<oxalidàcies>
<boraginàcies>
<oxalidàcies>
<equisetàcies>
Nota: 1. Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
2. Respecte de la denominació sangnua, MASCLANS indica que, segons el botànic Costa i Vayreda, s'atribueix només a Equisetum arvense.
<oxalidàcies>
Nota: La denominació pa de cucut s'aplica principalment a Oxalis corniculata.
<compostes / asteràcies>
<compostes / asteràcies>
<orobancàcies>
<oxalidàcies>
Nota: 1. Les denominacions pa de cucut i lújula s'apliquen principalment a Oxalis corniculata.
2. La denominació violí fa referència a algunes espècies d'origen americà introduïdes com a plantes de jardí, els pètals de les quals solen ser de color violaci.
3. MASCLANS indica que la denominació agrella de riu s'aplica a Oxalis sp. (exclosa O. acetosella).
4. NPVIL indica que la denominació herba de la monja s'aplica a Oxalis sp., del Brasil.
<oxalidàcies>
Nota: La denominació pa de cucut s'aplica principalment a Oxalis corniculata.