• oligoclonal, adj
• es oligoclonal
• fr oligoclonal
• en oligoclonal

<Anticossos>

Relatiu o pertanyent a un nombre reduït de clons cel·lulars.

• opsonina, n f
• es opsonina
• fr opsonine
• en opsonin

<Immunitat innata>

Proteïna sèrica que, en unir-se a partícules antigèniques, microorganismes o cèl·lules, els fa més susceptibles de ser fagocitats.

Nota: Per exemple, els anticossos i els factors del complement C3b i C4b.

• opsonització, n f
• es opsonización
• fr opsonisation
• en opsonization

<Immunitat innata>

Procés natural o induït en què partícules antigèniques, microorganismes o cèl·lules es recobreixen amb opsonines, de manera que poden ser fagocitats més fàcilment.

• òrgan limfoide, n m
• es órgano linfoide
• fr organe lymphoïde
• en lymphoid organ

<Òrgans i teixits limfoides>

Cadascuna de les estructures tissulars en què s'originen, es diferencien i maduren les cèl·lules del sistema immunitari.

• òrgan limfoide primari, n m
• òrgan limfoide central, n m sin. compl.
• es órgano linfoide central
• es órgano linfoide primario
• fr organe lymphoïde primaire
• en central lymphoid organ
• en primary lymphoid organ

<Òrgans i teixits limfoides>

Òrgan limfoide en què les cèl·lules precursores maduren fins a generar limfòcits naïfs.

Nota: L'òrgan limfoide primari dels limfòcits T a tots els vertebrats és el timus. L'òrgan limfoide primari dels limfòcits B en els ocells és la bossa de Fabrici, mentre que en els mamífers adults és la medul·la òssia.

• òrgan limfoide secundari, n m
• òrgan limfoide perifèric, n m sin. compl.
• es órgano linfoide periférico
• es órgano linfoide secundario
• fr organe lymphoïde secondaire
• en peripheral lymphoid organ
• en secondary lymphoid organ

<Òrgans i teixits limfoides>

Òrgan limfoide en què els limfòcits B i els limfòcits T entren en contacte amb antígens i s'inicia una resposta immunitària.

Nota: Els ganglis limfàtics, la melsa, les amígdales i el teixit limfoide associat a l'intestí són òrgans limfoides secundaris.

• òrgan limfoide primari, n m
• òrgan limfoide central, n m sin. compl.
• es órgano linfoide central
• es órgano linfoide primario
• fr organe lymphoïde primaire
• en central lymphoid organ
• en primary lymphoid organ

<Òrgans i teixits limfoides>

Òrgan limfoide en què les cèl·lules precursores maduren fins a generar limfòcits naïfs.

Nota: L'òrgan limfoide primari dels limfòcits T a tots els vertebrats és el timus. L'òrgan limfoide primari dels limfòcits B en els ocells és la bossa de Fabrici, mentre que en els mamífers adults és la medul·la òssia.

• òrgan limfoide secundari, n m
• òrgan limfoide perifèric, n m sin. compl.
• es órgano linfoide periférico
• es órgano linfoide secundario
• fr organe lymphoïde secondaire
• en peripheral lymphoid organ
• en secondary lymphoid organ

<Òrgans i teixits limfoides>

Òrgan limfoide en què els limfòcits B i els limfòcits T entren en contacte amb antígens i s'inicia una resposta immunitària.

Nota: Els ganglis limfàtics, la melsa, les amígdales i el teixit limfoide associat a l'intestí són òrgans limfoides secundaris.

• orquitis al·lèrgica experimental, n f
• es orquitis alérgica experimental
• fr orchite allergique expérimentale
• en experimental allergic orchitis

<Autoimmunitat>

Malaltia immunitària experimental que s'indueix en animals de laboratori mitjançant la inoculació d'extrets testiculars i que es considera un model d'inflamació testicular no infecciosa.

• ortotòpic -a, adj
• es ortotópico
• fr orthotopique
• en orthotopic

<Immunologia dels trasplantaments>

Dit de l'empelt que ocupa el mateix lloc que l'òrgan substituït.