En grec significa 'gran' o 'llarg', que és el valor vocàlic que indica aquest signe en prosòdia clàssica.
    (2) La diversitat d'usos, a banda de la prosòdia i la mètrica clàssiques, fa aconsellable buscar una denominació més àmplia.
    (3) En català ja hi ha cultismes formalment similars: àcron, asíncron, cànon, gnòmon, odèon, etc.
    (4) És una solució paral·lela a l'adoptada en les llengües habituals de referència.
    . Els equivalents castellans són acento largo i macron; els francesos, macron i trait supérieur; l'italià, macron; els anglesos, long accent, macron i straight accent, i els alemanys, Längestrich, Macron i Makron.

    - Un breu (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un signe ortogràfic en forma de semicercle obert per dalt (˘), amb valors diversos, que se situa sobre algunes lletres en els estudis de prosòdia i mètrica clàssiques, en determinats idiomes i en determinats sistemes de transliteració i de transcripció fonètica.
    . Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
    (1) Es tracta d'un calc de l'anglès breve, pres al seu torn del llatí brevis, breve.
    (2) És una solució paral·lela a l'adoptada en les llengües habituals de referència.
    . Els equivalents castellans són acento breve i breve; el francès, brève; l'italià, breve; els anglesos, breve i short accent, i els alemanys, Breve i Brevis.

    Nota: Podeu consultar les fitxes completes de hàtxec, màcron i breu al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Hàtxek, màcron, breu: nous noms per a vells signes, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/37/).

       
  • 3393466   accepter (admetre)  <Criteris d'especialitat > Electrònica. Informàtica. Telecomunicacions> accepter (admetre)
     
       
    • ADMETRE O SUPORTAR?
    • es admitir (admetre), v tr
    • es reconocer (admetre), v tr
    • es soportar (admetre), v tr
    • fr accepter (admetre), v tr
    • fr accueillir (admetre), v tr
    • fr fonctionner [sous] (admetre), v prep
    • fr permettre l'adjonction [de] (admetre), v prep
    • fr pouvoir accueillir (admetre), v tr
    • fr supporter (admetre), v tr
    • it supportare (admetre), v tr
    • en support, to (admetre), v tr

    <Criteris d'especialitat > Electrònica. Informàtica. Telecomunicacions>

    Es considera que la forma adequada en l'àmbit de la informàtica és admetre (verb transitiu), i no *suportar.

    Els motius de la tria de admetre (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
    (1) *Suportar és percebut pels especialistes consultats --experts en informàtica, localitzadors i lingüistes de serveis universitaris-- com un calc innecessari de l'anglès. (Tot i que ha tingut difusió i que alguns diccionaris el recullen.)
    (2) Altres llengües romàniques recorren a formes alternatives a suportar, encara que no hi ha unanimitat i alguns diccionaris en castellà, francès i italià l'admeten.
    (3) Per l'amplitud del seu significat i pel fet de ser igualment un verb transitiu, admetre sembla que pugui substituir suportar en tots els contextos.

    A més de admetre, són possibles altres construccions, segons el context. Per exemple:
    - funcionar [amb] Ex.: El navegador funciona amb Java.
    - permetre Ex.: El programa permet l'ús de dibuixos a l'interior.
    - ser compatible [amb] Ex.: El motor de veu és compatible amb l'idioma de teclat.

    El verb admetre (i les alternatives funcionar [amb], permetre i ser compatible [amb]) fa referència al fet que un dispositiu, un programa o un sistema informàtic deixin funcionar un altre dispositiu, programa o sistema informàtic dins del seu marc operatiu, o bé que facin possible una determinada acció.

    Nota: Podeu consultar la fitxa completa de admetre al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Com podem traduir la forma anglesa to support en informàtica?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT
    (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/164/).

