• http://www.audir.org/
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

       
  • |
  • Català
  • 917521   maçoneria  <Noves religions> , <Termes seculars> maçoneria
     
       
    • francmaçoneria, n f
    • maçoneria, n f

    <Noves religions> , <Termes seculars>

    Moviment internacional de caràcter mutualista i filantròpic, fundat a la fi del segle XVII a Anglaterra i a Escòcia, que vol agrupar persones sobre la base d'una visió tolerant i fraternal de la societat.

    Nota: La maçoneria no és una opció religiosa, ni espiritual, ni filosòfica, sinó que és un mètode, un mode particular d'ascesi compatible amb totes les religions i totes les filosofies. Va ser prohibida per l'Església catòlica a partir de 1738 i, més tard, pels totalitarismes del segle XX. La maçoneria és una societat de pensament que aborda temes filosòfics, rituals o socials, en el marc de les conferències que apleguen els seus membres. Conté molts dels elements característics d'una religió. Està basada en un ritual iniciàtic i una progressió per graus. La simbologia maçona té com a base les eines de treball pròpies dels constructors o mestres de cases (d'on prové el nom), que coneixien els secrets de la construcció de les catedrals a l'edat mitjana: escaire, compàs, maça, etc.; la idea és que cadascú ha de treballar amb aquests estris la seva pedra, és a dir, un mateix, per tal de perfeccionar-se. Tot i que els maçons es caracteritzen per dur les seves activitats amb discreció, no actuen pas amb secretisme, per la qual cosa no es pot considerar la maçoneria com una societat secreta interessada a ocultar la seva pròpia existència. La maçoneria és diversa; les seves diferències s'han anat palesant des del segle XVIII i fan referència especialment als criteris sobre la seva finalitat i els mitjans per a assolir-la. Les anomenades Obediències Regulars, que tenen la Gran Lògia Unida d'Anglaterra com a referent, han de creure en Déu i acceptar la presència del Volum de la Llei Sagrada a les seves reunions. La maçoneria regular va obrir aquesta norma a membres procedents de les altres dues religions abrahàmiques, que es consideren les revelades: la islàmica i la jueva. Els nous candidats fan els seus juraments damunt l'Alcorà o la Torà, d'acord amb la religió de la seva procedència. La maçoneria regular és diferent de les obediències dites de la línia liberal, que s'ordenen al voltant del Gran Orient de França, el qual, l'any 1877, va decidir suprimir l'exigència de creure en Déu i la de comprometre's davant del Volum de la Llei Sagrada, tot donant a cadascú la llibertat d'actuar seguint el seu lliure albir. Aquesta decisió va significar per al Gran Orient de França la total pèrdua de reconeixements per part d'Anglaterra, i la va convertir en líder de la tendència liberal dins la maçoneria. Aquest corrent defensa i promou els ideals del lliure pensament i del laïcisme; per exemple, els seus seguidors van crear, al segle XIX, la Universitat Lliure de Brussel·les, d'orientació laica. Des de la legalització de la maçoneria a l'Estat espanyol, el 1977, hi ha un ventall ample d'Obediències, com ara la Gran Lògia d'Espanya, la Gran Lògia Simbòlica Espanyola, el Gran Priorat d'Hispània, el Gran Orient Espanyol Unit, el Gran Orient de Catalunya, la Gran Lògia de Catalunya, la Gran Lògia de Canàries, etc. De totes aquestes lògies, la Gran Lògia Unida d'Anglaterra només en reconeix una, la Gran Lògia d'Espanya, i considera les altres "irregulars". La maçoneria regular es defineix per vuit principis i una regla de dotze punts, entre els quals destaca el segon principi, que diu: "La creença en el Gran Arquitecte de l'Univers i en la seva voluntat revelada ha de constituir una obligació essencial per a tots els seus membres". Actualment hi ha entre cinc i sis milions de maçons, tant homes com dones i de tota condició, escampats arreu del món.

       
  • 2897457   maçoneria regular  <Termes seculars> maçoneria regular
     
       
    • francmaçoneria regular, n f
    • maçoneria regular, n f

    <Termes seculars>

    Maçoneria d'obediència tradicional, d'origen anglosaxó i de caràcter eminentment deista.

    Nota: La maçoneria regular segueix estrictament els postulats sobre la Regularitat Maçònica de la Gran Lògia Unida d'Anglaterra, establerts el 1929. Habitualment i majoritària en aquest corrent, el protagonisme principal l'han tingut els protestants blancs. La lògia regular és la que segueix una legitimitat establerta per l'autorització, mitjançant una carta patent, d'una Potència Maçònica Regular. La maçoneria regular es defineix per vuit principis i una regla de dotze punts, entre els quals destaquen la creença en el Gran Arquitecte de l'Univers i en la seva voluntat revelada, la creença en la immortalitat de l'ànima, l'acceptació de la presència del Volum de la Llei Sagrada a les reunions, ja sigui la Bíblia, l'Alcorà o un altre llibre sagrat, preferentment de tradició abrahàmica, i ser iniciat. A més, aquest corrent aspira a mantenir bones relacions amb les religions i autoritats polítiques de cada lloc. Els nous candidats fan els juraments d'acord amb la religió de la qual procedeixen, generalment de tradició revelada. Actualment es poden trobar grups de la francmaçoneria regular arreu del món.