       
  • 2906630   accompagnement (entrenament)  <Criteris d'especialitat > Treball> accompagnement (entrenament)
     
       
    • ENTRENAMENT, ASSESSORAMENT, ORIENTACIÓ, ACOMPANYAMENT, GUIA O COACHING?
    • es coaching (entrenament), n m
    • es entrenamiento (entrenament), n m
    • fr accompagnement (entrenament), n m
    • fr assistance professionelle (entrenament), n f
    • fr compagnonnage (entrenament), n m
    • en coaching (entrenament), n
    • de Coachen (entrenament), n n
    • de Coaching (entrenament), n n

    <Criteris d'especialitat > Treball>

    Es considera que la forma adequada és entrenament (nom masculí) i que, en segons quins contextos, també poden ser formes adequades assessorament (nom masculí), orientació (nom femení), acompanyament (nom masculí) i guia (nom femení); en canvi, no es considera adequada la forma *coaching.

    Els motius de la tria de entrenament (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
    (1) És un calc de l'anglès coaching, cosa que facilita la identificació del concepte i que pot afavorir-ne la implantació.
    (2) És una forma semànticament motivada (encara que en català entrenament s'utilitzi bàsicament en l'àmbit esportiu), ja que se segueix igualment una preparació programada sota la supervisió i el guiatge d'una persona (l'entrenador).
    (3) Té el vistiplau dels especialistes consultats.

    Pel que fa a assessorament, orientació, acompanyament i guia, es considera que són formes genèriques però que en determinats contextos poden resultar adequades, sobretot fora de l'àmbit de les relacions laborals.

    En canvi, *coaching, tot i estar molt introduït, es considera que és un manlleu innecessari, tenint en compte que en l'àmbit dels esports l'equivalent català està completament introduït (entrenament, amb els termes relacionats entrenar-se i entrenador | entrenadora) i que hi ha múltiples alternatives catalanes.

    L'entrenament fa referència, en l'àmbit del treball, al mètode de formació i desenvolupament professional en què una persona experta i amb una preparació específica orienta i assessora un altre professional, generalment un alt càrrec, en la presa de decisions i en l'anàlisi dels resultats, i l'estimula a descobrir el propi potencial.

    Nota: 1. El Consell Supervisor del TERMCAT també ha aprovat els termes relacionats entrenador | entrenadora (nom masculí i femení) per fer referència al professional que fa l'entrenament; mentoria (nom femení) per fer referència al mètode de formació i desenvolupament en què un professional transmet els seus coneixements a una altra persona menys experimentada de la mateixa empresa o organització i l'orienta en la feina diària, i mentor | mentora (nom masculí i femení) per fer referència al professional que fa la mentoria.

    Nota: 2. Podeu consultar les fitxes completes de entrenament, entrenador | entrenadora, mentoria i mentor | mentora al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Coaching: entrenament, entrenament, assessorament, orientació, acompanyament?, en el blog del TERMCAT (http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/termcat/2014/03/13/coaching-entrenament-assessorament-orientacio-acompanyament/).

       
  • 3393466   accueillir (admetre)  <Criteris d'especialitat > Electrònica. Informàtica. Telecomunicacions> accueillir (admetre)
     
       
    • ADMETRE O SUPORTAR?
    • es admitir (admetre), v tr
    • es reconocer (admetre), v tr
    • es soportar (admetre), v tr
    • fr accepter (admetre), v tr
    • fr accueillir (admetre), v tr
    • fr fonctionner [sous] (admetre), v prep
    • fr permettre l'adjonction [de] (admetre), v prep
    • fr pouvoir accueillir (admetre), v tr
    • fr supporter (admetre), v tr
    • it supportare (admetre), v tr
    • en support, to (admetre), v tr

    <Criteris d'especialitat > Electrònica. Informàtica. Telecomunicacions>

    Es considera que la forma adequada en l'àmbit de la informàtica és admetre (verb transitiu), i no *suportar.

    Els motius de la tria de admetre (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
    (1) *Suportar és percebut pels especialistes consultats --experts en informàtica, localitzadors i lingüistes de serveis universitaris-- com un calc innecessari de l'anglès. (Tot i que ha tingut difusió i que alguns diccionaris el recullen.)
    (2) Altres llengües romàniques recorren a formes alternatives a suportar, encara que no hi ha unanimitat i alguns diccionaris en castellà, francès i italià l'admeten.
    (3) Per l'amplitud del seu significat i pel fet de ser igualment un verb transitiu, admetre sembla que pugui substituir suportar en tots els contextos.