       
  • 917825   madrassa  <Islam> madrassa
     
       
    • madrassa, n f

    <Islam>

    Escola on s'estudia la teologia islàmica.

    Nota: Les primeres madrasses van ser fundades al segle X. A partir del segle XI, amb els seljúcides turcs, les madrasses es van transformar en una institució d'Estat amb professors nomenats pel govern, i en l'instrument de l'ortodòxia sunnita (sunnisme) oposada a la filosofia especulativa representada per Avicenna. A les madrasses, construïdes al costat de la mesquita, s'hi ensenyen les quatre escoles jurídiques tradicionals de l'islam, així com les matemàtiques i la medicina. La institució es revela un instrument eficaç a nivell religiós i polític, ja que forma funcionaris abnegats al servei de la ideologia de l'Estat.

    Nota: La denominació madrassa designa, en àrab, el 'lloc d'estudi', el 'local per a les classes'.

       
  • 917826   Magha Puja  <Budisme> Magha Puja
     
       
    • Magha Puja

    <Budisme>

    Celebració de la fundació de la Sangha o comunitat budista.

       
  • 917827   màgia  <Ciències de la religió> , <Religions indígenes> màgia
     
       
    • màgia, n f

    <Ciències de la religió> , <Religions indígenes>

    Pràctica ancestral que consisteix en l'apropiació per part de l'ésser humà, mitjançant certs ritus, d'un poder o energia misteriosa procedent d'éssers sobrenaturals o de forces secretes de la natura per posar-la al seu servei o en contra dels altres.

    Nota: La màgia es troba tant a les societats primitives com a les antigues.

       
  • 917828   Mahabharata  <Hinduisme> Mahabharata
     
       
    • Mahabharata, n m

    <Hinduisme>

    Poema èpic de la literatura hindú, que narra la gran lluita dels descendents de Bharata, rei i avantpassat mític dels indis.

    Nota: Juntament amb el Ramayana, el Mahabharata és un dels dos grans poemes de la literatura hindú, i el més llarg. Forma part de l'escriptura sagrada de l'hinduisme i consta de 106.000 versos repartits en divuit llibres. Un nombre important d'autors van participar, entre el segle V i el segle II aC, en la redacció d'aquesta obra, a la qual es va integrar a poc a poc la majoria del patrimoni de les faules i els relats mitològics de l'Índia. El tema principal de l'obra és la batalla entre les dues famílies Bharata, els dolents Kaurava i els virtuosos Pandava. La principal part filosòfica és el Bhagavad-Gita, que dona una orientació moral a tota l'obra i representa el triomf de la virtut sobre el mal. Per aquesta raó i pels mites, llegendes i tradicions que conté, el Mahabharata ofereix una visió completa de l'Índia del passat i va tenir una influència essencial sobre l'educació moral del poble indi.

    Nota: La denominació Mahabharata significa, literalment, 'la gran epopeia (de la lluita) dels descendents de Bharata'.

       
  • 917866   Maharishi Mahesh Iogui  <Noves religions> Maharishi Mahesh Iogui
     
       
    • Maharishi Mahesh Iogui

    <Noves religions>

    Fundador de la comunitat Meditació Transcendental.

    Nota: El nom de naixement de Maharishi Mahesh Iogui és Mahesh Prasad Warna.

       
  • 2904716   Mahavira  <Jainisme> Mahavira
     
       
    • Mahavira

    <Jainisme>

    Títol atorgat a Vardhamana, fundador del jainisme.

    Nota: Mahavira significa, literalment, 'gran heroi'.

       
  • 917829   Mahavira Jayanti  <Jainisme> Mahavira Jayanti
     
       
    • Mahavira Jayanti

    <Jainisme>

    Festa jainista que commemora el naixement de Mahavira i que se celebra a començaments d'abril.

       
  • 917831   Mahaxivarati  <Hinduisme> Mahaxivarati
     
       
    • Mahaxivarati, n f

    <Hinduisme>

    Festa que se celebra al gener o al febrer en honor al déu Xiva.

    Nota: Durant la nit de la Mahaxivarati, el déu destructor i transformador, Xiva, acompleix el ball còsmic de la creació i de la destrucció. Molts hindús fan dejuni. Es fan pregàries en honor del déu Xiva i també ofrenes de llet (que simbolitzen el món ideal ple de pau) a les seves estàtues i al seu símbol, el lingam. És el ritu per excel·lència en la religiositat hindú.

    Nota: La denominació Mahaxivarati significa, literalment, 'nit del gran Xiva'.