    A més de admetre, són possibles altres construccions, segons el context. Per exemple:
    - funcionar [amb] Ex.: El navegador funciona amb Java.
    - permetre Ex.: El programa permet l'ús de dibuixos a l'interior.
    - ser compatible [amb] Ex.: El motor de veu és compatible amb l'idioma de teclat.

    El verb admetre (i les alternatives funcionar [amb], permetre i ser compatible [amb]) fa referència al fet que un dispositiu, un programa o un sistema informàtic deixin funcionar un altre dispositiu, programa o sistema informàtic dins del seu marc operatiu, o bé que facin possible una determinada acció.

    Nota: Podeu consultar la fitxa completa de admetre al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Com podem traduir la forma anglesa to support en informàtica?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT
    (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/164/).

       
  • 2906686   acide chlorydrique (EXEMPLE de substància química)  <Criteris d'especialitat > Química> , <Criteris metodològics > Equivalents> acide chlorydrique (EXEMPLE de substància química)
     
       
    • FÓRMULES QUÍMIQUES
    • ex àcid clorhídric (EXEMPLE de substància química), n m
    • es ácido clorhídrico (EXEMPLE de substància química), n m
    • fr acide chlorydrique (EXEMPLE de substància química), n m
    • en chlorydric acid (EXEMPLE de substància química), n
    • for HCl (EXEMPLE de substància química)

    <Criteris d'especialitat > Química> , <Criteris metodològics > Equivalents>

    Una fórmula química té un caràcter indicador respecte a una substància, ja que permet distingir-la de les altres substàncies sense necessitat de recórrer a cap més informació. Es pot entendre, doncs, com una manera bàsicament gràfica de referir-se a una substància, de manera similar a com un símbol es refereix gràficament a una unitat de mesura.

    En una fitxa terminològica, doncs, sembla que cal donar-hi un tractament de denominació. Alhora, com que símbol ja té un significat determinat en química (un símbol s'associa a un element químic i no a una substància), es proposa atribuir-li un nom de llengua específic: fórmula (amb el codi for).
    Ex.: àcid clorhídric n m; es ácido clorhídrico; fr acide chlorydrique; en chlorydric acid; for HCl | GESTIÓ AMBIENTAL Solució aquosa de clorur d'hidrogen gas, fumant a l'aire, incolora o groguenca, de caràcter àcid fort i molt corrosiva.

    Tot i això, el tractament habitual en els productes terminològics i lexicogràfics consisteix a recollir les fórmules químiques en el camp de la definició o en un camp de text complementari (nota, observació, etc.).
    . Creiem que aquest tractament no és satisfactori pels motius següents:
    (1) En el camp definició: La fórmula química no és un tret característic més de la substància que contribueixi, juntament amb els altres trets, a singularitzar-la, sinó que la identifica amb una precisió absoluta.
    (2) En un camp de text complementari: La fórmula química no es pot entendre com una informació complementària, i doncs prescindible, sinó que és essencial per a la identificació de la substància.

    Nota: 1. Hi ha diversos tipus de fórmules químiques (empíriques, moleculars, desenvolupades i estructurals), segons el grau de precisió i els paràmetres tinguts en compte. Per tant, una mateixa substància pot rebre fórmules diverses i, fins tot, una fórmula amb un nivell baix de precisió podria ser comuna a diverses substàncies. És una situació similar a la sinonímia habitual en les denominacions, que fa que un mateix terme pugui tenir diverses denominacions o bé que termes diferents comparteixin una mateixa denominació.

    Nota: 2. En àmbits diferents de la química, com ara les matemàtiques o la física, també són habituals les fórmules. En aquests casos, però, les fórmules són un mitjà per a obtenir el referent a partir d'altres magnituds o quantitats conegudes, com demostra el fet que sovint s'hi ha d'especificar quin és el valor de les variables tingudes en compte. Per a casos així, es proposa recollir la fórmula a l'interior d'una nota, com a informació complementària a la definició.

    Nota: 3. Podeu consultar el document de criteri original, Fórmules químiques, en l'apartat "Criteris i metodologia" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/docs/docs/FormulesQuimiques.pdf).

       
  • 2906676   acupression (digitopressió)  <Criteris d'especialitat > Ciències de la salut> acupression (digitopressió)
     
       
    • DIGITOPRESSIÓ, DIGITOPUNTURA, DIGITIPRESSIÓ, DIGITIPUNTURA O ACUPRESSIÓ?
    • es acupresión (digitopressió), n f
    • es digitopresión (digitopressió), n f
    • es digitopuntura (digitopressió), n f
    • fr acupression (digitopressió), n f
    • fr digipuncture (digitopressió), n f
    • fr digitopression (digitopressió), n f
    • fr digitopuncture (digitopressió), n f
    • it digitopressione (digitopressió), n f
    • en acupressure (digitopressió), n

    <Criteris d'especialitat > Ciències de la salut>

    Es considera que les formes adequades són digitopressió i digitopuntura (totes dues, noms femenins), i no *digitipressió, *acupressió ni *digitipuntura.

    Els motius de la tria de digitopressió i digitopuntura (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
    (1) Formalment estan ben construïdes: digitopressió està creada amb la forma prefixada d'origen llatí digito- ('dit') i el nom pressió, i digitopuntura, amb la mateixa forma prefixada i el nom puntura, ja utilitzat en el terme paral·lel acupuntura.
    (2) Conceptualment són adequades: digitopressió indica que es fa pressió amb els dits, i digitopuntura, que es tracta d'una variant de l'acupuntura practicada amb els dits.

    En canvi, *digitipressió, *digitipuntura i *acupressió presenten problemes:
    - *Digitipressió i *digitipuntura estan construïdes amb la forma prefixada digiti-, tot i que la vocal d'enllaç -i es reserva per als casos en què la forma prefixada s'adjunta a una forma sufixada llatina (ex., herbicida, caducifoli). Sent pressió i puntura paraules pròpies del català, és més adequada la vocal d'enllaç -o: digitopuntura, digitopressió.
    - *Acupressió, calc de l'anglès acupression, resulta conceptualment poc adequada, ja que podria fer pensar que es tracta de fer pressió amb agulles i justament en aquesta tècnica no s'utilitzen agulles.

    La digitopressió, o la digitopuntura, és la tècnica terapèutica de massatge que estimula determinats punts del cos, generalment els mateixos punts que l'acupuntura, fent-hi pressió amb els dits; de vegades, la pressió no es fa amb els dits sinó amb els artells, els punts, els palmells o els colzes.

    Nota: 1. Alguns especialistes consideren que digitopressió i digitopuntura no són exactament sinònims: digitopressió s'aplicaria a tota tècnica de pressió amb els dits, i digitopuntura, a la digitopressió feta en els mateixos punts que l'acupuntura. Tot i això, la digitopressió generalment es fa seguint els punts de l'acupuntura, de manera que aquesta distinció sembla innecessària.

    Nota: 2. Podeu consultar la fitxa completa de digitopressió al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Digitopressió, digitipressió, acupressió, digitopuntura o digitipuntura?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/115/).

    Nota: 3. Per a ampliar la informació sobre la composició culta, podeu consultar el document Formació de termes amb elements cultes a l'apartat "Criteris i metodologia" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/docs/docs/FormacioElementsCultes.pdf).

       
  • 3204762   adhésif -ive (EXEMPLE de representació del femení en francès)  <Criteris metodològics > Categoria lèxica> , <Criteris metodològics > Equivalents> adhésif -ive (EXEMPLE de representació del femení en francès)
     
       
    • CATEGORIA LÈXICA ADJECTIU (3): REPRESENTACIÓ DEL FEMENÍ EN ALTRES LLENGÜES
    • es deslucido -da (EXEMPLE de representació del femení en castellà), adj
    • es oblicuo -cua (EXEMPLE de representació del femení en castellà), adj
    • fr adhésif -ive (EXEMPLE de representació del femení en francès), adj
    • fr défraîchi -ie (EXEMPLE de representació del femení en francès), adj
    • fr feuillé -ée (EXEMPLE de representació del femení en francès), adj
    • fr hélicoïdal -ale (EXEMPLE de representació del femení en francès), adj
    • fr lourd lourde (EXEMPLE de representació del femení en francès), adj
    • gl sobado -a (EXEMPLE de representació del femení en gallec), adj
    • it rovinato (EXEMPLE de representació del femení en itailà), adj
    • pt usado (EXEMPLE de representació del femení en portuguès), adj
    • de gebraucht (EXEMPLE de representació del femení en alemany), adj

    <Criteris metodològics > Categoria lèxica> , <Criteris metodològics > Equivalents>

    En llengües de gènere més o menys pròximes, se segueixen bàsicament dos sistemes diferents per representar la forma femenina dels adjectius:
    (1) Forma masculina + terminació femenina: Es redueix la forma femenina a la terminació (segons criteris diversos).
    (2) Forma masculina: No es dona cap indicació sobre el femení perquè es considera previsible.

    A. Forma masculina + terminació femenina
    - En castellà, es representa la terminació femenina amb l'última síl·laba.
    Ex. 1: deslucido -da adj
    Ex. 2: oblicuo -cua adj
    - En francès es representa la terminació femenina des del nucli vocàlic de l'última síl·laba del masculí i s'escriu la paraula completa quan només en queden fora una o dues lletres.
    Ex. 1: feuillé -ée adj
    Ex. 2: défraîchi -ie adj
    Ex. 3: hélicoïdal -ale adj
    Ex. 4: adhésif -ive adj
    Ex. 5: lourd lourde adj
    - En gallec es representa la terminació femenina amb l'última vocal.
    Ex.: sobado -a adj

    B. Forma masculina
    - En italià, en portuguès i en alemany no se sol representar la terminació femenina, perquè es considera que és del tot previsible a partir de la forma masculina.
    Ex. 1 (italià): rovinato adj
    Ex. 2 (portuguès): usado adj
    Ex. 3 (alemany): gebraucht adj

    Nota: Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Categoria lèxica adjectiu (1): Generalitats i CRITERI Categoria lèxica adjectiu (2): Representació del femení en català.

       
  • 3393467   aéroacrophobie (aerofòbia)  <Criteris d'especialitat > Ciències de la salut> aéroacrophobie (aerofòbia)
     
       
    • AEROFÒBIA, AVIOFÒBIA O AVIATOFÒBIA?
    • es aerofobia (aerofòbia), n f
    • es aviofobia (aerofòbia), n f
    • fr aéroacrophobie (aerofòbia), n f
    • fr aérodromophobie (aerofòbia), n f
    • fr aérophobie (aerofòbia), n f
    • fr aviophobie (aerofòbia), n f
    • it aerofobia (aerofòbia), n f
    • pt aerodromofobia (aerofòbia), n f
    • pt aerofobia (aerofòbia), n f
    • pt aviatofobia (aerofòbia), n f
    • pt aviofobia (aerofòbia), n f
    • en aerodromophobia (aerofòbia), n
    • en aerophobia (aerofòbia), n
    • en aviatophobia (aerofòbia), n
    • en aviophobia (aerofòbia), n
    • en pteromerhanophobia (aerofòbia), n

    <Criteris d'especialitat > Ciències de la salut>

    Es considera que la forma adequada és aerofòbia (nom femení), i no *aviofòbia ni *aviatofòbia.

    Els motius de la tria de aerofòbia (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
    (1) És una denominació lingüísticament adequada, formada pel prefixoide aero- (procedent de aeronau i ja utilitzat en paraules normatives com ara aeromodelisme) i la forma sufixada -fòbia (derivada del grec phóbos, que vol dir 'aversió').
    (2) No es considera un problema que l'aerofòbia també faci referència a la por morbosa dels corrents d'aire (perquè aero- també pot correspondre a la forma prefixada aero-, 'aire').
    (3) És la denominació més estesa en l'àmbit.
    (4) És la denominació preferida dels especialistes.
    (5) És paral·lela a les formes d'altres llengües de referència.

    En canvi, *aviofòbia i *aviatofòbia tenen el problema semàntic de ser formes massa restrictives (atribueixen la fòbia a l'aparell i no al fet de volar-hi, exclouen els altres aparells voladors i el temps d'abans i de després, etc.); *aviatofòbia, a més, és una denominació lingüísticament inadequada, ja que el formant aviato- no està justificat.

    L'aerofòbia és la fòbia a volar.

    Nota: Podeu consultar la fitxa completa de aerofòbia al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Por de volar, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/8/).